FONT DEL RASOT TERRASSA

La vila de Terrassa, està situada entre dos corrents d'aigua, la riera del Palau a ponent ,i una altra riera a llevant la continuació del torrent de Santllehí, aquest fou utilitzat durant l'edat mitjana per fer el fossat de la vila de Terrassa, que discorria pels carrers dels Gavatxons i de l'Església, més cap a l'est pel carrer de la Font Vella, seguia cap sud travessant el carrer del Portal Nou i el Vapor Gran per anar al clos del Rasot entre els actuals carrers de San Francesc i Sant Genís, on es trobava amb el torrent que provenia del del fossat del castell palau. En aquesta confluència, davant de l'antic Vapor Gran, que havia estat un torrent, és on s'ubica actualment la Font del Rasot.

Font modernista del Rasot. Foto, AF Jordi Plana. 

(IMG 7468, 28/06/2020)

La font és una peça de ferro colat que fou encarregada per l'Ajuntament de Terrassa i inaugurada l'any 1887 durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Domènec Domingo i Margarit (03/07/1885 - 31/12/11890) i encarregada a la foneria: Tallers Abelló i Cia, l'empresa va ser fundada l'any 1819 com a serralleria de Francesc Abelló, a la cantonada dels carrers de la Rutlla i del Vall. Amb el pas del temps i per atendre les necessitats de la ciutat de productes de ferro colat, l'empresa evolucionà cap a la fabricació de productes de foneria, i construcció de peces per a la indústria tèxtil terrassenca. Gran part dels canvis produïts a l'empresa tenen lloc durant la direcció de Joan i Isidre Abelló, doncs l'any 1877 Isidre fou regidor de l'Ajuntament de Terrassa i va ser el promotor per tal de dotar a la vila de Terrassa d'un servei d'extinció d'incendis, fet que va fer necessari comptar amb gran quantitat de material fabricat amb peces de fosa. L'any 1879, Isidre Abelló i Espinalt es converteix en alcalde de Terrassa (01/07/1879 - 23/05/1980).

 

Font del Rasot. Foto, AF Jordi Plana.

(IMG 7449, 28/06/2020)

La fosa o ferro colat és un procés de fabricació en el que s'introdueix en un motlle, generalment de sorra, un aliatge de ferro amb més d'un 2% de carboni. Les foses presenten una elevada colabilitat, fet que fa possible la seva utilització en la fabricació de peces fabricades per fusió i emmotllament: estàtues, tapes de clavegueram, boques d'incendis, reixes, reixes per embornals, piques per a fonts, fanals, columnes... El ferro colat presenta una gran duresa i per contra una certa fragilitat a un gran impacte.

Detall dels dos cavallets de mar i la petxina sobre l'arc de mig punt.

Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7451, 28/06/2020)

La font consta de quatre cosos, el cos inferior és una base de pedra, damunt d'aquesta un segon cos format per un prisma rectangular i un semicilindre que determina la pica, les dues peces de ferro colat, el tercer cos està format per un prisma recta rectangular, també de ferro colat. A la part davantera trobem una aixeta o brollador de llautó centrat en un cercle amb motius florals, per sobre un arc de mig punt, per sobre de l'arc dos cavallets de mar a dreta i esquerra i entre ells una petxina. Per sota de l'aixeta destaca un gran escut de la ciutat de Terrassa. 

Detall dels cavallets i la petxina de la Font del Rasot. Foto, AF Jordi

Plana. (IMG 7458, 28/06/2020)

Detall de l'escut de la ciutat de Terrassa, sota l'aixeta de la Font

del Rasot. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7459, 28/06/2020)

El quart cos de la Font del Rasot és una columna estriada coronada per una estructura que imita un peveter tornejat. He parlat de quatre cossos, tot i que tres d'ells, els que corresponen al ferro colat, varen ser construïts pels Talleres de Fundición de Hierro y Construcción de Máquinas de Juan e Isidro Abelló, d'una sola peça emmotllada.

Anunci de la foneria Abelló, que va fer la Font del Rasot.

Font, Joaquim Verdaguer i Caballé.

