Una
de les construccions significatives de l'Escola Pia és el refugi
antiaeri. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) s'emprà per
primer cop l'estratègia de bombardejar ciutats obertes, sense protecció,
amb l'objectiu de destruir infraestructures civils i militars, i
colpejar la moral de la rereguarda. Terrassa no escapava del perill
d'atacs aeris per part de l'aviació franquista i aquesta circumstància
va obligar a organitzar la defensa passiva, que fou l'encarregada, entre
d'altres, de construir refugis antiaeris per a la població civil. Un
d'aquests refugis es va planificar sota l'anomenat Turó de l'Argila, amb
entrada i sortida pels carrers de l'Era i Vallhonrat, i rebia el
distintiu de Refugi número 3.
Les
obres d'aquest refugi s'iniciaren l'abril de 1938 i van tenir una
durada d'uns vuit mesos. Es tractava d'una galeria que travessava per
sota els jardins dels escolapis, i disposava d'un pas addicional que
unia el refugi amb el Casal Busquets. La galeria es va projectar per
encabir unes 1280 persones, ocupava un espai de 80 metres de llarg, 8
metres d'ample i uns 4 metres d'alçària, i fou revestit de maó tant en
les parets com pel que fa la volta. (informació obtinguda del plafó
situat al pati de l'Escola Pia).
Entrada al refugi pel carrer Vallhonrat. Font plafó informatiu situat al
pati de l'Escola Pia.
El
projecte constructiu inicial fou elaborat l'abril de 1937 per Lluís
Sapés i Melcior Vinyals, enginyer i arquitecte municipals
respectivament.
Jordi Plana i Nieto. (IMG 10301, 26/06/2024)
%2010.16.08.png)
com les voltes estan obrades amb maons i ciment. A la part final s'hi obre una petita estança, que seria el refugi pròpiament dit, d'aquesta sala només en resten uns 20 metres quadrats, que estan destinats avui dia a magatzem del mercat de la Independència. Font Revista Terme 23, 2008. Els refugis antiaeris de la Guerra Civil espanyola a Terrassa, pàg 138, 139 i 140. Autors: Jaume Díaz Ortells, Joan Piera Sancerni i Jordi Ramos Ruiz.
%2010.23.21.png)
Durant la Guerra Civil espanyola, es varen començar a fer 6 refugis antiaeris, dels quals es conserven tres, el núm 1, sota el Mercat Municipal de la Independència, el núm 3, amb entrada pels jardins de l'Escola Pia i el refugi núm 10, avui dia amb entrada és per dins del convent de les monges Josefines, al carrer del Concili Egarenc, núm 4.
El motiu de la construcció d'aquests refugis va ser la col·lectivització d'algunes empreses terrassenques durant la Guerra Civil espanyola, empreses que varen ser reconvertides per tal de fabricar armament per a la República. Una d'aquestes empreses va ser LA ELECTRA INDUSTRIAL.
Durant
la II República, La Electra Industrial SA entra en un període de
conflictivitat laboral i de recessió. L'any 1936 s'inicia un litigi
entre treballadors del sector del metall i els empresaris, per la
instauració el 7 de març de la setmana laboral de 44 hores, pel govern
del Front d'Esquerres. La confrontació entre les dues parts va produir
un descens de la producció, per tal de superar aquesta situació,
l'empresa és col·lectivitzada l'any 1937, rebent el nom d'Electra EC i
la seva producció es dedica a la indústria de guerra: blindatge de
camions i de tanquetes, mecanització de granades, espoletes, petites
peces d'arma automàtica i durant aquest període de temps construeixen
200 motors elèctrics.
Detall de la façana del carrer del Pantà de "La Electra Industrial SA"
Foto, AF Jordi Plana.
Treballadors de L'Electra Industrial. Font AMAT (Col·lecció AEG)
Autor desconegut
Atenent a una carta dirigida per la direcció de La Electra EC al Ministerio de defensa nacional, per aquells dies de l'any 1938, l'empresa amb 171 treballadors produïa setmanalment 2000 granades del 10'5 de llarg i 1000 del 7'62.
TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada