PASSAREL·LA DE SANT PERE

La passarel·la de Sant Pere o la passarel·la de la Seu d'Ègara o popularment la passarel·la de Vallparadís, és un pont de banda tesa per a vianants sobre el torrent Monner que forma part del Parc de Vallparadís. La passarel·la uneix el camí d'accés al Parc de Vallparadís, zona Torrent Monner, que surt del carrer de Salmerón, amb el carrer de la Rectoria del Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere, per sobre del Torrent Monner del Parc de Vallparadís.

Entrada a la Passarel·la de Sant Pere per el carrer de Salmerón.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7250, 25/05/2020)

La passarel·la fou inaugurada l'any 2004 durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Pere Navarro i Morera ( 13-04-2002 - 30/11/2012). Al moment de la seva inauguració va ser el pont de banda tesa de major llum d'Espanya amb 80 m, rècord que va ostentà durant 10 anys. La passarel·la va fer possible una millor comunicació entre veïns dels barris de Vallparadís i l'Antic barri de Sant Pere, tot facilitant l'accés dels veïns de Vallparadís a les Esglésies de Sant Pere.

La passarel·la fou construïda per l'empresa contractista ACSA AGBAR CONSTRUCCION SA. Les lloses prefabricades van ser fabricades per Prenava i el pretensat va anar a càrrec de Mekano 4.

Detall de les baranes de la Passarel·la de Sant Pere.

Foto, AF Jordi Plana (IMG 7244, 25/05/2020)

La passarel·la salva una distància de 80 m sobre el Torrent Monner, té una amplada de 2,70 m i un cant de 27 cm, la esveltesa del tauler correspon a la llum partit per 300 (L/300). La fletxa central a temps infinit és d'1,67 m (L/48) i té un desnivell entre punts d'ancoratge d'1,80 m. Els cables que sostenen la passarel·la consten de dues famílies de 24 cordons d'un diàmetre de 0,6 polsades, els cables suporten les peces prefabricades que formen el tauler. Aquestes peces són de formigó HA-45 amb una longitud de 2,35 metres. El cant és de 27 cm en els laterals de la llosa, on se situa l'armadura del formigó, i de 17 cm al centre on es disposa el pretesat (10 tendons de 7 cordons de diàmetre de 0,6 polsades). (Font: ACSA AGBAR CONSTRUCCION SA).

Detall de la Passarel·la de Sant Pere, sobre el Torrent Monner

Foto, Google Earth

En els extrems, en els 4,70 m adjacents a cada estrep, la passarel·la passa a tenir cant variable entre 27 cm i 67 cm per resistir els esforços paràsits d'empotrament. A diferència de la resta del tauler, aquesta zona es realitza “in situ”. De la mateixa manera, les juntes entre lloses i els canals s'emplenen amb morter o formigó amb la mateixa resistència que el formigó basi. Tots els cables s'ancoren en els estreps, que són de formigó armat. Aquests anclatges es cimenten sobre dues pantalles de 4,50 x 0,60 m situades a tots dos laterals de l'estrep i frontalment sobre una família de 12 micropilots inclinats que formen un angle de 40º amb l'horitzontal. La força horitzontal (aproximadament unes 1.300 tones) s'absorbeix comprimint els micropilots i per acció conjunta de tracció i flexió de les pantalles que transmeten la tracció al terreny per fregament. Les pantalles penetren 9,5 m i 8,25 m en l'estrat terciari (una argila dura). Els micropilots estan formats per un tub anul·lar Ø120/100 mm i una barra interior de 40 mm amb una càrrega nominal admissible de 156,2 T, el seu diàmetre de perforació és de 200 mm i el bulb d'ancoratge (zona resistent considerada) té 15 m, tots ells dins de l'estrat terciari. (Font: wikipèdia, Passarel·la de Sant Pere).

 Detall de la llosa de la Passarel·la de Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana

(IMG 7252, 25/05/2020)

La Passarel·la de Sant Pere ha rebut diversos premis i mencions:

Premis:

• Congrés Footbridge 2005, Venezia. Footbridge Awards 2005. Guanyador en la categoria d'Estètica (a la gran llum). 
• Catalunya Construcció 2005. Guanyador en la categoria d'Innovació.
• Premi Biennal del Vallés 2005. Guanyador en la catergoría d'espais exteriors.
• Premi Bonaplata 2004. Edifici Industrial. Col·legi Enginyers Industrials de Catalunya.

Finalista i mencions a:

• IX Biennal Espanyola Arquitectura i Urbanisme 2007. Menció especial a l'accessibilitat.
• Premi Construmat 2005. Menció en la categoria d'Enginyeria civil.
• Premi FAD 2005. Finalista en la categoria d'Espais exteriors.
• Premi Internacional Pont d'Alcántara 2002-2004. Diploma.
• Premi Internacional del Paisatge Rosa Barba 2005. Seleccionat.

 Detall de les dimensions de la Passarel·la comparant-la amb dos
vianants. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7260, 25/05/2020)

Fonts consultades: 

Wikipèdia: Passarel·la de Sant Pere

ACSA AGBAR Construcción SA

Ajuntament de Terrassa. Urbanisme: Memòria projecte constructiu

FITXA

Nom: Passarel·la de Sant Pere

 Ubicació: Parc de Vallparadís, zona accés del Torrent Monner

Any d'inauguració: 2004

Tipus de pont:  De banda tesa

Longitud: 80 m

Amplada: 2,70 m

Empresa constructora: ACSA AGBAR Construcción SA

GL

41º 33' 58'' N - 2º 01' 09'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa

1987 - 2011

PLAÇA DELS MUSEUS

La plaça dels Museus està formada per l'espai públic limitat pel carrer de Salmerón a l'est, el Centre de Documentació i Museu Tèxtil al Nord, el Castell Cartoixa de Vallparadís (Seu principal del Museu de Terrassa) al sud i el Parc de Vallparadís (zona Torrent Monner) a l'oest.

El dia 30 de març de 2016, l'alcalde de Terrassa Jordi Ballart i Pastor (10/12/2012 - 16/11/2017 i 15/06/2019 - ) va signar el decret núm 2424 del Servei d'Educació. Entre els diferents acords del decret, el segon fa referència a la plaça dels Museus: Vistes les propostes de la Comissió del Nomenclàtor reunida el 2 de març de 2016, i d'acord amb els criteris bàsics d'actuació establerts per l'Ajuntament de Terrassa per a la designació d'espais públics de la ciutat,

DECRETO:

...

2. Denominar plaça dels Museus l'espai que hi ha a tocar del Museu Tèxtil i del Museu Cartoixa, que arriba fins al límit sud del fossat del Castell de Vallparadís i que és limítrof a l'est amb el carrer de Salmerón.

...

Plaça dels Museus, Terrassa. Esquerra de la imatge Castell Car-

toixa de Vallparadís, a la dreta CDMT. Foto, AF Jordi Plana.

(IMG 7288, 25/05/2020)

 Decret per el que l'espai entre el Museu Cartoixa de Terrassa i

el Centre de Documentació i Museu Tèxtil rep el nom de

Plaça dels Museus

FAÇANA NORD DE LA PLAÇA DELS MUSEUS

La façana nord de la plaça la determina l'edifici del Centre de Documentació i Museu Tèxtil, edifici que fou construït  al final de la dècada dels 60 i inaugurat el 14 d'abril de 1970. L'edifici fou projectat per l'arquitecte Camil Pallàs i Arisa i rehabilitat l'any 2010 sota la direcció de l'arquitecte Eduard Simó i Gonzàlez. L'edifici d'estil enquadrat dins de les noves tendències, a part de la seva activitat museística, destaca per la seva activitat de restauració en l'àmbit tèxtil.

Edifici del CDMT, façana nord de la plaça dels Museus.

Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7280, 25/05/2020)

FAÇANA OEST DE LA PLAÇA DELS MUSEUS

La façana oest de la plaça la determina el Torrent Monner que forma part del Parc de Vallparadís. També hi ha un petit tren de fusta i estructura metàl·lica fixat al paviment de la plaça i una placa commemorativa del Projecte Arbre de l'Associació de Veïns i Veïnes del Barri Vallparadís, projecte que es va fer el mes de març de 2018.

Imatge de la façana oest de la plaça dels Museus.

Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7302, 25/05/2020)

Placa commemorativa del Projecte Arbre. Foto, AF Jordi Plana.

(IMG 7302, 25/05/2020)

FAÇANA SUD DE LA PLAÇA DELS MUSEUS

La façana sud de la plaça dels museus la determina el fossar del Castell Cartoixa de Vallparadís, seu principal del Museu de Terrassa. El Museu de Terrassa està format per: el Castell Cartoixa de Vallparadís, la Seu d`Ègara. Esglésies de Sant Pere, la Casa Alegre de Sagrera, la Torre del Palau i el Centre d'Interpretació de la vila medieval de Terrassa i el Claustre del convent de Sant Francesc, amb més de 27.000 objectes documentats que formen part del fons documentat del Museu de Terrassa. La façana sud també està formada pel passeig que uneix la plaça dels Museus amb la plaça de les Teixidores i l'entrada al Pàrquing Edifici Mútua Terrassa, c/ Salmerón, núm 32.

Castell Cartoixa de Vallparadís, seu principal del Museu de Terrassa.

Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6561, 07/08/2018)

Passeig que connecta la plaça dels Museus i la plaça de les Teixidores.

A la dreta Castell Cartoixa de Vallparadís. Foto, AF Jordi Plana.

(IMG 7298, 25/05/2020)

Detall de l'accés al Parking Edifici Estació. Foto, AF Jordi Plana.

(IMG 7306, 25/05/2020)

 Detall de la planta -2 del Parking Edifici Estació.

El Pàrquing Edifici Estació es troba situat al Parc de Vallparadís, carrer de Salmerón, núm 32, del barri de Vallparadís, CP 08222. Forma part d'un conjunt de serveis vinculats a un nou edifici conegut com Edifici Estació, en el que trobem el Pàrking Edifici Estació, els 32 consultoris d' Àptima Centre Clínic (Mútua de Terrassa), inaugurats el mes d'octubre de 2018 durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Alfredo Fernando Vega López (16/11/2017 - 14/06/2019), i l'estació de FGC, Vallparadís - Universitat. L'Edifici Estació és el primer edifici de l'estat que alberga una estació i dependències assistencials.

FAÇANA EST DE LA PLAÇA DELS MUSEUS

La façana est de la Plaça dels Museus la determina el carrer de Salmerón i l'entrada del Parking Edifici Estació.

Carrer de Salmerón, determina la façana est de la Plaça dels Museus.

Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7290, 25/05/2020)

Carrer de Salmerón i l'entrada al pàrquing determinen la façana

est de la Plaça dels Museus. Foto, AF Jordi Plana.

(IMG 7305, 25/05/2020)

La plaça presenta una pavimentació de llambordes de granit. El seu mobiliari urbà consta d'una dotzena de bancs de fusta i estructura metàl·lica, tres papereres, un contenidor per les caques de gos, un únic punt central de llum amb tres focus i una quinzena d'arbres.

Punt d'il·luminació amb tres focus. Foto, AF Jordi Plana.

(IMG 7299, 25/05/2020)

Plaça dels Museus. Imatge, Google Earth

GL

 

41º 33' 53,86'' N - 2º 01' 09,88'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa

1987 - 2011

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I MUSEU TÈXTIL

El Centre de Documentació i Museu Tèxtil és una institució museística situada a Terrassa. El museu fou fundat l'any 1946 amb el nom de Museu Tèxtil Biosca i l'any 1970 fou obert a l'edifici del carrer de Salmerón, núm 25, davant del castell cartoixa de Vallparadís, en el barri de Vallparadís de Terrassa. El Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.

Les sales del museu mostren la història dels teixits i del vestit, des del segle III fins els nostres dies, al Museu podrem observar des de teixits coptes que corresponen als primers segles de l'era cristiana fins a diferents teles de diverses zones del Mediterrani, el Japó, la Xina, l'Índia i Amèrica.

Edifici del Museu Tèxtil de Terrassa, carrer de Salmerón, núm 25.

Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7281, 25/05/2020)

El Centre de Documentació i Museu Tèxtil té el seu origen en el Museu Tèxtil Biosca (MTB). A mitjans de la dècada de 1950 un grup d'empresaris terrassencs, del sector tèxtil, encapçalats per en Josep Biosca, van reunir diverses col·leccions privades, relacionades amb la indústria tèxtil local i internacional i fundaren el MTB amb seu al carrer de Sant Isidre. Passat un temps la seu del Museu Tèxtil Biosca passà al carrer de Sant Pau, concretament al magatzem Pasqual Sala, seu de l'Institut Industrial i avui dia seu de CECOT. El dia 1 d'abril de 1959, el Museu Tèxtil Biosca fou cedit a l'Ajuntament de Terrassa durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Josep Clapés i Targarona (04/07/1953 - 05/03/1964) i es creà un patronat format per l'Ajuntament de Terrassa i l'Institut Industrial sota la direcció de Francesc Torrella i Niubò.

Magatzem Pasqual Sala, carrer de Sant Pau núm 6. Seu del Museu

Tèxtil de Terrassa fins l'any 1970. Foto, AF Jordi Plana.

Avui l'edifici és la seu de CECOT

Amb el temps les col·leccions adquirides pel Patronat del Museu anaven augmentat, fet que determinà la construcció d'un nou edifici per acollir tot el material que calia exposar i realitzar les activitats del Museu.

El nou edifici seria construït al carrer de Salmerón, núm  25, en el terreny que ocupava la Torre Soteras que fou enderrocada a mitjans dels anys 60 del segle passat. El nou edifici fou patrocinat per la Diputació de Barcelona i encarregat a l'arquitecte Camil Pallàs i Arisa.

Camil Pallàs i Arisa, arquitecte del Museu Tèxtil
de Terrassa, carrer de Salmerón, núm 25
Foto, Tribuna del Berguedà

Camil Pallàs i Arisa, va néixer a Sant Julià de Vilatorta, 1918 i morí l'any 1982 a Roda de Ter. Arquitecte i restaurador català. En el període 1954-1978 va exercir com a director del Servei de Conservació de Monuments, actual Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Entre les seves restauracions més destacades tenim: el castell de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), l'església de Sant Antoni (Vilanova i la Geltrú) i el Museu Episcopal de Vic.

Entre les obres de nova planta destaquen: parvulari i escoles de les Llars Mundet a la Vall d'Hebron (Barcelona), el Museu Tèxtil de Terrassa, Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona, el Museu del Molí Paperer de Capellades o el Museu Monogràfic d'Empúries.

L'any 1963 l'Ajuntament de Terrassa va subscriure un conveni amb la Diputació de Barcelona que havia adquirit la col·lecció Viñas de teixits i la seva biblioteca també sobre teixits, d'aquest conveni va sorgir el Museu Provincial Tèxtil i la decisió de construir el nou edifici dalt del Parc de Vallparadís.

El nou edifici seu del Museu Provincial Tèxtil, fou projectat per l'arquitecte Camil Pallàs i Arisa i inaugurat el dia 14 d'abril de 1970.

Edifici del Museu Tèxtil, façanes sud (principal) i est, obra de
l'arquitecte Camil Pallàs i Arisa.Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 7284, 25/05/2020)

L'edifici fou inaugurat durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Josep Donadeu i Cadafalch ( 17/03/1970 - 27/09/1977). Des de la inauguració del nou edifici les col·leccions s'han anat incrementant fins avui dia. L'any 1995, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila (20/04/1979 - 12/04/2002), el museu canvia el seu nom i de Museu Provincial Tèxtil passa a dir-se Centre de Documentació i Museu Tèxtil (CDMT).

Façana nord del CDMT. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7259, 25/05/2020)

El mes de febrer de 2011, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Pere Navarro i Morera (13/04/2002 - 30/11/2012), el CDMT va signar un conveni amb el Museu de l'Estampació de Premià de Mar i el Museu d'Arenys de Mar per tal de dur a terme una política d'adquisicions coordinada i per treballar conjuntament en diferents àmbits de formació, recerca i documentació.

Detall de la retolació de la façana principal del CDMT. Foto, AF

Jordi Plana.

 

La façana de l'edifici fou rehabilitada l'any 2010. Es va substituir l'aplacat deteriorat de pedra per un sistema de façana ventilada i aïllament acabat amb pedra calcària, amb un cost de 149.992'06 euros (arquitecte: Eduard Simó González i arquitecte tècnic: Joan Olana Casas). Posteriorment es va substituir el mural de colors de la façana principal per un mural que representa teixits amb motius florals.

Detall del mural de la façana principal format per motius florals.

Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7264, 25/05/2020)

  

Detall de la façana oest del CDMT. Foto, AF Jordi Plana.

(IMG 7268, 25/05/2020)

Col·leccions del CDMT 

L'extens fons del museu, de més de 20.000 objectes representatius de la història tèxtil d'arreu del món, no es presenta de manera permanent sinó en diverses exposicions temporals monogràfiques d'una durada entre deu i dotze mesos a l'espai Modernisme (primera planta) i de dos o tres anys a la segona planta.

• Teixits de l'àrea mediterrània, preindustrials (egipcis, andalusins, gòtics, renaixentistes, barrocs) i industrials (dels segles XIX i xx i mostraris d'indústries tèxtils, principalment del Vallès i de Catalunya).
• Teixits de la Xina, l'Índia i l'Amèrica precolombina.
• Estampats, brodats, indumentària (segles xviii-XX), paraments litúrgics (segles XVI-XX) i complements (segles XVII-XX). És destacable la col·lecció d'indumentària del segle XVIII formada per una gran quantitat de vestits femenins i conjunts masculins de casaques, armilles i calçons confeccionats en seda i llana brodades.
• Dissenys originals del segle XX.
• Postes en carta per a telers de Jacquard.
• Col·lecció modernista, amb obres mestres d'artistes, dissenyadors i empreses catalanes de l'inici del segle XX. ( Font Wikipedia )

Del CDMT cal destacar el taller de restauració ampliat l'any 2011 i que avui dia disposa de 200 metres quadrats. Al taller del museu s'hi han restaurat peces molt importants del patrimoni cultural català, entre les que cal destacar peces tèxtils de la Patum de Berga, teles de la Casa Museu d'Antoni Gaudí, el coixí de la sepultura del rei Pere el Gran que es troba al monestir de Santes Creus o la capa de Sant Ermengol.

 Vista aèria de l'edifici del CDMT. Font Google.

FITXA

Nom: Centre de Documentació i Museu Tèxtil

Situació:  C/ Salmerón, núm 25, CP 08222 Terrassa

Ús: Museu tèxtil i taller de restauració

Tipus: Museu i centre de documentació

Any de construcció de l'edifici: 1970

Arquitecte: Camil Pallàs i Arisa

Estil arquitectònic: Darreres tendències

Estat de conservació: Excel·lent, restaurat l'any 2010

Forma part de: Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.

Identificador: IPAC: 28201 

Pàgina Web: https://cdmt.cat

Correu electrònic: info@cdmt.es

Telèfon: 937315202

RENFE: Línia R4 (Estació Terrassa)

FGC: Línia S1 (Estació Vallparadís-Universitat)

Autobusos urbans: 6, 12, 13

Horaris: Dimarts i Dijous de 10 a 14 i de 16 a 19. Divendres i Diumenges de 10 a 14

GL

41º 33' 55'' N - 2º 01' 10'' E. TERRASSA

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa

1987 - 2011

MURS DE CONTENCIÓ DE LA CASA SALVANS

Els murs de contenció de la Casa Salvans, corresponen a una estructura rígida destinada a la contenció dels talussos del terreny de la casa Salvans sobre el torrent Monner (torrent que forma part del parc de Vallparadís). Aquests murs de contenció tanquen el terreny situat al carrer de Salmerón, núm 23-27 - torrent Monner, del barri de Vallparadís de Terrassa. Els murs que formen la tanca, estan protegits com a bé cultural d'interès local.

 Mur de contenció de la Casa Salvans, situació: carrer

d'accés al Parc de Vallparadís, zona Torrent Monner i

Torrent de les Bruixes. Foto, AF Jordi Plana.

(IMG 7232, 25/05/2020)

El mur de contenció del talús està fet de paredat comú o ordinari, utilitzant morter per lligar les pedres, és un paredat antic que està format amb pedres irregulars sense picar, té les juntes amples i plenes de morter.

 Detall del paredat comú en un mirador en voladís

del mur de contenció en la zona de l'accés al torrent

Monner des del carrer de Salmerón. Foto, AF Jordi

Plana. (IMG 7242, 25/05/2020)

El paredat utilitza fonamentalment còdols i altres pedres que provenen de l'enderroc de la capella de Sant Jaume, situada al costat del castell cartoixa de Vallparadís. Les pedres que formen el paredat disminueixen de grandària en sentit ascendent.

El mur de contenció de la casa Salvans fou construït l'any 1909 per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, coincidint en el temps amb l'enderrocament de la Capella de Sant Jaume per l'arquitecte Salvador Soteras.

L'arquitecte Salvador Soteras enderrocà l'ermita de Sant Jaume per construir-hi la seva torre. Inicialment Soteras decidí utilitzar les pedres de la capella de sant Jaume per fer els fonaments de la Torre Soteres, avui dia enderrocada i substituïda per l'edifici del Museu Tèxtil de Terrassa, però gràcies a un acord amb l'arquitecte Lluís Muncunill, gran part de les pedres de l'enderrocament de l'ermita, van ser utilitzades per aquest, per construir-ne el mur de la casa Salvans.

Detall de l'ermita de Sant Jaume. Font, Arxiu Tobella

Entrant per l'accés al parc de Vallparadís pel camí de la zona del Torrent Monner i Torrent de les Bruixes, observem el mur de contenció del talús a la nostra dreta. El mur augmenta d'altura a mesura que el camí baixa en direcció al parc de Vallparadís, tot passant d'una tanca a un mur de contenció de terres.

Placa que indica el camí d'accés al Parc de Vallparadís, zona del

Torrent Monner, camí que segueix el mur de contenció. Foto, AF

Jordi Plana. (IMG 7221, 25/05/2020)

 Detall del camí d'accés i del mur de contenció a la dreta.

Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7249, 25/05/2020)

La part més baixa del mur presenta contraforts lligats entre si per arcs cecs rebaixats, inicialment aquests arcs no  arriben a la part superior del mur, però a mesura que el mur guanya altura aquests van augmentant també la seva, aquesta composició la podem veure en la fotografia anterior.

Detall dels contraforts units per arcs rebaixats. Foto, AF Jordi Plana.

(IMG 7234, 25/05/2020)

La part superior del mur està coronada per una cornisa o línia sinuosa de punt rodó amb incrustacions de petits còdols sobre el morter, a les parts vall de la zona sinuosa observem baranes de morter que també presenten incrustacions de còdols, que determinen una sèrie de balcons, també hi ha un mirador o balconada en voladís.

Detall d'una de les baranes que coronen el mur. Foto, AF Jordi Plana

(IMG 7227, 25/05/2020)

Detall del balcó en voladís. Foto, AF Jordi Plana.

(IMG 7233, 25/05/2020)

Detall de la balconada en voladís. Foto, AF Jordi Plana.

(IMG 7230, 25/05/2020)

La tanca del carrer de Salmerón també es de paredat comú, presenta una tonalitat vermellosa, sense contraforts, doncs la seva funció no és contenir terres. La tanca presenta una línia sinuosa a la part alta. La tanca presenta una porta delimitada per dos pilars de carreus de conglomerat gris, els de la part superior arrodonits. C/ de Salmerón núm 43.

 Detall de la tanca que dóna al carrer de Salmerón. Foto, AF Jordi
Plana. (IMG 7293, 25/05/2020)

Detall de la porta situada al carrer de Salmerón, núm 43.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7294, 25/05/2020)

Avui dia en el solar delimitat pels murs de la Casa Salvans hi trobem una pista poliesportiva gestionada per l'Associació de Veïns del Barri de Vallparadís.

 

 Vista aèria de la pista poliesportiva. Font Google Earth.

FITXA 

Nom............................................................ Mur de contenció de la Casa Salvans.

Ús............................................................... Contenció de terres sobre el Torrent Monner

Arquitecte................................................... Lluís Mucunill i Parellada

Any de construcció..................................... 1909

Tècnica constructiva................................... Paredat comú

Material de construcció............................... Pedres i còdols reutilitzats units amb morter

Estil arquitectònic........................................ Modernisme

Situació........................................................ Carrer de Salmerón, núm 43

Estat de conservació.................................... Bo, es podrien restaurar fàcilment algunes

                                                                       baranes.

Protecció....................................................... Bé cultural d'interès local

Identificador................................................... IPAC: 28049

GL

41º 33' 56'' N - 2º 01' 10'' E. TERRASSA

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa

1987 - 2011