Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 9 d’abril del 2026

MASIES DEL CASC URBÀ DE TERRASSA

En aquest escrit faré esment a les millors masies ubicades al casc urbà de la ciutat de Terrassa. L'escrit serà ampliat en els propers dies amb altres masies d'especial interès arquitectònic.

MASIA FREIXA 

 La Masia Freixa és un edifici residencial unifamiliar situat en el barri de Ca n'Aurell, envoltat de 22000 metres quadrats de jardins. L'edifici inicial va ser construït l'any 1896, concebut com a filatura. L'any 1907 el propietari de la fàbrica, Josep Freixa i Argemí, encarrega a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada la reforma de la fàbrica per tal de convertir-la en residència, reforma que va produir-se entre els anys 1907 i el 1914.


Façana principal de la Masia Freixa. Foto, AF Jordi Plana.

La Masia Freixa, edifici principal del Parc de Sant Jordi, s'ha convertit en la imatge icònica del modernisme terrassenc i fins i tot de la ciutat de Terrassa. L'obra de Lluís Muncunill és d'inspiració gaudiniana pel que fa als arcs parabòlics i les voltes que configuren la teulada de l'edifici.

Detall dels arcs parabòlics i les voltes d'un dels porxos.
Foto, AF Jordi Plana.
 
GL 
 
41º 33' 47'' N - 2º 00' 15'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
 
MAS DE LA CASTLANIA 
 
El Mas de la Castlania, és una masia situada a la dreta del torrent de Vallparadís, també es coneix com la Torre de la Castlania o la Casa Canela. Està ubicada al carrer Serrano, núm 37 de Terrassa, integrada en el casc urbà de la ciutat. És una dels edificis més antics de Terrassa, el seu origen es remunta a l'època medieval, fou construït entre 1319 i 1323 per Blanca de Centelles i de Terrassa com a residència dels seus procuradors.

Blanca de Centelles, fixarà la seva residència al Castell Cartoixa de Vallparadís, a uns pocs centenars de metres del Mas de la Castlania.

El castell cartoixa de Vallparadís és una antiga fortificació situada vora el torrent de Vallparadís. La primera referència d'una fortificació la trobem en un document del 1110. Segons aquest document, Berenguer de Sanlà i la seva esposa Ermessendis compren unes terres al comte de Barcelona Ramon Berenguer III, amb l'objectiu de construir-hi la seva residència. La família adoptarà el cognom de Terrassa. L'any 1273, Blanca de Centelles, filla de Saurina de Terrassa i de Bernat de Centelles s'instal·là al castell amb la seva mare. L'any 1304 Blanca es va casar amb Guillem de Galceran de Cabrenys ?, desprès de la mort del seu marit Blanca tornà al castell de Vallparadís, la seva casa pairal.

Font de la foto, Pobles de Catalunya, autor de la foto: Rafael Morante.

Castlania: conjunt de bens o drets que depenen d'un castell i que han de permetre el seu sosteniment  (en aquest cas, el Castell Cartoixa de Vallparadís).

El Mas de la Castlania ha experimentat amb el pas dels segles, una sèrie de transformacions que han deixat el mas de forma lamentable, tot i ésser una de les construccions més antigues de Terrassa, relacionades amb el topònim de la ciutat.

Detall del Mas de la Castlania, dibuix de Mateu Avellaneda, en el

que mostra una recreació del mas.

Detall del Mas de la Castlania (final segle XIX, any 1885). Foto, AF

Baltasar Ragon - AMAT

L'edifici actual presenta tres elements arquitectònics de l'antiga masoveria de la castlania: una finestra gòtica (de les tres inicials), la porta d'accés al mas i les parets d'una galeria situada a la dreta de la porta d'accés.

Detall de la finestra gòtica situada per sobre de la porta d'accés al Mas

Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10686 - 02/12/2025)

  GL

41º 33' 35'' N - 2º 01' 08'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

 MASIA DE MOSSÈN HOMS

La Torre de Mossèn Homs, és una masia situada al nord-est de Terrassa, carretera C-1415a de Terrassa a Castellar del Vallès, km 18,8. ( a tocar del barri de Sant Llorenç de Terrassa). La masia fou construïda durant el segle XVII. Els seus propietaris no la van habitar mai, l'explotació agrícola depenia de les famílies de masovers que se'n ocupaven.

La masia, tal com la coneixem avui dia, fou construïda adossada a una torre de defensa o de vigilància entre Terrassa, Sabadell i Sant Quirze del Vallès. D'aquesta torre encara trobem vestigis, documentada l'any 993, a la dreta de la façana principal de la Masia, es poden observar petites finestres quadrades (per vigilar) i espitlleres per disparar fletxes. El nom de la Masia, Mossèn Homs fa referència a Mossèn Jaume Doms (ciutadà honrat), propietari d'aquesta durant el segle XVI.

Actualment la Masia ofereix serveis educatius: Escola d'Hoteleria i Turisme del Vallès (Tècnic/a en serveis en restauració), Escola d'Hoteleria i Turisme del Vallès (Tècnic/a superior de productes alimentaris), Escola d'Hoteleria i Turisme del Vallès (Tècnic/a en forneria, pastisseria i confiteria). Institut Cavall Bernat (La Castellassa s/n, 08227 Terrassa, Tel 937851143), Torre Mossèn Homs (Carretera de Castellar, Km 19, 08227 Terrassa, Tel 937862525)


Detall de la masia Torre de Mossèn Homs.

Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10663 - 20/11/2025)

 

Detall de la Masia de Mossèn Homs. Foto, Josep Escoda Molina. 
Font AMAT
 
 GL
 
41º 34' 59'' N - 2º 02' 19'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

 MASIA DE CA N'ANGLADA


La Masia de Ca n'Anglada, està situada al barri de Ca n'Anglada de Terrassa, entre els carrers d'Àngel Rodamilans i el carrer de la Mare de Déu del Mar, 49. És una construcció de planta rectangular, formada per una planta baixa, un pis i golfes. Presenta la façana principal orientada a migdia. A la Masia s'accedeix pel carrer de la Mare de Déu del Mar, núm 49.

Al costat de la Masia hi ha l'ermita romànica de Sant Cristòfol (segle XI), que inicialment donava nom a la Masia. 

 

Masia de Ca n'Anglada. Foto, AF Jordi

Plana i Nieto. (IMG 10595 - 14/11/2025)

 Detall de la façana principal, orientada a mig dia. Foto, AF Jordi

Plana i Nieto.(IMG 10600 - 14/11/2025)

El nom de la Masia de Ca N'Anglada estava vinculat a l'Ermita de Sant Cristòfol, del segle XI, per la capella del mateix nom, situada al nord de la mateixa masia. La masia fou construïda el segle XV, al costat de l'esmentada Ermita.

 Detall de l'Ermita de Ca n'Anglada. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG
10624 - 14/11/2025)  
 
GL
 
41º 33' 40'' N - 2º 01' 48'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
 
MASIA MARCET
 
La masia és un edifici aïllat que va ser construït al costat del mas de Can Boada del Pi quan aquest ja no tenia les condicions i les comoditats que volien els propietaris de Can Boada en la primera dècada del Segle XX. Els propietaris residirien durant un temps a la Masia Marcet i els masovers ho farien a l'antic mas de Can Boada. Amb el temps els propietaris de les dues masies fixarien la residència al centre de la ciutat i la Masia Marcet començaria a deteriorar-se mentre els terrenys agrícoles del voltant eren urbanitzats.

 Masia Marcet. Foto, AF Jordi Plana.

L'edifici és de planta quadrada i consta de planta baixa i pis. La planta baixa presenta tres obertures, la porta en arc rebaixat i dos gran finestres geminades amb reixes de ferro forjat a banda i banda de la porta central. La façana principal té un porxo format per dos balcons i una terrassa central, el porxo avui apuntalat, està sostingut per dues columnes de fosa. 

Detall de la façana de la primera planta. Foto, AF Jordi Plana.
 
MASIA DE CAN BOADA
 
La Masia de Can Boada és un edifici de planta rectangular de planta baixa i pis. L'element més característic de la masia és la façana principal, perpendicular al carener. La portalada és en arc de mig punt adovellat ( La dovella és una peça trapezoïdal utilitzada en la construcció d'arcs i voltes que distribueix les forces cap els brancals), per damunt de la porta hi ha una finestra rectangular (gòtica) amb brancals motllurats de pedra que tenen capitells amb cares humanes, llinda i trencaaigües de pedra, per sota de la finestra observem un respirall de pedra en forma de rosetó (tot el conjunt d'inspiració gòtica). A banda i banda d'aquesta finestra dues finestres més petites amb llindes, brancals i trencaaigües de pedra.

