Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 20 de febrer del 2026

ARQUITECTE MELCIOR VINYALS I MUÑOZ

Melcior Vinyals i Muñoz, va néixer a Barcelona, el 26 d'agost de 1878, fou un arquitecte modernista que va fer una gran part de la seva obra a la nostra ciutat. Melcior va néixer al carrer de les Moles de Barcelona, fill de Vicenç Vinyals i Planella  (Sarrià) i de Júlia Muñoz i Prats (Sant Vicenç dels Horts). Melcior Vinyals i Muñoz estudià arquitectura a la Universitat de Barcelona i obtenir el títol d'arquitecte l'any 1905.

Melcior Vinyals es traslladà a Terrassa, fixant la seva residència al carrer de Sant Ignasi i guanya la plaça d'Arquitecte Municipal, succeint a Lluís Muncunill i Parellada. L'any 1909 fou nomenat professor de l'Escola d'Indústries de Terrassa (Escola Industrial de Terrassa UPC). Es va casar amb Alejandrina Paquez i Sánchez, i el seu fill Frederic Viñals i Paquez (1909 - 1997) fou també arquitecte.

Melcior destacà en la construcció d'edificis públics, residencials i religiosos.

EDIFICIS MÉS DESTACATS CONSTRUÏTS A TERRASSA

Mercat de La Independència

Mercat de La Independència (façana de la placeta Enric Granados). 

Melcior Vinyals i Muñoz. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG 0882 - 21/11/2015)

Mercat de la Independència de Terrassa és el mercat central de la ciutat. Ocupa una illa sencera de cases, que té forma triangular, amb façanes a la Rambla d'Ègara, al carrer de la Goleta i al Raval de Montserrat. Dos dels seus accessos tenen portes al Raval de Montserrat, un a la Rambla d'Ègara i un a la cantonada entre la Rambla d'Ègara i el carrer de la Rasa.

Té una planta de tres naus disposades en forma de ventall, cada una de les naus presenta longituds diferents: 70 metres, 65 metres i 28 m (la petita destinada a la venda de peix i pesca salada i a les altres dues hi ha parades de carn, fruita verdures i queviures). Les tres naus s'uneixen sota una gran lluerna. El mercat té una superfície de 4.800 metres quadrats, disposats en una planta de 3400 metres quadrats i un soterrani de 1500 metres quadrats.
 
Melcior Vinyals i Muñoz. Foto, font Google
 
Melcior Viñals i Muñoz fou un arquitecte modernista que destacà entre els arquitectes terrassencs del moviment Noucentista a la nostra ciutat.
 
Mercat de La Independència (façana del Raval de Montserrat).
Melcior Vinyals i Muñoz. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.
(IMG 0935 - 21/11/2015)
 
Magatzem Corcoy
 
L'edifici més significatiu de la plaça Mossèn Cinto, és l'antic magatzem tèxtil Corcoy, de venda a l'engròs de teixits. És un edifici entre mitgeres de planta baixa més u i de cos central més elevat, aquesta elevació dóna lloc a un altre nivell.
 
El magatzem Corcoy, que es trobava en un estat de deteriorament molt avançat, va ser restaurat l'any 2014. És un edifici situat a la Plaça Mossèn Jacint Verdaguer, núm 16. L'edifici va ser bastit per l'arquitecte Melcior Vinyals a l'inici del segle XX i és d'estil modernista, està catalogada com a bé d'interès local. (Identificador: IPAC 28077).

GL 41º 33' 58'' N - 2º 00' 47'' E 
 
Magatzem Font Batallé
 
Tot passejant deixem la placeta de Saragossa i abans d'entrar en el carrer de la Rasa, trobem a ma dreta l'edifici del Magatzem Font Batallé i pràcticament al seu davant, l'edifici de Cal Sastre d'Olesa.

El Magatzem Font Batallé, és un edifici que segueix l' eclecticisme, estil que en la primera dècada del segle XX va tenir una notable importància a la ciutat de Terrassa, tot i que va ser superat en escreix per l'estil modernista. El magatzem Font Batallé és un edifici industrial que segueix la tendència d'integració en la trama urbana residencial de la ciutat.

És un edifici de planta baixa i un pis, la planta és triangular i està situat a la cruïlla que forma la placeta de Saragossa i el carrer de Sant Llorenç.

Magatzem Font Batallé.  Melcior Vinyals i Muñoz. Foto, AF Jordi Plana i
Nieto (IMG 1156 - 17/09/2016)
 
Casa Alegre de Sagrera (Reforma)
 
La casa Alegre de Sagrera fou la casa pairal de Joaquim de Sagrera, fabricant tèxtil terrassenc, de final del segle XVIII. Avui dia la casa de Joaquim de Sagrera és un edifici-museu situat al carrer de la Font Vella, núm 29 de Terrassa. La casa consta d'un cos central i dos cossos laterals que formen una estructura en forma de U, de planta baixa i dos pisos.
La família Sagrera, d'origen pagès, emigrà a la Vila de Terrassa la segona meitat del del segle XVIII. Antoni Sagrera i Casanoves va comprar diversos casals al carrer de la Font Vella per construir la casa pairal de la família, que amb el pas del temps tindria unes dimensions considerables.

  Façana nord de la casa Alegre de Sagrera (reforma de 1911, Melcior
Vinyals i Muñoz). Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 3408 - 10/12/2016)
 
A finals del segle XIX, Mercedes de Sagrera, va contreure matrimoni amb Francesc Alegre i Roig, fabricant tèxtil terrassenc, vinculat a l'oligarquia política i empresarial egarenca, representada per Alfons Sala i Argemí. Francesc Alegre troba una casa molt malmesa i decideix la reforma de l'habitatge que serà la residència dels Alegre-Sagrera. Les obres comencen l'any 1911 i deixaran l'edifici tal com el coneixem avui dia.
 
Francesc Alegre encarrega la reforma a l'arquitecte municipal Melcior Viñals, que dirigirà l'obra tot seguint un estil eclèctic modernista, bastant emprat en altres construccions a la Terrassa de l'època. El nou edifici, com ja he comentat, constarà d'un cos central que correspon a l'antiga casa de Sagrera i dos cossos laterals més profunds, que generen un conjunt en forma d'U, amb un pati pavimentat i una font entre els dos braços de la U.
 

Façana sud de la casa Alegre de Sagrera (reforma de 1911, Melcior
Vinyals i Muñoz. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 3312 - 06/12/2016)
 
Monòlit en memòria de Jover i Alagorda
 
El monòlit de la plaça de Joan Miró, és un monument en memòria dels herois terrassencs Jaume Jover i Valentí Alagorda, morts en defensar la ciutat de Terrassa davant d'un escamot carlí. El monòlit, juntament amb la capella, són els dos únics vestigis del que havia estat el Cementiri Vell de Terrassa, ocupat avui dia per la plaça de Joan Miró i part del barri del Cementiri Vell. El monòlit en memòria de Jover i Alagorda el trobarem a la plaça de Joan Miiró, darrera de la Llar d'Avis Terrassa Centre i a la dreta de la capella del Cementiri Vell.

 Monòlit en memòria de Jover i Alagorda (encarregat a Melcior Vinyals i
Muñoz). Foto, AF Jordi Plana i Nieto (IMG 2040 - 23/07/2016)
 
L'any 1882 durant el mandat de l'alcalde de Terrassa, Narcís Argemí i Vendrell (01/07/1881 - 01/07/1883) i Terrassa amb el títol de Ciutat, es creà una comissió encarregada de fer un monument dedicat a la memòria de Jover i Alagorda, l'any 1903 es col·locar la primera pedra, però no seria fins l'any 1910 que es construiria el monòlit, després que l'Ajuntament presidit per l'alcalde Josep Garcia i Humet (1/01/1910 - 31/12/1911) obrís una subscripció popular de 500 pessetes. El monument va ser encarregat a Melcior Vinyals i Muñoz, el monòlit s'havia d'inaugurar el 22 de juliol de 1911, però una vaga ho va impedir i la inauguració no es produiria fins el dia 21 de juliol de 1912 per l'alcalde de Terrassa Josep Ullés i Jover (01/01/1912 - 31/12/1917), trenta anys després que l'alcalde Narcís Argemí i Vendrell decidís dedicar un monument a Jover i Alagorda. El monument va ser instal·lat a l'Antic Cementiri Vell i avui dia conserva la seva ubicació, tot i que el cementiri ha estat desmuntat.
 
GL 
 
41º 33' 39,39'' N - 2º 01' 13,76'' E. TERRASSA
 
Magatzems Torras - Cal sastre d'Olesa
 
Ens trobem situats al capdamunt del carrer Sant Pere i a esquenes de la seu dels Amics de les Arts, davant nostre s'alça l'edifici dels antics Magatzems Torras, més coneguts per Cal Sastre d'Olesa, hi ha llum de dia i podem apreciar el bon treball fet pel mestre d'obres en el seu dia.

Els Magatzems Torras estaven situats en un edifici entre els carrers de la Rasa i el carrer Sant Pere. L'edifici és de planta triangular, que consta de planta baixa i pis, en el passat, la planta baixa ja tenia funcions comercials i la primera planta era utilitzada com habitatge dels propietaris de l'immoble.


Magatzems Torras. Foto: AF Jordi Plana
 
L'edifici es coneix amb el nom de Cal Sastre d'Olesa, ja que en Pere Torras, sastre, nat a Olesa de Montserrat, fou qui va encarregar la construcció d'aquest comerç de camises, vestits..., segons projecte de l'arquitecte municipal Melcior Viñals i Muñoz, l' any 1914.
 
GL
 
41º 33' 53'' N - 2º 00' 44'' E. TERRASSA
 
Casa Badia
 
L'edifici, d'estil eclèctic va ser bastit per l'arquitecte Melcior Viñals l' any 1915. El Cafè Colón, l'edifici que té a la dreta, la Casa Badia, i la Casa Francesca Sendra, formen la façana nord de la Plaça Vella i tot just darrera d'aquestes cases es troba la Torre del Palau, únic element de l'antic Castell Palau de Terrassa, el coronament de la torre és visible des del centre de la Plaça Vella i tota la torre ho és des del darrera de la façana nord de la Plaça Vella, gràcies a la plaça que es va obrir entre els carrers Cremat i dels Gavatxons, la Plaça de la Torre del Palau.
 

Casa Badia, 3ª planta, 4ª planta i quarta i terrat. Melcior Vinyals i Muñoz
Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 1141 - 2015)

La façana posterior de la Casa Badia es troba adossada a la Torre del Palau, únic vestigi del que va ser el Castell Palau de Terrassa.

 
Detall de la Torre del Palau adossada a la façana posterior de la
Casa Badia. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 1150 - 29/12/2015)   
Bé inventariat, identificador, IPAC 28141

GL 
 
41º 33' 44'' N - 2º 00' 40'' E. TERRASSA
 
 Torre de l'aigua de la Plaça del Dr Robert

Davant i a la dreta, adossada a la façana de la Clínica del Remei, avui Hospital de Sant Llàtzer, hi ha una de les tres torres de les aigües que encara es conserven a la ciutat de Terrassa.

Torre de l'aigua de la Plaça del Dr Robert. Melcior Vinyals i Muñoz. 
Foto, AFJordi Plana i Nieto. (IMG 1882 - 12/06/2016)

Aquesta torre d'aigües, construïda per la Mina Pública d'Aigües de Terrassa, es de planta quadrada, construïda de maó vist, presenta l'aspecte d'un minaret, actualment està adossada a la façana de la Clínica del Remei integrada al complex hospitalari de l'Hospital de Sant Llàtzer de Terrassa. La torre té l'altura equivalent a un edifici de cinc pisos i presenta elements arquitectònics d'inspiració neoàrab.
 
La torre protegida com a bé cultural d'interès local. Identificador: IPAC, 28063. És d'estil modernista historicista. Va ser bastida per l'arquitecte municipal Melcior Vinyals i Muñoz, l'any 1919. La torre substituïa a una de més antiga, que havia estat construïda l'any 1879 per les necessitats d'aigua produïdes per la urbanització del Passeig del Comte d'Ègara i del seu entorn.
GL 
 
41º 33' 45'' N - 2º 01 00'' E. TERRASSA
 
 Casa Francesca Sendra
 
La Casa Francesca Sendra, és un edifici situat a la dreta de la Casa Badia (de color vermell a la foto), amb façana a la Plaça Vella i al carrer dels Gavatxons, ocupa l'extrem dret de la banda nord de la Plaça Vella.

És un edifici entre mitgeres, format  per planta baixa, entresòl i tres pisos, també té un terrat. Les dues façanes de la Casa Francesca Sendra, mostren una composició simètrica, amb una ordenació regular de les obertures.


Entresòl, primera, segona i tercera plantes de la Casa Francesca
Sendra. Foto AF Jordi Plana
 
L'edifici va ser bastit l'any 1922 per l'arquitecte Melcior Viñals i Muñoz. Casa Francesca Sendra, Plaça Vella, 8. Estil: Noucentisme. Bé Inventariat, identificador IPAC: 28143.
 
GL 
 
41º 33' 44'' N - 2º 00' 40'' E. TERRASSA
 
Mercat del Triomf
 

El Mercat de Sant Pere és el segon mercat municipal més antic de Terrassa després del Mercat de la Independència. Fou dissenyat per l'arquitecte Melcior Vinyals i Muñoz a finals de la dècada de 1920. Melcior Vinyals, arquitecte municipal, havia estat un dels dos arquitectes municipals que van bastir el primer mercat municipal de Terrassa (el Mercat de la Independència), inaugurat el 14 de novembre de 1908. 

El Mercat de Sant Pere o Mercat del Triomf (nom inicial), fou inaugurat el 8 de desembre de 1928 durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Josep Ullés i Jover (06/08/1925 - 25/02/1930). Si observem els dos edificis, Mercat del Triomf i Mercat de la Independència es constata l'estil arquitectònic de l'arquitecte Melcior Vinyals i Muñoz. En els edificis dels dos mercats, podem observar l'arquitectura del ferro, típica de les construccions industrials i públiques a cavall dels segles XIX i XX a la nostra ciutat.

Mercat de Sant Pere - Mercat del Triomf. Detall de la façana davantera.
Foto, AF Jordi Plana (IMG 9464. 04/10/2022)
 
L'Edifici està format per dues naus paral·leles, un espai central i un soterrani. El soterrani tenia una funció similar a la del soterrani del Mercat de la Independència: allotjava una fàbrica de gel i una gran cambra frigorífica de 150 metres cúbics de capacitat, també contenia un magatzem per les mercaderies, una quadra amb menjadores pels cavalls dels pagesos que disposaven d'un lloc de venda.
 
GL

41º 34' 21'' N, 2º 00' 46'' E. TERRASSA
 
L'Escola Municipal de la Llar té uns orígens que es remunten a l'any 1908, va iniciar la seva història com l'Escola d'Economia Domèstica. A l'inici del Segle XX era una escola femenina adreçada a les noies treballadores de la ciutat de Terrassa. Durant la república va rebre una nova empenta, tot funcionant conjuntament amb l'Escola de Cultura Femenina, gràcies a aquesta feina compartida es van introduir nous ensenyaments en l'etapa dels estudis primaris de cara a la preparació de les noies per les tasques professionals típiques de la societat de l'època a la ciutat de Terrassa.

Edifici de l'Escola Municipal de la Llar. Foto, AF Jordi Plana.
 
L'Escola d'Economia Domèstica, avui dia, Escola Municipal d'Adults La Llar, està ubicada en un edifici del centre de Terrassa, al carrer Sant Isidre núm 1-5. L'edifici està protegit com a bé cultural d'interès local. Identificador: IPAC, 28103. L'edifici d'estil modernista, és obra de l'arquitecte Melcior Vinyals i Muñoz i fou bastit l'any 1928.
 
GL 
 
41º 34'' 00'' N - 2º 00' 46'' E. TERRASSA
 
Església del Cementiri Nou de Terrassa
 
L'església fou construïda per l'arquitecte Melcior Vinyals i Muñoz, atenent al projecte constructiu de 1930, seguint el moviment de l'arquitectura eclèctica. Properament serà ampliada la informació sobre l'església...
 
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011
 

dimarts, 17 de febrer del 2026

LLUÍS MUNCUNILL I PARELLADA

Lluís Muncunill i Parellada (nasqué a Fals, Bages, el 25 de febrer de 1868 i traspassà el 15 d'bril de 1931 a Terrassa. L'arquitecte Muncunill és el màxim exponent del modernisme català a Terrassa. Fill de Cristòfol Muncunill i Narcisa Parellada, nasqué en una família benestant de Fals (Comarca del Bages). Va estudiar al col·legi de Sant Ignasi de Manresa (1878 - 1884). Finalitzats els estudis bàsics, es matriculà a l'Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona, i finalitzar la carrera el 1891, obtenint el títol d'arquitecte el 25 de gener de 1892. Passats set mesos , el 5 d'agost de 1892 obtenir la plaça d'arquitecte municipal de Terrassa (per concurs) i es traslladà a la nostra ciutat.

Ajuntament de Terrassa. Lluís Muncunill i Parellada (1902).

Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 1979 - 13/12/2015)

Lluís Muncunill i Parellada desenvolupa la seva activitat constructiva durant 40 anys. L'any 1895 es va casar amb Àngels Palet, del mas de Can Palet de la Quadra i estableix despatx i residència al carrer de Topete, núm. 68 i posteriorment al carrer dels Gavatxons núm. 9.

Casa Ramon Matalonga, despatx i residència inicial de l'Arquitecte

Lluís Muncunill i Parellada. Carrer de Topete, núm. 66-68

Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 6531 - 

29/07/2018) 

Lluís Muncunill i Parellada. Foto font Viquipèdia
 

Muncunill estableix la residència a Terrassa en un moment clau, doncs la ciutat experimenta un gran creixement econòmic basat en l'auge de la indústria tèxtil. Terrassa havia resolt la disponibilitat d'aigua gràcies a la creació de la Mina d'aigües pública de Terrassa ( 1842 ), les comunicacions gràcies a l'Estació del Nord, la disponibilitat d'energia per les fàbriques, gràcies a les màquines de vapor i havia iniciat l'electrificació de les indústries; tots aquests factors generen una potent burgesia industrial que disposa de molts diners per invertir.

Lluís Muncunill i Parellada centrarà la seva activitat creativa en tots els àmbits de l'arquitectura de la ciutat de Terrassa: arquitectura pública, magatzems tèxtils, indústries tèxtils, residències de la burgesia terrassenca, edificis religiosos, edificis d'entitats, urbanisme,...

La seva obra començà dins l'historicisme, amb predomini del neogòtic (Ajuntament, 1900-1903) o neoromànic (Escola Industrial, 1901). El 1902 s'endinsà al modernisme, inspirat per Domènech i Montaner (casa Baltasar Gorina, 1902). Cap al 1905 aconseguí un llenguatge propi incorporant l'arc el·líptic, allunyat de tota referència decorativa (Masia Freixa, 1907-1910).(Font Viquipèdia)

ARQUITECTURA PÚBLICA

Ajuntament de Terrassa

L'Ajuntament de Terrassa és un edifici d'estil neogòtic, situat al Raval de Montserrat, 14-20, va ser bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill entre els anys 1900 i 1902 i va substituir l'antiga casa de la Vila, ubicada al número 13 del mateix carrer.

El projecte de Muncunill, va ser presentat en tres fases: façana, galeria i decoració interior. De l'edifici destaca: la façana, l'atri, l'escala interior del vestíbul d'accés a la planta noble, el despatx d'alcaldia i el Saló de plens.

L'obra va ser dirigida pel mateix Muncunill fins el dia 6 de juliol de  l'any 1903, a partir d'aquesta data fou l'arquitecte Antoni Pascual qui va seguir el projecte.

Està construït amb pedra sorrenca de la muntanya de Montjuïc, consta de planta baixa i dos pisos, amb una façana molt decorada, amb elements ornamentals típics de l'estil gòtic: tres arcs apuntats a la portalada, l'atri, les balustrades, els pinacles, els gablets i els relleus de temàtica floral.

Ajuntament de Terrassa, Lluís Muncunill i Parellada. Foto, AF Jordi

Plana i Nieto. (IMG 0441 - 24/01/2016)

Condicionament terrassenc

L'any 1906, una sèrie d'industrials terrassencs interessats per la qualitat dels seus productes, la certificació i els projectes d'investigació en la indústria tèxtil llanera, entre ells Bartomeu Amat i Brugada (sembla ser que Bartomeu Amat va ser qui va tenir la idea), decideixen fundar una associació per ajudar a la competitivitat de les indústries llaneres que varen anomenar Acondicionamiento Tarrasense. Amb el pas del temps l'entitat va evolucionar tot ampliant les seves activitats en els camps de la recerca i la investigació, convertint-se en el LEITAT Technological Center.

L'edifici de més interès del conjunt és el destinat a les oficines i el laboratori, l'edifici de planta en forma d'ela, el braç llarg dóna al Passeig Vint-i-dos de Juliol i el braç curt dóna al carrer Mare de Déu dels Àngels, està construït amb obra vista, té una planta baixa i un pis. Les finestres són de maó aplantillat que formen un arc rebaixat amb arquivolta (l'arquivolta és el conjunt de motllures situades a les dovelles que formen arcs concèntrics a l'exterior d'una portalada o d'una finestra). La composició de la façana és simètrica, a la planta baixa tenim la gran portalada amb l'arc i els brancals de pedra (és l'única obertura que utilitza la pedra). A banda i banda de la porta trobem sis grans finestrals en arc rebaixat amb arquivolta de maó aplantillat, tres a la dreta de la porta i tres a l'esquerra. Les finestres presenten reixes de ferro forjat i trencaaigües molt gruixuts de pedra.

Condicionament Terrassenc, Lluís Muncunill i Parellada. Foto, AF 

Jordi Plana i Nieto. (IMG 2170 - 04/08/2016)

Escola Industrial de Terrassa UPC

L'edifici ocupa una illa situada entre els carrers Colom, Ramón y Cajal, Miquel Vives i Avda Jacquard, ctra de Castellar i carrer de Ricardo Caro, va ser construït entre 1902 i 1904, com hem dit es pot ubicar dins de la branca historicista del Modernisme. Per la seva construcció, Muncunill podia haver-se inspirat en l'edifici de la Universitat de Barcelona, edifici bastit per Elies Rogent, però va introduir elements típicament modernistes que més tard seguiria incorporant en algunes de les seves construccions i  projectes realitzats a la ciutat, com el maó vist, els aplics ceràmics, el paredat a les façanes. L'edifici inicialment, el que havia projectat Lluís Muncunill, tenia planta rectangular, amb un claustre central. L'any 1912 es decideix ampliar l'edifici amb unes naus al voltant, concretament quatre naus que afegeixen una L al rectangle de Muncunill, aquestes naus es destinarien a tallers i varen ser projectades per l'arquitecte Josep Domènech Mansana.

L'Escola Industrial de Terrassa va ser ideada per tal de cobrir les necessitats de la potent indústria tèxtil terrassenca de finals del segle XIX i que experimentà una gran expansió gràcies a la implementació de la màquina de vapor i els nous telers mecànics. 

 

Escola Industrial de Terrassa UPC. Lluís Muncunill i Parellada. Foto,

AF Jordi Plana i Nieto (IMG 2093 - 27/07/2016)

ARQUITECTURA INDUSTRIAL

Vapor Aymerich Amat i Jover

Apunt d'acabar el segle XIX, tres industrials terrassencs, Josep Aymerich i Grané, Pau Amat i Boguñà i Francesc Jover  i Barba, van associar-se per crear l'empresa Aymerich, Amat i Jover, van iniciar l'activitat industrial llogant una nau industrial, en un dels vapors que hi havia a la ciutat. Els tres empresaris egarencs, van centrar la seva activitat industrial en la fabricació de teixits de llana, des de la recepció de la llana fins l'acabat del teixit. Al poc d'haver iniciat l'activitat empresarial, decideixen construir la seva pròpia fàbrica.

Aymerich, Amat i Jover, per iniciativa de Pau Amat decideixen decideixen que l'edifici de la nova fàbrica fos una societat separada jurídicament de la companyia tèxtil, és per això que els tres socis funden una societat anònima que seria la propietària de l'edifici de la nova fàbrica.

Els tres empresaris encarreguen el projecte de la nova fàbrica a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada. La construcció, dirigida per Muncunill, és va realitzar entre 1907 i 1908 i l'execució de l'obra va ser a càrrec del mestre d'obres Baltà i Comelles. La construcció del vapor va donar feina a uns 200 operaris, cal dir que en tot el procés de construcció no es va produir cap accident important, fet poc usual en aquella època per una construcció d'aquesta magnitud. El vapor va ser inaugurat el novembre de 1908.
 
Vapor Aymerich, Amat i Jover. Lluís Muncunill i Parellada. Foto, AF
Jordi Plana i Nieto. (IMG 2955 - 01/11/2016)
 
La Electra industrial
 
La fàbrica egarenca coneguda com l'Electra  o taller Gibert i Junyent, és un edifici situat al centre de Terrassa, Districte I, tot fent cantonada amb els carrers de Sant Isidre i del Pantà. L'edifici cantoner de grans proporcions, consta d'una gran nau de planta rectangular de dues plantes. A la façana del carrer del Pantà observem una planta baixa en la que destaquen les grans obertures de les finestres en arc rebaixat, amb trencaaigües ceràmics. Aquestes 12 obertures s'agrupen de dues en dues, fins arribar a les 8 darreres que finalitzen a nivell de la vorera.
 
Els empresaris terrassencs Gibert i Junyent van fer construir aquest edifici per ubicar-hi la seva empresa, amb el nom de La Electra Industrial, per a la fabricació de motors elèctrics, bombes centrífugues, transformadors de potència, alternadors i turbines hidràuliques.

Gibert i Junyent van encarregar la construcció de l'edifici per a la seva fàbrica a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada que el va bastir l'any 1911, any de la constitució de la societat " La Electra Industrial".
La Electra Industrial. Lluís Muncunill i Parellada. Foto, AF Jordi
Plana i Nieto. (IMG 3740 - 30/01/2017)
 
EDIFICIS RESIDENCIALS
 
Masia Freixa
 
La Masia Freixa és un edifici residencial unifamiliar situat en el barri de Ca n'Aurell, envoltat de 22000 metres quadrats de jardins. L'edifici inicial va ser construït l'any 1896, concebut com a filatura. L'any 1907 el propietari de la fàbrica, Josep Freixa i Argemí, encarrega a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada la reforma de la fàbrica per tal de convertir-la en residència, reforma que va produir-se entre els anys 1907 i el 1914. 
 
La teulada presenta una estructura de voltes de maó pla que barregen la tradició de la volta catalana amb les tendències modernistes. El revestiment de les voltes és de morter amb petites incrustacions de vidre amb el que Muncunill va aconseguir la tonalitat de gris brillant de la teulada, la vorera de la teulada forma una espècie de cornisa sinuosa que envolta tot l'edifici com un voladís.
 
Masia Freixa. Lluís Muncunill i Parellada. Foto, AF Jordi Plana i Nieto
(IMG 0342 - 16/01/2016)
 
Casa Puigarnau
 
La Casa Puigarnau, és un edifici de de planta baixa i dos pisos, situada al carrer del Nord núm 67, en el districte núm 1 de la ciutat de Terrassa. La casa també es coneguda com la Casa Joaquima Pujals, vídua de l'industrial terrassenc Gaietà Alegre. Joaquima Pujals, va decidir construir la casa en el carrer del Nord, carrer que prenia una gran importància al final del segle XIX i principi del segle XX, per ser el carrer que portava de l'estació del Nord al centre de la ciutat. El carrer era transitat per comercials del sector tèxtil que venien a fer fes seves compres a la ciutat. Es per això que alguns industrials van fixar les seves residències i magatzems tèxtils en aquest carrer, i els que trobarem en les places i carrers que el segueixen. Cal dir que en aquesta nova zona urbana que s'estava configurant també varen proliferar les fondes i alguns hotels, que donaven servei als compradors de peces de tela, madeixes de llana...
 
L'any 1897 l'Ajuntament de Terrassa va concedir el permís d'obres a Joaquima Pujals, vídua de Gaietà Alegre perquè aixequés la casa, segons plànols de l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada a qui Joaquima li havia encarregat la construcció de la nova casa. La casa va ser bastida per Lluís Muncunill l'any 1897, utilitzant un llenguatge neogòtic en els elements decoratius utilitzats. La Casa Joaquima Pujals és d'estil historicista. Un cop construïda la casa es va convertir en residència de la família Alegre-Pujals. Posteriorment va ser adquirida per la família Puigarnau, que la varen tenir per residència fins la dècada dels anys seixanta en que s'instal·là el Col·legi Airina.
 
Casa Puigarnau. Lluís Muncunill i Parellada. Foto, AF Jordi Plana i
Nieto. (IMG 1021 - 13/03/2016)
 
MAGATZEMS TÈXTILS
 
 Magatzem Ventalló i Tusell
 
El Magatzem Ventalló i Tusell és un exemple de l'arquitectura eclèctica historicista, típica del final del segle XIX i el començament del segle XX, més ben conservat de la nostra ciutat. L'arquitectura eclèctica s'inspira en l'arquitectura historicista. Per una banda l'historicisme imita els corrents de l'antiguitat tot incorporant les característiques de l'arquitectura grecoromana i per l'altra l'arquitectura eclèctica combina dos o més estils arquitectònics en una obra nova de manera que el resultat és un nou estil arquitectònic. Les referències de l'arquitectura eclèctica són l'art gòtic (neogòtic), romànic (neoromànic) i oriental (orientalisme).
 
El Magatzem Ventalló i Tusell o Magatzem Antoni Sala, és un edifici protegit com a bé cultural d'interès local. Fou bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1893 i el contractista d'obres fou Pelegrin Matalonga i Payeras. Estil arquitectònic: Eclecticisme. Identificador IPAC: 28070. Ubicació: C. Puig Novell, núm 14 - 16. Terrassa (Vallès Occidental).
 
Magatzem Antoni Sala. Lluís Muncunill i Parellada. Foto, AF Jordi
Plana i Nieto. (IMG 4078 - 13/05/2017)
 
Magatzem Joaquim Alegre
 
En Joaquim Alegre va fer construir l'edifici per tal d'utilitzar-lo com a magatzem tèxtil de la fàbrica Aymerich, Amat i Jover. També és conegut popularment com a Magatzem Farnés, els Farnés varen ser els llogaters de l'edifici inicialment, però amb el pas del temps passarien a ser els propietaris fins l'any 1972.

A partir de l'any 1972 l'edifici queda abandonat. Gràcies al Grup d'Arquitectes de Terrassa l'edifici es va salvar de la destrucció, també va jugar un paper important l'Ajuntament de Terrassa al incloure'l en el catàleg d'edificis d'interès històric de la ciutat.
 
L'edifici està coronat per una cornisa que segueix els dos gablets. L'edifici té una tercera planta, reculada en relació a la línia vertical de la façana, té una lluerna de vidres que representen dents de serra

De l'interior cal destacar l'escala d'accés a la primera planta i una sala de conferències.

L'edifici va ser bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill l'any 1905 i és d'estil modernista. Està catalogat com a Bé d'interès local (Identificador: IPAC, 28124).
 
Magatzem Joaquim Alegre. Lluís Muncunill i Parellada. Foto, AF Jordi
Plana i Nieto. (IMG 4078 - 03/01/2016)
 
EDIFICIS RELIGIOSOS I FUNDACIONS 
 
Església i convent de les Josefines
 
 
El convent de les Germanes Josefines és un edifici de grans dimensions que ocupa una illa de cases, amb façanes a tres dels quatre carrers de la illa: Concili Egarenc (façana principal), Pintor Fortuny i Pintor Torres, al darrera de la construcció hi ha un pati tapiat que dóna al carrer de Lavoisier, el quart carrer que tanca la illa de cases.

La construcció consta de dos edificis que comparteixen la façana principal, la capella i les dependències del convent. Situada al barri de la Cogullada de Terrassa, està protegida com a bé cultural d'interès local.
 
El convent i l'església que pertany a la diòcesi del Bisbat de Terrassa, són obra de l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada i foren bastits durant els anys 1900 - 1906. El conjunt també és conegut com la Casa del Malalt, ja que l'activitat de les Germanes Josefines de Girona, instal·lades a Terrassa, l'any 1878, per interès de l'Ajuntament presidit per l'alcalde Jaume Colomer i Forrellat (1/03/1877 - 28/10/1878), era  i és la cura de malalts.
 
 Convent de les Josefines. Lluís Muncunill i Parellada. Foto, AF
Jordi Plana i Nieto. (IMG 2597 - 06/09/2016)

La nau de l'església del convent de les Josefines presenta un absis poligonal (mig hexàgon), cobert per una coberta de teula àrab.

Detall de la façana principal de l'església del convent de les Josefines.
Lluís Muncunill i Parellada. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. 
(IMG 2593 - 06/09/2016)

Fundació Busquets
 
La Fundació Busquets de Sant Vicenç de Paül, coneguda popularment com a Fundació Busquets, és un centre residencial educatiu, vinculat a les Filles de la Caritat. Està situada al carrer Doctor Cabanes núm 27 del Districte I de Terrassa i comparteix mitgera amb el Palau Episcopal. La fundació és va constituir l'any 1901 amb l'objectiu d'atendre menors amb risc d'exclusió social.
  
La fundació va rebre l'any 2014 la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya per la seva tasca en l'atenció als menors, els adults i les famílies en risc d'exclusió social, per la seva meritòria dedicació des de Terrassa, a les persones des del punt de vista assistencial i educatiu, i per la tasca de sensibilització col·lectiva en favor d'una societat més solidària.


  Edifici de la Fundació Busquets. Lluís Muncunill i Parellada.  Foto, AF 
Jordi Plana i Nieto. (IMG 3925 - 09/04/2017)
 
RELACIÓ D'EDIFICIS SIGNIFICATIUS DE L'ARQUITECTE LLUÍS MUNCUNILL I PARELLADA (TERRASSA)
 
Sala Muncunill, plaça Didó. Per accedir-hi cliqueu Sala  Muncunill
 
Casa Josep Badiella, Raval de Montserrat núm. 23. Per accedir-hi cliqueu Casa Josep Badiella
 
Ajuntament de Terrassa, Raval de Montserrat núm. 14 Per accedir-hi cliqueu A. de Terrassa 
 
Cafè Colon, Plaça Vella núm. 5. Per accedir-hi cliqueu Cafè Colon
 
Casa Higini Roca, carrer dels Gavatxons núm. 19. Per accedir-hi cliqueu Casa Higini Roca
 
Casa A. Josep Torrella, carrer Gavatxons núm. 9. Per accedir-hi cliqueu Casa A. J. Torrella

Casa Armengol, carrer de la Palla núm. 23. Per accedir-hi cliqueu Casa Armengol
 
Casa Joan Barata, carrer de Sant Pere núm. 32 - 34. Per accedir-hi cliqueu Casa Joan Barata
 
Gran Hotel Peninsular, carrer de Sant Pere núm. 52. Per accedir-hi cliqueu Hotel Peninsular
  
Magatzem Joaquim Alegre, placeta Saragossa núm. 2. Per accedir-hi cliqueu M. J. Alegre
 
Vapor Marcet Poal, carrer de la Rasa núm. 24-26. Per accedir-hi cliqueu Vapor Marcet Poal 
 
Vapor Ventalló (reforma), carrer de Sant Llorenç núm. 1. Per accedir-hi cliqueu Vapor Ventalló
 
Casa Joan Marcet, Raval de Montserrat núm.12-14. Per accedir-hi cliqueu Casa Joan Marcet

Masia Freixa, Parc de Sant Jordi. Per accedir-hi cliqueu Masia Freixa

Magatzem Salvans, carrer Nou de Sant Pere núm. 39. Per accedir-hi cliqueu M. Salvans
 
Casa Emili Soler, carrer Joaquim de Paz núm. 28. Per accedir-hi cliqueu Casa Emili Soler

Casa Antoni Pous, carrer Nou de Sant Pere núm. 42. Per accedir-hi cliqueu Casa A. Pous

Magatzem Emili Matalonga, carrer de Sant Pau núm. 9. Per accedir-hi cliqueu M. Matalonga

Casa Ignasi Escudé i Galí, carrer del Nord núm 77. Per accedir-hi cliqueu C. Ignasi Escudé

Casa Ignasi Escudé II, carrer del Nord núm 81. Per accedir-hi cliqueu C. Ignasi Escudé II

Casa Puigarnau, carrer del Nord núm. 67. Per accedir-hi cliqueu Casa Puigarnau

Fàbrica Albiñana i Ribas, carrer de Cervantes. Per accedir-hi cliqueu Fàbrica Albiñana i Ribas 

Casa Josep Arias, carrer de la Creu Gran núm. 26. Per accedir-hi cliqueu Casa Josep Arias  

Casa Comerma, carrer de la Creu Gran núm 2. Per accedir-hi cliqueu Casa Comerma

Casa Josep Casanovas, c. de Sant Leopold núm. 25. Per accedir-hi cliqueu C. Casanovas

Magatzem Josep Casanovas. C. Sant Leopold núm.27. Per accedir-hi cliqueu M. Casanovas 

Casa Bonaventura Fornells. C. Sant Leopold núm. 86. Per accedir-hi cliqueu C. Bonaventura

Casa Sanmartí. Passeig del Comte d'Ègara núm 14. Per accedir-hi cliqueu Casa Sanmartí 

Casa Benet Badrinas, P. del Comte d'Ègara núm. 6. Per accedir-hi cliqueu Casa Badrinas

Clínica del Remei, plaça Dr. Robert núm 3-7. Per accedir-hi cliqueu Clínica del Remei

Hospital de Sant Llàtzer, Plaça del Dr Robert. Per accedir-hi cliqueu Hospital de St Llatzer 

Escola Industrial de Terrassa (UPC). Per accedir-hi cliqueu Escola Industrial de Terrassa

Condicionament Terrassenc, Passeig del Vint-i-dos de Juliol. cliqueu Condicionament

Casa Ramon Samaranch, c de Volta núm. 13. Per accedir-hi cliqueu Casa Ramon Samaranch

Masia Marcet, Can Boada, Terrassa. Per accedir-hi cliqueu Masia Marcet 

Església i Convent de les Agustines, c. Concili Egarenc. Per accedir-hi cliqueu C. Agustines

Casa Baltasar Gorina, c. Font Vella, núm 93. Per accedir-hi cliqueu Casa Baltasar Gorina

Casa Concepció Monset, c. de la Font Vella, núm. 91. Per accedir-hi cliqueu C. Montset

Vapor Aymerich, Amat i Jover, Rambla d'Ègara núm. 270. Cliqueu Vapor Aymerich Amat i Jover

La Electra Industrial, carrer del Pantà - Carrer de Sant Isidre. Cliqueu Electra Industrial

Magatzem Ventalló i Tusell, c. Puig Novell núm 14-16, Cliqueu Magatzem Ventalló i Tusell  

Casa Carles Pagès, c. Del Puig Novell núm 32. Cliqueu Casa Carles Pagès

Casa Lluís Salvans i Armengol (reforma), c. Sant Antoni, núm 32. Cliqueu C. Ll. Salvans 

Casa Eusebi Noguera, c. de Sant Antoni, núm. 71-73. Cliqueu Casa Eusebi Noguera

Casa Bonaventura Baltà, c. de Sant Antoni, núm. 86. Cliqueu Casa Bonaventura Baltà 

Casa núm. 28 del carrer de Sant Antoni. Cliqueu Casa núm. 28 del carrer de Sant Antoni

Vapor Monset i Guardiola, c. de Sant Antoni núm. 60-62. Cliqueu Vapor Monset i Guardiola 

Casa Marquès (construcció inicial), c. de Sant Antoni núm. 82. Cliqueu Casa Marquès

La seu de Sport Egara 1905, c. Sant Antoni, c. Joaquim de Paz. Cliqueu Sport Egara 1905

Casa Manuel Vallhonrat I, c. de Sant Antoni núm. 25. Cliqueu Casa Manuel Vallhonrat I 

Casa Manuel Vallhonrat II, c. de Sant Antoni núm. 27. Cliqueu Casa Manuel Vallhonrat II

Casa Gaietà Vallhonrat, c. de Sant Antoni núm. 43. Cliqueu Casa Gaietà Vallhonrat 

Casa Josepa Ballver, c. de Sant Antoni núm. 21. Cliqueu Casa Josepa Ballver

Casa Valentí Guix, c. Garcia Humet núm 35. Cliqueu Casa Valentí Guix

Vapor Amat, c. Gaudí, c. La Rasa. Cliqueu Vapor Amat 

Casa Joaquim Freixa, c. Raval de Montserrat núm. 40. Cliqueu Casa Joaquim Freixa

Casa Josep Boguñà, c. Raval de Montserrat núm. 33. Cliqueu Casa Josep Boguñà

Magatzem Miquel Boix, plaça Mossèn Cinto Verdaguer núm. 6. Cliqueu M. Miquel Boix

Impremta Ventayol, plaça Mossèn Cinto Verdaguer num. 9. Cliqueu Impremta Ventayol

Casa Ramon Matalonga, carrer Topete núm. 66-68. Cliqueu Casa Ramon Matalonga  

Societat General d'Electricitat, c. Unió - c. Joan Corominas. Cliqueu S.General d'electricitat

Murs de contenció de la casa Salvans, c. Salmerón núm. 23-27. Cliqueu M. casa Salvans

La Gota de Llet, c. de la Unió núm 36-38. Cliqueu La Gota de Llet

Casa Miquel Mach Ullés, c. de l'Església núm 12-14-16. Cliqueu Casa Miquel Mach Ullés 

La Casona, c. de La Rutlla núm. 25. Cliqueu La Casona 

Casa Galí, c. de Sant Pere núm. 36. Cliqueu Casa Galí

Edifici Antiga Llibreria Boada Riera, c. de Sant Pere núm. 22.Cliqueu Llibreria Boada Riera 

Escola Vedruna Vall Terrassa, c del Vall núm. 21 (projecte núm 23) Cliqueu Escola Vedruna

Casa Miquel Marsà, c. de La Creu Gran núm 15. Cliqueu Casa Miquel Marsà 

Casa Narcís Comerma i Torrella, c. Del Nord núm. 63. Cliqueu Casa Narcís Comerma i Torrella

Gran Casino del Foment de Terrassa, c. de la Font Vella núm 76. Cliqueu Gran Casino

 

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 201