Deixem la Casa Concepció Monset, travessem el carrer de la Font Vella i uns metres més enllà, en direcció a la Plaça Vella ens topem amb l'edifici del Gran Casino de Terrassa.
El Gran Casino de Terrassa neix com una escissió de part dels socis del Círcol Egarenc. L'any 1920, l'industrial tèxtil Ramon Pont (republicà), propietari de l'edifici del Círcol i catalanista decideix catalanitzar l'entitat, es redacten uns nous estatuts en català i es canvia el nom del casino per el de Círcol Egarenc. La catalanització de l'entitat va fer que una part significativa dels socis, salistes, es donessin de baixa i fundessin el Gran Casino del Foment de Terrassa.
Els socis salistes dimissionaris del Círcol, inauguren el Gran Casino el 4 d'abril de 1920, amb un ball que se celebrà en el magatzem Prat i Fills que serà la seu del GC mentre es construeix el nou edifici.
Edifici del Gran Casino del Foment de Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana.
L'edifici del Gran Casino és una construcció entre mitgeres, de planta baixa, dos pisos i un semi-soterrani, amb un jardí situat a la part posterior, on hi ha una pista de ball a l'aire lliure per celebrar les revetlles estiuenques.
Pista de ball exterior del Gran Casino. Foto, AF Jordi Plana.
El Gran Casino de Terrassa disposava de diversos serveis, cafeteria, restaurant, billars, sales de joc, sala de ball, sala d'actes i biblioteca, a més a més del jardí amb una pista de ball el·líptica, que és un dels elements que encara es conserven. (imatge superior).
La façana principal del Gran Casino, dóna al carrer de la Font Vella, té quatre obertures per planta en arc rodó. La façana de la planta baixa presenta quatre obertures amb arc rodó, la que està més a l'esquerra, correspon a la porta d'accés a l'edifici, aquesta és de ferro forjat molt treballada i per sobre de la llinda de la porta, també de ferro, hi ha un timpà de ferro forjat amb l'anagrama del Casino situat en posició central. Darrera tres vidres transparents.
Detall de la porta d'accés al Gran Casino de Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana.
La part inferior de la façana presenta un sòcol de pedra motllurada a la part superior, sota cada finestra de la planta baixa s'obre una obertura en arc escarser de perfil motllurat, de l'amplària de la finestra superior i de l'alçària del sòcol que dóna llum al semi-soterrani, cadascuna d'elles amb una reixa de ferro forjat.
Detall d'una finestra del semi-soterrani i de la barana d'una finestra
de la planta baixa.
Detall de la façana de la planta baixa. Foto, AF Jordi Plana.
A la dreta de l'arc de la porta hi ha tres obertures en arc de mig punt de perfils motllurats que corresponen a tres finestres, amb llindes de ferro, timpà amb vidriera semicircular format per sis vidres emmarcats en perfils de ferro, trencaaigües de pedra de perfil sinuós i barana corbada de ferro forjat. La dovella central de l'arc està formada per una de les mènsules que sostenen la gran balconada amb voladís del primer pis. Una línia d'imposta que segueix el perfil de la llossada de la balconada, separa la façana de la planta baixa de la façana del primer pis.
A l'interior de la planta baixa cal destacar el gran vestíbul il·luminat per una llanterna i les quatre columnes centrals, d'estil clàssic. Entrant al vestíbul i a la dreta, una gran escalinata de marbre i barana de balustres i passamans de fusta, dóna accés al primer i segon pis. A la dreta de l'escala hi havia l'accés a una petita barra (cafeteria) i una sala amb tauletes i sofàs, davant de les tres grans finestres de la planta baixa configurava un espai per prendre cafè i conversar, avui aquest espai l'ocupa la cooperativa Abacus, després d'una reforma integral de l'edifici.
Vestíbul del Gran Casino del Foment de Terrassa.
Font: Arxiu de l'Institut Industrial de Terrassa.
A principis dels anys vint ja disposa de les ornamentacions de fusta de les parets, els acabats de les columnes, el nou mobiliari i pintures de l'època d'artistes terrassencs com els germans Viver o Joaquim Vancells.
A la part posterior de l'edifici hi havia el jardí i la pista de ball exterior, inaugurada el més de juliol de 1945, per les revetlles estiuenques. Com ja hem comentat només es conserva el paviment de la pista, un mosaic dissenyat per Eduard Blanxart i realitzat per Santiago Pdrós, la resta del jardí al voltant de la pista va ser pavimentat en la remodelació de l'edifici que va tenir lloc a final de la dècada dels anys noranta.
Vista aèria de la Façana posterior del Gran Casino de Terrassa.
Font, Google Earth
La façana del primer també de pedra, presenta quatre obertures en arc de mig punt, amb un dovella central, ornamentada amb motius vegetals, que donen accés a una gran balconada de l'amplària de la façana de la Fon Vella. La llossada del balcó està sostinguda per set mènsules d'inspiració neoclàssica. El balcó té una barana de balustres i tres pilastres que sostenen un passamà de pedra motllurada.
Detall de la balconada del primer pis del Gran Casino de Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana i Nieto.
A l'interior de la primera planta destaquen la sala de ball i la sala de l'antic restaurant. Accedim a la primera planta per la gran escalinata, a l'esquerra d'aquesta trobem la lluerna que dóna llum al vestíbul de la planta baixa, amb una gran llàntia que penjava del sostre, envoltada per una barana de fusta quadrada amb quatre columnes clàssiques de marbre, una a cada vèrtex. Durant l'època de decadència del GC (anys vuitanta). L'aranya de la lluerna va ser desmuntada i venuda, fet que va suposar una gran pèrdua patrimonial per Terrassa.
Primer pis, davant l'escalinata d'accés, darrera la lluerna amb l'aranya
més gran de l'edifici. Font: Institut Industrial de Terrassa.
El Restaurant del Gran Casino estava situat a la primera planta, va tenir una bona reputació en el seu temps i fins i tot es va convertir en un dels atractius de l'entitat. L'any 1947, la Junta del Gran Casino concedí l'explotació del restaurant i de la cafeteia a l'hoteler José Antonio Cabal, el restaurant oferí els seus serveis per la celebració de banquets, casaments, bateigs, comunions i posades de llarg, també la Cambra de Comerç de Terrassa oferia el restaurant del Gran Casino als viatjans que venien per negocis, especialment del sector tèxtil, a la ciutat de Terrassa. El saló del restaurant va ser decorat amb pintures que representen doferets menjars per Jacint Morera l'any 1959.
Saló menjador del Gran Casino de Terrassa, 1959.
Font: Institut Industrial de Terrassa.
La sala d'actes del GC, situada també a la primera planta, també va ser decorada amb pintures murals per Jacint Morera l'any 1959. El gener de 1943, s'inaugurava formalment la decoració de la sala d'actes (amb pintures de Josep Obiols que substituïen les de Vancells i dels germans Viver, deteriorades durant la Guerra Civil) amb un sopar i ball de gala. A la sala d'actes destaquen les dues grans llànties que penjaven del sostre (més petites que la de la lluerna que dóna al vestíbul i el magnífic escenari envoltat de columnes de marbre i escultures clàssiques sobre el que se situava l'orquestra. El terra de parquet, va ser restaurat en la rehabilitació dels l'anys 1998-1999.
L'element més destacat de la sala d'actes, per la seva ornamentació clàssica era l'escenari amb la seva semi-cúpula sostinguda per setze columnes amb capitells clàssics i decorada amb tres escultures i dos grans gerros situats sobre dues pilastres, per cert, gerros i escultures es van malvendre durant l'època de decadència del GC, ben entrada la dècada dels anys vuitanta.
Detall de l'escenari amb les escultures clàssiques i les dues grans
llànties. Font: Arxiu de l'Institut Industrial de Terrassa.
Saló d'actes tal com era l'any 1959. Font: Arxiu de l'Institut industrial
de Terrassa.
La façana del segon esta estucada i presenta quatre finestres dobles rectangulars amb una columna clàssica alineada amb la dovella central de cada arc de les obertures de la primera planta. Les finestres presenten un balcó amb balustres de pedra. La façana està coronada per una cornisa amb voladís.
Detall de les finestres i la cornisa del segon pis. Foto, AF Jordi Plana.
El segon pis, durant els anys de funcionament del GC es dedicava a vivenda del personal de servei i zona de magatzem, avui dia aquest espai està destinat a oficines i a la maquinària que l'edifici remodelat necessita.
El semi-soterrani que havia allotjat la sala dels billars i posteriorment, des de l'any 1968 una discoteca, la primera de Terrassa, el Musical Club del Gran Casino, que funcionaria fins entrada la dècada dels anys 80, també s'ha rehabilitat, amb columnes i s'han descobert les voltes de maó.
Una de les activitats del GC, va ser des de l'inici els jocs d'atzar, típics de qualsevol casino i que mai van deixar de practicar-se als salons de la planta baixa, al soterrani i en els darrers anys en dues de les sales del primer pis. Las partides de cartes i les apostes, en moltes ocasions van moure importants quantitats de diners com corresponia a la bona situació econòmica dels socis que hi jugaven, alhora que suposaven una font d'ingressos pel casino. Tot i les denúncies contra el Casino per practicar els jocs d'atzar en les èpoques de prohibició aquest es va mantenir des de 1920 fins entrada la dècada dels anys vuitanta.
Galeria fotogràfica de la façana del GC
Una de les activitats del GC, va ser des de l'inici els jocs d'atzar, típics de qualsevol casino i que mai van deixar de practicar-se als salons de la planta baixa, al soterrani i en els darrers anys en dues de les sales del primer pis. Las partides de cartes i les apostes, en moltes ocasions van moure importants quantitats de diners com corresponia a la bona situació econòmica dels socis que hi jugaven, alhora que suposaven una font d'ingressos pel casino. Tot i les denúncies contra el Casino per practicar els jocs d'atzar en les èpoques de prohibició aquest es va mantenir des de 1920 fins entrada la dècada dels anys vuitanta.
Galeria fotogràfica de la façana del GC
Detall de la porta d'accés del GC. Foto, AF Jordi Plana.
Detall del timpà de la porta amb l'anagrama del Gran Casino.
Foto, AF Jordi Plana.
Detall d'una de les baranes dels balcons de la planta baixa del GC.
Foto, AF Jordi Plana.
Fitxa del Catàleg d'Edificis Històrics del Gran Casino.
Font, Arxiu Municipal de Terrassa
Foto, AF Jordi Plana.
Detall d'una de les finestres del semi-soterrani del GC.
Foto, AF Jordi Plana.
Detall de la porta i d'una de les finestres de la planta baixa
del GC. Foto, AF Jordi Plana.
Detall de la balconada del primer pis del GC. Foto, AF Jordi Plana.
Detall de la façana del segon pis i de la cornisa del GC.
Foto, AF Jordi Plana.
Façana del GC. Foto, AF Jordi Plana.
El Gran Casino del Foment de Terrassa, és un edifici del casc antic de Terrassa, situat al carrer de la Font Vella, núm 78, protegit com a bé cultural d'interès local. Identificador: IPAC 28069. L'edifici va ser bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1920 i correspon a l'última etapa de l'arquitecte, inspirada en el classicisme noucentista, ja allunyat del modernisme imaginatiu dels primera anys del segle XX.
El GC fou construït a iniciativa de l'industrial tèxtil Benito Badrinas, aquest va comprar diferents cases de la Font Vella en nom de la societat Fomento de Tarrasa, per tal d'aixecar-hi el casino. La societat Fomento de Tarrasa es va fundar arran de l'escissió dels conservadors salistes de l'entitat Círcol Egarenc.
Avui dia el casino està ocupat per una botiga de la cooperativa Abacus i per l'enginyeria DSL Pro.
HISTÒRIA DEL GRAN CASINO DEL FOMENT DE TERRASSA
L'any 1920 els catalanistes aproven uns nous estatuts en català del Círculo Egarense que passa a tenir la denominació de Círcol Egarenc.
Els salistes contraris a la catalanització del Círculo Egarense, decideixen marxar i fundar una nova entitat recreativa i funden la societat Fomento de Tarrasa.
El mes de febrer de 1920, Benet Badrinas compra les cases 72, 74 i 76 del carrer de la Font Vella per ubicar-hi el futur Gran Casino.
El mes de maig de 1920 el projecte del Gran Casino, encarregat a Lluís Muncunill i Parellada entra a l'Ajuntament de Terrassa per obtenir el permís d'obres.
Mentre es construeix el nou edifici de Lluís Muncunill, el casino s'instal·là en un magatzem tèxtil del carrer de Sant Jaume, el magatzem Prat i Fills, obra de Lluís Muncunill i que serà la façana posterior del GC.
El mateix any 1920 es constitueix la primera Junta del Gran Casino, presidida per Francesc Garcia i Humet i formada per Benito Badrinas, Joan Duran, Josep Aymerich, Joan Chevalier, Salvador Utset (secretari d'Alfons Sala), Agustí Armengol, Pere Domingo, Antoni Barata.
9/01/921 Es redacta el reglament del Gran Casino.
Per la Festa Major de l'any 1921 es retira la bastida de la façana del carrer de la Font Vella.
3/07/1921 se celebra el ball inaugural del nou edifici projectat per Lluís Muncunill i Parellada.
31/12/1923 Els salistes del GC celebren un banquet d'homenatge al governador militar de Barcelona, el general Lòpez Ochoa.
1930 Pere Brujas és nomenat president del GC.
20/07/1936 Durant la nit el Gran Casino era ocupat pels militant de la CNT i es converteix en la seu de la Federació Local de Sindicats.
Abril de 1938, el Gran Casino és destinat a Hospital Militar de reraguàrdia.
24/01/1939.El GC és desallotjat i els ferits i milicians es dirigeixen cap a la frontera.
El mes de març de 1939 es constitueix la junta gestora, presidida per Josep Clapés i Rovira i formada per, Miquel Duran, Josep Albareda, Josep Mogas, Miquel Marcet, Josep Badrinas, Rafael Garcia, Lluís Amat Roumens, Agustí Solà i Joan Calsina.
L'any 1939 comencen les obres de rehabilitació de l'edifici.
2/01/1941 Es tria la nova junta del GC, presidida per Antoni Ramoneda, Miquel Duran, Josep Badrinas, Miquel Marcet, Lluís Amat, Pere Amat, Jesús Solís, Miquel Rambla i Martí Rossell.
30/05/1942 Es celebra l'homenatge que l'Escola Industrial va retre al Comte d'Ègara, Alfons Sala, en el que és nomenat enginyer Honoris Causa.
Durant tot l'any de 1942 segueixen les tasques de decoració de l'edifici dirigides pel terrassenc Antoni Badrinas. Aquest any, és decorada la biblioteca per Joan Duch.
L'any 1943 la Junta del GC demana als socis una col·laboració econòmica per l'adquisició de llibres. La biblioteca arribaria a disposar de més de dos mil llibres.
El mes de setembre de 1943 es constitueix el Club de Billar Gran Casino
El febrer de 1944 es constitueix la Secció de Tennis
L'any 1945 s'aprova el nou reglament del GC.
El mes de juliol de 1945, durant la Festa Major de Terrassa, s'inaugurà la pista de ball del Jardí, dissenyada per Eduard Blanxart i realitzada per Santiago Padrós.
L'any 1947 la Junta concedeix l'explotació de la cafeteria-bar i del Restaurant Gran Casino a l'hoteler José Antonio Cabal.
El mes de novembre de 1951 es constitueix la Secció de Cultura.
L'any 1956, es celebra el centenari de l'arribada del tren a Terrassa.
L'any 1959 s'acaben les pintures del saló-restaurant realitzades per Jacint Morera.
Durant tota aquesta època i des de l'any 1943 destaca el programa d'òpera i concerts de música clàssica del GC.
El mes de gener de 1968 s'inaugurà la primera discoteca de Terrassa, el Musical Club del Gran Casino.
Amb la dècada dels anys vuitanta comença la decadència del GC que s'accelera a partir de l'any 1984
En els propers anys és perdrà el patrimoni artístic del GC, restant només l'edifici sotmès a la degradació pels efectes dels agents meteorològics i els actes vandàlics.
El mes de Setembre de 1988 una sentència obligà a la societat Gran Casino a deixar l'edifici que passà al seu propietari, l'Institut Industrial.
L'any 1990 l'Institut Industrial ven l'edifici a la societat Alober.
L'any 1993 la societat Alober fa fallida i la Caixa de Catalunya executa la Hipoteca.
L'any 1995 la immobiliària Imvisa adquireix el GC
L'any 1996, amb un edifici molt degradat es fa una actuació d'emergència sobre el conjunt de l'edifici.
1997 L'arquitecte Francesc Bacardit redacta el projecte de modificació de la qualificació de l'edifici.
L'any 1998 Simó & Prado i Imvisa comencen el projecte de remodelació de l'edifici per tal de retornar-li l'esplendor de la dècada dels anys cinquata.
L'any 2000, finalitza la remodelació de l'edifici, dotant-lo de les millors instal·lacions per afrontar el segle XXI i refent l'aspecte original que projectà i dissenyà l'arquitecte Lluís Muncunill el 1920.
Font, Arxiu Municipal de Terrassa
GL 41º 33' 46'' N - 2º 00' 51'' E. TERRASSA
Deixem el Gran Casino de Terrassa i seguim caminant Font Vella a vall en direcció a la plaça Vella...
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada