CASA CELEDONIO BADIA TORT

La Casa Celedonio Badia Tort és un edifici situat a la cantonada entre el carrer Galileu (núm 2) i la Ctra de Martorell ( núm 54), de Terrassa. És un edifici plurifamiliar, que comparteix mitgera amb el núm 4 del carrer Galileu i el núm 52 de la Ctra de Martorell. Està edificat en una parcel·la trapezoïdal. La Casa Celedonio Badia Tort, té dues façanes, la de més longitud en el carrer Galileu i la més curta en la Ctra de Martorell, les dues façanes comparteixen una cantonada de punt rodó.

Casa Celedonio Badia Tort. Foto, AF Jordi Plana

La casa es tracta d'un edifici de planta baixa, dos pisos i terrat. La façana del carrer Galileu núm 2 té una composició simètrica amb 3 finestres allindades a cadascun dels pisos, la  quarta obertura correspon a una de les portes d'accés a les balconades cantoneres. Les dues balconades presenten baranes arrodonides. Les finestres presenten guardapols i trencaaigües. La planta baixa en aquesta façana té una porta d'accés al garatge i dues finestres enreixades. L'edifici està coronat per cornises motllurades i baranes de balustres del terrat. Cadascun dels nivells de la façana estan determinats per línies d'imposta rectes. Finestres i arrebossat de les façanes estan emmarcats per pilastres adossades. 

Façana del carrer Galileu, núm 2. Foto, AF Jordi Plana

La façana de la Ctra de Martorell presenta una estructura similar però més curta, ja que no té els rectangles de façana sense finestres. Tres finestres rectangulars per planta, porta d'accés a les balconades cantoneres i coronament de la façana amb cornises motllurades i balustres de la terrassa. La planta baixa presenta dues portes i una finestra reixada. Les dues façanes tenen sòcol amb relleu de color vermellós mentre que la façana és d'arrebossat i pintada de color rosat clar. Primer i segon pis estan profusament decorats amb motllures, cornises, pilastres adossades, línies d'imposta, cornises...

Façana de la Ctra de Martorell. Foto, AF Jordi Plana 

La part posterior de l'edifici té una tribuna rectangular que forma part del primer pis, amb un terrat al damunt, amb balustres a la part inferior (element decoratiu) i balustres que fan de barana del terrat.

Detall de la tribuna posterior. Foto, AF Jordi Plana.

 

La Casa Badia Tort va ser construïda per l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol l'any 1921. Correspon a l'estil noucentista. És un bé inventariat, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Identificador: IPAC: 28136).

GL 41º 33' 24'' N - 2º 00' 19'' E. TERRASSA

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa, 1987-2011

 

ESTANC DE LA PLAÇA VELLA

L'estanc de la Plaça Vella està ubicat en el núm 1 de la Plaça Vella, en un edifici de planta baixa i dos pisos. Està ubicat en un edifici cantoner que té la façana principal en la Plaça Vella, la façana més llarga en el carrer Major i comparteix la mitgera amb la farmàcia del costat, Farmàcia Torrent Solans.

Estanc de la Plaça Vella. Foto AF Jordi Plana.

L'estanc amb 171 anys d'història, va obrir les portes en el mateix edifici que es troba avui dia, va ser Pau Gallart qui el va obrir l'any 1845, a partir d'aleshores el negoci ha passat de mans d'un familiar a un altre fins arribar arribar al dia d'avui. L'estanc conserva el mobiliari interior i l'edifici en el que es va obrir.

Interior de l'estanc de la Plaça Vella. Foto, AF Jordi Plana.

 

L'estanc va ser regentat per la senyora Xarrió fins fa 34 anys en que es va jubilar i l'estanc va passar a la seva neboda, l'Angelina Vives, que el dirigeix avui dia. L'estanc ven 200 tipus de tabac, puros, objectes per fumadors, segells...

Estanc de la Plaça Vella. Foto, AF Jordi Plana.

L'edifici. És una construcció de planta baixa i dos pisos, estreta en la façana de la Plaça Vella que té la façana no alineada amb els altres edificis. La planta baixa alberga l'estanc i només té una obertura en arc molt rebaixat, amb brancals i timpà de fusta, uns trenta centímetres cap a l'interior, una porta de fusta de de tres cossos envidriats, amb els laterals fixos, dóna accés a l'estanc. La façana de la planta baixa és d'arrebossat pintat de color blanc i amb un sòcol gris.

El primer pis té un petit balcó amb barana de ferro, i el segon pis una sola finestra, tota la façana és d'arrebossat i pintada de color blanc. La façana està coronada per una cornisa recta i la teulada és de teula àrab.

