LLUÍS MUNCUNILL I PARELLADA

Lluís Muncunill i Parellada (nasqué a Fals, Bages, el 25 de febrer de 1868 i traspassà el 15 d'bril de 1931 a Terrassa. L'arquitecte Muncunill és el màxim exponent del modernisme català a Terrassa. Fill de Cristòfol Muncunill i Narcisa Parellada, nasqué en una família benestant de Fals (Comarca del Bages). Va estudiar al col·legi de Sant Ignasi de Manresa (1878 - 1884). Finalitzats els estudis bàsics, es matriculà a l'Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona, i finalitzar la carrera el 1891, obtenint el títol d'arquitecte el 25 de gener de 1892. Passats set mesos , el 5 d'agost de 1892 obtenir la plaça d'arquitecte municipal de Terrassa (per concurs) i es traslladà a la nostra ciutat.

Ajuntament de Terrassa. Lluís Muncunill i Parellada (1902).

Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 1979 - 13/12/2015)

Lluís Muncunill i Parellada desenvolupa la seva activitat constructiva durant 40 anys. L'any 1895 es va casar amb Àngels Palet, del mas de Can Palet de la Quadra i estableix despatx i residència al carrer de Topete, núm. 68 i posteriorment al carrer dels Gavatxons núm. 9.

Casa Ramon Matalonga, despatx i residència inicial de l'Arquitecte

Lluís Muncunill i Parellada. Carrer de Topete, núm. 66-68

Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 6531 - 

29/07/2018) 

Lluís Muncunill i Parellada. Foto font Viquipèdia

 

Muncunill estableix la residència a Terrassa en un moment clau, doncs la ciutat experimenta un gran creixement econòmic basat en l'auge de la indústria tèxtil. Terrassa havia resolt la disponibilitat d'aigua gràcies a la creació de la Mina d'aigües pública de Terrassa ( 1842 ), les comunicacions gràcies a l'Estació del Nord, la disponibilitat d'energia per les fàbriques, gràcies a les màquines de vapor i havia iniciat l'electrificació de les indústries; tots aquests factors generen una potent burgesia industrial que disposa de molts diners per invertir.

Lluís Muncunill i Parellada centrarà la seva activitat creativa en tots els àmbits de l'arquitectura de la ciutat de Terrassa: arquitectura pública, magatzems tèxtils, indústries tèxtils, residències de la burgesia terrassenca, edificis religiosos, edificis d'entitats, urbanisme,...

La seva obra començà dins l'historicisme, amb predomini del neogòtic (Ajuntament, 1900-1903) o neoromànic (Escola Industrial, 1901). El 1902 s'endinsà al modernisme, inspirat per Domènech i Montaner (casa Baltasar Gorina, 1902). Cap al 1905 aconseguí un llenguatge propi incorporant l'arc el·líptic, allunyat de tota referència decorativa (Masia Freixa, 1907-1910).(Font Viquipèdia)

ARQUITECTURA PÚBLICA

Ajuntament de Terrassa

L'Ajuntament de Terrassa és un edifici d'estil neogòtic, situat al Raval de Montserrat, 14-20, va ser bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill entre els anys 1900 i 1902 i va substituir l'antiga casa de la Vila, ubicada al número 13 del mateix carrer.

El projecte de Muncunill, va ser presentat en tres fases: façana, galeria i decoració interior. De l'edifici destaca: la façana, l'atri, l'escala interior del vestíbul d'accés a la planta noble, el despatx d'alcaldia i el Saló de plens.

L'obra va ser dirigida pel mateix Muncunill fins el dia 6 de juliol de  l'any 1903, a partir d'aquesta data fou l'arquitecte Antoni Pascual qui va seguir el projecte.

Està construït amb pedra sorrenca de la muntanya de Montjuïc, consta de planta baixa i dos pisos, amb una façana molt decorada, amb elements ornamentals típics de l'estil gòtic: tres arcs apuntats a la portalada, l'atri, les balustrades, els pinacles, els gablets i els relleus de temàtica floral.

Ajuntament de Terrassa, Lluís Muncunill i Parellada. Foto, AF Jordi

Plana i Nieto. (IMG 0441 - 24/01/2016)

Condicionament terrassenc

L'any 1906, una sèrie d'industrials terrassencs interessats per la qualitat dels seus productes, la certificació i els projectes d'investigació en la indústria tèxtil llanera, entre ells Bartomeu Amat i Brugada (sembla ser que Bartomeu Amat va ser qui va tenir la idea), decideixen fundar una associació per ajudar a la competitivitat de les indústries llaneres que varen anomenar Acondicionamiento Tarrasense. Amb el pas del temps l'entitat va evolucionar tot ampliant les seves activitats en els camps de la recerca i la investigació, convertint-se en el LEITAT Technological Center.

L'edifici de més interès del conjunt és el destinat a les oficines i el laboratori, l'edifici de planta en forma d'ela, el braç llarg dóna al Passeig Vint-i-dos de Juliol i el braç curt dóna al carrer Mare de Déu dels Àngels, està construït amb obra vista, té una planta baixa i un pis. Les finestres són de maó aplantillat que formen un arc rebaixat amb arquivolta (l'arquivolta és el conjunt de motllures situades a les dovelles que formen arcs concèntrics a l'exterior d'una portalada o d'una finestra). La composició de la façana és simètrica, a la planta baixa tenim la gran portalada amb l'arc i els brancals de pedra (és l'única obertura que utilitza la pedra). A banda i banda de la porta trobem sis grans finestrals en arc rebaixat amb arquivolta de maó aplantillat, tres a la dreta de la porta i tres a l'esquerra. Les finestres presenten reixes de ferro forjat i trencaaigües molt gruixuts de pedra.

Condicionament Terrassenc, Lluís Muncunill i Parellada. Foto, AF 

Jordi Plana i Nieto. (IMG 2170 - 04/08/2016)

Escola Industrial de Terrassa UPC

L'edifici ocupa una illa situada entre els carrers Colom, Ramón y Cajal, Miquel Vives i Avda Jacquard, ctra de Castellar i carrer de Ricardo Caro, va ser construït entre 1902 i 1904, com hem dit es pot ubicar dins de la branca historicista del Modernisme. Per la seva construcció, Muncunill podia haver-se inspirat en l'edifici de la Universitat de Barcelona, edifici bastit per Elies Rogent, però va introduir elements típicament modernistes que més tard seguiria incorporant en algunes de les seves construccions i  projectes realitzats a la ciutat, com el maó vist, els aplics ceràmics, el paredat a les façanes. L'edifici inicialment, el que havia projectat Lluís Muncunill, tenia planta rectangular, amb un claustre central. L'any 1912 es decideix ampliar l'edifici amb unes naus al voltant, concretament quatre naus que afegeixen una L al rectangle de Muncunill, aquestes naus es destinarien a tallers i varen ser projectades per l'arquitecte Josep Domènech Mansana.

L'Escola Industrial de Terrassa va ser ideada per tal de cobrir les necessitats de la potent indústria tèxtil terrassenca de finals del segle XIX i que experimentà una gran expansió gràcies a la implementació de la màquina de vapor i els nous telers mecànics. 

 

Escola Industrial de Terrassa UPC. Lluís Muncunill i Parellada. Foto,

AF Jordi Plana i Nieto (IMG 2093 - 27/07/2016)

ARQUITECTURA INDUSTRIAL

Vapor Aymerich Amat i Jover

Apunt d'acabar el segle XIX, tres industrials terrassencs, Josep Aymerich i Grané, Pau Amat i Boguñà i Francesc Jover  i Barba, van associar-se per crear l'empresa Aymerich, Amat i Jover, van iniciar l'activitat industrial llogant una nau industrial, en un dels vapors que hi havia a la ciutat. Els tres empresaris egarencs, van centrar la seva activitat industrial en la fabricació de teixits de llana, des de la recepció de la llana fins l'acabat del teixit. Al poc d'haver iniciat l'activitat empresarial, decideixen construir la seva pròpia fàbrica.

