Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 15 d’octubre del 2026

ELS CARRERS DE TERRASSA L'ANY 2026 PART I

CARRER DEL DOCTOR CABANES

El carrer del Doctor Cabanes té el seu inici a la cantonada amb el carrer de Vinyals i el final amb la cantonada amb el carrer del Col·legi. 

El carrer està dedicat al Dr Anselm Cabanes i Brunés, primer director del Real Colegio Terrasense (1865), que més endavant es convertiria en l'Escola Pia de Terrassa. El Dr Cabanes, imprimí tan en l'ensenyament del batxillerat com en l'ensenyament primari el seu segell propi, estil acadèmic, innovador per l'època i basat en l'experimentació.

Detall del carrer del Dr Cabanes. Foto, font Google Maps.

Foto, d'Anselm Cabanes i Brunés. Font:

Records de Terrassa.

El carrer del Dr Cabanes, presenta tres construccions significatives de la ciutat de Terrassa:

Les escoles Pies de Terrassa 

La fàbrica Font i Batallé

La Fundació Busquets


GL

C. Cisterna - C. Cabanes: 41º 33' 35,08'' N - 2º 900' 32,79'' E
C. Cabanes - C. Col·legi: 41º 33' 35,73'' N - 2º 00' 38,82'' E
 

CARRER D'ISCLE SOLER

El carrer d'Iscle Soler, és un carrer de Terrassa situat al Barri Centre del Districte I. Està dedicat a l'actor Iscle Soler i Samsot, Barcelona 1843 - Terrassa 1914. Té el seu inici a la Plaça Salvador Espriu i finalitza a la Rambla d'Ègara.

Carrer d'Iscle Soler, cantonada amb la Plaça Salvador Espriu.

Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10577 - 12/11/2025)

Placa indicativa del carrer d'Iscle Soler. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG 10578 - 12/11/2025)

Iscle Soler i Samsot, fou un actor català molt conegut durant la primera dècada del segle XX. Es va casar amb l'actriu Rosalia Engràcia i Oriol (9/03/1864). Varen tenir tres filles: Emília, Joana i Maria.

Va debutar amb la companyia d'Andreu Cazurro i va destacar amb la representació d'obres com Joan Blancas, l'Eloi, La filla del mar, i Els Vells.

Morí a Terrassa el 27 de gener de 1914 després d'una llarga malaltia. Font consultada Viquipèdia Iscle Soler i Samsot.

Iscle Soler i Samsot, Font de la foto Viquipèdia

El carrer d'Iscle Soler, presenta dues construccions significatives de la ciutat de Terrassa:

La casa Antoni Grau Riera

La casa Joan Sanllehí Geli

GL
 
Cantonada Iscle Soler - Salvador Espriu
 
41º 33' 44,05 N - 2º 00' 34,01'' E
 
Cantonada Iscle Soler - Rambla d'Ègara
 
41º33'42.98'' N - 2º 00' 28,42'' E 

CARRER DEL VALL

El carrer del Vall de Terrassa, té el seu inici al carrer de la Rutlla i el final al Portal de Sant Rocc i am cantonades amb els carrers de Jaume Canterer, carrer del Col·legi i carrer de la Cisterna. Entrant pel carrer de la Rutlla destaquen dos edificis, a la dreta l'edifici de l'antiga oficina núm. 1 de la Caixa de Terrassa, i a l'esquerra la Casa Jover, un dels edificis més antics de Terrassa.

Detall de la casa Jover, cantonada del carrer del Vall i carrer de la

Rutlla. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10491 - 30/10/2025)

Detall de l'antiga oficina núm. 1 de la desapareguda Caixa de Terrassa.

Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10492 - 30/10/2025)

Recorregut del carrer del Vall de Terrassa. Font Google Maps
 
 El carrer Del Vall, presenta quatre construccions significatives e la ciutat de Terrassa:
 
 


 
GL
 
Carrer del Vall - carre de la Rutlla 41º32'42.83''N -  2º 00' 39.11'' E. TERRASSA
Carrer Major-Portal de Sant Roc 41º33''39.46'' N - 2º00'32.23''E
 
CARRER MAJOR
 

El carrer Major de Terrassa, uneix la Plaça Vella amb el Portal de Sant Roc i pertany al Barri Centre del Districte I. Amb motiu de les reformes realitzades per l'Ajuntament de Terrassa a partir del segle XV en el carrer Major, aquest es transforma i es convertirà en una de es vies més típiques de la vila durant el segle XVIII.

Existeix un document de l'any 1729 en el  que ja consten els propietaris d'aquest incipient carrer, aquest llistat s'emmarca en el moment en el que el carrer Major no arribava al carrer de la Cisterna i no existia el carrer del Portal de Sant Roc com és en l'actualitat.

En sessió celebrada a l'Ajuntament el dia 19 d'agost de l'any 1848 s'acordà que, en vista del memorial d'alguns veïns del carrer Major dirigit a que es tanqui el corredor que va des de dit carrer al de les Parres, que dit memorial passi a la comissió d'obres perquè escoltant als veïns del voltant de dit corredor doni el seu dictamen.

Carrer Major amb la Plaça Major. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG 10427, 28/05/2025)

L'any 1927 l'Ajuntament de Terrassa aprovà l'eixamplament del carrer Major de Terrassa que, el convertirà en un dels carrers més importants de Terrassa, deixant de ser un carrer marginal.

Iniciades les obres d'eixamplament del carrer, el dia 9 de febrer de de l'any 1927 fou trobada una sitja i el 13 d'octubre següent l'Ajuntament de Terrassa expropiava la casa número 19, de qui fou l'últim propietari de l'antic carrer Major, abans de la seva remodelació.

Per l'octubre de 1927, ja hi havia tot el costat esquerre enderrocat, menys la primera casa, que feia cantonada amb la Plaça Major. La remodelació del carrer Major seguia a tot ritme per l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Josep Ullés i Jover (06/08/1925 - 25/02/1930). Eixamplament que donaria al carrer Major la imatge que presenta actualment, gràcies a les construccions de l'arquitecte municipal Ignasi Escudé i Gibert.

 
Aspecte del carrer Major l'any 1925, abans de l'eixamplament prpjectat

l'any 1927. Font: arxiu fotogràfic d'en Baltasar Ragón. 

El carrer Major, presenta tres construccions significatives de la ciutat de Terrassa: 

 
 
 
GL
 
Carrer Major-Plaça Vella 41º32'42.83''N -  2º 00' 39.11'' E. TERRASSA
Carrer Major-Portal de Sant Roc 41º33''39.63'' N - 2º00'32.39''E 

CARRER DE L'ESGLÉSIA
  
El carrer de l'Església rep aquest nom per la catedral de Terrassa, situada al costat de l'edifici parroquial de l'antiga basílica del Sant Esperit, núm. 1 d'aquest carrer. És un carrer per a vianants del centre històric de Terrassa. Fem una mica d'història d'aquest carrer terrassenc atenent al llibre de Baltasar Ragón: Els carrers de Terrassa L'any 1900. A l'inici del segle XX, aquest carrer conserva encara algun establiment fundat a mig segle enrere, quan els cotxes que feien els viatges a Martorell i Rubí amb combinació dels trens d'Igualada, tenien la seva parada a Cal Francisquet, barber, i a cal Pau de la Mosca, on avui hi ha la farmàcia (Farmàcia Miquel Mach), n hi havia un cartell a la façana que deia: "Casa de Comida antiga del Pau". (Pàgina, 46 ELS CARRERS DE TERRASSA L'ANY 1900, Baltasar Ragón, R. de La Galera).

Carrer de l'Església vist des de la Plaça Vella. Foto AF Jordi Plana i 

Nieto (IMG 10160, 14/03/2024)

Un dels edificis significatius del carrer de l'Església, és la Casa Parroquial de la Catedral de Terrassa, situat al número 1 i al costat de la Catedral. 

Els plànols de la Casa Prioral varen ser signats el més de maig de 1925 per l'arquitecte barceloní Alejandro Soler. El nou edifici de planta baixa i dos pisos està adossat a la Catedral de Terrassa (abans basílica del Sant Esperit) i és d'estil neoclàssic. Els elements arquitectònics de la façana, actualment són els mateixos que podem observar en els plànols inicials.

Casa parroquial de la Catedral de Terrassa. Foto AF Jordi Plana i
Nieto. (IMG 10164, 14/03/2024)

El carrer de l'Església, presenta cinc construccions significatives de la ciutat de Terrassa:

Casa Parroquial de la Catedral de Terrassa

Casa Miquel Mach Ullés

Casa Marià Ros

Residència Sant Josep Oriol

Casa Castella

Catedral de Terrassa


GL

Carrer de l'Església-Plaça Vella, 41º33'43,23" N - 2º00'41,78" E
Carrer de l'Església - Carrer Portal Nou, 41º33'41,23" N -  2º00'42.43" E
 
 EL PASSEIG DE LES LLETRES 

L'any 1888, l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Domènec Domingo i Margarit i Margarit (03/07/1885 - 31/12/1890), acordà allargar el carrer de Sant Llorenç des de l'actual carrer de Cervantes fins a la via del tren, avui Passeig Vint-i-dos de juliol, i el tren està soterrat, superant a mig carrer el pas del torrent del Rossinyol. A l'esquerra d'aquest allargament quedaren les terres agrícoles de Can Sanllehí, i a la dreta, hi havia el vapor Galí, inaugurat el 1881.

Detall del Passeig de les Lletres, al centre l'escultura La nostra gent i

a l'esquerra de la imatge, la façana principal de la Biblioteca Central.

Foto AF Jordi Plana I Nieto. (IMG 9962, 1/01/2024)

A l'inici de la dècada de 1930, l'empresa llanera Torredemer SA, va comprar les terres agrícoles de Can Sanllehí per tal d'instal·lar la nova fàbrica. L'any 1940 el vapor ja estava en funcionament i ocupava tota la illa determinada pels carrers Sant Llorenç, Cervantes, Sant Gaietà i Passeig Vint-i-dos de juliol. Un cop construïda tot la fàbrica el carrer de Sant Llorenç va quedar reduït a una amplària de sis metres per l'ocupació de terreny públic, en el que Torredemer SA va construir una sèrie de coberts tancats per la banda del carrer.

 

Carrer de Sant Llorenç amb els terrenys públics ocupats per coberts.

Font: Manuel Tobella-Arxiu Tobella

El Passeig de les Lletres està limitat: al Sud pel Carrer de Cervantes (entre els carrers del Pantà i de Sant Llorenç (41º 34' 7,24'' N - 2º 00' 37,2'' E), i al Nord per la Plaça de la Bicicleta (41º 34'' 12,47'' E). 

El Passeig de les Lletres, presenta tres construccions significatives de la ciutat de Terrassa:

La Biblioteca Central de Terrassa

Escultura La Nostra Gent

La plaça de La Bicicleta

  
CARRER DE SALMERON
 
El carrer de Salmerón és un carrer de Terrassa paral·lel al Torrent Monner que forma part del Parc de Vallparadís. El carrer va de nord a sud de la cruïlla amb l'Av de Jaume I a la cruïlla amb l'Av Jacquard. El carrer que durant el franquisme va rebre el nom de General Sanjurjo, fou un dels primers en recuperar el nom que tenia durant la II República. Així amb la instauració de l'ajuntament democràtic de Terrassa de l'any 1979, presidit per l'alcalde Manuel Royes i Vila (20/04/1979 - 12/04/2002), es va canviar el nom de carrer del General Sanjurjo pel de carrer de Salmerón.

Carrer de Salmerón a l'alçada de la Pèrgola de la Plaça de les teixi-
dores. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7356, 31/05/2020)

El carrer porta el nom de Nicolás Salmerón i Alonso (Alhama la Seca (Almeria), 10 d'abril de 1838 - Pau (França), 20 de setembre de 1908), polític republicà, escriptor i filòsof de pensament postkantià lligat al pensador alemany Karl Christian Friedrich Krause. Nicolás Salmerón fou ministre de Justícia durant el govern d'Estanislau Figueras i Moragas (primer president de govern de la Primera República Espanyola, durant 4 mesos), i tercer president de la Primera República Espanyola (durant 51 dies), reprimí l'aixecament cantonal i dimití el 7 de setembre de 1873, per no signar unes sentències de mort dictades per a restablir la disciplina de l'exèrcit.