Detall de la finestra del primer pis situada damunt de la porta.
Foto, AF Jordi Plana.
 
La masia de Can Boada del Pi fou construïda durant el segle XVI, tot i que ja existia una construcció anterior en el seu lloc del segle XI, és d'estil gòtic tardà i està protegida com a bé cultural d'interès local, identificador, IPAC: 28259. Les façanes han estat arrebossades i la teulada ha estat restaurada com la de la Masia Marcet.

Detall de la finestra d'estil gòtic tardà de la façana principal de la
masia de Can Boada. Foto, AF Jordi Plana.
 
GL 
 
41º 34' 17'' N - 1º 59' 51'' E. TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
 
CAL CONCO
 
La masia de planta rectangular es troba darrera de l'antic magatzem Badrinas Sallent i Cia i amb la façana paral·lela al carrer del Camí Fondo, deixant un petit pla entre façana i el carrer.
 
Façana de Cal Conco. Foto AF Jordi Plana.

El mal nom d' El Conco venia ja dels Vinyals que eren una família de rajolers. Joan Vinyals i Rodó, propietari de la masia es va casar amb Joaquima Coll i Torrella i van tenir quatre fills sense massa sort, un Francesc, va morir el primer dia, un altre del mateix nom va morir als tres mesos, un altra Rosa, als sis dies. L'Única que va sobreviure va ser la Dolors que al morir Joan Vinyals el 1882 va quedar pubilla de la casa.

Dolors Vinyals i Coll va ser la mestra de les noies que el 1915, va brodar el penó de l'Escola Coral. El 1894 es va casar amb Alfons Ubach i Solà, (1862 - 1932), alcalde de Terrassa el 1904 - 1905. ( Rafel Comes i Ezequiel)

Detall de la porta d'accés a la masia de Ca l'Ubach.
Foto AF Jordi Plana.
 
GL 
 
41º 33' 57'' N - 2º 00' 47'' E 
 
CAL BARÓ DE CORBERA
 
En el transcurs del segle XIX, a la casa hi feia llargues estades Antoni de Ramon i Mora, baró de Corbera, que tenia la seva residència oficial a París. Antoni de Ramon va ser regidor de l'Ajuntament de Terrassa (1866) i l' any 1871 fou diputat a Madrid. El baró de Corbera va morir a París l'any 1903 i el seu fill Pau va heretar la casa de la Plaça Vella, però, aquest arruïnat, va haver de vendre totes les seves propietats heretades del seu pare, entre elles la casa de la Plaça Vella. 

A la planta baixa, i a principis del segle XIX el baró de Corbera va llogar els baixos a Bonaventura Piera i Castellet, que va instal·lar una fàbrica de Xocolata, la primera de la ciutat, amb el temps s'obriria un altra fàbrica de xocolata al carrer Pare Llaurador. En Piera era el propietari de la Pastisseria Piera, per a mi la més prestigiosa que ha tingut Terrassa, i que feia els millors croissants de la ciutat, mai més superats per cap pastisseria i els millors pastissos que no tenien res que envejar a la millor pastisseria francesa, una llàstima que tanqués.

Després de la fàbrica de xocolata s'hi va establir una vaqueria i actualment hi ha un forn i pastisseria, Cal Turull, que també manté una molt bona qualitat i és una de les dues millors pastisseries de la Ciutat.


Cal Baró de Corbera, Plaça Vella de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana
 
 
GL 
 
41º 33' 44'' N - 2º 00' 40'' E. TERRASSA
 
 
MAS DELCASTELL CARTOIXA DE LA QUADRA DE VALLPARADÍS
 
L'any 1830 durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Manel Frutos Lleonart (1828 - 1836), la Quadra de Vallparadís i el seu castell passen a la jurisdicció del municipi de Terrassa i el castell s'esdevé una masia. L'any 1852 fou adquirit per la família Maurí. L'any 1944 sota el mandat de l'alcalde de Terrassa Joaquim Amat i Llopart (06/09/1940 - 08/09/1945), el castell cartoixa de Vallparadís fou declarat monument històric. L'any 1947 la família Maurí cedeixen el castell a l'Ajuntament de Terrassa.

Façana Est del castell cartoixa de Vallparadís, vista des del 
mirador del carrer Salmerón. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG, 6599, 07/08/2018)

Adquirit el castell per l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Alfons Vallhonrat i Catà, el consistori aprovà una campanya de restauració i reconstrucció, molt allunyada de la realitat, dirigida per l'arquitecte Alexandre Ferrant.

