Tot seguit, en aquesta entrada faré esment a les places públiques més significatives de la ciutat de Terrassa.
PLAÇA VELLA
La Plaça Vella de Terrassa, podríem considerar-la com el centre del casc antic de la ciutat. L'antiga vila de Terrassa es configura, en el segle XII, al voltant del Castell Palau de Terrassa, del que avui dia només queda la torre de l'homenatge coneguda com la Torre del Palau. L'any 1893 es van enderrocar les edificacions que hi havia situades al costat de la Torre del Palau i es comença a configurar la façana nord de la Plaça Vella, que no quedarà acabada com la coneixem avui dia fins ben entrada la dècada dels anys vint del segle passat.
Façana nord de la Plaça Vella. Foto, AF Jordi Plana.
Tot
i que la façana Nord no es comença a configurar fins l'any 1893 gràcies
a un projecte de l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, cal dir que
davant de la Torre ja existia un espai que com a mínim, fins l'any 1908 va acollir el Mercat. En construir-se el Mercat de la Independència,
els terrassencs i les terrassenques van seguir dient quan anaven al
Mercat a fer la compra diària, anem a la Plaça i es segueix dient 112
anys després.
GL
41º 33' 44'' N - 2º 00' 40'' E. TERRASSA
PLAÇA TORRE DEL CASTELL PALAU DE TERRASSA
L'any
1891 va ser enderrocat el Castell Palau de Terrassa, edificació que
havia caigut en l'abandonament per part dels seus propietaris. Del
Castell Palau només va quedar la Torre de l'homenatge. Tot seguit, els
terrenys alliberats van permetre amb les noves construccions que es van
fer, configurar la façana nord del que seria l'actual Plaça Vella, entre
aquestes noves edificacions destaquen: El Cafè Colón, la casa Badia i la casa Francesca Sendra, un cop acabades les obres, la Torre del Palau va quedar rodejada d'edificis i només era accessible pel pati de la casa Badia.
L'any 1991 i sota el mandat de l'alcalde Manuel Royes i Vila, just cent anys després de l'enderrocament del Castell Palau de Terrassa, es van enderrocar les cases que envoltaven la Torre del Palau per la seva part del darrera i es va fer la plaça amb dos accessos o portals, un pel carrer Cremat i l'altre pel carrer dels Gavatxons, fent-se visible la Torre pels vianants.
El mandat del batlle, Manuel Royes i Vila va fer possible la gran transformació de Terrassa, que va passar de ser una ciutat grisa i mal urbanitzada a ser una ciutat moderna, dinàmica i disposada a conservar i recuperar el seu patrimoni històric i cultural.
L'any 1991 i sota el mandat de l'alcalde Manuel Royes i Vila, just cent anys després de l'enderrocament del Castell Palau de Terrassa, es van enderrocar les cases que envoltaven la Torre del Palau per la seva part del darrera i es va fer la plaça amb dos accessos o portals, un pel carrer Cremat i l'altre pel carrer dels Gavatxons, fent-se visible la Torre pels vianants.
El mandat del batlle, Manuel Royes i Vila va fer possible la gran transformació de Terrassa, que va passar de ser una ciutat grisa i mal urbanitzada a ser una ciutat moderna, dinàmica i disposada a conservar i recuperar el seu patrimoni històric i cultural.
Escala metàl·lica d'accés a la Torre, darrera de la Torre hi ha la
Casa Badia. Foto, AF Jordi Plana
GL
41º 33' 44'' N - 2º 00' 39 E. TERRASSA
PLACETA DE LA FONT TROBADA
Abans de pujar caminant pel carrer de Sant Pere, ens aturem un moment a
la Placeta de la Font trobada, és una placeta petita formada per la
cruïlla dels carrers de Sant Pere, dels Gavatxons i del raval de
Montserrat. Ens assentem sobre el pedrís que envolta la font i
contemplem la façana del Magatzem Cortès Colomer, que
juntament amb la font són els elements més significatius de la plaça.
Totes les plantes baixes de la plaça estan ocupades per comerços, entre
els que destaquen: La Joieria Jorvil i la llibreria Atenea.
Placeta de la Font Trobada, la font circular situada en el centre de
la plaça i el Magatzem Cortès Colomer. A l'esquerra el raval de
Montserrat i a la dreta el carrer de Sant Pere
Foto, AF Jordi Plana
La Font Trobada. Foto, AF Jordi Plana
La
font va ser inaugurada per l'alcalde Manuel Royes i Vila el dia 28
d'octubre de 1997, coincidint amb la inauguració de la illa per a
vianants formada per la mateixa placeta i el carrer dels Gavatxons.
GL 41º 33' 47'' N - 2º 00' 39'' E. TERRASSA
PLAÇA DIDÓ
Plaça Didó, dedicada al titellaire terrassenc Ezequiel Vigués, conegut amb el
sobrenom de Didó, un dels titellaires més importants que ha donat
Catalunya
(1880-1960).
Al fons de la Plaça s'ubica l'edifici d'oficines d'atenció als ciutadans de l'
Ajuntament de Terrassa que varen substituir a l'antiga oficina de recaptació situada al carrer Cardaire.
A l'esquerra la sala d'exposicions Muncunill, aquesta sala
ocupa part de l'antic Vapor Amat, conegut per Ca l'Izard (obra popular), complex fabril
de l'últim terç del segle XIX, destinat a l'acabat de tints en el
sector tèxtil.
Plaça Didó, al fons, oficines de l'Ajuntament de Terrassa.
Foto: AF Jordi Plana
Xemeneia del Vapor Amat. Foto: AF Jordi Plana
GL
41º 33' 51''
N - 2º 00' 33'' E. TERRASSA.
PLACETA DE SARAGOSSA
La placeta de Saragossa deu el seu nom a la Fonda Saragossa, instal·lada
en l'edifici on avui dia hi ha un estanc, cap a la segona meitat del
segle XIX, tot i que la Comissió del Nomenclàtor de l'Ajuntament de
Terrassa no li va donar el nom actual fins l'any 1979.
Els edificis més destacats que configuren les façanes de la plaça són: L'Arxiu Tobella (placeta de Saragossa, ), lloc on va néixer Josep Oller, qui va fundar el Moulin Rouge de París.
Magatzem Joaquim Alegre (Arxiu Tobella) Foto, AF Jordi Plana
Josep
Oller i Roca, Terrassa, 1839 - París 1922. Empresari terrassenc del
sector tèxtil, l'any 1876 canvia la seva orientació empresarial cap el
sector de l'espectacle i l'any 1889, coincidint amb la inauguració de
l'Exposició Universal de París inaugurà el Moulin Rouge a la place
Blanche del barri de Montmatre.
Josep Oller i Roca. Foto, AF Viquipèdia
GL
41º 33' 54'' N - 2º 00' 45'' E
PLACETA ROSA PUIG
La placeta Rosa Puig és un petit espai públic situat entre l'edifici de
Correus de la plaça Mossèn Jacint Verdaguer i l'Escola de la Llar. El
terreny que ocupa la placeta formava part de l'edifici de l'Agrupació
Regionalista, en enderrocar-se aquest edifici, a finals de la dècada
dels anys 50, per construir l'edifici de Correus de Terrassa, va quedar
un petit espai rectangular entre el nou edifici i l'Escola de la Llar,
espai que en un principi havia de donar aparcament als vehicles de correus.
Placeta Rosa Puig, fons de la imatge plaça Mossèn Jacint Verdaguer
Foto, AF Jordi Plana.
Rosa Puig i Llonch, va néixer a Terrassa el 24 de febrer de 1901 i va morir el 24 de maig de maig de 1999. A l'edat de 7 anys ingressà a l'Escola Coral egarenca, amb 17 anys es titula a l'Escola Municipal de Música de Terrassa i comença a treballar com a professora en la mateixa escola i l'any 1923 s'inicià en el violoncel. Fou la directora de la Massa Coral de Terrassa des de l'any 1943 (any de la fundació), fins l'any 1971. Desprès de la seva jubilació va rebre la Medalla de Plata de la ciutat. El 24 de febrer de 1997 l'ajuntament de Terrassa, posà una placa amb el seu nom i retrat a la seva casa natal del carrer de la Societat i li dedicà una placeta amb el seu nom.
Rosa Puig és autora de més d'un centenar de cançons, sardanes i música de cambra per a diferents instruments.
Rosa Puig i Llonch, Foto, Beneta Trullàs / AMAT.
PLAÇA MARAGALL
La
plaça de Maragall és un espai triangular que té un dels seus vèrtex en
la cruïlla dels carrers Sant Pau i Sant Josep, l'altre en la cruïlla
dels carrers de Les Escaletes i Joaquim de Paz i el tercer vèrtex a la
mitgera del Teatre Principal i la casa Jacint Bosch. Aquesta plaça està
formada per la façana del Magatzem Vallhonrat, la façana d'un edifici
d'habitatges i la façana del Teatre Principal i un altre edifici
d'habitatges.
La plaça té tres graons, està pavimentada amb llambordes vermelles, d'argila cuita com els maons. L'enllumenat està format per un fanal amb tres focus de llum i quatre plafons alineats, situats en el paviment. La plaça de Maragall té 8 arbres, 4 a la vorera del Teatre Principal i quatre que delimiten una vorera just al davant dels primers. Disset fitons de ferro colat eviten que els vehicles aparquin sobre la plaça.
La plaça té tres graons, està pavimentada amb llambordes vermelles, d'argila cuita com els maons. L'enllumenat està format per un fanal amb tres focus de llum i quatre plafons alineats, situats en el paviment. La plaça de Maragall té 8 arbres, 4 a la vorera del Teatre Principal i quatre que delimiten una vorera just al davant dels primers. Disset fitons de ferro colat eviten que els vehicles aparquin sobre la plaça.
GL
41º 33' 52'' N, 2º 00' 47'' E. TERRASSA
PLAÇA BALTASAR RAGON
La Plaça de Baltasar Ragon és un espai pràcticament quadrat, en el que
tres grans jardineres alçades i corbades, juntament amb un trapezi
isòsceles de llambordes que té plantades tres palmeres molt altes
tanquen un espai circular, pavimentat, amb bancs i font d'aigua potable.
La plaça està formada per l'espai que deixen determinen les
confluències dels carrers: Juan de la Cierva, Galvani, Faraday i Nicolau
Talló al al nord i la carretera de Martorell al sud.
Plaça Baltasar Ragón, al fons de la imatge l'edifici de Foment de
l'Ajuntament de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.
A
la façana sud de la plaça Baltasar Ragon, trobem tres palmeres de gran
alçada, la carretera de Martorell i en front l'edifici de Foment de
l'ajuntament de Terrassa, que alberga el Servei d'Ocupació amb les seves
diferents àrees: formació ocupacional, borsa de treball, comunitat
virtual de recerca de feina, oferta pública d'ocupació...
Baltasar
Ragon i Petit, Terrassa 1885 - Terrassa 1958. Escriptor, de formació
autodidàctica, va dedicar-se als temes artístics i històrics sobre la
ciutat de Terrassa. Va col·laborar durant molts anys a El Dia, de
Terrassa i publicà obres com El poble de Sant Pere de Terrassa (1910),
Terrassa, Historials i efemèrides (1929), Terrassencs del mil vuit-cents
(1933), El catalanisme a Terrassa (1935), La industria tarrasense a
través de los tiempos (1942), etc que li valgueren el títol de cronista
oficial de Terrassa. Hom ha publicat pòstumament el dietari Terrassa
1936-1939: tres anys difícils de guerra civil (1972). Emprà sovint el
pseudònim de B. de la Galera (Font, Gran Enciclopèdia Catalana, edició
digital).
Baltasar Ragon i Petit. Foto
Arxiu Municipal de Terrassa.
GL
41º 33' 24'' N - 2º 00' 13'' E. TERRASSA
PLAÇA DE L'ANÒNIMA
La plaça de l'Anònima és un espai públic rectangular situat entre els
carrers de Fra Bonaventura Gran (façana nord), la part del darrera de
dos edificis amb façana al carrer d'Arquimedes (façana est), l'edifici
de l'antic economat de la SAPHIL, avui dia Celler del Cava (façana sud) i
el carrer de Galileu, que tanca el rectangle (façana oest). La plaça té
un petit promontori central cobert de gespa, la xemeneia de l'Anònima
gairebé al vèrtex de la plaça entre el carrer Fra Bonaventura Gran i les
façanes del darrera dels edificis del carrer d'Arquimedes i a la seva
esquerra una font. Un petit camí pavimentat envolta la xemeneia i uns
quants bancs de fusta amb estructura de ferro colat es disposen al
voltant de la plaça.
Plaça de l'Anònima, façana oest. Foto, AF Jordi Plana.
GL 41º 33' 54'' N - 2º 00' 19'' E. TERRASSA
PLAÇA RICARD CAMÍ
La
plaça Ricard Camí està delimitada pels carrers de Cervantes al nord, el
carrer del Notari Badia a l'est, la Rambla d'Ègara a l'oest i el carrer
de Torres Gacia al sud. Situada en els terrenys que havien ocupat l'antic vapor Montset, i posteriorment les fàbriques Oliu i Badiella, que va ser enderrocada al final del segle XX, alliberant els terrenys per les places Ricard Camí i Vapor Montset, el nou carrer Notari Badia, la continuació del carrer de Montserrat, l'edifici central de la Caixa d'Estalvis de Terrassa, un edifici d'habitatges que determina la façana dreta del carrer Notari Badia i tres edificis d'habitatges amb jardí de gespa al davant que determinen la façana esquerra de la continuació del carrer de Montserrat, mentre que la façana dreta la determina la també nova plaça del Vapor Montset.
Dreta de la imatge carrer del Notari Badia. Foto, AF Jordi Plana.
La plaça de Ricard Camí disposa d'uns brolladors bastant espectaculars, situats davant de l'edifici que avui alberga l'oficina principal del BBVA de Terrassa. Els brolladors estan alimentats per un circuit tancat d'aigua i el que impulsa l'aigua a més altura la deixa caura sobre una superfície circular pavimentada amb pedra grisa que recull l'aigua i l'aboca en un petit estany que hi ha en un nivell inferior.
Estany amb brolladors. Foto, AF Jordi Plana.
A la plaça també hi ha una font d'aigua potable situada al costat dels brolladors, la font té un cos de ferro colat i una aixeta de llautó i manté el disseny de totes les fonts públiques que l'Ajuntament de Terrassa instal·la en els últims anys.
GL
41º 34' 02'' N - 2º 00' 22'' E. TERRASSA
LA PLAÇA DE LA CASA ALEGRE
Aquesta
plaça està situada al carrer del Nord i ocupa l'espai que va deixar
l'enderroc de la Casa Alegre, núm 69 del carrer del Nord i part dels
jardins de la Casa Puigarnau núm 67 del carrer del Nord. La plaça que té
per façanes: al nord l'edifici de baixos més dotze
pisos construït l'any 1966 (en el lloc ocupat pels jardins de la Casa
Alegre), al sud la façana de la casa Puigarnau, amb els seus plafons, a
l'est el carrer del Nord i a l'oest el carrer Sant Leopold, va ser
construïda l'any 1977.
Detall de la Plaça que ocupa la desapareguda Casa Alegre.
Foto, AF Jordi Plana.
GL 41º 34' 02'' N - 2º 00' 48'' E. TERRASSA
PLAÇA DE L'ESTACIÓ DEL NORD
La plaça de l'Estació del Nord és una plaça que es va fer al voltant de l'edifici de l'estació del Nord
quan es van soterrar les vies del tren a l'inici de la dècada dels anys
noranta del segle passat (1994). La plaça és pràcticament un cercle
envoltat per un giravolt en el que conflueixen els carrers: Vint-i-dos
de juliol que amb els dos carrils per sentit forma una avinguda tot
seguint el traçat de les vies que van ser soterrades, carrer de la
Independència, carrer de Cervantes, carrer del Nord i carrer del Mas
Adei.
En
el centre del giravolt hi ha un cercle amb quatre zones ben
delimitades: l'edifici de l'estació ocupa la zona sud de la placa,
davant de la façana que dona al carrer del nord un petit sector de gespa
i vuit xiprers seguint el giravolt, una petita vorera separa la gespa
de la façana de l'estació.
Façana posterior vista des de l'entrada del carrer del Nord.
Foto, AF Jordi Plana.
Davant
de la façana principal, que en el passat havia estat la que donava a
les andanes, trobem una zona pavimentada que és la que segueixen els
vianants al caminar d'est a oest o a l'inrevés pel passeig Vint-i-dos de
juliol per arribar i accedir a l'estació.
Ala est de l'estació del Nord. Foto, AF Jordi Plana.
GL
41º 34' 11,4'' N - 2º 00' 51,43 E. TERRASSA
PLAÇA DE LA CREU GRAN
La Plaça de la Creu Gran, és un espai públic, rectangular, gairebé
quadrada, està situada en el barri del Centre, que forma part del
Districte I de Terrassa, la plaça està situada en la confluència dels
carrers de la Creu Gran que va de SO a NE i els carrers de la Societat i
Garcia Humet de NO a SE. La plaça està asfaltada en tots aquells espais
que han de suportar el trànsit rodat, les zones pels vianants presenten
un paviment format per lloses de 50x50 de color beix sense voreres. El
centre de la plaça està presidit per la font de la Creu Gran, situada
sobre una base circular de pedra formada per dos cercles concèntrics,
l'interior més alt que l'exterior. Quinze bancs de fusta i d'estructura
metàl·lica emmarquen els quatre vèrtex de la plaça, també hi ha dos
bancs més llargs sense respatller. Una vintena de tarongers envolten la
plaça. Unes barres metàl·liques marquen l'aparcament per bicis i motos.
Nou edificis determinen les quatre façanes de la plaça. A la plaça també
hi ha una cabina telefònica que possiblement serà retirada l'any
vinent.
A finals del segle XIX és fa una remodelació de la plaça de l'Església de Sant Pere.
L'any 1905 és deixa la plaça a un sol nivell però queda amb un pendent bastant fort.
L'any 1949 l'Ajuntament de Terrassa acordà posar el nom de Rector Homs a la plaça.
L'any 1962 es pavimenta la plaça amb llambordes i es fa una nova remodelació.
El 30 de juny de 1962 s'inaugurà un monòlit dedicat al Rector Homs.
L'any 2012 és fa una nova remodelació de la plaça.
L'any 2013 s'inicien les obres per connectar el carrer Joan Duch amb la plaça.
La plaça ha estat escenari dels tradicionals Casaments Vuitcentistes.
La plaça havia estat utilitzada com a era i mercat municipal.
Plaça de la Creu Gran. A la imatge observem la casa Josep Arias i
la Font de la Creu Gran. Foto, AF Jordi Plana.
GL 41º 33' 58'' N - 2º 00' 54'' E. TERRASSA
PLAÇA DEL RECTOR HOMS
La plaça del Rector Homs és un espai públic situat al barri de Sant Pere,
que forma part del Districte I de Terrassa, és el barri més petit de
Terrassa, té planta pràcticament quadrada, a la façana de llevant
observem un rectangle pavimentat amb carreus granítics amb les juntes
plantades de gespa, amb dos xiprers un al nord i l'altre al sud del
rectangle, la resta de la plaça sense voreres, està pavimentada amb
llambordes, té 12 arbres, 6 bancs de fusta amb estructura de ferro, unes
barres d'acer inoxidable per aparcar les bicicletes, una paperera, dos
fanals amb llums que enfoquen a terra i un fanal amb focus que
il·luminem la façana de l'església de Sant Pere. Una tanca metàl·lica,
amb una porta a l'esquerra separa un tros de la plaça que queda
incorporada al conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere.
Plaça del Rector Homs. Foto. AF Jordi Plana.
La plaça presenta cinc accessos: pel carrer Major de Sant Pere (NE), pel carrer Joan Duch (NO), pel pont de Sant Pere i el parc de Vallparadís (SO) i pel carrer de la Rectoria (SE).
ALGUNES DADES SOBRE LA PLAÇA
A finals del segle XIX és fa una remodelació de la plaça de l'Església de Sant Pere.
L'any 1905 és deixa la plaça a un sol nivell però queda amb un pendent bastant fort.
L'any 1949 l'Ajuntament de Terrassa acordà posar el nom de Rector Homs a la plaça.
L'any 1962 es pavimenta la plaça amb llambordes i es fa una nova remodelació.
El 30 de juny de 1962 s'inaugurà un monòlit dedicat al Rector Homs.
L'any 2012 és fa una nova remodelació de la plaça.
L'any 2013 s'inicien les obres per connectar el carrer Joan Duch amb la plaça.
La plaça ha estat escenari dels tradicionals Casaments Vuitcentistes.
La plaça havia estat utilitzada com a era i mercat municipal.
GL
41º 34' 1,02'' N - 2º 1' 4,89'' E. TERRASSA.
PLAÇA DEL DR ROBERT
La
Plaça del Dr Robert està situada entre el Passeig del Comte d'Ègara i
el Pont del Passeig. La Plaça i el Passeig configuren un espai que té
forma de rombe. Un estanyol amb sis brolladors, situat a l'est, delimita
la separació entre passeig i plaça, l'estanyol és la diagonal menor del
rombe. Un pont de fusta, situat sobre la diagonal major del rombe,
permet el pas del centre del passeig a la plaça.
Estanyol que separa el Passeig Comte d'Ègara de la Plaça del Dr
Robert. Foto, AF Jordi Plana.
La plaça està dedicada al Dr Bartomeu Robert i Yarzàbal, va néixer a
Tampico (Mèxic) el dia 20 d'octubre de 1842 i va morir el dia 10 d'abril
de 1902 a Barcelona. L'any 1863 es llicencià en Medicina a Barcelona,
fou metge de l'Hospital de la Santa Creu. El 14 de març de 1899 és
designat pel govern alcalde de Barcelona, destacà per depurar el cens
electoral, contra les pràctiques del caciquisme, encapçalà el tancament
de caixes contra la llei del Gabinet de Silvela i del seu ministre
d'Hisenda, Raimundo Fernández Villaverde, presidí la Lliga Regionalista i
fou elegit diputat a Corts Generals.
Dr Robert. Foto de Audouard publicada a La Il·lustració Catalana
(1904)
GL
41º 33'' 47,77'' N - 2º 01' 0,57'' E. TERRASSA
PLAÇA JOAN MIRÓ
La plaça Joan Miró, ocupa gran part dels terrenys del Cementiri Vell de
Terrassa, té forma triangular i està tallada en dos espais, el més gran
gairebé trapezoïdal i el més petit triangular, separats pel Passeig de
Joan Miró. Avui la plaça és l'espai central del barri terrassenc del
Cementiri Vell. La plaça està delimitada pel carrer de Wagner al nord,
la Rambla de Sant Nebridi a l'est i a l'oest el carrer de la Mare de Déu
del Pilar.
Plaça de Joan Miró. Foto, AF Jordi Plana.
La
construcció més significativa de la plaça de Joan Miró és una
construcció d'estil neoclàssic, construïda al final del segle XVIII,
protegida com a bé d'interès local, és la capella de l'enderrocat Cementiri Vell
de Terrassa. El Cementiri Vell, va néixer com un cementiri militar
durant la Guerra del Francès i es va convertir en cementiri civil durant
l'epidèmia de tifus dels anys 1808-1810.
Capella del Cementiri Vell. Foto, AF Jordi Plana.
L'altre element remarcable de la plaça de Joan Miró és el Monòlit a la memòria de Jover i Alagorda.
El monument va ser encarregat a Melcior Vinyals i va ser inaugurat el
21 de juliol de 1912 per l'alcalde de Terrassa Josep Ullés i Jover, dins
del recinte del Cementiri Vell.
Monòlit de Jover i Alagorda. Foto, AF Jordi Plana.
GL
41º 33' 39,39'' N - 2º 01' 13,76'' E. TERRASSA
PLAÇA DEL VAPOR VENTALLÓ
La
plaça ocupa el solar on hi havia estat el Vapor Ventalló. És un espai
públic rectangular de grans dimensions, ubicat al centre de la ciutat de
Terrassa i en el Districte I. La plaça està limitada al nord pel carrer
de Joan Baptista Galí, a l'est pel carrer de Sant Llorenç, al sud pel cerrer de la Rasa i a l'oest per un edifici de nova construcció que la separa de l'Escola Lanaspa, ubicada a l'antic Vapor Marcet Poal. La plaça és una de les més singulars de la ciutat i una de les que té més vida desprès de la plaça Vella.
El Vapor Ventalló fou promogut per l'industrial egarenc Josep Ventalló i Nogués l'any 1888, en el solar del Vapor Sagret que fou enderrocat. De l'antic Vapor Ventalló només queda una quadra convertida en el porxo de l'actual plaça del Vapor Ventalló. Per la construcció de la plaça, inaugurada l'any 2002 s'enderrocaren dues de les tres naus industrials que havien resistit el pas del temps i es va deixar una de les quadres, bastida per l'arquitecte Joan Carpinell i Sallés que configura el porxo de la nova plaça i és utilitzada com un espai per a concerts i espectacles culturals.
Porxo de la plaça del Vapor Ventalló. Foto, AF Jordi Plana.
GL
41º 33' 54'' N - 2º 00' 43'' E TERRASSA
PLAÇA DE LA QUADRA DE VALLPARADÍS
La
Plaça de la Quadra de Vallparadís és un espai públic situat entre el
carrer de Sant Antoni i el Parc de Vallparadís de Terrassa. La plaça
ocupa part dels terrenys de l'antic Vapor Monset i Guardiola. La plaça
té accés per un passatge situat a la dreta del carrer de Sant Antoni,
obert gràcies a l'enderrocament d'un casa entre mitgeres i pel Parc de
Vallparadís gràcies a un ascensor que salva el desnivell entre el parc i
la plaça.
Plaça de la Quadra de Vallparadís. Foto, AF Jordi Plana.
A la façana sud de la plaça hi ha l'edifici del Centre Vallparadís de Mútua de Terrassa, amb una marquesina a la porta d'accés, que correspon a una de les naus de l'antiga Fàbrica Guardiola, nau que fou dissenyada per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.
Detall de la nau de l'antiga Fàbrica Guardiola, convertida en porxo
o marquesina, del Centre Vallparadís.
GL
41º 33' 55'' N - 2º 01' 1,76'' E. TERRASSA (VALLÈS OCCIDENTAL) CATALUNYA
PLAÇA DE LA TERRASSA INDUSTRIAL
La plaça de la Terrassa Industrial, ocupa l'espai alliberat per l'antiga fàbrica Alegre i Cia que fruit de la fusió amb les empreses Casanovas i Vallès i Rigol, Boada i Cia, constituí la Terrassa Industrial SA.
L'any
1989 l'Institut Català del Sòl anuncià l'enderrocament de TISA que
havia estat tancada el 1967, doncs el novembre de 1987 la Comissió
d'Urbanisme de Barcelona havia aprovat el Pla de Reforma Interior de la
Terrassa Industrial SA. L'Àrea de Millora Urbana de la Terrassa
Industrial SA va donar com a resultat una gran plaça de 8.490 metres
quadrats amb façana a la carretera de Montcada i al carrer de Baldrich.
La
Terrassa Industrial SA, presentà suspensió de pagaments al final de la
dècada dels seixanta, desprès de diversos processos de reestructuració
que havien reduït la plantilla en 700 treballadors, tot passant de 900 a
200. L'any 1969 s'inicià un llarg procés, la Magistratura de Treball de
Barcelona adjudicà la titularitat dels terrenys de TISA a l'advocat que
representava als treballadors acomiadats. L'any 1992 encara hi havia
una en tràmit una demanda per part dels acomiadats de TISA per
aconseguir la nul·litat de la subhasta dels terrenys de l'antiga
fàbrica.
41º 33' 50,54'' N - 2º 01' 9,23'' E. TERRASSA
PLAÇA DE LA BICICLETA
Detall de la xemeneia de TISA abans de l'enderrocament
de la fàbrica llanera. Font, Arxiu Tobella.
(IMG, 6383)
GL 41º 33' 25,42'' N - 2º 00' 57,78'' E
PLACETA ENRIC GRANADOS
La placeta Enric Granados és un espai públic format per les confluències
dels carrers de la Rasa, el Raval de Montserrat i la Rambla d'Ègara, és
un d'aquells espais que configuren la geometria urbana i que en alguns
casos, els ajuntaments decideixen donar-lis la categoria de plaça per
tal de honorar a algun personatge significatiu de la societat. Aquest és
el cas d'aquesta plaça i cal dir que considero molt oportú que la
Comissió del Nomenclàtor de l'Ajuntament de Terrassa decidís donar-li a
aquest espai el nom de placeta Enric Granados.
Placeta d'Enric Granados, a la dreta Mercat de la Independència i
a l'esquerra Forn de la Rasa. Foto, AF Jordi Plana
Enric Granados. Foto, Antoni Esplugas.
Font Viquipèdia
Enric
Granados i Campiña, va néixer a Lleida, el 27 de juliol de 1867 i va
morir el 24 de març de de 1916 en el naufragi del vaixell Sussex en el
canal de la Mànega, en ser torpedinat per un submarí alemany en el
transcurs de la Primera Guerra Mundial. Compositor, conegut per la seva
obra pianística i per ser el creador de l'escola catalana de piano amb
el compositor Albéniz.
PLAÇA MOSSÈN JACINT VERDAGUER
La plaça Mossèn Jacint Verdaguer és troba en la confluència dels carrers:
Camí Fondo, carrer del Passeig, carrer del Nord i carrer de Sant
Leopold. És una plaça amb dues zones ben delimitades, venint del carrer
del Camí Fondo una zona amb aparcaments per a cotxes a banda i banda i
per a motos en la illa central, passada aquesta trobem una segona zona
entre els carrers de Sant Leopold i del Nord, alçada, pavimentada i
arbrada amb bancs i amb un monument dedicat a Mossèn Jacint Verdaguer.
Jacint Verdaguer i Santaló, font de la foto: Viquipèdia
El 21 de juny de 1996, l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila
(20/04/1979 - 12/04/2002), inaugurà la part sud de la remodelada plaça
d'Anselm Clavé inclosa en el projecte urbanístic Portal Parc, que
comportà la urbanització dels terrenys alliberats pel soterrament de
l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, un dels
grans projectes del mandat de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila.
Monument dedicat a Mossèn Jacint Verdaguer. Foto, AF Jordi Plana
Jacint
Verdaguer i Santaló, 17 de maig de 1845 (Folgueroles), 10 de juny de
1902 (Barcelona. Prevere i poeta romàntic, formà part de la Restauració
de 1874, que en la Renaixença retorna a la llengua catalana la categoria
de llengua literària.
Si
entrem a la plaça Mossèn Jacint Verdaguer pel carrer del Camí Fondo.
ens topem a la dreta amb la Cafeteria Granja Catalana i la seva terrassa
al davant. Aquesta zona de la plaça està pavimentada amb llambordes
d'argila cuita de color vermell.
Plaça Mossèn Jacint Verdaguer. Foto AF Jordi Plana
GL
41º 33' 58'' N - 2º 00' 48'' E. TERRASSA
PLAÇA ANSELM CLAVÉ
L'any
1928 l'alcalde Josep Ullés i Jover inaugurà la remodelació de la plaça
Anselm Clavé que comptarà amb dos grans fanals, dos grups d'urinaris i
banys subterranis, un jardí i un brollador. La configuració de la plaça
es mantindrà pràcticament fins el 1961.
L'any 1960 s'enderroquen les cases de l'esquerra del portal de Sant Roc.
Detall de l'antic brollador de la plaça Anselm Clavé. Foto, Fons
Baltasar Ragon. AMAT
A
la fotografia superior, dreta de la imatge darrera del brollador, es
pot apreciar la línia de cases que foren enderrocades, davant de
l'edifici del Bunyolero, donant amplitud a la plaça Ansel Clavé i al carrer del Portal de Sant Roc.
L'any
1972 és construeix un pàrquing soterrani que ocupa les dues places i es
torna a remodelar l'espai. Aquest nou pàrquing serà el primer pàrquing
soterrat de la ciutat.
Dreta de la imatge, edifici que ocupa l'espai de l'antiga estació dels
FGC. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6967, 2/03/2019)
Imatge de la Plaça Anselm Clavé i Portal de Sant Roc. Foto, AF
Jordi Plana. (IMG 6951, 2/03/2019)
GL
Rambla d'Ègara - Anselm Clavé 41º33'38,73'' N - 2º00'27,87'' E
PLAÇA DELS MUSEUS
La plaça dels Museus està formada per l'espai públic limitat pel carrer de Salmerón a l'est, el Centre de Documentació i Museu Tèxtil al Nord, el Castell Cartoixa de Vallparadís (Seu principal del Museu de Terrassa) al sud i el Parc de Vallparadís (zona Torrent Monner) a l'oest.
El
dia 30 de març de 2016, l'alcalde de Terrassa Jordi Ballart i Pastor
(10/12/2012 - 16/11/2017 i 15/06/2019 - ) va signar el decret núm 2424
del Servei d'Educació. Entre els diferents acords del decret, el segon fa referència a la plaça dels Museus: Vistes les propostes de la Comissió del Nomenclàtor reunida el 2 de març de 2016, i d'acord amb els criteris bàsics d'actuació establerts per l'Ajuntament de Terrassa per a la designació d'espais públics de la ciutat,
DECRETO:
...
2.
Denominar plaça dels Museus l'espai que hi ha a tocar del Museu Tèxtil i
del Museu Cartoixa, que arriba fins al límit sud del fossat del Castell de Vallparadís i que és limítrof a l'est amb el carrer de Salmerón.
...
Plaça dels Museus, Terrassa. Esquerra de la imatge Castell Car-
toixa de Vallparadís, a la dreta CDMT. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 7288, 25/05/2020)
Passeig que connecta la plaça dels Museus i la plaça de les Teixidores.
A la dreta Castell Cartoixa de Vallparadís. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 7298, 25/05/2020)
GL
41º 33' 53,86'' N - 2º 01' 09,88'' E
PLAÇA DE LES TEIXIDORES
La plaça de les Teixidores és un espai públic contigu a la Plaça dels Museus
de Terrassa, situada al barri de Vallparadís de Terrassa. La plaça fou
inaugurada el diumenge 14 de maig de 2017, durant el mandat de l'alcalde
de Terrassa Jordi Ballart i Pastor (10/12/2012 - 16/11/2017 i
15/06/2019 - ...). Aquest espai fou batejat amb el nom de plaça de les
Teixedores, en homenatge a les dones treballadores del sector tèxtil. A
la inauguració assistiren la regidora de Normalització Lingüística i de
la Comissió del Nomenclàtor
i la regidora de Polítiques de Gènere. El nom de plaça de les
Teixidores fou acordat en la Comissió del Nomenclàtor el dia 4 d'abril
de 2017.
La plaça fou inaugurada en el context de la Fira Modernista de Terrassa. Limita al nord, amb la Plaça dels Museus, al sud, amb l'avinguda de Jacquard, a l'est, amb el carrer de Salmerón i a l'oest amb la Casa Baumann i el Torrent Monner del Parc de Vallparadís.
Plaça de les Teixidores. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 7330, 30/05/2020)
FITXA
Nom: Plaça de les Teixidores
Ubicació: Entre els carrers de Salmerón i Avd Jacquard
Barri: Vallparadís
Codi Postal: 08222 Terrassa
Districte: I
Any de Construcció: 2017
Durant el mandat de l'alcalde: Jordi Ballart i Pastor
Inauguració: 14 de maig de 2017
Aprovació per la Comissió del Nomenclàtor: 4 d'abril de 2017
Ús: Plaça pública
Serveis: Aparcament subterrani i parada de bus i tren FGC
Per visitar: Parc de Vallparadís, Castell Cartoixa i Museu Textil, 50 m de la plaça.
GL
41º 33' 50,54'' N - 2º 01' 9,23'' E. TERRASSA
La
Plaça de la bicicleta, més aviat la rotonda de la bicicleta de
Terrassa, està situada en la confluència, en sentit horai, dels carrers:
Passeig de les Lletres, Passeig del Vint-i-dos de Juliol, Ctra. de Rellinars, Carrer del Pla de l'Ametllera i Passeig del Vint-i-dos de Juliol.
Entre el Passeig Vint-i-dos de Juliol i el Passeig de les Lletres, trobem una rotonda, que va sorgir del soterrament de les vies de la RENFE, aquesta rep el nom de Plaça de la Bicicleta, i té una escultura nomenada la Bicicleta. Amb aquesta escultura, l'Ajuntament vol fer un reconeixement i potenciar aquest mitjà de transport sostenible.
Detall de l'escultura: La Bicicleta, situada a la Plaça de la
Bicicleta. Foto AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 9978, 7/01/2024)
GL
41º 34' 13,2'' N - 2º 00' 35,75'' E. TERRASSA
PLACETA DE SALVAT PAPASSEIT
La placeta de Salvat-Papasseit fou construïda en els terrenys alliberats per l'enderrocament de la fàbrica la Tintoreria Llanera SA l'any 2000. En aquests terrenys es va construir una promoció d'habitatges de baixa altura al voltant d'una placeta rectangular. De l'antiga fàbrica només es va conservar la xemeneia de 40 metres d'alçària, situada en el centre de la plaça. La placeta només té entrada pel carrer de Montserrat.
Placeta Salvat-Papasseit. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.
(IMG 9960, 1/01/2024)
Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16/05/1894 - 7/08/1924), escriptor barceloní, autodidacte, conegut com a poeta d'avantguarda, simpatitzant amb els corrents socialistes i anarquistes de l'època.
Joan Salat-Papasseit. Font Google
GL
41º 34' 07'' N - 2º 00' 43'' E. TERRASSA
PLAÇA DELS PAÏSOS CATALANS
La plaça dels Països Catalans,
és una petita plaça triangular, enjardinada, situada entre la
carretera de Montcada i l'avinguda de Barcelona. L'element més destacat
de la plaça és el monument anomenat: Camins.
El monument urbà Camins està situat a la Plaça dels Països Catalans de Terrassa. És obra de l'artista Elisa Arimany i Brosa, artista autodidacta, caracteritzada per la seva creativitat i gran capacitat de Treball. L'escultora va néixer a Sant Vicenç de Castellet l'any 1933. Va ser escollida acadèmica de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el dia 20 d'octubre de 1999, tot aprovant-se així la proposta presentada pels acadèmics Domènec Fita Molat, Leopold Gil Nebot i Pilar Vélez Vicente. Va ser la primera artista no americana en col·locar una escultura a Nova York.
Camins, escultura urbana bastida per Elisa Arimany i Brosa.
Foto, AF Jordi Plana i Nieto.
GL
41º 33' 32,56'' N - 2º 01' 40,33'' E. TERRASSA-(VALLÈS OCCIDENTAL)-CATALUNYA
PLAÇA DE L'AIGUA
La plaça de l'Aigua deu el seu nom a la font monumental situada en el
centre de la gran rotonda que determina la plaça. La rotonda regula la
circulació dels vehicles de tres grans avingudes de la ciutat egarenca:
Avinguda Abat Marcet, Avinguda Jaume I, Rambla Francesc Macià, carrer
Manresa i Carretera de Matadepera. El dia 25 d'abril de l'any 1992 tres
mesos abans de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, jocs en
els que Terrassa va ser subseu olímpica (per a celebrar els partits
d'hoquei herba), l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila (20/04/1979 -
12/04/2002) i el president de Mina Pública d'Aigües de Terrassa Joan Baptista i Galí, inauguren el brollador amb el monument Tall.
Tall, plaça de l'Aigua de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.
GL
41º 34' 30,59'' N - 2º 01' 2,76'' E. TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
PLAÇA DEL PROGRÉS
A
les acaballes del segle XIX, i degut al creixement de la ciutat,
l'Ajuntament de Terrassa decideix impulsar un nou eixample a l'altra
banda de la riera del Palau, avui dia la Rambla d'Ègara. Comença a
perfilar-se una quadrícula de carrers que s'esdevindrà el que coneixem
com a barri de Ca N'Aurell de Terrassa. Al mig de la quadrícula es va
deixar un espai rectangular per la construcció d'una plaça. Les primeres
cases al voltant d'aquest espai es van aixecar l'any 1882 durant el
mandat de l'alcalde de Terrassa, Narcís Argemí i Vendrell (01/07/1881 -
01/07/1883). L'any 1905 l'Ajuntament presidit per l'alcalde Alfons Mª
Ubach i Solà, decideix urbanitzar l'espai envoltant-lo d'arbres i d'una
vorera, a partir d'aquest moment les noves edificacions acaben
d'envoltar la plaça.
L'any
1921,en el mandat de l'alcalde Emili Soler i Anglada (01/01/1918 -
31/04/1922), l'Ajuntament de Terrassa decideix instal·lar una font de pedra, de cos modernista, amb l'escut de la ciutat i una inscripció que
ens diu l'any que va ser construïda.
Font de la Plaça del Progrés. Foto, AF Jordi Plana.
Altres places que seran incorporades a l'escrit:
Plaça de Catalunya
Plaça Lluís Companys
TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 -2011
