PESSEBRE DE TERRASSA 2023

La darrera setmana del mes de novembre s'instal·là el pessebre institucional de Terrassa, aquest pessebre de Nadal està elaborat per l'Agrupació de Pessebristes i que s'inaugura aquest darrer dissabte (25/11/2023) del mes de novembre, coincidint amb l'encesa dels llums de Nadal. 

El pessebre institucional ha estat muntat per operaris de l'Ajuntament de Terrassa i responsables de Pessebristes de Terrassa. El pessebre d'aquest any crida l'atenció l'atenció dels vianants especialment per la seva grandària, 12 metres de llargària i 6 metres d'amplària.

Pessebre institucional de Terrassa 2023. Foto AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG 9983, 07/01/2023)

El pessebre consta de diferents escenes, d'esquerra a dreta observem un molí de farina, tot seguit el naixement, l'adoració dels Reis d'orient i un forn de pa. El dissabte 25 de novembre a tres quarts de 6 de la tarda, coincidint amb l'encesa de l'enllumenat dels carrers de la ciutat. A l'acte, obert a tots els terrassencs, participaran Òpera Terrassa, Terrassa Ciutat Coral i la Companyia La Tal, amb la Col·laboració de l'Ajuntament de Terrassa, Comerç Terrassa Centre, Parc Vallès, CSM Automoció.

El pessebre de la Ciutat de Terrassa (Nadal 2023), ha estat construït per: Santi Pascual Talens (disseny i direcció de la construcció) i Pitu Soler, Antonio López, Suyin Martin, Elvira Ibàñez, Josep Maria Canals, Andreu Berenguer, Raimon Atsarà i José Serrano (col·laboradors).

 

Detall del molí de farina del Pessebre de Terrassa 2023. Foto, AF

Jordi Plana i Nieto. (IMG 9984, 07/01/2024)

Detall del Naixement amb un pastor i un rei adorant al Nen. Foto AF

Jordi Plana i Nieto (IMG 9991, 07/01/2024)
 

Detall dels Reis adorant al Nen. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG 9985, 07/01/2024)

Detall del forn de pa. Foto AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG 9991, 07/01/2024)

Vista lateral del Pessebre de Terrassa. Foto AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG 9987, 07/01/2024)

 

Detall del Pessebre Institucional de Terrassa 2023, arbre de Nadal

de l'Ajuntament i darrera d'aquest l'edifici de l'antic Ajuntament de

Terrassa. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 9989, 07/01/2024)

L'any 1943 un grup de joves d'Acció Catòlica amb la presència del Regent del Sant Esperit, avui Catedral de Terrassa, Dr Ramon Sanahuja, van fundar l'Agrupació de Pessebristes de Terrassa. l'Agrupació des de l'any 1948 i de forma ininterrompuda i en subterrani de la Catedral ha presentat el seu pessebre oficial i des de l'any 1961, l'ha acompanyat d'una exposició de diorames. Exposició, que amb una petita aportació es poden contemplar cada any en la Catedral de Terrassa.

 

GL

 

GL 41º 33' 47'' N - 2º 00' 29'' E.  TERRASSA

 

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

 

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa

1987 - 2011

ANTIC POBLE DE SANT PERE DE TERRASSA. FESTES PART V

Un dels aspectes diferencials del barri de l'Antic Poble de Sant Pere de Terrassa, relacionat amb el que havia estat el poble, són les seves festes, tradicions i costums. Destaca la festa major del barri, el Corpus, els focs de Sant Joan, les falles, el casament vuitcentista i el pessebre vivent. Moltes d'aquestes tradicions, que amb l'annexió del poble a la ciutat de Terrassa el 1904 i l'expansió de l'antic poble cap a la carretera de Matadepera, és desplacen al carrer Ample. Moltes de les festes i tradicions del barri perden força durant el franquisme.

"Quan als anys 70 les festes de barri tornen a agafar embranzida, la festa de la barriada de Sant Pere, inclòs l'antic nucli, se celebra per la segona pasqua. Arran de la mencionada separació a principis dels 80, l'antic poble de Sant Pere passa a celebrar la seva festa major el diumenge abans de Sant Pere"

Joaquim Verdaguer 

Antic ajuntament del poble de Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana.

Inicialment les festes de Sant Pere es celebraven el dia del seu patró, ara bé, per Sant Pere els pagesos estaven molt enfeinats en les tasques de la sega i es va decidir passar-les al 14 de febrer, dia de Sant Valentí, un dels sants patrons de Terrassa, juntament amb Sant Pere i Sant Cristòfol.

Retaule de Sant Valentí, església de Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana.

El primer document escrit d'aquest canvi data del 27 de febrer de 1793, i correspon a un document de Mossèn Pere Matarrodona: "Dich jo, vaig firmant, que com a Pror. de la Comunitat de Terrassa y en dit nom tinch rebut de Pere Torras i Falguera la summa, y quantitat de 14 lliuras 4 diners y 4 sous, y quatre diners, y ditas son a saber 9 lliures 9 diners I sou, per lo offici solemme, Professó, Goigs, Vespres y Completes celebra dita Rnt. Comunitat als 14 de febrer del present any en honor de St. Valentí y las restants 4 lliures I diner 9 sous per un offici doble major celebra dita Rnt. Comunitat per les Animas dels Confrares de Sant Valentí als 15 dies de dit mes, y any; I per ser així fas lo present recibo en Tarrassa als 27 de febrer de 1793. Pere Matarrodona, Pror".

El document fa referència a les aportacions per a la celebració de l'Ofici Solemne de les festes del nucli de Sant Pere, que ja van fer-se per Sant Valentí, set anys abans de la segregació del nucli de Sant Pere de la vila de Terrassa (1800).

La Confraria de Sant Valentí

"Cada any els administradors de la Confraria de Sant Valentí es cuidaven d'organitzar la festa i es buscaven el predicador; tots els actes revestien una gran solemnitat i a la processó hi anaven la majoria dels homes del poble, tots els de les masies del voltant i l'Ajuntament en ple.

El ball de plaça

"El ball típic de plaça que tenia lloc a la desapareguda era dels lladoners (ara la plaça de Mossèn Homs). Més endavant el jovent va anar organitzant els balls, arribant a aixecar un envelat a la mateixa era, que segons els cabals era més o menys lluït. Com que alguns anys la festa s'esqueia a la Quaresma i es va creure irreverent celebrar balls en aquest temps, el reverend Joaquim Sales va proposar a l'Ajuntament traslladar la Festa Major al tercer diumenge de maig i així va acordar-ho la corporació presidida per l'alcalde de Sant Pere, Josep Vila el dia 31 de desembre de l'any 1865"

Jaume i Joan Roset

Imma Parra

Article publicat a la revista "Al Vent"

Plaça del Rector Homs. Foto, AF Jordi Plana.

Interior de l'envelat que es muntava durant les Festes de Sant Pere,

1914. Font AMAT 

El casament vuitcentista

Tot seguit publicaré el guió del casament vuitcentista celebrat al barri de l'Antic poble de Sant Pere l'any 1992 realitzat per en Ramon Palau i la Comissió de Festes d'aquell any on podrem seguir, els diferents actes que composaven aquesta celebració de la qual en commemorem el 38è aniversari de la seva recuperació.

El casament a l'antic costum català. Antic poble de sant Pere de Terrassa. Any 1992

1. La Crida

"La figura cabal del pregó és el nunci o agutzil. Quan els mitjans de difusió eren escassos, el nunci tenia gran importància, ja que era l'encarregat de propagar tota mena de noves. Tenia caràcter oficial i parlava per boca del comú. Abans de cridar feia un toc de trompeta que prevenia al públic que anava a parlar i reclamava atenció."

2. La Festa Major del Poble

"A la tarda del dia de Sant Pere, es feia un ball de plaça. Nosaltres evocarem els balls vuitcentistes a la festa de Casament a la plaça."

3. La recerca dels convidats

"El nunci fa la crida a la porta de la casa de cada convidat notificant per ordre de l'alcalde el casament de l'hereu o pubilla del poble. Els convidats segueixen el nunci formant una comitiva fins arribar a casa del nuvi/a"

4. La recerca del nuvi

"Una vegada tota la comitiva ha arribat a casa del nuvi, aquest acompanyant de la seva família van cap a l'ajuntament per escoltar el discurs de l'alcalde convidant el veïnat al casament. Un cop ha sortit el nuvi de casa seva, el padrí o fadrí major va a la recerca de la núvia."

5. El discurs de l'alcalde

"És costum en el casament del barri de l'Antic poble de sant Pere de Terrassa (vuitcentista), que l'alcalde acompanyat de tot el consistori faci un parlament convidant el veïnat al casament de l'hereu o pubilla del poble, desprès del pregó del nunci."

6. La recepció a la núvia

"La núvia va muntada en una mula ornada amb amb guarniments de color vermell i asseguda en una sella de vellut del mateix color. Guia l'animal un mosso a peu. Al costat de la núvia sostenint el selló i vigilant-la que no caigui hi ha el fadrí major, que porta el ram de flors que entregarà a la núvia moments abans d'entrar a l'església."

 

Núvia muntada a la mula. Font Associació de veïns del barri

de l'Antic poble de Sant Pere de Terrassa.

7. La comitiva i el dot de la núvia

"Segueix a la núvia un altre mula carregada amb el dot, i a continuació els pares, dalt de la tartana. Tanca la comitiva una colla de joves que antigament tenien el costum de galejar.

8. El barrament del pas

"Era corrent d'interceptar el pas de la comitiva amb una cinta que havia de ser franquejada a la força amb el pagament d'una quantitat que havia de satisfer el pare de la núvia. A la comarca del Vallès Occidental aquest barrament del s'anomenava patenta.

9. Arribada a l'església

"A l'arribada de la comitiva de la núvia a la porta de l'església de Santa Maria, on s'espera el nuvi i els seus pares, es fan les salutacions.

Entrada de l'església de Santa Maria. Foto, AF Jordi Plana. 

10. El vers del padrí

"A continuació el fadrí major recita el seu vers dedicat a la núvia. El padrí li fa donació del ram de flors i amb el nuvi ajuden a descavalcar la núvia. Un cop de peus a sobre de la catifa saluda els sogres i tots junts entren a l'església de Santa Maria.

Nau principal de l'església de Santa Maria. Foto, AF Jordi Plana.

11. El casament

"Evidentment aquest és l'acte més important pels novells esposos i per tot el veïnat de l'Antic Poble de Sant Pere, ja que a l'entorn d'aquest s'ha muntat la festa." generalment la cerimònia es fa a l'església de Santa Maria, però en el cas que el casament sigui real, es fa a la església de Sant Pere.

Els nuvis del casament vuitcentista, Alfons Antolí i Montse Sarrau

es casaren de veritat en aquella ocasió. Font, Associació de veïns

del barri de l'Antic poble de Sant Pere de Terrassa.

 
12. La festa a la plaça

"Mentre s'efectua el casament a l'església de Santa Maria, amb els parents i amics més íntims de la família i les autoritats locals, a la plaça té lloc una festa que simbolitza els actes de Festa Major. Actuació dels gegants, cabeçuts i bastoners.

13. Sortida de l'església

"Els nuvis surten de l'església acompanyats dels pares i tot el seguici. Els nous esposos saluden la padrina de les festes i els avis que es troben asseguts a l'entarimat. Nuvis, pares i autoritats pugen a l'entarimat de la festa i s'asseuen a l'espera de l'homenatge als avis".

14. L'homenatge als avis

"A continuació el nuvi, en representació de tot el veïnat del barri de l'Antic Poble de Sant Pere de Terrassa i tal com és costum a la Festa del Casament fa l'homenatge als avis representats per dos avis del veïnat, fent l'entrega d'un recordatori de la festa".

15. La Festa. Ball de gitanes

"Dansa típica de la contrada del Vallès. A la part central de la dansa, el nuvi i el fadrí major aixequen la núvia, com a símbol que ja no tornarà agregar-se al món que abandona, es aïllada i sostinguda en una posició entre el cel i la terra. S'enlairen coloms i coets que anuncien la nova.

16. Balls vuitcentistes

"A la tarda del dia de Sant Pere, antigament, s'havia fet un ball de plaça. Per evocar aquells balls de la festa de Sant Pere avui es fan balls vuitcentistes per cloure la festa de Casament".

17. Comiat

 "Els nuvis s'acomiaden dels pares, convidats i simpatitzants i marxen muntats a cavall vers el nou destí".

Ramon Palau
Comissió de Festes

 

Amb aquesta entrada acabem la passejada pel barri de Terrassa de l'Antic Poble de Sant Pere, si voleu veure les quatre entrades anteriors cliqueu:

Antic Poble de Sant Pere de Terrassa. Situació part I 

Antic Poble de Sant Pere de Terrassa. Història part II 

Antic Poble de Sant Pere de Terrassa. Patrimoni part III 

Antic Poble de Sant Pere de Terrassa. Patrimoni part IV 

Cal també mencionar el Casal de Sant Pere, que inicià les seves activitats socials el 18 de març de l'any 1930 lligat a la Parròquia de Sant Pere, sent rector d'aquesta Mossèn Josep Homs i Ginesta. El Casal de Sant Pere destaca per les seves activitats culturals, socials i esportives.

Fonts consultades

Sant Pere. El poble i la festa. 15 anys de la recuperació de les festes (1994)
Associació de Veïns de l'Antic Poble de Sant Pere
Carme Centelles i Joan Lluch
Xavier Marcet
Ramon Palau
Imma Parra
Jaume i Joan Roset
Joaquim Verdaguer
Arxiu Tobella

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa

1987 - 2011

L'ESCUT DE TERRASSA

Escut caironat (Dit de l'escut quadrat recolzat sobre un dels angles) partit; al 1r, de gules (el gules és el color vermell en heràldica, per tradició heràldica no es pot juxtaposar amb l'atzur ni el sinople, segons la codificació Pantone, és Super Warm Red U), damunt un castell d'argent i al segon, d'or, quatre pals de gules. Per timbre, una corona mural de ciutat.

Escut de plata de l'Ajuntament de Terrassa que reben els regidors
de la corporació municipal. Foto, AF Jordi Plana.

El castell representa el castrum Terracia (castell de Terrassa) del que és té constància per primera vegada en un diploma del rei franc Carles el Calb, datat l'any 844, aquest n'esmentava un altre document més antic, datat l'any 801, que fa referència  a l'aplicació als habitants del castell de Terrassa dels mateixos drets concedits als de Barcelona.

El castell era una fortalesa terminal situada a la frontera amb els territoris controlats pels sarraïns durant l'alta edat mitjana. El castell va passar a ser castell palau dels comtes de Barcelona i, més tard, dels reis d'Aragó.

Del castell palau només queda la torre de l'homenatge reconstruïda a la seva part alta. Aquest castell en el seu moment de màxima grandesa, va estendre els seus dominis des de Sant Cugat fins a tocar el pla del Bages, i des del riu Llobregat fins a tocar el riu Ripoll.

Torre del Castell Palau de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1110, el comte Ramon Berenguer III va promocionar la construcció d'una altra fortificació a la vila de Terrassa, que amb el pas del temps va ser adaptada com a cartoixa, concretament l'any 1344, la cartoixa de Vallparadís. Que va constituir-se com la nova defensa de la ciutat.

Castell cartoixa de Vallparadís. Foto, AF Jordi Plana.

El castell local, ja sigui el Castell Palau de Terrassa o el Castell cartoixa, és el senyal típic dels escuts i segells de la ciutat de Terrassa des de temps medievals.

Tornant a l'escut, les quatre barres o pals, representen les armes dels reis catalans, perquè la vila i el castell eren de pertinença reial.

En relació a la simbologia de la corona mural, aquesta simbolitza el títol de Ciutat. concedit a la vila de Terrassa l'any 1877 pel rei d'Espanya Alfonso XII (1874 - 1885). Durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Jaume Colomer i Forrellat (01/03/1877 - 28/10/1878).

Alfonso XII. Font, Viquipèdia.

A mitjan anys vuitanta, davant el fet que l'escut de Terrassa no complia les normes d'heràldica internacional, es procedí a un estudi per tal d'adequar-lo a les recomanacions de la Conferència Internacional d'Heràldica que va tenir lloc a Roma l'any 1958. El dia 28 de gener de 1988, el Ple de l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Manuel Royes i Vila i amb el vot favorable de tots els regidors (Josep Maria Playà, Josep Corominas, Josep Casajuana, Xavier Marcet i Gisbert, Josep Castañé, Joan Pallisé, Paco Morales, Antoni Prunés i Santamaria, Josep Ballart, Quintín Montes, Pere Navarro i Morera, Josep Maria Puig i Puigdomènech, Jacint Cuyàs i Tusell, Jordi Plana i Nieto, Jordi Morcillo i Casas, Francisco Ballbé, Manuel Moreno, Rodolf Camañes, Josep Aran, Josep M Satorres, Mercè Galí , Raimon Escudé i Pladellorens, Josep Massó i Padró, Josep M Sanahuja), aprovava les definitives modificacions de l'escut de la ciutat. (Arxiu Municipal de Terrassa)

Regidors del consistori que aprovaren l'Escut de Terrassa adequat a les normes de la

Conferència Internacional d'Heràldica, en sessió plenària, el dia 1 de gener de 1988.

Foto, AF Jordi Plana.

  

L'Escut de Terrassa. Foto, Arxiu Municipal de

Terrassa.

  

TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa

1987 - 2011

EL PESSEBRE A TERRASSA

El Pessebre de l'Ajuntament de Terrassa

Any rere any, la instal·lació del Pessebre de l'Ajuntament de Terrassa, situat al Raval de Montserrat, davant de l'Ajuntament, marca l'encesa de l'enllumenat de Nadal en la ciutat de Terrassa. 

Aquest any  2015, i per cinquè any consecutiu, el pessebre ha estat elaborat per l'Agrupació de Pessebristes de Terrassa.  Enguany el pessebre representa una establia típica, ocupa una base enjardinada de 40 metres quadrats.

El Pessebre, ha estat dissenyat per en Jordi Rodó i Puigoriol, acompanyat dels col·laboradors, Carme Carrique, Antoni López, Pere Giner i Ramon Rovira que han fet el muntatge.

El pessebre ha estat construït amb poliestirè, fustes i pastes de revestiment, a part de les figures típiques del Naixement.

L'any 1943 un grup de joves d'Acció Catòlica amb la presència del Regent del Sant Esperit, avui Catedral de Terrassa, Dr Ramon Sanahuja, van fundar l'Agrupació de Pessebristes de Terrassa. l'Agrupació des de l'any 1948 i de forma ininterrompuda i en subterrani de la Catedral ha presentat el seu pessebre oficial i des de l'any 1961, l'ha acompanyat d'una exposició de diorames. Exposició, que amb una petita aportació es poden contemplar cada any en la Catedral de Terrassa.

GL 41º 33' 47'' N - 2º 00' 29'' E.  TERRASSA

 Pessebre de l'Ajuntament de Terrassa, Raval de Montserrat

Foto: AF Jordi Plana

 

Pessebre de l'Ajuntament de Terrassa i Raval de Montserrat.

Foto: AF Jordi Plana

Façana de l'Ajuntament de Terrassa amb l'enllumenat de Nadal 

2015 Foto: AF Jordi Plana

Deixem el Pessebre oficial de l'Ajuntament de Terrassa i seguim amb la tercera passejada per Terrassa, just davant de la Casa del Baró de Corbera, tot aprofitant per desitjar-vos un bon Nadal i un pròsper any 2016.

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto

Ex-regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa

1987 - 2011

FIRA DE SANTA LLÚCIA

Fira de Santa Llúcia de Terrassa

Hem arribat a la plaça Vella, ja fa estona que els paradistes de la Fira de Santa Llúcia han aixecat les lones que cobreixen les seves parades, els terrassencs, majoritàriament parelles amb nens petits, tafanegen de parada en parada tot cercant el caganer de l'any o aquella figureta que, any rere any fa augmentar les escenes del Pessebre de Nadal.

La Fira de Santa Llúcia de Terrassa. El dia vuit de desembre era el dia destinat per estrenar els abrics i la roba d'hivern, més o menys per aquests dies s'iniciaven les festes de Santa Llúcia, festes que a la ciutat de Terrassa es feien a la Plaça Vella.

Després de la missa del rosari que es feia a l'església del Sant Esperit, avui Catedral de Terrassa. La Festa de Santa Llúcia era molt important a Terrassa, al Sant Esperit es cantaven els goigs de Santa Llúcia, durant els anys 50 i 60 es feien concerts, balls de sardanes, balls de de saló i òpera.

La Fira de Santa Llúcia es coneguda per tots els terrassencs i terrassenques  perquè tots des de petits a grans hem passejat per la Plaça Vella per tal de comprar alguna figureta, ja sigui de terrissa o de plàstic per el Pessebre de Nadal.

La Fira de Santa Llúcia de Terrassa, instal·lada a la Plaça Vella, inicia el cicle de les festes de Nadal a  la nostra ciutat i en ella es poden trobar tots aquells elements que fan possible la decoració de les nostres llars de cara a la celebració del Nadal: arbres, ara de plàstic o cultivats, figuretes de fang, suro, establies, suro, llums, espelmes, boles per l'arbre...Cal dir que per la protecció del medi, ja no es pot comprar ni molsa ni boix grèvol, però s'han trobat bones rèpliques sintètiques.

Aprofitant que són festes de Nadal, visitarem els pessebres de la Catedral de Terrassa i el Pessebre de l'Ajuntament que cada any es fa al Raval de Montserrat.

GL 41º 33' 56'' N - 2º 01' 10 E. TERRASSA

Fira de Santa Llúcia. Plaça Vella 13/12/2015, vuit del matí.
Foto: AF Jordi Plana

Fira de Santa Llúcia. Plaça Vella 13/12/2015, vuit del matí.
Foto: AF Jordi Plana

Fira de Santa Llúcia. Plaça Vella 13/12/2015, sis de la tarda
Foto: AF Jordi Plana

Fira de Santa Llúcia. Plaça Vella 13/12/2015, sis de la tarda
Foto: AF Jordi Plana

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto

Ex-regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa
1987-2011