Placa amb l'any que va obrir l'estanc. Foto, AF Jordi Plana.

 Interior de l' estanc. Foto, AF Jordi Plana.

 

 Deixem l'estanc i donem per acabada la vuitena passejada per la ciutat de Terrassa...

GL 41º 33' 44'' N - 2º 00' 39'' E. TERRASSA

Jordi Plana Nieto

Regidor de l'Ecel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa, 1987-2011

FARMÀCIA DE LA PLAÇA VELLA

La Farmàcia de la Plaça Vella es troba ubicada en la planta baixa de l'edifici situat entre mitgeres de la Plaça Vella núm 2. La farmàcia coneguda inicialment com la Farmàcia Coll, és un dels establiments més antics de la Plaça Vella, juntament amb l'estanc amb el que comparteix mitgera.

 Farmàcia de la Plaça Vella, núm 2. Foto, AF Jordi Plana.

La farmàcia coneguda popularment com la Farmàcia de la Plaça Vella, va ser primer la Farmàcia Coll i avui dia és en realitat Farmàcia Torrent Solans, Anna. 

La farmàcia ocupa tota la planta baixa, amb botiga al davant i rebotiga al darrera. La façana  és molt senzilla, és de composició llisa amb arrebossat pintat de color crema i sòcol amb relleu d'arrebossat pintat de color vermell. A la façana d'aquesta planta baixa i sobre la llinda de la porta la paraula farmàcia en lletres vermelles en relleu, a la mitgera amb l'estanc que no té la seva façana alineada amb la de la farmàcia, la creu icònica de les farmàcies també de color vermell i dues línies de petits quadrats vermells completen la decoració de la façana. La planta baixa només té una obertura rectangular que correspon a la porta d'accés, la porta de tres cossos, amb els dos laterals fixos, és de fusta amb vidrieres transparents. La decoració de la façana, tot i la seva senzillesa, fa que la farmàcia sigui molt visible pels vianants.

Planta baixa i primer pis de la Farmàcia Torrent Solans.

Foto, AF Jordi Plana.

L'edifici, a part de la planta baixa té dos pisos i les golfes. Els dos pisos tenen un balcó amb voladís, llossada rectangular motllurada i barana de ferro. La façana és d'arrebossat i l'edifici està coronat per una cornisa recta molt senzilla. La teulada és de teula àrab i a dues aigües.

Interior de la Farmàcia de la Plaça Vella núm 2. Foto, AF Jordi Plana.

La farmàcia Coll de la Plaça Vella núm 2, va ser un dels primers establiments terrassencs en disposar d'enllumenat elèctric. L'any 1893 el Centre Industrial Terrassenc va posar a prova el subministrament de corrent elèctrica per a particulars, portant el fluid a la farmàcia Coll i a tres establiments més.

GL 41º 33' 44'' N - 2º 00' 39'' E. TERRASSA

Deixem la farmàcia de la Plaça Vella i ens aturem un moment a l'estanc del costat...

 

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

 

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa, 1987-2011

PLAÇA VELLA

La Plaça Vella de Terrassa, podríem considerar-la com el centre del casc antic de la ciutat. L'antiga vila de Terrassa es configura, en el segle XII, al voltant del Castell Palau de Terrassa, del que avui dia només queda la torre de l'homenatge coneguda com la Torre del Palau. L'any 1893 es van enderrocar les edificacions que hi havia situades al costat de la Torre del Palau i es comença a configurar la façana nord de la Plaça Vella, que no quedarà acabada com la coneixem avui dia fins ben entrada la dècada dels anys vint del segle passat.

Façana nord de la Plaça Vella. Foto, AF Jordi Plana.

Tot i que la façana Nord no es comença a configurar fins l'any 1893 gràcies a un projecte de l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, cal dir que davant de la Torre ja existia un espai que com a mínim, fins l'any 1908 va acollir el Mercat. En construir-se el Mercat de la Independència, els terrassencs i les terrassenques van seguir dient quan anaven al Mercat a fer la compra diària, anem a la Plaça i es segueix dient 112 anys després.

Un dels primers edificis d'aquesta façana nord que té al seu darrera la Torre del Palau és l'antic Cafè Colón, Plaça Vella núm 5 i que fa cantonada amb el carrer Cremat. L'edifici fou bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill l'any 1894 seguint l'estil neoclàssic.

 Detall del balcó amb barana de balustres de l'antic Cafè Colón.

Foto, AF Jordi Plana.

 Al costat de l'antic Cafè Colón, en el núm 6 de la Plaça Vella hi ha un edifici de planta baixa + 4, que en els baixos albergà el primer Snack-Bar de Terrassa conegut com Las Vegas,( obert al final de la dècada dels cinquanta del segle passat). En aquest mateix local hi havia l'antic cafè anomenat Las Víctimas. En Josep Antoni Lobo, després d'un viatge a la ciutat de Las Vegas (EUA) i comprovar l'èxit dels establiments anomenats snacks-bars, es va fer amb el cafè de Las Víctimas, el va remodelar i el va convertir amb Las Vegas. Trenta anys després fou renovat novament i avui porta el nom de Grinzing.

Portalada del Grinzing. Foto, AF Jordi Plana.

Al costat de l'edifici que alberga el bar-cafeteria-restaurant del Grinzing, hi ha la Casa Badia, d'estil eclèctic, bastida per l'arquitecte Melcior Viñals l'any 1915, tot i que sembla ser que el projecte el va fer l'arquitecte barceloní, Mariano Prat i Amat. Aquesta casa de la família Badia tenia en el pati l'accés a la Torre del Palau. L'any 1991, gràcies a un acord entre la família Badia i l'Ajuntament, presidit per l'alcalde Manuel Royes i Vila, es van enderrocar les cases del costat de la Torre i es va fer la Plaça Torre del Castell Palau de Terrassa. Avui dia la Casa Badia, Plaça Vella, núm 7, és un edifici residencial, en la planta baixa d'ús comercial hi ha una jogueteria, Joguets Mió.

Casa Badia, Foto, AF Jordi Plana.

Al costat de la casa Badia, en el número 8 de la Plaça Vella, fent cantonada amb el carrer dels Gavatxons, hi ha la Casa Francesca Sendra, edifici d'estil noucentista, bastit per l'arquitecte Melcior Viñals i Muñoz l'any 1922. L'any 1923 l'edifici albergà l'establiment conegut com Cal Sastre Badrinas  i posteriorment Cal Jorba. En l'actualitat els baixos alberguen un bar-cafè-restaurant, l'Antico Caffè.

 Baixos i planta baixa de la Casa Francesca Sendra.

Foto, AF Jordi Plana.

A la façana est de la Plaça Vella trobem un edifici de nova construcció, que fa cantonada amb el carrer de la Font Vella i la Catedral.  L'edifici de planta rectangular, format per planta baixa + 3, presenta una façana molt respectuosa amb la façana de la Catedral de Terrassa, amb la que comparteix mitgera. En els baixos d'aquest edifici trobem el forn i cafeteria Pautentic i al costat un altre comerç.

 Façana est de la Plaça Vella. Foto, AF Jordi Plana.

La Catedral de Terrassa, va ser construïda entre l'any 1574 i el 1616 seguint l'estil gòtic tardà. Durant la Guerra civil el temple va patir una gran destrucció internament i va acabar convertit en un garatge. Acabada la guerra va ser reconstruït i la remodelació externa més important del temple, va tenir lloc l'any 1999, uns anys abans que Terrassa recuperés el Bisbat d'Ègara i la Basílica del Sant Esperit es convertís en Catedral de Terrassa l'any 2004.

Portalada de la Catedral de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

La façana sud de la Plaça Vella està situada entre el carrer de l'Església i el el carrer Jaume Cantarer i al mig té la cruïlla amb el carrer Mosterol que la divideix en dues parts.

Façana sud de la Plaça Vella. Foto, AF Jordi Plana.

 A l'esquerra i fent cantonada amb el carrer de l'Església hi ha un edifici de planta quadrada de baixos + 3 que té la façana principal en la Plaça Vella núm 13. La planta baixa, d'ús comercial té una porta gran emmarcada en pedra motllurada i al costat hi ha la porta d'accés al primer i segon pis, aquesta porta és de ferro forjat i envidriada. La primera planta i la segona tenen una composició simètrica, amb dos balcons per planta, als que s'accedeix per portes rectangulars, amb llossades rectangulars motllurades i baranes de ferro forjat. A la planta baixa hi ha un bar, la Taverneta. L'edifici és un dels més antics dels que formen la façana sud de la Plaça Vella. Fa unes dècades l'edifici havia albergat una agència de viatges i en la primera planta una oficina creditícia: Crèdit Terrassa.

  Edifici de la Plaça Vella 13. Foto, AF. Jordi Plana.

L'edifici del costat, presenta una façana de composició similar a la de l'edifici anterior però de major alçaria, planta baixa i quatre pisos. Els baixos d'ús comercial alberguen una botiga de llaminadures, Somnis de Sucre.

