Carrer de l'Alcalde Picañol
El carrer De l'Alcalde Picañol, està situat al barri de l'Antic Poble de Sant Pere de Terrassa, és un carrer que té la llargària de l'amplada de set casals, va del carrer De l'Alcalde Parellada al carrer de Josep Rigol i Fornaguera. La façana dreta d'aquest carrer la formen les portes dels garatges de sis habitatges que tenen la façana al carrer Major de Sant Pere, la façana esquerra dóna al Parc de Vallparadís i és paral·lela al torrent Monner.
Cantonada entre el carrer de Josep Rigol i Fornaguera i el carrer
de L'Alcalde Picañol. Foto, AF Jordi Plana.
de L'Alcalde Picañol. Foto, AF Jordi Plana.
El carrer està asfaltat i presenta dues voreres pavimentades amb llambordes, està dedicat a Joan Picañol i Aldavert, darrer alcalde de l'Antic poble de Sant Pere (1904).
Placa del carrer De l'Alcalde Picañol. Foto, AF Jordi Plana.
Joan
Picañol i Aldavert, va néixer a Monistrol de Calders, l'agost de 1855 i
morí el 4 de març de 1931 a Sabadell, forner de professió i propietari
de terres a la Creu Alta de Sabadell, que fins l'any 1904 formà part de
l'antic poble de Sant Pere. Joan Picañol fou el darrer alcalde de
l'antic Poble de Sant Pere. Cap al 1883 Joan Picañol i la seva muller,
Maria Quintana, arriben a Sabadell, passats tres anys s'instal·len a la
Creu Alta, al carrer de Manresa, passat un temps s'instal·laren al
carrer Nou de Jonqueres, avui Avinguda de l'Onze de Setembre.
C/Josep Rigol i Fornaguera - c/ Joan Picañol i Aldavert, 41º 34' 2'' N - 2º 01' 08'' E
C/De l'alcalde Parellada - c/ Joan Picañol i Aldavert, 41º 34' 4'' N - 2º 01' 06'' E
Carrer de l'Alcalde Parellada
El carrer De l'Alcalde Parellada és un carrer molt curt que va del carrer
Major de Sant Pere al carrer de l'Arquitecte Puig i Cadafalch. La part
central del carrer Alcalde Parellada està urbanitzada com una plaça i
s'anomena la Plaça del Comú. La façana sud del carrer de l'Alcalde
Parellada és la façana lateral de l'antic Ajuntament del poble de Sant Pere.
Antic Ajuntament de Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana.
L'edifici
de l'antic Ajuntament de Sant Pere va ser projectat per l'arquitecte
Juli Batllevell. Les obres van ser adjudicades al contractista Lluís
Tayó i Puig va ser inaugurat el 30 de maig de l'any 1897, per l'alcalde
del poble de Sant Pere, Josep Viver i Modolell i beneit pel rector de Sant Pere,
Mossèn Magí Barrera. L'edifici va ser la seu de l'Ajuntament de Sant
Pere fins l'any 1904 que el poble fou annexionat a la ciutat de Terrassa.
Façana sud del carrer Alcalde Parellada i de la placa de la Font del
Comú.
GL
C/Major de Sant Pere - c/De l'Alcalde Parellada, 41º 34' 04'' N - 2º 01' 06'' E.
C/De l'Alcalde Parellada - c/De l'arquitecte Puig i Cadafalch, 41º 34' 04'' N - 2º 01' 06 E TERRASSA
Carrer Josep Rigol i Fornagera
El
carrer Josep Rigol i Fornaguera és un carrer molt curt, perpendicular
al carrer Major de Sant Pere, la façana sud d'aquest carrer està formada
per la façana lateral nord de l'església de Sant Pere i una tanca de pedra del recinte de les esglésies. Adossada a la tanca, però situada a l'interior hi ha la Font de Sant Nebridi
(és va instal·lar un cop acabades les darreres excavacions). La façana
nord del carrer Josep Rigol i Fornaguera la formen la façana lateral de
la casa del núm 4 del carrer Major de Sant Pere i una tanca. El carrer
arriba fins el carrer de l'Alcalde Picañol,
aquest últim paral·lel al torrent Monner del Parc de Vallparadís. A la
façana lateral de la casa núm 4 del carrer Major de Sant Pere, l'Ajuntament de Terrassa va posar una placa dedicada a Josep Rigol i Fornaguera.
Església de Sant Pere i façana de la casa núm 4 del carrer Major
de Sant Pere que determinen l'inici del carrer Josep Rigol i
Fornaguera. Foto, AF Jordi Plana.
Placa dedicada a Josep Rigol i Fornaguera com a valedor de
les esglésies de Sant Pere, carrer Josep Rigol i Fornaguera,
núm 1. Foto, AF Jordi Plana.
núm 1. Foto, AF Jordi Plana.
Carrer Josep Rigol i Fornaguera, vist des del carrer de l'Alcalde
Picañol. Foto, AF Jordi Plana.
C/ Major de Sant Pere - c/ Josep Rigol i Fornaguera, GL 41º 34' 02'' N - 2º 01' 06'' E.
C/ Josep Rigol i Fornaguera - c/ Alcalde Picañol, GL 41º 34' 2'' N - 2º 01' 09'' E.
Carrer de la Rectoria
El Carrer de la Rectoria ens porta de la plaça del Rector Homs
a una passarel·la que ens permet travessar el torrent Monner per anar
al Centre de Documentació, el Museu Tèxtil i el carrer de Salmerón o de
la plaça de la plaça del Rector Homs al parc de Vallparadís,
concretament al final del torrent Monner, a prop d'on s'ajunta amb el
torrent de Vallparadís i al costat de les fonts de Santa Maria i del Tintorer.
El carrer de la Rectoria comença amb quatre cases que formen la façana sud de la plaça del Rector Homs,
separades de la plaça per un rectangle de gespa i dos xiprers un a cada
extrem del rectangle, la primera d'aquestes cases es troba a l'inici
del pont de Sant Pere i fa cantonada amb un camí que permet baixar al
parc de Vallparadís, a la banda del torrent del mateix nom.
Les quatre primeres cases del carrer de la Rectoria que determinen
la façana sud de la plaça de la Rectoria. Foto, AF Jordi Plana.
Primera casa, núm 2 del carrer de la Rectoria. Foto, AF Jordi Plana.
Al carrer de la Rectoria destaquen les següents construccions, cliqueu:
Façana est de la plaça, d'esquerra a dreta: façana de l'església de
Sant Pere, porta d'accés al conjunt monumental, tanca del conjunt,
edifici de La Seu d'Ègara (Rectoria). Foto, AF Jordi Plana.
Font de Santa Maria, sota les esglésies de Santa Maria i Sant Miquel.
Foto, AF Jordi Plana.
Edifici de l'antiga Rectoria de la parròquia de Sant Pere.
Foto, AF Jordi Plana.
Campanar de Santa Maria vist des del carrer de la Rectoria.
Foto, AF Jordi Plana.
GL 41º 34' 00'' N - 2º 01' 4'' E. (davant del pont de Sant Pere), 41º 33' 59'' N - 2º 01' 08'' E. ( final del carrer de la Rectoria a l'entrada de la passarel·la sobre el parc de Vallparadís.
Carrer Joan Duch
Deixem la plaça del Rector Homs, tot caminant per el carrer Joan Duch, ens dirigim a l'Avda 22 de Juliol per anar a l'Estació del Nord.
Durant el trajecte aprofitarem per fer una mica d'història sobre el
carrer de J Duch. Aquest és un carrer del barri de Sant Pere, del
Districte I de Terrassa, el seu recorregut discorre paral·lel al torrent
de Vallpardís i en l'actualitat va des de la plaça del Rector Homs fins
la Avinguda 22 de Juliol. El carrer Joan Duch és la façana sud del
barri de Sant Pere.
A l'esquerra de l'edifici de l'edifici de la imatge de la Plaça del Rector
Homs i ha l'entrada al carrer de Joan Duch oberta darrerament.
Foto, AF Jordi Plana.
Entrada (nova) del carrer Joan Duch a la plaça del Rector Homs.
Foto, AF Jordi Plana.
El carrer està dedicat a Joan Duch i Agulló (1891 Terrassa -
8/08/1968 Terrassa). Fou escriptor, pintor, periodista, decorador i
dibuixant. Es destacà com a novel·lista, les seves obres més importants varen ser: Homes i màquines, publicada l'any 1930. Els quatre amics, publicada l'any 1930. Amor i banderes, publicada l'any 1934. Vida triomfal, publicada l'any 1935 i Auli, fill de Pilat, publicada l'any 1954.
Joan Duch i Agulló, foto: portada del llibre Amor i
Banderes de J Duch Agulló.
Joan Duch fou un terrassenc molt lligat a les entitats cíviques i culturals de la ciutat. Fou membre del Gremi d'Artistes, dels Amics de les Arts, soci del Círcol Egarenc, soci del Centre Excursionista de Terrassa, políticament va simpatitzà amb l'Agrupació Regionalista, L'Associació Catalanista i el Centre Catalanista Republicà. Passada la Guerra civil va aturar la seva activitat literària durant un temps
(fins l'any 1954), activitat sempre compromesa amb el món obrer en la
que els obrers són els protagonistes de les seves novel·les. Joan Duch morí a Terrassa l'any 1968 víctima d'un atropellament.
GL
41º 34' 1,61'' N - 2º 1' 3,99'' E. TERRASSA
TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011
