Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 30 de setembre del 2022

LA GOTA DE LLET

La Gota de Llet és un edifici de planta baixa més dues, amb façanes al carrer de la Unió, núm. 36-38 i al carrer de les Parres, Districte I de Terrassa. L'edifici de propietat municipal, fou projectat per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1930. Tenint en compte que Lluís Muncunill i Parellada va morir l'any 1931, es considera aquest un dels seus últims projectes. Lluís Muncunil i Parellada, que havia estat arquitecte municipal de Terrassa, el millor a cavall entre els segles XIX i XX, va destacar en obra civil: cases de la burgesia terrassenca, magatzems tèxtils i fàbriques, que avui dia configuren gran part del patrimoni històric terrassenc.

L'any 1985, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila (20/04/1979 - 12/04/2002), l'edifici fou remodelat i restaurat.

La Gota de Llet. Carrer de la Unió, núm. 36-38 Terrassa

AF Jordi Plana (IMG 9457, 29/09/2022)

L'edifici presenta una façana de traçat còncau que segueix la línia del carrer de la Unió. La planta baixa presenta dues finestres i dues portes. Les finestres són dobles amb una falsa finestra central, emmarcades amb maons d'argila cuita. Les portes, rectangulars i emmarcades amb lloses de pedra. La façana de la planta baixa està separada de la façana del semi-soterrani per una línia d'imposta motllurada de maons i de la primera plant per una línia d'imposta de maons arrebossats de color gris.

La façana del semi-soterrani presenta dues finestres rectangulars a banda i banda de la porta principal. Aquesta part de la façana és un sòcol de paredat, molt utilitzat en edificis públics de la primera meitat del segle XX a la nostra ciutat.

La Gota de Llet. Carrer de la Unió, núm. 36-38 Terrassa

AF Jordi Plana (IMG 9459. 29/09/2022)

La façana de la primera planta presenta tres finestres en una composició asimètrica. Per sobre de la porta principal hi ha una finestra triple i vertical i a banda i banda d'aquesta dues finestres rectangulars, també de tres cosos, dues finestres i una falsa o finestra cega cadascuna, totes emmarcades per maó. La façana de la primera planta, està separada de la façana de la segona per una línia d'imposta de maons arrebossada de color gris. Aquesta línia d'imposta està rebaixada a la part central. les línies d'imposta tenen la seva continuïtat a la façana esquerra.

La Gota de Llet. Detall de la façana de la primera i segona planta.

AF Jordi Plana (IMG 9455, 29/09/2022)

La façana principal de la segona planta presenta cinc finestres rectangulars alternades amb quatre finestres cegues (decoratives), emmarcades per maons. L'edifici està coronat per una cornisa de traçat còncau que configura un voladís sostingut per un seguit de mènsules llargues motllurades.

 

Detall de la façana de la segona planta i del voladís de la cornisa.

AF Jordi Plana (IMG 9460, 29/09/2022)

L'edifici de La Gota de Llet presenta una teulada rectangular a quatre aigües de teula àrab. L'aigua de la pluja és recollida per una canal de ceràmica situada per sobre de la cornisa.

Detall de la teulada de l'edifici de La Gota de Llet

Foto, Google Maps

Tenen un interès especial les dues tribunes arrodonides de la façana posterior. Les façanes de l'edifici estan estucades de color crema. Darrera de l'edifici hi ha un pati rectangular de l'amplada del carrer de la Unió.

HISTÒRIA

L'edifici dissenyat per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, l'any 1930, fou construït l'any 1931, cal comentar  que Muncunill  va morir aquest any sense poder fer-se càrrec de la direcció de l'obra.

L'edifici d'estil arquitectònic noucentista enquadrat en el racionalisme, fou destinat a llar d'infants i maternitat per l'ajuntament de l'època. Durant l'ajuntament republicà, presidit per l'alcalde Samuel Morera i Ribas d'ERC (16/06/31 - 22/09/31, 1/12/32 - 01/02/34, 01/02/34 - 7/10/34, 26/02/36 - 24/08/36), forma part de les instal·lacions i serveis municipals.

Durant el franquisme l'edifici fou la seu de la comissaria de la policia nacional (els grisos) i en les seves dependències foren apallissats molts terrassencs d'esquerres. També fou la seu dels jutjats de Primera Instància de Terrassa.

L'any 1985, l'edifici és restaurat per l'Ajuntament de Terrassa, doncs la ciutat disposa d'un nou edifici, situat a la Rambla d'Ègara que serà la nova seu dels jutjats i un altre situat al carrer Baldrich que serà la seu de la comissaria de la policia nacional.

Restaurat l'edifici per l'Ajuntament de Terrassa (1985) es converteix en la seu de l'IMSAV (Institut Municipal per a la Qualitat de Vida).

Actualment l'edifici és la seu de diversos serveis de l'Ajuntament de Terrassa: Benestar Social (IMSABS) i Comerç.

Detall de la façana de La Gota de LLet, actualment en restauració.

