Carrer de Sant Pere
El
carrer de Sant Pere de Terrassa és un dels carrers històrics i
comercials més importants, també durant la història ha tingut varies
entitats molt significatives del món associatiu i cultural com han estat
dos casinos: El Casino del Comerç i el Círcol Egarenc o la més important del món cultural terrassenc, els Amics de les Arts.
En temps passats també hi van haver tres centres educatius, dels que actualment només queda un en funcionament.
En el carrer de Sant Pere també trobem un cinema, que gràcies a l'Ajuntament de Terrassa i als Amics de les Arts ha pogut mantenir les portes obertes desprès d'una remodelació important (durant el mandat de l'Alcalde Manuel Royes i Vila). El cinema és de propietat municipal.
Carrer de Sant Pere, des de la placeta de la Font Trobada.
Foto, AF Jordi Plana
El carrer de Sant Pere l'any 1900
(Baltasar Ragón i Petit)
Té el nom de carrer de Sant Pere, perquè, quan hi començaren a fer cases allà, era precisament el camí que anava al poble de Sant Pere, transformant-se en carrer, igual que, quan va urbanitzar-se el camí del carrer Nou, aquest va anomenar-se carrer Nou de Sant Pere. La nota més antiga que hem trobat de l'esmentat lloc, és del 15 de setembre de l'any 1562, en què en Jaume Honorat d'Horta i de Muntanyans, ven a Pere Rocha (a) Barata un tros de terra en el lloc anomenat camp de la Creu, per a edificar-hi cases. A la façana de la casa número 30 hi ha la data 1594. i se suposa que molt a la vora hi havia les portes de la vila que foren cremades per uns desconeguts la nit del 1 de maig de l'any 1612. El dia 15 de setembre de l'any 1784 En Joan Barata Guitart, va comprar l'Hort gran a n'Antoni Sagrera.
Aquest carrer, després del carrer Major, fou l'escollit pels acabalats industrials, que hi construïren llurs cases. La casa Suris enrunada l'any 1954, per al Casino del Comerç, que a sobre cl portal hi havia la data 1825 amb un medalló barroc, i que fou comprada a Josep Bugunyà, del poble de Sant Pere, per En Joan Suris el dia 28 de gener de 1775 per edificar-hi la casa. Al davant, a Can Galí, propietari del Vapor Galí del carrer de Sant Leopold, més amunt a Can Vieta on hi ha instal·lada la Ràdio Terrassa i el pati de la qual encara conserva aquella xemeneia de quan hi havia la fàbrica i magatzem de teixits; i 23 la casa Amat on va néixer i morí l'il·lustre compatrici en Bartomeu Amat i Brugada; al 51 i 53, hi havia la casa de Can Segret que tenia la fàbrica al darrera el que és ara Vapor Ventalló; l'any 1888 va edificar-se el que és ara el Front de Joventuts, els terrenys del qual eren d'En Miquel Vinyals, qui els va vendre al industrial En Pasqual Sala, que fou qui va fer aixecar aquell esplèndid edifici, els jardins del qual donen al carrer de Sant Pau; la casa Margarit, on hi ha La Propagadora del Gas, que fou construïda amb plànols presentats el dia 12 de març de l'any 1863 i poc temps després s'hi instal·là la confiteria «La Confianza».
El dia 23 d'octubre de l'any 1867, en Pere Aymerich hi instal·là el primer cafè públic a Terrassa; l'Agència Ventayol, segons plànol presentat el dia 27 d'agost del 1863, al número 57; el fuster Pere Mogas, on a l'esquerra del seu taller hi havia els restes d'un fortí que es conservà fins el 5 d'abril de l'any 1877, que l'Ajuntament va manar que el destruïssin; el Registre de la Propietat que va estar instal·lat en aquell carrer al número 46 per espai de 50 anys, fins que l'octubre del 1911 fou traslladat a la Plaça de Mossèn Cinto; al 57, la casa de les màquines de Joan Bta. Pascual Escuder, al balcó de la qual ni tenien una senyora amb una màquina de cosir, pintada sobre una planxa de ferro d'un metre d'alçada, que es veia d'un cap a l'altre de carrer.
Antigament hi havia a dit carrer la casa Pauet del Reco, botiga de robes instal·lada al recó de la cantonada del carrer dels Gabatxons, baixant a l'esquerra; en el número 15, a Cal Selis, un estanc, que a la façana hi ha un 1875; al davant a cal Barberet, l'oferter, i a cal Vilella a la cantonada del carrer de la Palla, típica tenda on hi venien les famoses col·leccions d'auques de redolins i decoracions de teatre per a titelles, que eren penjades a l'aparador.
En el xamfrà que forma el carrer de Sant Pere i General Mola, hi havia un casa molt endins de l'anomenada Placeta de Saragossa, que tapava per complet la visual amb el carrer de Sant Llorenç.
El dia 30 de juny de l'any 1859 l'Ajuntament acordà enrunar dita casa i durant els anys 1896 a 1912, hi fou posat un rètol anunciant la Fonda Peninsular instal·lada al davant i a sota del rètol, un quiosc de begudes que s'inaugurà el dia 1 de novembre del 1901, l'únic establiment d'aquesta mena fins que s'inaugurà el Cafè Condal.
L'any 1913 el sastre Torras va fer ensorrar les tres úniques cases baixes que hi havia i va aixecar-hi l'edifici actual. A últims de novembre de l'any 1905 es reuniren els veïns per acordar contribuir amb la tercera part a la construcció de l'empedrat que s'inaugurà el dia 17 de març de l'any 1907,
La Festa Major següent va inaugurar-se la il·luminació elèctrica per mitjà d'arcs voltaics. I la capelleta està encara sense imatge i abandonada, a la façana de la casa número 26. Les processons i cercaviles totes passen per aquest carrer, que evoca un munt de records al terrassenc més indiferent. Font: Els carrers de Terrassa l'any 1900. Pàg 147, 148, 149 i 150. Autor Baltasar Ragón i Petit.
El carrer de Sant Pere l'any 2026
Al carrer de Sant Pere destaquen les següents construccions, cliqueu:
Cinema Catalunya, carrer de Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana
Casino del Comerç, façana principal del carrer de Sant Pere 39.
Foto, AF Jordi Plana
Balconada del primer pis amb l'anagrama de l'entitat
Foto, AF Jordi Plana
Porta modernista amb vidres emplomats situada al rebedor
Nieto. (IMG 10536 - 9/11/2025)
Pastisseria la Lyonesa, carrer Sant Pere 21. Foto, AF Jordi Plana.
Balconades i cornisa de la Casa Bonaventura Marcet.
Foto, AF Jordi Plana
Corba a la cruïlla que determina la façana al carrer de Sant Pere,
Foto, AF Jordi Plana
Balconada del primer pis amb obertura en arc carpanell decorada
amb motius florals i gablets escalonats del coronament.
Foto, AF Jordi Plana.
Façana de l'antic hotel Pompidor. Foto, AF Jordi Plana
Magatzems Torras. Foto: AF Jordi Plana
GL
41º 33' 53'' N - 2º 00' 44'' E. TERRASSA
Carrer dels Gavatxons
De
la Plaça Torre del Castell Palau i per una de les seves portalades
passem al carrer dels Gavatxons. En època medieval, el carrer era un
camí situat fora de les muralles de la ciutat i al costat del fossat.
Unes obres realitzades fa una trentena d'anys, van descobrir part d'una torre quadrada cantonera de la muralla i un tram del fossat situat en els números 15 i 17 del carrer dels Gavatxons.
El nom del carrer té el seu origen en els immigrats francesos que van arribar a Terrassa a finals del segle XVI. Aquests treballaren de bracers i en els obradors de la ciutat. Aquests treballadors d'origen francès, malvivien fora de les muralles de la vila i foren designats com a gavatxos pels terrassencs, en to despectiu.
El segle XVII i degut al creixement de la vila, es van enderrocar les muralles, es va omplir el fossat i es va edificar un eixample, unes de les primeres cases que es van edificar sobre l'espai que deixaren les muralles van configurar els carrers Cremat i dels Gavatxons, aquest últim va prendre el nom donat popularment, el carrer dels gavatxons.
El carrer dels Gavatxons es va convertir amb un potent eix comercial en el segle XIX, en connectar el Raval de Montserrat amb la Plaça Vella.
Gràcies a la construcció de la Plaça de la Torre del Castell Palau, es va obrir un portal per tal d'accedir a la plaça des del carrer de Gavatxons, per fer-ho es va enderrocar la casa Piñol (Cal Piñol, havia estat un taller-botiga de bicicletes).
El 28 d'octubre de l'any 1997 es va inaugurar la nova urbanització del carrer dels Gavatxons, formant una illa de vianants amb la Plaça de la Torre i el carrer Cremat.
El carrer dels Gavatxons l'any 2026
Al carrer dels Gavatxons destaquen les següents construccions, cliqueu:
Unes obres realitzades fa una trentena d'anys, van descobrir part d'una torre quadrada cantonera de la muralla i un tram del fossat situat en els números 15 i 17 del carrer dels Gavatxons.
El nom del carrer té el seu origen en els immigrats francesos que van arribar a Terrassa a finals del segle XVI. Aquests treballaren de bracers i en els obradors de la ciutat. Aquests treballadors d'origen francès, malvivien fora de les muralles de la vila i foren designats com a gavatxos pels terrassencs, en to despectiu.
El segle XVII i degut al creixement de la vila, es van enderrocar les muralles, es va omplir el fossat i es va edificar un eixample, unes de les primeres cases que es van edificar sobre l'espai que deixaren les muralles van configurar els carrers Cremat i dels Gavatxons, aquest últim va prendre el nom donat popularment, el carrer dels gavatxons.
El carrer dels Gavatxons es va convertir amb un potent eix comercial en el segle XIX, en connectar el Raval de Montserrat amb la Plaça Vella.
Gràcies a la construcció de la Plaça de la Torre del Castell Palau, es va obrir un portal per tal d'accedir a la plaça des del carrer de Gavatxons, per fer-ho es va enderrocar la casa Piñol (Cal Piñol, havia estat un taller-botiga de bicicletes).
El 28 d'octubre de l'any 1997 es va inaugurar la nova urbanització del carrer dels Gavatxons, formant una illa de vianants amb la Plaça de la Torre i el carrer Cremat.
Carrer dels Gavatxons amb l'enllumenat de Nadal.
Foto, AF Jordi Plana
El carrer dels Gavatxons l'any 1900
(Baltasar Ragón i Petit)
Es el veritable nom d'aquest carrer, nat del poble mateix, l'origen del qual és ja del segle xvr, època que la vila de Ter-rassa tenia allotjats un bon nombre de francesos i que el vulgus anomenava «gavatxos». En data primer de gener de l'any 1559, els consellers de la vila rebien una ordre del Lloctinent de Catalunya, la qual deia que dintre de deu dies surtin tots els francesos entrats, malgrat la guerra i en cas contrari seran fets presoners. Afegeix que tots els súbdits de dit país seran perseguits sota pena de mort o seran assotats públicament. Hi ha una nota d'En Soler i Palet que diu: El dia 13 de novembre de l'any 1591, Alfons Cruïlles i Junqueres confessa un capbreu al seu successor Miquel de Cruïlles i de Recasens,
d'una casa del carrer de Villamet, vulgus deis «Gavatxons». Al carrer dels Gavatxons hi havia viscut el reverend Francesc Cabasa Millastre. En el Arxiu Prioral s'hi guarda un document del rei Carles IV, signat a Barcelona el dia 25 d'octubre del 1800, autoritzant al Rvd. Cabasa per a fundar una Causa Pia a favor de l'ensenyança de les donzelles. A la casa número 22 morí el clergue terrassenc, Rvd. Francesc Ramoneda Busquets el dia 26 de febrer de l'any 1803. L'any 1844 hi vivia el repartidor del correu que rebia les cartes de Martorell transportades en mules. El repès del Consum en octubre del 1884 existia a la casa número 19, i la casa última de la dreta, cantonada al carrer de Sant Pere, fou inaugurada el 22 d'octubre del 1882. El carrer dels Gavatxons no té ni una travessia; té l'entrada per la Plaça d'Espanya í la sortida per la Placeta de la Fon trobada. Cal esmentar d'una manera especial la casa Font, coneguda per cal Vidrier, que pot considerar-se com la més antiga, no solament del carrer, sinó de Terrassa, i que conserva encara la seva primitiva construcció i decoració; sostres baixos i les seves portes són de les úniques que s'obren per fora, i aquells interiors que imposen aquell respecte de les velles botigues amb els seus prestatges plens encara d'objectes vuitcentistes entre les coses modernes, imatges, gots, plats i figures de guix i de porcellana, els típics porrons al costat d'un ramell de flors artificials. Allà hi va néixer el Rvd. P. Rogeli Font, escolapi, el dia 14 de setembre de l'any 1876, que fou assassinat pels marxistes el dia 29 de juliol del 1936, prop de Mataró. A la casa número 13 d'aquest carrer va existir prop d'un segle la fleca coneguda per Cal Tanets, La tenda era una entrada gran, amb sacs de farina apilats a un reco de l'esquerra, i a la dreta hi havia un taulell molt antic, tant com la tenda, uns prestatges tapats amb una cortina i unes balances de metall brillant, formant dos grans plats, sostinguts per una columna de ferro al mig. El pa que feien a Cal Tanets era considerat com el més bo i saborós que es feia a Terrassa, i era conegut per totes les famílies de casta terrassenca. A l'entrada d'aquella casa, sempre neta i blanca, era on més se sentia aquella olor de pa tan agradable, s'hi trobaven cada dia cap al tard, alguns amics i descendents de la casa, ja casats; tots feien allà la seva tertúlia, intervenint amb els seus comentaris i les seves raons la mestressa de la fleca, anomenada Clemència, dona amable, decidida i bona com el pa que s'hi feia. La prova del domini popular de Cal Tanets, era que cada any, el dia de Sant Gaietà, el 7 d'agost, era l'assenyalat per a celebrar la festa del carrer, adornat amb mata, boix i banderetes, celebrant ball a la nit amb el clàssic manubri, amb la il·luminació de quatre fanalets de color, I no varen posar la llum elèctrica en aquell carrer fins el dia 17 d'abril de l'any 1924, quan ja feia més d'un quart de segle que ja no es celebraven aquelles típiques festes. Font: Els Carrers de Terrassa l'Any 1900. Autor, Baltasar Ragón i Petit. Pag 51, 52 i 53.
