ANTICS CASINOS DE TERRASSA

 GRAN CASINO DEL FOMENT DE TERRASSA

El Gran Casino de Terrassa neix com una escissió de part dels socis del Círcol Egarenc. L'any 1920, l'industrial tèxtil Ramon Pont (republicà), propietari de l'edifici del Círcol i catalanista decideix catalanitzar l'entitat, es redacten uns nous estatuts en català i es canvia el nom del casino per el de Círcol Egarenc. La catalanització de l'entitat va fer que una part significativa dels socis, salistes,  es donessin de baixa i fundessin el Gran Casino del Foment de Terrassa.

Els socis salistes dimissionaris del Círcol, inauguren el Gran Casino el 4 d'abril de 1920, amb un ball que se celebrà en el magatzem Prat i Fills que serà la seu del GC mentre es construeix el nou edifici.

 

El Gran Casino del Foment de Terrassa, és un edifici del casc antic de Terrassa, situat al carrer de la Font Vella, núm 78, protegit com a bé cultural d'interès local. Identificador: IPAC 28069. L'edifici va ser bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1920 i correspon a l'última etapa de l'arquitecte, inspirada en el classicisme noucentista, ja allunyat del modernisme imaginatiu dels primers anys del segle XX.

Façana del Gran Casino del Foment de Terrassa. Foto, AF Jordi

Plana i Nieto. (IMG 2708 - 1/10/2016)

 

FITXA

 

NOM ............................................................ Gran Casino del Foment de Terrassa

UBICACIÓ ................................................... Carrer Font Vella, núm 78

ANY DE CONSTRUCCIÓ ............................ 1920 - 1921

ARQUITECTE .............................................. Lluís Muncunill i Parellada

ESTIL ARQUITECTÒNIC ............................ Modernisme, Eclecticisme

PINTURES .................................................. Josep Obiols, Vancells i germans Viver

ÚS ............................................................... Casino (dels empresaris terrassencs)

ÚS ............................................................... Hospital militar (1938)

ÚS ............................................................... Casino (1939)

REHABILITACIÓ ......................................... 1939

REHABILITACIÓ DE LA BIBLIOTECA ....... Joan Duch (1942)

CLUB DE BILLAR DEL GRAN CASINO ..... 1943

SECCIÓ DE TENNIS .................................. 1945

INSTITUT INDUSTRIAL .............................. 1988, l'edifici passa a ser propietat de l'Institut I.

CANVI DE PROPIETAT ............................... 1995 Immobiliària IMVISA adquireix l'edifici

REMODELACIÓ DE L'EDIFICI .................... 1998 Simó & Prado i IMVISA, comencen la                                                                                      restauració de l'edifici.

ARQUITECTE DE LA REMODELACIÓ ...... Francesc Bacardit.

GL

  41º 33' 46'' N - 2º 00' 51'' E. TERRASSA

Deixem el Gran Casino de Terrassa i seguim caminant Font Vella a vall en direcció a la plaça Vella...

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011

CASINO DEL CAFÈ COLON

L'any 1893 es van enderrocar les edificacions situades al costat de la Torre del Palau i es va edificar el Cafè Colón, de planta baixa i amb una portalada d'estil Neoclàssic.

L'any 1894 l'arquitecte Lluís Muncunill va reformar el cafè i les cinc barraques d'ús comercial construïdes a la dreta del Cafè Colon.

L'any 1926, l'arquitecte Lluís Muncunill completa el seu projecte del 1893 i amplia el Cafè Colon fins arribar a la cantonada del carrer Cremat, substituint els locals comercials, construïts per ell i el mateix Cafè Colon, que el va enderrocar, per l'edifici actual que és el que veim avui dia.

L'edifici és d'estil noucentista de tradició clàssica, va funcionar com un casino, amb billars i una sala de cinema en els pisos superiors.

 

Detall de la façana de l'antic casino del cafè Colon. Foto, AF Jordi

Plana i Nieto. (IMG 0754 - 25/02/2016)

 

FITXA

 

NOM ............................................................. Cafè Colon

 

ÚS ................................................................. Antic casino

ARQUITECTE ............................................... Lluís Muncunill i Parellada

ANY DE CONSTRUCCIÓ ............................. 1893

REMODELACIÓ ............................................ Lluís Muncunill i Parellada

ANY ............................................................... 1926

ESTIL ARQUITECTÒNIC .............................. Eclecticisme

ÚS ACTUAL ................................................... Residencial i comercial (baixos)

FAÇANA ......................................................... Bé cultural d'interès local

IDENTIFICACIÓ ............................................. IPAC: 28108

 

UBICACIÓ ...................................................... Plaça Vella, 5

 

GL

 

41º 34' 02'' N - 2º 01' 11'' E. TERRASSA

 

 CASINO DEL CÍRCOL EGARENC

 

El casino fou conegut amb els noms de: Casino Terrassenc, Círculo Egarense i Círcol Egarenc.

 

El Casino Terrassenc de l'any 1886, ocupava un edifici de planta baixa i dos pisos situat en els números 48 i 50, a la façana de la planta baixa hi havien 6 obertures, 2 portes i dues portalades i dues finestres. A la primera planta hi havia quatre obertures amb balcons amb voladís i baranes de ferro forjat. A la segona es repetia el mateix esquema. L'edifici estava coronat per una cornisa recta i una petita barana de la terrassa, sobre una de les finestres de la segona planta (edifici de lloguer).

El mateix any 1886 i per acord de la Junta decideixen seguir en el mateix edifici i Pasqual Sala, soci del Casino, compra tot l'edifici i s'acorda el canvi de nom pel de Círculo Egarense, tot seguit es procedeix a l'enderrocament de l'edifici per tal de construir l'edifici neoclàssic que coneixem.

Detall de la façana de l'antic casino del Círcol Egarenc. Foto, AF

Jordi Plana i Nieto. (IMG 0224 - 03/01/2016)

 

FITXA

 

NOM .............................................................. Círcol Egarenc

 

ÚS ................................................................. Casino

 

ARQUITECTE ............................................... Jeroni Granell

 

ESTIL ARQUITECTÒNIC .............................. Eclecticisme

 

ANY DE CONSTRUCCIÓ .............................. 1887

 

UBICACIÓ ...................................................... Carrer Sant Pere, 46 - 50

 

PROTECCIÓ .................................................. Bé cultural d'interès local

 

IDENTIFICACIÓ ............................................. IPAC: 28084 

 GL

 

  41º 35' 52'' N - 2º 00' 44'' E. TERRASSA

 

CASINO DEL COMERÇ

 

 Pràcticament davant de la casa Joan Barata trobem el Casino del Comerç de Terrassa, va ser fundat el 22 de març de 1860, és la segona entitat més antiga de Catalunya. Situat al carrer de Sant Pere, 39. El Casino del Comerç va ocupar el que havia estat la casa Suris construïda l'any 1825 i que quan la família va traslladar-se a Barcelona la van llogar a el "Casino Tarrasense"

 

Un reglament inèdit que té en Rafel Comes ens aporta un xic de llum ja que és el del Casino Tarrasense (conegut popularment com el “Casino dels Senyors” del 12 de juny de 1851 del que fins ara pràcticament se’n sabia ben poca cosa i del que mirarem d’esbrinar-ne quelcom en propers records. Aquest possiblement va ser el primer casino fundat a la llavors Vila de Terrassa el 5 de maig del 1851.

 

El Casino feia les activitats típiques de qualsevol casino (balls, jocs de cartes, billar, escacs...), fins l'any 1984 que es produeix la fusió amb l'entitat esportiva l'EPIC. Coincidint amb l'etapa Èpic Casino del Comerç l'entitat entra en crisi, i es crea una Immobiliària per a gestionar el cèntric patrimoni del Casino.

Façana del Casino del Comerç. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG 0285 - 03/01/2016)

 

FITXA

 

NOM ............................................................. Casino del Comerç

 

UBICACIÓ .................................................... Carrer Sant Pere, núm 39

 

ÚS INICIAL ................................................... Casino

 

ANY DE FUNDACIÓ ..................................... 1859

 

UBICACIÓ ..................................................... Carrer del Vall, núm 20

 

TRASLLAT ....................................................  Carrer Sant Pere, 48

ANY ............................................................... 1868

TRASLLAT DEFINITIU .................................. Carrer Sant Pere, núm 39

ANY ............................................................... 1883

1a REMODELACIÓ ....................................... 1954

ARQUITECTE ............................................... Jeroni Vinyals Pàquez

DARRERA REMODELACIÓ ......................... Inici segona dècada del segle XXI

 

ESTIL ARQUITECTÒNIC .............................. Eclecticisme

 

Fonts consultades,

 

Rafel Comes i Ezequiel

Records de Terrassa

 

GL

 

  41º 33' 50'' N - 2º 00' 42'' E. TERRASSA 

Deixem el Casino del Comerç, passem la cruïlla amb el carrer Cardaire i a la nostra dreta trobem el Círcol Egarenc...

TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE

 

Jordi Plana i Nieto

Ex-regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa 

1987 - 2011

 

 

CENTRE TECNOLÒGIC LEITAT TERRASSA

Leitat, el partner en innovació tecnològica, és una entitat privada terrassenca sense ànim de lucre. Ubicada al carrer de la Innovació núm 2 de Terrassa. Leitat ofereix solucions d'alt valor afegit als reptes tecnològics que requereixen les empreses, amb vocació i orientació a l'adaptació als canvis constants del mercat. L'entitat fou fundada el 1906 amb el nom d'Acondicionamiento Tarrasense per un grup d'industrials terrassencs preocupats per la qualitat, la certificació i els projectes d'investigació en l'àmbit del sector tèxtil llaner. Aquest grup d'empresaris tèxtils, varen decidir fundar una associació per aportar solucions de competitivitat a les empreses tèxtils terrassenques amb el nom d'Acondicionamiento Tarrasense, coneguda popularment com "El Condicionament".

 LEITAT, c/ de la Innovació núm 2, Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

(IMG 7218, 1/09/2019)

Com arribar-hi?

Arribada al Leitat. Font de la imatge Leitat.

 Fundada el 1906, el seu objectiu és crear i transferir valor social, mediambiental, econòmic i industrial sostenible a les empreses i entitats, a través de la investigació i dels processos tecnològics. Tot tenint els seus orígens en la indústria tèxtil, actualment desenvolupa la seva activitat en camps tan diversos com la biotecnologia, la salut, la química industrial, nous materials, les energies renovables i els nous processos de producció. Leitat està acreditat per ACCIÓ i reconegut pel Ministeri d'Economia i Competitivitat.

 Detall d'un dels laboratoris del Leitat. Font Leitat.

Amb el pas dels anys "El Acondicionamiento Tarrasense", evolucionà tot ampliant les seves activitats, per tal de poder oferir solucions multisectorials en moltes àrees científiques i tècniques.

 Edifici de l'Acondicionamiento Tarrasense, 1906, obra de l'arquitecte 

Lluís Muncunill, embrió de l'actual Leitat. Foto, AF Jordi Plana.

 Façana principal i porta d'accés al Leitat. Foto, AF Jordi Plana

(IMG 7216, 1/09/2016)

Els resultats obtinguts els darrers anys confirmen que l'aposta desenvolupada per Leitat, cap a la generació de coneixement i la transferència al teixit empresarial, és un model eficaç pel creixement de l'economia productiva de manera eficaç i sostenible, afavorint al mateix temps nous espais per al desenvolupament del talent.

Edifici de l'Acondicionamiento Tarrasense, 1906, obra de l'arquitecte 

Lluís Muncunill, embrió de l'actual Leitat. Foto, AF Jordi Plana.

L'edifici seu del Centre Tecnològic LEITAT, fou dissenyat per l'equip d'arquitectes format per Carles Cortades Guasch, Lluís Domènech Girbau, Roser Amadó Cercós i Sander Laudy i com a col·laboradors: Ramon Domènech Girbau (aparellador), Laura Pérez García (interiorista) i Cristina Subías Soto (aparelladora).

Equip dissenyador del Centre Tecnològic LEITAT (Terrassa)

L'edifici dissenyat per l'equip d'arquitectes segueix les exigències marcades pel Pla Especial Urbanístic aprovat per l'Ajuntament de Terrassa, té present la importància mediambiental del lloc d'ubicació: la topografia, la vegetació i l'orientació geogràfica, tot integrant-se en el seu entorn. L'edifici està format per tres cossos, un cos central de planta trapezoïdal, més alt i amb la porta d'accés i dos cossos de planta rectangular i ortoèdrics, situats a banda i banda del cos trapezoïdal (que forma una piràmide troncada).

Façana posterior de l'edifici del Centre Tecnològic LEITAT de Terrassa
Foto, font Google.

L'edifici s'assenta sobre el pla d'una antiga escola situat sobre la mateixa corba de nivell, integrant-se en el paisatge i no es fa visible fins que no ens trobem al seu costat. Construït amb blocs de formigó prefabricat que delimiten dos ortoedres de 15 m d'amplària. Tant la façana sud com la façana nord són de vidre, fet amb el que  s'aconsegueix una il·luminació excel·lent als despatxos que donen a la façana sud i als laboratoris que donen a la façana nord.

Detall de la façana sud. Foto, font els arquitectes.

    

Per tal d'evitar excavar el sòl en excés pels aparcaments, es va optar per posar el pàrquing a la teulada de l'edifici de manera que els vehicles no siguin visibles des de l'exterior, fet que abarateix els costos de construcció alhora que elimina els cotxes de l'exterior, tot oferint una solució respectuosa amb el medi ambient, des del punt de vista de l'impacte ambiental, com de la reducció d'emissions de diòxid de carboni per la utilització de menys formigó en la construcció de l'edifici.

Accés al Leitat, façana nord. Foto, AF Jordi Plana. 

(IMG 7219, 1/09/2019)

Un dels aspectes importants en la reducció de l'impacte visual el determina la superfície de vidre de les façanes nord i sud, que reflecteixen els arbres de l'exterior, tot mimetitzant l'edifici amb el seu entorn. La situació i configuració de l'edifici, permet l'aprofitament de forma eficient de l'energia solar per la il·luminació i per la climatització.

Detall dels despatxos situats a la façana sud. Foto, font els arquitectes.

Contactes:


Tel Leitat: 937882300
Web: leitat.org
Direcció: C/Innovació, 2 - 08225 Terrassa (Barcelona)


Agraïments
Leitat

GL

Leitat, C/Innovació núm, 2 41º35'53,08'' N - 2º00'38,33'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa

1987 - 2011

BANC DE TERRASSA PART II

Història d'uns empresaris tèxtils d'èxit i el fracàs de l'economia especulativa

Com ja he comentat en l'anterior entrada: BANC DE TERRASSA, el banc va ser fundat el dia u de desembre de 1881, en plena efervescència de la indústria tèxtil terrassenca i amb l'objectiu de donar-li cobertura financera. El banc comença les seves activitats el 24 de desembre del mateix any. La primera seu social fou ubicada al número 7 del carrer del Passeig. El carrer del Passeig, aviat va ser anomenat popularment com el carrer del Banc.

Antic Banc de Terrassa, seu del carrer de Sant Jaume. Foto, AF

Jordi Plana

 Primera seu del Banc de Terrassa, carrer del Passeig núm 7

Foto, AF Jordi Plana

Cal comentar que la seu del banc va ser situada en un tram del carrer del Passeig que no estava pavimentat, doncs per aquells temps els bancs cercaven llocs discrets per a situar les seves oficines. El carrer del Passeig no seria pavimentat fins la Dictadura de Primo de Rivera. Inicialment el Banc de Terrassa va compartir el mateix edifici que la Caixa d'Estalvis de Terrassa que havia estat constituïda 4 anys abans. Les dues entitats fins i tot van tenir directius comuns i col·laboració financera, doncs per part del Banc, existia el compromís de no implantar en la Central de Terrassa, la secció de Llibretes d'estalvi.

Deu anys després, el Banc es traslladà al carrer de Sant Jaume núm 26, mentre la Caixa de Terrassa acordà acceptar l'oferta que se li féu dels nous locals i traslladar-se també al nou edifici, on romangué fins al novembre de 1896 en que inaugurà la seva seu central del carrer de la Rutlla.

Escut de Terrassa, edifici central del Banc de Terrassa. Carrer de

Sant Jaume. Foto, AF Jordi Plana

La primera Junta de Govern del Banc de Terrassa, la componien: President, Gaietà Alegre i Trias; Vicepresident, Antoni Ubach i Soler; Directors, Miquel Gibert i Torrebadella, Joaquim Galí i Riera i Josep Maurí i Galí; Vocals, Jacint Bosch i Curet, Joaquim Monset i Galí, i Joan Barata i Quintana; Secretari, Joan Vallés i Mitjans. Cal comentar els directius comuns que lligaven el Banc de Terrassa amb la Caixa d'Estalvis: el President, Gaietà Alegre, era Vocal de la Caixa; el Vice-President Antoni Ubach, n'era el Secretari; EL Director, Miquel Gibert, el Comptable; i els vocals, Jacint Bosch i Joaquim Monset ho eren tant del Banc com de la Caixa.

Detall d'un dels mosaics murals de la façana del primer pis de l'edifici

de l'antic Banc de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana

Aquesta direcció compartida entre les dues entitats financeres, prosseguí durant molts anys fins i tot quan el Banc de Terrassa fou fou succeït pel Banc Comercial de Terrassa, Francesc Salvans Armengol i Pere Amat Roumens ostentaren la direcció del Banc i de la Caixa.

L'any 1881, el capital inicial era de 5 milions de pessetes, del qual foren desembossades 875.000 pessetes. El 1905 comencen els augments, i al 1914 es compta ja amb 2.250.000 pessetes. Fins l'any 1917 el capital no acaba de ser totalment desembossat.

El 1892 ? es traslladaren les oficines al nou edifici del carrer de Sant Jaume núm 26, obra de l'arquitecte  Salvador Soteras i Taberner. En aquest edifici es produí, l'any 1920, la fallida del Banc de Terrassa i el naixement del Banc Comercial de Terrassa.

Detall de la balconada del primer pis de l'antic Banc de Terrassa.

Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1900 componien la Junta del Banc: President, Antoni Ubach i Soler; Vice-President, Francesc Alegre i Roig; Vocals, Josep Maurí, Miquel Gibert, Josep Mata, Joaquim Monset, Joan Barata, Joan Vallès i Josep Garcia Humet; Administrador, Francesc Lleó i Ubach.

La primera dècada del segle XX, la marxa del Banc fou bona i va superar els conflictes socials de la preguerra, vagues i locauts, que sofrí la indústria tèxtil local i el banc tenir una rendabilitat de l'0rdre del 8 - 9 %.

 Gaietà Alegre i Trias (1832 - 1888) Fundador i primer President

del Banc de Terrassa

A partir de 1914 comença l'expansió del Banc de Terrassa, aquest mateix any obre una sucursal a Olesa de Montserrat i la segona a Rubí; el 1917, Manresa i Berga; el 1919, Lleida, Tàrrega, Igualada, Cerver, Badalona, Borges Blanques, Mollerussa i Bellpuig; el 1920, Girona, Figueres, Olot, Mataró, Solsona, Balaguer, Martorell i Molins de Rei. Va ser aquesta expansió el que li va permetre adjudicar-se, en competència amb el Banc de Barcelona i la Banca Arnús, el concurs convocat per la Mancomunitat de col·laborar amb ella en el cobrament de les contribucions del districte.

Detall de la torre lateral dreta de l'antic Banc de Terrassa.

Foto, AF Jordi Plana.

La caiguda, el Banc de Terrassa disposava d'una petita delegació situada al núm 23 de la Rambla de Catalunya de Barcelona, amb representació mínima i mínimes atribucions, calia buscar-ne una altra d'acord amb els deliris d'ostentació dels directius del Banc de Terrassa, i compraren dos edificis: el primer, el núm 6 de la Plaça d'Urquinaona, amb un cost d' 1.100.000 ptes i uns dies després, l'edifici del Continental de la Plaça de Catalunya, amb un cost d' 1.750.000 pessetes. Aquestes compres realitzades per l'administrador del Banc, Ramon Colomer, la baixa rendabilitat del Banc durant el 1919 i l'error de refusar el mateix any l'oferta de la banca Marcet de cedir-li (i a pagar amb accions del Banc) el seu acreditat negoci per un milió de pessetes, marcaren l'inici de la caiguda del Banc de Terrassa.

El cop definitiu es produiria durant l'any següent. A nivell d'administració el Banc de Terrassa es divideix en dos consells d'administració, el de Terrassa que dirigia la seu central de Terrassa i 19 sucursals (Consell d'administració: Josep Oriol Maurí Poal, Joan Barata, Francesc Salvans i Ramon Colomer, administrador del Banc. La de Barcelona, la formaven: Francesc Alegre, Francesc Soler, Joan Vallès i Pujals. L'equip executiu era format per Enric Torrente, director de la sucursal i responsable del Departament d'Arbitratge de moneda; l'inspector de sucursals, Sr Sol i el cap del departament de Valors, Sr. Torrent.

Recordem que estem a l'any 1920 i que fa poc del final de la Primera Guerra Mundial, fet que produirà una gran desvalorització de les monedes europees.

Façana principal de la seu Central de l'antic Banc de Terrassa.

Carrer de Sant Jaume núm 26. Foto, AF Jordi Plana

Immediatament després de la constitució dels dos consells d'administració posaren 5.000.000 de pessetes a disposició de la sucursal barcelonina més els nous dipòsits que creien generarien les noves oficines barcelonines. En lloc de recaptar diners captant nous clients, Torrente, Sol i Torrent, van creure més pràctic guanyar diners de forma ràpida amb operacions especulatives, que resultarien ser nefastes pel conjunt del Banc tant per la part barcelonina com la terrassenca.

- Les sucursals eren sempre creditores, i els reembossaments cada dia es feien esperar més. També es retardaven enormement les ordres de transferència que, a favor d'altres banques, li passaven les oficines comarcals.

- Es van concedir crèdits alegrement que mai es van recuperar.

- Les oficines barcelonines es dedicaren a especular amb el preu de matèries i moneda estrangera, amb resultats catastròfics pel Banc de Terrassa, assessorats per Enric Torrente.

El 26 de febrer de 1921, el Banc de Terrassa celebra una reunió a la que assisteixen 200 accionistes, que mostren una gran hostilitat contra els antics consellers, en aquesta reunió s'anomena la nova Junta: President, Lluís Marsans; Vice-President, Josep A Gomis; Directors, Marcet, Badrinas i Salvans; Secretari, Vallès i Pujals.

Tot i la nova junta segueixen els conflictes entre els consellers avalants de 2.000.000 de ptes en lletres acceptades posades en circulació, i el Crèdit Bancari. Les disputes es resolgueren amb un laude, la sentència del qual es produí el 22 de juliol de 1922, en el que destaquen dos acords:

1 Els crèdits del Crèdit Bancari tenen preferència sobre els dels Consellers, però abans s'han de liquidar totes les obligacions contretes amb el Banc d'Espanya.

2 Els Consellers hauran de pagar 6 milions de pessetes, en el termini d'onze anys. Amb les següents aportacions.

Francesc Salvans i Armengol ........................................ 1.506.323 ptes

Francesc Soler i Puigdollers .......................................... 1.129.748 ptes

Francesc Alegre i Roig ................................................... 1.129.748 ptes

Joan Barata i Quintana ................................................... 753.166 ptes

Josep Mata de la Barata i Masqué ................................. 451.900 ptes

Josep Oriol Maurí i Poal .................................................. 376.583 ptes

Joan Vallès i Pujals ......................................................... 301.266 ptes

Jacint Pujals i Bosch ....................................................... 301.266 ptes

Ignasi Escudé i Gali ........................................................  50.000 ptes

Gràcies a aquestes aportacions el Banc de Terrassa anirà subsistint amb l'ala arrossegant fins el 22 de març de 1924, que la Junta General Extraordinària, donarà compte als accionistes que el Banc ha arribat al límit màxim de pèrdues estipulat en el reglament de l'entitat, i per tant cal procedir amb la seva liquidació en un termini no superior als 50 dies.

Després de 43 anys baixava la porta d'un banc fruit de la potència del sector tèxtil terrassenc, portat per industrials que van oblidar l'economia productiva, per obtenir beneficis ràpids basats en l'economia especulativa.

Fonts consultades
La Banca a Terrassa
Marian Trenchs
Patronat de la Fundació Soler i Palet

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa

1987 - 2011