Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 29 d’octubre del 2026

ELS CARRERS DE TERRASSA L'ANY 2026 PART VI

 Carrer de l'Alcalde Picañol

El carrer De l'Alcalde Picañol, està situat al barri de l'Antic Poble de Sant Pere de Terrassa, és un carrer que té la llargària de l'amplada de set casals, va del carrer De l'Alcalde Parellada al carrer de Josep Rigol i Fornaguera. La façana dreta d'aquest carrer la formen les portes dels garatges de sis habitatges que tenen la façana al carrer Major de Sant Pere, la façana esquerra dóna al Parc de Vallparadís i és paral·lela al torrent Monner.


Cantonada entre el carrer de Josep Rigol i Fornaguera i el carrer
de L'Alcalde Picañol. Foto, AF Jordi Plana.

El carrer està asfaltat i presenta dues voreres pavimentades amb llambordes, està dedicat a Joan Picañol i Aldavert, darrer alcalde de l'Antic poble de Sant Pere (1904).

 Placa del carrer De l'Alcalde Picañol. Foto, AF Jordi Plana.

Joan Picañol i Aldavert, va néixer a Monistrol de Calders, l'agost de 1855 i morí el 4 de març de 1931 a Sabadell, forner de professió i propietari de terres a la Creu Alta de Sabadell, que fins l'any 1904 formà part de l'antic poble de Sant Pere. Joan Picañol fou el darrer alcalde de l'antic Poble de Sant Pere. Cap al 1883 Joan Picañol i la seva muller, Maria Quintana, arriben a Sabadell, passats tres anys s'instal·len a la Creu Alta, al carrer de Manresa, passat un temps s'instal·laren al carrer Nou de Jonqueres, avui Avinguda de l'Onze de Setembre.
 
C/Josep Rigol i Fornaguera - c/ Joan Picañol i Aldavert, 41º 34' 2'' N - 2º 01' 08'' E
C/De l'alcalde Parellada - c/ Joan Picañol i Aldavert, 41º 34' 4'' N - 2º 01' 06'' E
 
Carrer de l'Alcalde Parellada
 
El carrer De l'Alcalde Parellada és un carrer molt curt que va del carrer Major de Sant Pere al carrer de l'Arquitecte Puig i Cadafalch. La part central del carrer Alcalde Parellada està urbanitzada com una plaça i s'anomena la Plaça del Comú. La façana sud del carrer de l'Alcalde Parellada és la façana lateral de l'antic Ajuntament del poble de Sant Pere. 

Antic Ajuntament de Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana.

L'edifici de l'antic Ajuntament de Sant Pere va ser projectat per l'arquitecte Juli Batllevell. Les obres van ser adjudicades al contractista Lluís Tayó i Puig va ser inaugurat el 30 de maig de l'any 1897, per l'alcalde del poble de Sant Pere, Josep Viver i Modolell i beneit pel rector de Sant Pere, Mossèn Magí Barrera. L'edifici va ser la seu de l'Ajuntament de Sant Pere fins l'any 1904 que el poble fou annexionat a la ciutat de Terrassa.

Façana sud del carrer Alcalde Parellada i de la placa de la Font del
Comú.
 
GL
 
C/Major de Sant Pere - c/De l'Alcalde Parellada, 41º 34' 04'' N - 2º 01' 06'' E.
      C/De l'Alcalde Parellada - c/De l'arquitecte Puig i Cadafalch, 41º 34' 04'' N - 2º 01' 06 E TERRASSA
 
Carrer Josep Rigol i Fornagera 
 
El carrer Josep Rigol i Fornaguera és un carrer molt curt, perpendicular al carrer Major de Sant Pere, la façana sud d'aquest carrer està formada per la façana lateral nord de l'església de Sant Pere i una tanca de pedra del recinte de les esglésies. Adossada a la tanca, però situada a l'interior hi ha la Font de Sant Nebridi (és va instal·lar un cop acabades les darreres excavacions). La façana nord del carrer Josep Rigol i Fornaguera la formen la façana lateral de la casa del núm 4 del carrer Major de Sant Pere i una tanca. El carrer arriba fins el carrer de l'Alcalde Picañol, aquest últim paral·lel al torrent Monner del Parc de Vallparadís. A la façana lateral de la casa núm 4 del carrer Major de Sant Pere, l'Ajuntament de Terrassa va posar una placa dedicada a Josep Rigol i Fornaguera.