d'una casa del carrer de Villamet, vulgus deis «Gavatxons». Al carrer dels Gavatxons hi havia viscut el reverend Francesc Cabasa Millastre. En el Arxiu Prioral s'hi guarda un document del rei Carles IV, signat a Barcelona el dia 25 d'octubre del 1800, autoritzant al Rvd. Cabasa per a fundar una Causa Pia a favor de l'ensenyança de les donzelles. A la casa número 22 morí el clergue terrassenc, Rvd. Francesc Ramoneda Busquets el dia 26 de febrer de l'any 1803. L'any 1844 hi vivia el repartidor del correu que rebia les cartes de Martorell transportades en mules. El repès del Consum en octubre del 1884 existia a la casa número 19, i la casa última de la dreta, cantonada al carrer de Sant Pere, fou inaugurada el 22 d'octubre del 1882. El carrer dels Gavatxons no té ni una travessia; té l'entrada per la Plaça d'Espanya í la sortida per la Placeta de la Fon trobada. Cal esmentar d'una manera especial la casa Font, coneguda per cal Vidrier, que pot considerar-se com la més antiga, no solament del carrer, sinó de Terrassa, i que conserva encara la seva primitiva construcció i decoració; sostres baixos i les seves portes són de les úniques que s'obren per fora, i aquells interiors que imposen aquell respecte de les velles botigues amb els seus prestatges plens encara d'objectes vuitcentistes entre les coses modernes, imatges, gots, plats i figures de guix i de porcellana, els típics porrons al costat d'un ramell de flors artificials. Allà hi va néixer el Rvd. P. Rogeli Font, escolapi, el dia 14 de setembre de l'any 1876, que fou assassinat pels marxistes el dia 29 de juliol del 1936, prop de Mataró. A la casa número 13 d'aquest carrer va existir prop d'un segle la fleca coneguda per Cal Tanets, La tenda era una entrada gran, amb sacs de farina apilats a un reco de l'esquerra, i a la dreta hi havia un taulell molt antic, tant com la tenda, uns prestatges tapats amb una cortina i unes balances de metall brillant, formant dos grans plats, sostinguts per una columna de ferro al mig. El pa que feien a Cal Tanets era considerat com el més bo i saborós que es feia a Terrassa, i era conegut per totes les famílies de casta terrassenca. A l'entrada d'aquella casa, sempre neta i blanca, era on més se sentia aquella olor de pa tan agradable, s'hi trobaven cada dia cap al tard, alguns amics i descendents de la casa, ja casats; tots feien allà la seva tertúlia, intervenint amb els seus comentaris i les seves raons la mestressa de la fleca, anomenada Clemència, dona amable, decidida i bona com el pa que s'hi feia. La prova del domini popular de Cal Tanets, era que cada any, el dia de Sant Gaietà, el 7 d'agost, era l'assenyalat per a celebrar la festa del carrer, adornat amb mata, boix i banderetes, celebrant ball a la nit amb el clàssic manubri, amb la il·luminació de quatre fanalets de color, I no varen posar la llum elèctrica en aquell carrer fins el dia 17 d'abril de l'any 1924, quan ja feia més d'un quart de segle que ja no es celebraven aquelles típiques festes. Font: Els Carrers de Terrassa l'Any 1900. Autor, Baltasar Ragón i Petit. Pag 51, 52 i 53.
El carrer dels Gavatxons l'any 2026
Al carrer dels Gavatxons destaquen les següents construccions, cliqueu:
Escala metàl·lica d'accés a la Torre, darrera de la Torre hi ha la
Casa Badia. Foto, AF Jordi Plana
Cal Baró de Corbera, Pastisseria Turull. Foto, AF Jordi Plana
Casa Francesca Sendra i a la seva dreta la Casa Badia, en primer
pla, paradetes de la Fira de Santa Llúcia. Foto: AF Jordi Plana
Casa Higini Roca, s'observa el mal estat de façana, balcons i gablets
Foto, AF Jordi Plana
Casa Geis, carrer dels Gavatxons, 9 Foto, AF Jordi Plana
Frankfurt Casa Vallés del carrer dels Gavatxons, número 16
Foto, AF Jordi Plana
La Font Trobada. Foto, AF Jordi Plana
GL
41º 33' 46'' N - 2º 00' 39'' E. TERRASSA
Carrer Cremat
Deixem
la Plaça Vella de Terrassa i tot passejant arribem al carrer Cremat, a
la dreta i amb façanes al carrer Cremat i a la Plaça Vella, observem
l'edifici de l'antic Cafè Colón. És
un carrer per a vianants i un dels carrers més antics de Terrassa. Les
primeres construccions daten de l'any 1201, en el passat va ser conegut
com carrer de Na Morella (Segle XIV), posteriorment va passar a dir-se
carrer de N'Aymerich (any 1342), nom de qui havia estat alcalde de
Terrassa, l'any 1357 es coneix pel carrer del Palau, ja que es troba a
tocar el Castell Palau, del que avui dia només queda la Torre del Palau.
Carrer Cremat. Foto, AF, Jordi Plana
El carrer Cremat uneix la Plaça Vella amb el Raval de Montserrat, la foto superior mostra al fons l'Ajuntament de Terrassa,
situat al Raval de Montserrat. Fem quatre passes i a la dreta trobem
l'accés a la Plaça de la Torre del Palau, a principis de la dècada dels
anys 90, s'inicià l'enderrocament de les cases del darrera de la Torre
del Palau per tal de fer-la visible als vianants. L'enderrocament de les
cases va obrir una plaça amb entrades pels carrers Cremat i dels
Gavatxons.
El carrer dels Gavatxons l'any 1900
(Baltasar Ragón i Petit)
Aquest carrer és un dels de la col·lecció dels vells carrers de la ciutat, i té una qualitat que no tenen els altres carrers vells, i es que és un carrer com si diguéssim de pas.
La gent en gran nombre hi comença a passar a les sis del matí i no para fins a dos quarts d'una del migdia. Havent dinat, torna a ésser concorregut per una hora. A dos quarts de sis el trànsit s'accentua i no deixa de passar-hi gent fins a les vuit o a les nou del vespre. Encara ara, amb el pas del carrer de la Unió, ha minvat molt, però no per això deixa d'ésser molt concorregut.
Hi ha carrer vell que té una cosa que el fa simpàtic i inspira respecte per la vellúria, però el carrer Cremat no té res d'això.
Les botigues volen fer-lo bonic, però, mireu les cases del primer pis en amunt, i veureu que és menys bonic que els altres.
Es un carrer que té aquells colors d'ocre i grisos dels carrers vells, però sense cap atractiu.
Les botigues sí que són molt lluminoses i tenen aquella varietat de colors que li donen vida. Els botiguers d'aquest carrer, s'esforcen a fer que el seu establiment cridi l'atenció dels qui passen per aquell lloc, i com que aquell lloc, com ja hem dit abans, és de pas, la gent no s'hi atura gaire, hi passa de pressa, ja sigui per anar al Mercat o per anar al treball.
Parlant del carrer Cremat antic. En Soler i Palet, diu: «En el Llibre de Consells de la vila del 1560 i següents, hi ha Consell tingut el 8 de juny d'aquell any en què s'acordà l'obertura d'un portal a la muralla de la vila nova. de pedra picada i bona fusta, de l'alçada i amplada del Portal dit vulgarment, Cremat.» Hi ha un document amb data 2 de març de 1563 el qual diu: «En Francesc Pi compra la casa de cal Pi de l'Oli, a prop del Portal d'En Aymerich que confronta el pati amb el Castell de Jaume Honorat d'Horta i de Montanyans i a tramontana amb el carrer de Montserrat. L'any 1661 se'n deia ja el carrer Cremat, però alguns anys abans havia estat el carrer del Palau, encara que a comença-ments del segle xvi aquest carrer quasi tot eren hortes.
Per l'abril de 1750, va acordar-se espatllar; «el portal de la muralla vella del carrer Cremat», que a causa de les runes i pe-dres, per estar mig enrunat, impedien el pas.
En una de les cases pot contemplar-se una capelleta que antigament devia aixoplugar-s'hi una imatge, i l'any 1936 va desaparèixer una majòlica representant la Verge del Rosari adossada a la paret de la part dreta cantonada al carrer de la Vilanova i quedà com record un braç de ferro, on hi posaven un llum que brillava tota la nit en aquell carrer. El repartidor de l'aigua és del maig del 1859. L'any 1890 l'entrada la tenia al costat del carrer Major i a la part dreta, on hi ha el Cafè Colon, les parets s'avançaven i formaven uns abeuradors amb unes grans aixetes, i, quan la Plaça servia de Mercat, en dies de molt moviment, els venedors s'estenien pel carrer Cremat donant-hi un aspecte típic.
