L'arquitecte Joan Baca i Reixach va néixer a Ripollet el 28 de setembre de 1905 i morí el 24 de gener de 2003 a Terrassa. Estudià la carrera d'arquitectura a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. A partir de l'any 1936, i durant un curt període de temps, ocupà el càrrec d'arquitecte municipal i cap de bombers de l'ajuntament de Sabadell. Joan Baca i Reixach executà molts projectes a diferents poblacions: Sabadell, Manresa, Torroella de Montgrí, Barcelona, Girona, Badalona, Lleida Mataró..., però possiblement els edificis més significatius els executà a Terrassa, durant la segona meitat del segle XX. També destacà la seva tasca docent, doncs fou professor de tecnologia de la construcció i dibuix arquitectònic de l'Escola d'Arts i Oficis de Terrassa.
Edifici de l'antiga Caixa de Terrassa, projectat per Joan Baca i Reixach.
Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 1556 - 17/07/2011)
Joan Baca i Reixach. Font de la foto:
Rosa Mª Masana i Ribas
Principals obres terrassenques de Joan Baca i Reixach
Centre Cultural de Terrassa (La FACT)
El
Centre Cultural Terrassa, inicialment Centre Cultural de la Caixa de
Terrassa fins l'absorció de la Caixa d'Estalvis de Terrassa pel BBVA,
fou inaugurat el 25 d'octubre del 1980, coincidint amb el centenari de
la fundació de la Caixa d'Estalvis de Terrassa.
Facana de la Rambla d'Ègara del Centre Cultural Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana.
El
Centre Cultural està situat a la Rambla d'Ègara núm 340 de Terrassa,
ocupant gran part d'una illa formada pels carrers: Torres Garcia,
Gabriel Querol i la Rambla d'Ègara.
Vista aèria del Centre Cultural Terrassa. Font Google Earth.
Una de de les característiques singulars de l'auditori és la seva plataforma giratòria, que permet girar l'escenari i part de la platea de
0º a 180º, fet que permet alternar el teatre clàssic a la italiana amb
produccions que demanen una integració més activa del públic a
l'espectacle.
Escenari i platea de l'auditori del CCT. Foto, AF Jordi Plana.
L'edifici
del Centre Cultural, va ser promogut per la Caixa d'Estalvis de
Terrassa, per tal de dinamitzar l'activitat cultural de la ciutat de
Terrassa, les instal·lacions del CCT van ser inaugurades el dia 25
d'octubre del 1980, tot coincidint amb la commemoració del centenari de
la fundació de la Caixa d'Estalvis de Terrassa, que havia estat fundada
l'any 1877, el mateix any que Terrassa obtenia el títol de Ciutat,
atorgat pel rei Alfons XII. GL
41º 33' 58'' N - 2º 00' 25'' E. TERRASSA
Edifici central de l'antiga Caixa de Terrassa
Caixa
Terrassa va ser el nom comercial de Caixa d'Estalvis de Terrassa, fou
fundada l'any 1877, el mateix any que Terrassa obtenia el títol de
Ciutat, atorgat pel rei Alfons XII, el primer exercici comptable es va
tancar amb uns dipòsits de poc més de 17000 pessetes.
La
Caixa d'Estalvis va tenir la primera seu central en el Raval de
Montserrat, l'any 1896 va ser traslladada al carrer del Vall, l'any 1977
al carrer del Portal Nou i finalment l'any 2001 s'inaugurà la darrera
seu central, la de la Rambla d'Ègara. L'obra social de Caixa Terrassa ha
estat destacadíssima i ens ha deixat un seguit d'accions de gran
rellevància per la ciutat de Terrassa i pels terrassencs i
terrassenques.
Darrera seu central del que va ser Caixa Terrassa, façana sud.
Foto, AF Jordi Plana.
El
nou edifici de Caixa Terrassa va se bastit per l'arquitecte terrassenc
Joan Baca. L'edifici té la planta en forma de vaixell, amb dues façanes,
la façana sud és de vidre i la nord de pedra grisa, amb finestres
petites i rectangulars, per aprofitar al màxim l'energia solar.
L'edifici construït amb vidre, formigó i acer ocupa la façana nord de la
plaça Ricard Camí.
En
el vèrtex est de l'edifici trobem un estanyol amb diferents brolladors
amb un circuït tancat d'aigua que va ser finançat per Caixa Terrassa.
Est de l'edifici i estanyol. Foto, AF Jordi Plana.
GL
41º 34' 01'' N - 2º 00' 28'' E. TERRASSA
Casa Joan Sanllehí i Geli
Aquest edifici situat al carrer d'Iscle Soler, 30 (barri Centre, Districte I
de Terrassa), fou promocionat per l'empresari tèxtil Joan Sanllehí i
Geli. La casa de Joan Sanllehí fou encarregada a l'arquitecte Joan Baca i Reixach. (Projecte any 1933)
La casa del 1934 constava de planta baixa i un pis, situada a la cantonada entre el carrer de la Rambla d'Ègara i el carrer d'Iscle Soler. L'edifici
ha estat molt modificat, especialment la planta baixa i s'han afegit
dos pisos més i un terrat, en relació al projecte inicial de
l'arquitecte Joan Baca i Reixach. També s'han modificat les façanes
respectant part de la decoració de terra cuita a la façana del carrer
d'Iscle Soler, dues finestres amb arcs arrodonits del pati d'accés als
habitatges actuals (carrer d'Iscle Soler, 30), la façana arrodonida de
la cantonada i el balcó i la barana del primer pis.
El
primer pis conserva el balcó amb llossada motllurada i barana de ferro
forjat, així com la decoració de terra cuita als brancals i ampits de
les finestres rectangulars.
Detall de la façana de l'edifici Iscle Soler 30. AF, Jordi Plana i Nieto.
(IMG 10587 - 12/11/2025)
A
l'edifici es varen afegir dos pisos i una terrassa conservant
l'estructura de la façana dissenyada per l'arquitecte Joan Baca i
Reixach, per tal de convertir la casa Joan Sanllehí i Geli en un edifici
d'habitatges de tres plantes i uns baixos comercials.
Detall dels dos pisos i terrat, afegits a la casa Joan Sanllehí i Geli, que han conservat el disseny de la façana projectada per l'arquitecte Joan Baca i Reixach l'any 1933. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.
(IMG 10587 - 12/11/2025)
Detall de l'edifici del carrer d'Iscle Soler núm 30, a dia d'avui. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10593- 12/11/2025)
GL
41º 33' 43'' N - 2º 00' 29'' E
Casa Antoni Grau i Riera
L'edifici residencial del carrer d'Iscle Soler, núm 21, fou promocionat per
Antoni Grau i Riera. És un habitatge unifamiliar, del centre de Terrassa
(barri Centre, Districte I). Aquest edifici dissenyat per l'arquitecte
Joan Baca i Reixach, l'any 1936, forma part d'altres actuacions de
l'arquitecte en aquest carrer i el carrer Major
de Terrassa. L'edifici, des del punt de vista arquitectònic, representa
la transició del noucentisme al racionalisme a la ciutat de Terrassa, i
el relleu de l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada per arquitectes
com Joan Baca i Reixach i Ignasi Escudé i Gibert, en la construcció dels edificis més significatius de la Ciutat de Terrassa.
Façana de la casa del carrer Iscle Soler, 21 de Terrassa. Estil
arquitectònic Racionalisme. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.
(IMG 10375 - 30/09/2024)
L'edifici forma part del Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. La façana de l'edifici no ha estat reformada, conserva l'estructura dissenyada per l'arquitecte Joan Baca i Reixach l'any 1936.
FITXA
Fitxa constructiva, 1936. AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10556 - 10/11/ 2025). Font Arxiu Comarcal de Terrassa.
GL
41º 33' 43'' N - 2º 00' 30'' E
Casa Pasqual Sala
(Reforma)
La Casa Pasqual Sala és un edifici del centre de Terrassa situat al carrer
de Sant Quirze, és un bé inventariat, inclòs a l'Inventari del
Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'edifici encarregat per
l'industrial terrassenc Pasqual Sala al mestre d'obres Jeroni Granell i
Mundet, fou bastit el Segle XIX (1877).
Detall de la façana de la Casa Pasqual Sala, dissenyada per Jeroni
Granell i Mundet (1877). Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6284, 21-01-2018)
L'expedient
de cara al permís d'obres sol·licitat per Josep Sala i Galí fou
instruït pel secretari de l'Ajuntament de Terrassa F Benlloch durant el
mandat de l'alcalde de Terrassa Josep Ventalló i Mesa (19/09/1945 -
31-03-1946).
Expedient núm 52/229 d'ampliació de la Casa Pasqual Sala. Font Arxiu Històric de
Terrassa. (IMG 6395, 23-01-2018)
En
Josep Sala i Galí encarregà l'ampliació de la casa familiar a
l'arquitecte terrassenc Joan Baca i Reixach com es pot apreciar al peu
de pàgina de la sol·licitud del permís d'obres presentat a l'Ajuntament
de Terrassa el 17 de novembre de 1945.
Expedient núm 52/229 d'ampliació de la Casa Pasqual Sala.
Font Arxiu Històric de
Terrassa. (IMG 6396, 23-01-2018)
GL
41º 33' 38'' N - 2º 00' 58'' E
Xemeneia de la Terrassa Industrial SA
TISA
es va constituir el 1917 amb l'objectiu d'exportar ala països europeus
immersos en la I Guerra Mundial. L'empresa fou constituïda amb un
capital nominal 5.000.000 de ptes. La producció llanera es destinava a
dos mercats, el europeu aprofitant la neutralitat espanyola durant la
Primera Guerra i el de l'Amèrica del Sud, tot aprofitant les avantatges
del port franc de Barcelona.
Detall del colarí i dels anells d'acer que envolten la part superior
del fust de la xemeneia de TISA. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6230, 20-01-2018)
La
xemeneia està rematada per un collarí innovador i protegida amb cèrcols
per dalt i per baix. En Joan Baca i Rexach, va utilitzar una nova
tècnica per evitar que la xemeneia s'esboqués: va coronar-la amb dos
anells de formigó que cenyien la boca de sortida del fum, aquest mètode
va ser utilitzat en altres xemeneies construïdes a partir de 1940.
GL
41º 33' 25,42'' N - 2º 00' 57,78'' E
Casa Marquès
(Reforma)
La Casa Marquès és un edifici entre mitgeres, situat al carrer de Sant Antoni,
núm 82 de Terrassa. De planta rectangular, consta de planta baixa dos
pisos i golfes. La façana de la planta baixa presenta quatre obertures
rectangulars amb les llindes i brancals de pedra motllurada. Les tres
finestres amb reixes de ferro forjat i els ampits de pedra. La façana
està arrebossada i té un sòcol d'aplacat de pedra que arriba a l'alçada
dels ampits de les finestres. Una línia d'imposta de pedra motllurada
que segueix els perfils de les llossades dels dos balcons del primer
pis, separa la façana de la planta baixa de la façana del primer pis.
Casa Marquès, carrer de Sant Antoni núm 82. Foto, AF Jordi Plana.
La
casa fou adquirida per la família Marquès i l'any 1954 Joan Marquès i
Casals reformà l'edifici afegint un pis més i les golfes com a magatzem.
El permís d'obres fou aprovat l'any 1954, en sessió plenària de
l'Ajuntament de Terrassa, presidida per l'alcalde Josep Clapés i
Targarona (04/07/1953 - 05/03/1964). Les obres d'ampliació de l'edifici
foren encarregades a l'arquitecte Joan Baca i Reixach. Núm de
l'expedient: 1954/00331/00304 (Arxiu Històric de Terrassa.
GL
41º 33' 57,99'' N - 2º 00' 56,67'' E
Fundació Busquets
(Ampliació)
S
Busquets va designar un patronat format per persones significatives de
la ciutat de Terrassa per tal d'executar la seva obra filantròpica. El
mes d'octubre de l'any 1906 el Patronat compra els terrenys situats
entre els carrers Cisterna, de Vinyals i Dr Cabanes i encarreguen la
construcció del nou edifici de l'Asil Busquets a l'arquitecte de moda
d'aquell principi del segle XX, Lluís Muncunill i Parellada. El nou
edifici és inaugurat el 24 d'abril de l'any 1908.
Accés principal a la Fundació Busquets de Sant Vicenç de Paül.
Foto, AF Jordi Plana.
L'any
1948 l'edifici va ser ampliat amb un altre edifici rectangular que dóna
al carrer de Vinyals i que constitueix la façana est de la seu de la
Fundació Busquets. Aquest nou edifici fou dissenyat per l'arquitecte
Joan Baca i Reixach.
Façana est de la Fundació Busquets. Foto AF Jordi Plana.
Fitxa del Catàleg d'Edificis d'Interès Històric i Artístic del Terme Municipal de Terrassa
Fundació Busquets
Fitxa de l'edifici de la Fundació Busquets (Catàleg d'edificis històrics del
terme municipal de Terrassa). Font, Arxiu Municipal de Terrassa.
GL
41º 33' 33'' N - 2º 00' 32'' E
Magatzem Vallhonrat
El
Magatzem Vallhonrat és un edifici industrial per ser més precisos un
magatzem tèxtil. Està situat en la cantonada entre la plaça de Maragall,
el carrer del Teatre i el carrer de les Escaletes, té la seva façana
principal i accés en la plaça Maragall, 1. L'edific és de planta
trapezoïdal, d'una sola planta en les façanes que donen a la plaça
Maragall, carrer de les Escaletes i gran part de la façana del carrer
del Teatre. L'edifici fou dissenyat per l'arquitecte Joan Baca i Rexach l'any 1930.
Façana de la plaça de Maragall, 1. Foto, AF Jordi Plana.
De
l'interior, l'element més significatiu es la gran claraboia rectangular
que dóna llum natural a la planta baixa. L'edifici correspon a un
projecte de Joan Baca i Reixach de l'any 1930. Va ser pensat per fer la
funció d'un magatzem tèxtil, quan va deixar de ser-ho va patir una sèrie
de modificacions en cada ús que se li va donar. Va albergar una escola
de dansa, va ser la seu de CDC-Terrassa, cal dir que en aquesta etapa és
quan més es respectà l'edifici, tant l'interior com l'exterior. En
aquesta època va patir un incendi provocat i va ser restaurat igual que
com estava originàriament. Actualment l'edifici ha estat remodelat i
alberga un restaurant (Restaurant Tapiñas), cal dir que en aquesta
darrera reforma ha perdut les reixes de ferro forjat de les finestres.
No obstant, aquesta reforma ha estat bastant respectuosa amb la façana i
la claraboia central.
El Magatzem Vallhonrat és un Bé inventariat inclòs a l'Inventari del
Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Identificador: IPAC, 28216).
GL
41º 33' 53'' N - 2º 00' 47'' E. TERRASSA
Altres construccions terrassenques de l'arquitecte Joan Baca i Reixach
(construccions que seran objecte d'una ampliació)
Llar de l'Ancianitat de la Caixa d'Estalvis de Terrassa
Camp de futbol del Club Deportivo Terrassa
Magatzem Badiella
Col·legi de les Agustines
Col·legi La Roda
...
TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011