Església de Sant Pere i façana de la casa núm 4 del carrer Major
de Sant Pere que determinen l'inici del carrer Josep Rigol i
Fornaguera. Foto, AF Jordi Plana.

El carrer està dedicat a Josep Rigol i Fornaguera, que es va significar per la seva feina com a dibuixant, gravador i Pintor. Va néixer a Terrassa l'any 1897 i morí a Terrassa l'any 1986. Josep Rigol i Fornaguera era rebesnét de Miquel Rigol ( Pierola, Anoia 1778 - Piera Anoia 1823). Josep Rigol i Fornaguera va estudiar a l'escola de Sant Fernando de Madrid, en la que es va titular. Va dedicar-se a l'ensenyament artístic i a les col·leccions museístiques terrassenques. Josep Rigol, que tenia la seva residència en el carrer de la Rectoria, va assistir als fets convulsos de l'inici de la Guerra Civil, va veure com la turba anticlerical cremava el retaule de Sant Valentí ( de l'església de Sant Pere ) i l'orgue també de Sant Pere (que havia estat inaugurat l'any 1926).

Placa dedicada a Josep Rigol i Fornaguera com a valedor de
les esglésies de Sant Pere, carrer Josep Rigol i Fornaguera,
núm 1. Foto, AF Jordi Plana.
 

Carrer Josep Rigol i Fornaguera, vist des del carrer de l'Alcalde
Picañol. Foto, AF Jordi Plana.
 
C/ Major de Sant Pere - c/ Josep Rigol i Fornaguera, GL 41º 34' 02'' N - 2º 01' 06'' E.
C/ Josep Rigol i Fornaguera - c/ Alcalde Picañol, GL 41º 34' 2'' N - 2º 01' 09'' E.
 
Carrer de la Rectoria
 
El Carrer de la Rectoria ens porta de la plaça del Rector Homs a una passarel·la que ens permet travessar el torrent Monner per anar al Centre de Documentació,  el Museu Tèxtil i el carrer de Salmerón o de la plaça de la plaça del Rector Homs al parc de Vallparadís, concretament al final del torrent Monner, a prop d'on s'ajunta amb el torrent de Vallparadís i al costat de les fonts de Santa Maria i del Tintorer.

El carrer de la Rectoria comença amb quatre cases que formen la façana sud de la plaça del Rector Homs, separades de la plaça per un rectangle de gespa i dos xiprers un a cada extrem del rectangle, la primera d'aquestes cases es troba a l'inici del pont de Sant Pere i fa cantonada amb un camí que permet baixar al parc de Vallparadís, a la banda del torrent del mateix nom.


Les quatre primeres cases del carrer de la Rectoria que determinen
la façana sud de la plaça de la Rectoria. Foto, AF Jordi Plana.
 
 
 Primera casa, núm 2 del carrer de la Rectoria. Foto, AF Jordi Plana.

Al carrer de la Rectoria destaquen les següents construccions, cliqueu:
 
 
Façana est de la plaça, d'esquerra a dreta: façana de l'església de
Sant Pere, porta d'accés al conjunt monumental, tanca del conjunt,
edifici de La Seu d'Ègara (Rectoria). Foto, AF Jordi Plana.
 
 
 Font de Santa Maria, sota les esglésies de Santa Maria i Sant Miquel.
Foto, AF Jordi Plana.
 
 

 Edifici de l'antiga Rectoria de la parròquia de Sant Pere.
Foto, AF Jordi Plana.
 
 

 Campanar de Santa Maria vist des del carrer de la Rectoria.
Foto, AF Jordi Plana.
 
 
 
Detall del ferm del pont de Sant Pere després de la restauració.
 
GL 41º 34' 00'' N - 2º 01' 4'' E. (davant del pont de Sant Pere), 41º 33' 59'' N - 2º 01' 08'' E. ( final del carrer de la Rectoria a l'entrada de la passarel·la sobre el parc de Vallparadís.
 
Carrer Joan Duch  
 
Deixem la plaça del Rector Homs, tot caminant per el carrer Joan Duch, ens dirigim a l'Avda 22 de Juliol per anar a l'Estació del Nord. Durant el trajecte aprofitarem per fer una mica d'història sobre el carrer de J Duch. Aquest és un carrer del barri de Sant Pere, del Districte I de Terrassa, el seu recorregut discorre paral·lel al torrent de Vallpardís i en l'actualitat va des de la plaça del Rector Homs fins la Avinguda 22 de Juliol. El carrer Joan Duch és la façana sud del barri de Sant Pere.

 A l'esquerra de l'edifici de l'edifici de la imatge de la Plaça del Rector
Homs i ha l'entrada al carrer de Joan Duch oberta darrerament.
Foto, AF Jordi Plana.

Entrada (nova) del carrer Joan Duch a la plaça del Rector Homs.
Foto, AF Jordi Plana.

El carrer està dedicat a Joan Duch i Agulló (1891 Terrassa - 8/08/1968 Terrassa). Fou escriptor, pintor, periodista, decorador i dibuixant. Es destacà com a novel·lista, les seves obres més importants varen ser: Homes i màquines, publicada l'any 1930. Els quatre amics, publicada l'any 1930. Amor i banderes, publicada l'any 1934. Vida triomfal, publicada l'any 1935 i Auli, fill de Pilat, publicada l'any 1954.
 

Joan Duch i Agulló, foto: portada del llibre Amor i
Banderes de J Duch Agulló.

Joan Duch fou un terrassenc molt lligat a les entitats cíviques i culturals de la ciutat. Fou membre del Gremi d'Artistes, dels Amics de les Arts, soci del Círcol Egarenc, soci del Centre Excursionista de Terrassa, políticament va simpatitzà amb l'Agrupació Regionalista, L'Associació Catalanista i el Centre Catalanista Republicà. Passada la Guerra civil va aturar la seva activitat literària durant un temps (fins l'any 1954), activitat sempre compromesa amb el món obrer en la que els obrers són els protagonistes de les seves novel·les. Joan Duch morí a Terrassa l'any 1968 víctima d'un atropellament.
 
GL 
 
41º 34' 1,61'' N - 2º 1' 3,99'' E. TERRASSA
 
 TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
 
 
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011

dimecres, 28 d’octubre del 2026

ELS CARRERS DE TERRASSA L'ANY 2026 PART V

 Carrer Major de Sant Pere

El carrer Major de Sant Pere té el seu inici en la Plaça del Rector Homs i el final a l'Avinguda 22 de Juliol, va ser el carrer més important de l'antic poble de Sant Pere i  aquest carrer va albergar el nou Ajuntament de Sant Pere, Ajuntament que només va exercir com a tal durant un període de set anys.

 Carrer Major de Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana.
 
El carrer Major de Sant Pere és el carrer principal de l'Antic poble de Sant Pere, avui el barri de l'Antic Poble de Sant Pere de Terrassa. L'antic poble de Sant Pere es va formar al voltant del Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere (Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria), seu del Bisbat d'Ègara. La consciència popular de municipi independent del municipi de Terrassa neix durant el segle XVII, quan els propietaris de masos de les rodalies de Terrassa comencen a construir les seves cases alineades en el que serà el carrer Major de Sant Pere.

 Inici del carrer Major de Sant Pere. L'església de Sant Pere és el
núm 2 del carrer. Foto, AF Jordi Plana.

L'antic poble de Sant Pere es va segregar de Terrassa el 7 d'agost de l'any 1800, durant el mandat del batlle de Terrassa Ignasi Busquets i Mitjans. L'antic poble de Sant Pere no tornaria a formar part del municipi de Terrassa fins passats gairebé 104 anys. L'abril de 1904 per reial decret, el poble de Sant Pere va ser annexionat al municipi de Terrassa, després de les gestions realitzades a Madrid pel diputat terrassenc (monàrquic i conservador Alfons Sala i Argemí, primer comte d'Ègara) i el diputat sabadellenc (republicà i federalista, Francesc Pi i Arsuaga) que van negociar el repartiment del terme municipal de Sant Pere entre Terrassa i Sabadell. Sembla ser que els territoris amb més votants republicans, en torn a la Creu Alta no els va volgué Alfons Sala per no tenir votants entre els seus habitants i aquests van passar a Sabadell.
 
Al carrer Major de Sant Pere, destaquen les següents construccions, cliqueu:
 
 
 
Portalada de l'església de Sant Pere, situada a la façana lateral sud.
Foto, AF Jordi Plana.
 
 

Tractament arrodonit de la cantonada de l'edifici. Foto, AF Jordi Plana.
Foto, AF Jordi Plana.
 
 

Façana del Casal de Sant Pere. Carrer Major de Sant Pere 59-63.
Foto, AF Jordi Plana.
 
GL

C/Major de Sant Pere - P/Mossèn Homs 41º 34' 1,74'' N - 2º 01' 5,62'' E.
C/Major de Sant Pere - Av 22 de Juliol 41º 34' 9,87'' N - 2º 01' 7,45'' E.

Passeig del Comte d'Ègara
 
El dia 20 de juliol de l'any 1827 i durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Josep Oller i Biosca ( 1/01/1897 - 31/12/1827), els terrassencs Salvador Vinyals, Josep Maurí i Francesc Galí i Galí, cediren a l'Ajuntament de Terrassa, segons acta notarial signada pel notari Huguet, uns terrenys coneguts com el Camp de les tres puntes, per tal que fossin destinats a lloc d'esbargiment i Passeig per els terrassencs.

 Entrada al Passeig del Comte d'Ègara pel carrer de la Font Vella.
Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

El terreny ja anivellat i terraplenat, estava situat davant del Convent i de la fàbrica Sayals. L'Ajuntament de Terrassa urbanitzà el terreny del Camp de les tres puntes ràpidament i de qualsevol manera plantant quatre plàtans i moreres. No serà fins l'any 1870 que l'ajuntament de Terrassa, presidit per l'alcalde Jaume Vallhonrat i Rovira, (1/01/1869 - 2/01/1876), no enjardinarà el passeig de forma més acurada, tot plantant vuit rengleres de plataners.

Extrem est del Passeig del Comte d'Ègara. Foto AF Jordi Plana.
 
El Passeig del Comte d'Ègara, és un passeig de forma triangular que té un dels seus vèrtex en el carrer de la Font Vella i el costat oposat a aquest vèrtex en la Plaça del Dr Robert o a l'estanyol de la Plaça del Dr Robert.

L'any 1941 l'arquitecte Ignasi Escudé, reforma la Casa Duran, dins d'un projecte ampli de reforma del Passeig Comte d'Ègara.
 
El 14 d'abril de 1943 es va produir una reforma del Passeig, reforma en la que es va fer una remodelació de la façana sud del Passeig, dins d'un projecte de millora urbanística de l'arquitecte Ignasi Escudé i d'enjardinament a càrrec de Jaume Argemí, es va retirar el templet i es va refer l'enjardinament del passeig central.

