Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 7 de juliol del 2026

LA CATEDRAL DE TERRASSA

BASÍLICA DEL SANT ESPERIT 

Deixem la casa Badia i Cal baró de Corbera, creuem la boca del carrer de la Font Vella i ens dirigim al centre de la Plaça Vella per tal de contemplar la la portalada de la Catedral i el seu campanar.

Catedral de Terrassa. Plaça Vella. Foto, AF Jordi Plana


La catedral de Terrassa és un temple dedicat al Sant Esperit. Fins l'any 2004 el temple era conegut com basílica del Sant Esperit, aquest mateix any, el Vaticà va crear el nou bisbat de Terrassa, com a segregació del bisbat de Barcelona i la basílica del Sant Esperit va convertir-se en la Catedral de Terrassa. Així es va recuperar l'antic bisbat d'Ègara que havia existit entre els segles V i VIII, també com una segregació del bisbat de Barcelona i que va tenir la seva seu a les esglésies de Sant Pere, que avui constitueixen el Conjunt Monumental de les Esglésies de la Seu d'Ègara.

La Catedral ocupa gran part de la façana est de la Plaça Vella, va ser construïda entre 1574 i 1616 seguint l'estil Gòtic, tot i que en aquella època la majoria de temples es construïen seguint l'estil Barroc. Durant la guerra civil un incendi va destruir el retaule barroc obra de Joan Mompeó i l'església va ser utilitzada com a garatge.  L'any 1958 es va inaugurar el nou retaule, obra d'Enric Monjo.

L'atri és d'estil neogòtic, bastit l'any 1918, va patir també els efectes de la guerra civil i es va reconstruir l'apostolari de Josep Llimona que s'havia destruït substituint-lo per l'actual de Nicanor Carballo.

Detall de l'apostolari de l'atri obra de Nicanor Carballo. 
AF, Jordi plana

BISBAT DE TERRASSA  

El bisbat de Terrassa correspon a la demarcació de l'església catòlica que té la seva capital a la ciutat de Terrassa. El bisbat de Terrassa fou creat a partir de la divisió del bisbat de Barcelona, l'any 2004, com ja havia passat l'any 450 al fundar-se el Bisbat d'Ègara. El primer bisbe i l'actual és Mons. Josep Àngel Saiz Meneses.

El bisbat de Terrassa té 1017003 habitants, 120 parròquies, 171 capellans, 24 comunitats de religiosos i 88 de religioses. Desprès del bisbat de Barcelona és la demarcació de l'església catòlica més gran de Catalunya.

 Portalada de la catedral de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

Atri de la catedral de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

L'any 2004 el Vaticà va crear el nou bisbat de Terrassa, com a segregació del bisbat de Barcelona i com ja va succeir l'any 450 amb el Bisbat d'Ègara, calia decidir la ubicació de la catedral. Es va decidir que la basílica del Sant Esperit de Terrassa seria la nova catedral. 

Així es recuperà l'antic Bisbat d'Ègara (450 dC - 714 dC) que tenia la seu a les esglésies de Sant Pere, però aquesta vegada amb el nom de bisbat de Terrassa.

 BISBAT DE TERRASSA 

El bisbat de Terrassa correspon a la demarcació de l'església catòlica que té la seva capital a la ciutat de Terrassa. El bisbat de Terrassa fou creat a partir de la divisió del bisbat de Barcelona, l'any 2004, com ja havia passat l'any 450 al fundar-se el Bisbat d'Ègara. El primer bisbe i l'actual és Mons. Josep Àngel Saiz Meneses.

El bisbat de Terrassa té 1017003 habitants, 120 parròquies, 171 capellans, 24 comunitats de religiosos i 88 de religioses. Desprès del bisbat de Barcelona és la demarcació de l'església catòlica més gran de Catalunya.

 Portalada de la catedral de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

Atri de la catedral de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

L'any 2004 el Vaticà va crear el nou bisbat de Terrassa, com a segregació del bisbat de Barcelona i com ja va succeir l'any 450 amb el Bisbat d'Ègara, calia decidir la ubicació de la catedral. Es va decidir que la basílica del Sant Esperit de Terrassa seria la nova catedral. 

Així es recuperà l'antic Bisbat d'Ègara (450 dC - 714 dC) que tenia la seu a les esglésies de Sant Pere, però aquesta vegada amb el nom de bisbat de Terrassa.
 
PALAU EPISCOPAL DE TERRASSA  

El Palau Episcopal del bisbat de Terrassa, també anomenat edifici de la Cúria Diocesana, està situat al carrer de Vinyals núm 49. Obra de l'arquitecte Jan Baca i Pericot. És un edifici de vuit plantes, quatre d'elles soterrades i amb una superfície edificada de 5.162 m2. L'edifici fou construït per Baldó i ass constructora, empresa terrassenca amb seu al carrer de Gutenberg. Les obres van durar 23 mesos i van finalitzar l'any 2010. L'empresa terrassenca Emtek instal·lacions i manteniments va realitzar la instal·lació de: Electricitat, Aigua, climatització, telecomunicacions, ventilació, contra incendis i sistemes de seguretat. El Palau Episcopal va ser construït en el terreny cedit per la Fundació Busquets i va tenir un cost de construcció de sis milions d'euros.

Palau Episcopal de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

El dissabte 11 de desembre de 2010 s'inaugurà la nova cúria del bisbat de Terrassa. L'acte d'inauguració fou presidit pel nunci Renzo Fratini, el president en funcions de la Generalitat de Catalunya José Montilla, el bisbe de Terrassa Josep Àngel Saiz Meneses, el cardenal Lluís Martínez Sistach, l'arquebisbe emèrit de Barcelona Ricard Maria Carles i l'alcalde de Terrassa Pere Navarro i Morera.

Coincidint amb la inauguració del Palau Episcopal del bisbat de Terrassa es va fer públic el nomenament dels primers vicaris episcopals de la diòcesi del b de Terrassa i la nova organització territorial de la diòcesi en tres zones pastorals: Vallès Occidental, Vallès Oriental i Collserola.

 Palau Episcopal de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.
 
 BISBAT D'ÈGARA 450 dc -714 dc

La Seu d'Ègara és un conjunt monumental religiós format per tres esglésies, Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, situat damunt d'un terreny alçat a la confluència dels torrents de Vallparadís i Monner i a l'Antic barri de Sant Pere de Terrassa. El Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere o La Seu d'Ègara és un exemple únic de l'arquitectura religiosa que conserva elements arquitectònics de diferents èpoques: dels primers segles del cristianisme, de la Hispània romana, de l'època que va ser seu episcopal durant el període visigòtic, de l'època medieval i de l'art romànic.
El complex religiós ha tingut activitat ininterrompuda des del segle IV fins el dia d'avui i pot considerar-se un conjunt monumental únic a Europa.

Seu d'Ègara, Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria. 
Foto, AF Jordi Plana.

El bisbat d'Ègara fou una demarcació episcopal de l'església cristiana a Catalunya a l'alta edat mitjana, un territori de la Catalunya romana que correspon avui dia a la ciutat de Terrassa.

En els terrenys que avui ocupa el Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere, existeixen vestigis d'algun tipus d'assentament paleocristià anterior al segle V. El Bisbat d'Ègara fou fundat l'any 450, en esdevenir-se la ciutat d'Ègara Seu Episcopal  va ser necessari dotar-la d'una catedral. El testimoni arqueològic d'una primitiva basílica d'una sola nau el trobem sota l'església de Santa Maria i a l'exterior d'aquesta encara podem trobar la base d'algun dels seus murs, la segona catedral hauria estat construïda al final del segle VI i seria la que albergaria el el Concili Egarenc el mes de gener de l'any 615

Reconstrucció de l'antiga Catedral del Bisbat d'Ègara. s V i VI.
Dibuix Francesc Riart. Museu de Terrassa.
 
GL 41º 33' 31,42'' N - 2º 00' 28,53'' E. TERRASSA  
   
TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE


Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim 
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011

dilluns, 22 de juny del 2026

ANTIGUES FÀBRIQUES TERRASSENQUES PART III

VAPOR MARCET POAL 

El Vapor Marcet Poal és un edifici situat al carrer de la Rasa, 24-26-c, té dues parts ben delimitades per les diferències notables en la configuració de les façanes. La nau industrial, que fa cantonada amb el carrer Pantà i a la seva dreta el magatzem i les oficines.

Vapor Marcet Poal, façana que correspon a les oficines i magatzem
tèxtil. Foto, AF Jordi Plana
 
L'edifici bastit pels arquitectes Josep Maria Coll i Bacardí i Lluís Muncunill és d'estil modernista. Està catalogat com a Bé d'interès local  (Identificador: IPAC, 28210)

Tot el que va ser el Vapor Marcet Poal va ser remodelat l'any 1992 durant el mandat de l'alcalde Manuel Royes i Vila. Avui dia alberga l'escola Lanaspa en la nau industrial i dependències municipals d'educació en el que era magatzem i oficines del vapor. Gràcies a la remodelació i al seu ús, l'edifici és un dels exponents del modernisme industrial més ben conservats de Terrassa.

GL 41º 33' 53'' N - 2º 00' 40'' E
 
 VAPOR VENTALLÓ 

El Vapor Ventalló fou bastit per Joan Carpinell i Sallés. La quadra que es conserva, va ser reformada per i l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1917, tot i que en el Catàleg d'Edificis d'Interès Històric i Artístic de Terrassa, s'atribueix la seva construcció al mateix Muncunill, l'any 1897.

Detall de l'estructura metàl·lica de la quadra del Vapor Ventalló.
Foto, AF Jordi Plana.

La quadra remodelada per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada està protegida com a bé cultural d'interès local. Identificador: IPAC 28222.
 

 Quadra del Vapor Ventalló reconvertida en el porxo de la
plaça del Vapor Ventalló.Foto, AF Jordi Plana

Fitxa del Catàleg d'Edificis d'Interès Històric - Artístic del Terme Municipal de Terrassa que correspon al Vapor Ventalló:


Fitxa del Catàleg d'edificis històrics de Terrassa del Vapor Ventalló.
Font, Arxiu Municipal.

GL 41º 33' 54'' N - 2º 00' 33'' E. TERRASSA
 
SAPHIL  

La SAPHIL, acrònim de Sociedad Anónima de Peinaje e Hilatura de Lana, coneguda popularment com l'Anònima, fou una empresa fundada l'any 1919 a la ciutat de Terrassa. L' Anònima neix de la fusió de quatre empreses de filatura d'estam. ( Estam: Fil resultat de la fibra de llana que ha estat pentinada abans de la filatura). La SAPHIL es dedicà a la manufactura de llana, des de la preparació de la llana a partir de la llana en brut fins la venda de filatura. Va ser una de les grans empreses tèxtils de Terrassa i en els seus millors temps va arribar a tenir més de 2000 treballadors i treballadores.

 Fàbrica SAPHIL, façana del carrer Galileu. Foto, AF Jordi Plana.
 

 SAPHIL, Façana del carrer de Galileu. Foto, AF Jordi Plana.
 
 
La Sociedad Anónima de Peinaje e Hilatura de Lana, fou fundada per Francesc Salvans i Armengol, l'any 1919 i es va ampliar en anys successius, van participar diferents arquitectes entre els que destaquen Lluís Muncunill (1920) va bastir l'edifici de tints; Pere Pigrau (1943)... La construcció de la xemeneia és de l'any 1961. L'any 1992 la fàbrica fa fallida i l'any 1994 s'inicia l'enderroc.

La nau de la filatura de SAPHIL, és un edifici catalogat com a bé cultural d'interès local, identificador: IPAC, 28230. Obra popular, presenta diversos elements classicistes.

GL, 41º 33' 54'' N - 2º 00' 19'' E. TERRASSA
 
BÒBILA ALMIRALL II  


La Bòbila Almirall és un antic conjunt d'edificis industrials (fàbrica de maons), situat a la carretera d'Olesa núm 59, al barri terrassenc del Roc Blanc. És la segona bòbila de la família Almirall, la primera estava situada al barri de la Maurina, d'ella només es conserva la xemeneia, va ser construïda l'any 1910, mentre que la segona fou construïda l'any 1947. Després de la guerra civil el problema principal de la primera bòbila Almirall era aconseguir l'argila per fer els maons, per això la família Almirall va comprar els terrenys del massís argilós Poal, en els que hi havia l'antiga masia de Can Poal. Al poc de la compra, l'any 1947, van construir la Bòbila Almirall II en els terrenys de Can Poal i davant de la carretera d'Olesa per tal de donar una sortida fàcil dels seus productes cap a Terrassa, Sabadell, Rubí, Martorell, Vacarisses, Olesa...

Detall de dos dels edificis del complex industrial de la Bòbila
Almirall II. Foto, AF Jordi Plana.
 
 Detall del seguit de pilars i arcs rebaixats de la segona planta.
Foto, AF Jordi Plana

Edifici d'obra vista. Estil: Obra popular. Els quatre edificis de la Bòbila Almirall, estan catalogats com a bé cultural d'interès local. Identificador: IPAC, 28204. La xemeneia també està catalogada com a bé d'interès local. Identificador: IPAC: 42255.

GL 41º 33' 18'' N - 1º 59' 52'' E. TERRASSA
 
FÀBRICA ABAD RIBERA  


L'empresari Miquel Abad i Ribera fabricava pintes (pues) i lliços, productes metàl·lics essencials per la indústria tèxtil. Els lliços estan formats per una sèrie de varetes metàl·liques anomenades malles que tenen un ullal per on passen els fils de l'ordit. Les pues serveixen per compactar la trama i determinen l'amplària de la tela. Miquel Abad i Ribera, entre l'any 1931 i 1932, va traslladar el taller de trefileria que tenia en el vapor Castany a la carretera de Martorell, 29 i aquí seguiria fins l'any 1952, data de construcció de la nova fàbrica.

Xemeneia de la fàbrica Abad Ribera. Foto, AF Jordi Plana.

De la fàbrica només es conserva una nau i la xemeneia, doncs és un element catalogat que forma part del patrimoni inventariat de l'Ajuntament de Terrassa.
 
La xemeneia de composició troncocònica de maó, té el fust protegit per onze anells metàl·lics i està rematada per un collarí. La xemeneia està adossada al mur exterior de l'antiga fàbrica metal·lúrgica d'utillatge tèxtil.
 
GL 
 
41º 33' 22'' N - 2º 00' 22'' E. TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - TERRASSA
 
FÀBRICA DURAN  


L'empresari Jacint Bosch i Curet soci a diverses societats terrassenques des de l'any 1885, participa també en la creació de la societat Bosch, Durán y Costa l'any 1899. La nova empresa serà dirigida per Joan Durán i començarà fabricant fils i teixits i evolucionarà fins a la producció d'articles tèxtils exclusius. A la societat figuren com a socis Joan Duran, Domènec Costa i Francesc Tobella fins l'any 1910.

La fàbrica Duran SA és un edifici entre mitgeres, de grans dimensions. La façana principal presenta un sòcol de pedres irregulars situades damunt del maó. Aquesta façana està dividida en tres cossos situats de forma simètrica. El cos central és de planta baixa i dos pisos. La planta baixa té tres obertures d'accés, una gran porta rectangular flanquejada per dues més petites també rectangulars. Damunt d'aquestes tres portes hi ha tres obertures en arc arc escarser. Tota la façana és de maó vist i està coronada per un frontó triangular.

Façana de la Fàbrica J & M Duran, SA. Foto AF Jordi Plana.
 

L'any 1911 la societat pren el nom de Bosch y Durán dels seus dos socis Jacint Bosch i Tobella i Joan Duran. L'any 1921 entra a la societat Miquel Duran i Jacint Bosch deixa part de les seves accions. L'any 1926 els dos germans Joan i Miquel aconsegueixen totes les accions i es crea la societat J & M Durán, SA. L'any 1935 morí Joan Duran i les seves accions passen a la seva vídua Francesca Benet i Vancells que el substitueix a la societat.
 

Cos central de la façana de la Fàbrica J & M Durán, SA.
Foto, AF Jordi Plana.
 
La documentació conservada és escadussera. Hi trobem principalment els llibres de comptabilitat amb una cronologia que abasta des del 1910 fins a l’any 1993. També hi trobem documentació sobre la gestió del patrimoni (1941-1980) i financera (1939-1968), i la que fa referència a les jubilacions i la seguretat social en les funcions de gestió dels recursos humans (1921-1970). Hi ha plànols de la fàbrica, amb un avantprojecte constructiu i de terrenys traspassats. L’últim ingrés de documentació aportà la documentació més antiga del fons amb les “Escriptures de constitució i dissolució de societats i augments de capital“ de 1893 a 1926. (Guia de Fons Arxiu Històric de Terrassa).

La Fàbrica Durán, SA és un antic edifici industrial de Terrassa, situat al barri de Vallparadís, que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, identificador: IPAC 28219.

GL 41º 34' 02'' N - 2º 01' 20'' E. 
 
TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

Si voleu conèixer més antigues fàbriques terrassenques, cliqueu PART I o PART II 
 
TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
 
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa