A partir de la segona meitat del segle XIX, la ciutat de Terrassa és converteix en una de les ciutats capdavanteres de la revolució industrial de Catalunya. Aquesta revolució centrada en el sector tèxtil i dins d'aquest la indústria llanera, podríem dir que té quatre potes:
- La primera pota en la que es sustenta el tèxtil terrassenc és l'existència d'una indústria artesanal bastant potent anterior a la segona meitat del segle XIX
- La segona va ser la utilització de les màquines de vapor per fer funcionar la maquinària tèxtil.
- La tercera, va ser la disponibilitat de nous cabals d'aigua gràcies a la constitució de la Mina Pública d'Aigües de la Vila de Terrassa, l'any 1842, (ja no calia ubicar les fàbriques al costat dels rius).
- La quarta pota de la ràpida expansió de la indústria tèxtil terrassenca va ser l'arribada del ferrocarril l'any 1856, que va facilitar l'arribada de nous treballadors d'altres llocs de fora de Terrassa i de fora de Catalunya. El ferrocarril també va facilitar l'arribada de maquinària, matèries primeres, alhora que també facilitava la sortida dels productes manufacturats.
Una d'aquestes grans fàbriques anomenades vapors, per la màquina de vapor (burra) que aportava l'energia mecànica per moure la maquinaria, va ser el Vapor Albiñana i Ribas.
Avui passejarem entre les setze naus de la Fàbrica Albiñana que han arribat fins els nostres dies, aquestes naus ocupen de forma completa tres illes de cases i dues illes de forma incompleta. Les Illes estan formades d'oest a est pels carrers: de Cervantes, Montserrat i Sant Valentí i de nord a sud els carrers del Pantà, Sant Gaietà i Mare de Déu dels Àngels.
Vista de l'edifici més antic 1893. Foto, AF Jordi Plana.
Vista aèria de les naus de la Fàbrica Albiñana. Font Google Earth.
La Fàbrica Albiñana o "Vapor" Albiñana està format per un conjunt de naus de planta rectangular i coberta de teula àrab a dues aigües. L'edifici principal va ser bastit per l'arquitecte municipal Lluïs Muncunill i Parellada, l'any 1893, és un edifici de planta rectangular amb quatre façanes.
Façana de l'edifici principal que dona al carrer de Cervantes.
Foto, AF Jordi Plana.
L'edifici principal té tres plantes i com ja hem comentat és el més antic, en totes les façanes es repeteix el mateix esquema de composició, el predomini del buit sobre el mur. La primera planta presenta una sèries d'obertures que corresponen a finestres de grans dimensions en arcs rebaixats, tancades per un envidriat de quaranta vidres quadrats per finestra.
Façana de l'edifici principal que dona al carrer de la Mare de Déu
dels Àngels. Foto, AF Jordi Plana.
Una línia d'imposta motllurada marca la separació entre la façana de la planta baixa l el primer pis. Una reixa de perfils de ferro i malla metàl·lica protegeix els vidres de les finestres, les façanes són d'obra vista i en el procés de restauració es va retirar l'arrebossat.
Naus de la Fàbrica Albiñana. Carrer Sant Gaietà. Foto, AF Jordi Plana.
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011
Detall de la doble cornisa motllurada situada al primer i segon pis.
Foto, AF Jordi Plana.
El primer pis presenta una composició similar a la planta baixa, amb les obertures alineades verticalment amb les de la planta baixa. Aquest primer pis presenta una cornisa amb voladís, fet bastant inusual, per sobre d'aquesta la línia d'imposta que separa el primer pis del segon, remarcant el forjat.
Façana del carrer Sant Gaietà de l'edifici principal, tot seguit les
naus d'una planta. Foto, AF Jordi Plana.
El segon pis presenta obertures més petites, sense reixes, en arc rebaixat i alineades verticalment amb les finestres del primer pis i de la planta baixa. La façana està coronada per una cornisa motllurada i amb voladís. Tota la façana és d'obra vista. L'edifici presenta dos capcers triangulars, un a la façana del carrer Mare de Déu dels Àngels i l'altre a la façana del carrer de Sant Gaietà.
Per sobre del segon pis s'observa el capcer triangular de la
façana del carrer Sant Gaietà. Foto, AF Jordi Plana.
La fàbrica va ser ampliada successivament els anys 1899, 1900 i 1907 per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada que havia construït la nau principal l'any 1893. Durant aquests anys es van construir naus rectangulars d'una planta col·locades paral·lelament de dos en dos i deixant un passadís central anomenat barri, al que s'accedeix des del carrer per una porta gran de ferro.
Porta d'accés a un dels barris de la Fàbrica Albiñana, a dreta i esquerra
d'aquesta observem les dues naus de planta rectangular.
Foto, AF Jordi Plana.
Passada la porta metàl·lica un petit carrer amb voreres a dreta i esquerra separa dues naus de planta baixa i amb grans finestrals rectangulars amb reixes de malla metàl·lica, algunes portes permeten l'accés a les naus passadissos del barri. Carrer Sant Gaietà, núm 63.
Imatge de l'interior d'un dels barris de la fàbrica Albiñana.
Foto, AF Jordi Plana.
Al costat de la porta del núm 63 del carrer de Sant Gaietà trobem la nau de la dreta del passadís (barri) de la foto anterior. Aquesta nau presenta l'estructura típica de les naus d'una planta de la Fàbrica Albiñana.
Aquesta nau d'una sola planta, té l'accés per la porta del núm 63 del carrer Sant Gaietà, presenta quatre façanes, dues d'elles amb capcers triangulars, la del carrer Sant Gaietà i la del carrer de la Mare de Déu dels Àngels, i les altres dues, una és la façana dreta del barri del núm 63 del carrer sant Gaietà i la darrera és la façana del carrer Montserrat. La façana del carrer Sant Gaietà presenta 4 obertures en arc rebaixat, de grans dimensions, disposades de forma simètrica, les dues més grans en posició central, aquestes amb vidrieres de 36 vidres quadrats i les dues més petites a dreta i esquerra de les més grans, aquestes amb vidrieres de 27 vidres quadrats. Tota la façana és d'obra vista, maons plans imitant carreus emmarquen les obertures de la façana mitjançant un relleu geomètric. El capcer triangular està coronat per una cornisa formada per tres parts, una cornisa motllurada molt ampla i a sobre una sanefa d'obra vista rematada per una altra cornisa més prima i de poc voladís. Les finestres tenen reixes formades per una estructura de perfils de ferro sobre els que hi ha una malla metàl·lica.
La mateixa nau del barri del carrer Sant Gaietà núm 63, però aquí estem davant de la façana del carrer de la Mare de Déu dels Àngels i la façana del carrer de Montserrat que fan cantonada. Aquesta façana del carrer de la Mare de Déu dels Àngels presenta la mateixa simetria que la del carrer Sant Gaietà però és molt més senzilla, no té els maons plans que imitaven carreus envoltant les finestres, per contra la cornisa, que emmarca el capcer triangular, conserva l'arrebossat i es veu com una sola peça a diferència de la del carrer Sant Gaietà que sembla formada per tres peces. Com la resta de façanes, les obres de rehabilitació de les naus van eliminar l'arrebossat molt deteriorat. En aquesta façana observem que una de les finestres ha estat retallada, només s'ha deixat l'arc i la meitat de l'obertura, i la resta forma part d'una porta de garatge que s'ha obert a la façana.
Imatge de la nau situada a la dreta de la porta d'accés a un dels
barris de la Fàbrica Albinyana. Foto, AF Jordi Plana.
Aquesta nau d'una sola planta, té l'accés per la porta del núm 63 del carrer Sant Gaietà, presenta quatre façanes, dues d'elles amb capcers triangulars, la del carrer Sant Gaietà i la del carrer de la Mare de Déu dels Àngels, i les altres dues, una és la façana dreta del barri del núm 63 del carrer sant Gaietà i la darrera és la façana del carrer Montserrat. La façana del carrer Sant Gaietà presenta 4 obertures en arc rebaixat, de grans dimensions, disposades de forma simètrica, les dues més grans en posició central, aquestes amb vidrieres de 36 vidres quadrats i les dues més petites a dreta i esquerra de les més grans, aquestes amb vidrieres de 27 vidres quadrats. Tota la façana és d'obra vista, maons plans imitant carreus emmarquen les obertures de la façana mitjançant un relleu geomètric. El capcer triangular està coronat per una cornisa formada per tres parts, una cornisa motllurada molt ampla i a sobre una sanefa d'obra vista rematada per una altra cornisa més prima i de poc voladís. Les finestres tenen reixes formades per una estructura de perfils de ferro sobre els que hi ha una malla metàl·lica.
Façana de la mateixa nau però vista des del carrer de la Mare de
Déu dels Àngels, al costat porta del mateix barri.
Foto AF, Jordi Plana.
Façana del carrer de Montserrat de la mateixa nau.
Foto, AF Jordi Plana.
Al carrer Sant Gaietà, hi havia una fàbrica de farines, l'edifici d'aquesta construït l'any 1882 per Josep Barba va ser venut per Barba a la societat Albiñana, Ribas i Cia. L'any 1891, la societat va decidir afegir un pis a l'edifici de la Farinera, en els anys que varen seguir es van fer noves ampliacions fins l'any 1910 en que va quedar construït el complex fabril conegut com la Fàbrica Albiñana i Ribas.
La fàbrica Albiñana és un conjunt d'edificis protegits com a bé d'interès local. Identificador IPAC, 28207. Estil arquitectònic: Obra popular. Construïts per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada durant els anys: 1893, 1889, 1900 i 1907.
Cal comentar que algunes de les naus de la fàbrica Albiñana varen ser enderrocades, un exemple és el monument fet amb aquestes columnes de l'edifici central de la desapareguda Caixa Terrassa, situat a la Rambla d'Ègara, avui dia BBVA.
Cal comentar que algunes de les naus de la fàbrica Albiñana varen ser enderrocades, un exemple és el monument fet amb aquestes columnes de l'edifici central de la desapareguda Caixa Terrassa, situat a la Rambla d'Ègara, avui dia BBVA.
Monument fet amb les columnes de ferro d'una de les naus
enderrocades de la Fàbrica Albiñana. Foto, AF Jordi Plana.
GL 41º 34' 04'' N - 2º 00' 32'' E. TERRASSA
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada