Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 24 d’octubre del 2018

BANC DE TERRASSA PART II

Història d'uns empresaris tèxtils d'èxit i el fracàs de l'economia especulativa
Com ja he comentat en l'anterior entrada: BANC DE TERRASSA, el banc va ser fundat el dia u de desembre de 1881, en plena efervescència de la indústria tèxtil terrassenca i amb l'objectiu de donar-li cobertura financera. El banc comença les seves activitats el 24 de desembre del mateix any. La primera seu social fou ubicada al número 7 del carrer del Passeig. El carrer del Passeig, aviat va ser anomenat popularment com el carrer del Banc.

Antic Banc de Terrassa, seu del carrer de Sant Jaume. Foto, AF
Jordi Plana

 Primera seu del Banc de Terrassa, carrer del Passeig núm 7
Foto, AF Jordi Plana

Cal comentar que la seu del banc va ser situada en un tram del carrer del Passeig que no estava pavimentat, doncs per aquells temps els bancs cercaven llocs discrets per a situar les seves oficines. El carrer del Passeig no seria pavimentat fins la Dictadura de Primo de Rivera. Inicialment el Banc de Terrassa va compartir el mateix edifici que la Caixa d'Estalvis de Terrassa que havia estat constituïda 4 anys abans. Les dues entitats fins i tot van tenir directius comuns i col·laboració financera, doncs per part del Banc, existia el compromís de no implantar en la Central de Terrassa, la secció de Llibretes d'estalvi.

Deu anys després, el Banc es traslladà al carrer de Sant Jaume núm 26, mentre la Caixa de Terrassa acordà acceptar l'oferta que se li féu dels nous locals i traslladar-se també al nou edifici, on romangué fins al novembre de 1896 en que inaugurà la seva seu central del carrer de la Rutlla.

Escut de Terrassa, edifici central del Banc de Terrassa. Carrer de
Sant Jaume. Foto, AF Jordi Plana

La primera Junta de Govern del Banc de Terrassa, la componien: President, Gaietà Alegre i Trias; Vicepresident, Antoni Ubach i Soler; Directors, Miquel Gibert i Torrebadella, Joaquim Galí i Riera i Josep Maurí i Galí; Vocals, Jacint Bosch i Curet, Joaquim Monset i Galí, i Joan Barata i Quintana; Secretari, Joan Vallés i Mitjans. Cal comentar els directius comuns que lligaven el Banc de Terrassa amb la Caixa d'Estalvis: el President, Gaietà Alegre, era Vocal de la Caixa; el Vice-President Antoni Ubach, n'era el Secretari; EL Director, Miquel Gibert, el Comptable; i els vocals, Jacint Bosch i Joaquim Monset ho eren tant del Banc com de la Caixa.

Detall d'un dels mosaics murals de la façana del primer pis de l'edifici
de l'antic Banc de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana

Aquesta direcció compartida entre les dues entitats financeres, prosseguí durant molts anys fins i tot quan el Banc de Terrassa fou fou succeït pel Banc Comercial de Terrassa, Francesc Salvans Armengol i Pere Amat Roumens ostentaren la direcció del Banc i de la Caixa.

L'any 1881, el capital inicial era de 5 milions de pessetes, del qual foren desembossades 875.000 pessetes. El 1905 comencen els augments, i al 1914 es compta ja amb 2.250.000 pessetes. Fins l'any 1917 el capital no acaba de ser totalment desembossat.

El 1892 ? es traslladaren les oficines al nou edifici del carrer de Sant Jaume núm 26, obra de l'arquitecte  Salvador Soteras i Taberner. En aquest edifici es produí, l'any 1920, la fallida del Banc de Terrassa i el naixement del Banc Comercial de Terrassa.

Detall de la balconada del primer pis de l'antic Banc de Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1900 componien la Junta del Banc: President, Antoni Ubach i Soler; Vice-President, Francesc Alegre i Roig; Vocals, Josep Maurí, Miquel Gibert, Josep Mata, Joaquim Monset, Joan Barata, Joan Vallès i Josep Garcia Humet; Administrador, Francesc Lleó i Ubach.

La primera dècada del segle XX, la marxa del Banc fou bona i va superar els conflictes socials de la preguerra, vagues i locauts, que sofrí la indústria tèxtil local i el banc tenir una rendabilitat de l'0rdre del 8 - 9 %.

 Gaietà Alegre i Trias (1832 - 1888) Fundador i primer President
del Banc de Terrassa

A partir de 1914 comença l'expansió del Banc de Terrassa, aquest mateix any obre una sucursal a Olesa de Montserrat i la segona a Rubí; el 1917, Manresa i Berga; el 1919, Lleida, Tàrrega, Igualada, Cerver, Badalona, Borges Blanques, Mollerussa i Bellpuig; el 1920, Girona, Figueres, Olot, Mataró, Solsona, Balaguer, Martorell i Molins de Rei. Va ser aquesta expansió el que li va permetre adjudicar-se, en competència amb el Banc de Barcelona i la Banca Arnús, el concurs convocat per la Mancomunitat de col·laborar amb ella en el cobrament de les contribucions del districte.

Detall de la torre lateral dreta de l'antic Banc de Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana.

La caiguda, el Banc de Terrassa disposava d'una petita delegació situada al núm 23 de la Rambla de Catalunya de Barcelona, amb representació mínima i mínimes atribucions, calia buscar-ne una altra d'acord amb els deliris d'ostentació dels directius del Banc de Terrassa, i compraren dos edificis: el primer, el núm 6 de la Plaça d'Urquinaona, amb un cost d' 1.100.000 ptes i uns dies després, l'edifici del Continental de la Plaça de Catalunya, amb un cost d' 1.750.000 pessetes. Aquestes compres realitzades per l'administrador del Banc, Ramon Colomer, la baixa rendabilitat del Banc durant el 1919 i l'error de refusar el mateix any l'oferta de la banca Marcet de cedir-li (i a pagar amb accions del Banc) el seu acreditat negoci per un milió de pessetes, marcaren l'inici de la caiguda del Banc de Terrassa.

El cop definitiu es produiria durant l'any següent. A nivell d'administració el Banc de Terrassa es divideix en dos consells d'administració, el de Terrassa que dirigia la seu central de Terrassa i 19 sucursals (Consell d'administració: Josep Oriol Maurí Poal, Joan Barata, Francesc Salvans i Ramon Colomer, administrador del Banc. La de Barcelona, la formaven: Francesc Alegre, Francesc Soler, Joan Vallès i Pujals. L'equip executiu era format per Enric Torrente, director de la sucursal i responsable del Departament d'Arbitratge de moneda; l'inspector de sucursals, Sr Sol i el cap del departament de Valors, Sr. Torrent.

Recordem que estem a l'any 1920 i que fa poc del final de la Primera Guerra Mundial, fet que produirà una gran desvalorització de les monedes europees.

Façana principal de la seu Central de l'antic Banc de Terrassa.
Carrer de Sant Jaume núm 26. Foto, AF Jordi Plana

Immediatament després de la constitució dels dos consells d'administració posaren 5.000.000 de pessetes a disposició de la sucursal barcelonina més els nous dipòsits que creien generarien les noves oficines barcelonines. En lloc de recaptar diners captant nous clients, Torrente, Sol i Torrent, van creure més pràctic guanyar diners de forma ràpida amb operacions especulatives, que resultarien ser nefastes pel conjunt del Banc tant per la part barcelonina com la terrassenca.

- Les sucursals eren sempre creditores, i els reembossaments cada dia es feien esperar més. També es retardaven enormement les ordres de transferència que, a favor d'altres banques, li passaven les oficines comarcals.

- Es van concedir crèdits alegrement que mai es van recuperar.

- Les oficines barcelonines es dedicaren a especular amb el preu de matèries i moneda estrangera, amb resultats catastròfics pel Banc de Terrassa, assessorats per Enric Torrente.

El 26 de febrer de 1921, el Banc de Terrassa celebra una reunió a la que assisteixen 200 accionistes, que mostren una gran hostilitat contra els antics consellers, en aquesta reunió s'anomena la nova Junta: President, Lluís Marsans; Vice-President, Josep A Gomis; Directors, Marcet, Badrinas i Salvans; Secretari, Vallès i Pujals.

Tot i la nova junta segueixen els conflictes entre els consellers avalants de 2.000.000 de ptes en lletres acceptades posades en circulació, i el Crèdit Bancari. Les disputes es resolgueren amb un laude, la sentència del qual es produí el 22 de juliol de 1922, en el que destaquen dos acords:

1 Els crèdits del Crèdit Bancari tenen preferència sobre els dels Consellers, però abans s'han de liquidar totes les obligacions contretes amb el Banc d'Espanya.

2 Els Consellers hauran de pagar 6 milions de pessetes, en el termini d'onze anys. Amb les següents aportacions.

Francesc Salvans i Armengol ........................................ 1.506.323 ptes

Francesc Soler i Puigdollers .......................................... 1.129.748 ptes

Francesc Alegre i Roig ................................................... 1.129.748 ptes

Joan Barata i Quintana ................................................... 753.166 ptes

Josep Mata de la Barata i Masqué ................................. 451.900 ptes

Josep Oriol Maurí i Poal .................................................. 376.583 ptes

Joan Vallès i Pujals ......................................................... 301.266 ptes

Jacint Pujals i Bosch ....................................................... 301.266 ptes

Ignasi Escudé i Gali ........................................................  50.000 ptes

Gràcies a aquestes aportacions el Banc de Terrassa anirà subsistint amb l'ala arrossegant fins el 22 de març de 1924, que la Junta General Extraordinària, donarà compte als accionistes que el Banc ha arribat al límit màxim de pèrdues estipulat en el reglament de l'entitat, i per tant cal procedir amb la seva liquidació en un termini no superior als 50 dies.

Després de 43 anys baixava la porta d'un banc fruit de la potència del sector tèxtil terrassenc, portat per industrials que van oblidar l'economia productiva, per obtenir beneficis ràpids basats en l'economia especulativa.

Fonts consultades
La Banca a Terrassa
Marian Trenchs
Patronat de la Fundació Soler i Palet

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011

dissabte, 6 d’octubre del 2018

ANTIC POBLE DE SANT PERE DE TERRASSA. FESTES PART V

Un dels aspectes diferencials del barri de l'Antic Poble de Sant Pere de Terrassa, relacionat amb el que havia estat el poble, són les seves festes, tradicions i costums. Destaca la festa major del barri, el Corpus, els focs de Sant Joan, les falles, el casament vuitcentista i el pessebre vivent. Moltes d'aquestes tradicions, que amb l'annexió del poble a la ciutat de Terrassa el 1904 i l'expansió de l'antic poble cap a la carretera de Matadepera, és desplacen al carrer Ample. Moltes de les festes i tradicions del barri perden força durant el franquisme.

"Quan als anys 70 les festes de barri tornen a agafar embranzida, la festa de la barriada de Sant Pere, inclòs l'antic nucli, se celebra per la segona pasqua. Arran de la mencionada separació a principis dels 80, l'antic poble de Sant Pere passa a celebrar la seva festa major el diumenge abans de Sant Pere"
Joaquim Verdaguer 

Antic ajuntament del poble de Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana.

Inicialment les festes de Sant Pere es celebraven el dia del seu patró, ara bé, per Sant Pere els pagesos estaven molt enfeinats en les tasques de la sega i es va decidir passar-les al 14 de febrer, dia de Sant Valentí, un dels sants patrons de Terrassa, juntament amb Sant Pere i Sant Cristòfol.

Retaule de Sant Valentí, església de Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana.

El primer document escrit d'aquest canvi data del 27 de febrer de 1793, i correspon a un document de Mossèn Pere Matarrodona: "Dich jo, vaig firmant, que com a Pror. de la Comunitat de Terrassa y en dit nom tinch rebut de Pere Torras i Falguera la summa, y quantitat de 14 lliuras 4 diners y 4 sous, y quatre diners, y ditas son a saber 9 lliures 9 diners I sou, per lo offici solemme, Professó, Goigs, Vespres y Completes celebra dita Rnt. Comunitat als 14 de febrer del present any en honor de St. Valentí y las restants 4 lliures I diner 9 sous per un offici doble major celebra dita Rnt. Comunitat per les Animas dels Confrares de Sant Valentí als 15 dies de dit mes, y any; I per ser així fas lo present recibo en Tarrassa als 27 de febrer de 1793. Pere Matarrodona, Pror".

El document fa referència a les aportacions per a la celebració de l'Ofici Solemne de les festes del nucli de Sant Pere, que ja van fer-se per Sant Valentí, set anys abans de la segregació del nucli de Sant Pere de la vila de Terrassa (1800).

La Confraria de Sant Valentí

"Cada any els administradors de la Confraria de Sant Valentí es cuidaven d'organitzar la festa i es buscaven el predicador; tots els actes revestien una gran solemnitat i a la processó hi anaven la majoria dels homes del poble, tots els de les masies del voltant i l'Ajuntament en ple.

El ball de plaça

"El ball típic de plaça que tenia lloc a la desapareguda era dels lladoners (ara la plaça de Mossèn Homs). Més endavant el jovent va anar organitzant els balls, arribant a aixecar un envelat a la mateixa era, que segons els cabals era més o menys lluït. Com que alguns anys la festa s'esqueia a la Quaresma i es va creure irreverent celebrar balls en aquest temps, el reverend Joaquim Sales va proposar a l'Ajuntament traslladar la Festa Major al tercer diumenge de maig i així va acordar-ho la corporació presidida per l'alcalde de Sant Pere, Josep Vila el dia 31 de desembre de l'any 1865"

Jaume i Joan Roset
Imma Parra
Article publicat a la revista "Al Vent"

Plaça del Rector Homs. Foto, AF Jordi Plana.

Interior de l'envelat que es muntava durant les Festes de Sant Pere,
1914. Font AMAT 

El casament vuitcentista

Tot seguit publicaré el guió del casament vuitcentista celebrat al barri de l'Antic poble de Sant Pere l'any 1992 realitzat per en Ramon Palau i la Comissió de Festes d'aquell any on podrem seguir, els diferents actes que composaven aquesta celebració de la qual en commemorem el 38è aniversari de la seva recuperació.

El casament a l'antic costum català. Antic poble de sant Pere de Terrassa. Any 1992

1. La Crida

"La figura cabal del pregó és el nunci o agutzil. Quan els mitjans de difusió eren escassos, el nunci tenia gran importància, ja que era l'encarregat de propagar tota mena de noves. Tenia caràcter oficial i parlava per boca del comú. Abans de cridar feia un toc de trompeta que prevenia al públic que anava a parlar i reclamava atenció."

2. La Festa Major del Poble

"A la tarda del dia de Sant Pere, es feia un ball de plaça. Nosaltres evocarem els balls vuitcentistes a la festa de Casament a la plaça."

3. La recerca dels convidats

"El nunci fa la crida a la porta de la casa de cada convidat notificant per ordre de l'alcalde el casament de l'hereu o pubilla del poble. Els convidats segueixen el nunci formant una comitiva fins arribar a casa del nuvi/a"

4. La recerca del nuvi

"Una vegada tota la comitiva ha arribat a casa del nuvi, aquest acompanyant de la seva família van cap a l'ajuntament per escoltar el discurs de l'alcalde convidant el veïnat al casament. Un cop ha sortit el nuvi de casa seva, el padrí o fadrí major va a la recerca de la núvia."

5. El discurs de l'alcalde

"És costum en el casament del barri de l'Antic poble de sant Pere de Terrassa (vuitcentista), que l'alcalde acompanyat de tot el consistori faci un parlament convidant el veïnat al casament de l'hereu o pubilla del poble, desprès del pregó del nunci."

6. La recepció a la núvia

"La núvia va muntada en una mula ornada amb amb guarniments de color vermell i asseguda en una sella de vellut del mateix color. Guia l'animal un mosso a peu. Al costat de la núvia sostenint el selló i vigilant-la que no caigui hi ha el fadrí major, que porta el ram de flors que entregarà a la núvia moments abans d'entrar a l'església."
 
Núvia muntada a la mula. Font Associació de veïns del barri
de l'Antic poble de Sant Pere de Terrassa.

7. La comitiva i el dot de la núvia

"Segueix a la núvia un altre mula carregada amb el dot, i a continuació els pares, dalt de la tartana. Tanca la comitiva una colla de joves que antigament tenien el costum de galejar.

