Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 7 de març del 2026

ARQUITECTE JOSEP MARIA COLL I BACARDÍ

Josep Maria Coll i Bacardí, va ser un arquitecte català que destacà en la construcció d'edificis modernistes ubicats a Terrassa. Va néixer a Barcelona el 23 d'agost de 1878 i traspassà el 24 de març de 1917 a Terrassa. Fill de Josep Enric Coll i Masadas, advocat de Sant Andreu de Palomar, i d'Amèlia Bacardí i Casanovas de Barcelona.

Josep Maria Coll i Bacardí estudià arquitectura a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, i obtingué el títol d'arquitecte el 1907. L'any 1911 es traslladà a Terrassa, doncs havia guanyat la plaça d'arquitecte municipal, i va prendre posició del càrrec l'1 de gener de 1912. En arribar a Terrassa va fixar el seu domicili al carrer de Sant Quirze, mentre construïa la seva residència: La casa Baumann, a on va residir fins a la seva mort el 1917.

Casa Baumann (residència de JM Coll). Dissenyada per Josep 

Maria Coll i Bacardí. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 2026 - 17/07/2016)

 

 PRINCIPALS OBRES DE JOSEP MARIA COLL I BACARDÍ

Casa Baumann

La casa fou habitada inicialment pel seu creador, l'arquitecte Coll i Bacardí qui la va bastir l'any 1913. A la mort de Coll i Bacardí l'any 1917 la casa passa a mans de la família Masdeu que reformen l'edifici, l'any 1926 la casa és comprada per Ernst Baumann, suïs resident a Terrassa, representant de llanes, aquest convertí la casa en la seva residencia i en despatxos per la seva activitat, Baumann abandonà la casa i el negoci l'any 1959. Cal dir que hi ha alguna proposta no oficial per canviar el nom de l'edifici, s'ha proposat canviar el nom de Casa Baumann per el nom de Casa Coll Bacardí, arquitecte que va dissenyar la casa.


 Detall de la porta principal de la façana sud i un fragment de la
tanca del jardí. Foto, AF Jordi Plana.

La Casa Baumann bastida per l'arquitecte Josep Maria Coll Bacardí l'any 1913 està protegida com a bé cultural d'interès local, identificador: IPAC, 28104. Estil arquitectònic: Modernisme.


 Detall de l'ascensor exterior instal·lat per l'Ajuntament de Terrssa
Foto, AF Jordi Plana.

GL 
 
41º 33' 50'' N - 2º 01' 08'' E. TERRASSA
 
Josep Maria Coll i Bacardí. Font Google
 
Ermita del Sagrat Cor de Jesús
 
Aquest edifici religiós està situat al barri de Can Boada del Pi de Terrassa que forma part del districte 5. El barri rep el nom del Mas de Can Boada del Pi i es troba per sobre de la via del ferrocarril Terrassa - Manresa de la RENFE, el barri està dividit pel mig per per la riera del Palau i des de la dècada del 1980 la riera divideix el barri en dos: Can Boada Nucli Antic i Can Boada del Pi.

La petita ermita del Sagrat Cor de Jesús, és un edifici protegit com a bé cultural d'interès local. Identificador IPAC: 28258. L'ermita pertany a la diòcesi del Bisbat de Terrassa.


Ermita del Sagrat Cor de Jesús. Foto, AF Jordi Plana.

L'ermita d'estil modernista, va ser bastida per l'arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí, (que també és l'arquitecte de l'edifici del Parc de desinfecció de Terrassa), l'any 1910. Està situada a l'avinguda de Can Boada del Pi. És una construcció de petites dimensions, deu metres i quaranta centímetres de llargària i quatre metres i setanta centímetres d'amplària, presenta una sola nau amb coberta de volta parabòlica de maó pla, l'absis presenta la planta de mig hexàgon cobert amb tres voltes apuntades.

Detall de l'absis de l'ermita del Sagrat Cor de Jesús.
Foto, AF Jordi Plana. 
 
L'ermita durant la dècada del 1979 va acollir moltes reunions clandestines de militants del PSUC, amb el consentiment dels capellans de l'època, opositores al franquisme i que preparaven l'adveniment dels ajuntaments democràtics.

 Ermita del Sagrat Cor de Jesús (Terrassa). AF Jordi Plana.


GL 
 
41º 34' 14'' N - 1º 59' 53'' E. TERRASSA
 
 Escola Donya Magdalena

L'Escola Donya Magdalena és un edifici de planta baixa, d'estil modernista, que té al seu costat, compartint mitgera un altre edifici també de planta baixa, més petit, d'estil també modernista que correspon a la casa Mallofré, erròniament catalogada com la casa de Donya Mgdalena Rossell.

Escola Donya Magdalena, carrer Sant Isidre 27. Foto, AF Jordi Plana.

L'escola va ser construïda per l'arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí (Barcelona, 23 d'agost de 1878 - Terrassa 24 de març de 1917), que també fou l'arquitecte del Parc de Desinfecció de Terrassa, l'any 1912 . La promotora de l'escola va ser la mestra Magdalena Rosell Matlleu. Al costat de l'escola es va construir la casa Mallofré, amb plànol de l'arquitecte Antoni Pasqual, a instància d'Alfons Maria Ubach i Solà (1909). 
 
El 2 de gener de 1925, Magdalena va crear un setmanari infantil anomenat Alegria, que va tenir el recolzament del Bisbe de Barcelona, Sr Manuel Irurita Almandoz.
  
L'edifici alberga avui dia l'Oficina Municipal d'Escolarització i el Conseller Escolar Municipal de Terrassa. Està situada en el núm 27 del carrer de Sant Isidre, està protegida com bé cultural d'interès local. Va ser bastida per l'arquitecte Josep Coll i Bacardí l'any 1912. Estil: Modernisme.

GL 
 
41º 33' 59'' N - 2º 00' 43'' E. TERRASSA
 
Parc de desinfecció
 
El Parc de Desinfecció és un edifici aïllat envoltat de jardins, els Jardins Josep Maria Coll Bacardí. És un edifici d'estil modernista que es caracteritza per les arcuacions parabòliques, pels seus espais interiors amb molta llum natural i per les solucions adoptades per tal d'evacuar amb facilitat i rapidesa els gasos tòxics del procés de desinfecció.

Parc de desinfecció. Foto, AF Jordi Plana.
 
La funció del Parc de Desinfecció de Terrassa, era una instal·lació municipal a la que els terrassencs portaven la roba, els matalassos... per tal de ser desparasitats. Un vehicle primer tirat a cavalls i després motoritzat (Ford T), de color negre, recollia la roba o els matalassos de les cases, el portava al Parc de Desinfecció i un cop desinfestats un vehicle de color blanc els portava de nou a les cases dels seus propietaris.

Façana lateral del Parc de desinfecció. Foto, AF Jordi Plana.
 
El Parc de desinfecció és un edifici d'estil modernista, projectat per l'arquitecte Josep maria Coll i Bacardí l'any 1915. Ubicat als Jardins de l'Arquitecte Coll Bacardí, ctra d'Olesa, núm 82. És un edifici catalogat com a bé d'interès local. Identificador: IPAC, 28206.
 
GL 
 
41º 33' 22'' N - 1º 59' 49'' E. TERRASSA
 
Jardins de l'arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí
 

Aquests jardins envolten el Parc de desinfecció de Terrassa dissenyat per l'arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí, l'any 1915. Els jardins que porten el nom de l'arquitecte, estan situats a ctra d'Olesa, núm 82, del barri del Roc Blanc de Terrassa.

Els jardins i l'edifici del Parc de desinfecció, varen experimentar un gran deteriorament desprès de la Guerra Civil (durant els anys 40 i 50 del segle XX), nou fou fins l'adveniment dels ajuntaments democràtics que es fa la restauració de l'edifici i dels jardins.

Jardins del Parc Coll i Bacardí. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG

1824 - 28/02/2016)

Detall del passeig central dels Jardins de l'arquitecte Coll i Bacardí,

que envolten l'edifici del Parc de desinfecció. Foto, AF Jordi Plana i

Nieto. (IMG 1850 - 28/02/2016)

GL 
 
41º 33' 22'' N - 1º 59' 49'' E. TERRASSA
 
Vapor Marcet Poal
 
El Vapor Marcet Poal és un edifici situat al carrer de la Rasa, 24-26-c, té dues parts ben delimitades per les diferències notables en la configuració de les façanes. La nau industrial, que fa cantonada amb el carrer Pantà i a la seva dreta el magatzem i les oficines.

Vapor Marcet Poal, façana que correspon a les oficines i magatzem
tèxtil. Foto, AF Jordi Plana

El magatzem i les oficines varen ser construïdes l'any 1914 i foren bastides per l'arquitecte Josep Maria Coll Bacardí. La façana segueix la mateixa línia de la nau industrial, en alçada i profunditat, però s'enriqueix amb la incorporació d'elements típicament modernistes.
 
L'edifici bastit pels arquitectes Josep Maria Coll i Bacardí i Lluís Muncunill és d'estil modernista. Està catalogat com a Bé d'interès local  (Identificador: IPAC, 28210)

Tot el que va ser el Vapor Marcet Poal va ser remodelat l'any 1992 durant el mandat de l'alcalde Manuel Royes i Vila. Avui dia alberga l'escola Lanaspa en la nau industrial i dependències municipals d'educació en el que era magatzem i oficines del vapor. Gràcies a la remodelació i al seu ús, l'edifici és un dels exponents del modernisme industrial més ben conservats de Terrassa.

GL 41º 33' 53'' N - 2º 00' 40'' E
 
Casa del Bunyolero
 
 
La Casa del Bunyolero és un edifici de planta baixa més quatre. L'edifici està protegit com a bé cultural d'interès local. Es tracta d'una construcció vertical situada entre mitgeres. La façana de l'edifici presenta una composició  simètrica i regular que es repeteix a les quatre plantes. L'aspecte que presenta actualment l'edifici del Bunyolero és degut a una reforma realitzada per l'arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí durant l'any 1916.

Casa del Bunyolero, Portal de Sant Roc, 54
Foto, AF Jordi Plana (IMG 6940, 02/03/2019)
 
Detall del fris, cornisa i barana que coronen l'edifici. Foto, AF Jordi
Plana. (IMG 6945, 02/03/2019)

La façana de la quarta planta està coronada per un fris de rajoles majòliques amb garlandes. Per damunt del fris observem la cornisa i per damunt d'aquesta la barana sinuosa decorada amb un trencadís.

Les rajoles majòliques foren fabricades per l'empresa Pujol i Bausis d'Esplugues del Llobregat. La fàbrica Pujol i Bausis, estava situada a Esplugues del Llobregat i fou una de les empreses més notables de Catalunya especialitzada en la fabricació de ceràmica vidriada com les rajoles majòliques, durant la segona meitat del segle XIX i començaments del XX.
 
La casa del Bunyolero està protegida com a bé cultural d'interès local, identificador IPAC : 28058.

 GL

41º 33' 40'' N - 2º 00' 31'' E. TERRASSA
 
Grup Escolar Torrella
(enderrocat)
 
El 11 d’abril de 1910 Antoni Torrella i Maurí cedia a la Ajuntament una porció de terreny amb la condició que s’utilitzes per edificar una escola. L’espai estava situat a la rambla d’Ègara, cantoner amb els carrer de Gutemberg i d’Antoni Torrella. El grup escolar es va inaugurà el 5 de novembre de 1916. Aquest dia es va celebrar una gran festa per l’ensenyament: va inaugurar-se el pavelló de Electricistes a l’Escola Industrial i el Grup Escolar Torrella, amb la presència del rector de la Universitat de Barcelona, Valentí Carulla, de l’alcalde Josep Ullés i demés personalitats. Després d’un àpat a l’Hotel Peninsular, les autoritats enfilaren cap a la rambla precedits per dos macers i la Banda de Musica. Ja en l’edifici el prior del Sant Esperit, Josep Molera, beneir l’escola i, en una de les sales del mateix es van desenvolupar els actes d’inauguració. Va ser un dels edificis emblemàtics del modernisme terrassencs amb l’estil inconfusible de l’arquitecte Coll i Bacardí a semblança del parc de Desinfecció i la capella de Can Boada, marcaven la silueta de dues naus laterals enllaçades per una central més baixa en forma d’absis, essent, a principi de segle, l’edifici més alt d’aquelles contrades. ( Font: Joaquim Verdaguer i Caballé El Grup Escolar Torrella)
 
Grup Escolar Torrella- Foto: Fons Ragon-Amat, 1925
 
Després de la riuada del 1962 que va afectar molt a la ciutat de Terrassa, l'escola va quedar molt afectada i el dia 2 de novembre de 1966 amb la inauguració de l'Escola França es tancà el Grup Escolar Torrella, i és enderrocat l'any 1968 perdent la ciutat de Terrassa un edifici emblemàtic del modernisme.

