Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 24 de juny del 2016

HOSPITAL DE SANT LLÀTZER

L'Hospital de Sant Llàtzer de Terrassa està format per un conjunt d'edificis que ocupen una illa delimitada per la Plaça del Dr Robert, el carrer de la Riba i el Parc de Vallparadís. El conjunt d'edificis sanitaris està protegit com a bé cultural d'interès local. L'Hospital ocupa un edifici cantoner entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, amb façanes arrebossades i finestres emmarcades per maó vist. L'edifici va ser construït el segle XVII i l'inici del segle XX. La construcció del segle XX és obra de Lluís Muncunill i aquesta ja va ser pensada com una instal·lació sanitària.

Façana de l'Hospital de Sant Llàtzer, (Clínica del Remei). Obra de
Lluís Muncunill i Parellada. Foto, AF Jordi Plana.

L'edifici té adossada a la seva façana una torre de l'aigua dissenyada com un minaret i amb una alçada equivalent a cinc pisos.

 Torre de l'aigua adossada a la façana de l'Hospital. AF, Jordi Plana.

L'any 1609 una sèrie de terrassencs fan una donació perquè s'instal·li a Terrassa l'orde dels franciscans. L'any 1842 les instal·lacions del convent passen a l'Ajuntament de Terrassa i l'any 1869 s'hi instal·la l'Hospital i Asil de Pobres. L'any 1917 es fa l'ampliació modernista de l'arquitecte Lluís Muncunill. L'any 1928 es realitza la benedicció de la primera pedra per a la nova infermeria de tuberculosos. 


 Hospital de Sant de Sant Llàtzer. Foto, AF Jordi Plana.

L'Hospital de Sant Llàtzer està situat, des de l'any 1869 a l'antic convent dels frares recol·lectes de l'ordre franciscana que s'establiren a Terrassa l'any 1612 per petició de l'Ajuntament de Terrassa. Actualment l'Hospital ocupa tots els edificis de la illa en la que es troba, inclosa l'antiga presó de Terrassa, la Clínica del Remei i el que va ser el claustre de l'antic convent. L'any 1989 s'inaugurà l'Hospital de Terrassa , on es van traslladar tots els serveis assistencials per a malalts aguts.

 Antiga presó de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

A finals de la dècada dels vuitanta del segle XX s'inicia una nova ampliació de l'Hospital amb la restauració del convent i del claustre i la construcció de nous edificis destinats a l'allotjament de diversos serveis com un centre sociosanitari, un centre d'atenció primària, un hospital de salut mental i l'Escola Universitària d'Infermeria de la Creu Roja, inaugurada l'11 d'octubre de l'any 1990.

CST: Hospital Sant Llàtzer. Foto, AF Jordi Plana.
 
 Vista aèria del conjunt d'edificis que configuren l'Hospital de Sant
Llàtzer. Font Google Earth.

L'ampliació de l'any 1917 és obra de l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, d'estil eclèctic i protegides com a bé cultural d'interès local, identificador: IPAC 28106. 

GL 41º 33' 47'' N - 2º 01' 02'' E. TERRASSA

Deixem els edificis de la Plaça del Dr Robert i ens encaminem cap el Pont del Passeig...

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011
 

 

dijous, 23 de juny del 2016

PONT DEL PASSEIG

És un pont de sis arcs que estan sostinguts per pilastres troncopiramidals de carreus de pedra de fil, que ha experimentat tres remodelacions des de la seva construcció. El pont neix de la necessitat de l'ajuntament de Terrassa de trobar una comunicació directa amb Castellar del Vallés, tot salvant el torrent de Vallparadís i sense passar pel pont de Sant Pere que era l'accés a l'antic poble de Sant Pere que mai va tenir unes bones relacions amb el consistori de Terrassa des de la seva separació del municipi de Terrassa.

 Pont del Passeig sobre el Parc de Vallparadís. AF Jordi Plana.

L'inici de les obres de construcció del pont es remunten al començament de l'any 1895 i formava part del Pla de Millores Públiques de l'any 1890, aprovat per l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Domènec Domingo i Margarit (03/07/1885 - 31/12/1890). L'any 1891 la Diputació Provincial aprovà el bastiment del nou pont. El pont fou inaugurat el 10 de novembre de l'any 1896 convertint-se en l'alternativa al Pont de Sant Pere, fet que suposarà l'arraconament de l'antic poble de Sant Pere i la incorporació del seu extens terme municipal al de Terrassa l'any l'any 1904. La inauguració va comptar amb l'assistència del senador Manuel Planas, el president de la Diputació de Barcelona, Andrés de Sard, l'alcalde de Terrassa, Josep Ventalló i el diputat terrassenc Alfons Sala que l'any 1904 jugarà un paper importantíssim en la incorporació del poble de Sant Pere al municipi de Terrassa acabant amb 104 anys d'independència del municipi de Sant Pere que s'havia segregat del de Terrassa el 7 d'agost de l'any 1800.

Gràcies a la construcció del pont del Passeig es volia que la nova carretera que s'havia de construir entre Terrassa i Sentmenat no passés pel pont de Sant Pere per provocar la defecció del poble de Sant Pere de les rutes generals. La família Maurí, propietària de la Quadra de Vallparadís del castell i de les terres del torrent de Vallparadís al torrent de les ànimes, cedí els terrenys per la construcció del pont del Passeig, que havia de salvar el torrent de Vallparadís.

 Pont del Passeig. Foto AF Jordi Plana.

El pont uneix el Passeig del Comte d'Ègara amb la Avinguda Jacquard per damunt del torrent de Vallparadís, té 112 metres de longitud i 16,3 metres d'alçària, està sostingut per sis arcs que es recolzen sobre pilastres troncopiramidals de carreus amb cantell de pedra de fil i remarcada llinda d'imposta en la part superior de les pilastres. L'intradós dels arcs és de totxo i els carcanyols de paredat comú, emmarcats en pedra de fil.

Pont del Passeig sobre el parc de Vallparadís. Foto. AF Jordi Plana.

El pont ha experimentat dues ampliacions del seu vial, la primera va tenir lloc l'any 1960, en aquesta fou eixamplat i es van posar les voreres sobre els voladissos la inauguració es va fer el dia 22 d'agost i la darrera va tenir lloc l'any 1990, en aquesta es van eixamplar els voladissos per augmentar l'amplada de les voreres, el pont va quedar amb dos carrils per cada sentit i les baranes de formes sinuoses.

L'obra de construcció del pont van ser adjudicades al contractista Josep Sanz i Soler per un import de 96.185,36 ptes, l'arquitecte del pont va ser Jacint Mumbrú, que no va muntar cap bastida per aixecar el pont, els materials necessaris eren transportats gràcies a un cable d'acer de 130 m de longitud situat paral·lelament al pont.

Detall dels suports de l'eixample de les voreres del pont.
Foto, AF Jordi Plana.
El pont va suposar per Terrassa la seva expansió urbanística a l'altra banda del torrent de Vallparadís, la millor comunicació de Terrassa amb Castellar i Sentmenat gràcies a la nova carretera i la proliferació de noves edificacions seguint la nova Avinguda Jacquard i el traçat de la nova carretera, edificacions emblemàtiques com la Casa Baumann, l'Escola Industrial, avui dia UPC, o el Vapor Sala...

El pont ha estat conegut pels terrassencs i terrassenques amb diferents noms, inicialment com a pont de Vallparadís, després com a pont del Passeig, durant la segona meitat del segle XX, fou conegut com el pont de la Mútua i l'any 2000, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa, Manuel Royes i Vila, l'Ajuntament l'anomenà de forma oficial com a Pont del Passeig.

Detall de tres arcs del pont i l'edifici de la Mútua. Foto, AF Jordi Plana.
  
El Pont del Passeig està protegit com a bé cultural d'interès local. Identificador: IPAC, 28062, obra popular, bastit per l'arquitecte enginyer, Jacint Mumbrú l'any 1896.

 Pont del Passeig i la Mútua. Foto, AF Jordi Plana.

Travessem el Pont del Passeig i just al final i a la nostra esquerra ens trobem la Casa Baumann...

GL 41º 33' 49'' N - 2º 01' 06'' E. TERRASSA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987-2011

MÚTUA TERRASSA

La Mútua Terrassa es va fundar l'any 1900 i va néixer com a Mútua Asseguradora d'Accidents de Treball. L'objectiu inicial de la Mútua era pal·liar les conseqüències dels accidents de treball produïts per la maquinària de la potent indústria tèxtil terrassenca i la indústria mecànica metal·lúrgica associada a la construcció de màquines per les fàbriques i vapors tèxtils. L'any 1900 un grup d'empresaris terrassencs sota el paraigües de l'Institut Industrial funden una societat d'assegurances coneguda com "El seguro tarrasense contra los accidentes de trabajo".

 Hospital Universitari Mútua Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

Les primeres dependències del "Seguro tarrasense" s'ubiquen al Raval de Montserrat, però degut al gran augment de l'activitat, les oficines es traslladen a l'hospital de Sant Llàtzer i a partir d'aquest moment es començaran a centrar totes les activitats del grup en la Plaça del Dr Robert, inicialment disposaran de dues habitacions a l'Hospital de Sant Llàtzer per atendre accidents de treball.

 Hospital de Sant Llàtzer. Foto, AF Jordi Plana.

L'activitat del Seguro Tarrassense augmenta a mesura que augmenta la indústria tèxtil terrassenca i els gestors de l'asseguradora inauguren la nova Clínica, l'any 1924, a la Plaça del Dr Robert. L'any 1947 s'inaugura la nova Clínica Quirúrgica i d'Especialitats, amb 103 llits i una nova Clínica maternal.

Clínica del Remei. Foto, AF Jordi Plana.

La cura dels malalts anava a càrrec de les germanes Carmelites Missioneres que van establir la seva comunitat a Mútua Terrassa. La nova Clínica, l'Hospital de Sant Llàtzer i la Clínica del Remei, van fer una gran tasca durant les riuades de l'any 1962.

Nova clínica inaugurada l'any 1947 de Mútua Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1975 s'inaugura el nou edifici de l'Hospital Mútua de Terrassa, edifici i instal·lacions que varen suposar una gran innovació en el sector hospitalari de la seva època. Mútua de Terrassa complia el seu 75è aniversari amb un gran hospital que disposava de més de 600 llits. Durant els anys de la dècada dels vuitanta l'Hospital és qualificat com a Hospital de Referència de l'àrea amb l'acreditació de docent, i passa a denominar-se Hospital Universitari Mútua de Terrassa.

 Edifici de l'Hospital Universitari Mútua de Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana.

 Edifici de l'Hospital Universitari Mútua de Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana.
  

Imatge aèria dels edificis de Mútua de Terrassa. Font, Google Earth.

GL 41º 33'' 49'' N - 2º 01' 02'' E. TERRASSA

Abandonem la plaça del Dr Robert i ens dirigim al Pont del Passeig que té la seva història...

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011

dilluns, 20 de juny del 2016

ESGLÉSIA DE SANT FRANCESC D'ASSÍS

L'església de Sant Francesc d'Assís, forma part de l'antic convent de frares menors recol·lectes. El convent va ser fundat l'any 1609 i la seva inauguració va tenir lloc l'any 1612. De l'antic convent només queda l'església i el claustre. L'església de Sant Francesc està envoltada per edificis que avui dia formen part del complex sanitari de l'Hospital de Sant Llàtzer com l'edifici de la Clínica del Remei, l'edifici de l'antiga presó de Terrassa o fins i tot el claustre.

 Façana principal de l'església de Sant Francesc d'Assís de Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana.

L'església de Sant Francesc és un edifici d'estil barroc però d'una gran austeritat pròpia de l'ordre franciscana. Des de la Plaça del Dr Robert podem observar la façana principal que està orientada a l'oest i la façana lateral orientada al nord. L'església de Sant Francesc d'Assís és un edifici d'una sola nau d'absis poligonal i capelles laterals comunicades entre si. L'absis està cobert amb volta de creueria, típica de l'arquitectura gòtica, rep aquest nom per estar formada per l'encreuament de dues voltes de canó apuntat.

Portalada de l'església de Sant Francesc. Foto, AF Jordi Plana.

La portalada de l'església és rectangular, d'estil renaixentista, emmarcada per pilastres i i cornisa d'inspiració clàssica. Sobre la portalada observem una rosassa de petites dimensions i coronament mixtilini. L'església presenta una imatge inconfusible per la seva façana principal asimètrica que no és molt habitual. A la banda dreta de la façana principal s'aixeca el campanar de poca altura, de base vuitavada amb espadat en un dels seus costats i amb una campana al mig. La façana és d'arrebossat imitant carreus. A banda i banda de la porta principal hi ha dues finestres circulars amb reixes.

Detall del campanar vuitavat i de l'espadat. Foto, AF Jordi Plana.

A la façana lateral orientada al nord observem els contraforts exteriors esglaonats i amb teules àrabs sobre cadascun dels graons dels contraforts.

Detall dels contraforts de la façana lateral. Foto, AF Jordi Plana.

 El 28 de desembre de l'any 1605 l'Ajuntament de la vila de Terrassa designà tres representants per tal de convèncer a alguna ordre religiosa per instal·lar-se a la vila de Terrassa, els franciscans recol·lectes són els que varen atendre la petició del Consell de la vila de Terrassa. Per aquest motiu l'Ajuntament de Terrassa, el dia 24 de gener de l'any 1606, va prendre l'acord de concedir 100 lliures anuals, durant un període de deu anys, diners que havien de facilitar l'establiment de la comunitat de frares a la vila de Terrassa. Per fi, el dia 24 de març de l'any 1609 el bisbe de Barcelona  donava el vist i plau per a la fundació del nou convent, al mateix temps el consistori terrassenc donava la casa de Miquel Poal com a residència interina als frares, al mateix temps una sèrie de prohoms terrassencs cedien alguns terrenys per tal de fer possible la realitat del nou convent franciscà, destaquen les cessions que varen fer Pere Riera i Joan Baptista Sentmenat.

 Església de Sant Francesc d'Assís i Hospital de Sant Llàtzer.
Foto, AF Jordi Plana.

La primera pedra del convent, és posà el dia 22 de setembre de l'any 1609, les obres van seguir de forma ininterrompuda fins l'any 1612, i el dia dos de febrer de l'any 1612 (dia de la Candelera). A vol d'ocell dóna la sensació que el procés fundacional del convent de Sant Francesc d'Assís a Terrassa fou molt ràpid, però ben segur que varen existir contactes entre representants de la vila de Terrassa i l'ordre de Sant Francesc amb anterioritat a l'any 1600. Per altra banda no podem afirmar que la consagració de l'església l'any 1612 fos definitiva, doncs la donació de terrenys i la construcció gradual del convent i de l'església no pot considerar-se finalitzada fins l'any 1843.

Façana principal de l'església de Sant Francesc de Terrassa
Foto, AF Jordi Plana

Atenent a diferents documents es pot saber que al convent franciscà encara es feien obres l'any 1645 i així ho acredita la documentació d'un mestre d'obres anomenat Guillem Martell i també hi ha documentació dels treballs que artesans biscaïns van fer al porxo del convent per tal de fondre una campana, possiblement la campana de l'espadat del campanar, tots aquests documents demostren que la fundació del convent de Sant Francesc d'Assís a Terrassa és força similar a d'altres convents de cases de recol·lecció.

 Vista aèria en la que pot observar-se la disposició de l'església
de Sant Francesc i del claustre del convent. Font Google Earth.

En la vista aèria superior pot observar-se la posició que ocupen l'església de Sant Francesc d'Assís i el claustre, últims vestigis de l'antic convent franciscà, dins del complex hospitalari de l'Hospital de Sant Llàtzer. La instal·lació de les llunetes ceràmiques l'any 1673 indiquen la fi de la primera etapa de construcció del convent, en aquestes llunetes es plasmen escenes de la vida del fundador del convent de framenors. Durant el temps que els frares varen tenir el suport econòmic dels Fizes de Terrassa, el convent va gaudir del seu moment de màxim esplendor i va allotjar al definidor de la Recol·lecció i el seu arxiu.

El claustre presenta una sèrie de llunetes ceràmiques, obra de Llorenç Passoles, sobre la vida de Sant Francesc d'Assís, costejades per Pere de Fizes, que constitueixen un dels millors exponents de la ceràmica catalana, que poden visitar-se i que si es possible en parlarem en una propera entrada del blog.

L'església és d'estil Gòtic tardà, Renaixentista, és un edifici protegit com a bé cultural d'interès local, identificador: IPAC, 281555. Està situada en la plaça del Dr Robert .

GL 41º 33' 43'' N - 2º 00' 29'' E. TERRASSA

Deixem el complex hospitalari de Sant Llàtzer i ens dirigim a la Mútua de Terrassa, situada just davant , ocupant la façana sud de la plaça del Dr Robert.

TERRASSA UNA CIUTAT  PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011

divendres, 17 de juny del 2016

ANTIGA PRESÓ DE TERRASSA

L'any 1852 s'enderrocà la sagristia de l'església del convent de Sant Francesc per tal de construir la presó del partit judicial de Terrassa. Un partit judicial és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia. El partit judicial està format per un o més municipis d'una mateixa província, el lloc on el partit judicial té la seu és el cap de partit o capital que té un jutjat de primera instància i instrucció, que exerceix la seva jurisdicció sobre un conjunt de pobles i municipis.

Antic dipòsit carcerari, Plaça del Dr Robert. Foto, AF Jordi Plana.

El partit judicial de Terrassa està format pels municipis de Matadepera, Viladecavalls, Vacarisses, Rellinars, Ullastrell i Terrassa.

El dipòsit carcerari de Terrassa, conegut com la presó de Terrassa, va ser construït l'any 1855, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa, Miquel Vinyals i Galí (16/01/1854 - 25/10/1856). L'obra del dipòsit va ser encarregada a l'arquitecte barceloní Josep Vilar. Sembla ser que Vilar aprofità part de l'estructura de l'antiga sagristia de l'església del Convent de Sant Francesc, que havia estat enderrocada parcialment l'any 1852. Cal comentar que l'any 1836 va tenir lloc la Desamortització de Mendizábal, fet que provocà que els frares franciscans abandonessin el convent de Sant Francesc.

 Detall de la façana del primer pis de la Presó de Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana.

L'arquitecte Josep Vilar, va aprofitar una part de l'antic claustre del convent que es corresponia a les cel·les dels frares que varen ser reconvertides en cel·les carceràries. Segons escriu Joaquim Verdaguer en el seu blog, el recinte carcerari estava format per deu cel·les o calabossos clars, dos d'obscurs, dues cuines, un forn, un safareig i una habitació per als guardians.

Antiga presó de Terrassa adossada a l'entrada principal de l'Hospital
de Sant Llàtzer, avui dia forma part del complex hospitalari.
Foto, AF Jordi Plana.


L'any 1968 la presó es converteix en dipòsit carcerari, conegut popularment com el "quartelillo" de la Policia Municipal, on es tancaven els delinqüents de poca volada i qui havia comès actes vandàlics.

L'any 1980 s'inaugurà, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila, una nova comissaria de la policia municipal al carrer del Pantà i la presó de la plaça del Dr Robert o millor dit del Passeig va quedar abandonada, a finals dels anys 80 les instal·lacions de la presó de Terrassa s'incorporen a l'Hospital de Sant Llàtzer al mateix temps s'enderroquen les cel·les carceràries. A nivell anecdòtic cal comentar que Terrassa sempre havia tingut algun tipus d'instal·lació carcerària i la més antiga, que està documentada és La Torre del Palau.

Façana de l'antiga presó de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

Façana de l'Hospital de Sant Llàtzer, amb l'entrada principal al fons i
la façana del que havia estat la presó. Foto, AF Jordi Plana.

BREU HISTÒRIA DE LA PRESÓ DE TERRASSA

L'any 1852 s'enderroca part de la sagristia de l'església del convent de Sant Francesc.

L'any 1855 es comença a construir un nou edifici que ha de ser la presó de Terrassa.

El 17 d'agost de 1906 es presos produeixen un revolta pel mal estat del menjar i pel tracte que rebien.

El 7 de juliol de 1920 es produeix la fuga de tretze presos.

El 23 de setembre de 1923 són ajusticiats al garrot tres dels atracadors de la Caixa de Terrassa que en el transcurs del mateix assassinaren a Joan Castella i Españo (20 de setembre de 1923), propietari de la botiga del costat i que va intentar fer front als assaltants. El 23 de setembre, atrapats i jutjats, són ajusticiats al pati de la presó. A les 5h 38m és executat Jesús Pascual, a les 6h 03 Josep Saleta i en Joaquim Marco va ser absolt en els últims instants.

El 14 d'abril de 1931, en proclamar-se la República un grup de de manifestants es dirigí a la presó, prenen el retrat d'Alfons XIII que hi havia en el recinte carcerari i l'estripen davant la presó, els manifestants es fan amb les claus de les cel·les i alliberen als set presos que hi havia.

Durant el franquisme es van encarcerar presos de trànsit mentre no eren ingressats a la Model de Barcelona.

L'any 1968 és converteix en dipòsit carcerari de la Policia Municipal.

L'any 1980 es abandonat com a diposit carcerari al inaugurar-se les instal·lacions del carrer del Pantà.

A finals dels 80 són enderrocades les cel·les i les instal·lacions passen a formar part de l'Hospital de Sant Llàtzer.

 Complex Hospitalari de Sant Llàtzer, ubicació de l'antiga presó.
Font, Google Earth.
GL 41º 33' 46,64'' N - 2º 01' 2,29'' E. TERRASSA.

Entre l'edifici de l'antiga presó i l'edifici de la Clínica del Remei hi ha l'església de Sant Francesc...

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I UNA CITAT PER GAUDIR-LA


Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011

dimecres, 15 de juny del 2016

CLÍNICA DEL REMEI

La Clínica de Nostra Senyora del Remei, és un edifici cantoner entre mitgeres, amb la façana principal situada en la Plaça del Dr Robert núm 3 -7 i la façana lateral en el carrer de la Riba. L'edifici forma part del complexe hospitalari de Sant Llàtzer que ocupa tota la illa delimitada al nord pel carrer que formant part de la plaça del Dr Robert va cap el pont del Passeig, a l'oest per la part de la plaça del Dr Robert que uneix el carrer de Topete amb el carrer de Garcia Humet, al sud-oest pel carrer de la Riba i a l'est el pel carrer dels Aurons i el Parc de Vallparadís (una illa que té forma de trapezi isòsceles com es pot apreciar en la fotografia aèria del complex).

Edifici de la Clínica del Remei (Hospital de Sant Llàtzer).
Foto, AF Jordi Plana.

L'edifici és de planta baixa i dos pisos amb les façanes arrebossades i les finestres emmarcades amb maó vist, col·locat a sardinell, agrupades de dues en dues i en arc parabòlic, les finestres presenten trencaaigües molt gruixuts formats també per maons. L'edifici presenta una porta en arc de mig punt situada al carrer de la Riba.


Façana de l'Hospital de Sant Llàtzer. Foto, AF Jordi Plana.

Una de les característiques més destacades de la façana que dóna a la Plaça del Dr Robert és la integració d'una torre de les aigües, concretament la núm 6. Tot l'edifici cantoner està coronat per una cornisa motllurada feta també de maó vist. L'any 1917 és construeix una ampliació d'estil modernista de les instal·lacions del segle XVII, que seran utilitzades com a pavelló per a tuberculosos i un nou edifici al costat que serà conegut com la Clínica del Remei, per a malalts particulars i de les mútues, aquest edifici encara presenta un rètol d'estuc amb el nom de "Clínica de Nuestra Señora del Remedio", l'edifici d'estil eclèctic va ser bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1917.

Façana de l'Hospital de Sant Llàtzer de la Plaça del Dr Robert.
Foto, AF Jordi Plana.

L'edifici està protegit com a bé cultural d'interès local, identificador: IPAC, 28106.

 Detall de la façana principal de l'Hospital de Sant Llàtzer, edifici de
la Clínica del Remei. Foto, AF Jordi Plana.

 GL 41º 33' 47'' N - 2º 01' 02'' E. TERRASSA

Seguim en el complexe hospitalari de Sant Llàtzer, no sense fer una petita història del que ha estat la Clínica i l' Sant Llàtzer...

1609 es fa una donació d'un terreny a l'ordre franciscana dels Frares Menors Recol·lectes.

1612 s'inaugura el nou convent franciscà.

1812 davant l'amenaça d'incendi s'abandonà el convent i l'Estat el confisca.

L'any 1842 el convent és cedit per l'Estat a l'Ajuntament de Terrassa per a usos domèstics, Aquesta cessió es produeix durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Tomàs Sagrera i Font (01/01/1842 - 18/08/42)

L'any 1852 es construeix la presó del partit judicial de Terrassa en els mateixos terrenys.

L'any 1860 s'instal·len les escoles Pies.

L'any 1869 s'instal·là l'Hospital i Asil de Pobres, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa, Jaume Vallhonrat i Rovira (1/01/1869 - 2/01/1876)

El 1928 es fa la benedicció de la primera pedra de la infermeria de tuberculosos, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa, Josep Ullés i Jover (06/08/1925 - 25/02/1930)

L'any 1974 s'amplia l'Hospital.

L'any 1989 el Consorci Sanitari de Terrassa posa en marxa l'Hospital de Terrassa, durant el mandat de l'Alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila (20/04/1979 - 12/04/2002)

11 d'octubre de 1990 l'edifici de l'antiga Clínica del Remei acull l'Escola Universitària d'infermeria de la Creu Roja.

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011