Aymerich, Amat i Jover, per iniciativa de Pau Amat decideixen decideixen que l'edifici de la nova fàbrica fos una societat separada jurídicament de la companyia tèxtil, és per això que els tres socis funden una societat anònima que seria la propietària de l'edifici de la nova fàbrica.

Els tres empresaris encarreguen el projecte de la nova fàbrica a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada. La construcció, dirigida per Muncunill, és va realitzar entre 1907 i 1908 i l'execució de l'obra va ser a càrrec del mestre d'obres Baltà i Comelles. La construcció del vapor va donar feina a uns 200 operaris, cal dir que en tot el procés de construcció no es va produir cap accident important, fet poc usual en aquella època per una construcció d'aquesta magnitud. El vapor va ser inaugurat el novembre de 1908.

 

Vapor Aymerich, Amat i Jover. Lluís Muncunill i Parellada. Foto, AF

Jordi Plana i Nieto. (IMG 2955 - 01/11/2016)

 

La Electra industrial

 

La fàbrica egarenca coneguda com l'Electra  o taller Gibert i Junyent, és un edifici situat al centre de Terrassa, Districte I, tot fent cantonada amb els carrers de Sant Isidre i del Pantà. L'edifici cantoner de grans proporcions, consta d'una gran nau de planta rectangular de dues plantes. A la façana del carrer del Pantà observem una planta baixa en la que destaquen les grans obertures de les finestres en arc rebaixat, amb trencaaigües ceràmics. Aquestes 12 obertures s'agrupen de dues en dues, fins arribar a les 8 darreres que finalitzen a nivell de la vorera.

 

Els empresaris terrassencs Gibert i Junyent van fer construir aquest edifici per ubicar-hi la seva empresa, amb el nom de La Electra Industrial, per a la fabricació de motors elèctrics, bombes centrífugues, transformadors de potència, alternadors i turbines hidràuliques.

Gibert i Junyent van encarregar la construcció de l'edifici per a la seva fàbrica a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada que el va bastir l'any 1911, any de la constitució de la societat " La Electra Industrial".

La Electra Industrial. Lluís Muncunill i Parellada. Foto, AF Jordi

Plana i Nieto. (IMG 3740 - 30/01/2017)

 

EDIFICIS RESIDENCIALS

 

Masia Freixa

 

La Masia Freixa és un edifici residencial unifamiliar situat en el barri de Ca n'Aurell, envoltat de 22000 metres quadrats de jardins. L'edifici inicial va ser construït l'any 1896, concebut com a filatura. L'any 1907 el propietari de la fàbrica, Josep Freixa i Argemí, encarrega a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada la reforma de la fàbrica per tal de convertir-la en residència, reforma que va produir-se entre els anys 1907 i el 1914. 

 

La teulada presenta una estructura de voltes de maó pla que barregen la tradició de la volta catalana amb les tendències modernistes. El revestiment de les voltes és de morter amb petites incrustacions de vidre amb el que Muncunill va aconseguir la tonalitat de gris brillant de la teulada, la vorera de la teulada forma una espècie de cornisa sinuosa que envolta tot l'edifici com un voladís.

