Història d'uns empresaris tèxtils d'èxit i el fracàs de l'economia especulativa
Antic Banc de Terrassa, seu del carrer de Sant Jaume. Foto, AF
Jordi Plana
Primera seu del Banc de Terrassa, carrer del Passeig núm 7
Foto, AF Jordi Plana
Cal comentar que la seu del banc va ser situada en un tram del carrer del Passeig que no estava pavimentat, doncs per aquells temps els bancs cercaven llocs discrets per a situar les seves oficines. El carrer del Passeig no seria pavimentat fins la Dictadura de Primo de Rivera. Inicialment el Banc de Terrassa va compartir el mateix edifici que la Caixa d'Estalvis de Terrassa que havia estat constituïda 4 anys abans. Les dues entitats fins i tot van tenir directius comuns i col·laboració financera, doncs per part del Banc, existia el compromís de no implantar en la Central de Terrassa, la secció de Llibretes d'estalvi.
Deu anys després, el Banc es traslladà al carrer de Sant Jaume núm 26, mentre la Caixa de Terrassa acordà acceptar l'oferta que se li féu dels nous locals i traslladar-se també al nou edifici, on romangué fins al novembre de 1896 en que inaugurà la seva seu central del carrer de la Rutlla.
Escut de Terrassa, edifici central del Banc de Terrassa. Carrer de
Sant Jaume. Foto, AF Jordi Plana
La primera Junta de Govern del Banc de Terrassa, la componien: President, Gaietà Alegre i Trias; Vicepresident, Antoni Ubach i Soler; Directors, Miquel Gibert i Torrebadella, Joaquim Galí i Riera i Josep Maurí i Galí; Vocals, Jacint Bosch i Curet, Joaquim Monset i Galí, i Joan Barata i Quintana; Secretari, Joan Vallés i Mitjans. Cal comentar els directius comuns que lligaven el Banc de Terrassa amb la Caixa d'Estalvis: el President, Gaietà Alegre, era Vocal de la Caixa; el Vice-President Antoni Ubach, n'era el Secretari; EL Director, Miquel Gibert, el Comptable; i els vocals, Jacint Bosch i Joaquim Monset ho eren tant del Banc com de la Caixa.
Detall d'un dels mosaics murals de la façana del primer pis de l'edifici
de l'antic Banc de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana
Aquesta direcció compartida entre les dues entitats financeres, prosseguí durant molts anys fins i tot quan el Banc de Terrassa fou fou succeït pel Banc Comercial de Terrassa, Francesc Salvans Armengol i Pere Amat Roumens ostentaren la direcció del Banc i de la Caixa.
L'any 1881, el capital inicial era de 5 milions de pessetes, del qual foren desembossades 875.000 pessetes. El 1905 comencen els augments, i al 1914 es compta ja amb 2.250.000 pessetes. Fins l'any 1917 el capital no acaba de ser totalment desembossat.
El 1892 ? es traslladaren les oficines al nou edifici del carrer de Sant Jaume núm 26, obra de l'arquitecte Salvador Soteras i Taberner. En aquest edifici es produí, l'any 1920, la fallida del Banc de Terrassa i el naixement del Banc Comercial de Terrassa.
Detall de la balconada del primer pis de l'antic Banc de Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana.
L'any 1900 componien la Junta del Banc: President, Antoni Ubach i Soler; Vice-President, Francesc Alegre i Roig; Vocals, Josep Maurí, Miquel Gibert, Josep Mata, Joaquim Monset, Joan Barata, Joan Vallès i Josep Garcia Humet; Administrador, Francesc Lleó i Ubach.
La primera dècada del segle XX, la marxa del Banc fou bona i va superar els conflictes socials de la preguerra, vagues i locauts, que sofrí la indústria tèxtil local i el banc tenir una rendabilitat de l'0rdre del 8 - 9 %.
La primera dècada del segle XX, la marxa del Banc fou bona i va superar els conflictes socials de la preguerra, vagues i locauts, que sofrí la indústria tèxtil local i el banc tenir una rendabilitat de l'0rdre del 8 - 9 %.
Gaietà Alegre i Trias (1832 - 1888) Fundador i primer President
del Banc de Terrassa
A partir de 1914 comença l'expansió del Banc de Terrassa, aquest mateix any obre una sucursal a Olesa de Montserrat i la segona a Rubí; el 1917, Manresa i Berga; el 1919, Lleida, Tàrrega, Igualada, Cerver, Badalona, Borges Blanques, Mollerussa i Bellpuig; el 1920, Girona, Figueres, Olot, Mataró, Solsona, Balaguer, Martorell i Molins de Rei. Va ser aquesta expansió el que li va permetre adjudicar-se, en competència amb el Banc de Barcelona i la Banca Arnús, el concurs convocat per la Mancomunitat de col·laborar amb ella en el cobrament de les contribucions del districte.
Fonts consultades
La Banca a Terrassa
Marian Trenchs
Patronat de la Fundació Soler i Palet
Detall de la torre lateral dreta de l'antic Banc de Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana.
La caiguda, el Banc de Terrassa disposava d'una petita delegació situada al núm 23 de la Rambla de Catalunya de Barcelona, amb representació mínima i mínimes atribucions, calia buscar-ne una altra d'acord amb els deliris d'ostentació dels directius del Banc de Terrassa, i compraren dos edificis: el primer, el núm 6 de la Plaça d'Urquinaona, amb un cost d' 1.100.000 ptes i uns dies després, l'edifici del Continental de la Plaça de Catalunya, amb un cost d' 1.750.000 pessetes. Aquestes compres realitzades per l'administrador del Banc, Ramon Colomer, la baixa rendabilitat del Banc durant el 1919 i l'error de refusar el mateix any l'oferta de la banca Marcet de cedir-li (i a pagar amb accions del Banc) el seu acreditat negoci per un milió de pessetes, marcaren l'inici de la caiguda del Banc de Terrassa.
El cop definitiu es produiria durant l'any següent. A nivell d'administració el Banc de Terrassa es divideix en dos consells d'administració, el de Terrassa que dirigia la seu central de Terrassa i 19 sucursals (Consell d'administració: Josep Oriol Maurí Poal, Joan Barata, Francesc Salvans i Ramon Colomer, administrador del Banc. La de Barcelona, la formaven: Francesc Alegre, Francesc Soler, Joan Vallès i Pujals. L'equip executiu era format per Enric Torrente, director de la sucursal i responsable del Departament d'Arbitratge de moneda; l'inspector de sucursals, Sr Sol i el cap del departament de Valors, Sr. Torrent.
Recordem que estem a l'any 1920 i que fa poc del final de la Primera Guerra Mundial, fet que produirà una gran desvalorització de les monedes europees.
Façana principal de la seu Central de l'antic Banc de Terrassa.
Carrer de Sant Jaume núm 26. Foto, AF Jordi Plana
Immediatament després de la constitució dels dos consells d'administració posaren 5.000.000 de pessetes a disposició de la sucursal barcelonina més els nous dipòsits que creien generarien les noves oficines barcelonines. En lloc de recaptar diners captant nous clients, Torrente, Sol i Torrent, van creure més pràctic guanyar diners de forma ràpida amb operacions especulatives, que resultarien ser nefastes pel conjunt del Banc tant per la part barcelonina com la terrassenca.
- Les sucursals eren sempre creditores, i els reembossaments cada dia es feien esperar més. També es retardaven enormement les ordres de transferència que, a favor d'altres banques, li passaven les oficines comarcals.
- Es van concedir crèdits alegrement que mai es van recuperar.
- Les oficines barcelonines es dedicaren a especular amb el preu de matèries i moneda estrangera, amb resultats catastròfics pel Banc de Terrassa, assessorats per Enric Torrente.
El 26 de febrer de 1921, el Banc de Terrassa celebra una reunió a la que assisteixen 200 accionistes, que mostren una gran hostilitat contra els antics consellers, en aquesta reunió s'anomena la nova Junta: President, Lluís Marsans; Vice-President, Josep A Gomis; Directors, Marcet, Badrinas i Salvans; Secretari, Vallès i Pujals.
Tot i la nova junta segueixen els conflictes entre els consellers avalants de 2.000.000 de ptes en lletres acceptades posades en circulació, i el Crèdit Bancari. Les disputes es resolgueren amb un laude, la sentència del qual es produí el 22 de juliol de 1922, en el que destaquen dos acords:
1 Els crèdits del Crèdit Bancari tenen preferència sobre els dels Consellers, però abans s'han de liquidar totes les obligacions contretes amb el Banc d'Espanya.
2 Els Consellers hauran de pagar 6 milions de pessetes, en el termini d'onze anys. Amb les següents aportacions.
Francesc Salvans i Armengol ........................................ 1.506.323 ptes
Francesc Soler i Puigdollers .......................................... 1.129.748 ptes
Francesc Alegre i Roig ................................................... 1.129.748 ptes
Joan Barata i Quintana ................................................... 753.166 ptes
Josep Mata de la Barata i Masqué ................................. 451.900 ptes
Josep Oriol Maurí i Poal .................................................. 376.583 ptes
Joan Vallès i Pujals ......................................................... 301.266 ptes
Jacint Pujals i Bosch ....................................................... 301.266 ptes
Ignasi Escudé i Gali ........................................................ 50.000 ptes
Gràcies a aquestes aportacions el Banc de Terrassa anirà subsistint amb l'ala arrossegant fins el 22 de març de 1924, que la Junta General Extraordinària, donarà compte als accionistes que el Banc ha arribat al límit màxim de pèrdues estipulat en el reglament de l'entitat, i per tant cal procedir amb la seva liquidació en un termini no superior als 50 dies.
Després de 43 anys baixava la porta d'un banc fruit de la potència del sector tèxtil terrassenc, portat per industrials que van oblidar l'economia productiva, per obtenir beneficis ràpids basats en l'economia especulativa.
Fonts consultades
La Banca a Terrassa
Marian Trenchs
Patronat de la Fundació Soler i Palet
TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011
