Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 27 de juliol del 2026

ESCOLA MONTCAU LA MOLA TERRASSA MATADEPERA SABADELL

L'Escola Montcau La Mola, neix com un projecte educatiu innovador, inclusiu, integrador (nens i nenes) i que aplicà les tècniques més avançades, educatives del moment. L'Escola va ser creada l'any 1965, fruit de l’esperit emprenedor d’unes famílies catalanes, residents a Terrassa, liderades per l'empresari Agustí Abad, que desitjaven donar als seus fills una educació i una formació innovadores, fonamentada en els valors, en la cultura per l’experimentació i l’esforç, dotada dels millors recursos humans, tècnics i tecnològics i amb unes instal·lacions de qualitat i capdavanteres respecte al sector de l’educació.

Imatge panoràmica de l'Escola Montcau La Mola. Passeig del Pla,
s/n. 08230 Matadepera. Font de la foto: Montcau - La Mola
 
L'Escola Montcau La Mola, tot i estar ubicada a Matadepera, és objecte d'aquest blog per la relació dels seus fundadors i la propietat amb la ciutat de Terrassa. L'Escola és possiblement la millor del Vallès Occidental pel que fa a les instal·lacions i el seu professorat.
 
L'entitat Promoció d'Escoles, fou creada l'any 1965, fruit de l'esperit emprenedor d'unes famílies catalanes, residents a Terrassa, liderades per Agustí Abad i Ros. Aquest mateix any Promoció d'Escoles va fundar l'Escola Montcau - La Mola, al municipi de Matadepera, com escola catalana, laica, mixta, arrelada a tot el Vallès occidental, amb una extensió de més de 20.000 m2 en plena natura.
 
Tot i que l'Escola es va concebre com una escola mixta des del seu inici, va ser necessari vèncer les limitacions de l'època, d'aquí el nom de Montcau - La Mola, per tal d'obtenir els permisos del Ministerio d'Educación, Montcau pels nens i La Mola per les nenes, però sempre va funcionar com escola mixta, respectant l'esperit fundacional.

Bust d'Agustí Abad i Ros. Foto, AF Jordi
Plana i Nieto. (IMG 10741 - 08/05/26)
 
CONSELLERS DE PROMOCIÓ D'ESCOLES, SA (1965 -1990)
 
Llistat dels consellers de Promoció d'Escoles (1965 -
1990). Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10739 - 08/05/26)
 
Agustí Abad i Ros, Oriol Badia i Tobella, Lluís Graells i Camps, Antoni Llonch i Villaró, Alfons Moliné i Giralt, Enric Mundó i Marcet, Fèlix Sans de Llanos, Oriol Vert i Rossell, Joaquim Badia i Tobella, Jaume Escudé i Comas, Josep Roig i Junyent, Antoni Amat i Armengol, Llibert Barcons i Freixas, Francesc Xavier Lloansí i Burgarolas, Francesc Martí i Badiella, Baltasar Pineda i Santacana, Josep Mª Torrella i Rigol, Joan Juncà i Fernàndez, Josep Montaña i Figuls, Lluís Tarín i Cardona, Jordi Soler i Soler, Guillem Gonzàlez i Mampel, Josep Mª Mundet i Micas, Jordi Vitó i Codina, Jaume Casaldàliga i Ferrer, Miquel Àngel Sirera i Escuer, Francesc Ferrer i Matínez, Enric Genescà i Garrigosa, Manuel Sarrate i Torrella, Pere Ustrell i Sampere, Antoni Abad i Pous, Josep Capmany i Soler, Joan Ricart i Puigdevall.
 
CONSTRUCCIÓ DE L'ESCOLA MONTCAU - LA MOLA
 
L'Escola fou dissenyada pels arquitectes: Vicenç Bonet i Ferrer, Lluís Nadal i Oller i Pere Puigdefàbregas i Baserba. 

Plànols de l'Escola Montcau - La Mola. Font Arxiu Històric del Col.legi
Oficial d'Arquitectes de Catalunya.
 
Escola Montcau - La Mola (en construcció). Font, Pàg Web del
Montcau - La Mola
 
ELS ARQUITECTES
 
Vicenç Bonet i Ferrer
 
Arquitecte barceloní membre del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i director de la Revista "Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme" del COAC, durant els anys 1958 -1966, conjuntament amb Àngel Serrano i Freixas. Obres destacades: Escola Montcau La Mola ( Matadepera ), Casa Yxart ( Tarragona ), Edifici d'Habitatges Lepant 307 ( Barcelona ), Habitatges Paral·lel 116 ( Barcelona ). Grup d'Habitatges La Vinya ( Barcelona ).

Arquitecte Vicenç Bonet i Ferrer. Foto,
Font Arxiu Històric del Col.legi
Oficial d'Arquitectes de Catalunya
 
Pere Puigdefàbregas i Baserba
 
L'arquitecte Pere Puigdefàbregas i Baserba, neix a Barcelona el 8 de novembre de 1926 i traspassà l'any 2003 a Barcelona. Obres destacades: Escola Montcau - La Mola, i les realitzades amb l'arquitecte Vicenç Bonet.
 
Arquitecte Pere Puigdefàbres i Baserba. Foto, font
desconeguda. Arxiu Històric del Col.legi
Oficial d'Arquitectes de Catalunya
 
Lluís Nadal i Oller
 
L'arquitecte Lluís Nadal i Oller neix a Cassà de la Selva, 14 de març de 1929 i traspassà el 27 de març de 2025. La seva producció arquitectònica destaca pel rigor constructiu i la precisió de l'organització del programa funcional en planta, sobresortint en els seus projectes residencials. 

 
Arquitecte Lluís Nadal i Oller. Foto, La Vanguardia
 
RELACIÓ DE FOTOGRAFIES ( FINALITZADES LES OBRES )
 
L'Escola està construïda. Foto, font Montcau - La Mola
 
Façana principal de l'Escola Montcau - La Mola.
Foto, font Montcau - La Mola
 
Detall de l'accés a l'Escola Montcau - La Mola.
Foto, font Montcau - La Mola
 
Detall d'una de les tres escales interiors de l'Escola Montcau - La Mola
Foto, font Montcau - La Mola
 
Detall del passadís de la primera planta de l'Escola Montcau - La Mola
Foto, font Montcau - La Mola
 
L'ESCOLA L'ANY 2026
 
L'Escola Montcau - La Mola és un centre educatiu concertat que té com a objectiu transmetre els valors, les eines i els coneixements, perquè els alumnes tinguin un esperit crític, creatiu i, siguin protagonistes del seu aprenentatge. 
 
El Montcau desenvolupa un model educatiu que fomenta tots els àmbits de l’educació i formació en les diferents etapes escolars: llar d’infants, infantil, primària, secundària i batxillerats. Si voleu conèixer el projecte educatiu, cliqueu Projecte educatiu Montcau La Mola.
 
Escola Montcau - La Mola. Font de la foto: Montcau - La Mola.
 
ENSENYAMENTS QUE OFEREIX L'ESCOLA MONTCAU LA MOLA
 
Llar d'infants. Els Pinetons ( de 0 a 3 anys)
 
El primer cicle d’Educació Infantil comprèn els tres primers anys de vida de l’infant, uns anys plens de canvis en tots els sentits. Acaben d’arribar per conèixer el món, que per ells comença amb la família, i mica en mica comencen amb la descoberta de l’entorn, ajudant-se de les possibilitats que el seu propi cos els va facilitant, i de la seguretat afectiva que els permet anar-se separant de l’adult per explorar amb confiança i seguretat. Font: Montcau - La Mola. Cliqueu: Pinetons.
 

Infantil ( de 3 a 6 anys)
  
 
A l’exterior de les aules d’Educació Infantil hi ha diferents espais de moviment, de relaxació, de conversa, de jocs i d’experiències que estimulen la curiositat, la motivació i la creativitat dels nens i nenes. És en aquest espai natural on desenvolupem propostes transversals i internivells, com el projecte de l’hort, la festa de l’arbre, etc.

Ja sigui passejant, corrent, dibuixant,… trobaran la natura a cada pas. Això els fa possible crear històries que afloren en la manera de fer, ser, expressar i sentir. Cliqueu: Educació infantil

 
Font de la foto: Montcau - La Mola
 
 Primària ( de 6 a 12 anys )
 

L’etapa de Primària engloba l’alumnat d’entre els 6 i els 12 anys.

Potencia l’adquisició de les competències pròpies de cada àmbit de coneixement buscant, així, que l’alumnat esdevingui competent i pugui seguir desenvolupant aquest treball a l’ESO.

A l’escola busquem sempre que l’aprenentatge sigui autèntic i significatiu, essent els mestres el motor facilitador i activador d’aquest aprenentatge. Cliqueu: Primària.

Pati de primària i secundària. Font de la foto: Montcau-La Mola.

 Secundària ( de 12 a 16 anys )

L’etapa d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) engloba l’alumnat entre els 12 i els 16 anys. És un moment de canvis en els nois i noies: canvis socials, psicològics i en l’entorn.

A l’escola seguim desenvolupant les diverses competències de l’alumnat des dels diferents àmbits de coneixement, tot treballant de forma transversal, per tal que esdevinguin nois i noies compromesos, crítics, amb criteri propi, empàtics i, en definitiva, bones persones. Cliqueu: Secundària.

 
Idiomes. Font de la Foto: Montcau - La Mola.

L’anglès és la llengua vehicular en diferents assignatures, anant més enllà de les establertes oficialment, com ara TOV, Science, Technology, Programming, etc.

Per altra banda tots els alumnes cursen una segona llengua estrangera que pot ser el francès o l’alemany.

Batxillerat

El batxillerat és la darrera etapa de l’educació secundària, engloba l’alumnat d’entre 16 i 18 anys. A l’escola s’imparteix el batxillerat d’arts plàstiques, imatge i disseny, científic-tecnològic i humanístic social, i  el Batxillerat Americà (American High School Diploma), amb la col·laboració d’Academica International Studies.

El batxillerat té com a finalitat proporcionar als alumnes la formació, la maduresa -intel·lectual i personal-, els coneixements i les habilitats que els portaran a desenvolupar responsabilitats i competències pròpies de la vida adulta, així com una base ferma per accedir als estudis universitaris. Cliqueu: Batxillerat.

Foto de graduació dels alumnes de segon de batxillerat. Font de la
foto: Montcau La Mola.
 
SERVEIS QUE OFEREIX L'ESCOLA MONTCAU - LA MOLA
 
Transport escolar

L’escola Montcau – La Mola i la llar d’Infants Els Pinetons posen a disposició de les famílies un servei de transport escolar propi.

Aquest servei es podrà utilitzar a partir de l’any o bé els 14 kg de pes, fins a 2n de batxillerat.

Tots els autocars compten amb l’equip de monitoratge del centre.

Si voleu conèixer totes les rutes de transport per arribar a l'Escola Montcau - La Mola, cliqueu Rutes de Transport.
 
Cuina pròpia
 
A l’escola comptem amb cuina pròpia per preparar uns menús saludables.

Una alimentació equilibrada és fonamental per al correcte desenvolupament dels nens i nenes, grans i petits.

  • Els nostres menús s’elaboren sota control dietètic i en coordinació entre l’equip de lleure i serveis i la infermeria escolar.
  • La preparació del dinar s’efectua a les instal·lacions de la cuina de l’escola conjuntament amb la companyia Saned.
  • Mensualment, les famílies podran trobar actualitzada la informació del contingut de cada dia en aquest apartat de la pàgina web.
  • Ens adaptem a les necessitats específiques de tot l’alumnat amb menús adaptats per aquells que requereixen un tractament dietètic especial: amb al·lèrgies, intoleràncies a certs aliments, o bé dietes ocasionals per a problemes transitoris de l’aparell digestiu.
 Instal·lacions
 
 
 Font de les fotos: Escola Montcau - La Mola
 
Fonts consultades:
 
- Escola Montcau La Mola
 
- Arxiu Històric del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya
 
- Pagina Web de l'Escola Montcau La Mola
 
 
 CONTACTE
 
Passeig del Pla, s/n · 08230 Matadepera
 
Telèfon, 93 787 08 25 
 
Correu electrònic, escola@montcaulamola.com
 
Pàgina Web, cliqueu: Montcau-LaMola 
 
TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE


Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim  
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011

 

divendres, 24 de juliol del 2026

ERMITA DE SANT CRISTÒFOL DE CA N'ANGLADA

L'ermita de Sant Cristòfol de Terrassa, avui, ermita de Sant Cristòfol de Ca N'Anglada, està situada al costat de la Masia de Ca n'Anglada, concretament a prop de la façana nord. La façana oest de l'ermita mira al carrer Mossèn Àngel Rodamilans, la façana sud a la masia de Ca n'Anglada, i la façana est al carrer de la Mare de Déu del Mar. Per accedir-hi ho podem fer per la porta de la Masia, núm 49 del carrer de la Mare de Déu del Mar, doncs masia i ermita formen part del mateix recinte. 

Detall de la façana de l'ermita de Sant Cristòfol de Ca n'Anglada de

Terrassa. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10624 - 14/11/2025)

L'ermita de Sant Cristòfol d'estil arquitectònic Romànic, va ser construïda durant el segle XI, els primers documents que fan referència a l'ermita, daten de l'any 1042. Una escriptura de l'any 1042 o del 1045, en què l’abat de Sant Llorenç del Munt estableix a un tal Onrenard uns alous del lloc de Banyeres, a Terrassa, hi figura una peça que termeneja amb el camí que va de Sant Cristòfol a Sant Julià d’Altura. (Font: Enciclopèdia.cat).

L'ermita és de planta en forma de T. La nau és rectangular i té afegida una capçalera, simulant un transsepte amb l'altar en posició central.

Detall de la nau de l'ermita de Sant Cristòfol de Terrassa. Font, AF 

Jordi Plana i Nieto. (IMG 10635 - 14/11/2025)

L'ermita no presenta un absis típic, l'altar està situat al fons, amb dues prolongacions a dreta i esquerra, que formen la part superior de la T de la planta.

 
Detall del braç esquerra de la T de l'altar. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG 10637 - 14/11/2025)

Detall del braç dret de la T de l'altar. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG 10638 -14/11/2025)

A l’oest té una porta d’accés adovellada, amb arc de mig punt. Una finestra atrompetada d'arc de mig punt simple s’obre més amunt. Culmina el mur un campanar d’espadanya amb un sol ull i una única campana. També hi ha una porta de mig punt al mur sud. Aquesta porta es va obrir fa poc en una restauració de l’edifici, però és possible que es tractés de l’accés més antic a la capella, encara que no la puguem identificar en fotografies antigues.

Presenta una volta de canó amb coberta a doble vessant, tant la nau principal com la capçalera. Un arc triomfal divideix la nau principal del presbiteri. Tant el mur oest com els que tanquen els extrems de la capçalera són més elevats que la coberta.

Es tracta d’una capella tipològicament poc habitual. La capçalera rectangular podria correspondre a una etapa diferent a la nau romànica a la qual hauria de pertànyer un absis semicircular, però tant el tipus de parament com la perfecta intersecció d’ambdós volums dificulten aquesta hipotètica interpretació. Font: Enciclopèdia.cat.

De la façana de l'ermita, cal destacar la portalada amb arc de mig punt adovellada, la finestra per damunt de la portalada, també en arc de mig punt i el campanar de paret d'una sola obertura.

Detall del campanar d'espadanya. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG 10626 - 14/11/2025)

Detall de la nau, porta i il·luminació. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG 10639 - 14/11/2025)
 

Detall de la façana de migdia. Presenta una porta lateral en arc de

mig punt adovellada. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10633 -

14/11/2025)

L'ermita de Sant Cristòfol disposava d'una talla romànica de la Mare de de Déu del segle XII, de fusta policromada, i de 33 x 9 cm. La imatge possiblement es va retirar de l'ermita durant la guerra civil, per evitar-ne la destrucció, avui dia és conservada per un particular.

Detall de la imatge de la Mare de Déu

Foto, Museu de Terrassa

Propietat: D. Ferran G.

L'església parroquial és una ermita romànica del segle XI, està inventariada com a Bé cultural d'Interès local. Id. IPAC 28266.

Fonts consultades:

Sant Cristòfol de Ca n'Anglada (Terrassa) I enciclopèdia.cat

Viquipèdia. Sant Cristòfol de Ca n'Anglada

L'ermita de Sant Cristòfol - Joaquim Verdaguer 

FITXA

NOM ............................................................. Ermita de Sant Cristòfol de Ca n'Anglada Terrassa

UBICACIÓ .................................................... C/ Mare de Déu del Mar, 49 Terrassa

ESTIL ARQUITECTÒNIC ............................. Romànic

ANY DE CONSTRUCCIÓ ............................. Segle XI

TIPUS ............................................................ Església parroquial

DIA DE CULTE .............................................. Dijous

PROTECCIÓ ................................................. Bé cultural d'interès local

ESTAT DE CONSERVACIÓ .......................... Excel·lent

DIÒCESI ........................................................ Bisbat de Terrassa

GL
 
41º 33' 40'' N - 2º 01' 48'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
 
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011
 

dijous, 23 de juliol del 2026

ANTICS CASINOS DE TERRASSA

 GRAN CASINO DEL FOMENT DE TERRASSA

El Gran Casino de Terrassa neix com una escissió de part dels socis del Círcol Egarenc. L'any 1920, l'industrial tèxtil Ramon Pont (republicà), propietari de l'edifici del Círcol i catalanista decideix catalanitzar l'entitat, es redacten uns nous estatuts en català i es canvia el nom del casino per el de Círcol Egarenc. La catalanització de l'entitat va fer que una part significativa dels socis, salistes,  es donessin de baixa i fundessin el Gran Casino del Foment de Terrassa.

Els socis salistes dimissionaris del Círcol, inauguren el Gran Casino el 4 d'abril de 1920, amb un ball que se celebrà en el magatzem Prat i Fills que serà la seu del GC mentre es construeix el nou edifici.
 
El Gran Casino del Foment de Terrassa, és un edifici del casc antic de Terrassa, situat al carrer de la Font Vella, núm 78, protegit com a bé cultural d'interès local. Identificador: IPAC 28069. L'edifici va ser bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1920 i correspon a l'última etapa de l'arquitecte, inspirada en el classicisme noucentista, ja allunyat del modernisme imaginatiu dels primers anys del segle XX.

Façana del Gran Casino del Foment de Terrassa. Foto, AF Jordi
Plana i Nieto. (IMG 2708 - 1/10/2016)
 
FITXA
 
NOM ............................................................ Gran Casino del Foment de Terrassa

UBICACIÓ ................................................... Carrer Font Vella, núm 78

ANY DE CONSTRUCCIÓ ............................ 1920 - 1921

ARQUITECTE .............................................. Lluís Muncunill i Parellada

ESTIL ARQUITECTÒNIC ............................ Modernisme, Eclecticisme

PINTURES .................................................. Josep Obiols, Vancells i germans Viver

ÚS ............................................................... Casino (dels empresaris terrassencs)

ÚS ............................................................... Hospital militar (1938)

ÚS ............................................................... Casino (1939)

REHABILITACIÓ ......................................... 1939

REHABILITACIÓ DE LA BIBLIOTECA ....... Joan Duch (1942)

CLUB DE BILLAR DEL GRAN CASINO ..... 1943

SECCIÓ DE TENNIS .................................. 1945

INSTITUT INDUSTRIAL .............................. 1988, l'edifici passa a ser propietat de l'Institut I.

CANVI DE PROPIETAT ............................... 1995 Immobiliària IMVISA adquireix l'edifici

REMODELACIÓ DE L'EDIFICI .................... 1998 Simó & Prado i IMVISA, comencen la                                                                                      restauració de l'edifici.

ARQUITECTE DE LA REMODELACIÓ ...... Francesc Bacardit.

GL

  41º 33' 46'' N - 2º 00' 51'' E. TERRASSA

Deixem el Gran Casino de Terrassa i seguim caminant Font Vella a vall en direcció a la plaça Vella...

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011

CASINO DEL CAFÈ COLON

L'any 1893 es van enderrocar les edificacions situades al costat de la Torre del Palau i es va edificar el Cafè Colón, de planta baixa i amb una portalada d'estil Neoclàssic.


L'any 1894 l'arquitecte Lluís Muncunill va reformar el cafè i les cinc barraques d'ús comercial construïdes a la dreta del Cafè Colon.

L'any 1926, l'arquitecte Lluís Muncunill completa el seu projecte del 1893 i amplia el Cafè Colon fins arribar a la cantonada del carrer Cremat, substituint els locals comercials, construïts per ell i el mateix Cafè Colon, que el va enderrocar, per l'edifici actual que és el que veim avui dia.

L'edifici és d'estil noucentista de tradició clàssica, va funcionar com un casino, amb billars i una sala de cinema en els pisos superiors.
 
Detall de la façana de l'antic casino del cafè Colon. Foto, AF Jordi
Plana i Nieto. (IMG 0754 - 25/02/2016)
 
FITXA
 
NOM ............................................................. Cafè Colon
 
ÚS ................................................................. Antic casino

ARQUITECTE ............................................... Lluís Muncunill i Parellada

ANY DE CONSTRUCCIÓ ............................. 1893

REMODELACIÓ ............................................ Lluís Muncunill i Parellada

ANY ............................................................... 1926

ESTIL ARQUITECTÒNIC .............................. Eclecticisme

ÚS ACTUAL ................................................... Residencial i comercial (baixos)

FAÇANA ......................................................... Bé cultural d'interès local

IDENTIFICACIÓ ............................................. IPAC: 28108
 
UBICACIÓ ...................................................... Plaça Vella, 5
 
GL
 
41º 34' 02'' N - 2º 01' 11'' E. TERRASSA
 
 CASINO DEL CÍRCOL EGARENC
 
El casino fou conegut amb els noms de: Casino Terrassenc, Círculo Egarense i Círcol Egarenc.
 
El Casino Terrassenc de l'any 1886, ocupava un edifici de planta baixa i dos pisos situat en els números 48 i 50, a la façana de la planta baixa hi havien 6 obertures, 2 portes i dues portalades i dues finestres. A la primera planta hi havia quatre obertures amb balcons amb voladís i baranes de ferro forjat. A la segona es repetia el mateix esquema. L'edifici estava coronat per una cornisa recta i una petita barana de la terrassa, sobre una de les finestres de la segona planta (edifici de lloguer).

El mateix any 1886 i per acord de la Junta decideixen seguir en el mateix edifici i Pasqual Sala, soci del Casino, compra tot l'edifici i s'acorda el canvi de nom pel de Círculo Egarense, tot seguit es procedeix a l'enderrocament de l'edifici per tal de construir l'edifici neoclàssic que coneixem.

Detall de la façana de l'antic casino del Círcol Egarenc. Foto, AF
Jordi Plana i Nieto. (IMG 0224 - 03/01/2016)
 
FITXA
 
NOM .............................................................. Círcol Egarenc
 
ÚS ................................................................. Casino
 
ARQUITECTE ............................................... Jeroni Granell
 
ESTIL ARQUITECTÒNIC .............................. Eclecticisme
 
ANY DE CONSTRUCCIÓ .............................. 1887
 
UBICACIÓ ...................................................... Carrer Sant Pere, 46 - 50
 
PROTECCIÓ .................................................. Bé cultural d'interès local
 
IDENTIFICACIÓ ............................................. IPAC: 28084 

 GL
 
  41º 35' 52'' N - 2º 00' 44'' E. TERRASSA
 
CASINO DEL COMERÇ
 
 Pràcticament davant de la casa Joan Barata trobem el Casino del Comerç de Terrassa, va ser fundat el 22 de març de 1860, és la segona entitat més antiga de Catalunya. Situat al carrer de Sant Pere, 39. El Casino del Comerç va ocupar el que havia estat la casa Suris construïda l'any 1825 i que quan la família va traslladar-se a Barcelona la van llogar a el "Casino Tarrasense"
 
Un reglament inèdit que té en Rafel Comes ens aporta un xic de llum ja que és el del Casino Tarrasense (conegut popularment com el “Casino dels Senyors” del 12 de juny de 1851 del que fins ara pràcticament se’n sabia ben poca cosa i del que mirarem d’esbrinar-ne quelcom en propers records. Aquest possiblement va ser el primer casino fundat a la llavors Vila de Terrassa el 5 de maig del 1851.
 
El Casino feia les activitats típiques de qualsevol casino (balls, jocs de cartes, billar, escacs...), fins l'any 1984 que es produeix la fusió amb l'entitat esportiva l'EPIC. Coincidint amb l'etapa Èpic Casino del Comerç l'entitat entra en crisi, i es crea una Immobiliària per a gestionar el cèntric patrimoni del Casino.

Façana del Casino del Comerç. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.
(IMG 0285 - 03/01/2016)
 
FITXA
 
NOM ............................................................. Casino del Comerç
 
UBICACIÓ .................................................... Carrer Sant Pere, núm 39
 
ÚS INICIAL ................................................... Casino
 
ANY DE FUNDACIÓ ..................................... 1859
 
UBICACIÓ ..................................................... Carrer del Vall, núm 20
 
TRASLLAT ....................................................  Carrer Sant Pere, 48

ANY ............................................................... 1868

TRASLLAT DEFINITIU .................................. Carrer Sant Pere, núm 39

ANY ............................................................... 1883

1a REMODELACIÓ ....................................... 1954

ARQUITECTE ............................................... Jeroni Vinyals Pàquez

DARRERA REMODELACIÓ ......................... Inici segona dècada del segle XXI
 
ESTIL ARQUITECTÒNIC .............................. Eclecticisme
 

Fonts consultades,
 
Rafel Comes i Ezequiel
Records de Terrassa
 
GL
 
  41º 33' 50'' N - 2º 00' 42'' E. TERRASSA 

Deixem el Casino del Comerç, passem la cruïlla amb el carrer Cardaire i a la nostra dreta trobem el Círcol Egarenc...

TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
 
Jordi Plana i Nieto
Ex-regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011