Total de visualitzacions de pàgina:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Edificis religiosos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Edificis religiosos. Mostrar tots els missatges

divendres, 24 de juliol del 2026

ERMITA DE SANT CRISTÒFOL DE CA N'ANGLADA

L'ermita de Sant Cristòfol de Terrassa, avui, ermita de Sant Cristòfol de Ca N'Anglada, està situada al costat de la Masia de Ca n'Anglada, concretament a prop de la façana nord. La façana oest de l'ermita mira al carrer Mossèn Àngel Rodamilans, la façana sud a la masia de Ca n'Anglada, i la façana est al carrer de la Mare de Déu del Mar. Per accedir-hi ho podem fer per la porta de la Masia, núm 49 del carrer de la Mare de Déu del Mar, doncs masia i ermita formen part del mateix recinte. 

Detall de la façana de l'ermita de Sant Cristòfol de Ca n'Anglada de

Terrassa. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10624 - 14/11/2025)

L'ermita de Sant Cristòfol d'estil arquitectònic Romànic, va ser construïda durant el segle XI, els primers documents que fan referència a l'ermita, daten de l'any 1042. Una escriptura de l'any 1042 o del 1045, en què l’abat de Sant Llorenç del Munt estableix a un tal Onrenard uns alous del lloc de Banyeres, a Terrassa, hi figura una peça que termeneja amb el camí que va de Sant Cristòfol a Sant Julià d’Altura. (Font: Enciclopèdia.cat).

L'ermita és de planta en forma de T. La nau és rectangular i té afegida una capçalera, simulant un transsepte amb l'altar en posició central.

Detall de la nau de l'ermita de Sant Cristòfol de Terrassa. Font, AF 

Jordi Plana i Nieto. (IMG 10635 - 14/11/2025)

L'ermita no presenta un absis típic, l'altar està situat al fons, amb dues prolongacions a dreta i esquerra, que formen la part superior de la T de la planta.

 
Detall del braç esquerra de la T de l'altar. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG 10637 - 14/11/2025)

Detall del braç dret de la T de l'altar. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG 10638 -14/11/2025)

A l’oest té una porta d’accés adovellada, amb arc de mig punt. Una finestra atrompetada d'arc de mig punt simple s’obre més amunt. Culmina el mur un campanar d’espadanya amb un sol ull i una única campana. També hi ha una porta de mig punt al mur sud. Aquesta porta es va obrir fa poc en una restauració de l’edifici, però és possible que es tractés de l’accés més antic a la capella, encara que no la puguem identificar en fotografies antigues.

Presenta una volta de canó amb coberta a doble vessant, tant la nau principal com la capçalera. Un arc triomfal divideix la nau principal del presbiteri. Tant el mur oest com els que tanquen els extrems de la capçalera són més elevats que la coberta.

Es tracta d’una capella tipològicament poc habitual. La capçalera rectangular podria correspondre a una etapa diferent a la nau romànica a la qual hauria de pertànyer un absis semicircular, però tant el tipus de parament com la perfecta intersecció d’ambdós volums dificulten aquesta hipotètica interpretació. Font: Enciclopèdia.cat.

De la façana de l'ermita, cal destacar la portalada amb arc de mig punt adovellada, la finestra per damunt de la portalada, també en arc de mig punt i el campanar de paret d'una sola obertura.

Detall del campanar d'espadanya. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG 10626 - 14/11/2025)

Detall de la nau, porta i il·luminació. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG 10639 - 14/11/2025)
 

Detall de la façana de migdia. Presenta una porta lateral en arc de

mig punt adovellada. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10633 -

14/11/2025)

L'ermita de Sant Cristòfol disposava d'una talla romànica de la Mare de de Déu del segle XII, de fusta policromada, i de 33 x 9 cm. La imatge possiblement es va retirar de l'ermita durant la guerra civil, per evitar-ne la destrucció, avui dia és conservada per un particular.

Detall de la imatge de la Mare de Déu

Foto, Museu de Terrassa

Propietat: D. Ferran G.

L'església parroquial és una ermita romànica del segle XI, està inventariada com a Bé cultural d'Interès local. Id. IPAC 28266.

Fonts consultades:

Sant Cristòfol de Ca n'Anglada (Terrassa) I enciclopèdia.cat

Viquipèdia. Sant Cristòfol de Ca n'Anglada

L'ermita de Sant Cristòfol - Joaquim Verdaguer 

FITXA

NOM ............................................................. Ermita de Sant Cristòfol de Ca n'Anglada Terrassa

UBICACIÓ .................................................... C/ Mare de Déu del Mar, 49 Terrassa

ESTIL ARQUITECTÒNIC ............................. Romànic

ANY DE CONSTRUCCIÓ ............................. Segle XI

TIPUS ............................................................ Església parroquial

DIA DE CULTE .............................................. Dijous

PROTECCIÓ ................................................. Bé cultural d'interès local

ESTAT DE CONSERVACIÓ .......................... Excel·lent

DIÒCESI ........................................................ Bisbat de Terrassa

GL
 
41º 33' 40'' N - 2º 01' 48'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
 
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011
 

divendres, 10 de juliol del 2026

ERMITES DE TERRASSA PART I

ERMITA DE SANT CRISTÒFOL DE CA N'ANGLADA 

L'ermita de Sant Cristòfol de Terrassa, avui, ermita de Sant Cristòfol de Ca N'Anglada, està situada al costat de la Masia de Ca n'Anglada, concretament a prop de la façana nord. La façana oest de l'ermita mira al carrer Mossèn Àngel Rodamilans, la façana sud a la masia de Ca n'Anglada, i la façana est al carrer de la Mare de Déu del Mar. Per accedir-hi ho podem fer per la porta de la Masia, núm 49 del carrer de la Mare de Déu del Mar, doncs masia i ermita formen part del mateix recinte. 

Detall de la façana de l'ermita de Sant Cristòfol de Ca n'Anglada de

Terrassa. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10624 - 14/11/2025)

L'ermita de Sant Cristòfol d'estil arquitectònic Romànic, va ser construïda durant el segle XI, els primers documents que fan referència a l'ermita, daten de l'any 1042. Una escriptura de l'any 1042 o del 1045, en què l’abat de Sant Llorenç del Munt estableix a un tal Onrenard uns alous del lloc de Banyeres, a Terrassa, hi figura una peça que termeneja amb el camí que va de Sant Cristòfol a Sant Julià d’Altura. (Font: Enciclopèdia.cat). 

L'ermita de Sant Cristòfol d'estil arquitectònic Romànic, va ser construïda durant el segle XI, els primers documents que fan referència a l'ermita, daten de l'any 1042. Una escriptura de l'any 1042 o del 1045, en què l’abat de Sant Llorenç del Munt estableix a un tal Onrenard uns alous del lloc de Banyeres, a Terrassa, hi figura una peça que termeneja amb el camí que va de Sant Cristòfol a Sant Julià d’Altura. (Font: Enciclopèdia.cat).

L'ermita és de planta en forma de T. La nau és rectangular i té afegida una capçalera, simulant un transsepte amb l'altar en posició central.

Detall de la nau de l'ermita de Sant Cristòfol de Terrassa. Font, AF 

Jordi Plana i Nieto. (IMG 10635 - 14/11/2025)

GL
 
41º 33' 40'' N - 2º 01' 48'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
 
 ERMITA DE SANT JOSEP DE LA MASIA TORRE MOSSÈN HOMS 

L'ermita de Sant Josep, és una construcció de petites dimensions, presenta una planta rectangular amb una única nau. L'ermita de Sant Josep estava al servei de la Masia Torre de Mossèn Homs. La primera missa es va celebrar el 6 de febrer de 1537, quan la masia era propietat de Mossèn Jaume Doms (el mot Mossèn, feia referència a ciutadà honrat).
 
Detall de la façana principal (orientada a ponent), en l'actualitat.

Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10676 - 20/11/2025)

L'ermita del Sagrat Cor o de Sant Josep, ha estat molt modificada, l'any 1957 fou restaurada i es varen perdre alguns dels elements principals, entre ells el porxo situat a l'entrada de la façana principal, aquest presentava una teulada de dues vessants.

Detall de la façana principal de l'ermita, abans del 1957.

Font de la foto, AMAT

Si observem la fotografia anterior podem observar vestigis de la teulada del porxo, paral·lela a la teulada de l'ermita.

HISTÒRIA
 
Ermita del Sagrat Cor o de Sant Josep
 
 
Construcció segle XVI
 
Primera missa 6 de febrer de 1537
 
Obra popular
 
Fou reconstruïda durant la dècada de 1940
 
Fou rehabilitada l'any 1957
 
La nova campana fou beneïda el 16 de juny de 1957 durant la Festa de la Reconciliació de l'Ermita de Sant Josep
 
L'any 1987 es torna a restaurar.
 
Actualment s'obre al culte durant les romeries de la "Hermandad Divina Pastora" i per Sant Josep la "Hermandad de Abrucena de Terrassa.
 
GL
 
41º 34' 58.83'' N - 2º 02' 20.77'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
 
CAPELLA DE SANT ROC DE LA BARATA. EXTERIOR 
 
En aquesta entrada del blog Passejant per Terrassa parlarem de la casa pairal de la Barata i de la seva capella consagrada a Sant Roc. Si bé la casa està situada en el terme municipal de Matadepera, dedicaré dues entrades a aquesta masia per la gran relació i significació de la família Barata amb la ciutat de Terrassa, des de que aquesta era una vila fins l'actualitat, en aquest blog ja vaig fer una referència a la casa Joan Barata del carrer de Sant Pere de Terrassa.

En aquesta primera part parlarem de la capella de Sant Roc de la Barata, situada a l'esquerra de la façana principal de la casa pairal de la Barata i uns quatre metres per sobre del nivell d'aquesta.

Detall de la Capella de Sant Roc de la Barata. Foto AF Jordi Plana.
(IMG 6887, 07/12/2018)

El 10 de febrer de 1622, Joan Sentís bisbe de Barcelona, concedí permís a en Miquel Roca i Barata, casat amb na Elisabet Barata i Margarit, per aixecar una capella amb planta de creu llatina dedicada a Sant Roc, situada al costat de la casa pairal de la Barata, a 71 passes del portal Major i dins dels límits de la parròquia de Matadepera.

Façana principal de la Capella de Sant Roc de la Barata. Foto, AF 
Jordi Plana. (IMG 6881, 07/12/2018)

La capella està formada  per una nau amb transsepte i capçalera plana. S'accedeix per unes escales de pedra flanquejades a dreta i esquerra per una sèrie de xiprers. Fou construïda amb el termini d'un any pels mestres d'obres Ramon Sorís i el seu fill Joan Sorís (1622-23). La façana principal té un revestiment de propietats impermeables acabat amb esgrafiats geomètrics. 
GL

41º 38' 28'' N - 1º 59' 26'' E. MATADEPERA

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
 
CAPELLA DE SANT ROC DE LA BARATA. INTERIOR 
 
Seguim a la capella de Sant Roc de la Barata per parlar-vos de l'interior, com ja es va comentar en la darrera entrada: La capella de Sant Roc de La Barata. Exterior Part I, el 10 de febrer de 1622, l'Excm. Joan Sentís, bisbe de Barcelona, donà permís a en Miquel Roca Barata i Margarit, per construir una capella dedicada a Sant Roc, en els terrenys de La Barata i dins dels límits de la parròquia de Matadepera... La capella fou construïda amb el termini d'un any pels mestres d'obres: Ramon Sorís (pare) i Joan Sorís fill, aquests aixequen una església de planta en creu llatina, d'una sola nau i d'inspiració barroca, l'estil barroc és molt més apreciable a l'interior.

La capella va sofrir la barbàrie injustificada en dos períodes de la seva història: la profanació del reliquiari, en l'època del francès. L'interior va ser incendiat durant l'ocupació de La Barata el 1936. De l'incendi només es van salvar tres frontals de ceràmica dels que ja parlarem en aquesta entrada, és així, que tot l'interior va ser reconstruït a partir de 1940 per Teresa Gual, esposa d'Antoni Barata i Rocafort, tot seguint les recomanacions de Josep Rigol i Fornaguera director de la Junta de Museus de Terrassa i posterior director del Museu Municipal d'Art de Terrassa.

 Detall de l'altar de la Capella de Sant Roc de la Barata
dedicat a Sant Roc. Foto AF Jordi Plana. (IMG 6851, 07/12/2018)

Motius per dedicar la capella a Sant Roc

El 10 de febrer de 1622, data en la que Joan Sentís bisbe de Barcelona, donà permís a la família Barata per construir una capella dedicada a Sant Roc, encara estava molt present l'epidèmia de pesta bubònica del 1588 que afectà Catalunya i en concret Terrassa.
El 15 d'agost de 1588 es considera el dia què la pesta bubònica entra a la vila de Terrassa, ocasionat als següents mesos més de 300 morts, un 10% de la població terrassenca, cal dir que en aquesta època la població censada a Terrassa era d'uns 3000 habitants.
 
GL

41º 38' 28'' N - 1º 59' 26'' E. MATADEPERA

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
 
 ERMITA DEL SAGRAT COR DE JESÚS 


Aquest edifici religiós està situat al barri de Can Boada del Pi de Terrassa que forma part del districte 5. El barri rep el nom del Mas de Can Boada del Pi i es troba per sobre de la via del ferrocarril Terrassa - Manresa de la RENFE, el barri està dividit pel mig per per la riera del Palau i des de la dècada del 1980 la riera divideix el barri en dos: Can Boada Nucli Antic i Can Boada del Pi.

La petita ermita del Sagrat Cor de Jesús, és un edifici protegit com a bé cultural d'interès local. Identificador IPAC: 28258. L'ermita pertany a la diòcesi del Bisbat de Terrassa.


Ermita del Sagrat Cor de Jesús. Foto, AF Jordi Plana.

L'ermita d'estil modernista, va ser bastida per l'arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí, (que també és l'arquitecte de l'edifici del Parc de desinfecció de Terrassa), l'any 1910. Està situada a l'avinguda de Can Boada del Pi. És una construcció de petites dimensions, deu metres i quaranta centímetres de llargària i quatre metres i setanta centímetres d'amplària, presenta una sola nau amb coberta de volta parabòlica de maó pla, l'absis presenta la planta de mig hexàgon cobert amb tres voltes apuntades.

Detall de l'absis de l'ermita del Sagrat Cor de Jesús.
Foto, AF Jordi Plana. 

Cada un dels tres pinyons de l'absis té una finestra en arc apuntat, les tres obertures estan emmarcades amb maó vist. L'ermita és de maó amb façanes estucades de color blanc i amb els arcs i cantells de maó vist. Tot l'edifici té un sòcol de paredat de còdols.
 
GL 
 
41º 34' 14'' N - 1º 59' 53'' E. TERRASSA


TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011
 

dimarts, 7 de juliol del 2026

LA CATEDRAL DE TERRASSA

BASÍLICA DEL SANT ESPERIT 

Deixem la casa Badia i Cal baró de Corbera, creuem la boca del carrer de la Font Vella i ens dirigim al centre de la Plaça Vella per tal de contemplar la la portalada de la Catedral i el seu campanar.

Catedral de Terrassa. Plaça Vella. Foto, AF Jordi Plana


La catedral de Terrassa és un temple dedicat al Sant Esperit. Fins l'any 2004 el temple era conegut com basílica del Sant Esperit, aquest mateix any, el Vaticà va crear el nou bisbat de Terrassa, com a segregació del bisbat de Barcelona i la basílica del Sant Esperit va convertir-se en la Catedral de Terrassa. Així es va recuperar l'antic bisbat d'Ègara que havia existit entre els segles V i VIII, també com una segregació del bisbat de Barcelona i que va tenir la seva seu a les esglésies de Sant Pere, que avui constitueixen el Conjunt Monumental de les Esglésies de la Seu d'Ègara.

La Catedral ocupa gran part de la façana est de la Plaça Vella, va ser construïda entre 1574 i 1616 seguint l'estil Gòtic, tot i que en aquella època la majoria de temples es construïen seguint l'estil Barroc. Durant la guerra civil un incendi va destruir el retaule barroc obra de Joan Mompeó i l'església va ser utilitzada com a garatge.  L'any 1958 es va inaugurar el nou retaule, obra d'Enric Monjo.

L'atri és d'estil neogòtic, bastit l'any 1918, va patir també els efectes de la guerra civil i es va reconstruir l'apostolari de Josep Llimona que s'havia destruït substituint-lo per l'actual de Nicanor Carballo.


Detall de l'apostolari de l'atri obra de Nicanor Carballo. 
AF, Jordi plana

BISBAT DE TERRASSA  

El bisbat de Terrassa correspon a la demarcació de l'església catòlica que té la seva capital a la ciutat de Terrassa. El bisbat de Terrassa fou creat a partir de la divisió del bisbat de Barcelona, l'any 2004, com ja havia passat l'any 450 al fundar-se el Bisbat d'Ègara. El primer bisbe i l'actual és Mons. Josep Àngel Saiz Meneses.

El bisbat de Terrassa té 1017003 habitants, 120 parròquies, 171 capellans, 24 comunitats de religiosos i 88 de religioses. Desprès del bisbat de Barcelona és la demarcació de l'església catòlica més gran de Catalunya.

 Portalada de la catedral de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

Atri de la catedral de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

L'any 2004 el Vaticà va crear el nou bisbat de Terrassa, com a segregació del bisbat de Barcelona i com ja va succeir l'any 450 amb el Bisbat d'Ègara, calia decidir la ubicació de la catedral. Es va decidir que la basílica del Sant Esperit de Terrassa seria la nova catedral. 

Així es recuperà l'antic Bisbat d'Ègara (450 dC - 714 dC) que tenia la seu a les esglésies de Sant Pere, però aquesta vegada amb el nom de bisbat de Terrassa.

 BISBAT DE TERRASSA 

El bisbat de Terrassa correspon a la demarcació de l'església catòlica que té la seva capital a la ciutat de Terrassa. El bisbat de Terrassa fou creat a partir de la divisió del bisbat de Barcelona, l'any 2004, com ja havia passat l'any 450 al fundar-se el Bisbat d'Ègara. El primer bisbe i l'actual és Mons. Josep Àngel Saiz Meneses.

El bisbat de Terrassa té 1017003 habitants, 120 parròquies, 171 capellans, 24 comunitats de religiosos i 88 de religioses. Desprès del bisbat de Barcelona és la demarcació de l'església catòlica més gran de Catalunya.

 Portalada de la catedral de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

Atri de la catedral de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

L'any 2004 el Vaticà va crear el nou bisbat de Terrassa, com a segregació del bisbat de Barcelona i com ja va succeir l'any 450 amb el Bisbat d'Ègara, calia decidir la ubicació de la catedral. Es va decidir que la basílica del Sant Esperit de Terrassa seria la nova catedral. 

Així es recuperà l'antic Bisbat d'Ègara (450 dC - 714 dC) que tenia la seu a les esglésies de Sant Pere, però aquesta vegada amb el nom de bisbat de Terrassa.
 
PALAU EPISCOPAL DE TERRASSA  

El Palau Episcopal del bisbat de Terrassa, també anomenat edifici de la Cúria Diocesana, està situat al carrer de Vinyals núm 49. Obra de l'arquitecte Jan Baca i Pericot. És un edifici de vuit plantes, quatre d'elles soterrades i amb una superfície edificada de 5.162 m2. L'edifici fou construït per Baldó i ass constructora, empresa terrassenca amb seu al carrer de Gutenberg. Les obres van durar 23 mesos i van finalitzar l'any 2010. L'empresa terrassenca Emtek instal·lacions i manteniments va realitzar la instal·lació de: Electricitat, Aigua, climatització, telecomunicacions, ventilació, contra incendis i sistemes de seguretat. El Palau Episcopal va ser construït en el terreny cedit per la Fundació Busquets i va tenir un cost de construcció de sis milions d'euros.

Palau Episcopal de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

El dissabte 11 de desembre de 2010 s'inaugurà la nova cúria del bisbat de Terrassa. L'acte d'inauguració fou presidit pel nunci Renzo Fratini, el president en funcions de la Generalitat de Catalunya José Montilla, el bisbe de Terrassa Josep Àngel Saiz Meneses, el cardenal Lluís Martínez Sistach, l'arquebisbe emèrit de Barcelona Ricard Maria Carles i l'alcalde de Terrassa Pere Navarro i Morera.

Coincidint amb la inauguració del Palau Episcopal del bisbat de Terrassa es va fer públic el nomenament dels primers vicaris episcopals de la diòcesi del b de Terrassa i la nova organització territorial de la diòcesi en tres zones pastorals: Vallès Occidental, Vallès Oriental i Collserola.

 Palau Episcopal de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.
 
 BISBAT D'ÈGARA 450 dc -714 dc

La Seu d'Ègara és un conjunt monumental religiós format per tres esglésies, Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, situat damunt d'un terreny alçat a la confluència dels torrents de Vallparadís i Monner i a l'Antic barri de Sant Pere de Terrassa. El Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere o La Seu d'Ègara és un exemple únic de l'arquitectura religiosa que conserva elements arquitectònics de diferents èpoques: dels primers segles del cristianisme, de la Hispània romana, de l'època que va ser seu episcopal durant el període visigòtic, de l'època medieval i de l'art romànic.
El complex religiós ha tingut activitat ininterrompuda des del segle IV fins el dia d'avui i pot considerar-se un conjunt monumental únic a Europa.

Seu d'Ègara, Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria. 
Foto, AF Jordi Plana.

El bisbat d'Ègara fou una demarcació episcopal de l'església cristiana a Catalunya a l'alta edat mitjana, un territori de la Catalunya romana que correspon avui dia a la ciutat de Terrassa.

En els terrenys que avui ocupa el Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere, existeixen vestigis d'algun tipus d'assentament paleocristià anterior al segle V. El Bisbat d'Ègara fou fundat l'any 450, en esdevenir-se la ciutat d'Ègara Seu Episcopal  va ser necessari dotar-la d'una catedral. El testimoni arqueològic d'una primitiva basílica d'una sola nau el trobem sota l'església de Santa Maria i a l'exterior d'aquesta encara podem trobar la base d'algun dels seus murs, la segona catedral hauria estat construïda al final del segle VI i seria la que albergaria el el Concili Egarenc el mes de gener de l'any 615

Reconstrucció de l'antiga Catedral del Bisbat d'Ègara. s V i VI.
Dibuix Francesc Riart. Museu de Terrassa.
 
GL 41º 33' 31,42'' N - 2º 00' 28,53'' E. TERRASSA  
   
TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE


Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim 
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011