BIOGRAFIA DE JOSEP MARIA COLL I BACARDÍ

NOM ...................................................... Josep Maria Coll i Bacardí

NAIXEMENT .......................................... Barcelona, 23 d'agost de 1878

DEFUNCIÓ ............................................ Terrassa, 24 de març de 1917 (38 anys)

PROFESSIÓ .......................................... Arquitecte (Escola d'arquitectura de Barcelona) 

OBTENCIÓ DEL TÍTOL ......................... 1907

PARES ................................................... J. Enric Coll i Masadas-Amàlia Bacardí i Casanovas

ARQUITECTE MUNICIPAL TERRASSA.1 de gener de 1912

RESIDÈNCIA ......................................... Casa Baumann o casa J.M. Coll i Bacardí

ESTIL ARQUITECTÒNIC ...................... Modernisme influenciat per la Secessió de Viena

PROJECTE URBANÍSTIC ..................... Urbanització del Torrent de Vallparadís per tal de
                                                                   convertir-lo en parc municipal

MOVIMENT ............................................ Moviment Higienista, corrent preocupat per la salut i
                                                                 salubritat de les ciutats industrials de l'inici del segle XX

MOVIMENT HIGIENISTA........................ Parc de Desinfecció i Urbanització del T. de Vallparadís

La urbanització del Torrent de Vallparadís, amb el pas del temps es convertirà en el parc urbà més gran de Catalunya, acabat amb fons europeus durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila (20/04/1972 - 12/04/2002). Parc de Vallparadís.
 
El Parc de Vallparadís alberga molts edificis patrimonials de la ciutat de Terrassa, entre els que destaquen, l'edifici del Centre de Documentació i Museu Tèxtil, El Castell Cartoixa de Vallparadís (seu principal del Museu de Terrassa), la Casa Baumann, la Seu d'Ègara o les Esglésies de Sant Pere.

També podrem gaudir d'un refresc en diverses terrasses o prendre un bany o un passeig en barca (segons l'època de l'any) en la piscina del parc que té una superfície de més de 4000 metres quadrats. També podem fer un recorregut pel parc pujant al tren en miniatura.

En aquest primer escrit sobre el Parc de Vallparadís ens centrarem en la zona nord que correspon al Torrent Monner i Torrent de les Bruixes.

Parc de Vallparadís., extrem nord, zona del Torrent Monner.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7374, 31/05/2020)

 
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim 
Ajuntament de Terrassa  
1987 - 2011
 
 

dimarts, 24 de febrer del 2026

ARQUITECTE ANTONI PASCUAL I CARRETERO

Antoni Pascual i Carretero fou un arquitecte català, va néixer a Terrassa l'any 1863 i traspassà l'any 1929 a la localitat de Sant Boi de Llobregat. Ocupà la plaça d'Arquitecte municipal de Terrassa els anys 1905 i 1906, durant els mandats dels alcaldes: Alfons Mª Ubach i Solà i Joan Vallhonrat i Prat. També obtenir la plaça d'Arquitecte municipal de Sant Boi de Llobregat (1910 - 1915) i més endavant la d'Arquitecte municipal del Prat del Llobregat.

Antoni Pascual i Carretero destacà com arquitecte modernista. Va continuar la construcció de l'Ajuntament de Terrassa projectat per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, també va iniciar la construcció del Mercat de la Independència, finalitzat per l'arquitecte Melcior Vinyals i Muñoz.

Principals obres de Pascual Carretero a Terrassa

Casa Salvador Carreras

La Casa Salvador Carreras és un habitatge unifamiliar de planta baixa i pis, situat al barri terrassenc de Ca n'Aurell, al carrer del Comte Borrell, núm 41. El barri de Ca n'Aurell és el primer eixample de Terrassa que es va projectar a la dreta de la Rambla d'Ègara, fora de les muralles i del portal de la Guia a finals del segle XIX. La Casa Salvador Carreras és una de les primeres construccions d'aquest nou eixample que avui dia encara conserva la quadrícula original, delimitada entre la carretera d'Olesa, la Rambla d'Ègara i l'Avinguda d'Àngel Sallent.

Detall de la façana del pis de la Casa Salvador Carreras. Carrer
Comte Borrell, núm 41. Foto, AF Jordi Plana.
 

 
 
Foto Antoni Pascual i Carretero. Font www.arquitectura
modernista
  
La Casa Salvador Carreras és un edifici entre mitgeres, de planta rectangular, planta baixa i pis. Va ser encarregat per Salvador Carreras a l'arquitecte Antoni Pascual i Carretero qui la va bastir l'any 1904. Antoni Pascual i Carretero ( Terrassa, 1863 - Sant Boi de Llobregat, 7 d'ocubre de 1929). Va ser el primer arquitecte municipal de Sant Boi, posteriorment ocupà també el càrrec d'arquitecte municipal del Prat de Llobregat. Antoni Pascual i Carretero era també violinista i fou un integrant de l'orquestra del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

 GL

 41º 33' 30'' N - 2º 00' 21'' E

Mercat de La Independència

Mercat de la Independència de Terrassa és el mercat central de la ciutat. Ocupa una illa sencera de cases, que té forma triangular, amb façanes a la Rambla d'Ègara, al carrer de la Goleta i al Raval de Montserrat. Dos dels seus accessos tenen portes al Raval de Montserrat, un a la Rambla d'Ègara i un a la cantonada entre la Rambla d'Ègara i el carrer de la Rasa. 

L'edifici és d'estil modernista, construït a l'època daurada del modernisme terrassenc, va ser bastit pels arquitectes municipals Antoni Pascual i Carretero (1904 - 1906) i Melcior Vinyals i Muñoz (1906 -1908), la primera pedra es va posar el 4 de juliol de 1904 (Festa Major de Terrassa) i va ser inaugurat el 14 de novembre de 1908.


Entrada principal al mercat. Raval de Montserrat. Foto: AF Jordi Plana

Entrada principal al mercat. Raval de Montserrat. Foto: AF Jordi Plana
 
GL 41º 33' 48'' N - 2º 00' 30'' E. TERRASSA. 
 
 
Edifici projectat i executat en gran part per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, finalitzat per l'arquitecte Antoni Pascual i Muñoz.


Tot i que Muncunill va ser destituït com arquitecte municipal l'any 1902 va seguir dirigint els treballs decoratius, menys el gablet central que restar inacabat.

GL 41º 33' 46'' N - 2º 00' 77'' E. TERRASSA 


Façana de l'Ajuntament de Terrassa. Foto: AF Jordi Plana
 
GL 
 
41º 33' 46'' N - 2º 00' 77'' E. TERRASSA
 
Casa Vicenç Carné
 
La Casa Vicenç Carné és un edifici residencial unifamiliar, situat al carrer de Sant Antoni núm 15 del casc antic de Terrassa, està inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La casa va ser bastida per l'arquitecte Antoni Pascual i Carretero, l'any 1904.
Antoni Pasqual i Carretero va néixer a Terrassa l'any 1863 i va morir a Sant Boi del Llobregat el dia set d'octubre de 1925. Arquitecte Català, és considerat com el primer arquitecte Municipal de Sant Boi de Llobregat. Posteriorment ocupà la plaça d'arquitecte municipal del Prat de Llobregat.

 Detall del primer i segon pis de la Casa Vicenç Carné. Carrer de
Sant Antoni, núm 15. Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.
 
GL 
 
41º 33' 51'' N - 2º 01' 00 E. TERRASSA
 
Casa Lluís Salvans i Armengol
 
Hem deixat la Casa Vicenç Carné i uns metres més amunt, a l'altra vorera, arribem a la Casa Lluís Salvans, aquesta és un edifici unifamiliar entre mitgeres situat al carrer de Sant Antoni, núm 32. La casa va ser encarregada per Lluís Salvans i Armengol a l'arquitecte terrassenc, Antoni Pascual i Carretero qui la bastir l'any 1904. L'edifici d'estil arquitectònic noucentista, està protegit i inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Casa Lluís Salvans i Armengol. Carrer de Sant Antoni, núm 32
Foto, AF Jordi Plana.
 
Al primer pis destaca el balcó de l'amplària de tota la façana amb llossada de perfil motllurat i barana de ferro forjat, aspectes comentats a l'entrada d'aquest blog: CASA LLUÍS SALVANS I ARMENGOL PART I. La façana d'aquesta planta està estucada, de color blanc trencat igual que la resta de l'edifici.

 Detall del balcó del primer pis i de les finestres en galeria del segon
pis de la Casa Lluís Salvans i Armengol. Foto, AF Jordi Plana.

La façana del segon pis presenta un conjunt de cinc finestres balconeres amb balustrada simulant una galeria. Per damunt de les finestres una línia d'imposta separa la cornisa i els cinc respiralls ovalats, centrats sobre els arcs de les finestres, de la façana del segon pis. Per sobre de la cornisa hi ha una barana de balustres.
 
  GL 
 
41º 33' 52'' N - 2º 01' 00'' E. TERRASSA
 
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim 
Ajuntament de Terrassa  
1987 - 2011