Foto, AF Jordi Plana (IMG, 9456. 29/09/2022)

La Gota de Llet és un edifici d'estil Racionalista, obra de l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, i forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

FITXA

NOM ................................................................ La Gota de Llet

UBICACIÓ ....................................................... Carrer de la Unió, 36 - 38

ARQUITECTE ................................................. Lluís Muncunill i Parellada

ANY DEL PROJECTE ..................................... 1930

ANY DE CONSTRUCCIÓ ................................ 1931

ESTIL ARQUITECTÒNIC ................................ Noucentisme, racionalisme

ÚS .................................................................... Seu de diversos serveis municipals

ESTAT DE CONSERVACIÓ ............................. Molt bo

ANY DE RESTAURACIÓ ................................. 1985 i 2022

PROTECCIÓ .................................................... Bé Cultural d'Interès Local, 2003

                                                                            IPA - 28153

 

GL

41º 33' 42'' N - 2º 00' 35'' E. TERRASSA


TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa

1987 - 2011

 




dimecres, 21 de setembre del 2022

ELS FRONTALS DE LA CAPELLA DE SANT ROC DE LA BARATA

Aquesta quarta entrada sobre LA BARATA, fa referència als tres frontals d'altar realitzats amb rajoles pintades, que possiblement es poden atribuir a l'escudeller Onofre Rodergues, en actiu entre 1616 i 1646. Aquests tres frontals es troben a la capella dedicada a Sant Roc del Mas de La Barata.

El 10 de febrer de 1622, Joan Sentís, bisbe de Barcelona, donà permís a en Miquel Roca Barata i Margarit per  construir al Mas de La Barata una capella dedicada a Sant Roc, en els límits de la parròquia de Matadepera. La capella fou construïda amb el termini d'un any pels mestres d'obres Ramon Sorís (pare) i Joan Sorís fill.

Entre les obres destacables de la capella cal comentar els tres frontals d'altar. Tenint en compte l'any de construcció de la capella i el període d'activitat d'Onofre Rodergues, podrien atribuir-se a aquest últim.

FRONTAL DE SANT ROC

Mosaic de majoles dedicat a Sant Roc. Foto, AF Jordi Plana

(IMG 6860, 07/12/2018)

Avui dia, darrera de l'altar trobem el frontal de Sant Roc, format per un mosaic de rajoles majòliques que representen a Sant Roc. (aquest correspon a una reproducció, l'original s'exposa en el Museu de Terrassa)

La devoció a Sant Roc es va difondre ràpidament a partir del segle XV. Des de Venècia es va estendre el culte cap a les contrades germàniques i els Països Baixos. El 1477, degut a una epidèmia de pesta bubònica, es va fundar a Venècia una confraria que sota el seu patronatge allotjava malalts de pesta, coneguda com a "Confraternità o Scuole di Sant Roco". Aquesta va fomentar la devoció a Sant Roc construint capelles i centres d'acollida per tot Itàlia i fins i tot per molts països d'Europa. Recordem que el Consell de la Vila de Terrassa s'encomana a Sant Roc perquè lliuri als terrassencs de l'epidèmia de pesta el 7 de juliol de 1588.

Goig a Sant Roc, patró de La Barata.

 FRONTAL DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS

Mare de Déu dels Dolors en el Davallament de Crist de la Creu.

Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6859, 07/12/2018)

Davant de la imatge de Santa Polònia està situat un mosaic de rajoles majòlique en el que es representa la Mare de Déu dels Dolors en el Davallament de Crist de la Creu. Aquest mosaic es trobava a la  capella de Sant Roc abans que fos incendiada l'any 1936. Sembla ser que Josep Rigol i Fornaguera (responsable del Museu de Terrassa) va poder salvar el mosaic abans de l'incendi, juntament amb el de Sant Roc i un tercer que representa l'Assumpció de la Mare de Déu. Els tres mosaics formaven els frontals dels l'altars i són un dels pocs elements, interiors, originals de la capella anteriors al l'incendi de 1936.

FRONTAL DE LA MARE DE DÉU DE L'ASSUMPCIÓ
 
Frontal de la Mare de Déu de l'Assumpció.
Foto. AF Jordi Plana. (IMG 6863, 07/12/2018)
  
Davant de la imatge de Santa Àgata, trobem el tercer mural de rajoles vidriades (majòliques) que juntament amb el de sant Roc i la Mare de Déu dels Dolors, formaven els frontals dels altars de la capella de sant Roc de la Barata. Aquest tercer frontal representa l'Assumpció de la Mare de Déu.
 
L'interior de la capella va ser cremat, l'any 1936, però la Junta de Museus de Terrassa, dirigida per Josep Rigol i Fornaguera n'havia guardat els els tres frontals abans de l'incendi. Després de la guerra, Teresa Gual va iniciar la restauració de la capella de Sant Roc de la Barata, sota les recomanacions de Josep Rigol i va reclamar els frontals de Sant Roc, La Mare de Déu dels Dolors i el de l'Assumpció, però el mateix Josep Rigol, en un fet una mica fosc, va dir que s'havien cremat amb els altars. Trenta anys després van aparèixer al Castell cartoixa de Vallparadís, seu del Museu de Terrassa. Després de moltes reclamacions i de comú acord amb l'alcalde de Terrassa, la Junta de Museus i els propietaris, se'n feren unes còpies iguals i es repartiren entre el Museu de Terrassa i la capella de Sant Roc de la Barata. A la capella es quedaren els originals dels frontals de l'Assumpció i la Mare de Déu dels dolors i una còpia del frontal de Sant Roc i al Museu de Terrassa a l'inrevés.
 
Escudeller: fabricant o venedor d'escudelles, plats, flascons, gerros i altres objectes de terrissa.
 
 
Agraïments
 
Maria Teresa Barata i Gual
 
Joan Vert i Barata
 
Josep  Antoni Cerdà
 
Per altres entrades relacionades cliqueu:
 
 
 
 
 
 GL

41º 38' 28'' N - 1º 59' 26'' E. MATADEPERA

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011

 

 

 

 

dijous, 15 de setembre del 2022

L'ALCALDE MANUEL ROYES I VILA. PART II 1980

En aquesta tercera entrada sobre el mandat de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila (20/04/1979 - 12/04/2002), farem referència a les actuacions més importants realitzades per l'Ajuntament de Terrassa durant l'any 1980. Els dos primers anys, l'equip de govern el formaven el PSC i el PSUC, però les tensions ambdues formacions polítiques culminaran amb l'entrada al govern municipal de CiU en substitució del PSUC.

 

Manuel Royes i Vila. Foto: font monterrassa.cat
 

Una de les actuacions més importants i primerenques de l'administració municipal presidida per Manuel Royes, va ser la constitució de la Comissió de seguiment dels treballs de revisió del Pla General Municipal d'Urbanisme i Medi Ambient, aprovada en sessió plenària del 25 de gener de 1980. Terrassa serà una de les primeres ciutats catalanes que disposarà d'un Pla General d'Ordenació després del règim franquista, aquest començarà a corregir les deficiències estructurals, socials, urbanístiques i de protecció del patrimoni històric i cultural de la ciutat. Amb aquest Pla d'Ordenació Urbanística i els successius Terrassa esdevindrà la ciutat moderna que superarà la crisi econòmica de la dècada dels 70.

 

Fragment de l'acta del Ple Municipal del 25/01/1980, que fa referència a la 

Comissió de seguiment de revisió del PGO. Font AMAT

 

En aquesta sessió plenària del 25 de gener de 1980 s'aprovà la Comissió Assessora Municipal en Matèria de Sanitat Alimentària formada per:

Fragment de l'acta del Ple Municipal del 25/01/1980 que fa referència als membres de la CMAMMSA

Font: AMAT

 

Durant el Ple municipal del 29/02/1980 s'aprovà l'urbanització de l'Avda Vint-i-dos de Juliol a l'altura de la Cra de Castellar i que amb el pas del temps es completarà fins la Rambla d'Ègara.

                                                Avda Vint-i-dos de Juliol, actualitat. Foto, AF Jordi Plana.

(IMG 2631, 24/03/2016)

 

També s'aprovà el projecte de les obres de remodelació de la torre nord-est del Castell-Cartoixa de Vall Paradís, primera fase, i les condicions facultatives i jurídiques, amb un pressupost d' 1147490 ptes., a càrrec de la partida 011.713 del Pressupost Ordinari de despeses per a l'any 1980.

 

                                          Castell Cartoixa de Vallparadís, actualitat. Foto, AF Jordi Plana.

(IMG 6590, 21/05/2018)

 

En el Ple municipal del 28/03/1980, s'aprovà el Plec de condicions per contractar per concurs l'elaboració del Pla Especial de Conservació d'edificis Històrics-artístics de Terrassa i el catàleg corresponent. Tot seguit s'exposa el fragment de l'acta de l'aprovació d'aquest plec de condicions.

Durant el Ple municipal del dia 25 d'abril de 1980, s'aprovà el plec de condicions Jurídiques que ha de servir de base, juntament amb les Condicions Facultatives per a la contractació de les següents obres i projectes:

Relació d'obres i projectes aprovada en sessió plenària de l'Ajuntament de Terrassa el dia
25 d'abril de 1980. Font: Acta de la sessió plenària. Arxiu Comarcal de Terrassa.
 
Tot seguit s'exposen algunes de les imatges de les contractacions d'obres amb el seu aspecte actual.
 
CASA ALEGRE DE SAGRERA
 
Casa Alegre de Sagrera. Foto AF Jordi Plana. IMG 3478


Si voleu llegir altres entrades que fan referència a l'Alcalde Manuel Royes i Vila podeu clicar els enllaços:
 
L'Alcalde Manuel Royes i Vila. Introducció
 
L'Alcalde Manuel Royes i Vila. Part I 1979 
 
TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
 
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER A GAUDIR-LA
 
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011