Nicolás Salmeron i Alonso, tercer president de la Primera República
Espanyola, Foto, Diario 16  
 
El carrer de Salmeron, presenta onze construccions significatives de la ciutat de Terrassa:
 
 
 
 
 
 
 






GL

C/de Salmerón - Av de Jaume I  41º 34' 18,85'' N - 2º 01' 17,31'' E
C/de Salmerón - Av de Jacquard 41º 33' 49,36'' N - 2º 01' 9,67'' E
 
TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
 
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim 
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011

dimecres, 30 de setembre del 2026

SALVADOR SOTERAS I TABERNER

Salvador Soteras i Taberner, (Madrid, 1874 - Barcelona, 25 de març de 1925). Arquitecte modernista titulat el 9 d'agost de 1899. De les seves obres modernistes sobresurten la casa Miquel Ibarz, erròniament coneguda com a casa Clapés, al c/ Diputació, 248 de Barcelona (1901-1904), i a Terrassa, la casa Soteras (seu de l'antic Banc de Terrassa), c/ Sant Jaume, 26, (1909), la casa Ramon Argemí, c/de la Font Vella i, el segon pis de la casa Josepa Ballver, c/de Sant Antoni, 21. la  45  Estava casat amb Agustina Mauri i Poal i eren pares de Maria Soteras i Maurí i Josep Soteras i Mauri.

Com a arquitecte de la Companyia MZA, realitzà el baixador del passeig de Gràcia, de Barcelona ja desaparegut (1902). També era obra seva el Círculo Ecuestre del Psg. de Gràcia 38, realitzada en col·laboració amb Alfred Keller, arquitecte de la casa reial austríaca el 1926.

Fonts consultades: Viquipèdia i blog Passejant per Terrassa.

BANC DE TERRASSA O CASA SOTERAS  

El Banc de Terrassa va ser fundat l'any 1881 per una iniciativa sorgida de l'Institut Industrial de Terrassa, impulsada per 16 industrials i terratinents per tal d'augmentar els beneficis de la pròspera economia terrassenca. 


El Banc va néixer com un negoci d'inversió pels seus fundadors, fet que marcaria el final de l'entitat l'any 1924. El banc va encarregar l'edifici per la seva seu a l'arquitecte Salvador Soteras, edifici que va ser inaugurat l'any 1909. Avui dia l'edifici es conegut com l'edifici Salvador Soteras. Situat al carrer de Sant Jaume núm 26 de Terrassa.

 Edifici Salvador Soteras. Antic Banc de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1919, Joan Marcet i Palet decideix traspassar la Banca Marcet i Cia, que gaudia de bona salut econòmica, al Banc de Terrassa aquest va refusar l'oferta, fet que amb el pas del temps precipitarà la fallida del Banc de Terrassa. La Banca Marcet i Cia, es va fusionar amb el Banc Hispà Americà, facilitant la implantació d'aquest banc a Terrassa.

L'especulació amb divises i l'entrada en borsa van produir la caiguda del banc l'any 1924. Els països que havien entrar en la Primera guerra mundial, van devaluar la moneda durant la guerra i la van seguir devaluant en acabar-se, aquest fet va produir enormes pèrdues i va enfonsar el Banc de Terrassa, fet que no va passar amb el Banc de Sabadell que va basar les seves inversions en l'economia productiva. El que va quedar del Banc de Terrassa es va convertir en el Banc Comercial de Terrassa. L'any 1956 el BCT acabà integrant-se en el Banc Comercial Transatlàntic.
 
El banc comença la seva expansió l'any 1914 obrint una sucursal a Olesa de Montserrat que en aquells anys formava part del Partit judicial de Terrassa, tot seguit obre una vintena de sucursals a diferents poblacions de Catalunya, gràcies a aquesta expansió el Banc de Terrassa es va fer amb el contracte de recaptació d'impostos de la Mancomunitat i l'entitat es va convertir en el segon banc de Catalunya per darrera del Banc de Barcelona.

 Detall del cos central del pis amb les tres finestres i els dos murals.
Foto, AF Jordi Plana.

En aquest cos central destaquen dos plafons de mosaic policromat amb figures femenines, el de l'esquerra és una al·legoria de la indústria (una figura femenina i una roda dentada). Els dos plafons a la manera de finestres cegues estan flanquejats per columnes amb capitells decorats amb motius florals i una estrella de cinc puntes. Les columnes tenen una funció ornamental doncs estan adossades als brancals que sostenen la llinda.
 
