Carrer del Puig Novell
En un principi el carrer que avui va des del carrer de la Font Vella
fins el carrer del Portal nou era un camí situat fora de les muralles
de la ciutat, que partia d'un petit promontori, el Puig Novell, al
costat del portal de l'Aymerich, i que vorejant les muralles anava fins
el Portal Nou. Segons comenta Baltasar Ragón en el seu llibre els Carrers de Terrassa a l'any 1900: " A l'Arxiu Soler i Palet
existeix una nota que diu: Estant els poblats amb malalties
contagioses, causant-ho el rentat de robes dels malalts al rentador del
Puignovell i basses de la Font Vell, el consell acorda no deixar rentar a
dites basses i que les robes dels malats siguin rentades al torrent de
Sant Pere o en altres llocs d'aigua corrent. Set de juliol de l'any
1570"
Cantonada del carrer del Puig Novell amb el carrer de la Font Vella.
Foto, AF Jordi Plana i Nieto.
Punt mig del carrer del Puig Novell. Foto, AF Jordi Plana.
Argemí,
Antoni Vallhonrat, Pere Aymerich, Vicens Bufí i Miquel Trullàs,
demanaren a l'Ajuntament de la vila, l'enderroc del portal de defensa de
l'extrem del carrer, que impedia el pas de les aigües i dels vianants.
Tot i l'enderrocament del portal, el carrer era molt estret, per tal de
donar-li una major amplària, el veí Miquel Trullàs, propietari de tota
la part esquerra del carrer, a l'entrada, va construir una llarga paret
reculant el jardí, tot donant l'amplada que el carrer té avui.
Cantonada carrer de la Font Vella amb el carrer del Puig Novell.
Foto, AF Jordi Plana.
A l'entrada del carrer, i a la dreta, el primer edifici de nova construcció presenta la façana reculada en relació a l'alineació de les façanes d'aquest costat del carrer, fet que dóna una major amplitud a la cantonada. Passat aquest edifici de nova construcció, en el núm 6 del carrer del Puig Novell, trobem l'edifici restaurat d'un antic magatzem tèxtil. Aquest edifici de planta baixa i dos pisos i construït al voltant de l'any 1900, va albergar: el Magatzem tèxtil industrial Alegre i Companyia (1904 -1910), el Magatzem industrial tèxtil Donadeu i Companyia (1921 - 1936) i després de la guerra civil el Magatzem industrial tèxtil Laniseda.
Al carrer Del Puig Novell, destaquen les següents construccions, cliqueu:
Magatzem industrial Alegre i Companyia, (1904-1910), carrer del
Puig Novell, núm 6. Foto, AF Jordi Plana.
Magatzem Ventalló i Tusell, c/ de Puig Novell, núm 14 -16. Avui dia
seu del Registre de la Propietat de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.
Carrer de Puig Novell, núm 18. Casa en la que va néixer Alfons
Sala i Argemí (16/06/1863). Foto AF Jordi Plana.
Casa Carles Pagès, carrer del Puig Novell, núm 32.
Foto, AF Jordi Plana.
Clínica particular del Dr Joaquín Mundó Marcet. Carrer del Puig
Novell, núm 36. Foto, AF Jordi Plana.
GL
41º 33' 46,07'' N - 2º 00' 49'' E. TERRASSA - (VALLÈS OCCIDENTAL) - CATALUNYA
TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011
1987 - 2011
Carrer de Vinyals
El
carrer de Vinyals té el seu inici a la plaça Clavé (Nord) i acaba a la
carretera de Montcada (Sud) i forma cruïlles amb els carrers de
Vallhonrat i del Doctor Cabanes. A mitjans del segle XIX tot el carrer
formava part del llit de la Riera del Palau i els terrenys que avui
ocupa eren de la casa Vinyals, d'aquí ve el seu nom. És un dels primers carrers de la ciutat de Terrassa que va començar-se a urbanitzar fora de les muralles.
Les
muralles de la ciutat que, des del carrer de la Cisterna, passaven per
darrera dels patis de les cases del Portal de Sant Roc, al nord del
carrer de Vinyals.
Carrer de Vinyals (Nord), a l'esquerra l'edifici construït sobre el terreny
de l'antiga estació dels FGC. Foto AF Jordi Plana.
de l'antiga estació dels FGC. Foto AF Jordi Plana.
Al carrer De Vinyals, destaquen les següents construccions, cliqueu:
Casa Pere Segués, carrer de Vinyals núm 35.
Portal de Sant Roc, dibuix de Mateu Avellaneda. Font, Sala Mateu
Avellaneda de la Casa Museu Alegre de Sagrera.
Palau Episcopal de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.
Restaurant L'Hostal del Fum. Carretera de Montcada, núm 19.
Foto, AF Jordi Plana.
Palau Episcopal de Terrassa
Final del carrer, cantonada Vinyals - Carretera de Montcada
GL 41º 33' 25,47'' N - 2º 00' 30'' E. TERRASSA
Inici del carrer, cantonada Vinyals - Portal de Sant Roc
GL 41º 33' 38,7'' N - 2º 00' 29,64'' E. TERRASSA
Rambla d'Ègara
La Rambla d'Ègara va ser una via de la xarxa bàsica de la ciutat de
Terrassa des de la dècada dels anys 30 fins l'any 2007 com es visualitza
en els dos elements de planejament urbanístic i de mobilitat urbana, el
POUM i el PMU, aprovats l'any 2003. Per la Rambla van arribar a passar
més de 25.000 vehicles diaris.
L'any
2007 s'aprovà el Decret 152/2007 d'aprovació del Pla d'actuació per a
la millora de la qualitat de l'aire pels municipis declarats zones de
protecció especial de l'ambient atmosfèric. També l'any 2007
l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Pere Navarro i Morera ( )
finalitza el mapa de capacitat acústica i el mapa de soroll, d'aquest
és dedueix la necessitat d'implementar mesures per reduir la
contaminació en determinats carrers de la ciutat de Terrassa.
L'any
2008 l'Ajuntament de Terrassa finalitza el Pla Local de Seguretat
Viària, en aquest s'indica que la Rambla és una de les vies urbanes de
la ciutat amb més accidents.
A
finals del 2007 s'inicien les obres de perllongament de la línia S1
dels FGC, que amb el temps preveuen tres noves estacions ferroviàries a
la ciutat.
Tots
aquests fets porten al tancament de la Rambla als vehicles privats el
dia 9 de gener de 2008, i comencen les obres de perllongament del túnel
de FGC sota la Rambla.
Passeig central de la Rambla d'Ègara. Foto, AF Jordi Plana.
Passeig central de La Rambla a l'alçada de la Casa Mas, dreta de
la imatge. Foto, AF Jordi Plana.
A la Rambla d'Ègara, destaquen les següents construccions, cliqueu:
Detall de la façana de la planta baixa de la Casa Mas.
Foto, AF Jordi Plana.
Entrada principal al mercat. Raval de Montserrat. Foto: AF Jordi Plana
Vapor Aymerich, Amat i Jover (des de la terrassa del museu).
Foto, AF Jordi Plana.
Nau de producció del Vapor Aymerich, Amat i Jover (bastida per
l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, 1907-1908)
Carilló del mNACTEC, Rambla d'Ègara núm 270 de Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana.
Estanyol i brolladors de la plaça Ricard Camí. Foto, AF Jordi Plana.
Detall de la Plaça Ricard Camí. Foto, AF Jordi Plana.
Darrera seu central del que va ser Caixa Terrassa, avui BBVA
Foto, AF Jordi Plana.
Facana de la Rambla d'Ègara del Centre Cultural Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana.
GL
Inici de La Rambla (sud): Rotonda del Doré 41º 33' 24,57'' N - 2º 00' 26,5'' E.
Final de La Rambla (nord): Pont de la RENFE 41º 34' 8'' N - 2º 00' 16'' E.
Carrer De La Font Vella
El
carrer de la Font Vella, situat al barri del Centre del Districte I de
Terrassa, és un dels carrers més antics del casc antic. El carrer ha
tingut un encant especial des de la seva urbanització, sempre ha tingut
comerços de tot tipus, habitatges singulars i algunes de les entitats i
serveis més emblemàtics de la ciutat. El carrer de la Font Vella albergà
les millors pastisseries de la ciutat, joieries, botigues de vestits,
sastreries, sabateries..., fet que encara es produeix avui dia.
Tot i
la remodelació del carrer, que forma part de la illa per a vianants del
Centre, la renovació dels comerços i la rehabilitació dels edificis
emblemàtics del carrer, aquest ha mantingut la mateixa imatge i
tonalitat amb el pas del temps.
És un carrer estret i corbat que uneix la Plaça Vella amb el Passeig del Comte d'Ègara, amb el núm 1 situat a la Plaça Vella i el darrer compartint mitgera amb la Casa Benito Badrinas que ja forma part del Passeig Comte d'Ègara.
La
referència més antiga que parla del carrer de la Font Vella, és un
document que es guarda a la Biblioteca Central de Terrassa, que data del
7 de juliol de 1570 i que diu: "Estant els poblats en malalties
contagioses, causant-ho el rentar robes de malalt al rentador del
Puignovell i basses de la Font Vella, el consell acorda no deixar rentar
a dites basses i que les robes dels malalts, siguin rentades al torrent
de Sant Pere i a altres llocs d'aigua corrent"
Cal Baró de Corbera, Font Vella núm 1. Foto, AF Jordi Plana.
Al carrer De La Font Vella, destaquen les següents construccions, cliqueu:
Cal Baró de Corbera, Plaça Vella de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana
Porta de Sant Pere, lateral de la Catedral de Terrassa, situada entre
els núm 18 i 16 del carrer de la Font Vella. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 3266, 18/07/2017)
Casa Soler i Palet, c/ Font Vella, núm 28. Foto, AF Jordi Plana.
Saló principal de la casa Alegre de Sagrera.
Font de La Font Vella, situada a la paret en la que comença
l'eixamplament del carrer de la Font Vella.
Foto, AF Jordi Plana.
Font de La Font Vella (carrer de La Font Vella, al costat del Centre
Social Catòlic). Foto, AF Jordi Plana.
Casa Blanxart, C. de la Font Vella, 94. Foto, AF Jordi Plana.
Casa Baltasar Gorina, centre de la imatge. Foto, AF Jordi Plana.
Detall de la cornisa i del gablet central. Foto, AF Jordi Plana.
Número 22 de La Font Vella
Foto, AF Jordi Plana.
Casa Ramon Argemí, c de la Font Vella, 45. Foto, AF Jordi Plana.
Edifici del Gran Casino del Foment de Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana.
Detall de la façana del primer i segon pis de la casa Agustí Jover.
Font Vella, núm 44. Foto, AF Jordi Plana.
GL
Inici del carrer de La Font Vella - Entrada de la Plaça Vella
41º 33' 44'' N - 2º 00' 41'' E. TERRASSA
Final del carrer de La Font Vella - Inici del Passeig del Comte d'Ègara
41º 33' 47'' N - 2º 00' 54'' E. TERRASSA
Passeig vint-i-dos de Juliol
El Passeig vint-i-dos de Juliol, té el seu inici a la cruïlla amb el carrer Felip II i acaba en la cruïlla amb el carrer Joaquim Vayreda, segueix en gran part les vies dels Ferrocarrils del Nord (desmuntades l'any 1994),
és un dels carrers més llargs de Terrassa, que divideixen la ciutat en
dues de llevant a ponent. Aquest passeig, porta aquest nom com a
homenatge als fets que varen passar a Terrassa emmarcats dins de la
tercera guerra Carlista de l'any 1872. El dia 22 de juliol de l'any
1872, un escamot carlí de 600 homes arribaren a la ciutat en un tren que
els va deixar a l'Estació dels Ferrocarrils del Nord,
que no tenia una imatge molt diferent al de l'edifici actual (s'ha
conservat l'antic edifici i l'estació actual és subterrània). En baixar
del tren, els 600 homes comandats pel general Joan Castells i Rosell, es
dividiren en dos grups.
Passeig vint-i-dos de Juliol. Foto, AF Jordi Plana.
El
Passeig del vint-i-dos de Juliol, l'any 1900 anava des de l'estació dels
Ferrocarrils del Nord fins a la carretera de Castellar i amb el temps
arribaria a la riera de les Arenes. L'any 1940, l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Joaquim Amat i Llopart (06/09/1940 - 08/09/1945), pren l'acord el dia set de novembre, per canviar el nom del Passeig, pel nom d'Herois de Codo, en record dels combatents franquistes que varen lluitar a la Serra de Codo, entre els que varen morir alguns terrassencs franquistes.
A la cruïlla entre el Passeig vint-i-dos de Juliol i la carretera de Castellar, trobem el monument dedicat a la dona treballadora, obra de l'escultor valencià Andreu Alfaro i Hernàdez (València, 5 d'agost de 1929 - València 13 de desembre de 2012), considerat un dels referents de l'escultura dels Països catalans i bon amic del cantant de Xàtiva, Raimon.
A la cruïlla entre el Passeig vint-i-dos de Juliol i la carretera de Castellar, trobem el monument dedicat a la dona treballadora, obra de l'escultor valencià Andreu Alfaro i Hernàdez (València, 5 d'agost de 1929 - València 13 de desembre de 2012), considerat un dels referents de l'escultura dels Països catalans i bon amic del cantant de Xàtiva, Raimon.
Al Passeig vint-i-dos de Juliol, destaquen les següents construccions, cliqueu:
Estació del Nord de Terrassa, vista des de l'inici del carrer del Nord.
Foto, AF Jordi Plana.
Monument a la Dona Treballadora, autor: Andreu Alfaro.
Foto, AF Jordi Plana.
Escultura: Relacions de l'espai, autor Àngel Màdico.
Foto, AF Jordi Plana.
Condicionament Terrassenc edifici principal. Foto, AF Jordi Plana.
Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (UPC).
Foto, AF Jordi Plana.
GL
INICI
Passeig 22 de Juliol - c/ Felip II, 41º 33' 51'' N - 1º 59' 37'' E. TERRASSA
FINAL
Passeig 22 de Juliol- c/ Joaquim Vayreda, 41º 34' 3'' N - 2º 02' 30' E. TERRASSA
TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011
