Josep Maria Coll i Bacardí, va ser un arquitecte català que destacà en la construcció d'edificis modernistes ubicats a Terrassa. Va néixer a Barcelona el 23 d'agost de 1878 i traspassà el 24 de març de 1917 a Terrassa. Fill de Josep Enric Coll i Masadas, advocat de Sant Andreu de Palomar, i d'Amèlia Bacardí i Casanovas de Barcelona.
Josep Maria Coll i Bacardí estudià arquitectura a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, i obtingué el títol d'arquitecte el 1907. L'any 1911 es traslladà a Terrassa, doncs havia guanyat la plaça d'arquitecte municipal, i va prendre posició del càrrec l'1 de gener de 1912. En arribar a Terrassa va fixar el seu domicili al carrer de Sant Quirze, mentre construïa la seva residència: La casa Baumann, a on va residir fins a la seva mort el 1917.
Casa Baumann (residència de JM Coll). Dissenyada per Josep
Maria Coll i Bacardí. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 2026 - 17/07/2016)
PRINCIPALS OBRES DE JOSEP MARIA COLL I BACARDÍ
Casa Baumann
La casa fou habitada inicialment pel seu creador, l'arquitecte Coll i Bacardí qui la va bastir l'any 1913. A la mort de Coll i Bacardí l'any 1917 la casa passa a mans de la família Masdeu que reformen l'edifici, l'any 1926 la casa és comprada per Ernst Baumann, suïs resident a Terrassa, representant de llanes, aquest convertí la casa en la seva residencia i en despatxos per la seva activitat, Baumann abandonà la casa i el negoci l'any 1959. Cal dir que hi ha alguna proposta no oficial per canviar el nom de l'edifici, s'ha proposat canviar el nom de Casa Baumann per el nom de Casa Coll Bacardí, arquitecte que va dissenyar la casa.
Detall de la porta principal de la façana sud i un fragment de la
tanca del jardí. Foto, AF Jordi Plana.
La Casa Baumann bastida per l'arquitecte Josep Maria Coll Bacardí l'any 1913 està protegida com a bé cultural d'interès local, identificador: IPAC, 28104. Estil arquitectònic: Modernisme.
Detall de l'ascensor exterior instal·lat per l'Ajuntament de Terrssa
Foto, AF Jordi Plana.
GL
41º 33' 50'' N - 2º 01' 08'' E. TERRASSA
Ermita del Sagrat Cor de Jesús
Aquest
edifici religiós està situat al barri de Can Boada del Pi de Terrassa
que forma part del districte 5. El barri rep el nom del Mas de Can Boada
del Pi i es troba per sobre de la via del ferrocarril Terrassa -
Manresa de la RENFE,
el barri està dividit pel mig per per la riera del Palau i des de la
dècada del 1980 la riera divideix el barri en dos: Can Boada Nucli Antic
i Can Boada del Pi.
La petita ermita del Sagrat Cor de Jesús, és un edifici protegit com a bé
cultural d'interès local. Identificador IPAC: 28258. L'ermita pertany a
la diòcesi del Bisbat de Terrassa.
Ermita del Sagrat Cor de Jesús. Foto, AF Jordi Plana.
L'ermita
d'estil modernista, va ser bastida per l'arquitecte Josep Maria Coll i
Bacardí, (que també és l'arquitecte de l'edifici del Parc de desinfecció de Terrassa),
l'any 1910. Està situada a l'avinguda de Can Boada del Pi. És una
construcció de petites dimensions, deu metres i quaranta centímetres de
llargària i quatre metres i setanta centímetres d'amplària, presenta una
sola nau amb coberta de volta parabòlica de maó pla, l'absis presenta
la planta de mig hexàgon cobert amb tres voltes apuntades.
Detall de l'absis de l'ermita del Sagrat Cor de Jesús.
Foto, AF Jordi Plana.
L'ermita durant la dècada del 1979 va acollir moltes reunions clandestines de militants del PSUC,
amb el consentiment dels capellans de l'època, opositores al franquisme
i que preparaven l'adveniment dels ajuntaments democràtics.
Ermita del Sagrat Cor de Jesús (Terrassa). AF Jordi Plana.
GL
41º 34' 14'' N - 1º 59' 53'' E. TERRASSA
Escola Donya Magdalena
L'Escola Donya Magdalena és un edifici de planta baixa, d'estil modernista, que
té al seu costat, compartint mitgera un altre edifici també de planta
baixa, més petit, d'estil també modernista que correspon a la casa
Mallofré, erròniament catalogada com la casa de Donya Mgdalena Rossell.
Grup Escolar Torrella- Foto: Fons Ragon-Amat, 1925
Escola Donya Magdalena, carrer Sant Isidre 27. Foto, AF Jordi Plana.
L'escola
va ser construïda per l'arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí
(Barcelona, 23 d'agost de 1878 - Terrassa 24 de març de 1917), que també
fou l'arquitecte del Parc de Desinfecció de Terrassa, l'any 1912 . La
promotora de l'escola va ser la mestra Magdalena Rosell Matlleu. Al
costat de l'escola es va construir la casa Mallofré, amb plànol de
l'arquitecte Antoni Pasqual, a instància d'Alfons Maria Ubach i Solà
(1909).
El 2 de gener de 1925, Magdalena va crear un setmanari infantil anomenat Alegria, que va tenir el recolzament del Bisbe de Barcelona, Sr Manuel Irurita Almandoz.
L'edifici alberga avui dia l'Oficina Municipal d'Escolarització i el Conseller Escolar Municipal de Terrassa. Està situada en el núm 27 del carrer de Sant Isidre, està protegida com bé cultural d'interès local. Va ser bastida per l'arquitecte Josep Coll i Bacardí l'any 1912. Estil: Modernisme.
L'edifici alberga avui dia l'Oficina Municipal d'Escolarització i el Conseller Escolar Municipal de Terrassa. Està situada en el núm 27 del carrer de Sant Isidre, està protegida com bé cultural d'interès local. Va ser bastida per l'arquitecte Josep Coll i Bacardí l'any 1912. Estil: Modernisme.
GL
41º 33' 59'' N - 2º 00' 43'' E. TERRASSA
Parc de desinfecció
El Parc de Desinfecció és un edifici aïllat envoltat de jardins, els Jardins Josep Maria Coll Bacardí.
És un edifici d'estil modernista que es caracteritza per les arcuacions
parabòliques, pels seus espais interiors amb molta llum natural i per
les solucions adoptades per tal d'evacuar amb facilitat i rapidesa els
gasos tòxics del procés de desinfecció.
Parc de desinfecció. Foto, AF Jordi Plana.
La
funció del Parc de Desinfecció de Terrassa, era una instal·lació
municipal a la que els terrassencs portaven la roba, els matalassos...
per tal de ser desparasitats. Un vehicle primer tirat a cavalls i
després motoritzat (Ford T), de color negre, recollia la roba o els
matalassos de les cases, el portava al Parc de Desinfecció i un cop
desinfestats un vehicle de color blanc els portava de nou a les cases
dels seus propietaris.
Façana lateral del Parc de desinfecció. Foto, AF Jordi Plana.
El
Parc de desinfecció és un edifici d'estil modernista, projectat per
l'arquitecte Josep maria Coll i Bacardí l'any 1915. Ubicat als Jardins
de l'Arquitecte Coll Bacardí, ctra d'Olesa, núm 82. És un edifici
catalogat com a bé d'interès local. Identificador: IPAC, 28206.
GL
41º 33' 22'' N - 1º 59' 49'' E. TERRASSA
Jardins de l'arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí
Aquests
jardins envolten el Parc de desinfecció de Terrassa dissenyat per
l'arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí, l'any 1915. Els jardins que
porten el nom de l'arquitecte, estan situats a ctra d'Olesa, núm 82, del
barri del Roc Blanc de Terrassa.
Els jardins i l'edifici del Parc de desinfecció, varen experimentar un gran deteriorament desprès de la Guerra Civil (durant els anys 40 i 50 del segle XX), nou fou fins l'adveniment dels ajuntaments democràtics que es fa la restauració de l'edifici i dels jardins.
Jardins del Parc Coll i Bacardí. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG
1824 - 28/02/2016)
Detall del passeig central dels Jardins de l'arquitecte Coll i Bacardí,
que envolten l'edifici del Parc de desinfecció. Foto, AF Jordi Plana i
Nieto. (IMG 1850 - 28/02/2016)
GL
41º 33' 22'' N - 1º 59' 49'' E. TERRASSA
Vapor Marcet Poal
El Vapor Marcet Poal és un edifici situat al carrer de la Rasa, 24-26-c,
té dues parts ben delimitades per les diferències notables en la
configuració de les façanes. La nau industrial, que fa cantonada amb el
carrer Pantà i a la seva dreta el magatzem i les oficines.
Vapor Marcet Poal, façana que correspon a les oficines i magatzem
tèxtil. Foto, AF Jordi Plana
El magatzem i les oficines varen ser construïdes l'any 1914 i foren
bastides per l'arquitecte Josep Maria Coll Bacardí. La façana segueix la
mateixa línia de la nau industrial, en alçada i profunditat, però
s'enriqueix amb la incorporació d'elements típicament modernistes.
L'edifici
bastit pels arquitectes Josep Maria Coll i Bacardí i Lluís Muncunill és
d'estil modernista. Està catalogat com a Bé d'interès local
(Identificador: IPAC, 28210)
Tot
el que va ser el Vapor Marcet Poal va ser remodelat l'any 1992 durant
el mandat de l'alcalde Manuel Royes i Vila. Avui dia alberga l'escola
Lanaspa en la nau industrial i dependències municipals d'educació en el
que era magatzem i oficines del vapor. Gràcies a la remodelació i al seu
ús, l'edifici és un dels exponents del modernisme industrial més ben
conservats de Terrassa.
GL 41º 33' 53'' N - 2º 00' 40'' E
Casa del Bunyolero
La
Casa del Bunyolero és un edifici de planta baixa més quatre. L'edifici
està protegit com a bé cultural d'interès local. Es tracta d'una
construcció vertical situada entre mitgeres. La façana de l'edifici
presenta una composició simètrica i regular que es repeteix a les
quatre plantes. L'aspecte que presenta actualment l'edifici del
Bunyolero és degut a una reforma realitzada per l'arquitecte Josep Maria
Coll i Bacardí durant l'any 1916.
Casa del Bunyolero, Portal de Sant Roc, 54
Foto, AF Jordi Plana (IMG 6940, 02/03/2019)
Detall del fris, cornisa i barana que coronen l'edifici. Foto, AF Jordi
Plana. (IMG 6945, 02/03/2019)
La
façana de la quarta planta està coronada per un fris de rajoles
majòliques amb garlandes. Per damunt del fris observem la cornisa i per
damunt d'aquesta la barana sinuosa decorada amb un trencadís.
Les rajoles majòliques foren fabricades per l'empresa Pujol i Bausis d'Esplugues del Llobregat. La fàbrica Pujol i Bausis,
estava situada a Esplugues del Llobregat i fou una de les empreses més
notables de Catalunya especialitzada en la fabricació de ceràmica
vidriada com les rajoles majòliques, durant la segona meitat del segle
XIX i començaments del XX.
La casa del Bunyolero està protegida com a bé cultural d'interès local, identificador IPAC : 28058.
GL
41º 33' 40'' N - 2º 00' 31'' E. TERRASSA
41º 33' 40'' N - 2º 00' 31'' E. TERRASSA
Grup Escolar Torrella
(enderrocat)
El
11 d’abril de 1910 Antoni Torrella i Maurí cedia a la Ajuntament una
porció de terreny amb la condició que s’utilitzes per edificar una
escola. L’espai estava situat a la rambla d’Ègara, cantoner amb els
carrer de Gutemberg i d’Antoni Torrella. El grup escolar es va inaugurà
el 5 de novembre de 1916. Aquest dia es va celebrar una gran festa per
l’ensenyament: va inaugurar-se el pavelló de Electricistes a l’Escola
Industrial i el Grup Escolar Torrella, amb la presència del rector de la
Universitat de Barcelona, Valentí Carulla, de l’alcalde Josep Ullés i
demés personalitats. Després d’un àpat a l’Hotel Peninsular, les
autoritats enfilaren cap a la rambla precedits per dos macers i la Banda
de Musica. Ja en l’edifici el prior del Sant Esperit, Josep Molera,
beneir l’escola i, en una de les sales del mateix es van desenvolupar
els actes d’inauguració. Va ser un dels edificis emblemàtics del
modernisme terrassencs amb l’estil inconfusible de l’arquitecte Coll i
Bacardí a semblança del parc de Desinfecció i la capella de Can Boada,
marcaven la silueta de dues naus laterals enllaçades per una central més
baixa en forma d’absis, essent, a principi de segle, l’edifici més alt
d’aquelles contrades. ( Font: Joaquim Verdaguer i Caballé El Grup Escolar Torrella)
Després de la riuada del 1962 que va afectar molt a la ciutat de Terrassa, l'escola va quedar molt afectada i el dia 2 de novembre de 1966 amb la inauguració de l'Escola França es tancà el Grup Escolar Torrella, i és enderrocat l'any 1968 perdent la ciutat de Terrassa un edifici emblemàtic del modernisme.
BIOGRAFIA DE JOSEP MARIA COLL I BACARDÍ
NOM ...................................................... Josep Maria Coll i Bacardí
NAIXEMENT .......................................... Barcelona, 23 d'agost de 1878
DEFUNCIÓ ............................................ Terrassa, 24 de març de 1917 (38 anys)
PROFESSIÓ .......................................... Arquitecte (Escola d'arquitectura de Barcelona)
OBTENCIÓ DEL TÍTOL ......................... 1907
PARES ................................................... J. Enric Coll i Masadas-Amàlia Bacardí i Casanovas
ARQUITECTE MUNICIPAL TERRASSA.1 de gener de 1912
RESIDÈNCIA ......................................... Casa Baumann o casa J.M. Coll i Bacardí
ESTIL ARQUITECTÒNIC ...................... Modernisme influenciat per la Secessió de Viena
PROJECTE URBANÍSTIC ..................... Urbanització del Torrent de Vallparadís per tal de
convertir-lo en parc municipal
MOVIMENT ............................................ Moviment Higienista, corrent preocupat per la salut i
salubritat de les ciutats industrials de l'inici del segle XX
MOVIMENT HIGIENISTA........................ Parc de Desinfecció i Urbanització del T. de Vallparadís
La urbanització del Torrent de Vallparadís, amb el pas del temps es convertirà en el parc urbà més gran de Catalunya, acabat amb fons europeus durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila (20/04/1972 - 12/04/2002). Parc de Vallparadís.
El Parc de Vallparadís alberga molts edificis patrimonials de la ciutat de Terrassa, entre els que destaquen, l'edifici del Centre de Documentació i Museu Tèxtil, El Castell Cartoixa de Vallparadís (seu principal del Museu de Terrassa), la Casa Baumann, la Seu d'Ègara o les Esglésies de Sant Pere.
També
podrem gaudir d'un refresc en diverses terrasses o prendre un bany o un
passeig en barca (segons l'època de l'any) en la piscina del parc que
té una superfície de més de 4000 metres quadrats. També podem fer un
recorregut pel parc pujant al tren en miniatura.
En
aquest primer escrit sobre el Parc de Vallparadís ens centrarem en la
zona nord que correspon al Torrent Monner i Torrent de les Bruixes.
Parc de Vallparadís., extrem nord, zona del Torrent Monner.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7374, 31/05/2020)
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7374, 31/05/2020)
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011