GL 
 
41º 33' 44'' N - 2º 00' 55'' E. TERRASSA
 
CASA RAMON ARGEMÍ 
 
La Casa Ramon Argemí és un edifici situat al carrer de la Font Vella, núm 45 del centre de la ciutat de Terrassa (Districte I). L'edifici bastit per l'arquitecte Salvador Soteras i Taberner l'any 1908 no segueix estrictament cap estil arquitectònic de l'època (obra popular). La Casa Ramon Argemí està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, protegida com a bé cultural d'interès local.

 Casa Ramon Argemí, c de la Font Vella, 45. Foto, AF Jordi Plana.

L'edifici és un habitatge unifamiliar construït entre mitgeres, de planta rectangular i format per planta baixa i dos pisos. La planta baixa d'us comercial i els dos pisos d'ús residencial. Durant l'època de la república, la plata baixa albergà la ferreteria Ramon Argemí, que posteriorment es va traslladar al núm 55 del mateix carrer de la Font Vella amb el nom de Ferreteria Vídua de Ramon Argemí.

Anunci de la Ferreteria Vídua de Ramon Argemí.
 
 
 Salvador Soteras Taberner. Font Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
 
Font Google
 

Salvador Soteras Taberner va néixer a Madrid l'any 1874 i morí a Barcelona l'any 1925. Arquitecte per l'Escola tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (1899). De la seva trajectòria d'arquitecte destaquen, tres obres: l'edifici del Círculo Ecuestre, situat al Passeig de Gràcia de Barcelona (enderrocat), el pont de Mora sobre el riu Ebre i l'edifici del Banc de Terrassa, protegit i que podem veure al carrer de Sant Jaume, núm 26  de Terrassa.

L'Arxiu Històric del COAC ha fet la descripció del fons documental de Salvador Soteras, donat al COAC per l'exdegà Joan Baptista Mur Soteras, format per 77 registres documentals sobre Soteras que van des de 1891 fins a 1921.

La Casa Ramon Argemí, obra de l'arquitecte Salvador Soteras i Taberner, classificada com a obra popular, està protegida i forma part del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Identificador IPAC: 28140.
 
GL 
 
41º 33' 46'' N - 2º 00' 46'' E. TERRASSA
 
CASA JOSEPA BALLVER  
 
 
L'any 1898, Josepa Ballber de Bascante demanà un permís d'obres a l'Ajuntament de Terrassa per tal d'obrir una rasa per canalització d'aigües, relacionada amb la nova construcció d'una casa en el núm 21 del carrer de Sant Antoni. Núm d'expedient: 1898/00060/00041 (Arxiu Històric de Terrassa).

El mateix any 1898, Josepa Ballber de Bascante demanà un segon permís d'obres per construir una casa amb pis al carrer de Sant Antoni núm 21. El permís fou aprovat per la Comissió de Foment de l'Ajuntamen de Terrassa, atenent a l'acta de la sessió plenària de l'Ajuntament presidida per l'alcalde Pelegrí Matalonga i Payeras (11/05/1898 - 19/03/1899). Núm de l'expedient: 1898/00054/00041 (Arxiu Històric de Terrassa). Josepa Ballber, encarregà la construcció de la casa a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.

Detall de la façana del primer i segon pis de la Casa Josepa Ballber.
 
Baltasar Gorina i Anglada, encarregà la construcció del segon pis a l'arquitecte Salvador Soteras i Taberner, segons consta en la sol·licitud del permís d'obres corresponent. Núm d'expedient: 1909/00172/00070, dipositat a l'Arxiu Històric de Terrassa. Com es pot observar, el projecte de l'arquitecte Salvador Soteras, incorpora una segona planta en la que destaca el balcó de l'esquerra de la façana, la línia d'imposta arrodonida que segueix el perfil del balcó, la barana de ferro colat, els tres respiralls i la potent cornisa motllurada que corona la façana. La façana és de maó arrebossat i ha estat recentment restaurada.


Detall de la façana del segon pis dissenyada per l'arquitecte Salvador
Soteras. AF Jordi Plana i Nieto.


GL 41º 33' 51,22'' N - 2º 01' 00'' 
 
TERRASSA (VALLÈS OCCIDENTAL) CATALUNYA

TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 1987 - 2011