L'Institut Industrial de Terrassa - Gremi Tèxtil es va fundar per tal de disposar d'una associació professional que representi les empreses del sector tèxtil terrassenc i els seus interessos. El seu objectiu és oferir a les empreses de la ciutat una sèrie de serveis relacionats en àmbits de la informació, l'assessorament, la formació, la promoció internacional i la innovació.
L'Institut Industrial de Terrassa - Gremi Tèxtil, és va fundar l'any 1873 (aquest any celebra el 153è aniversari), és la segona entitat econòmica terrassenca més antiga de la ciutat desprès del Gremi Tèxtil Medieval creada el 1401. Per tal d'agrupar els diferents gremis de la comarca de Terrassa, l'any 1912 es fundà la Unió Comercial i Industrial.
L'any 1978, es produeix la integració de la Unió Comercial i Industrial, i l'Institut Industrial de Terrassa
en una nova entitat: La Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa,
El 15 de març de 1978 se signava l'acta de creació de la Cecot, els
estatuts foren aprovats el 6 d'abril de 1978, i la nova entitat serà
presidida per Narcís Bacardit i Puig (1978-1984).
Detall de l'entrada a la Cecot pel carrer de Sant Pau. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 0666 - 16/02/2016)
Avui dia el
magatzem Pasqual Sala és la seu de Cecot i tots els edificis que
l'envolten formen part del complex d'oficines que donen els diferents
serveis de l'organització empresarial.
El
Magatzem Pasqual Sala (seu de la Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa) , també conegut com a Magatzem Freixa. És un
edifici que té el seu accés pel carrer Sant Pau núm 6, ocupa el centre
d'una illa formada pels carrers de Sant Cristòfol, del Passeig, Bernat
de l'Om i Sant Pau. L'antic magatzem industrial destaca pel seu caràcter
monumental.
HISTÒRIA
Els dirigents de l'Institut Industrial de Terrassa intervenen en la fundació d'importants institucions de la ciutat de Terrassa:
- La Caixa de Terrassa, l'any 1877.
Caixa
Terrassa va ser el nom comercial de Caixa d'Estalvis de Terrassa, fou
fundada l'any 1877, el mateix any que Terrassa obtenia el títol de
Ciutat, atorgat pel rei Alfons XII, el primer exercici comptable es va
tancar amb uns dipòsits de poc més de 17000 pessetes.
La
Caixa d'Estalvis va tenir la primera seu central en el Raval de
Montserrat, l'any 1896 va ser traslladada al carrer del Vall, l'any 1977
al carrer del Portal Nou i finalment l'any 2001 s'inaugurà la darrera
seu central, la de la Rambla d'Ègara. L'obra social de Caixa Terrassa ha
estat destacadíssima i ens ha deixat un seguit d'accions de gran
rellevància per la ciutat de Terrassa i pels terrassencs i
terrassenques.
Darrera seu central del que va ser Caixa Terrassa, façana sud.
Foto, AF Jordi Plana. Avui dia BBVA
- El Banc de Terrassa, l'any 1881.
El Banc de Terrassa va ser fundat l'any 1881 per una iniciativa sorgida de l'Institut Industrial de Terrassa, impulsada per 16 industrials i terratinents per tal d'augmentar els beneficis de la pròspera economia terrassenca.
El Banc va néixer com un negoci d'inversió pels seus fundadors, fet que marcaria el final de l'entitat l'any 1924. El banc va encarregar l'edifici per la seva seu a l'arquitecte Salvador Soteras, edifici que va ser inaugurat l'any 1909. Avui dia l'edifici es conegut com l'edifici Salvador Soteras. Situat al carrer de Sant Jaume núm 26 de Terrassa.
Antic Banc de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.
- La Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa, el 1886.
Edifici de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana.
La Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa va ser fundada el 29 de juny
de 1886. Va ser la primera de Catalunya. Va néixer amb la vocació
d'oferir informació, assessorament i formació per tal de millorar la
gestió de les empreses terrassenques i de l'àrea d'influència de la
Ciutat: Gallifa, Sant Llorenç Savall, Matadepera, Rellinars, Vacarisses,
Olesa de Montserrat, Viladecavalls, Ullastrell, Castellbisbal, Rubí,
Sant Cugat del Vallès i Terrassa.
Demarcació de la Cambra de Comerç de Terrassa.
Font, Cambra de Comerç de Terrassa.
- El "Seguro Tarrasense" l'any 1900.
- Constitució de la Mútua de Terrassa, l'any 1900.
La Mútua Terrassa es va fundar l'any 1900 i va néixer com a Mútua
Asseguradora d'Accidents de Treball. L'objectiu inicial de la Mútua era
pal·liar les conseqüències dels accidents de treball produïts per la
maquinària de la potent indústria tèxtil terrassenca i la indústria
mecànica metal·lúrgica associada a la construcció de màquines per les
fàbriques i vapors tèxtils. L'any 1900 un grup d'empresaris terrassencs
sota el paraigües de l'Institut Industrial funden una societat d'assegurances coneguda com "El seguro tarrasense contra los accidentes de trabajo".
Hospital Universitari Mútua Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.
Les primeres dependències del "Seguro tarrasense" s'ubiquen al Raval de Montserrat,
però degut al gran augment de l'activitat, les oficines es traslladen a
l'hospital de Sant Llàtzer i a partir d'aquest moment es començaran a
centrar totes les activitats del grup en la Plaça del Dr Robert,
inicialment disposaran de dues habitacions a l'Hospital de Sant Llàtzer
per atendre accidents de treball. - La Fundació Busquets, l'any 1901.
La
Fundació Busquets de Sant Vicenç de Paül, coneguda popularment com a
Fundació Busquets, és un centre residencial educatiu, vinculat a les
Filles de la Caritat. Està situada al carrer Doctor Cabanes núm 27 del
Districte I de Terrassa i comparteix mitgera amb el Palau Episcopal. La fundació és va constituir l'any 1901 amb l'objectiu d'atendre menors amb risc d'exclusió social.
Fundació Busquets de Sant Vicenç de Paül. Foto, AF Jordi Plana.
Façana oest de la Fundació Busquets. Foto AF Jordi Plana.
La Fundació Busquets té el seu origen en l'Asil Busquets que fou fundat
l'any 1903 gràcies al llegat de l'empresari i polític terrassenc
Salvador Busquets i Soler (1839 - 1901). Salvador Busquets a la seva
mort va deixar una part de l'herència perquè es creés un centre per
acollir els nens de les dones treballadores durant la jornada laboral.
- L'Escola Industrial de Terrassa, el 1901.
L'Escola Industrial és el nom com els terrassencs i terrassenques coneixen a
l'Escola d'Enginyeria de Terrassa. L'edifici principal de l'Escola
Industrial va ser batejat inicialment amb el nom de Palau d'Indústries
de Terrassa. És una de les obres més importants de l'arquitecte Lluís
Muncunill i Parellada que la va bastir l'any 1901. L'edifici d'estil
modernista rep les influències dels estils historicistes.
Façana principal de l'edifici de l'Escola Industrial. Foto, AF Jordi Plana.
L'edifici
inicial és una construcció aïllada amb un petit jardí al davant i de
planta baixa mes dos pisos. L'edifici té forma de rectangle, en el
centre d'aquest, observem dues naus, situades a la dreta i un petit pati
situat a l'esquerra. Al costat de la façana sud hi ha un passadís a la
manera de carrer i més a l'esquerra quatre naus alineades formant la
façana est del conjunt. Al costat de la façana est, un altre passadís o
carrer hi una altra nau en forma de U que tanca el conjunt.
L'escola Industrial de Terrassa va ser ideada per tal de cobrir les necessitats de la potent indústria tèxtil terrassenca de finals del segle XIX i que experimentà una gran expansió gràcies a la implementació de la màquina de vapor i els nous telers mecànics.
- Condicionament Terrassenc, el 1906.
L'any
1906, una sèrie d'industrials terrassencs interessats per la qualitat
dels seus productes, la certificació i els projectes d'investigació en
la indústria tèxtil llanera, entre ells Bartomeu Amat i Brugada
(sembla ser que Bartomeu Amat va ser qui va tenir la idea), decideixen
fundar una associació per ajudar a la competitivitat de les indústries
llaneres que varen anomenar Acondicionamiento Tarrasense. Amb el pas del
temps l'entitat va evolucionar tot ampliant les seves activitats en els
camps de la recerca i la investigació, convertint-se en el LEITAT Technological Center.
Condicionament Terrassenc edifici principal. Foto, AF Jordi Plana.
- Arribada de l'electricitat a la indústria, el 1909.
Es posà en funcionament la central elèctrica de la Societat General d'Electricitat.
La
Societat General d'Electricitat és un edifici industrial que es troba
situat a la cantonada entre els carrers de la Unió i Joan Corominas de
Terrassa, en el districte I i a pocs metres de l'Ajuntament de Terrassa. Com el seu nom indica, va albergar la central elèctrica de la Sociedad General de Electricidad, amb seu al carrer Cremat,
fundada l'any 1896 per produir electricitat i arrendar-la per a
l'enllumenat públic, l'ús industrial i l'ús particular. L'edifici fou
construït l'any 1908 i està protegit com a bé cultural d'interès local.
Edifici de la Societat General d'Electricitat, c. Unió - c. Joan Coromi-
nas. Foto, AF Jordi Plana (IMG 0212, 31/12/2015)
A la façana
de l'edifici que dóna al carrer de la Unió hi ha un rètol de trencadís
amb el nom de la companyia Societat General d'Electricitat.
Detall de la façana del c. Unió. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 0215,
31/12/2015)
El Condicionament Terrassenc és un conjunt d'edificis, format per per una
sèrie de naus paral·leles que ocupen una illa situada entre els carrers
Vint-i-dos de Juliol, Mare de Déu dels Àngels, Canonge i Rodó i Joaquim
Folguera, amb la façana principal al Passeig Vint-i-dos de Juliol.
- Inauguració del convent escola dels P.P. Carmelitans.
La conducció d'aigua del Llobregat a Terrassa per la Mina Pública d'Aigües de Terrassa, el 1943.
No es pot entendre la Revolució Industrial a Terrassa sense l'aportació de la Mina Pública d'Aigües al seu desenvolupament. Abans de la fundació de la Mina, l'economia de Terrassa estava basada en les activitats artesanals dels diferents gremis. La introducció de nova maquinària i la disponibilitat de l'energia produïda per les màquines de vapor aplicades al sector tèxtil va donar lloc al potent sector tèxtil terrassenc, amb els seus vapors. Aquesta ràpida expansió del sector tèxtil no hauria estat possible sense la disponibilitat de grans cabals d'aigua, dels que Terrassa no disposava abans de la creació de Mina.
Seu central de la Mina Pública d'Aigües de Terrassa, C/ Societat, 26.
Foto, AF Jordi Plana.
- L'any 1946, fundació del Museu Tèxtil Biosca, actual Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa.
El
Centre de Documentació i Museu Tèxtil és una institució museística
situada a Terrassa. El museu fou fundat l'any 1946 amb el nom de Museu
Tèxtil Biosca i l'any 1970 fou obert a l'edifici del carrer de Salmerón,
núm 25, davant del castell cartoixa de Vallparadís, en el barri de Vallparadís de Terrassa. El Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.
Les
sales del museu mostren la història dels teixits i del vestit, des del
segle III fins els nostres dies, al Museu podrem observar des de teixits
coptes que corresponen als primers segles de l'era cristiana fins a
diferents teles de diverses zones del Mediterrani, el Japó, la Xina,
l'Índia i Amèrica.
Edifici del Museu Tèxtil de Terrassa, carrer de Salmerón, núm 25.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7281, 25/05/2020)
El Centre de Documentació i Museu Tèxtil té el seu origen en el Museu
Tèxtil Biosca (MTB). A mitjans de la dècada de 1950 un grup d'empresaris
terrassencs, del sector tèxtil, encapçalats per en Josep Biosca, van
reunir diverses col·leccions privades, relacionades amb la indústria
tèxtil local i internacional i fundaren el MTB amb seu al carrer de Sant Isidre. Passat un temps la seu del Museu Tèxtil Biosca passà al carrer de Sant Pau, concretament al magatzem Pasqual Sala, seu de l'Institut Industrial i avui dia seu de CECOT.
El dia 1 d'abril de 1959, el Museu Tèxtil Biosca fou cedit a
l'Ajuntament de Terrassa durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Josep
Clapés i Targarona (04/07/1953 - 05/03/1964) i es creà un patronat
format per l'Ajuntament de Terrassa i l'Institut Industrial sota la direcció de Francesc Torrella i Niubò.
- Establiment del Col·legi P.P. Salesians.
Presidents de l'Institut Industrial Tèxtil de Terrassa:
Miquel Rambla i Castells 1976
Narcís Bacardit i Puig 1979
Pere Guitart i Prunés 1985
Eusebi Cima i Mollet 1988
Martí Colomer i Ribas 2005
Josep Armengol i Giralt 2013
Francesc Roca i Llongueras 2021
Fonts consultades:
- Cecot
- Institut Industrial Tèxtil de Terrassa
GL
41º 33' 49'' N - 2º 00' 51'' E
TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011