Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 19 de juliol de 2023

L'ALCALDE MANUEL ROYES I VILA. PART III 1981 (1er SEMESTRE)

Reunits en sessió plenària els regidors de l'Ajuntament de Terrassa, el trenta de gener de 1981, sota la Presidència de l'Il·lustre Sr. Alcalde Manuel Royes i Vila, amb l'assistència dels senyors regidors: Josep Pous i Ballbé, Joan Sales i Homs, Josep Mª Puig i Puigdomenech, Jacint Cuyàs, Joan Soler i Tramunt, Quintin Montes i Pérez, Jordi Labória i Martorell, Josep Casajuana i Pladelorens, Jordi Armengol i Sánchez, Ángel Navarro i Molina, Francisco López i Oliva, Consol Torres i Vidal, Josep Aguilera i Saladrigas, José Antonio Ramírez i Ramírez, Miguel Angel Saavedra i Garcia, Teresa Casas i Ros, Antonio Castillo i Garcia, Antonio Solis i Muñoz, Agustí Daura i Melich, Cayetano Jimenez i Garcia, Antonio Florido i Circujano, José Lázaro i Carreño, Mariano Mariano i Madrigal, Jaume Cañameras i Cortazar, i Carles Puig i Vilanova. Assistits pel Secretari General Abundio Lorente i Millan i l'Interventor Municipal Víctor Espinosa i Gaspar.

Durant aquesta sessió plenària, s'aprovà el projecte inicial del tancament del Parc de desinfecció, així com les condicions jurídiques per l'execució de les obres i el projecte de zona verda al voltant de l'edifici del Parc de Desinfecció de Terrassa.

Detall de la tanca del Parc de Desinfecció de Terrassa. Foto AF

Jordi Plana. (IMG 0821, 28/02/2016)

La funció del Parc de Desinfecció de Terrassa, era una instal·lació municipal a la que els terrassencs portaven la roba, els matalassos... per tal de ser desparasitats. Un vehicle primer tirat a cavalls i després motoritzat (Ford T), de color negre, recollia la roba o els matalassos de les cases, el portava al Parc de Desinfecció i un cop desinfestats un vehicle de color blanc els portava de nou a les cases dels seus propietaris.

Detall de l'edifici del Parc de Desinfecció de Terrassa.

Foto AF Jordi Plana. (IMG 0832, 28/02/2016)

 

L'ajuntament reunit en Ple acordà concedir la Medalla de plata de la Ciutat al poeta Agustí Bartra i Lleonart i el Títol de Fill Adoptiu de la Ciutat. Pren la paraula el Tinent d'Alcalde de Cultura, Jordi Labória: És la primera vegada que es pren la decisió de fer un acte oficial d'homenatge, des de la presa de posició del nou Consistori. 

Tot seguit intervé el Sr Mariano Morán i Madrigal per manifestar que tractant-se d'un reconeixement públic de tota l'obra d'Agustí Bartra, sol·licita li sigui concedida la Medalla d'Or de la Ciutat.

Agustí Bartra i Lleonart. Foto Google.

Va néixer el 8 de novembre de 1908 a la ciutat de Barcelona, a la Rambla de Santa Mònica, descendent d'una família camperola. Fou fill de Joan Bartra i Borràs i d'Elionor Lleonart i Echinique. Passà part de la seva infància a Sabadell. Quan la família tornà a Barcelona, entrà a treballar en un magatzem tèxtil. L'any 1934 guanyà un concurs de contes socials i poc temps després començà a col·laborar a les revistes Amic i Meridià.

Participà en la Guerra Civil espanyola en el bàndol republicà i s'exilià a la primeria de 1939: passà per diversos camps de refugiats (Sant Cebrià, Argelers i Agde) abans d'arribar a Roissy-en-Brie (París), on conegué l'escriptora Anna Murià, també exiliada, amb qui es casaria i amb qui tindria dos fills, Roger i Elionor. L'any 1940 embarcaren cap a la República Dominicana i després se n'anaren a Cuba i a Mèxic, on van fixar el seu domicili i on fundà la revista Lletres (1944-1947). Així mateix, feu llargues estades als Estats Units d'Amèrica, especialment entre 1949-1950, 1960 i 1963, on fou nomenat l'any 1969 catedràtic de poesia hispanoamericana a la Universitat de Maryland.(Font Viquipèdia, Agustí Bartra i LLeonart).

S'aixeca la sessió per la Presidència a les 22h i 50 minuts i s'estén l'acta certificada pel Secretari de L'Ajuntament Abundio Lorente.

Detall de les signatures dels regidors de l'Ajuntament de Terrassa assistents a la sessió
plenària del 30/01/1981. Font: AMAT
 
 
En la sessió plenària del 02/03/1981, s'aprovà per unanimitat el dictamen pel sanejament del Torrent de Vallparadís. Aquestes obres seran les primeres realitzades en aquesta zona i amb les futures intervencions configuraran l'actual gran Parc de Vallparadís.
 
Se autoriza al Sr. Alcalde para que en nombre de la Corporación solicite del Estado el estudio y construcción de las obras para el saneamiento y recogida de aguas pluviales en el Torrente de Vallparadís de acuerdo con el escrito remitido al Ilmo. Sr. Director general de Obras Hidraúlicas en fecha once de julio de 1980. (Fragment de l'acta de la sessio plenària del 02/03/1981).
 
Imatge actual del Parc De Vallparadís. Foto AF Jordi Plana.
(IMG 7418, 23/06/2018)
 
El Parc de Vallparadís presenta una superfície de 395 mil metres quadrats de zona verda i és un dels més grans de Catalunya i d'Europa. A part de passejar-hi, el parc és escenari de moltes activitats i acull grans esdeveniments de la ciutat de Terrassa relacionats amb la Festa Major de Terrassa, el Festival de Jazz de Terrassa, la Fira Modernista o el Carnaval.

Foto del 1er Consistori de Terrassa de la democràcia (1979-1983)
Font: Google
 
 
Manuel Royes i Vila. Alcalde de Terrassa (1979-2002)
Font: Google

Fonts consultades:
 
Arxiu Municipal de l'Ajuntament de Terrassa
Blog: Passejant Per Terrassa
 
Si voleu consultar entrades anteriors cliqueu:
 
 
 
 
 
TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
 
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA



Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim 
Ajuntament de Terrassa 
1987- 2011
 

divendres, 19 de maig de 2023

EL MUSEU DE TERRASSA

El Museu del Segle XXI. Pla Estratègic

El Museu de Terrassa estarà format per sis equipaments, aquests han d'esdevenir centres d'investigació i innovació en el coneixement arqueològic del patrimoni històric de la ciutat de Terrassa. L'Ajuntament de Terrassa prepara un pla estratègic que renovarà el museu per tal de fer-lo més accessible als terrassencs i als visitants de la nostra ciutat, tot convertint-lo en un laboratori d'experimentació arqueològic i cultural. Aquest projecte s'ha redactat durant el mandat de l'Alcalde de Terrassa Jordi Ballart i Pastor (10/12/2012-16/11/2017, 15/06/2019 ...)

Els equipaments del Museu de Terrassa

1 LA CASA ALEGRE DE SAGRERA

Casa Alegre de Sagrera. Foto AF Jordi Plana (IMG 3507) 

La casa Alegre de Sagrera fou la casa pairal de Joaquim de Sagrera, fabricant tèxtil terrassenc, de final del segle XVIII. Avui dia la casa de Joaquim de Sagrera és un edifici-museu situat al carrer de la Font Vella, núm 29 de Terrassa. La casa consta d'un cos central i dos cossos laterals que formen una estructura en forma de U, de planta baixa i dos pisos.

Casa Alegre de Sagrera. Foto AF Jordi Plana (IMG 3498)

Ens trobem a l'interior de la casa Alegre de Sagrera i en el saló principal de la planta baixa, seguim la visita iniciada en l'entrada del blog, la Casa Alegre de Sagrara (Part I). Es comenta que en la reforma d'aquest saló  i a l'escala principal va intervenir l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, però cal dir que no s'ha trobat cap document que ho certifiqui i ens hem de fiar dels comentaris que ens han arribat fins els nostres dies. Per aquest motiu, ens referirem a la reforma de l'arquitecte municipal Melcior Vinyals realitzada l'any 1911 i que és la que dóna la imatge actual de la planta baixa que s'organitza a partir del saló principal.

Casa Alegre de Sagrera. Foto AF Jordi Plana (IMG 3502)
 
Sortim de l'envidriat i passem al pati de la Casa Alegre de Sagrera, situada al carrer de la Font Vella, núm 29 de Terrassa, casa que fou comprada per l'Ajuntament de Terrassa l'any 1973. El pati està format per l'espai situat entre les dues ales de la casa i es tanca al nord amb una gran reixa de ferro forjat amb decoració de florons i roses que separa la casa de la resta del jardí.
 
Casa Alegre de Sagrera. Foto AF Jordi Plana (IMG 3432)
 
Del pati podem destacar les façanes d'estil modernista de la part posterior de la Casa Alegre de Sagrera, façanes que emmarquen el pati, els vitralls de la tribuna i la seva estructura de ferro forjat, la font central en forma d'estrella, la tanca de ferro forjat que separa el pati del jardí francès de la casa i el paviment de tessel·les amb la inscripció salve i motius florals.
 
2 CASTELL CARTOIXA
 
El Castell Cartoixa es convertirà en un centre d'exposició permanent i canviant del patrimoni històric de Terrassa, patrimoni que en gran part, avui dia es troba emmagatzemat. Aquest és un fet important, doncs molts terrassencs i terrassenques desconeixen l'existència d'aquest patrimoni.
 
Castell Cartoixa. Foto AF Jordi Plana (IMG 6591)
 
El castell cartoixa de Vallparadís és una antiga fortificació situada vora el torrent de Vallparadís. La primera referència d'una fortificació la trobem en un document del 1110. Segons aquest document, Berenguer de Sanlà i la seva esposa Ermessendis compren unes terres al comte de Barcelona Ramon Berenguer III, amb l'objectiu de construir-hi la seva residència. La família adoptarà el cognom de Terrassa. L'any 1273, Blanca de Centelles, filla de Saurina de Terrassa i de Bernat de Centelles s'instal·là al castell amb la seva mare. L'any 1304 Blanca es va casar amb Guillem de Galceran de Cabrenys, desprès de la mort del seu marit Blanca tornà al castell de Vallparadís, la seva casa pairal.
 
Castell Cartoixa de Terrassa. Foto AF Jordi Plana (IMG 6548)
 
Com ja hem comentat a l'anterior entrada, Castell Cartoixa de Vallparadís. Història part I, l'any 1947 la família Maurí va cedir el castell a la ciutat i l'any 1949, l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Alfons Vallhonrat i Catà, constituí el Patronat Pro Castell Cartoixa de Vallparadís, embrió del que serà el Museu Municipal d'Art de Terrassa. Tot seguit, sota la direcció i supervisió de la Direcció de Conservació de Monuments de Catalunya, s'iniciaren el 1950 els treballs arqueològics i de reconstrucció del castell cartoixa de Vallparadís.

El mateix any 1950 es comença per completar i definir la planta original del castell i les diferents fases constructives. Es fan excavacions al seu voltant per retirar la runa, quedant al descobert els murs exteriors de les façanes sud i est, amb les corresponents torres. També es desenrunen els espais interiors que determinen la planta del castell i es descobreix el pont d'accés al castell cobert per la runa abocada al fossat.
 
3 LA TORRE DEL PALAU 
 
En aquesta actualització del Museu de Terrassa, la Torre del Palau s'esdevindrà en el centre d'interpretació dels orígens de la Vila i la Ciutat de Terrassa.
 
Torre del Palau. AF Jordi Plana (IMG 0149)
 
La Torre és l'única resta del que va ser el Castell Palau de Terrassa, aquest castell en el seu moment de màxima grandesa, va estendre els seus dominis des de Sant Cugat fins a tocar el pla del Bages, i des del Llobregat fins a tocar el riu  Ripoll. Alguns senyors d'aquest palau castell foren: Pere de Fizes i Pere Francesc de Muntanyans. 

La Torre del Palau que va fer la funció de presó fins ben entrat el segle XIX (a l'interior, resten inscripcions fetes pels qui van ser empresonats), és l'única estructura que queda de l'antic palau, ja que l'any 1891, l'últim propietari va decidir enderrocar el que quedava del Castell Palau de Terrassa. Els primers documents de l'existència d'una torre en el lloc on es troba situada la torre que contemplem avui dia, daten de l'any 1016.
 
4 ANTIGA RECTORIA DE SANT PERE 
 
Es convertirà en l'espai cultural i educatiu adreçat a les escoles. Aquest espai conegut com La Seu d'Ègara, es convertirà en un centre de metodologies educatives per tal de donar a conèixer la història de l'assentament romà, la Vila i la Ciutat de Terrassa des de l'any 450 dC fins l'actualitat.

