Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 10 de juliol del 2026

ERMITES DE TERRASSA PART I

ERMITA DE SANT CRISTÒFOL DE CA N'ANGLADA 

L'ermita de Sant Cristòfol de Terrassa, avui, ermita de Sant Cristòfol de Ca N'Anglada, està situada al costat de la Masia de Ca n'Anglada, concretament a prop de la façana nord. La façana oest de l'ermita mira al carrer Mossèn Àngel Rodamilans, la façana sud a la masia de Ca n'Anglada, i la façana est al carrer de la Mare de Déu del Mar. Per accedir-hi ho podem fer per la porta de la Masia, núm 49 del carrer de la Mare de Déu del Mar, doncs masia i ermita formen part del mateix recinte. 

Detall de la façana de l'ermita de Sant Cristòfol de Ca n'Anglada de

Terrassa. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10624 - 14/11/2025)

L'ermita de Sant Cristòfol d'estil arquitectònic Romànic, va ser construïda durant el segle XI, els primers documents que fan referència a l'ermita, daten de l'any 1042. Una escriptura de l'any 1042 o del 1045, en què l’abat de Sant Llorenç del Munt estableix a un tal Onrenard uns alous del lloc de Banyeres, a Terrassa, hi figura una peça que termeneja amb el camí que va de Sant Cristòfol a Sant Julià d’Altura. (Font: Enciclopèdia.cat). 

L'ermita de Sant Cristòfol d'estil arquitectònic Romànic, va ser construïda durant el segle XI, els primers documents que fan referència a l'ermita, daten de l'any 1042. Una escriptura de l'any 1042 o del 1045, en què l’abat de Sant Llorenç del Munt estableix a un tal Onrenard uns alous del lloc de Banyeres, a Terrassa, hi figura una peça que termeneja amb el camí que va de Sant Cristòfol a Sant Julià d’Altura. (Font: Enciclopèdia.cat).

L'ermita és de planta en forma de T. La nau és rectangular i té afegida una capçalera, simulant un transsepte amb l'altar en posició central.

Detall de la nau de l'ermita de Sant Cristòfol de Terrassa. Font, AF 

Jordi Plana i Nieto. (IMG 10635 - 14/11/2025)

GL
 
41º 33' 40'' N - 2º 01' 48'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
 
 ERMITA DE SANT JOSEP DE LA MASIA TORRE MOSSÈN HOMS 

L'ermita de Sant Josep, és una construcció de petites dimensions, presenta una planta rectangular amb una única nau. L'ermita de Sant Josep estava al servei de la Masia Torre de Mossèn Homs. La primera missa es va celebrar el 6 de febrer de 1537, quan la masia era propietat de Mossèn Jaume Doms (el mot Mossèn, feia referència a ciutadà honrat).
 
Detall de la façana principal (orientada a ponent), en l'actualitat.

Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10676 - 20/11/2025)

L'ermita del Sagrat Cor o de Sant Josep, ha estat molt modificada, l'any 1957 fou restaurada i es varen perdre alguns dels elements principals, entre ells el porxo situat a l'entrada de la façana principal, aquest presentava una teulada de dues vessants.

Detall de la façana principal de l'ermita, abans del 1957.

Font de la foto, AMAT

Si observem la fotografia anterior podem observar vestigis de la teulada del porxo, paral·lela a la teulada de l'ermita.

HISTÒRIA
 
Ermita del Sagrat Cor o de Sant Josep
 
 
Construcció segle XVI
 
Primera missa 6 de febrer de 1537
 
Obra popular
 
Fou reconstruïda durant la dècada de 1940
 
Fou rehabilitada l'any 1957
 
La nova campana fou beneïda el 16 de juny de 1957 durant la Festa de la Reconciliació de l'Ermita de Sant Josep
 
L'any 1987 es torna a restaurar.
 
Actualment s'obre al culte durant les romeries de la "Hermandad Divina Pastora" i per Sant Josep la "Hermandad de Abrucena de Terrassa.
 
