Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 24 de febrer del 2026

ARQUITECTE ANTONI PASCUAL I CARRETERO

Antoni Pascual i Carretero fou un arquitecte català, va néixer a Terrassa l'any 1863 i traspassà l'any 1929 a la localitat de Sant Boi de Llobregat. Ocupà la plaça d'Arquitecte municipal de Terrassa els anys 1905 i 1906, durant els mandats dels alcaldes: Alfons Mª Ubach i Solà i Joan Vallhonrat i Prat. També obtenir la plaça d'Arquitecte municipal de Sant Boi de Llobregat (1910 - 1915) i més endavant la d'Arquitecte municipal del Prat del Llobregat.

Antoni Pascual i Carretero destacà com arquitecte modernista. Va continuar la construcció de l'Ajuntament de Terrassa projectat per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, també va iniciar la construcció del Mercat de la Independència, finalitzat per l'arquitecte Melcior Vinyals i Muñoz.

Principals obres de Pascual Carretero a Terrassa

Casa Salvador Carreras

La Casa Salvador Carreras és un habitatge unifamiliar de planta baixa i pis, situat al barri terrassenc de Ca n'Aurell, al carrer del Comte Borrell, núm 41. El barri de Ca n'Aurell és el primer eixample de Terrassa que es va projectar a la dreta de la Rambla d'Ègara, fora de les muralles i del portal de la Guia a finals del segle XIX. La Casa Salvador Carreras és una de les primeres construccions d'aquest nou eixample que avui dia encara conserva la quadrícula original, delimitada entre la carretera d'Olesa, la Rambla d'Ègara i l'Avinguda d'Àngel Sallent.

Detall de la façana del pis de la Casa Salvador Carreras. Carrer
Comte Borrell, núm 41. Foto, AF Jordi Plana.
 

 
 
Foto Antoni Pascual i Carretero. Font www.arquitectura
modernista
  
La Casa Salvador Carreras és un edifici entre mitgeres, de planta rectangular, planta baixa i pis. Va ser encarregat per Salvador Carreras a l'arquitecte Antoni Pascual i Carretero qui la va bastir l'any 1904. Antoni Pascual i Carretero ( Terrassa, 1863 - Sant Boi de Llobregat, 7 d'ocubre de 1929). Va ser el primer arquitecte municipal de Sant Boi, posteriorment ocupà també el càrrec d'arquitecte municipal del Prat de Llobregat. Antoni Pascual i Carretero era també violinista i fou un integrant de l'orquestra del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

 GL

 41º 33' 30'' N - 2º 00' 21'' E

Mercat de La Independència

Mercat de la Independència de Terrassa és el mercat central de la ciutat. Ocupa una illa sencera de cases, que té forma triangular, amb façanes a la Rambla d'Ègara, al carrer de la Goleta i al Raval de Montserrat. Dos dels seus accessos tenen portes al Raval de Montserrat, un a la Rambla d'Ègara i un a la cantonada entre la Rambla d'Ègara i el carrer de la Rasa. 

L'edifici és d'estil modernista, construït a l'època daurada del modernisme terrassenc, va ser bastit pels arquitectes municipals Antoni Pascual i Carretero (1904 - 1906) i Melcior Vinyals i Muñoz (1906 -1908), la primera pedra es va posar el 4 de juliol de 1904 (Festa Major de Terrassa) i va ser inaugurat el 14 de novembre de 1908.


Entrada principal al mercat. Raval de Montserrat. Foto: AF Jordi Plana

Entrada principal al mercat. Raval de Montserrat. Foto: AF Jordi Plana
 
GL 41º 33' 48'' N - 2º 00' 30'' E. TERRASSA. 
 
 
Edifici projectat i executat en gran part per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, finalitzat per l'arquitecte Antoni Pascual i Muñoz.


Tot i que Muncunill va ser destituït com arquitecte municipal l'any 1902 va seguir dirigint els treballs decoratius, menys el gablet central que restar inacabat.