   

 Detall de la columna i el falç peveter o brollador

Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7452, 28/05/2020)

L’any 1887, el 14 de gener, s’inaugurava la font construïda pels germans Abelló, situada al carrer Sant de Genís, prop al carrer de Sant Francesc, en el lloc conegut popularment com el Rasot.
L’any 1995, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa, Manuel Royes i Vila (20/04/1979 - 12/04/2002), amb la remodelació de l’espai es va restaurar la font vuitcentista deteriorada pel pas del temps.

Font del Rasot. Foto, AF Jordi Plana.

(IMG 7454, 28/06/2020)

Detall de l'aixeta de la Font del Rasot. Foto, AF Jordi Plana.

(IMG 7460, 28/06/2020)

  Nom de la font inscrit en relleu en el lateral de llevant. Foto, AF

Jordi Plana. (IMG 7457, 28/06/2020)

Font del Rasot, Terrassa, carrer de Sant Genís, cantonada amb

carrer de Sant Francesc.

GL

41º 33' 33,47'' N - 2º 00' 45,21'' E 

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa

1987 - 2011

PASSAREL·LA DE SANT PERE

La passarel·la de Sant Pere o la passarel·la de la Seu d'Ègara o popularment la passarel·la de Vallparadís, és un pont de banda tesa per a vianants sobre el torrent Monner que forma part del Parc de Vallparadís. La passarel·la uneix el camí d'accés al Parc de Vallparadís, zona Torrent Monner, que surt del carrer de Salmerón, amb el carrer de la Rectoria del Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere, per sobre del Torrent Monner del Parc de Vallparadís.

Entrada a la Passarel·la de Sant Pere per el carrer de Salmerón.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7250, 25/05/2020)

La passarel·la fou inaugurada l'any 2004 durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Pere Navarro i Morera ( 13-04-2002 - 30/11/2012). Al moment de la seva inauguració va ser el pont de banda tesa de major llum d'Espanya amb 80 m, rècord que va ostentà durant 10 anys. La passarel·la va fer possible una millor comunicació entre veïns dels barris de Vallparadís i l'Antic barri de Sant Pere, tot facilitant l'accés dels veïns de Vallparadís a les Esglésies de Sant Pere.

La passarel·la fou construïda per l'empresa contractista ACSA AGBAR CONSTRUCCION SA. Les lloses prefabricades van ser fabricades per Prenava i el pretensat va anar a càrrec de Mekano 4.

Detall de les baranes de la Passarel·la de Sant Pere.

Foto, AF Jordi Plana (IMG 7244, 25/05/2020)

La passarel·la salva una distància de 80 m sobre el Torrent Monner, té una amplada de 2,70 m i un cant de 27 cm, la esveltesa del tauler correspon a la llum partit per 300 (L/300). La fletxa central a temps infinit és d'1,67 m (L/48) i té un desnivell entre punts d'ancoratge d'1,80 m. Els cables que sostenen la passarel·la consten de dues famílies de 24 cordons d'un diàmetre de 0,6 polsades, els cables suporten les peces prefabricades que formen el tauler. Aquestes peces són de formigó HA-45 amb una longitud de 2,35 metres. El cant és de 27 cm en els laterals de la llosa, on se situa l'armadura del formigó, i de 17 cm al centre on es disposa el pretesat (10 tendons de 7 cordons de diàmetre de 0,6 polsades). (Font: ACSA AGBAR CONSTRUCCION SA).

Detall de la Passarel·la de Sant Pere, sobre el Torrent Monner

Foto, Google Earth

En els extrems, en els 4,70 m adjacents a cada estrep, la passarel·la passa a tenir cant variable entre 27 cm i 67 cm per resistir els esforços paràsits d'empotrament. A diferència de la resta del tauler, aquesta zona es realitza “in situ”. De la mateixa manera, les juntes entre lloses i els canals s'emplenen amb morter o formigó amb la mateixa resistència que el formigó basi. Tots els cables s'ancoren en els estreps, que són de formigó armat. Aquests anclatges es cimenten sobre dues pantalles de 4,50 x 0,60 m situades a tots dos laterals de l'estrep i frontalment sobre una família de 12 micropilots inclinats que formen un angle de 40º amb l'horitzontal. La força horitzontal (aproximadament unes 1.300 tones) s'absorbeix comprimint els micropilots i per acció conjunta de tracció i flexió de les pantalles que transmeten la tracció al terreny per fregament. Les pantalles penetren 9,5 m i 8,25 m en l'estrat terciari (una argila dura). Els micropilots estan formats per un tub anul·lar Ø120/100 mm i una barra interior de 40 mm amb una càrrega nominal admissible de 156,2 T, el seu diàmetre de perforació és de 200 mm i el bulb d'ancoratge (zona resistent considerada) té 15 m, tots ells dins de l'estrat terciari. (Font: wikipèdia, Passarel·la de Sant Pere).

 Detall de la llosa de la Passarel·la de Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana

(IMG 7252, 25/05/2020)

La Passarel·la de Sant Pere ha rebut diversos premis i mencions:

Premis:

• Congrés Footbridge 2005, Venezia. Footbridge Awards 2005. Guanyador en la categoria d'Estètica (a la gran llum). 
• Catalunya Construcció 2005. Guanyador en la categoria d'Innovació.
• Premi Biennal del Vallés 2005. Guanyador en la catergoría d'espais exteriors.
• Premi Bonaplata 2004. Edifici Industrial. Col·legi Enginyers Industrials de Catalunya.

Finalista i mencions a:

• IX Biennal Espanyola Arquitectura i Urbanisme 2007. Menció especial a l'accessibilitat.
• Premi Construmat 2005. Menció en la categoria d'Enginyeria civil.
• Premi FAD 2005. Finalista en la categoria d'Espais exteriors.
• Premi Internacional Pont d'Alcántara 2002-2004. Diploma.
• Premi Internacional del Paisatge Rosa Barba 2005. Seleccionat.

 Detall de les dimensions de la Passarel·la comparant-la amb dos
vianants. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7260, 25/05/2020)

Fonts consultades: 

Wikipèdia: Passarel·la de Sant Pere

ACSA AGBAR Construcción SA

Ajuntament de Terrassa. Urbanisme: Memòria projecte constructiu

FITXA

Nom: Passarel·la de Sant Pere

 Ubicació: Parc de Vallparadís, zona accés del Torrent Monner

Any d'inauguració: 2004

Tipus de pont:  De banda tesa

Longitud: 80 m

Amplada: 2,70 m

Empresa constructora: ACSA AGBAR Construcción SA

GL

41º 33' 58'' N - 2º 01' 09'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa

1987 - 2011

TORRE D'AIGÜES DEL CARRER DE VALLHONRAT

Aquesta torre de distribució d'aigües està catalogada amb el nom de la torre de la Mina Pública d'Aigües de Terrassa és una de les tres torres de distribució d'aigües protegides que resten dempeus a la nostra ciutat, juntament amb la de les Quatre Cantonades i la de la plaça del Doctor Robert.

 Torre de La Mina Pública d'aigües de Terrassa del carrer de Vallhonrat.

Foto, AF Jordi Plana.

Aquesta torre de distribució d'aigua es tracta d'una construcció de planta quadrada, adossada per dues de les seves cares a un habitatge entre mitgeres situat a la cantonada del carrer de Vallhonrat i el carrer del Col·legi i que supera en altura a les construccions que la envolten. La torre va ser bastida amb maó i recentment ha estat restaurada arrebossant les seves quatre cares doncs els maons estaven a la vista. La teulada a quatre aigües presenta una esfera al seu vèrtex i un ràfec sobresortint o amb voladís. Les obertures que presenta, són en arc de mig punt, amb una a cada cara de la torre a la part superior, simulant un campanar.

 Torre de distribució d'aigua, façana del carrer de Vallhonrat.

Foto, AF Jordi Plana.

Les torres de distribució d'aigua construïdes per la Mina Pública d'Aigües de Terrassa tenien dues funcions, repartir l'aigua en diferents ramals, per això sovint eren situades a les cantonades dels carrers i donar la pressió suficient a l'aigua perquè aquesta pogués arribar als dipòsits de les cases del seu entorn. La pressió la donava l'altura de la torre i la distribució es feia gràcies a un dispositiu anomenat plomer. El plomer era una dipòsit d'aigua amb dos o més orificis calibrats a la base, gràcies als daus o galets que controlen el cabal que passa per l'orifici, connectats cadascun a un tub de plom que, distribueix de forma constant l'aigua als diferents ramals que partien de la torre.

Detall d'un plomer amb 20 sortides que distribueixen una ploma

d'aigua cadascuna. Font: Les Torres d'Aigua a Terrassa ( Joan

Manel Oller - Francesc J. Suárez - Joaquim Verdaguer ).

A la fotografia anterior podem observar un repartidor d'una torre de distribució que repartia l'aigua a 20 tubs de plom, per tant a 20 ramals que portaven l'aigua a 20 cases properes a la torre. Per calibrar els daus o galets dels orificis dels plomers o repartidors s'utilitzaven les galgues, peces cilíndriques de diàmetre determinat per les autoritats municipals que donen un flux d'aigua mesurat en plomes. En el cas de Terrassa una ploma equivalia a un cabal de 2000 litres d'aigua diaris, 1/2 ploma a un cabal de 1000 litres diaris, 1/4 de ploma a un cabal de 500 litres diaris i 1/8 a 250 litres diaris.

Detall de la Torre de l'aigua del carrer de Vallhonrat vista des del 

carrer del Col·legi ( la darrera en funcionament a Terrassa)

Foto, AF Jordi Plana.

Mina Pública d'Aigües de Terrassa, fundada l'any  va construir a partir de la segona meitat del segle XIX trenta repartidors i vint-i-tres els va situar en torres d'aigua i a finals del segle XIX subministraven l'aigua a 800 abonats. D'aquestes vint-i-tres torres l'any 2005 només quedaven 8 i fora de les tres que estan catalogades, les cinc restants en molt mal estat com la de la cantonada dels carrers Arquimedes i de Martín Díez, núm 22.

La torre de l'aigua del carrer de Vallhonrat va ser bastida l'últim terç del segle XIX, s'atribueix a l'arquitecte Joan Baptista Feu i Puig. Està catalogada com a bé cultural d'interès local (obra popular). Identificador, IPAC 28064. La torre va ser restaurada recentment.

Detall del coronament de la Torre de l'Aigua del carrer de Vallhonrat.

Foto, AF Jordi Plana.

Fitxa de la Mina Pública d'Aigües de Terrassa de l'any 1920

Construcció: Darrer terç del segle XIX.

Catalogada com a bé d'interès local.

Arquitecte: Joan Batista Feu i Puig.

Cabal subministrat: 47,5 metres cúbics diaris l'any 1920.

Situació: Façana particular (Carrer de Vallhonrat, núm 2).

Porta: De ferro, baixa i estreta.

Escala interior: En bones condicions.

Plataforma interior: La dels peus en bones condicions.

Plomer: Estret per fer-ne el manteniment.

Estat: Tot i que és de coure, es troba en bon estat, però presenta incrustacions de calça i molsa.

Problemes: Pèrdues d'aigua, abans de ser restaurada

Situació: Cantonada entre els carrers de Vallhonrat, núm 2 i del Col·legi, núm 40.

Fonts consultades:

Les Torres d'Aigua a Terrassa. Autors: Joan Manel Oller i Foixench, Francesc J. Suárez Fernández i Joaquim Verdager i Caballé. Col·lecció Aigua Viva. Editat pel Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Terrassa i Fundació Privada Mina Aigües de Terrassa. Dipòsit legal: Març de 2006 - B-13.716-06. ISBN: 84-932184-3-X.

GL 41º 33' 31'' N - 2º 00' 41'' E. TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa

1987 - 2011

FONT DE LES QUATRE CANTONADES

La Font de les Quatre Cantonades està situada a la base d'una torre de la Mina Pública d'Aigües de Terrassa i a la cruïlla que formen la carretera de Rubí - carretera de Montcada i el carrer Topete, la torre fou construïda entre els segles XIX i XX amb la funció de repartir l'aigua entre els edificis del seu voltant. En un principi la torre estava adossada a un habitatge que feia cantonada entre la carretera de Montcada i la carretera de Rubí, però l'edifici va ser enderrocat i la torre amb la font va quedar al mig de la cruïlla.

 Torre de l'aigua i font de les Quatre Cantonades. Foto, AF Jordi Plana.

La font està situada a la part baixa de la torre, és de cos quadrangular situada damunt d'una base graonada, sobre el broc de la font hi ha un cap de lleó de ferro colat sobre un rectangle de granit. Al costat un porta de ferro permet l'accés a l'interior de la torre.

 Detall de la Font de les Quatre Cantonades. Foto, AF Jordi Plana.

Dues cornises amb dues teulades a tres aigües amb escates ceràmiques policromes determinen la transició de la font quadrangular a la torre superior també quadrangular, aquesta part està dividida amb dos nivells per una línia d'imposta, el nivell superior, de més alçaria té una obertura en arc de ferradura i trencaaigües ceràmic.

 

Cornises i teulades de transició entre les dues parts de la torre.

Foto, AF Jordi Plana.

La Torre de les Aigües de les Quatre Cantonades està coronada per una doble cornisa emmerletada (envoltada de merlets) i coberta de pavelló amb escates de color taronja i verd disposades en files del mateix color alternativament.

 Detall de la cornisa i de la finestra de la torre de les aigües.

Foto, AF Jordi Plana.

A la façana que estava la torre adossada a un edifici, avui enderrocat, façana llisa i arrebossada hi ha una placa que explica el que eren les torres de les aigües, en aquest cas la torre ha estat convertida en un monument que té la funció de font pública.

Detall de la placa explicativa de la façana posterior.

Foto, AF Jordi Plana.

D'aquestes torres de la Mina Pública d'Aigües  de Terrassa hi havia un seguit escampades per tot el casc urbà de la ciutat, ja que l'aigua arribava als habitatges gràcies al principi dels vasos comunicants, però varen ser enderrocades en el moment que la Mina va començar a subministrar l'aigua a pressió, a partir d'aquest moment les torres de les aigües van perdre la seva utilitat. 

  Detall del coronament de la torre de la font de les Quatre Cantondes.

Foto, AF Jordi Plana.

Avui dia de les torres de les aigües (que tenen interès arquitectòic) només queden dues a la ciutat, la torre nº 6 adossada a la façana de la Clínica del Remei, a la plaça del Doctor Robert i l'altra situada a la cruïlla que formen els carrers del Col·legi i de Vallhonrat, aquesta també està adossada a un edifici.

  Font de les Quatre Cantonades. Terrassa, Foto, AF Jordi Plana.

La torre està catalogada com a bé cultural d'interès local. Identificador IPAC, 28128. Estil arquitectònic: Eclecticisme.

GL 

 

41º 33' 29'' N - 2º 01' 05'' E. TERRASSA

TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011

PONT DEL PASSEIG

És un pont de sis arcs que estan sostinguts per pilastres troncopiramidals de carreus de pedra de fil, que ha experimentat tres remodelacions des de la seva construcció. El pont neix de la necessitat de l'ajuntament de Terrassa de trobar una comunicació directa amb Castellar del Vallés, tot salvant el torrent de Vallparadís i sense passar pel pont de Sant Pere que era l'accés a l'antic poble de Sant Pere que mai va tenir unes bones relacions amb el consistori de Terrassa des de la seva separació del municipi de Terrassa.

 Pont del Passeig sobre el Parc de Vallparadís. AF Jordi Plana.

L'inici de les obres de construcció del pont es remunten al començament de l'any 1895 i formava part del Pla de Millores Públiques de l'any 1890, aprovat per l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Domènec Domingo i Margarit (03/07/1885 - 31/12/1890). L'any 1891 la Diputació Provincial aprovà el bastiment del nou pont. El pont fou inaugurat el 10 de novembre de l'any 1896 convertint-se en l'alternativa al Pont de Sant Pere, fet que suposarà l'arraconament de l'antic poble de Sant Pere i la incorporació del seu extens terme municipal al de Terrassa l'any l'any 1904. La inauguració va comptar amb l'assistència del senador Manuel Planas, el president de la Diputació de Barcelona, Andrés de Sard, l'alcalde de Terrassa, Josep Ventalló i el diputat terrassenc Alfons Sala que l'any 1904 jugarà un paper importantíssim en la incorporació del poble de Sant Pere al municipi de Terrassa acabant amb 104 anys d'independència del municipi de Sant Pere que s'havia segregat del de Terrassa el 7 d'agost de l'any 1800.

Gràcies a la construcció del pont del Passeig es volia que la nova carretera que s'havia de construir entre Terrassa i Sentmenat no passés pel pont de Sant Pere per provocar la defecció del poble de Sant Pere de les rutes generals. La família Maurí, propietària de la Quadra de Vallparadís del castell i de les terres del torrent de Vallparadís al torrent de les ànimes, cedí els terrenys per la construcció del pont del Passeig, que havia de salvar el torrent de Vallparadís.

 Pont del Passeig. Foto AF Jordi Plana.

El pont uneix el Passeig del Comte d'Ègara amb la Avinguda Jacquard per damunt del torrent de Vallparadís, té 112 metres de longitud i 16,3 metres d'alçària, està sostingut per sis arcs que es recolzen sobre pilastres troncopiramidals de carreus amb cantell de pedra de fil i remarcada llinda d'imposta en la part superior de les pilastres. L'intradós dels arcs és de totxo i els carcanyols de paredat comú, emmarcats en pedra de fil.

Pont del Passeig sobre el parc de Vallparadís. Foto. AF Jordi Plana.

El pont ha experimentat dues ampliacions del seu vial, la primera va tenir lloc l'any 1960, en aquesta fou eixamplat i es van posar les voreres sobre els voladissos la inauguració es va fer el dia 22 d'agost i la darrera va tenir lloc l'any 1990, en aquesta es van eixamplar els voladissos per augmentar l'amplada de les voreres, el pont va quedar amb dos carrils per cada sentit i les baranes de formes sinuoses.

L'obra de construcció del pont van ser adjudicades al contractista Josep Sanz i Soler per un import de 96.185,36 ptes, l'arquitecte del pont va ser Jacint Mumbrú, que no va muntar cap bastida per aixecar el pont, els materials necessaris eren transportats gràcies a un cable d'acer de 130 m de longitud situat paral·lelament al pont.

Detall dels suports de l'eixample de les voreres del pont.

Foto, AF Jordi Plana.

El pont va suposar per Terrassa la seva expansió urbanística a l'altra banda del torrent de Vallparadís, la millor comunicació de Terrassa amb Castellar i Sentmenat gràcies a la nova carretera i la proliferació de noves edificacions seguint la nova Avinguda Jacquard i el traçat de la nova carretera, edificacions emblemàtiques com la Casa Baumann, l'Escola Industrial, avui dia UPC, o el Vapor Sala...

El pont ha estat conegut pels terrassencs i terrassenques amb diferents noms, inicialment com a pont de Vallparadís, després com a pont del Passeig, durant la segona meitat del segle XX, fou conegut com el pont de la Mútua i l'any 2000, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa, Manuel Royes i Vila, l'Ajuntament l'anomenà de forma oficial com a Pont del Passeig.

Detall de tres arcs del pont i l'edifici de la Mútua. Foto, AF Jordi Plana.

  

El Pont del Passeig està protegit com a bé cultural d'interès local. Identificador: IPAC, 28062, obra popular, bastit per l'arquitecte enginyer, Jacint Mumbrú l'any 1896.

 Pont del Passeig i la Mútua. Foto, AF Jordi Plana.

Travessem el Pont del Passeig i just al final i a la nostra esquerra ens trobem la Casa Baumann...

GL 41º 33' 49'' N - 2º 01' 06'' E. TERRASSA

TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa, 1987-2011