GL
 
41º 34' 58.83'' N - 2º 02' 20.77'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
 
CAPELLA DE SANT ROC DE LA BARATA. EXTERIOR 
 
En aquesta entrada del blog Passejant per Terrassa parlarem de la casa pairal de la Barata i de la seva capella consagrada a Sant Roc. Si bé la casa està situada en el terme municipal de Matadepera, dedicaré dues entrades a aquesta masia per la gran relació i significació de la família Barata amb la ciutat de Terrassa, des de que aquesta era una vila fins l'actualitat, en aquest blog ja vaig fer una referència a la casa Joan Barata del carrer de Sant Pere de Terrassa.

En aquesta primera part parlarem de la capella de Sant Roc de la Barata, situada a l'esquerra de la façana principal de la casa pairal de la Barata i uns quatre metres per sobre del nivell d'aquesta.

Detall de la Capella de Sant Roc de la Barata. Foto AF Jordi Plana.
(IMG 6887, 07/12/2018)

El 10 de febrer de 1622, Joan Sentís bisbe de Barcelona, concedí permís a en Miquel Roca i Barata, casat amb na Elisabet Barata i Margarit, per aixecar una capella amb planta de creu llatina dedicada a Sant Roc, situada al costat de la casa pairal de la Barata, a 71 passes del portal Major i dins dels límits de la parròquia de Matadepera.

Façana principal de la Capella de Sant Roc de la Barata. Foto, AF 
Jordi Plana. (IMG 6881, 07/12/2018)

La capella està formada  per una nau amb transsepte i capçalera plana. S'accedeix per unes escales de pedra flanquejades a dreta i esquerra per una sèrie de xiprers. Fou construïda amb el termini d'un any pels mestres d'obres Ramon Sorís i el seu fill Joan Sorís (1622-23). La façana principal té un revestiment de propietats impermeables acabat amb esgrafiats geomètrics. 
GL

41º 38' 28'' N - 1º 59' 26'' E. MATADEPERA

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
 
CAPELLA DE SANT ROC DE LA BARATA. INTERIOR 
 
Seguim a la capella de Sant Roc de la Barata per parlar-vos de l'interior, com ja es va comentar en la darrera entrada: La capella de Sant Roc de La Barata. Exterior Part I, el 10 de febrer de 1622, l'Excm. Joan Sentís, bisbe de Barcelona, donà permís a en Miquel Roca Barata i Margarit, per construir una capella dedicada a Sant Roc, en els terrenys de La Barata i dins dels límits de la parròquia de Matadepera... La capella fou construïda amb el termini d'un any pels mestres d'obres: Ramon Sorís (pare) i Joan Sorís fill, aquests aixequen una església de planta en creu llatina, d'una sola nau i d'inspiració barroca, l'estil barroc és molt més apreciable a l'interior.

La capella va sofrir la barbàrie injustificada en dos períodes de la seva història: la profanació del reliquiari, en l'època del francès. L'interior va ser incendiat durant l'ocupació de La Barata el 1936. De l'incendi només es van salvar tres frontals de ceràmica dels que ja parlarem en aquesta entrada, és així, que tot l'interior va ser reconstruït a partir de 1940 per Teresa Gual, esposa d'Antoni Barata i Rocafort, tot seguint les recomanacions de Josep Rigol i Fornaguera director de la Junta de Museus de Terrassa i posterior director del Museu Municipal d'Art de Terrassa.

 Detall de l'altar de la Capella de Sant Roc de la Barata
dedicat a Sant Roc. Foto AF Jordi Plana. (IMG 6851, 07/12/2018)

Motius per dedicar la capella a Sant Roc

El 10 de febrer de 1622, data en la que Joan Sentís bisbe de Barcelona, donà permís a la família Barata per construir una capella dedicada a Sant Roc, encara estava molt present l'epidèmia de pesta bubònica del 1588 que afectà Catalunya i en concret Terrassa.
El 15 d'agost de 1588 es considera el dia què la pesta bubònica entra a la vila de Terrassa, ocasionat als següents mesos més de 300 morts, un 10% de la població terrassenca, cal dir que en aquesta època la població censada a Terrassa era d'uns 3000 habitants.
 
GL

41º 38' 28'' N - 1º 59' 26'' E. MATADEPERA

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
 
 ERMITA DEL SAGRAT COR DE JESÚS 


Aquest edifici religiós està situat al barri de Can Boada del Pi de Terrassa que forma part del districte 5. El barri rep el nom del Mas de Can Boada del Pi i es troba per sobre de la via del ferrocarril Terrassa - Manresa de la RENFE, el barri està dividit pel mig per per la riera del Palau i des de la dècada del 1980 la riera divideix el barri en dos: Can Boada Nucli Antic i Can Boada del Pi.

La petita ermita del Sagrat Cor de Jesús, és un edifici protegit com a bé cultural d'interès local. Identificador IPAC: 28258. L'ermita pertany a la diòcesi del Bisbat de Terrassa.


Ermita del Sagrat Cor de Jesús. Foto, AF Jordi Plana.

L'ermita d'estil modernista, va ser bastida per l'arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí, (que també és l'arquitecte de l'edifici del Parc de desinfecció de Terrassa), l'any 1910. Està situada a l'avinguda de Can Boada del Pi. És una construcció de petites dimensions, deu metres i quaranta centímetres de llargària i quatre metres i setanta centímetres d'amplària, presenta una sola nau amb coberta de volta parabòlica de maó pla, l'absis presenta la planta de mig hexàgon cobert amb tres voltes apuntades.

Detall de l'absis de l'ermita del Sagrat Cor de Jesús.
Foto, AF Jordi Plana. 

Cada un dels tres pinyons de l'absis té una finestra en arc apuntat, les tres obertures estan emmarcades amb maó vist. L'ermita és de maó amb façanes estucades de color blanc i amb els arcs i cantells de maó vist. Tot l'edifici té un sòcol de paredat de còdols.
 
GL 
 
41º 34' 14'' N - 1º 59' 53'' E. TERRASSA


TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011
 

dimecres, 8 de juliol del 2026

FÀBRICA FONT I BATALLÉ

La Fàbrica Font i Batallé, també coneguda com a Fàbrica Pere Font i Batallé, té com edifici principal una nau rectangular, amb façana al carrer Doctor Cabanes, núm 22 de Terrassa. La nau industrial és un edifici protegit com a bé cultural d'interès local.

La fàbrica que ve tenir activitat tèxtil fins a la dècada del 1970, fou dissenyada per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada. Desprès del tancament la nau fou reconvertida com a garatge per a cotxes. En l'actualitat, la nau ha estat rehabilitada per tal d'albergar habitatges i oficines. La reforma de la Fàbrica Font i Batallé, fou realitzada pels arquitectes Bacardit, Mampel i Pont l'any 1997,durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila ( 20/04/1979 - 12/04/2002 ).

Detall de la façana esquerra de la Fàbrica Font Batallé. Foto, AF

Jordi Plana i Nieto. (IMG 10796 - 21/05/2026)

Un dels elements característics de la nau industrial, són els grans finestrals de tot el seu perímetre, Muncunill va dotar de grans finestres i lluernes a tots els seus edificis industrials, doncs en la indústria tèxtil de l'època era molt important la disponibilitat de llum natural per tal de garantir la perfecció del color dels teixits elaborats, i aquesta fàbrica n'és un exemple.

Detall de la façana de la Fàbrica Font Batallé

Carrer Dtr Cabanes, núm 22. Foto, AF Jordi

Plana i Nieto. (IMG 10792 - 21/05/2026)

La Fàbrica Pere Font i Batallé, disposava d'un magatzem tèxtil per tal de vendre els seus productes, el Magatzem Font i Batallé, va ser bastit per l'arquitecte Melcior Vinyals l'any 1910.

Pere Font i Batallé, fou el promotor de l'edifici residencial situat al Portal de Sant Roc, el primer edifici d'habitatges de gran alçària de Terrassa. L'edifici fou construït l'any 1942, seguint el projecte de l'arquitecte terrassenc Ignasi Escudé i Gibert.

La nau protegida de la Fàbrica Font i Batallé, presenta una planta rectangular, amb dues plantes d'alçària, coberta amb voltes catalanes tensades, de revoltó. L'estructura de les naus s'alça sobre pilars de ferro forjat (en alguns segments de les naus) i sobre encavallats de bigues de fusta.

L'edifici presenta façanes de maó vist en tot el seu perímetre. Les finestres de grans dimensions, s'emmarquen en obertures rectangulars i amb arcs rebaixats, en maó aplantillat.

Detall de la façana de la dreta de la Fàbrica Font Batallé. Font, AF

Jordi Plana i Nieto. (IMG 10789 - 21/05/2026)

Detall de dues de les finestres de la planta

baixa de la Fàbrica Font Batallé. AF, Fordi

Plana i Nieto. (IMG 10791 - 21/05/2026)

Totes les finestres de la planta baixa i del pis, presenten la mateixa composició: obertura d'arc rebaixat amb brancals i llinda de maons arrodonits en els perfils, i ampits també de maons, donant a tota la nau una composició simètrica i equilibrada.

Tota l'obra és bastida en maó vist, amb obertura d'arc rebaixat en maó aplantillat com a únic element decoratiu. La façana està ritmada per lesenes i cornises corbes, de perfil rom, que fan visible l'estructura de voltes a la catalana de la coberta i a la vegada conformen els espais on s'obren les finestres. Font: Viquipèdia.

L'edifici de l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, segueix l'estètica d'un altre dels seus projectes: La Societat General d'Electricitat, ubicada a la cantonada entre els carrers de la Unió i Joan Coromines de Terrassa, ambdós edificis presenten la mateixa configuració en les seves finestres i cornises.

L'edifici fou bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, l'any 1916, encarregat per l'empresari Pere Font i Batallé, per instal·lar-hi una fàbrica de teixits de llana. La fàbrica no disposava de xemeneia per a la caldera de vapor, doncs Terrassa havia iniciat l'electrificació. 

L'any 1935, Pere Font i Batallé va cedir part de les accions als seus quatre fills, que no a les filles, i la fàbrica va passar a anomenar-se Anònima Font Batallé.

A la planta baixa hi havia 40 telers de pic de garrot i espasa. Ala fàbrica hi havia cardes, selfactines, ordidors..., maquinaria indispensable per a la filatura d'estam.

Detall de la façana i cornisa del carrer Dr Cabanes, núm 22. 

Foto, AF JordiPlana i Nieto. ( IMG 10793 - 21/05/2026)


Detall façana central i esquerra. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

( IMG 10784 - 21/05/2026)

La fàbrica d'estil modernista, és una de les darreres construccions industrials de l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.

FITXA  

NOM ............................................................ Fàbrica Pere Font i Baltà

UBICACIÓ ................................................... Carrer del Doctor Cabanes, núm 22

ARQUITECTE .............................................. Lluís Muncunill i Parellada

ANY DE CONSTRUCCIÓ ............................ 1916

ESTIL ARQUITECTÒNIC ............................. Modernisme

CANVI DE NOM ........................................... Anònima Font Batallé (1935)

ÚS ................................................................. Indústria llanera

RESTAURACIÓ ............................................ 1997

ARQUITECTES ............................................. Bacardit, Mampel i Pont

ÚS .................................................................. Residencial i oficines

ACCESSOS ................................................... C. Dr Cabanes i carrer del Vall

ESTAT DE CONSERVACIÓ ........................... Exel·lent

PROTECCIÓ .................................................. Bé cultural d'interès local

IDENTIFICADOR ............................................ IPAC: 28203

PREMI DE LA RESTAURACIÓ ....................... Bonaplata (premis per a la valoració del patrimoni industrial. Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya)

Fonts consultades:

Records de Terrassa

Viquipèdia

Rafel Comes i Ezequiel

GL

41º 34'' N - 2º 01' E

 TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

 
TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
 
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011
 

dimarts, 7 de juliol del 2026

LA CATEDRAL DE TERRASSA

BASÍLICA DEL SANT ESPERIT 

Deixem la casa Badia i Cal baró de Corbera, creuem la boca del carrer de la Font Vella i ens dirigim al centre de la Plaça Vella per tal de contemplar la la portalada de la Catedral i el seu campanar.

Catedral de Terrassa. Plaça Vella. Foto, AF Jordi Plana


La catedral de Terrassa és un temple dedicat al Sant Esperit. Fins l'any 2004 el temple era conegut com basílica del Sant Esperit, aquest mateix any, el Vaticà va crear el nou bisbat de Terrassa, com a segregació del bisbat de Barcelona i la basílica del Sant Esperit va convertir-se en la Catedral de Terrassa. Així es va recuperar l'antic bisbat d'Ègara que havia existit entre els segles V i VIII, també com una segregació del bisbat de Barcelona i que va tenir la seva seu a les esglésies de Sant Pere, que avui constitueixen el Conjunt Monumental de les Esglésies de la Seu d'Ègara.

La Catedral ocupa gran part de la façana est de la Plaça Vella, va ser construïda entre 1574 i 1616 seguint l'estil Gòtic, tot i que en aquella època la majoria de temples es construïen seguint l'estil Barroc. Durant la guerra civil un incendi va destruir el retaule barroc obra de Joan Mompeó i l'església va ser utilitzada com a garatge.  L'any 1958 es va inaugurar el nou retaule, obra d'Enric Monjo.

L'atri és d'estil neogòtic, bastit l'any 1918, va patir també els efectes de la guerra civil i es va reconstruir l'apostolari de Josep Llimona que s'havia destruït substituint-lo per l'actual de Nicanor Carballo.


Detall de l'apostolari de l'atri obra de Nicanor Carballo. 
AF, Jordi plana

BISBAT DE TERRASSA  

El bisbat de Terrassa correspon a la demarcació de l'església catòlica que té la seva capital a la ciutat de Terrassa. El bisbat de Terrassa fou creat a partir de la divisió del bisbat de Barcelona, l'any 2004, com ja havia passat l'any 450 al fundar-se el Bisbat d'Ègara. El primer bisbe i l'actual és Mons. Josep Àngel Saiz Meneses.

El bisbat de Terrassa té 1017003 habitants, 120 parròquies, 171 capellans, 24 comunitats de religiosos i 88 de religioses. Desprès del bisbat de Barcelona és la demarcació de l'església catòlica més gran de Catalunya.

 Portalada de la catedral de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

Atri de la catedral de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

L'any 2004 el Vaticà va crear el nou bisbat de Terrassa, com a segregació del bisbat de Barcelona i com ja va succeir l'any 450 amb el Bisbat d'Ègara, calia decidir la ubicació de la catedral. Es va decidir que la basílica del Sant Esperit de Terrassa seria la nova catedral. 

Així es recuperà l'antic Bisbat d'Ègara (450 dC - 714 dC) que tenia la seu a les esglésies de Sant Pere, però aquesta vegada amb el nom de bisbat de Terrassa.

 BISBAT DE TERRASSA 

El bisbat de Terrassa correspon a la demarcació de l'església catòlica que té la seva capital a la ciutat de Terrassa. El bisbat de Terrassa fou creat a partir de la divisió del bisbat de Barcelona, l'any 2004, com ja havia passat l'any 450 al fundar-se el Bisbat d'Ègara. El primer bisbe i l'actual és Mons. Josep Àngel Saiz Meneses.

El bisbat de Terrassa té 1017003 habitants, 120 parròquies, 171 capellans, 24 comunitats de religiosos i 88 de religioses. Desprès del bisbat de Barcelona és la demarcació de l'església catòlica més gran de Catalunya.

 Portalada de la catedral de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

Atri de la catedral de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

L'any 2004 el Vaticà va crear el nou bisbat de Terrassa, com a segregació del bisbat de Barcelona i com ja va succeir l'any 450 amb el Bisbat d'Ègara, calia decidir la ubicació de la catedral. Es va decidir que la basílica del Sant Esperit de Terrassa seria la nova catedral. 

Així es recuperà l'antic Bisbat d'Ègara (450 dC - 714 dC) que tenia la seu a les esglésies de Sant Pere, però aquesta vegada amb el nom de bisbat de Terrassa.
 
PALAU EPISCOPAL DE TERRASSA  

El Palau Episcopal del bisbat de Terrassa, també anomenat edifici de la Cúria Diocesana, està situat al carrer de Vinyals núm 49. Obra de l'arquitecte Jan Baca i Pericot. És un edifici de vuit plantes, quatre d'elles soterrades i amb una superfície edificada de 5.162 m2. L'edifici fou construït per Baldó i ass constructora, empresa terrassenca amb seu al carrer de Gutenberg. Les obres van durar 23 mesos i van finalitzar l'any 2010. L'empresa terrassenca Emtek instal·lacions i manteniments va realitzar la instal·lació de: Electricitat, Aigua, climatització, telecomunicacions, ventilació, contra incendis i sistemes de seguretat. El Palau Episcopal va ser construït en el terreny cedit per la Fundació Busquets i va tenir un cost de construcció de sis milions d'euros.

Palau Episcopal de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

El dissabte 11 de desembre de 2010 s'inaugurà la nova cúria del bisbat de Terrassa. L'acte d'inauguració fou presidit pel nunci Renzo Fratini, el president en funcions de la Generalitat de Catalunya José Montilla, el bisbe de Terrassa Josep Àngel Saiz Meneses, el cardenal Lluís Martínez Sistach, l'arquebisbe emèrit de Barcelona Ricard Maria Carles i l'alcalde de Terrassa Pere Navarro i Morera.

Coincidint amb la inauguració del Palau Episcopal del bisbat de Terrassa es va fer públic el nomenament dels primers vicaris episcopals de la diòcesi del b de Terrassa i la nova organització territorial de la diòcesi en tres zones pastorals: Vallès Occidental, Vallès Oriental i Collserola.

 Palau Episcopal de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.
 
 BISBAT D'ÈGARA 450 dc -714 dc

La Seu d'Ègara és un conjunt monumental religiós format per tres esglésies, Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, situat damunt d'un terreny alçat a la confluència dels torrents de Vallparadís i Monner i a l'Antic barri de Sant Pere de Terrassa. El Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere o La Seu d'Ègara és un exemple únic de l'arquitectura religiosa que conserva elements arquitectònics de diferents èpoques: dels primers segles del cristianisme, de la Hispània romana, de l'època que va ser seu episcopal durant el període visigòtic, de l'època medieval i de l'art romànic.
El complex religiós ha tingut activitat ininterrompuda des del segle IV fins el dia d'avui i pot considerar-se un conjunt monumental únic a Europa.

Seu d'Ègara, Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria. 
Foto, AF Jordi Plana.

El bisbat d'Ègara fou una demarcació episcopal de l'església cristiana a Catalunya a l'alta edat mitjana, un territori de la Catalunya romana que correspon avui dia a la ciutat de Terrassa.

En els terrenys que avui ocupa el Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere, existeixen vestigis d'algun tipus d'assentament paleocristià anterior al segle V. El Bisbat d'Ègara fou fundat l'any 450, en esdevenir-se la ciutat d'Ègara Seu Episcopal  va ser necessari dotar-la d'una catedral. El testimoni arqueològic d'una primitiva basílica d'una sola nau el trobem sota l'església de Santa Maria i a l'exterior d'aquesta encara podem trobar la base d'algun dels seus murs, la segona catedral hauria estat construïda al final del segle VI i seria la que albergaria el el Concili Egarenc el mes de gener de l'any 615

Reconstrucció de l'antiga Catedral del Bisbat d'Ègara. s V i VI.
Dibuix Francesc Riart. Museu de Terrassa.
 
GL 41º 33' 31,42'' N - 2º 00' 28,53'' E. TERRASSA  
   
TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE


Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim 
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011