 

Masia Freixa. Lluís Muncunill i Parellada. Foto, AF Jordi Plana i Nieto

(IMG 0342 - 16/01/2016)

 

Casa Puigarnau

 

La Casa Puigarnau, és un edifici de de planta baixa i dos pisos, situada al carrer del Nord núm 67, en el districte núm 1 de la ciutat de Terrassa. La casa també es coneguda com la Casa Joaquima Pujals, vídua de l'industrial terrassenc Gaietà Alegre. Joaquima Pujals, va decidir construir la casa en el carrer del Nord, carrer que prenia una gran importància al final del segle XIX i principi del segle XX, per ser el carrer que portava de l'estació del Nord al centre de la ciutat. El carrer era transitat per comercials del sector tèxtil que venien a fer fes seves compres a la ciutat. Es per això que alguns industrials van fixar les seves residències i magatzems tèxtils en aquest carrer, i els que trobarem en les places i carrers que el segueixen. Cal dir que en aquesta nova zona urbana que s'estava configurant també varen proliferar les fondes i alguns hotels, que donaven servei als compradors de peces de tela, madeixes de llana...

 

L'any 1897 l'Ajuntament de Terrassa va concedir el permís d'obres a Joaquima Pujals, vídua de Gaietà Alegre perquè aixequés la casa, segons plànols de l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada a qui Joaquima li havia encarregat la construcció de la nova casa. La casa va ser bastida per Lluís Muncunill l'any 1897, utilitzant un llenguatge neogòtic en els elements decoratius utilitzats. La Casa Joaquima Pujals és d'estil historicista. Un cop construïda la casa es va convertir en residència de la família Alegre-Pujals. Posteriorment va ser adquirida per la família Puigarnau, que la varen tenir per residència fins la dècada dels anys seixanta en que s'instal·là el Col·legi Airina.

 

Casa Puigarnau. Lluís Muncunill i Parellada. Foto, AF Jordi Plana i

Nieto. (IMG 1021 - 13/03/2016)

 

MAGATZEMS TÈXTILS

 

 Magatzem Ventalló i Tusell

 

El Magatzem Ventalló i Tusell és un exemple de l'arquitectura eclèctica historicista, típica del final del segle XIX i el començament del segle XX, més ben conservat de la nostra ciutat. L'arquitectura eclèctica s'inspira en l'arquitectura historicista. Per una banda l'historicisme imita els corrents de l'antiguitat tot incorporant les característiques de l'arquitectura grecoromana i per l'altra l'arquitectura eclèctica combina dos o més estils arquitectònics en una obra nova de manera que el resultat és un nou estil arquitectònic. Les referències de l'arquitectura eclèctica són l'art gòtic (neogòtic), romànic (neoromànic) i oriental (orientalisme).

 

El Magatzem Ventalló i Tusell o Magatzem Antoni Sala, és un edifici protegit com a bé cultural d'interès local. Fou bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1893 i el contractista d'obres fou Pelegrin Matalonga i Payeras. Estil arquitectònic: Eclecticisme. Identificador IPAC: 28070. Ubicació: C. Puig Novell, núm 14 - 16. Terrassa (Vallès Occidental).

 

Magatzem Antoni Sala. Lluís Muncunill i Parellada. Foto, AF Jordi

Plana i Nieto. (IMG 4078 - 13/05/2017)

 

Magatzem Joaquim Alegre

 

En Joaquim Alegre va fer construir l'edifici per tal d'utilitzar-lo com a magatzem tèxtil de la fàbrica Aymerich, Amat i Jover. També és conegut popularment com a Magatzem Farnés, els Farnés varen ser els llogaters de l'edifici inicialment, però amb el pas del temps passarien a ser els propietaris fins l'any 1972.

A partir de l'any 1972 l'edifici queda abandonat. Gràcies al Grup d'Arquitectes de Terrassa l'edifici es va salvar de la destrucció, també va jugar un paper important l'Ajuntament de Terrassa al incloure'l en el catàleg d'edificis d'interès històric de la ciutat.

 

L'edifici està coronat per una cornisa que segueix els dos gablets. L'edifici té una tercera planta, reculada en relació a la línia vertical de la façana, té una lluerna de vidres que representen dents de serra

De l'interior cal destacar l'escala d'accés a la primera planta i una sala de conferències.

L'edifici va ser bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill l'any 1905 i és d'estil modernista. Està catalogat com a Bé d'interès local (Identificador: IPAC, 28124).

 

Magatzem Joaquim Alegre. Lluís Muncunill i Parellada. Foto, AF Jordi

Plana i Nieto. (IMG 4078 - 03/01/2016)

 

EDIFICIS RELIGIOSOS I FUNDACIONS 

 

Església i convent de les Josefines

 

 

El convent de les Germanes Josefines és un edifici de grans dimensions que ocupa una illa de cases, amb façanes a tres dels quatre carrers de la illa: Concili Egarenc (façana principal), Pintor Fortuny i Pintor Torres, al darrera de la construcció hi ha un pati tapiat que dóna al carrer de Lavoisier, el quart carrer que tanca la illa de cases.

La construcció consta de dos edificis que comparteixen la façana principal, la capella i les dependències del convent. Situada al barri de la Cogullada de Terrassa, està protegida com a bé cultural d'interès local.

 

El convent i l'església que pertany a la diòcesi del Bisbat de Terrassa, són obra de l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada i foren bastits durant els anys 1900 - 1906. El conjunt també és conegut com la Casa del Malalt, ja que l'activitat de les Germanes Josefines de Girona, instal·lades a Terrassa, l'any 1878, per interès de l'Ajuntament presidit per l'alcalde Jaume Colomer i Forrellat (1/03/1877 - 28/10/1878), era  i és la cura de malalts.

 

 Convent de les Josefines. Lluís Muncunill i Parellada. Foto, AF

Jordi Plana i Nieto. (IMG 2597 - 06/09/2016)

La nau de l'església del convent de les Josefines presenta un absis poligonal (mig hexàgon), cobert per una coberta de teula àrab.

Detall de la façana principal de l'església del convent de les Josefines.

Lluís Muncunill i Parellada. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. 

(IMG 2593 - 06/09/2016)

Fundació Busquets

 

La Fundació Busquets de Sant Vicenç de Paül, coneguda popularment com a Fundació Busquets, és un centre residencial educatiu, vinculat a les Filles de la Caritat. Està situada al carrer Doctor Cabanes núm 27 del Districte I de Terrassa i comparteix mitgera amb el Palau Episcopal. La fundació és va constituir l'any 1901 amb l'objectiu d'atendre menors amb risc d'exclusió social.

  

La fundació va rebre l'any 2014 la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya per la seva tasca en l'atenció als menors, els adults i les famílies en risc d'exclusió social, per la seva meritòria dedicació des de Terrassa, a les persones des del punt de vista assistencial i educatiu, i per la tasca de sensibilització col·lectiva en favor d'una societat més solidària.

  Edifici de la Fundació Busquets. Lluís Muncunill i Parellada.  Foto, AF 

Jordi Plana i Nieto. (IMG 3925 - 09/04/2017)

 

RELACIÓ D'EDIFICIS SIGNIFICATIUS DE L'ARQUITECTE LLUÍS MUNCUNILL I PARELLADA (TERRASSA)

 

Sala Muncunill, plaça Didó. Per accedir-hi cliqueu Sala  Muncunill
 

Casa Josep Badiella, Raval de Montserrat núm. 23. Per accedir-hi cliqueu Casa Josep Badiella

 

Ajuntament de Terrassa, Raval de Montserrat núm. 14 Per accedir-hi cliqueu A. de Terrassa 

 

Cafè Colon, Plaça Vella núm. 5. Per accedir-hi cliqueu Cafè Colon

 

Casa Higini Roca, carrer dels Gavatxons núm. 19. Per accedir-hi cliqueu Casa Higini Roca

 

Casa A. Josep Torrella, carrer Gavatxons núm. 9. Per accedir-hi cliqueu Casa A. J. Torrella

Casa Armengol, carrer de la Palla núm. 23. Per accedir-hi cliqueu Casa Armengol

 

Casa Joan Barata, carrer de Sant Pere núm. 32 - 34. Per accedir-hi cliqueu Casa Joan Barata

 

