LA ELECTRA INDUSTRIAL
La fàbrica egarenca coneguda com l'Electra o taller Gibert i Junyent, és un edifici situat al centre de Terrassa, Districte I, tot fent cantonada amb els carrers de Sant Isidre i del Pantà. L'edifici cantoner de grans proporcions, consta d'una gran nau de planta rectangular de dues plantes. A la façana del carrer del Pantà observem una planta baixa en la que destaquen les grans obertures de les finestres en arc rebaixat, amb trencaaigües ceràmics. Aquestes 12 obertures s'agrupen de dues en dues, fins arribar a les 8 darreres que finalitzen a nivell de la vorera.
Detall de la façana del carrer del Pantà de "La Electra"
Foto, AF Jordi Plana.
Gibert i Junyent van encarregar la construcció de l'edifici per a la seva fàbrica a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada que el va bastir l'any 1911, any de la constitució de la societat " La Electra Industrial".
Detall de la façana del carrer del Pantà de la planta baixa i del
primer pis de l'Electra Industrial. Foto, AF Jordi Plana.
El
Taller Gibert i Junyent, conegut popularment com l'Electra, és un
edifici situat a la cantonada dels carrers Sant Isidre i del Pantà de
Terrassa, protegit com a bé cultural d'interès local. Bastit per
l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1911 i d'estil
modernista.
L'edifici
va albergar la fàbrica de motors elèctrics a partir de l'any 1911,
l'any 1940 fou adquirida per l'empresa AEG, fins l'any 2000 va albergar
un garatge, a partir d'aquest any es va restaurar i convertir en
habitatges.
GL 41º 34' 00'' N - 2º 00' 38'' E. TERRASSA
LA ELECTRA INDUSTRIAL I AEG
Durant
les dècades dels anys setanta, vuitanta i noranta, és produeixen un
seguit de conflictes i crisis que portaran a múltiples expedients de
regulació, que produiran la resposta dels treballadors d'AEG Electric
Motors SA, amb contínues reivindicacions, mobilitzacions socials i
laborals que tindran una gran repercussió en la societat terrassenca.
És
de destacar la la vaga que es va produir durant els mesos de març i
abril de l'any 1970, vaga que va tenir un seguiment massiu a Terrassa.
Façana principal i porta d'accés de L'AEG Electric Motors SA.
Terrassa, 31/01/2017. Foto, AF Jordi Plana.
Porta principal de l'AEG, Carretera de Castellar, núm 227 Terrssa.
Foto, AF Jordi Plana.
L'any
1985 el grup alemany Daimler Benz s'interessà per l'empresa AEG
Electric Motors SA de Terrassa per tal de fabricar alternadors pels
vehicles Mercedes, però l'acord no es va produir. L'any
1996 el grup inversor de capital anglès CWB Capital Partners-ELEXIS
passà a controlar el grup AEG-Daimler-Benz Industrie. L'any 1996 CWB
adquireix AEG Fábrica de Motores SA, de Terrassa.
L'AEG ha estat una de les empreses més importants de Terrassa, va arribar a tenir més de 1800 treballadors en el moment de màxima expansió. Amb La Electra Industrial SA, llavor de l'AEG Electric Motors SA, ha sigut l'orgull de la indústria elèctrica terrassenca des del 1910 fins el 2004. Va ser una empresa capdavantera en la modernització de les relacions laborals i en el moviment obrer a Terrassa i Catalunya. Va ser una de les primeres grans empreses exportadores del país i va jugar
un paper molt important en l'expansió de la indústria terrassenca de
tots els sectors, a qui va subministrar motors elèctrics, interruptors de potència, transformadors i alternadors.
L'empresa per desgràcia ha tancat portes, però gràcies a l'esforç de l'Ajuntament de Terrassa ens ha llegat un gran fons documental dipositat a l'Arxiu Municipal de Terrassa que va ser perfectament inventariat l'any 2008, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Pere Navarro i Morera (13/04/2002 - 30/11/2012). També ens ha quedat part de l'edifici principal i el rètol de l'empresa que també cal preservar.
Si voleu saber que es pot consultar a l'Arxiu Municipal de Terrassa sobre El fons de L'Electra Industrial SA - AEG Electric Motors, SA (1910 - 2001), cliqueu: Inventari Electra-AEG.
L'edifici
fou dissenyat per l'arquitecte Ignasi Escudé i Gibert l'any 1940
seguint l'estil arquitectònic del Monumentalisme academicista. Està
catalogat com a bé cultural d'interès local: IPAC 28228
Si voleu conèixer més aspectes de la història de l'AEG i de L'Electra, cliqueu:
Fonts consultades,
AMAT
Arxiu Comarcal de Terrassa
AEG Electric Motors SA
GL 41º 34' 14'' N - 2º 01' 39'' E. AEG
Carretera de Castellar, núm 227. TERRASSA
VAPOR GRAN
El Vapor Gran és un conjunt fabril del que queden quatre construccions, dues d'elles de grans dimensions. Tres
de les construccions comparteixen mitgeres i per la seva forma es
coneixen com l'edifici del martell, el quart edifici és més petit i
aïllat. La resta de les naus del Vapor Gran van ser enderrocades per construir,
habitatges, locals comercials a les plantes baixes, oficines, un
pàrquing subterrani, un hotel i amb el temps han obert diversos
restaurants. Cal dir que la reordenació del sector va ampliar-se a
l'altre costat del carrer de Sant Genis amb la construcció d'una plaça, la plaça Nova, en els terrenys de l'antiga fàbrica Roca i Pous, de la que s'ha conservat la xemeneia que s'alça al mig de la plaça.
Façana de l'Auxiliar Tarrasense que dóna a la Plaça Nova.
Foto, AF Jordi Plana.
El Vapor Gran va ser bastit pel mestre d'obres Jacint Matalonga l'any
1857, per encàrrec de l'industrial terrassenc Josep Oriol Maurí i Puig.
Josep Maurí, va morir sense veure acabat el complex industrial, que
seria el vapor més gran de la ciutat. Després de la mort de Josep Maurí
la fàbrica va passar a denominar-se Llàtzer Ullés i Cia i fou inaugurada
l'any 1859, dos anys després de l'inici de la seva construcció. Per
impulsar la maquinària es va importar d'Anglaterra una màquina de vapor
fabricada a Londres.
Passeig del Vapor Gran, a dreta i esquerra construccions de Jacint
Matalonga (1857), al fons i part inferior, construcció de Lluís Muncunill i
Parellada (1901). Foto, AF Jordi Plana.
L'any 1880 els socis del vapor canvien el nom pel que ja seria definitiu de La Auxiliar Tarrasense, que encara avui dia existeix com societat immobiliària, gestionada per la família Maurí, ara bé entre els egarencs la fàbrica seguiria sent coneguda com el Vapor Gran.
GL
41º 33' 38'' N - 2º 00' 49'' E. TERRASSA
LA MAGDALENA
La
Magdalena és una antiga fàbrica de Terrassa, ocupa la totalitat d'una
illa d'edificis del barri de Ca n'Aurell, delimitada pel carrer de Watt
al nord, el carrer de Galvani a l'oest, el carrer de Faraday a l'est i
la plaça de Baltasar Ragon al sud. La Magdalena era una indústria tèxtil
especialitzada en el procés tèxtil de la filatura.
Façana sud de La Magdalena (davant la plaça de Baltasar Ragon)
Foto, AF Jordi Plana.
La
fàbrica de la Magdalena ocupava una gran edifici trapezoïdal de planta
baixa i dos pisos, mentre que en la meitat de l'edifici, amb amb façana a
la plaça Baltasar Ragon,
presenta un tercer pis. L'edifici està dividit transversalment en
quatre seccions cada una d'elles amb teulades a dues aigües, dues de les
teulades, les més llargues amb lluernes als careners.
Les
finestres de totes les façanes són rectangulars i estan agrupades tot
seguint un eix vertical definit per l'emmarcament motllurat de maó i
pilastres. Actualment l'edifici presenta tres accessos, el de la façana
que dóna a la plaça Baltasar Ragon, aquest es nou i va obrir-se quan els
socis de SARSA van decidir establir-se a l'edifici de la Magdalena.
(Foto superior) Sobre la gran porta de vidre hi un relleu escultòric que
representa una al·legoria sobre el sector tèxtil llaner, obra de
l'escultor Carles Armiño.
Entrada principal de la Magdalena, de maó vist i de caràcter
monumental. Foto, AF Jordi Plana.
La
Magdalena, bastida per l'arquitecte Ignasi Escudé (1941 - 1942), és un
edifici d'estil arquitectònic enquadrat en el Monumentalisme
academicista. Està protegit i inclòs a l'Inventari del Patrimoni
Arquitectònic de Catalunya. Identificador: IPAC, 28227.
Durant la dècada dels anys cinquanta, Joan Mach i Gutsens, va ser el promotor d'una gran empresa de filatures. Va encarregar el projecte constructiu de la nova fàbrica a l'arquitecte terrassenc Ignasi Escudé i Gibert i l'obra fou executada pel mestre d'obres Ramon Pagès i Gimó, entre els seus treballadors hi havia l'aprenent Marià Masana Ribas, aquest últim es consolidaria com el mestre d'obres de la bòbila Almirall de Terrassa.
Fa goig veure les excel·lents obres
d’art d’un temps passat en què veiem que a més de donar la corresponent
funcionalitat a les naus fabrils, tampoc es dubtava a incorporar-hi
complements artístics que ara ens segueixen recordant el passat
industrial egarenc. (FONT Rosa MªMasana)
La filadora de La Magdalena, obra
de l’escultor C. Armiño (R.M.)
Fonts consultades,
Rosa Mª Masana, La fàbrica de filats La Mgdalena
GL 41º 33' 24'' N - 2º 00' 13'' E. TERRASSA
VAPOR AYMERICH, AMAT I JOVER
Apunt
d'acabar el segle XIX, tres industrials terrassencs, Josep Aymerich i
Grané, Pau Amat i Boguñà i Francesc Jover i Barba, van associar-se per
crear l'empresa Aymerich, Amat i Jover, van iniciar l'activitat
industrial llogant una nau industrial, en un dels vapors que hi havia a
la ciutat. Els tres empresaris egarencs, van centrar la seva activitat
industrial en la fabricació de teixits de llana, des de la recepció de
la llana fins l'acabat del teixit. Al poc d'haver iniciat l'activitat
empresarial, decideixen construir la seva pròpia fàbrica.
Aymerich,
Amat i Jover, per iniciativa de Pau Amat decideixen decideixen que
l'edifici de la nova fàbrica fos una societat separada jurídicament de
la companyia tèxtil, és per això que els tres socis funden una societat
anònima que seria la propietària de l'edifici de la nova fàbrica.
Nau de producció del Vapor Aymerich, Amat i Jover (bastida per
l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, 1907-1908)
Foto, AF Jordi Plana.
Entre
els anys 1905-1906, Aymerich, Amat i Jover, és fan amb uns terrenys que
havien estat hortes, situats entre la Rambla d'Ègara (Est), Pau Clarís
(Sud), Indústria (Oest) i Gabriel Querol (Nord), en els que construiran
el nou vapor, orgull del modernisme industrial egarenc.
Vapor Aymerich, Amat i Jover (des de la terrassa del museu).
Foto, AF Jordi Plana.
Els
tres empresaris encarreguen el projecte de la nova fàbrica a
l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada. La construcció, dirigida per
Muncunill, és va realitzar entre 1907 i 1908 i l'execució de l'obra va
ser a càrrec del mestre d'obres Baltà i Comelles. La construcció del
vapor va donar feina a uns 200 operaris, cal dir que en tot el procés de
construcció no es va produir cap accident important, fet poc usual en
aquella època per una construcció d'aquesta magnitud. El vapor va ser
inaugurat el novembre de 1908.
Es
conserven les comandes utilitzades per l'obra, 31.000 quintars de
ciment portat de Sant Joan de les Abadesses i 37.000 quintars més portat
de Vallirana; 2.000.000 de maons i rajoles; 240.000 rajoles fines; 300
pilars de ferro colat fabricats a l'empresa Nuevo Vulcano de Barcelona, l'estructura de ferro de la fàbrica té un pes de 340 tones.
Els edificis del Vapor Aymerich, Amat i Jover
La
fàbrica consta de quatre estructures i un pati, la gran nau de
producció de planta rectangular, la secció energètica i motriu formada
per tres cossos, el central de major alçària, les dependències de les
oficines amb planta en forma d'ela que tenen façanes a la Rambla d'Ègara
i al pati; la xemeneia al costat dret del pati i el pati amb el moll de
càrrega i descàrrega i en el terre les obertures per abocar-hi el carbó
a les bodegues.
Vista aèria del Vapor Aymerich, Amat i Jover. Font Google Earth.
El
Vapor Aymerich, Amat i Jover, va ser bastit per l'arquitecte Lluís
Muncunill i Parellada va ser bastit per l'arquitecte Lluís i Muncunill i
Parellada, que va portar la direcció d'obres. El mestre d'obres va ser
Baltà Comelles. Va ser inaugurat l'any 1909 i electrificat l'any 1915.
L'estil arquitectònic correspon al modernisme industrial. Està situat a
la Rambla d'Ègara núm 270. Alberga el Museu de la Ciència i de la
Tècnica de Catalunya. Està protegit com a bé cultural d'interès local.
Identificador IPAC: 28214.
Fitxa del Catàleg d'Edificis D'Interès Històric Artístic del Terme Municipal de
Terrassa. Arxiu Municipal de Terrassa.
GL
41º 33' 56'' N - 2º 00' 28'' E. Terrassa
VAPOR MONSET I GUARDIOLA
La
Fàbrica Monset i Guardiola, coneguda popularment com la Fàbrica
Guardiola, fou fundada per Josep Guardiola i Ferrés l'any 1876. Josep
Guardiola i Ferres, nasqué el dia 1 de gener de l'any 1849 a Terrassa,
fill de Josep Guardiola i Guix, propietari d'una petita industria de
tint tèxtil, i de Josepa Ferrés Figueras. A l'edat de 13 anys Josep
Guardiola comença a treballar a la indústria familiar i en arribar a
l'edat de 20 anys el seu pare l'envia a França per treballar en una gran
tintoreria d'aquest país en la que ocuparà un càrrec important i
assolirà els coneixements més actuals sobre aquesta indústria. L'any
1871, amb motiu de la guerra franco-prussiana, Josep Guardiola i Ferrés
torna a Terrassa i en poc temps es guanya un gran prestigi entre els
industrials tèxtils llaners com a tintorer. L'any 1876 Josep Guardiola
constitueix la societat Lluís Monset i trasllada la fàbrica a un nou
edifici situat al carrer de Sant Antoni núm 60-62.
Detall de la nau de la nau que es conserva de la Fàbrica Guardiola.
Carrer de Sant Antoni, núm 62 de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.
Carrer de Sant Antoni, núm 62 de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.
L'any
1906 l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada dissenyà un nou edifici
per albergar les barques de tint de la Fàbrica Guardiola, que juntament
amb la xemeneia,
són els únics elements que avui es conserven. La petita nau de
Muncunill segueix els conceptes de l'obra modernista industrial de
l'arquitecte per aquest tipus d'activitat (el tintat dels teixits):
dotar a l'interior de l'edifici d'una bona il·luminació natural i
facilitat l'evacuació dels gasos que es produeixen en el procés del
tint. Un exemple d'aquest tipus de construcció realitzat per
l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada el trobem al Vapor Amat o Ca l'Izard, avui convertit en la sala d'exposicions municipal Muncunill.
GL 41º 33' 54'' N - 2º 01' 03'' E - TERRASSA
(VALLÈS OCCIDENTAL) CATALUNYA
FÀBRICA ALBIÑANA I RIBAS
A
partir de la segona meitat del segle XIX, la ciutat de Terrassa és
converteix en una de les ciutats capdavanteres de la revolució
industrial de Catalunya. Aquesta revolució centrada en el sector tèxtil i
dins d'aquest la indústria llanera, podríem dir que té quatre potes:
-
La primera pota en la que es sustenta el tèxtil terrassenc és
l'existència d'una indústria artesanal bastant potent anterior a la
segona meitat del segle XIX
- La segona va ser la utilització de les màquines de vapor per fer funcionar la maquinària tèxtil.
- La tercera, va ser la disponibilitat de nous cabals d'aigua gràcies a la constitució de la Mina Pública d'Aigües de la Vila de Terrassa, l'any 1842, (ja no calia ubicar les fàbriques al costat dels rius).
- La quarta pota de la ràpida expansió de la indústria tèxtil terrassenca va ser l'arribada del ferrocarril l'any 1856,
que va facilitar l'arribada de nous treballadors d'altres llocs de fora
de Terrassa i de fora de Catalunya. El ferrocarril també va facilitar
l'arribada de maquinària, matèries primeres, alhora que també facilitava
la sortida dels productes manufacturats.
Avui passejarem entre les setze naus de la Fàbrica
Albiñana que han arribat fins els nostres dies, aquestes naus ocupen de
forma completa tres illes de cases i dues illes de forma incompleta.
Les Illes estan formades d'oest a est pels carrers: de Cervantes,
Montserrat i Sant Valentí i de nord a sud els carrers del Pantà, Sant
Gaietà i Mare de Déu dels Àngels.
Vista de l'edifici més antic 1893. Foto, AF Jordi Plana.
Vista aèria de les naus de la Fàbrica Albiñana. Font Google Earth.
La
fàbrica Albiñana és un conjunt d'edificis protegits com a bé d'interès
local. Identificador IPAC, 28207. Estil arquitectònic: Obra popular.
Construïts per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada durant els anys:
1893, 1889, 1900 i 1907.
GL 41º 34' 04'' N - 2º 00' 32'' E. TERRASSA
Si voleu conèixer més antigues fàbriques terrassenques, cliqueu PART I o PART III (aquesta s'està redactant)
TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011