Antiga rectoria de Sant Pere. Avui Centre d'interpretació de la Seu
d'Ègara. Foto AF Jordi Plana (IMG 1469)
 
La Rectoria de Sant Pere és un edifici de planta baixa i pis, presenta planta rectangular, havia tingut una teulada a dues aigües però avui dia té dues teulades rectangulars, una més alta que l'altra, la que té major altura té el pendent cap a la façana. És un edifici que ha experimentat una forta remodelació i s'ha convertit en el Centre d'Interpretació del Conjunt Monumental de les esglésies de Sant Pere.

L'edifici correspon a la tipologia d'edifici rural, possiblement va ser construït cap a la fi del segle XVIII, per aixecar-lo es va utilitzar paredat comú i carreus irregulars que tenien el seu origen en altres construccions. Abans de la remodelació, una de les façanes s'obria a un assecador. La primera planta presenta dos balcons amb baranes de ferro molt senzilles. La porta d'entrada és en arc de mig punt, fet de totxo vist, col·locat a sardinell (Sèrie de maons posats de cantell formant una vorada, un llindar, l'acabament d'una paret), tot i que amb la remodelació l'arc ha estat recobert d'estuc.
 
Centre d'interpretació de la Seu d'Ègara. AF Jordi Plana (IMG 1470)
 
Al final del segle XX es va fer el Pla Director per al Desenvolupament de les Esglésies de Sant Pere, aquest arrenca l'any 1994 amb una proposta per al desenvolupament cultural i la integració urbana del conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere. Per desenvolupar el Pla, l'any 2000 es va signar un conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Terrassa, el Bisbat de Barcelona i la parròquia de Sant Pere. El Pla desenvolupa una gran operació d'estudi, excavació, interpretació del conjunt monumental, restauració, la construcció del centre d'Interpretació de les esglésies de Sant Pere a partir de l'edifici de l'antiga rectoria i l'elaboració de la proposta museològica.
 
5 CLAUSTRE DE SANT FRANCESC 
 
Claustre de l'església de Sant Francesc. Foto AF Diari de Terrassa.
 
Església de Sant Francesc. Foto AF Jordi Plana. (IMG 1892)

Avui dia aquest equipament que forma part del que ha de ser el nou Museu de Terrassa, acull diferents entitats i associacions: El Cap de Sant Llàtzer, l'Associació Alba, el Centre de Salut Mental i una residència d'avis. El claustre de l'església de Sant Francesc s'esdevindrà en un centre per a les activitats culturals i patrimonials de Terrassa.
 
El 28 de desembre de l'any 1605 l'Ajuntament de la vila de Terrassa designà tres representants per tal de convèncer a alguna ordre religiosa per instal·lar-se a la vila de Terrassa, els franciscans recol·lectes són els que varen atendre la petició del Consell de la vila de Terrassa. Per aquest motiu l'Ajuntament de Terrassa, el dia 24 de gener de l'any 1606, va prendre l'acord de concedir 100 lliures anuals, durant un període de deu anys, diners que havien de facilitar l'establiment de la comunitat de frares a la vila de Terrassa. Per fi, el dia 24 de març de l'any 1609 el bisbe de Barcelona  donava el vist i plau per a la fundació del nou convent, al mateix temps el consistori terrassenc donava la casa de Miquel Poal com a residència interina als frares, al mateix temps una sèrie de prohoms terrassencs cedien alguns terrenys per tal de fer possible la realitat del nou convent franciscà, destaquen les cessions que varen fer Pere Riera i Joan Baptista Sentmenat.
 
Atenent a diferents documents es pot saber que al convent franciscà encara es feien obres l'any 1645 i així ho acredita la documentació d'un mestre d'obres anomenat Guillem Martell i també hi ha documentació dels treballs que artesans biscaïns van fer al porxo del convent per tal de fondre una campana, possiblement la campana de l'espadat del campanar, tots aquests documents demostren que la fundació del convent de Sant Francesc d'Assís a Terrassa és força similar a d'altres convents de cases de recol·lecció. 
 
6 LA MASIA FREIXA
 
La Masia Freixa s'incorpora al Museu de Terrassa com un centre d'interpretació del modernisme industrial a Terrassa.
 
La Masia Freixa és un edifici residencial unifamiliar situat en el barri de Ca n'Aurell, envoltat de 22000 metres quadrats de jardins. L'edifici inicial va ser construït l'any 1896, concebut com a filatura. L'any 1907 el propietari de la fàbrica, Josep Freixa i Argemí, encarrega a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada la reforma de la fàbrica per tal de convertir-la en residència, reforma que va produir-se entre els anys 1907 i el 1914.
 
Masia Freixa. AF Jordi Plana (IMG 0342)
 
La Masia Freixa, edifici principal del Parc de Sant Jordi, s'ha convertit en la imatge icònica del modernisme terrassenc i fins i tot de la ciutat de Terrassa. L'obra de Lluís Muncunill és d'inspiració gaudiniana pel que fa als arcs parabòlics i les voltes que configuren la teulada de l'edifici.
Masia Freixa. AF Jordi Plana (IMG 0346)
 
La Masia va ser comprada a la família Freixa per l'Ajuntament de Terrassa l'any 1959, juntament amb els seus jardins que tot seguit es varen convertir en el parc públic de Sant Jordi. Poc temps després de la compra, l'ajuntament va ubicar en la Masia Freixa el Conservatori Municipal de Música. Durant el mandat de l'alcalde Manuel Royes i Vila, es va construir un nou conservatori en el Campus Universitari de Terrassa i la Masia Freixa, a partir d'aquest moment i després d'una important rehabilitació va acollir les oficines del Síndic Municipal de Greuges i l'Oficina de Turisme de l'Ajuntament i l'oficina de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya.
 
El Pla Estratègic del Museu de Terrassa, dotarà els seus equipaments de la capacitat per tal de fer arribar als terrassencs la història de Terrassa, des del 450 ( fundació del Bisbat d'Ègara) fins l'actualitat. Museu de Terrassa impulsat durant el mandat de l'Alcalde de Terrassa Jordi Ballart i Pastor (10/12/2012-16/11/2017 15/06/2019).
 
Fonts consultades
 
Diari de Terrassa núm 498
Arxiu Històric Comarcal de Terrassa 

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa

1987 -2011

 

dimecres, 2 de novembre de 2022

ELS ANTICS MAGATZEMS TÈXTILS DE TERRASSA

L'últim terç del segle XIX i l'inici del segle XX determinen l'expansió de la indústria tèxtil terrassenca, tant a nivell espanyol com internacional. Terrassa s'omple de fàbriques i xemeneies , aquestes de gran alçada, per tal d'evacuar el fum de les màquines de vapor que generaven l'energia per fer funcionar la maquinària de les indústries.

Les empreses tèxtils de Terrassa, com és lògic necessiten vendre els seus productes. Moltes vendes es fan directament des de les pròpies fàbriques, però Terrassa disposa des de l'any 1856 d'una estació ferroviària que la comunica amb Barcelona, l'Estació del Nord. Aquest fet facilita l'arribada a la nostra ciutat de molts compradors (viatjants).

Els fabricants tèxtils terrassencs situen els seus punts de venda en els carrers que baixen des de l'Estació del Nord (pel carrer del Nord), cap el centre de la ciutat. Aquests punts de venda es coneixen amb el nom de Magatzems tèxtils. Molts d'aquests magatzems tèxtils van ser encarregats a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, l'arquitecte de moda a Terrassa d'aquesta època. Fins i tot podríem afirmar que hi va haver una competència entre els empresaris per tenir el magatzem tèxtil més espectacular.

MAGATZEM JOAQUIM ALEGRE

Magatzem tèxtil Joaquim Alegre. Foto. AF Jordi Plana.

(IMG 0300. 12/06/2015)

 

Ens trobem a la placeta de Saragossa, en aquest indret destaca un edifici, el Magatzem Joaquim Alegre, també conegut com a Magatzem Farnés.

En Joaquim Alegre va fer construir l'edifici per tal d'utilitzar-lo com a magatzem tèxtil de la fàbrica Aymerich, Amat i Jover. També és conegut popularment com a Magatzem Farnés, els Farnés varen ser els llogaters de l'edifici inicialment, però amb el pas del temps passarien a ser els propietaris fins l'any 1972.

A partir de l'any 1972 l'edifici queda abandonat. Gràcies al Grup d'Arquitectes de Terrassa l'edifici es va salvar de la destrucció, també va jugar un paper important l'Ajuntament de Terrassa per incloure'l en el catàleg d'edificis d'interès històric de la ciutat.
 
Arquitecte: Lluís Muncunil i Parellada, l'edifici fou bastit l'any 1905, estil Modernista.
 
MAGATZEM CORCOY
 
Magatzem tèxtil Corcoy. Foto. AF Jordi Plana.
(IMG 0520. 9/07/2015)
 
L'edifici més significatiu de la plaça Mossèn Cinto, és l'antic magatzem tèxtil Corcoy, de venda a l'engròs de teixits. És un edifici entre mitgeres de planta baixa més u i de cos central més elevat, aquesta elevació dóna lloc a un altre nivell.
 
La façana presenta una ordenació simètrica dels seus elements a partir de la posició central de la porta amb dues grans finestres a banda i banda d'aquesta. Per sobre de la porta s'obre una finestra que dóna llum al pis superior, tancat per una testera de línies corbes.
 
El magatzem Corcoy, que es trobava en un estat de deteriorament molt avançat, va ser restaurat l'any 2014. És un edifici situat a la Plaça Mossèn Jacint Verdaguer, núm 16. L'edifici va ser Bastit per l'arquitecte Melcior Vinyals a l'inici del segle XX i és d'estil modernista, està catalogada com a bé d'interès local. (Identificador: IPAC 28077). 
 
MAGATZEM BADRINAS SALLENT I Cia
 
Magatzem tèxtil Badrinas Sallent i Cia. Foto. AF Jordi Plana.
(IMG 0504. 9/07/2015)
 
En el carrer del Camí Fondo, just a l'esquerra ens trobem amb el magatzem Badrinas Sallent i Cia. L'edifici havia estat propietat de la família Badrinas a finals del segle XIX, i l'any 1900 fou utilitzat com a magatzem tèxtil, amb el nom de magatzem de cal Badrinas Sallent i Cia i amb el temps albergà altres raons socials i llogaters. El 1936 en el pis hi tenia la seu la CEDA. A la postguerra encara va ser magatzem tèxtil de Sallent i Cia.
 
MAGATZEM PASQUAL SALA
 
Magatzem tèxtil Pasqual Sala. Foto. AF Jordi Plana.
(IMG 0641. 7/11/2014)
 
El Magatzem Pasqual Sala, també conegut com a Magatzem Freixa. És un edifici que té el seu accés pel carrer Sant Pau núm 6, ocupa el centre d'una illa formada pels carrers de Sant Cristòfol, del Passeig, Bernat de l'Om i Sant Pau. L'antic magatzem industrial destaca pel seu caràcter monumental.
 
Com hem comentat el magatzem Freixa és tracta d'un edifici aïllat i juntament amb els edificis annexos  ocupa pràcticament la totalitat d'una illa de cases. L'edifici té un jardí en la seva part davantera d'estructura anglesa. El conjunt està clos per una tanca de pedra i reixa de ferro forjat que dóna als carrers de Sant Pau i Sant Cristòfol mentre que el tancament amb els carrers del Passeig i de Bernat de l'Om és fa mitjançant les façanes dels edificis annexos. 
 
L'edifici fou dissenyat per l'arquitecte Joan Trays, l'any 1893 i els mestres d'obres van ser Vicenç Aymerich i Baltasar Gorina.
 
MAGATZEM EMILI MATALONGA
 
Magatzem tèxtil Emili Matalonga. Foto. AF Jordi Plana.
(IMG 0659. 7/11/2014)
 
 
Caminant des del carrer del Passeig, hem trencat a ma dreta pel carrer de Bernat de l'Om, un carrer molt curt que ens porta al carrer de Sant Pau, pràcticament davant del núm 9 que correspon al magatzem Emili Matalonga, aquest és un edifici industrial situat al carrer de Sant Pau núm 9. 

És un edifici entre mitgeres, que consta de planta baixa i pis, presenta una façana de parets llises arrebossades de color clar a la primera planta i gris a la segona planta. L'edifici, d'estil modernista, va ser bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1911, per encàrrec de l'industrial tèxtil terrassenc Emili Matalonga i Aymerich.
 
MAGATZEM VALLHONRAT

Magatzem tèxtil Vallhonrat. Foto. AF Jordi Plana.
(IMG 0690. 10/02/2015)
 
El Magatzem Vallhonrat és un edifici industrial per ser més precisos un magatzem tèxtil. Està situat en la cantonada entre la plaça de Maragall, el carrer del Teatre i el carrer de les Escaletes, té la seva façana principal i accés en la plaça Maragall, 1. L'edific és de planta trapezoïdal, d'una sola planta en les façanes que donen a la plaça Maragall, carrer de les Escaletes i gran part de la façana del carrer del Teatre.
 
De l'interior, l'element més significatiu es la gran claraboia rectangular que dóna llum natural a la planta baixa. L'edifici correspon a un projecte de l'arquitecte Joan Baca i Reixach de l'any 1930. Va ser pensat per fer la funció d'un magatzem tèxtil, quan va deixar de ser-ho va patir una sèrie de modificacions en cada ús que se li va donar. Va albergar una escola de dansa, va ser la seu de CDC-Terrassa, cal dir que en aquesta etapa és quan més es respectà l'edifici, tant l'interior com l'exterior. En aquesta època va patir un incendi provocat i va ser restaurat igual que com estava originàriament. Actualment l'edifici ha estat remodelat i alberga un restaurant (Restaurant Tapiñas), cal dir que en aquesta darrera reforma ha perdut les reixes de ferro forjat de les finestres. No obstant, aquesta reforma ha estat bastant respectuosa amb la façana i la claraboia central.
 
 MAGATZEM CORTÈS COLOMER
 
Magatzem tèxtil Cortès Colomer. Foto. AF Jordi Plana.
(IMG 0484. 17/06/2015)
 
 
El magatzem Cortès Colomer, és troba ubicat a la placeta Font Trobada, 2.  És un edifici situat entre mitgeres, va ser construït l'any 1898 per allotjar un magatzem de teixits. 

Consta de planta baixa i pis. La façana és simètrica en relació a la tribuna tribuna central de grans dimensions, en la que destaquen el ferro forjat i el vidre. 

L'any 1906 es va convertir en el Cafè Condal que va tancar l'any 1925. 

L' edifici va ser bastit per l'arquitecte Joan Carpinell i podem considerar-lo d'estil eclèctic.
 
MAGATZEM FONT BATALLÉ
 
Magatzem tèxtil Font Batallé. Foto AF Jordi Plana.
 
Abans d'entrar en el carrer de la Rasa, trobem a ma dreta l'edifici del Magatzem Font Batallé i pràcticament al seu davant, l'edifici de Cal Sastre d'Olesa.

El Magatzem Font Batallé, és un edifici que segueix l' eclecticisme, estil que en la primera dècada del segle XX va tenir una notable importància a la ciutat de Terrassa, tot i que va ser superat en escreix per l'estil modernista. El magatzem Font Batallé és un edifici industrial que segueix la tendència d'integració en la trama urbana residencial de la ciutat.
 
El Magatzem Font Batallé, va ser bastit per l'arquitecte Melcior Vinyals l'any 1910. L'estil de l'edifici correspon a l'Eclecticisme.
L'edifici va allotjà una oficina de la Caixa de Terrassa i actualment una del BBVA.
El Magatzem Font Batallé està inclós en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Bé inventariat, identificador: IPAC, 28224).
 
MAGATZEM JOAN FONTANALS
 
Magatzem tèxtil Joan Fontanals. Foto AF Jordi Plana.
 
El magatzem Joan Fontanals és un edifici entre mitgeres, situat al carrer del Camí Fondo núm 28-30. L'edifici va ser bastit pel mestre d'obres Joan Carpinell l'any 1891. L'edifici està ben conservat, ja que no ha estat mai desocupat i s'ha rehabilitat l'interior i l'exterior al llarg dels anys. L'edifici comunica pel seu pati interior amb el Magatzem Salvans, construït posteriorment per Lluís Muncunill, l'any 1901.
 
Joan Fontanals i Boada (Terrassa 1858 - 1933), fou el fundador de la draperia que portarà el seu nom: Fontanals i Cia. L'any 1886 funda la primera societat: Fontanals, Armengol i Jover. L'any 1889, Jover abandona la societat i aquesta es converteix en Fontanals i Armengol. L'any 1891 es construeix el Magatzem tèxtil que porta el seu nom. El dia dos de maig de 1893 en Pere Armengol abandona la societat i Joan Fontanals fa societat amb Romà Regordosa, fundant FONTANALS Y COMPAÑIA. La fàbrica situada en el Vapor Gran estava dedicada a la filatura, teixits i acabats, L'any 1917 amb la mort de Regordosa la societat passa a ser controlada per la família Fontanals.
 
MAGATZEM SALVANS
 
Magatzem tèxtil Salvans. Foto AF Jordi Plana.
 
El Magatzem Salvans és un edifici que en el passat formava part d'un conjunt de dos edificis, els Magatzems Salvans i Fontanals i Cia, els dos comunicaven pel pati interior de l'edifici Fontanals i Cia. El Magatzem Salvans està situat en el carrer Nou de Sant Pere, núm 39.
 
L'edifici va ser bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1901, és posterior al Magatzem Fontanals i Cia que va ser construït l'any 1891 per Joan Carpinell. Té dues plantes que queden ben diferenciades a la façana lateral per la línia d'imposta que la recorre d'extrem a extrem.
 
 MAGATZEM JOSEP CASANOVAS
 
Magatzem tèxtil Josep Casanovas. Foto AF Jordi Plana.
 
El magatzem està situat al costat de la casa del mateix nom compartint mitgera, la casa té el núm 25 del carrer de Sant Leopold i el magatzem el núm 27.
El magatzem consta de planta baixa i pis. La façana de la planta baixa té dues obertures una de gran que correspon a la porta d'accés al magatzem i una més petita en arc rebaixat que correspon a una finestra, aquesta amb reixa de ferro i trencaaigües de ceràmica. Tota la façana, els arcs de les obertures i els brancals són d'obra vista. Una biga de ferro suporta el pes de la façana sobre l'obertura de la porta d'accés.
 
El magatzem està protegit com a bé cultural d'interès local. Identificador: IPAC, 28097. Estil: Historicisme. La Casa i el Magatzem van ser bastits per l'arquitecte Lluís Muncunill l'any 1898.
 
MAGATZEM VENTALLÓ I TUSELL
 
Magatzem tèxtil Ventalló i Tusell. Foto AF Jordi Plana.
 
El Magatzem Ventalló i Tusell, també conegut com Magatzem Antoni Sala, és un edifici situat al carrer de Puig Novell, núm 14 - 16, de Terrassa. El magatzem tèxtil Ventalló Tusell, és un edifici de caràcter senyorial, situat entre mitgeres. Està format per la planta baixa, la planta principal i un pis de poca alçària que podem considerar com unes golfes. Actualment allotja el Registre de la Propietat de Terrassa. 
 
El Magatzem Ventalló i Tusell o Magatzem Antoni Sala, és un edifici protegit com a bé cultural d'interès local. Fou bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1893 i el contractista d'obres fou Pelegrin Matalonga i Payeras. Estil arquitectònic: Eclecticisme. Identificador IPAC: 28070. Ubicació: C. Puig Novell, núm 14 - 16. Terrassa (Vallès Occidental).

Tot seguit podem observar la fitxa del Magatzem Ventalló i Tusell  (Antic Magatzem Antoni Sala) que forma part del Catàleg d'Edificis d'Interès Històric-Artístic del Terme Municipal de Terrassa.
 
MAGATZEM NARCÍS ARGEMÍ 
 
Magatzem tèxtil Narcís Argemí. Foto AF
Jordi Plana.
 
El Magatzem Narcís Argemí i Vendrell (1829 -1885) o Casa Narcís Argemí, correspon inicialment a dos casals que ocupaven els núm. 54 i 56 del carrer Joaquim de Paz de Terrassa (Districte I), anteriors a l'any 1872. La primera modificació de la façana del núm 54, es produeix l'any l'any 1872 pel seu propietari Narcís Argemí. L'any 1885 després de la mort d'Argemí, Francesc Roig i Llauger, cunyat de Narcís Argemí i tutor de l'hereu de Narcís Argemí, actuà com a successor d'aquest i l'any 1892 modificà les dues cases núm 54 i 56 del carrer de Joaquim de Paz, convertint-les en un sol edifici d'estil eclèctic.
 
L'edifici arquitectònicament correspon a l'eclecticisme terrassenc i fou bastit per l'arquitecte Rafael Puig i Puig segons projecte de l'any 1892. 

MAGATZEM MIQUEL BOIX

Magatzem tèxtil Miquel Boix. Foto AF Jordi Plana.

El magatzem és un edifici situat en la plaça Jacint Verdaguer núm 6, és un edifici entre mitgeres, que té l'amplada d'un casal però de gran fondària, format per una planta baixa de gran alçada i un pis. La façana, només presenta dues obertures, és llisa i d'estuc marró sobre maons massissos.
 
L'edifici va ser bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1905, és d'estil modernista i està catalogat com a bé d'interès local. Identificador: IPAC, 28205.

La façana, tot i que està en bon estat, presenta signes de deteriorament i necessita d'una intervenció per aturar el seu deteriorament, en la part inferior esquerra de la façana comença a caure l'estuc.

Tot seguit podem veure la fitxa del Catàleg d'Edificis D'Interès Històric Artístic del Terme Municipal de Terrassa corresponent a l'edifici del Magatzem Miquel Boix.
 

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa

1987 -2011