Gran Hotel Peninsular, carrer de Sant Pere núm. 52. Per accedir-hi cliqueu Hotel Peninsular

  

Magatzem Joaquim Alegre, placeta Saragossa núm. 2. Per accedir-hi cliqueu M. J. Alegre

 

Vapor Marcet Poal, carrer de la Rasa núm. 24-26. Per accedir-hi cliqueu Vapor Marcet Poal 

 

Vapor Ventalló (reforma), carrer de Sant Llorenç núm. 1. Per accedir-hi cliqueu Vapor Ventalló

 

Casa Joan Marcet, Raval de Montserrat núm.12-14. Per accedir-hi cliqueu Casa Joan Marcet

Masia Freixa, Parc de Sant Jordi. Per accedir-hi cliqueu Masia Freixa

Magatzem Salvans, carrer Nou de Sant Pere núm. 39. Per accedir-hi cliqueu M. Salvans

 

Casa Emili Soler, carrer Joaquim de Paz núm. 28. Per accedir-hi cliqueu Casa Emili Soler

Casa Antoni Pous, carrer Nou de Sant Pere núm. 42. Per accedir-hi cliqueu Casa A. Pous

Magatzem Emili Matalonga, carrer de Sant Pau núm. 9. Per accedir-hi cliqueu M. Matalonga

Casa Ignasi Escudé i Galí, carrer del Nord núm 77. Per accedir-hi cliqueu C. Ignasi Escudé

Casa Ignasi Escudé II, carrer del Nord núm 81. Per accedir-hi cliqueu C. Ignasi Escudé II

Casa Puigarnau, carrer del Nord núm. 67. Per accedir-hi cliqueu Casa Puigarnau

Fàbrica Albiñana i Ribas, carrer de Cervantes. Per accedir-hi cliqueu Fàbrica Albiñana i Ribas 

Casa Josep Arias, carrer de la Creu Gran núm. 26. Per accedir-hi cliqueu Casa Josep Arias  

Casa Marsà, carrer de la Creu Gran núm. 15. Per accedir-hi cliqueu Casa Marsà

Casa Comerma, carrer de la Creu Gran núm 2. Per accedir-hi cliqueu Casa Comerma

Casa Josep Casanovas, c. de Sant Leopold núm. 25. Per accedir-hi cliqueu C. Casanovas

Magatzem Josep Casanovas. C. Sant Leopold núm.27. Per accedir-hi cliqueu M. Casanovas 

Casa Bonaventura Fornells. C. Sant Leopold núm. 86. Per accedir-hi cliqueu C. Bonaventura

Casa Sanmartí. Passeig del Comte d'Ègara núm 14. Per accedir-hi cliqueu Casa Sanmartí 

Casa Benet Badrinas, P. del Comte d'Ègara núm. 6. Per accedir-hi cliqueu Casa Badrinas

Clínica del Remei, plaça Dr. Robert núm 3-7. Per accedir-hi cliqueu Clínica del Remei

Hospital de Sant Llàtzer, Plaça del Dr Robert. Per accedir-hi cliqueu Hospital de St Llatzer 

Escola Industrial de Terrassa (UPC). Per accedir-hi cliqueu Escola Industrial de Terrassa

Condicionament Terrassenc, Passeig del Vint-i-dos de Juliol. cliqueu Condicionament

Casa Ramon Samaranch, c de Volta núm. 13. Per accedir-hi cliqueu Casa Ramon Samaranch

Masia Marcet, Can Boada, Terrassa. Per accedir-hi cliqueu Masia Marcet 

Església i Convent de les Agustines, c. Concili Egarenc. Per accedir-hi cliqueu C. Agustines

Casa Baltasar Gorina, c. Font Vella, núm 93. Per accedir-hi cliqueu Casa Baltasar Gorina

Casa Concepció Monset, c. de la Font Vella, núm. 91. Per accedir-hi cliqueu C. Montset

Vapor Aymerich, Amat i Jover, Rambla d'Ègara núm. 270. Cliqueu Vapor Aymerich Amat i Jover

La Electra Industrial, carrer del Pantà - Carrer de Sant Isidre. Cliqueu Electra Industrial

Magatzem Ventalló i Tusell, c. Puig Novell núm 14-16, Cliqueu Magatzem Ventalló i Tusell  

Casa Carles Pagès, c. Del Puig Novell núm 32. Cliqueu Casa Carles Pagès

Casa Lluís Salvans i Armengol (reforma), c. Sant Antoni, núm 32. Cliqueu C. Ll. Salvans 

Casa Eusebi Noguera, c. de Sant Antoni, núm. 71-73. Cliqueu Casa Eusebi Noguera

Casa Bonaventura Baltà, c. de Sant Antoni, núm. 86. Cliqueu Casa Bonaventura Baltà 

Casa núm. 28 del carrer de Sant Antoni. Cliqueu Casa núm. 28 del carrer de Sant Antoni

Vapor Monset i Guardiola, c. de Sant Antoni núm. 60-62. Cliqueu Vapor Monset i Guardiola 

Casa Marquès (construcció inicial), c. de Sant Antoni núm. 82. Cliqueu Casa Marquès

La seu de Sport Egara 1905, c. Sant Antoni, c. Joaquim de Paz. Cliqueu Sport Egara 1905

Casa Manuel Vallhonrat I, c. de Sant Antoni núm. 25. Cliqueu Casa Manuel Vallhonrat I 

Casa Manuel Vallhonrat II, c. de Sant Antoni núm. 27. Cliqueu Casa Manuel Vallhonrat II

Casa Gaietà Vallhonrat, c. de Sant Antoni núm. 43. Cliqueu Casa Gaietà Vallhonrat 

Casa Josepa Ballver, c. de Sant Antoni núm. 21. Cliqueu Casa Josepa Ballver

Casa Valentí Guix, c. Garcia Humet núm 35. Cliqueu Casa Valentí Guix

Vapor Amat, c. Gaudí, c. La Rasa. Cliqueu Vapor Amat 

Casa Joaquim Freixa, c. Raval de Montserrat núm. 40. Cliqueu Casa Joaquim Freixa

Casa Josep Boguñà, c. Raval de Montserrat núm. 33. Cliqueu Casa Josep Boguñà

Magatzem Miquel Boix, plaça Mossèn Cinto Verdaguer núm. 6. Cliqueu M. Miquel Boix

Impremta Ventayol, plaça Mossèn Cinto Verdaguer num. 9. Cliqueu Impremta Ventayol

Casa Ramon Matalonga, carrer Topete núm. 66-68. Cliqueu Casa Ramon Matalonga  

Societat General d'Electricitat, c. Unió - c. Joan Corominas. Cliqueu S.General d'electricitat

Murs de contenció de la casa Salvans, c. Salmerón núm. 23-27. Cliqueu M. casa Salvans

La Gota de Llet, c. de la Unió núm 36-38. Cliqueu La Gota de Llet

Casa Miquel Mach Ullés, c. de l'Església núm 12-14-16. Cliqueu Casa Miquel Mach Ullés 

La Casona, c. de La Rutlla núm. 25. Cliqueu La Casona 

Casa Galí, c. de Sant Pere núm. 36. Cliqueu Casa Galí

Edifici Antiga Llibreria Boada Riera, c. de Sant Pere núm. 22.Cliqueu Llibreria Boada Riera 

Escola Vedruna Vall Terrassa, c del Vall núm. 21 (projecte núm 23) Cliqueu Escola Vedruna

Casa Miquel Marsà, c. de La Creu Gran núm 15. Cliqueu Casa Miquel Marsà 

Casa Narcís Comerma i Torrella, c. Del Nord núm. 63. Cliqueu Casa Narcís Comerma i Torrella

Gran Casino del Foment de Terrassa, c. de la Font Vella núm 76. Cliqueu Gran Casino

 

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011