L'any 1926, l'Ajuntament de Terrassa va decidir que el Passeig passaria a dir-se Passeig Comte d'Ègara i el nou Passeig va passar a tenir numeració pròpia, no seguint la numeració de la Font Vella, el núm 2 es va situar a la Casa Benito Badrinas i a la seva façana si va posar una placa.

Des del cinc de maig de l'any 1894 fins al 1935 les fires es feien en el Passeig, fins que es traslladaren a la Rambla d'Ègara.
 
Al Passeig del Comte d'Ègara, destaquen les següents construccions, cliqueu:
 
 
Casa Benet Badrinas, Passeig del Comte d'Ègara núm 2 - 4
Foto, AF Jordi Plana.
 
  

Monument dedicat a Alfons Sala. Foto. AF Jordi Plana
 
 

Casa Sanmartí, Passeig del Comte d'Ègara núm 14 -16.
Foto, AF Jordi Plana.
 
 

Edifici núm 18-20, planta baixa: Restaurant Nobadis. 
Foto AF Jordi Plana.
 
 

Casa Monet, Passeig del Comte d'Ègara núm 22. Foto, AF Jordi Plana. 
 
 

 Detall d'un dels brolladors de l'estanyol i de l'edifici de la Mútua.
Foto, AF Jordi Plana.
 
 

En primer terme la Casa Duran, Passeig Comte d'Ègara 26.
Foto, AF Jordi Plana
 
GL
 
Passeig del Comte d'Ègara - C de la Font Vella, 41º 33' 46,83'' N - 2º 00' 53,93'' E
Passeig del Comte d'Ègara - P del Dr Robert, 41º 33' 47,57'' N - 2º 00' 59'' E
 
 
Carrer de Sant Isidre 
 
El 29 de desembre de l'any 1864, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Ignasi Amat i Galí (01/01/1863 - 31/12/1864), l'Ajuntament de Terrassa va prendre l'acord de posar-li al carrer que anava de la la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer al carrer del Pantà. Avui dia el carrer comença a la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer i acaba en arribar al carrer de Mare de Déu dels Àngels. L'Ajuntament de Terrassa tenia prevista la continuïtat del carrer de Sant Isidre amb el carrer de la Mina, però la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer sempre ha suposat una barrera entre els dos carrers. L'Ajuntament també va prendre l'acord de que l'amplària del carrer seria de 36 pams.
 

Ma esquerra de la cantonada entre la plaça de Mossèn Jacint Ver-
daguer i el carrer de Sant Isidre. Foto, AF Jordi Plana.
 
Al carrer de Sant Isidre, destaquen les següents construccions, cliqueu
 
 

Edifici de l'Escola Municipal de la Llar. Foto, AF Jordi Plana.
 
 

Escola Donya Magdalena, carrer Sant Isidre 27. Foto, AF Jordi Plana.
 
 Casa Mallofré
 
 

Detall de la façana de la Casa Mallofré. Foto. AF Jordi Plana. 
(IMG 1702, 22/06/2016)
 
 

 Casa i Magatzem Josep Casanovas. Foto, AF Jordi Plana.
 
 

Façana de l'Electra Industrial de Terrassa del carrer Sant Isidre.
Foto, AF Jordi Plana.
 

GL
 
C/Mare de Déu dels Àngels - C/Sant Isidre
C/Sant Leopold - P/Mossèn Jacint Verdaguer 

 Carrer de Sant Ignasi


El set de desembre de 1873, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa, Jaume Vallhonrat i Rovira (01/01/1869 - 02/01/1876) l'Ajuntament decideix obrir un carrer entre el carrer de Sant Leopold i el carrer de la Societat, l'actual carrer de Sant Ignasi.

L'Ajuntament de Terrassa pren l'acord d'anomenar al carrer, C/ de Sant Ignasi, l'any 1892 durant el mandat de l'alcalde de Terrassa, Miquel Homs i Rosés (31/01/1892 - 1/01/1894), però el carrer no restaria acabat fins l'any 1896, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa, Josep Ventalló i Vintró (01/07/1895 - 17/10/1897). El carrer de Sant Ignasi és un carrer molt curt que va del carrer de Sant Leopold al carrer del Nord. En aquest carrer destaquen: la façana lateral de la Casa Ignasi Escudé Galí, situada a la cantonada del carrer Sant Ignasi i carrer del Nord i a l'altra banda un bloc de pisos situat en els jardins de de la Casa Alegre, construït l'any 1966 i davant del bloc de pisos un fragment del claustre de Sant Pere de Puel·les que es trobava als jardins de la Casa Alegre.


  A la fotografia es pot apreciar tot el carrer de Sant Ignasi, en el primer
pla el carrer del Nord i al fons el carrer Sant Leopold.
Foto, AF Jordi Plana.
 
Al carrer de Sant Ignasi, destaquen les següents construccions, cliqueu:
 
 

 Casa Ignasi Escudé Galí, carrer del Nord núm 77.
Foto, AF Jordi Plana.
 
 

 Fragment del claustre de Sant Pere de Puel·les, carrer de Sant
Ignasi de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.
 
GL
 
Sant Ignasi-Sant Leopold 41º 34' 04'' N - 2º 00' 46'' E. 
Sant Ignasi-Sant Leopold 41º 34' 04'' N - 2º 00' 50'' E.

 Carrer de Sant Leopold
 
El carrer de Sant Leopold és un carrer de Terrassa que va des de la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer fins l'Avinguda 22 de Juliol. El carrer de Sant Leopold durant la primera meitat del segle XIX havia estat un torrent, que tenia el seu inici en l'actual Avinguda 22 de Juliol i desembocava al carrer de la Rasa. El dia 27 de juliol de 1857 l'Ajuntament de Terrassa, presidit per l'alcalde Josep Cadafalch i Bugunyà (15/01/1857 - 31/12/1858), va prendre l'acord d'urbanitzar el torrent convertint-lo en un carrer que havia de tenir 50 pams d'amplada.

Inici del carrer de Sant Leopold a l'alçada del final de la plaça de Mossèn
Jacint Verdaguer. Foto, AF Jordi Plana.

Cap a final de l'any 1860 es va començar a urbanitzar el carrer que inicialment l'ajuntament li havia posat el nom del carrer del Vapor, les primeres cases es van construir a l'extrem esquerre del carrer en el tram que fa cantonada amb el carrer de Cervantes.

Cruïlla del carrer de Sant Leopold amb el carrer Cervantes.
Foto, AF Jordi Plana.

Segons comenta Baltasar Ragón en el seu llibre Els Carrers de Terrassa L'Any 1900, durant l'època que el General O'Donnell triomfava amb les seves tropes al Marroc, i el seu nom, Leopold O'Donnell, esdevingué popular, l'Ajuntament de Terrassa va prendre l'acord de canviar el nom de carrer del Vapor per el nom de carrer de Sant Leopold.

Al carrer de Sant Leopold, destaquen les següents construccions, cliqueu:
 
 

Nau industrial Bonaventura Fornells, carrer Sant Leopold 86.
Foto, AF Jordi Plana.
 
 

 Casa Bonaventura Fornells. Foto AF Jordi Plana.
 
 

 Casa Francisca Masana Figueres. Foto, AF Jordi Plana.
 
 

 Magatzem Josep Casanovas, Sant Leopold, núm 27.
Foto AF Jordi Plana.
 
 

Casa i magatzem Josep Casanovas. Foto, AF Jordi Plana.
 
 

Detall de la façana de la Casa Comerma Torrella. Foto, AF Jordi Plana
 
GL 
 
Extrem Sud 41º 33' 59,99'' N - 2º 00' 47'' E. Extrem Nord 41º 34' 12'' N - 2º 00' 44'' E. TERRASSA
 
TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011