La casa número 15 havia estat el local del Centre Social, i molt abans, el Cafè de la Unió, i a principis del segle passat, la farmàcia del Dr. Ventalló. Al número 19 hi havia la casa pairal de Can Busquets; que totes dues cases tenien un jardí que ocupava tot el terreny que hi ha avui el carrer de la Unió i Cisterna i teatre «Recreo».
El número 24 era a Can Pi de l'Oli, on hi va néixer l'escriptor En Josep Roca i Roca, A la casa número 6 hi havia un bonic cafè «Cafè Colon» que va inaugurar-se el dia 8 d'octubre de l'any 1892; però abans n'hi havia hagut un altre que s'inaugurà el 23 de juny del 1883, local anomenat «Cafè Español».
En la façana de la casa número 23, que havia estat de l'industrial d'aquella època, la família Trias, hi ha la data 1773. En el número 27, on hi ha la Impremta Minerva, s'hi instal·laren les primeres màquines que varen subministrar llum elèctrica a Terrassa, les quals s'inauguraren el primer de febrer de l'any 1897.
Es conta que en l'any 1867, quan molt sovint allotjaven tropes a la vila, perquè tot sovint hi havia revoltes, el dia 25 d'agost d'aquell any, passant la tropa pel carrer Cremat, de dalt del balcó de la casa Samaranch, va caure un test, que afortunadament no va tocar a cap soldat, però com en aquell moment en el dit balcó hi havia un xicot, aquest va ser pres amb intenció d'anar-lo a afusellar, però l'alliberaren perquè es pogué comprovar que no fou intencionadament. Font: Els Carrers de Terrassa l'Any 1900. Autor, Baltasar Ragón i Petit. Pag 35, 36, 37 i 38.
El carrer Cremat l'any 2026
Al carrer Cremat destaquen les següents construccions, cliqueu:
Plaça de la Torre del Palau, al fons l'entrada des del carrer dels
Gavatxons, a la dreta escala metàl·lica per accedir a la Torre
del Palau. AF, Jordi Plana
Caminem quatre passes més i passem per davant de la Casa del Poble (ERC-Terrassa), seu dels republicans terrassencs (antiga casa Ventalló).
A l'esquerra del carrer, la Casa del Poble (ERC). Foto, AF Jordi Plana
El
dia 26 de maig de l'any 1976 va ser inaugurat el carrer Cremat com a
zona de vianants. Al llarg de tot el carrer hi ha una sèrie de rajoles
de ceràmica amb motius de l'Auca del Sr Esteve. A les acaballes del
segle XX es va substituir el paviment per un de llambordes vermelles
d'argila cuita.
Número 8 del carrer Cremat, amb 4 rajoles a banda i banda de la
porta amb motius de l'Auca del Sr Esteve, a la dreta façana del
Cafè Colón. AF, Jordi Plana
L'any
1450 un incendi farà que l'indret passi a dir-se popularment Portal
Cremat, a mitjan segle XVI, l'eixample de la vila ultrapassa el portal
de la muralla i es configura un carrer a partir del Portal Cremat que
prendrà el nom de carrer Cremat.
En
aquest carrer va néixer l'escriptor i polític Josep Roca i Roca i
destaquen dos comerços, una botiga de pernils l'Ibericus, que fa
cantonada amb el carrer de Joan de Coromines i el Cau Ple de Lletres,
avui propietat avui dia de la Casa del Libro, la llibreria més
prestigiosa de Terrassa i a l'esquerra i en el que és el Portal Cremat,
trobem l'antiga Casa de la Vila.
Esquerra l'Ibericus, cantonada amb el Carrer Joan Coromines i al
fons l'Ajuntament de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana
Antiga Casa de la Vila, amb façanes al Portal Cremat i al Raval
(façana principal). Foto, AF Jordi Plana.
Tornem
endarrere, sobre les nostres passes i a l'esquerra i a pocs metres de
la Plaça Vella, entrem a la Plaça de la Torre del Palau.
GL
41º 33' 44'' N - 2º 00' 37'' TERRASSA
TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
Jordi Plana i Nieto
Ex-regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011