GL 41º 33' 46'' N - 2º 00' 77'' E. TERRASSA 


Façana de l'Ajuntament de Terrassa. Foto: AF Jordi Plana
 
GL 
 
41º 33' 46'' N - 2º 00' 77'' E. TERRASSA
 
Casa Vicenç Carné
 
La Casa Vicenç Carné és un edifici residencial unifamiliar, situat al carrer de Sant Antoni núm 15 del casc antic de Terrassa, està inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La casa va ser bastida per l'arquitecte Antoni Pascual i Carretero, l'any 1904.
Antoni Pasqual i Carretero va néixer a Terrassa l'any 1863 i va morir a Sant Boi del Llobregat el dia set d'octubre de 1925. Arquitecte Català, és considerat com el primer arquitecte Municipal de Sant Boi de Llobregat. Posteriorment ocupà la plaça d'arquitecte municipal del Prat de Llobregat.

 Detall del primer i segon pis de la Casa Vicenç Carné. Carrer de
Sant Antoni, núm 15. Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.
 
GL 
 
41º 33' 51'' N - 2º 01' 00 E. TERRASSA
 
Casa Lluís Salvans i Armengol
 
Hem deixat la Casa Vicenç Carné i uns metres més amunt, a l'altra vorera, arribem a la Casa Lluís Salvans, aquesta és un edifici unifamiliar entre mitgeres situat al carrer de Sant Antoni, núm 32. La casa va ser encarregada per Lluís Salvans i Armengol a l'arquitecte terrassenc, Antoni Pascual i Carretero qui la bastir l'any 1904. L'edifici d'estil arquitectònic noucentista, està protegit i inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Casa Lluís Salvans i Armengol. Carrer de Sant Antoni, núm 32
Foto, AF Jordi Plana.
 
Al primer pis destaca el balcó de l'amplària de tota la façana amb llossada de perfil motllurat i barana de ferro forjat, aspectes comentats a l'entrada d'aquest blog: CASA LLUÍS SALVANS I ARMENGOL PART I. La façana d'aquesta planta està estucada, de color blanc trencat igual que la resta de l'edifici.

 Detall del balcó del primer pis i de les finestres en galeria del segon
pis de la Casa Lluís Salvans i Armengol. Foto, AF Jordi Plana.

La façana del segon pis presenta un conjunt de cinc finestres balconeres amb balustrada simulant una galeria. Per damunt de les finestres una línia d'imposta separa la cornisa i els cinc respiralls ovalats, centrats sobre els arcs de les finestres, de la façana del segon pis. Per sobre de la cornisa hi ha una barana de balustres.
 
  GL 
 
41º 33' 52'' N - 2º 01' 00'' E. TERRASSA
 
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim 
Ajuntament de Terrassa  
1987 - 2011
 

divendres, 20 de febrer del 2026

ARQUITECTE MELCIOR VINYALS I MUÑOZ

Melcior Vinyals i Muñoz, va néixer a Barcelona, el 26 d'agost de 1878, fou un arquitecte modernista que va fer una gran part de la seva obra a la nostra ciutat. Melcior va néixer al carrer de les Moles de Barcelona, fill de Vicenç Vinyals i Planella  (Sarrià) i de Júlia Muñoz i Prats (Sant Vicenç dels Horts). Melcior Vinyals i Muñoz estudià arquitectura a la Universitat de Barcelona i obtenir el títol d'arquitecte l'any 1905.

Melcior Vinyals es traslladà a Terrassa, fixant la seva residència al carrer de Sant Ignasi i guanya la plaça d'Arquitecte Municipal, succeint a Antoni Pascual i Carretero. L'any 1909 fou nomenat professor de l'Escola d'Indústries de Terrassa (Escola Industrial de Terrassa UPC). Es va casar amb Alejandrina Paquez i Sánchez, i el seu fill Frederic Viñals i Paquez (1909 - 1997) fou també arquitecte.

Melcior destacà en la construcció d'edificis públics, residencials i religiosos.

EDIFICIS MÉS DESTACATS CONSTRUÏTS A TERRASSA

Mercat de La Independència

Mercat de La Independència (façana de la placeta Enric Granados). 

Melcior Vinyals i Muñoz. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG 0882 - 21/11/2015)

Mercat de la Independència de Terrassa és el mercat central de la ciutat. Ocupa una illa sencera de cases, que té forma triangular, amb façanes a la Rambla d'Ègara, al carrer de la Goleta i al Raval de Montserrat. Dos dels seus accessos tenen portes al Raval de Montserrat, un a la Rambla d'Ègara i un a la cantonada entre la Rambla d'Ègara i el carrer de la Rasa.

Té una planta de tres naus disposades en forma de ventall, cada una de les naus presenta longituds diferents: 70 metres, 65 metres i 28 m (la petita destinada a la venda de peix i pesca salada i a les altres dues hi ha parades de carn, fruita verdures i queviures). Les tres naus s'uneixen sota una gran lluerna. El mercat té una superfície de 4.800 metres quadrats, disposats en una planta de 3400 metres quadrats i un soterrani de 1500 metres quadrats.
 
Melcior Vinyals i Muñoz. Foto, font Google
 
Melcior Viñals i Muñoz fou un arquitecte modernista que destacà entre els arquitectes terrassencs del moviment Noucentista a la nostra ciutat.
 
Mercat de La Independència (façana del Raval de Montserrat).
Melcior Vinyals i Muñoz. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.
(IMG 0935 - 21/11/2015)
 
Magatzem Corcoy
 
L'edifici més significatiu de la plaça Mossèn Cinto, és l'antic magatzem tèxtil Corcoy, de venda a l'engròs de teixits. És un edifici entre mitgeres de planta baixa més u i de cos central més elevat, aquesta elevació dóna lloc a un altre nivell.
 
El magatzem Corcoy, que es trobava en un estat de deteriorament molt avançat, va ser restaurat l'any 2014. És un edifici situat a la Plaça Mossèn Jacint Verdaguer, núm 16. L'edifici va ser bastit per l'arquitecte Melcior Vinyals a l'inici del segle XX i és d'estil modernista, està catalogada com a bé d'interès local. (Identificador: IPAC 28077).

GL 41º 33' 58'' N - 2º 00' 47'' E 
 
Magatzem Font Batallé
 
Tot passejant deixem la placeta de Saragossa i abans d'entrar en el carrer de la Rasa, trobem a ma dreta l'edifici del Magatzem Font Batallé i pràcticament al seu davant, l'edifici de Cal Sastre d'Olesa.

El Magatzem Font Batallé, és un edifici que segueix l' eclecticisme, estil que en la primera dècada del segle XX va tenir una notable importància a la ciutat de Terrassa, tot i que va ser superat en escreix per l'estil modernista. El magatzem Font Batallé és un edifici industrial que segueix la tendència d'integració en la trama urbana residencial de la ciutat.

És un edifici de planta baixa i un pis, la planta és triangular i està situat a la cruïlla que forma la placeta de Saragossa i el carrer de Sant Llorenç.

Magatzem Font Batallé.  Melcior Vinyals i Muñoz. Foto, AF Jordi Plana i
Nieto (IMG 1156 - 17/09/2016)
 
Casa Alegre de Sagrera (Reforma)
 
La casa Alegre de Sagrera fou la casa pairal de Joaquim de Sagrera, fabricant tèxtil terrassenc, de final del segle XVIII. Avui dia la casa de Joaquim de Sagrera és un edifici-museu situat al carrer de la Font Vella, núm 29 de Terrassa. La casa consta d'un cos central i dos cossos laterals que formen una estructura en forma de U, de planta baixa i dos pisos.
La família Sagrera, d'origen pagès, emigrà a la Vila de Terrassa la segona meitat del del segle XVIII. Antoni Sagrera i Casanoves va comprar diversos casals al carrer de la Font Vella per construir la casa pairal de la família, que amb el pas del temps tindria unes dimensions considerables.

  Façana nord de la casa Alegre de Sagrera (reforma de 1911, Melcior
Vinyals i Muñoz). Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 3408 - 10/12/2016)
 
A finals del segle XIX, Mercedes de Sagrera, va contreure matrimoni amb Francesc Alegre i Roig, fabricant tèxtil terrassenc, vinculat a l'oligarquia política i empresarial egarenca, representada per Alfons Sala i Argemí. Francesc Alegre troba una casa molt malmesa i decideix la reforma de l'habitatge que serà la residència dels Alegre-Sagrera. Les obres comencen l'any 1911 i deixaran l'edifici tal com el coneixem avui dia.
 
Francesc Alegre encarrega la reforma a l'arquitecte municipal Melcior Viñals, que dirigirà l'obra tot seguint un estil eclèctic modernista, bastant emprat en altres construccions a la Terrassa de l'època. El nou edifici, com ja he comentat, constarà d'un cos central que correspon a l'antiga casa de Sagrera i dos cossos laterals més profunds, que generen un conjunt en forma d'U, amb un pati pavimentat i una font entre els dos braços de la U.
 

Façana sud de la casa Alegre de Sagrera (reforma de 1911, Melcior
Vinyals i Muñoz. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 3312 - 06/12/2016)
 
Monòlit en memòria de Jover i Alagorda
 
El monòlit de la plaça de Joan Miró, és un monument en memòria dels herois terrassencs Jaume Jover i Valentí Alagorda, morts en defensar la ciutat de Terrassa davant d'un escamot carlí. El monòlit, juntament amb la capella, són els dos únics vestigis del que havia estat el Cementiri Vell de Terrassa, ocupat avui dia per la plaça de Joan Miró i part del barri del Cementiri Vell. El monòlit en memòria de Jover i Alagorda el trobarem a la plaça de Joan Miiró, darrera de la Llar d'Avis Terrassa Centre i a la dreta de la capella del Cementiri Vell.

 Monòlit en memòria de Jover i Alagorda (encarregat a Melcior Vinyals i
Muñoz). Foto, AF Jordi Plana i Nieto (IMG 2040 - 23/07/2016)
 
L'any 1882 durant el mandat de l'alcalde de Terrassa, Narcís Argemí i Vendrell (01/07/1881 - 01/07/1883) i Terrassa amb el títol de Ciutat, es creà una comissió encarregada de fer un monument dedicat a la memòria de Jover i Alagorda, l'any 1903 es col·locar la primera pedra, però no seria fins l'any 1910 que es construiria el monòlit, després que l'Ajuntament presidit per l'alcalde Josep Garcia i Humet (1/01/1910 - 31/12/1911) obrís una subscripció popular de 500 pessetes. El monument va ser encarregat a Melcior Vinyals i Muñoz, el monòlit s'havia d'inaugurar el 22 de juliol de 1911, però una vaga ho va impedir i la inauguració no es produiria fins el dia 21 de juliol de 1912 per l'alcalde de Terrassa Josep Ullés i Jover (01/01/1912 - 31/12/1917), trenta anys després que l'alcalde Narcís Argemí i Vendrell decidís dedicar un monument a Jover i Alagorda. El monument va ser instal·lat a l'Antic Cementiri Vell i avui dia conserva la seva ubicació, tot i que el cementiri ha estat desmuntat.
 
GL 
 
41º 33' 39,39'' N - 2º 01' 13,76'' E. TERRASSA
 
Magatzems Torras - Cal sastre d'Olesa
 
Ens trobem situats al capdamunt del carrer Sant Pere i a esquenes de la seu dels Amics de les Arts, davant nostre s'alça l'edifici dels antics Magatzems Torras, més coneguts per Cal Sastre d'Olesa, hi ha llum de dia i podem apreciar el bon treball fet pel mestre d'obres en el seu dia.

Els Magatzems Torras estaven situats en un edifici entre els carrers de la Rasa i el carrer Sant Pere. L'edifici és de planta triangular, que consta de planta baixa i pis, en el passat, la planta baixa ja tenia funcions comercials i la primera planta era utilitzada com habitatge dels propietaris de l'immoble.


Magatzems Torras. Foto: AF Jordi Plana
 
L'edifici es coneix amb el nom de Cal Sastre d'Olesa, ja que en Pere Torras, sastre, nat a Olesa de Montserrat, fou qui va encarregar la construcció d'aquest comerç de camises, vestits..., segons projecte de l'arquitecte municipal Melcior Viñals i Muñoz, l' any 1914.
 
GL
 
41º 33' 53'' N - 2º 00' 44'' E. TERRASSA
 
Casa Badia
 
L'edifici, d'estil eclèctic va ser bastit per l'arquitecte Melcior Viñals l' any 1915. El Cafè Colón, l'edifici que té a la dreta, la Casa Badia, i la Casa Francesca Sendra, formen la façana nord de la Plaça Vella i tot just darrera d'aquestes cases es troba la Torre del Palau, únic element de l'antic Castell Palau de Terrassa, el coronament de la torre és visible des del centre de la Plaça Vella i tota la torre ho és des del darrera de la façana nord de la Plaça Vella, gràcies a la plaça que es va obrir entre els carrers Cremat i dels Gavatxons, la Plaça de la Torre del Palau.
 

Casa Badia, 3ª planta, 4ª planta i quarta i terrat. Melcior Vinyals i Muñoz
Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 1141 - 2015)

La façana posterior de la Casa Badia es troba adossada a la Torre del Palau, únic vestigi del que va ser el Castell Palau de Terrassa.

 
Detall de la Torre del Palau adossada a la façana posterior de la
Casa Badia. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 1150 - 29/12/2015)   
Bé inventariat, identificador, IPAC 28141

GL 
 
41º 33' 44'' N - 2º 00' 40'' E. TERRASSA
 
 Torre de l'aigua de la Plaça del Dr Robert

Davant i a la dreta, adossada a la façana de la Clínica del Remei, avui Hospital de Sant Llàtzer, hi ha una de les tres torres de les aigües que encara es conserven a la ciutat de Terrassa.

Torre de l'aigua de la Plaça del Dr Robert. Melcior Vinyals i Muñoz. 
Foto, AFJordi Plana i Nieto. (IMG 1882 - 12/06/2016)

Aquesta torre d'aigües, construïda per la Mina Pública d'Aigües de Terrassa, es de planta quadrada, construïda de maó vist, presenta l'aspecte d'un minaret, actualment està adossada a la façana de la Clínica del Remei integrada al complex hospitalari de l'Hospital de Sant Llàtzer de Terrassa. La torre té l'altura equivalent a un edifici de cinc pisos i presenta elements arquitectònics d'inspiració neoàrab.
 
La torre protegida com a bé cultural d'interès local. Identificador: IPAC, 28063. És d'estil modernista historicista. Va ser bastida per l'arquitecte municipal Melcior Vinyals i Muñoz, l'any 1919. La torre substituïa a una de més antiga, que havia estat construïda l'any 1879 per les necessitats d'aigua produïdes per la urbanització del Passeig del Comte d'Ègara i del seu entorn.
GL 
 
41º 33' 45'' N - 2º 01 00'' E. TERRASSA
 
 Casa Francesca Sendra
 
La Casa Francesca Sendra, és un edifici situat a la dreta de la Casa Badia (de color vermell a la foto), amb façana a la Plaça Vella i al carrer dels Gavatxons, ocupa l'extrem dret de la banda nord de la Plaça Vella.

És un edifici entre mitgeres, format  per planta baixa, entresòl i tres pisos, també té un terrat. Les dues façanes de la Casa Francesca Sendra, mostren una composició simètrica, amb una ordenació regular de les obertures.


Entresòl, primera, segona i tercera plantes de la Casa Francesca
Sendra. Foto AF Jordi Plana
 
L'edifici va ser bastit l'any 1922 per l'arquitecte Melcior Viñals i Muñoz. Casa Francesca Sendra, Plaça Vella, 8. Estil: Noucentisme. Bé Inventariat, identificador IPAC: 28143.
 
GL 
 
41º 33' 44'' N - 2º 00' 40'' E. TERRASSA
 
Mercat del Triomf
 

El Mercat de Sant Pere és el segon mercat municipal més antic de Terrassa després del Mercat de la Independència. Fou dissenyat per l'arquitecte Melcior Vinyals i Muñoz a finals de la dècada de 1920. Melcior Vinyals, arquitecte municipal, havia estat un dels dos arquitectes municipals que van bastir el primer mercat municipal de Terrassa (el Mercat de la Independència), inaugurat el 14 de novembre de 1908. 

El Mercat de Sant Pere o Mercat del Triomf (nom inicial), fou inaugurat el 8 de desembre de 1928 durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Josep Ullés i Jover (06/08/1925 - 25/02/1930). Si observem els dos edificis, Mercat del Triomf i Mercat de la Independència es constata l'estil arquitectònic de l'arquitecte Melcior Vinyals i Muñoz. En els edificis dels dos mercats, podem observar l'arquitectura del ferro, típica de les construccions industrials i públiques a cavall dels segles XIX i XX a la nostra ciutat.

Mercat de Sant Pere - Mercat del Triomf. Detall de la façana davantera.
Foto, AF Jordi Plana (IMG 9464. 04/10/2022)
 
L'Edifici està format per dues naus paral·leles, un espai central i un soterrani. El soterrani tenia una funció similar a la del soterrani del Mercat de la Independència: allotjava una fàbrica de gel i una gran cambra frigorífica de 150 metres cúbics de capacitat, també contenia un magatzem per les mercaderies, una quadra amb menjadores pels cavalls dels pagesos que disposaven d'un lloc de venda.
 
GL

41º 34' 21'' N, 2º 00' 46'' E. TERRASSA
 
L'Escola Municipal de la Llar té uns orígens que es remunten a l'any 1908, va iniciar la seva història com l'Escola d'Economia Domèstica. A l'inici del Segle XX era una escola femenina adreçada a les noies treballadores de la ciutat de Terrassa. Durant la república va rebre una nova empenta, tot funcionant conjuntament amb l'Escola de Cultura Femenina, gràcies a aquesta feina compartida es van introduir nous ensenyaments en l'etapa dels estudis primaris de cara a la preparació de les noies per les tasques professionals típiques de la societat de l'època a la ciutat de Terrassa.

Edifici de l'Escola Municipal de la Llar. Foto, AF Jordi Plana.
 
L'Escola d'Economia Domèstica, avui dia, Escola Municipal d'Adults La Llar, està ubicada en un edifici del centre de Terrassa, al carrer Sant Isidre núm 1-5. L'edifici està protegit com a bé cultural d'interès local. Identificador: IPAC, 28103. L'edifici d'estil modernista, és obra de l'arquitecte Melcior Vinyals i Muñoz i fou bastit l'any 1928.
 
GL 
 
41º 34'' 00'' N - 2º 00' 46'' E. TERRASSA
 
Església del Cementiri Nou de Terrassa
 
L'església fou construïda per l'arquitecte Melcior Vinyals i Muñoz, atenent al projecte constructiu de 1930, seguint el moviment de l'arquitectura eclèctica. Properament serà ampliada la informació sobre l'església...
 
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011