El Museu del Segle XXI. Pla Estratègic
El Museu de Terrassa estarà format per sis equipaments, aquests han d'esdevenir centres d'investigació i innovació en el coneixement arqueològic del patrimoni històric de la ciutat de Terrassa. L'Ajuntament de Terrassa prepara un pla estratègic que renovarà el museu per tal de fer-lo més accessible als terrassencs i als visitants de la nostra ciutat, tot convertint-lo en un laboratori d'experimentació arqueològic i cultural. Aquest projecte s'ha redactat durant el mandat de l'Alcalde de Terrassa Jordi Ballart i Pastor (10/12/2012-16/11/2017, 15/06/2019 ...)
Els equipaments del Museu de Terrassa
1 LA CASA ALEGRE DE SAGRERA
Casa Alegre de Sagrera. Foto AF Jordi Plana (IMG 3507)
La casa Alegre de Sagrera fou la casa pairal de Joaquim de Sagrera, fabricant tèxtil terrassenc, de final del segle XVIII. Avui dia la casa de Joaquim de Sagrera és un edifici-museu situat al carrer de la Font Vella, núm 29 de Terrassa. La casa consta d'un cos central i dos cossos laterals que formen una estructura en forma de U, de planta baixa i dos pisos.
Casa Alegre de Sagrera. Foto AF Jordi Plana (IMG 3498)
Ens trobem a l'interior de la casa Alegre de Sagrera i en el saló principal de la planta baixa, seguim la visita iniciada en l'entrada del blog, la Casa Alegre de Sagrara (Part I). Es comenta que en la reforma d'aquest saló i a l'escala principal va intervenir l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, però cal dir que no s'ha trobat cap document que ho certifiqui i ens hem de fiar dels comentaris que ens han arribat fins els nostres dies. Per aquest motiu, ens referirem a la reforma de l'arquitecte municipal Melcior Vinyals realitzada l'any 1911 i que és la que dóna la imatge actual de la planta baixa que s'organitza a partir del saló principal.
Casa Alegre de Sagrera. Foto AF Jordi Plana (IMG 3502)
Sortim
de l'envidriat i passem al pati de la Casa Alegre de Sagrera, situada
al carrer de la Font Vella, núm 29 de Terrassa, casa que fou comprada
per l'Ajuntament de Terrassa l'any 1973. El pati està format per l'espai
situat entre les dues ales de la casa i es tanca al nord amb una gran
reixa de ferro forjat amb decoració de florons i roses que separa la
casa de la resta del jardí.
Del pati podem destacar les façanes d'estil modernista de la part posterior de la Casa Alegre de Sagrera, façanes que emmarquen el pati, els vitralls de la tribuna i la seva estructura de ferro forjat, la font central en forma d'estrella, la tanca de ferro forjat que separa el pati del jardí francès de la casa i el paviment de tessel·les amb la inscripció salve i motius florals.
2 CASTELL CARTOIXA
El Castell Cartoixa es convertirà en un centre d'exposició permanent i canviant del patrimoni històric de Terrassa, patrimoni que en gran part, avui dia es troba emmagatzemat. Aquest és un fet important, doncs molts terrassencs i terrassenques desconeixen l'existència d'aquest patrimoni.
El
castell cartoixa de Vallparadís és una antiga fortificació situada vora
el torrent de Vallparadís. La primera referència d'una fortificació la
trobem en un document del 1110. Segons aquest document, Berenguer de
Sanlà i la seva esposa Ermessendis compren unes terres al comte de
Barcelona Ramon Berenguer III,
amb l'objectiu de construir-hi la seva residència. La família adoptarà
el cognom de Terrassa. L'any 1273, Blanca de Centelles, filla de Saurina
de Terrassa i de Bernat de Centelles s'instal·là al castell amb la seva
mare. L'any 1304 Blanca es va casar amb Guillem de Galceran de
Cabrenys, desprès de la mort del seu marit Blanca tornà al castell de
Vallparadís, la seva casa pairal.
Com ja hem comentat a l'anterior entrada, Castell Cartoixa de Vallparadís.
Història part I, l'any 1947 la família Maurí va cedir el castell a la
ciutat i l'any 1949, l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde
Alfons Vallhonrat i Catà, constituí el Patronat Pro Castell Cartoixa de
Vallparadís, embrió del que serà el Museu Municipal d'Art de Terrassa.
Tot seguit, sota la direcció i supervisió de la Direcció de Conservació
de Monuments de Catalunya, s'iniciaren el 1950 els treballs arqueològics
i de reconstrucció del castell cartoixa de Vallparadís.
El mateix any 1950 es comença per completar i definir la planta original del castell i les diferents fases constructives. Es fan excavacions al seu voltant per retirar la runa, quedant al descobert els murs exteriors de les façanes sud i est, amb les corresponents torres. També es desenrunen els espais interiors que determinen la planta del castell i es descobreix el pont d'accés al castell cobert per la runa abocada al fossat.
El mateix any 1950 es comença per completar i definir la planta original del castell i les diferents fases constructives. Es fan excavacions al seu voltant per retirar la runa, quedant al descobert els murs exteriors de les façanes sud i est, amb les corresponents torres. També es desenrunen els espais interiors que determinen la planta del castell i es descobreix el pont d'accés al castell cobert per la runa abocada al fossat.
3 LA TORRE DEL PALAU
En aquesta actualització del Museu de Terrassa, la Torre del Palau s'esdevindrà en el centre d'interpretació dels orígens de la Vila i la Ciutat de Terrassa.
La
Torre és l'única resta del que va ser el Castell Palau de Terrassa,
aquest castell en el seu moment de màxima grandesa, va estendre els seus
dominis des de Sant Cugat fins a tocar el pla del Bages, i des del
Llobregat fins a tocar el riu Ripoll. Alguns senyors d'aquest palau
castell foren: Pere de Fizes i Pere Francesc de Muntanyans.
La Torre del Palau que va fer la funció de presó fins ben entrat el segle
XIX (a l'interior, resten inscripcions fetes pels qui van ser
empresonats), és l'única estructura que queda de l'antic palau, ja que
l'any 1891, l'últim propietari va decidir enderrocar el que quedava del
Castell Palau de Terrassa. Els primers documents de l'existència d'una
torre en el lloc on es troba situada la torre que contemplem avui dia,
daten de l'any 1016.
4 ANTIGA RECTORIA DE SANT PERE
Es convertirà en l'espai cultural i educatiu adreçat a les escoles. Aquest espai conegut com La Seu d'Ègara, es convertirà en un centre de metodologies educatives per tal de donar a conèixer la història de l'assentament romà, la Vila i la Ciutat de Terrassa des de l'any 450 dC fins l'actualitat.
d'Ègara. Foto AF Jordi Plana (IMG 1469)
La Rectoria de Sant Pere és un edifici de planta baixa i pis, presenta planta rectangular, havia tingut una teulada a dues aigües però avui dia té dues teulades rectangulars, una més alta que l'altra, la que té major altura té el pendent cap a la façana. És un edifici que ha experimentat una forta remodelació i s'ha convertit en el Centre d'Interpretació del Conjunt Monumental de les esglésies de Sant Pere.
L'edifici correspon a la tipologia d'edifici rural, possiblement va ser construït cap a la fi del segle XVIII, per aixecar-lo es va utilitzar paredat comú i carreus irregulars que tenien el seu origen en altres construccions. Abans de la remodelació, una de les façanes s'obria a un assecador. La primera planta presenta dos balcons amb baranes de ferro molt senzilles. La porta d'entrada és en arc de mig punt, fet de totxo vist, col·locat a sardinell (Sèrie de maons posats de cantell formant una vorada, un llindar, l'acabament d'una paret), tot i que amb la remodelació l'arc ha estat recobert d'estuc.
L'edifici correspon a la tipologia d'edifici rural, possiblement va ser construït cap a la fi del segle XVIII, per aixecar-lo es va utilitzar paredat comú i carreus irregulars que tenien el seu origen en altres construccions. Abans de la remodelació, una de les façanes s'obria a un assecador. La primera planta presenta dos balcons amb baranes de ferro molt senzilles. La porta d'entrada és en arc de mig punt, fet de totxo vist, col·locat a sardinell (Sèrie de maons posats de cantell formant una vorada, un llindar, l'acabament d'una paret), tot i que amb la remodelació l'arc ha estat recobert d'estuc.
Al final del segle XX es va fer el Pla Director per al Desenvolupament de les Esglésies de Sant Pere, aquest arrenca l'any 1994 amb una proposta per al desenvolupament cultural i la integració urbana del conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere. Per desenvolupar el Pla, l'any 2000 es va signar un conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Terrassa, el Bisbat de Barcelona i la parròquia de Sant Pere. El Pla desenvolupa una gran operació d'estudi, excavació, interpretació del conjunt monumental, restauració, la construcció del centre d'Interpretació de les esglésies de Sant Pere a partir de l'edifici de l'antiga rectoria i l'elaboració de la proposta museològica.
5 CLAUSTRE DE SANT FRANCESC
Avui dia aquest equipament que forma part del que ha de ser el nou Museu de Terrassa, acull diferents entitats i associacions: El Cap de Sant Llàtzer, l'Associació Alba, el Centre de Salut Mental i una residència d'avis. El claustre de l'església de Sant Francesc s'esdevindrà en un centre per a les activitats culturals i patrimonials de Terrassa.
El
28 de desembre de l'any 1605 l'Ajuntament de la vila de Terrassa
designà tres representants per tal de convèncer a alguna ordre religiosa
per instal·lar-se a la vila de Terrassa, els franciscans recol·lectes
són els que varen atendre la petició del Consell de la vila de Terrassa.
Per aquest motiu l'Ajuntament de Terrassa, el dia 24 de gener de l'any
1606, va prendre l'acord de concedir 100 lliures anuals, durant un
període de deu anys, diners que havien de facilitar l'establiment de la
comunitat de frares a la vila de Terrassa. Per fi, el dia 24 de març de
l'any 1609 el bisbe de Barcelona donava el vist i plau per a la
fundació del nou convent, al mateix temps el consistori terrassenc
donava la casa de Miquel Poal com a residència interina als frares, al
mateix temps una sèrie de prohoms terrassencs cedien alguns terrenys per
tal de fer possible la realitat del nou convent franciscà, destaquen
les cessions que varen fer Pere Riera i Joan Baptista Sentmenat.
Atenent
a diferents documents es pot saber que al convent franciscà encara es
feien obres l'any 1645 i així ho acredita la documentació d'un mestre
d'obres anomenat Guillem Martell i també hi ha documentació dels
treballs que artesans biscaïns van fer al porxo del convent per tal de
fondre una campana, possiblement la campana de l'espadat del campanar,
tots aquests documents demostren que la fundació del convent de Sant
Francesc d'Assís a Terrassa és força similar a d'altres convents de
cases de recol·lecció.
6 LA MASIA FREIXA
La Masia Freixa s'incorpora al Museu de Terrassa com un centre d'interpretació del modernisme industrial a Terrassa.
La Masia Freixa és un edifici residencial unifamiliar situat en el barri
de Ca n'Aurell, envoltat de 22000 metres quadrats de jardins. L'edifici
inicial va ser construït l'any 1896, concebut com a filatura. L'any 1907
el propietari de la fàbrica, Josep Freixa i Argemí, encarrega a
l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada la reforma de la fàbrica per
tal de convertir-la en residència, reforma que va produir-se entre els
anys 1907 i el 1914.
La
Masia Freixa, edifici principal del Parc de Sant Jordi, s'ha convertit
en la imatge icònica del modernisme terrassenc i fins i tot de la ciutat
de Terrassa. L'obra de Lluís Muncunill és d'inspiració gaudiniana pel
que fa als arcs parabòlics i les voltes que configuren la teulada de
l'edifici.
La Masia va ser comprada a la família Freixa per l'Ajuntament de Terrassa
l'any 1959, juntament amb els seus jardins que tot seguit es varen
convertir en el parc públic de Sant Jordi. Poc temps després de la
compra, l'ajuntament va ubicar en la Masia Freixa el Conservatori
Municipal de Música. Durant el mandat de l'alcalde Manuel Royes i Vila,
es va construir un nou conservatori en el Campus Universitari de
Terrassa i la Masia Freixa,
a partir d'aquest moment i després d'una important rehabilitació va
acollir les oficines del Síndic Municipal de Greuges i l'Oficina de
Turisme de l'Ajuntament i l'oficina de la Xarxa de Turisme Industrial de
Catalunya.
El Pla Estratègic del Museu de Terrassa, dotarà els seus equipaments de la capacitat per tal de fer arribar als terrassencs la història de Terrassa, des del 450 ( fundació del Bisbat d'Ègara) fins l'actualitat. Museu de Terrassa impulsat durant el mandat de l'Alcalde de Terrassa Jordi Ballart i Pastor (10/12/2012-16/11/2017 15/06/2019).
Fonts consultades
Diari de Terrassa núm 498
Arxiu Històric Comarcal de Terrassa
TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 -2011