 Somnis de Sucre i El Vermouth. Foto, AF Jordi Plana.

En els baixos de l'edifici de la Plaça Vella, núm 14, hi ha el bar-restaurant Vermouth, que només té taules a la terrassa, és pot menjar de tapes i també hi ha un menú assequible. Està situat en els baixos d'un edifici d'habitatges construït recentment, juntament amb una perruqueria, Marco Aldany.

A la cantonada de la Plaça Vella amb el carrer de Mosterol ens trobem amb la Casa Fabra, Plaça Vella, núm 15, edifici de planta baixa i tres pisos, és un edifici residencial amb la planta baixa d'ús comercial que alberga el bar i restaurant, Plaça Vella Cafè.

 Casa Fabra i bar Restaurant Plaça Vella Cafè. Foto, AF Jordi Plana.

Al costat de la Casa Fabra i compartint la mitgera hi ha un edifici de planta baixa i dos pisos, Plaça Vella, núm 16, de façana d'obra vista i composició simètrica. La primera planta amb una balconada central i dues finestres una a cada costat, mentre que la segona presenta tres obertures que corresponen a tres finestres. L'edifici està coronat per una cornisa en voladís, decorada en la part encarada al sòl. La planta baixa i la primera planta pertanyen a la joieria Tous.

Plaça Vella, núm 16. Foto, AF Jordi Plana.

El darrer edifici de la façana sud de la Plaça Vella comparteix la mitgera amb l'edifici de la Joieria Tous i fa cantonada amb el carrer de Jaume Cantarer. Aquest edifici de planta baixa i dos pisos és un edifici residencial amb els baixos d'ús comercial que alberguen dos establiments: El Confit i un dels "centros Único".

Aquest edifici ocupa el terreny del que havia estat el Mesón de los Arcos. A l'entrada d'aquest edifici, plaça Vella núm 17, fixat a la paret mitgera i dins d'una vitrina, hi ha una llinda gòtica de pedra esculpida, es va bastir l'any 1382 i formava part de l'Hostal d'Albariques, aquesta llinda formava part del balcó del bar restaurant Mesón de los Arcos, enderrocat l'any 2002 per construir l'edifici de la Plaça Vella, núm 17. El Mesón de los Arcos va ser construït durant els anys de postguerra en el mateix lloc que ocupava l'Hostal d'Albariques i d'aquí que conservés la llinda.

Llinda gòtica que recorda el lloc que va ocupar l'Hostal d'Albariques i

posteriorment el Mesón de los Arcos: Foto, AF Jordi Plana. 

 Edifici cantoner, Plaça Vella 17 - carrer Cantarer. Foto AF Jordi Plana.

La façana oest de la Plaça Vella està formada per les façanes de quatre edificis situats entre els carrers de Jaume Cantarer, i el carrer  de les Parres, amb el carrer Major entre els dos. 

 Façana oest de la Plaça Vella. Foto, AF Jordi Plana.

A la cantonada que hi ha entre el carrer de Jaume Cantarer i carrer Major trobem un nou edifici de planta baixa i quatre pisos en el lloc on hi havia l'antic edifici de Telefònica. Avui dia en els baixos hi ha una botiga de la franquícia Benetton.

 Nou edifici que ha substituït al de Telefònica. Foto, AF Jordi Plana.

Entre el carrer Major i el carrer de les Parres i seguint amb la façana oest de la Plaça Vella trobem tres edificis de planta baixa i dos pisos, en aquests les plantes baixes alberguen un estanc, una farmàcia, la segona més antiga de Terrassa i una botiga de cosmètics, Rituals.

És ben curiós que un estanc i una farmàcia comparteixin la mitgera i que a més a més tant un com l'altra siguin els dos establiments més antics de la Plaça Vella i possiblement de tota la ciutat en els seus respectius sectors.

L'Estanc de la Plaça Vella, està ubicat en un edifici de planta baixa i dos pisos, fa cantonada amb el carrer Major. La façana principal dóna a la Plaça Vella (núm 1), la primera planta només té una obertura que correspon a la porta, en arc rebaixat, amb brancals i timpà de fusta. Uns trenta centímetres més cap a l'interior una porta de fusta de tres cossos envidriats, amb els laterals fixos dóna accés a l'estanc. La façana és d'arrebossat pintat blanc amb un gran sòcol gris. El primer pis té un petit balcó amb barana de ferro forjat molt senzilla i el segon pis una sola finestra. L'edifici està coronat per una cornisa recta i té una teulada de teula àrab a dues aigües. L'estanc va obrir l'any 1845, com indica la placa col·locada a la façana amb l'horari d'atenció al públic.

 L'Estanc de la Plaça Vella, 1. Foto, AF Jordi Plana.

 Placa commemorativa de l'any d'apertura de l'Estanc 

de la Plaça Vella. Foto, AF Jordi Plana.

 Interior de l'Estanc de la Plaça Vella. Foto, AF Jordi Plana.

Al costat de l'estanc i en el núm 2 de la Plaça Vella trobem la farmàcia anomenada popularment com la Farmàcia de la Plaça Vella, en realitat Farmàcia Torrent Solans, Anna. La farmàcia ocupa la planta baixa, i aquesta presenta una façana molt senzilla, arrebossada i pintada de color crema. La paraula farmàcia, la creu icònica de les farmàcies, uns petits quadrats en línia i el sòcol, tot pintat en vermell, el que fa que la farmàcia sigui molt visible pels vianants. A part de la planta baixa l'edifici té dos pisos i unes golfes. Els dos pisos tenen un balcó amb voladís, llossada rectangular motllurada i barana de ferro. La façana és d'arrebossat i l'edifici està coronat per una cornisa molt senzilla.

 Farmàcia de la Plaça Vella 2. Foto, AF Jordi Plana.

 Interior de la Farmàcia de la Plaça Vella 2. Foto, AF Jordi Plana.

 

Paradetes de la Fira de Santa Llúcia davant la Catedral de Terrassa
Foto, AF Jordi Plana.

Si fem una mica d'història de la Plaça Vella, cal destacar les següents dates: El document més antic en el que es fa referència a l'existència d'una plaça en aquest indret és de l'any 1237.

La llinda gòtica exposada a la façana del núm 17 de la Plaça Vella de l'antic Hostal d'Albariques, està datada l'any 1382.

Un document del 1569 fa referència a un pou d'aigua situat al mig de la plaça.

Fins l'any 1601 en aquest indret hi havia l'església del Roser que va ser enderrocada al traslladar el culte a la nova Basílica del Sant Esperit.

L'any 1851 la botiga i fàbrica de xocolata de cal Piera situada a la casa del Baró de Corbera recula la façana i es va quadrant la plaça.

La Plaça Vella va se pavimentada per primera vegada l'any 1885 utilitzant llambordes i lloses, les llambordes per marcar el pas dels compradors i les lloses per indicar el lloc de les parades del mercat que es feia a la plaça.

L'any 1891 s'enderroquen els abeuradors situats a la cantonada amb el carrer Cremat.

L'any 1893, el vuit d'octubre, s'inaugura el remodelat Cafè Colón.

Des de l'any 1894 fins l'any 1927 es va configurant la façana nord de la plaça fins arribar a ser com la coneixem actualment. L'any 1894 l'ajuntament fa construir cinc barraques per tapar les obres d'enderrocament dels edificis del costat de la Torre del Palau. 

L'any 1908 s'inaugura el Mercat de la Independència i deixa de fer-se el Mercat a la Plaça Vella.

L'any 1923 es construeix la casa Francesca Sendra.

L'any 1925 s'hi van posar parterres amb rosers i es va treure un fanal de ferro colat que va ubicar-se a la plaça del Progrés. 

L'any 1927 s'inaugura el Nou Cafè Colón que culmina el projecte inicial de Lluís Muncunill i Parellada.

L'any 1930 s'enderroca la casa Pons, botiga de candeles i garlandes, per tal d'aixecar l'edifici de la Telefònica.

La remodelació més important de la Plaça Vella va tenir lloc durant el mandat de l'Alcalde Manuel Royes i Vila, ben entrada la dècada dels noranta, en el que es va fer l'aparcament subterrani, el nou paviment de la plaça, és va tancar la plaça al trànsit de vehicles, es va refer la façana est amb un nou edifici que tingués en compte la façana de la Catedral de Terrassa, i es va enderrocar el Mesón de los Arcos i l'edifici de la Telefònica, bastint dos nous edificis.

La Plaça Vella ha tingut diferents noms al llarg dels anys: Primer va ser la Plaça, després Plaça de la Constitució, després de 1812 (Constitució de Cadis), després Plaça Major, després del trasllat del Mercat, va dir-se Plaça Vella, després Plaça d'Espanya, tot seguit Plaça de la República, durant el franquisme, Plaça Major i de nou Plaça Vella.

GL 41º 33' 44'' N - 2º 00' 40'' E. TERRASSA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

 

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa

1987 - 2011