8. El barrament del pas

"Era corrent d'interceptar el pas de la comitiva amb una cinta que havia de ser franquejada a la força amb el pagament d'una quantitat que havia de satisfer el pare de la núvia. A la comarca del Vallès Occidental aquest barrament del s'anomenava patenta.

9. Arribada a l'església

"A l'arribada de la comitiva de la núvia a la porta de l'església de Santa Maria, on s'espera el nuvi i els seus pares, es fan les salutacions.

Entrada de l'església de Santa Maria. Foto, AF Jordi Plana. 

10. El vers del padrí

"A continuació el fadrí major recita el seu vers dedicat a la núvia. El padrí li fa donació del ram de flors i amb el nuvi ajuden a descavalcar la núvia. Un cop de peus a sobre de la catifa saluda els sogres i tots junts entren a l'església de Santa Maria.

Nau principal de l'església de Santa Maria. Foto, AF Jordi Plana.

11. El casament

"Evidentment aquest és l'acte més important pels novells esposos i per tot el veïnat de l'Antic Poble de Sant Pere, ja que a l'entorn d'aquest s'ha muntat la festa." generalment la cerimònia es fa a l'església de Santa Maria, però en el cas que el casament sigui real, es fa a la església de Sant Pere.


Els nuvis del casament vuitcentista, Alfons Antolí i Montse Sarrau
es casaren de veritat en aquella ocasió. Font, Associació de veïns
del barri de l'Antic poble de Sant Pere de Terrassa.
 
12. La festa a la plaça

"Mentre s'efectua el casament a l'església de Santa Maria, amb els parents i amics més íntims de la família i les autoritats locals, a la plaça té lloc una festa que simbolitza els actes de Festa Major. Actuació dels gegants, cabeçuts i bastoners.

13. Sortida de l'església

"Els nuvis surten de l'església acompanyats dels pares i tot el seguici. Els nous esposos saluden la padrina de les festes i els avis que es troben asseguts a l'entarimat. Nuvis, pares i autoritats pugen a l'entarimat de la festa i s'asseuen a l'espera de l'homenatge als avis".

14. L'homenatge als avis

"A continuació el nuvi, en representació de tot el veïnat del barri de l'Antic Poble de Sant Pere de Terrassa i tal com és costum a la Festa del Casament fa l'homenatge als avis representats per dos avis del veïnat, fent l'entrega d'un recordatori de la festa".

15. La Festa. Ball de gitanes

"Dansa típica de la contrada del Vallès. A la part central de la dansa, el nuvi i el fadrí major aixequen la núvia, com a símbol que ja no tornarà agregar-se al món que abandona, es aïllada i sostinguda en una posició entre el cel i la terra. S'enlairen coloms i coets que anuncien la nova.

16. Balls vuitcentistes

"A la tarda del dia de Sant Pere, antigament, s'havia fet un ball de plaça. Per evocar aquells balls de la festa de Sant Pere avui es fan balls vuitcentistes per cloure la festa de Casament".

17. Comiat

 "Els nuvis s'acomiaden dels pares, convidats i simpatitzants i marxen muntats a cavall vers el nou destí".

Ramon Palau
Comissió de Festes
 
Amb aquesta entrada acabem la passejada pel barri de Terrassa de l'Antic Poble de Sant Pere, si voleu veure les quatre entrades anteriors cliqueu:

Antic Poble de Sant Pere de Terrassa. Situació part I 

Antic Poble de Sant Pere de Terrassa. Història part II 

Antic Poble de Sant Pere de Terrassa. Patrimoni part III 

Antic Poble de Sant Pere de Terrassa. Patrimoni part IV 

Cal també mencionar el Casal de Sant Pere, que inicià les seves activitats socials el 18 de març de l'any 1930 lligat a la Parròquia de Sant Pere, sent rector d'aquesta Mossèn Josep Homs i Ginesta. El Casal de Sant Pere destaca per les seves activitats culturals, socials i esportives.

Fonts consultades

Sant Pere. El poble i la festa. 15 anys de la recuperació de les festes (1994)
Associació de Veïns de l'Antic Poble de Sant Pere
Carme Centelles i Joan Lluch
Xavier Marcet
Ramon Palau
Imma Parra
Jaume i Joan Roset
Joaquim Verdaguer
Arxiu Tobella

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011