Carrer Major de Sant Pere
El carrer Major de Sant Pere té el seu inici en la Plaça del Rector Homs i el final a l'Avinguda 22 de Juliol, va ser el carrer més important de l'antic poble de Sant Pere i aquest carrer va albergar el nou Ajuntament de Sant Pere, Ajuntament que només va exercir com a tal durant un període de set anys.
Carrer Major de Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana.
El
carrer Major de Sant Pere és el carrer principal de l'Antic poble de
Sant Pere, avui el barri de l'Antic Poble de Sant Pere de Terrassa.
L'antic poble de Sant Pere es va formar al voltant del Conjunt
Monumental de les Esglésies de Sant Pere (Sant Pere, Sant Miquel i Santa
Maria), seu del Bisbat d'Ègara. La consciència popular de municipi
independent del municipi de Terrassa neix durant el segle XVII, quan els
propietaris de masos de les rodalies de Terrassa comencen a construir
les seves cases alineades en el que serà el carrer Major de Sant Pere.
L'antic poble de Sant Pere es va segregar de Terrassa el 7 d'agost de l'any 1800, durant el mandat del batlle de Terrassa Ignasi Busquets i Mitjans. L'antic poble de Sant Pere no tornaria a formar part del municipi de Terrassa fins passats gairebé 104 anys. L'abril de 1904 per reial decret, el poble de Sant Pere va ser annexionat al municipi de Terrassa, després de les gestions realitzades a Madrid pel diputat terrassenc (monàrquic i conservador Alfons Sala i Argemí, primer comte d'Ègara) i el diputat sabadellenc (republicà i federalista, Francesc Pi i Arsuaga) que van negociar el repartiment del terme municipal de Sant Pere entre Terrassa i Sabadell. Sembla ser que els territoris amb més votants republicans, en torn a la Creu Alta no els va volgué Alfons Sala per no tenir votants entre els seus habitants i aquests van passar a Sabadell.
Inici del carrer Major de Sant Pere. L'església de Sant Pere és el
núm 2 del carrer. Foto, AF Jordi Plana.
Al carrer Major de Sant Pere, destaquen les següents construccions, cliqueu:
Foto, AF Jordi Plana.
Tractament arrodonit de la cantonada de l'edifici. Foto, AF Jordi Plana.
Foto, AF Jordi Plana.
Façana del Casal de Sant Pere. Carrer Major de Sant Pere 59-63.
Foto, AF Jordi Plana.
GL
C/Major de Sant Pere - P/Mossèn Homs 41º 34' 1,74'' N - 2º 01' 5,62'' E.
C/Major de Sant Pere - Av 22 de Juliol 41º 34' 9,87'' N - 2º 01' 7,45'' E.
Passeig del Comte d'Ègara
El
dia 20 de juliol de l'any 1827 i durant el mandat de l'alcalde de
Terrassa Josep Oller i Biosca ( 1/01/1897 - 31/12/1827), els terrassencs
Salvador Vinyals, Josep Maurí i Francesc Galí i Galí, cediren a
l'Ajuntament de Terrassa, segons acta notarial signada pel notari
Huguet, uns terrenys coneguts com el Camp de les tres puntes, per tal
que fossin destinats a lloc d'esbargiment i Passeig per els terrassencs.
Entrada al Passeig del Comte d'Ègara pel carrer de la Font Vella.
Foto, AF Jordi Plana i Nieto.
El terreny ja anivellat i terraplenat, estava situat davant del Convent i de la fàbrica Sayals. L'Ajuntament de Terrassa
urbanitzà el terreny del Camp de les tres puntes ràpidament i de
qualsevol manera plantant quatre plàtans i moreres. No serà fins l'any
1870 que l'ajuntament de Terrassa, presidit per l'alcalde Jaume
Vallhonrat i Rovira, (1/01/1869 - 2/01/1876), no enjardinarà el passeig
de forma més acurada, tot plantant vuit rengleres de plataners.
Extrem est del Passeig del Comte d'Ègara. Foto AF Jordi Plana.
L'any 1941 l'arquitecte Ignasi Escudé, reforma la Casa Duran, dins d'un projecte ampli de reforma del Passeig Comte d'Ègara.
El 14 d'abril de 1943 es va produir una reforma del Passeig, reforma en la que es va fer una remodelació de la façana sud del Passeig, dins d'un projecte de millora urbanística de l'arquitecte Ignasi Escudé i d'enjardinament a càrrec de Jaume Argemí, es va retirar el templet i es va refer l'enjardinament del passeig central.
L'any 1926, l'Ajuntament de Terrassa va decidir que el Passeig passaria a dir-se Passeig Comte d'Ègara i el nou Passeig va passar a tenir numeració pròpia, no seguint la numeració de la Font Vella, el núm 2 es va situar a la Casa Benito Badrinas i a la seva façana si va posar una placa.
Des del cinc de maig de l'any 1894 fins al 1935 les fires es feien en el Passeig, fins que es traslladaren a la Rambla d'Ègara.
Al Passeig del Comte d'Ègara, destaquen les següents construccions, cliqueu:
Casa Benet Badrinas, Passeig del Comte d'Ègara núm 2 - 4
Foto, AF Jordi Plana.
Monument dedicat a Alfons Sala. Foto. AF Jordi Plana
Casa Sanmartí, Passeig del Comte d'Ègara núm 14 -16.
Foto, AF Jordi Plana.
Detall d'un dels brolladors de l'estanyol i de l'edifici de la Mútua.
Foto, AF Jordi Plana.
En primer terme la Casa Duran, Passeig Comte d'Ègara 26.
Foto, AF Jordi Plana
GL
Passeig del Comte d'Ègara - C de la Font Vella, 41º 33' 46,83'' N - 2º 00' 53,93'' E
Passeig del Comte d'Ègara - P del Dr Robert, 41º 33' 47,57'' N - 2º 00' 59'' E
Carrer de Sant Isidre
El
29 de desembre de l'any 1864, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa
Ignasi Amat i Galí (01/01/1863 - 31/12/1864), l'Ajuntament de Terrassa
va prendre l'acord de posar-li al carrer que anava de la la plaça de
Mossèn Jacint Verdaguer al carrer del Pantà. Avui dia el carrer comença a
la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer i acaba en arribar al carrer de
Mare de Déu dels Àngels. L'Ajuntament de Terrassa tenia prevista la
continuïtat del carrer de Sant Isidre amb el carrer de la Mina, però la
plaça de Mossèn Jacint Verdaguer
sempre ha suposat una barrera entre els dos carrers. L'Ajuntament també
va prendre l'acord de que l'amplària del carrer seria de 36 pams.
Ma esquerra de la cantonada entre la plaça de Mossèn Jacint Ver-
daguer i el carrer de Sant Isidre. Foto, AF Jordi Plana.
Al carrer de Sant Isidre, destaquen les següents construccions, cliqueu
Edifici de l'Escola Municipal de la Llar. Foto, AF Jordi Plana.
Escola Donya Magdalena, carrer Sant Isidre 27. Foto, AF Jordi Plana.
Detall de la façana de la Casa Mallofré. Foto. AF Jordi Plana.
(IMG 1702, 22/06/2016)
Casa i Magatzem Josep Casanovas. Foto, AF Jordi Plana.
Façana de l'Electra Industrial de Terrassa del carrer Sant Isidre.
Foto, AF Jordi Plana.
GL
C/Mare de Déu dels Àngels - C/Sant Isidre
C/Sant Leopold - P/Mossèn Jacint Verdaguer
C/Sant Leopold - P/Mossèn Jacint Verdaguer
Carrer de Sant Ignasi
El set de desembre de 1873, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa, Jaume Vallhonrat i Rovira (01/01/1869 - 02/01/1876) l'Ajuntament decideix obrir un carrer entre el carrer de Sant Leopold i el carrer de la Societat, l'actual carrer de Sant Ignasi.
L'Ajuntament de Terrassa pren l'acord d'anomenar al carrer, C/ de Sant Ignasi, l'any 1892 durant el mandat de l'alcalde de Terrassa, Miquel Homs i Rosés (31/01/1892 - 1/01/1894), però el carrer no restaria acabat fins l'any 1896, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa, Josep Ventalló i Vintró (01/07/1895 - 17/10/1897). El carrer de Sant Ignasi és un carrer molt curt que va del carrer de Sant Leopold al carrer del Nord. En aquest carrer destaquen: la façana lateral de la Casa Ignasi Escudé Galí, situada a la cantonada del carrer Sant Ignasi i carrer del Nord i a l'altra banda un bloc de pisos situat en els jardins de de la Casa Alegre, construït l'any 1966 i davant del bloc de pisos un fragment del claustre de Sant Pere de Puel·les que es trobava als jardins de la Casa Alegre.
A la fotografia es pot apreciar tot el carrer de Sant Ignasi, en el primer
pla el carrer del Nord i al fons el carrer Sant Leopold.
Foto, AF Jordi Plana.
Al carrer de Sant Ignasi, destaquen les següents construccions, cliqueu:
Casa Ignasi Escudé Galí, carrer del Nord núm 77.
Foto, AF Jordi Plana.
Fragment del claustre de Sant Pere de Puel·les, carrer de Sant
Ignasi de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.
GL
Sant Ignasi-Sant Leopold 41º 34' 04'' N - 2º 00' 46'' E.
Sant Ignasi-Sant Leopold 41º 34' 04'' N - 2º 00' 50'' E.
El carrer de Sant Leopold és un carrer de Terrassa que va des de la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer
fins l'Avinguda 22 de Juliol. El carrer de Sant Leopold durant la
primera meitat del segle XIX havia estat un torrent, que tenia el seu
inici en l'actual Avinguda 22 de Juliol i desembocava al carrer de la
Rasa. El dia 27 de juliol de 1857 l'Ajuntament de Terrassa, presidit per
l'alcalde Josep Cadafalch i Bugunyà (15/01/1857 - 31/12/1858), va
prendre l'acord d'urbanitzar el torrent convertint-lo en un carrer que
havia de tenir 50 pams d'amplada.
Inici del carrer de Sant Leopold a l'alçada del final de la plaça de Mossèn
Jacint Verdaguer. Foto, AF Jordi Plana.
Cap
a final de l'any 1860 es va començar a urbanitzar el carrer que
inicialment l'ajuntament li havia posat el nom del carrer del Vapor, les
primeres cases es van construir a l'extrem esquerre del carrer en el
tram que fa cantonada amb el carrer de Cervantes.
Cruïlla del carrer de Sant Leopold amb el carrer Cervantes.
Foto, AF Jordi Plana.
Segons
comenta Baltasar Ragón en el seu llibre Els Carrers de Terrassa L'Any
1900, durant l'època que el General O'Donnell triomfava amb les seves
tropes al Marroc, i el seu nom, Leopold O'Donnell, esdevingué popular,
l'Ajuntament de Terrassa va prendre l'acord de canviar el nom de carrer
del Vapor per el nom de carrer de Sant Leopold.
Al carrer de Sant Leopold, destaquen les següents construccions, cliqueu:
Nau industrial Bonaventura Fornells, carrer Sant Leopold 86.
Foto, AF Jordi Plana.
Casa Bonaventura Fornells. Foto AF Jordi Plana.
Casa Francisca Masana Figueres. Foto, AF Jordi Plana.
Magatzem Josep Casanovas, Sant Leopold, núm 27.
Foto AF Jordi Plana.
Casa i magatzem Josep Casanovas. Foto, AF Jordi Plana.
Detall de la façana de la Casa Comerma Torrella. Foto, AF Jordi Plana
GL
Extrem Sud 41º 33' 59,99'' N - 2º 00' 47'' E. Extrem Nord 41º 34' 12'' N - 2º 00' 44'' E. TERRASSA
TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011