L'any 1959, l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Josep Clapés i Targarona (04/07/1953 -  05/03/1964) decidí instal·lar el Museu de Terrassa en el castell cartoixa de Vallparadís.
 
FITXA

Nom ........................................... Castell cartoixa de Vallparadís

Tipologia .................................... Castell, monestir cartoixà, museu, monument.

Construcció (inici) ...................... Compra dels terrenys 1110

Construcció ................................ Segle XXII

Estil predominant ....................... Gòtic

Primers propietaris ..................... Berenguer de Sanlà i Ermessendis

Ubicació ..................................... Carrer de Salmerón. Parc de Vallparadís. Terrassa

Estat de conservació ...................Molt bo

Ús inicial ..................................... Residencial fortificat
 
Ús 1828-1836 ............................. Masia

Ús actual ..................................... Museu

Protecció ..................................... Bé d'interès cultural (2 de març de 1944)
                                                      Bé d'interès nacional

Identificador ................................ RI-51-0001146
 
 GL

41º 33' 53'' N - 2º 01' 08'' E
 
TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
 
Alteres masies que seran incorporades a l'escrit:
 
Masia de Can Palet
Masia dels Bellots
Masia de Can Parellada 
 
TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
 
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 1987 - 2011

dimecres, 25 de març del 2026

ANTICS CINEMES I TEATRES DE TERRASSA

CINEMA LA RAMBLA

(Tancat, avui dia: Zara)

L'antic cinema La Rambla és un edifici entre mitgeres, situat a la Rambla d'Ègara núm 146. De planta rectangular i de grans dimensions. El cinema és inaugurat l'11 d'abril de l'any 1935, durant els primers anys després de la seva inauguració és conegut pels terrassencs com el cine nou. En el seu dia es va convertir amb el més gran de l'estat espanyol amb les seves 2400 localitats.

Antic cinema La Rambla. Foto, AF Jordi Plana.
 
La part central i el vestíbul actualment alberga una botiga de la marca Zara. Al vestíbul és conserva l'estructura inicial que manté la doble alçària i la galeria superior que dóna accés a l'amfiteatre, també es conserva la lluerna central i les sis columnes que delimiten l'atri i sostenen l'estructura de la lluerna. Tot aquest conjunt donava  a l'entrada del cinema una gran generositat espacial.

Detall de tres de les columnes de l'atri del cinema La Rambla.
Foto, AF Jordi Plana.

El cinema construït l'any 1934-35 va ser restaurat durant la dècada dels anys 80 i va tancar les seves portes el 2 de novembre de l'any 2000. A la primera planta i durant molts anys va albergar un restaurant que com a nota anecdòtica va funcionar com un self service, el primer i un dels pocs establiments d'aquest tipus que s'han obert a Terrassa.
Actualment el gran edifici de l'antic cinema La Rambla alberga a l'esquerra una costurera i el Frankfurt la Rambla, el cos central la botiga Zara de Terrassa i el cos de la dreta una botiga de Movistar.

 Façana de l'antic cinema La Rambla. Foto, AF Jordi Plana.

 GL 

41º 33' 41'' N - 2º 00' 28'' E. TERRASSA

 TEATRE PRINCIPAL  

(En funcionament)

El Teatre Principal és una edificació, els orígens de la qual es remunten a l' any 1886. Va ser una iniciativa de la burgesia del sector tèxtil terrassenc. Està situat a la Plaça Maragall número 4. L'any 1911 va ser reformat pels arquitectes: Enric Catà i Francesc Guàrdia, aquest últim, gendre de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.

L'any 1916, el Teatre va experimentar una altra reforma a mans de l'arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí, reforma que va suposar l'eliminació modernista de la façana, convertint-lo en un edifici monumental d'estil eclèctic, amb decoració modernista.

La part central està coronada per una cúpula coberta de mosaics. Destaquen les escultures de la façana principal, obra l'escultor Pau Gargallo i els vitralls policromats de temàtica vegetal.


