Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 21 de setembre de 2022

ELS FRONTALS DE LA CAPELLA DE SANT ROC DE LA BARATA

Aquesta quarta entrada sobre LA BARATA, fa referència als tres frontals d'altar realitzats amb rajoles pintades, que possiblement es poden atribuir a l'escudeller Onofre Rodergues, en actiu entre 1616 i 1646. Aquests tres frontals es troben a la capella dedicada a Sant Roc del Mas de La Barata.

El 10 de febrer de 1622, Joan Sentís, bisbe de Barcelona, donà permís a en Miquel Roca Barata i Margarit per  construir al Mas de La Barata una capella dedicada a Sant Roc, en els límits de la parròquia de Matadepera. La capella fou construïda amb el termini d'un any pels mestres d'obres Ramon Sorís (pare) i Joan Sorís fill.

Entre les obres destacables de la capella cal comentar els tres frontals d'altar. Tenint en compte l'any de construcció de la capella i el període d'activitat d'Onofre Rodergues, podrien atribuir-se a aquest últim.

FRONTAL DE SANT ROC

Mosaic de majoles dedicat a Sant Roc. Foto, AF Jordi Plana

(IMG 6860, 07/12/2018)

Avui dia, darrera de l'altar trobem el frontal de Sant Roc, format per un mosaic de rajoles majòliques que representen a Sant Roc. (aquest correspon a una reproducció, l'original s'exposa en el Museu de Terrassa)

La devoció a Sant Roc es va difondre ràpidament a partir del segle XV. Des de Venècia es va estendre el culte cap a les contrades germàniques i els Països Baixos. El 1477, degut a una epidèmia de pesta bubònica, es va fundar a Venècia una confraria que sota el seu patronatge allotjava malalts de pesta, coneguda com a "Confraternità o Scuole di Sant Roco". Aquesta va fomentar la devoció a Sant Roc construint capelles i centres d'acollida per tot Itàlia i fins i tot per molts països d'Europa. Recordem que el Consell de la Vila de Terrassa s'encomana a Sant Roc perquè lliuri als terrassencs de l'epidèmia de pesta el 7 de juliol de 1588.

Goig a Sant Roc, patró de La Barata.

 FRONTAL DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS

Mare de Déu dels Dolors en el Davallament de Crist de la Creu.

Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6859, 07/12/2018)

Davant de la imatge de Santa Polònia està situat un mosaic de rajoles majòlique en el que es representa la Mare de Déu dels Dolors en el Davallament de Crist de la Creu. Aquest mosaic es trobava a la  capella de Sant Roc abans que fos incendiada l'any 1936. Sembla ser que Josep Rigol i Fornaguera (responsable del Museu de Terrassa) va poder salvar el mosaic abans de l'incendi, juntament amb el de Sant Roc i un tercer que representa l'Assumpció de la Mare de Déu. Els tres mosaics formaven els frontals dels l'altars i són un dels pocs elements, interiors, originals de la capella anteriors al l'incendi de 1936.

FRONTAL DE LA MARE DE DÉU DE L'ASSUMPCIÓ
 
Frontal de la Mare de Déu de l'Assumpció.
Foto. AF Jordi Plana. (IMG 6863, 07/12/2018)
  
Davant de la imatge de Santa Àgata, trobem el tercer mural de rajoles vidriades (majòliques) que juntament amb el de sant Roc i la Mare de Déu dels Dolors, formaven els frontals dels altars de la capella de sant Roc de la Barata. Aquest tercer frontal representa l'Assumpció de la Mare de Déu.
 
L'interior de la capella va ser cremat, l'any 1936, però la Junta de Museus de Terrassa, dirigida per Josep Rigol i Fornaguera n'havia guardat els els tres frontals abans de l'incendi. Després de la guerra, Teresa Gual va iniciar la restauració de la capella de Sant Roc de la Barata, sota les recomanacions de Josep Rigol i va reclamar els frontals de Sant Roc, La Mare de Déu dels Dolors i el de l'Assumpció, però el mateix Josep Rigol, en un fet una mica fosc, va dir que s'havien cremat amb els altars. Trenta anys després van aparèixer al Castell cartoixa de Vallparadís, seu del Museu de Terrassa. Després de moltes reclamacions i de comú acord amb l'alcalde de Terrassa, la Junta de Museus i els propietaris, se'n feren unes còpies iguals i es repartiren entre el Museu de Terrassa i la capella de Sant Roc de la Barata. A la capella es quedaren els originals dels frontals de l'Assumpció i la Mare de Déu dels dolors i una còpia del frontal de Sant Roc i al Museu de Terrassa a l'inrevés.
 
Escudeller: fabricant o venedor d'escudelles, plats, flascons, gerros i altres objectes de terrissa.
 
 
Agraïments
 
Maria Teresa Barata i Gual
 
Joan Vert i Barata
 
Josep  Antoni Cerdà
 
Per altres entrades relacionades cliqueu:
 
 
 
 
 
 GL

41º 38' 28'' N - 1º 59' 26'' E. MATADEPERA

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011

 

 

 

 

dijous, 15 de setembre de 2022

L'ALCALDE MANUEL ROYES I VILA. PART II 1980

En aquesta tercera entrada sobre el mandat de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila (20/04/1979 - 12/04/2002), farem referència a les actuacions més importants realitzades per l'Ajuntament de Terrassa durant l'any 1980. Els dos primers anys, l'equip de govern el formaven el PSC i el PSUC, però les tensions ambdues formacions polítiques culminaran amb l'entrada al govern municipal de CiU en substitució del PSUC.

 

Manuel Royes i Vila. Foto: font monterrassa.cat
 

Una de les actuacions més importants i primerenques de l'administració municipal presidida per Manuel Royes, va ser la constitució de la Comissió de seguiment dels treballs de revisió del Pla General Municipal d'Urbanisme i Medi Ambient, aprovada en sessió plenària del 25 de gener de 1980. Terrassa serà una de les primeres ciutats catalanes que disposarà d'un Pla General d'Ordenació després del règim franquista, aquest començarà a corregir les deficiències estructurals, socials, urbanístiques i de protecció del patrimoni històric i cultural de la ciutat. Amb aquest Pla d'Ordenació Urbanística i els successius Terrassa esdevindrà la ciutat moderna que superarà la crisi econòmica de la dècada dels 70.

 

Fragment de l'acta del Ple Municipal del 25/01/1980, que fa referència a la 

Comissió de seguiment de revisió del PGO. Font AMAT

 

En aquesta sessió plenària del 25 de gener de 1980 s'aprovà la Comissió Assessora Municipal en Matèria de Sanitat Alimentària formada per:

Fragment de l'acta del Ple Municipal del 25/01/1980 que fa referència als membres de la CMAMMSA

Font: AMAT

 

Durant el Ple municipal del 29/02/1980 s'aprovà l'urbanització de l'Avda Vint-i-dos de Juliol a l'altura de la Cra de Castellar i que amb el pas del temps es completarà fins la Rambla d'Ègara.

                                                Avda Vint-i-dos de Juliol, actualitat. Foto, AF Jordi Plana.

(IMG 2631, 24/03/2016)

 

També s'aprovà el projecte de les obres de remodelació de la torre nord-est del Castell-Cartoixa de Vall Paradís, primera fase, i les condicions facultatives i jurídiques, amb un pressupost d' 1147490 ptes., a càrrec de la partida 011.713 del Pressupost Ordinari de despeses per a l'any 1980.

 

                                          Castell Cartoixa de Vallparadís, actualitat. Foto, AF Jordi Plana.

(IMG 6590, 21/05/2018)

 

En el Ple municipal del 28/03/1980, s'aprovà el Plec de condicions per contractar per concurs l'elaboració del Pla Especial de Conservació d'edificis Històrics-artístics de Terrassa i el catàleg corresponent. Tot seguit s'exposa el fragment de l'acta de l'aprovació d'aquest plec de condicions.

Durant el Ple municipal del dia 25 d'abril de 1980, s'aprovà el plec de condicions Jurídiques que ha de servir de base, juntament amb les Condicions Facultatives per a la contractació de les següents obres i projectes:

Relació d'obres i projectes aprovada en sessió plenària de l'Ajuntament de Terrassa el dia
25 d'abril de 1980. Font: Acta de la sessió plenària. Arxiu Comarcal de Terrassa.
 
Tot seguit s'exposen algunes de les imatges de les contractacions d'obres amb el seu aspecte actual.
 
CASA ALEGRE DE SAGRERA
 
Casa Alegre de Sagrera. Foto AF Jordi Plana. IMG 3478


Si voleu llegir altres entrades que fan referència a l'Alcalde Manuel Royes i Vila podeu clicar els enllaços:
 
L'Alcalde Manuel Royes i Vila. Introducció
 
L'Alcalde Manuel Royes i Vila. Part I 1979 
 
TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
 
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER A GAUDIR-LA
 
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011
 


dimarts, 30 de juny de 2020

FONT DEL RASOT TERRASSA

La vila de Terrassa, està situada entre dos corrents d'aigua, la riera del Palau a ponent ,i una altra riera a llevant la continuació del torrent de Santllehí, aquest fou utilitzat durant l'edat mitjana per fer el fossat de la vila de Terrassa, que discorria pels carrers dels Gavatxons i de l'Església, més cap a l'est pel carrer de la Font Vella, seguia cap sud travessant el carrer del Portal Nou i el Vapor Gran per anar al clos del Rasot entre els actuals carrers de San Francesc i Sant Genís, on es trobava amb el torrent que provenia del del fossat del castell palau. En aquesta confluència, davant de l'antic Vapor Gran, que havia estat un torrent, és on s'ubica actualment la Font del Rasot.


Font modernista del Rasot. Foto, AF Jordi Plana. 
(IMG 7468, 28/06/2020)

La font és una peça de ferro colat que fou encarregada per l'Ajuntament de Terrassa i inaugurada l'any 1887 durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Domènec Domingo i Margarit (03/07/1885 - 31/12/11890) i encarregada a la foneria: Tallers Abelló i Cia, l'empresa va ser fundada l'any 1819 com a serralleria de Francesc Abelló, a la cantonada dels carrers de la Rutlla i del Vall. Amb el pas del temps i per atendre les necessitats de la ciutat de productes de ferro colat, l'empresa evolucionà cap a la fabricació de productes de foneria, i construcció de peces per a la indústria tèxtil terrassenca. Gran part dels canvis produïts a l'empresa tenen lloc durant la direcció de Joan i Isidre Abelló, doncs l'any 1877 Isidre fou regidor de l'Ajuntament de Terrassa i va ser el promotor per tal de dotar a la vila de Terrassa d'un servei d'extinció d'incendis, fet que va fer necessari comptar amb gran quantitat de material fabricat amb peces de fosa. L'any 1879, Isidre Abelló i Espinalt es converteix en alcalde de Terrassa (01/07/1879 - 23/05/1980).

Font del Rasot. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 7449, 28/06/2020)

La fosa o ferro colat és un procés de fabricació en el que s'introdueix en un motlle, generalment de sorra, un aliatge de ferro amb més d'un 2% de carboni. Les foses presenten una elevada colabilitat, fet que fa possible la seva utilització en la fabricació de peces fabricades per fusió i emmotllament: estàtues, tapes de clavegueram, boques d'incendis, reixes, reixes per embornals, piques per a fonts, fanals, columnes... El ferro colat presenta una gran duresa i per contra una certa fragilitat a un gran impacte.

Detall dels dos cavallets de mar i la petxina sobre l'arc de mig punt.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7451, 28/06/2020)

La font consta de quatre cosos, el cos inferior és una base de pedra, damunt d'aquesta un segon cos format per un prisma rectangular i un semicilindre que determina la pica, les dues peces de ferro colat, el tercer cos està format per un prisma recta rectangular, també de ferro colat. A la part davantera trobem una aixeta o brollador de llautó centrat en un cercle amb motius florals, per sobre un arc de mig punt, per sobre de l'arc dos cavallets de mar a dreta i esquerra i entre ells una petxina. Per sota de l'aixeta destaca un gran escut de la ciutat de Terrassa. 

Detall dels cavallets i la petxina de la Font del Rasot. Foto, AF Jordi
Plana. (IMG 7458, 28/06/2020)

Detall de l'escut de la ciutat de Terrassa, sota l'aixeta de la Font
del Rasot. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7459, 28/06/2020)

El quart cos de la Font del Rasot és una columna estriada coronada per una estructura que imita un peveter tornejat. He parlat de quatre cossos, tot i que tres d'ells, els que corresponen al ferro colat, varen ser construïts pels Talleres de Fundición de Hierro y Construcción de Máquinas de Juan e Isidro Abelló, d'una sola peça emmotllada.

Anunci de la foneria Abelló, que va fer la Font del Rasot.
Font, Joaquim Verdaguer i Caballé.

   


 Detall de la columna i el falç peveter o brollador
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7452, 28/05/2020)

L’any 1887, el 14 de gener, s’inaugurava la font construïda pels germans Abelló, situada al carrer Sant de Genís, prop al carrer de Sant Francesc, en el lloc conegut popularment com el Rasot.
L’any 1995, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa, Manuel Royes i Vila (20/04/1979 - 12/04/2002), amb la remodelació de l’espai es va restaurar la font vuitcentista deteriorada pel pas del temps.

Font del Rasot. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 7454, 28/06/2020)

Detall de l'aixeta de la Font del Rasot. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 7460, 28/06/2020)

  Nom de la font inscrit en relleu en el lateral de llevant. Foto, AF
Jordi Plana. (IMG 7457, 28/06/2020)

Font del Rasot, Terrassa, carrer de Sant Genís, cantonada amb
carrer de Sant Francesc.


GL

41º 33' 33,47'' N - 2º 00' 45,21'' E 

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011

dissabte, 20 de juny de 2020

PARC DE VALLPARADÍS 2a PART, ZONA TORRENT DE LES BRUIXES

Com vàrem comentar en la primera entrada del Parc de Vallparadís, amb el nom de Parc de Vallparadís 1a part, zona del Torrent Monner, el parc presenta forma de " Y " , en aquesta part parlarem de la zona del Torrent de les Bruixes o Torrent de Vallparadís, concretament des del Passeig del Vint-i-dos de Juliol fins arribar a la confluència amb el Torrent Monner. Els dos braços superiors de la " Y " delimiten un altiplà amb el Torrent Monner a llevant i el Torrent de les Bruixes a ponent. Aquest altiplà en forma de llengua, és el resultat de l'erosió dels dos torrents.

Sobre l'altiplà trobem el conjunt monumental de les Esglésies de Sant Pere a l'extrem sud i a la resta, fins arribar al Passeig del Vint-i-dos de Juliol, el barri de Terrassa de l'Antic Poble de Sant Pere.

 Imatge del Parc de Vallparadís, zona del Torrent Monner. Foto, AF
Jordi Plana (Vista des de la Plaça del Rector Homs)

Una de les primeres obres públiques del Parc de Vallparadís sobre el Torrent de les Bruixes va ser el Pont de Sant Pere, per fer possible l'accés dels veïns de Terrassa a les Esglésies de Sant Pere. Construït el pont de Sant Pere l'any 1625, el Camí de Sant Pere el formarien els carrers Nou de Sant Pere, i el carrer de la Creu Gran, convertint-se durant molts anys en l'accés més ràpid dels fidels de la vila de Terrassa a les Esglésies de Sant Pere i dels santperencs a la vila de Terrassa.

Pont de Sant Pere per sobre del Torrent de les Bruixes del Parc de
Vallparadís. Foto, AF Jordi Plana.

El  Pont de Sant Pere uneix les dues ribes del Torrent de les Bruixes, que amb el Torrent Monner tenen els seus orígens en la Riera de les Arenes. Els dos torrents, que en la zona descoberta, configuren el Parc de Vallparadís, baixen paral·lels a banda i banda de la carretera de Matadepera i s'ajunten sota l'edifici del Centre Documental i Museu Tèxtil i el Castell Cartoixa de Vallparadís.

La construcció del pont de Sant Pere fou encarregada, per l'ajuntament de la vila de Terrassa i l'ajuntament del poble de Sant Pere, al mestre de cases Pere Pomers l'any 1581, qui va fer el projecte, però en realitat va ser el mestre de cases Ramon Suris qui va fer la construcció del pont, que va ser inaugurat, possiblement durant l'any 1625.

Pont de Sant Pere, imatge del pont sobre el Torrent de les Bruixes o
Torrent de Vallparadís. Foto, AF Jordi Plana.

Detall superior del Pont de Sant Pere, fons de la imatge, Església de
Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana.

A l'altura de la Plaça del Rector Homs i a la vessant de llevant del Torrent de les Bruixes del Parc de Vallparadís, trobem la Font de Cal Datzira. Aquesta font era el safareig del mas de Cal Datzira, situat a l'actual Plaça del Rector Homs i que fou enderrocat a finals dels anys cinquanta per tal d'ampliar la Plaça del Rector Homs.

Imatge de la Font de Cal Datzira remodelada durant la millora del
Parc de Vallparadís gràcies als Fons Europeus.
Foto, AF Joaquim Verdaguer i Caballé.

 Imatge aèria de la zona d'ubicació de la Font de Cal Datzira, del
Pont de Sant Pere i de la Plaça del Rector Homs, Torrent de les
Bruixes o de Vallparadís. Foto, Google Earth.

El Parc de Vallparadís és un dels parcs més grans de Catalunya i és remarcable la gran quantitat d'espècies arbòries i arbustives que hi podem trobar, moltes d'elles autòctones i d'altres introduïdes però típiques de les zones dels voltants. Entre les espècies arbòries del Parc podem destacar: bedoll, acàcies de tres espines, moreres, auró, avellaner, castanyer de les índies, cedre, xiprer, arç blanc, eucaliptus, plataner, freixe, faig, arboç, mimosa, olivera, pi australià...

Situats a la Plaça de la Rectoria, trobem una entrada davant del carrer de la Rectoria que ens permet accedir al Parc de Vallparadís.

Accés al Parc de Vallparadís des de la Plaça del Rector Homs pel
carrer de la Rectoria. Foto, AF Jordi Plana.

De la fauna del Parc de Vallparadís cal destacar petits mamífers urbans com diferents espècies de rats penats, musaranyes, ratolins de camp i gats. En relació als invertebrats destaquem alguns coleòpters com l'Acilius sulcatus o el Stictonectes lepidus o lepidòpters com l' Euphydryas aurina i la Graellsia isabellae. També trobem diferents espècies de cargols.

Però els animals més comuns del parc són les aus, entre les més freqüents destaquen: el pardal, el colom salvatge, la mallerenga carbonera, la garsa, el gafarró, la merla. Com el municipi de Terrassa es troba molt a prop del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, moltes espècies d'aus típiques d'aquest parc natural també les trobem al Parc de Vallparadís com: l'àliga marcenca, l'esparver vulgar, el falcó mostatxut, l'òliba, el mussol banyut, la mallerenga emplomallada, la merla blava, el tort comú, la xivitona, el bruel. També trobem espècies migratòries com: la cotxa fumada, la cuereta blanca vulgar, l'oriol, oreneta cuablanca...

Àliga marcenca, Circaetus gallicus.

  Pardal comú, Passer domesticus. Font, Viquipèdia.

Colom salvatge, Columba livia. Font, Consell de Mallorca.
 
Mallerenga carbonera, Parus major. Font, Viquipèdia.

Garsa, Pica pica. Font, Viquipèdia.



Gafarró, Serinus serinus. Font, Viquipèdia.

Merla, Turdus merula. Font, Viquipèdia.

Esparver vulgar, Accipiter nisus. Font, Viquipèdia.

Falcó mostatxut, Falco subbuteo. Font, Viquipèdia.

Òliba, Tyto alba. Font, Viquipèdia.

Mussol banyut, Asio otus. Font Viquipèdia.

 Mallerenga emplomallada, Lophophanes cristatus. Font, Viquipèdia.

Merla blava, Monticola solitarius. Font, Viquipèdia.

Xivitona, Actitis hypoleucos. Font, Viquipèdia.

 Bruel, Regulus ignicapilla. Font, Viquipèdia.

Cotxa fumada, Phoenicurus ochruros. Font, Viquipèdia.

Cuereta blanca vulgar, Motacilla alba. Font, Viquipèdia.

Oriol, Oriolus oriolus. Font, Viquipèdia.

Oreneta cuablanca, Delichon urbicum. Font, Viquipèdia.

Caminem en direcció sud fins el pla de confluència del Torrent de les Bruixes (Torrent de Vallparadís) amb el Torrent Monner, darrera hem deixat les Esglésies de Sant Pere i a l'esquerra d'aquest pla veiem el Castell Cartoixa de Vallparadís i la Casa Baumann, davant veim el Pont del Passeig, el travessem i ens endinsem en la zona del Parc de Vallparadís que arriba fins fins la BP-1503 (carretera de Rubí). Aquest tram del Parc de Vallparadís, situat entre el Pont del Passeig i la carretera de Rubí, serà objecte de la tercera part sobre el Parc de Vallparadís de Terrassa.

Confluència entre els torrents de les Bruixes i Torrent Monner. Foto,
AF Jordi Plana. (IMG 7374, 31/05/2020)

Zona de confluència entre els torrents Monner i de les Bruixes. Accés
a la Casa Baumann. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7373, 31/05/2020).

Pont del Passeig, per sobre del Parc de Vallparadís.
Foto, AF Jordi Plana.

Si voleu accedir a la tercera part sobre el Parc de Vallparadís, cliqueu: Parc de Vallparadís 3a Part, zona Pont del Passeig-Ctra de Rubí (s'està redactant).

P de Vallparadís - Passei 22 de Juliol  41º 34' 10,71'' N - 2º 00' 58,65'' E
P de Vallparadís - Av de Pont del Passeig 41º 33' 48,65'' N - 2º 01' 5,65'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
 
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011