 Façana del Teatre Principal. Foto AF Jordi Plana

Detall de la vidriera del primer pis del Teatre Principal.
Foto: AF Jordi Plana 

Detall d'un dels capitells de les columnes que sostenen la façana.
Foto: AF Jordi Plana 

 Porta d'entrada al Teatre Principal. Foto: AF Jordi Plana

 GL 

41º 33' 52'' N, 2º 00' 47'' E. TERRASSA

CINEMA ALEGRIA  

(Tancat)

El cinema pròpiament dit es va exhibir per primera vegada en una barraca situada al bell mig del raval de Montserrat, l’any 1901, i va ser en Gaietà Galitzia qui introduïa el cinema a Terrassa. Sis anys després, el 1907, en Galitzia muntava el primer cinema estable de Terrassa construint el Teatre Alegria al carrer de Gaudí fins que l’any 1917 amb la inauguració del Teatre Alegria a la Rasa, l’antic quedà en l’oblit. Als anys 80 amb la instal·lació de l’Institut del Teatre a l’antiga fàbrica Amat, es va recuperar per la seva finalitat teatral acabant de ser remodelat l’any 1996.

El cinema Alegria / Carles Duran-AMAT

 

L’altre Teatre Alegria, el de la Rasa, va alternar el teatre i el cinema fins que va tancar l’any 1971 i el seu espai va ser ocupat per una discoteca, un gimnàs i altres serveis. Font, blog d'en Joaquim Verdaguer i Caballé.

Al costat de la casa familiar els Galítzia van obrir el primer gran cinema de la ciutat, el Cinema Alegria, l'any 1907, amb una capacitat per a 2000 espectadors. El cinema va tancar portes el 18 de gener de 1978. Avui dia només queda de l'Alegria la façana de la Rasa, sense la balconada i remodelada. L'edifici es lloga dividit en diferents compartiments.

Façana actual de l'antic Cinema Alegria, al costat de la casa
  Gaietà Galítzia, a la seva dreta. Foto, AF Jordi Plana

Façana de l'antic Cinema Alegria, a l'esquerra la Casa Gietà
Galítzia, casa del propietari del Cinema.Foto, AF Tobella
 
GL 
 
41º 33' 51'' N - 2º 00' 33'' E  
 
CINEMA CATALUNYA  
 
(En funcionament)
 
L’any 1916 s’inaugurava el cinema Catalunya al carrer Sant Pere. Durant la seva llarga història ha patit diverses modificacions. L’última modificació, transformà el seu espai en dues sales. Actualment es l’únic cinema en funcionament al centre de la ciutat, és propietat de l'Ajuntament de Terrassa, que durant el mandat de l'alcalde Manuel Royes i Vila, va salvar l'enderrocament del cinema.
 

 

Cinema Catalunya / Carles Duran-AMAT

 

 

Platea del Cinema Catalunya / Carles Duran-AMAT

 

 
Cinema Catalunya, carrer de Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana
 
ALTRES ANTICS CINEMES DE TERRASSA 
 
Teatre del Retiro
 
Un altre teatre més popular va ser el del Retiro, també conegut com el teatre dels Campos. Construït l’any 1876, va patir un incendi el 1879. Reconstruït de nou, una nevada a l’any 1880 va ensorrar la teulada, essent inaugurat de nou aquell mateix any. El teatre estava envoltat de jardins que el feia atractiu durant l’època estiuenca. Quan l’Ajuntament va urbanitzar el carrer del Pantà, Josep Domingo propietari del teatre s’afanyà a una nova remodelació del mateix. Adaptant-se al temps, també oferien sessió de cinema fins que va tancar definitivament l’any 1932. El seu estat d’abandonament va provocar que l’any 1944 es desplomés. El teatre del Retiro estava situat on ara hi ha la Coral dels Amics. Font: Joaquim Verdaguer i Caballé.
 
Teatre del Retiro / Baltasar Ragon-AMAT
 
ALTRES TEATRES ANTICS I CINEMES DE TERRASSA 
 
Cinema Doré (obert l'any 1929), situat a a la cantonada de la Rambla d'Ègara amb la carretera de Martorell.

Cinema Regina (1963) situat a l'antic saló Montserrat del Centre Social Catòlic, (El Socialet)
 
El Recreo, situat al carrer d'Iscle Soler, va ser inaugurat el 18 de setembre de 1912 com a teatre, però amb el pas del temps es va convertir en cinema. El cinema tenia un aforament de 1540 butaques. Va tancar el 2 de juny de 1985 i fou enderrocat per a construir-hi un edifici d'habitatges.
 
Platea del cinema Recreo. Foto, font Baltasar Ragon.
 
Fonts consultades:

Blog d'en Jordi Plana i Nieto: Passejant per Terrassa

TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE


Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim 
Ajuntament de Terrassa  
1987 - 2011