Total de visualitzacions de pàgina:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Obra popular. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Obra popular. Mostrar tots els missatges

dissabte, 3 de gener del 2026

FONT DEL PARC DE SANT JORDI

La font situada al Parc de Sant Jordi, presenta una composició en semicercle amb la font situada en posició central. Dos graons amb la vora de maons donen accés a la font i a banda i banda de la font un banc de pedra sobre un sòcol de maons completen la font. La font està emmarcada per un rectangle de pedra damunt la pica semicircular, per sobre una pedra rectangular servia de base a una estàtua de Sant Jordi, aquesta és una còpia (realitzada a Itàlia l'any 1915) d'una escultura de Donatello, encomanada per Josep Freixa i Argemí, propietari de la Masia Freixa i dels seus jardins, d'inspiració anglesa, dissenyats per Rafael Benet i Vancells (actual Parc de Sant Jordi, des de l'any 1958).

Detall de la font del Parc de Sant Jordi. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG 1037 - 18/01/2016)

Aprofitant la Festa Major de Terrassa de 1958, durant els mandats de l'alcalde de Terrassa Josep Clapés i Targarona ( 04/07/1953 - 05/03/1964), els jardins de la Masia Freixa s'obren als Terrassencs amb el nom de Parc de Sant Jordi. 

El nom de Parc de Sant Jordi és motivat per l'estàtua de Sant Jordi situada damunt la font. En la darrera remodelació del parc, aquesta estàtua fou situada a la plaça posterior de la Masia Freixa.

Detall de l'estàtua de Sant Jordi. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG 1033 - 18/01/2016)

Fonts consultades

Blog d'en Jordi Plana i Nieto (passejant per Terrassa)

GL

41º 33' 47,98'' N - 2º 00' 14,23'' E

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011

diumenge, 28 de desembre del 2025

CASES PERE COMERMA

 CASA PERE COMERMA I

Aquestes dues cases situades al Carrer del Nord, núm 59 i núm 61, són dues cases bessones, però amb les portes d'accés en posicions diferents, una a la dreta de la seva façana i l'altra a l'esquerra. Corresponen a habitatges unifamiliars situats entre mitgeres.

La façana de la planta baixa de les dues cases presenta una finestra i una porta, les dues de grans dimensions i en arcs rebaixats amb els escaires plans. La façana té una línia d'imposta que separa la planta baixa de la primera planta, la línia d'imposta, d'argila cuita i pintada de color vermell, té una decoració en forma de dents de serra.

Detall de les cases Comerma bessones, ubicades al carrer del Nord

de Terrassa, núm 59 i núm 61. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG 1046 - 13/03/2016)

Les dues cases que a nivell d'estil arquitectònic és classifiquen com a obra popular, estan incloses en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Bé inventariat, identificador: IPAC, 28068.

GL 
 
41º 34' 0,66'' N - 2º 0' 48,07'' E. TERRASSA 

 CASA PERE COMERMA II

El núm 65 del carrer del Nord que correspon a la Casa Comerma II. És un edifici entre mitgeres situat entre les cases Pere Comerma III a l'esquerra i la Casa Puigarnau a la dreta. La casa consta de planta baixa i dos pisos i com les altres tres cases Comerma, ha estat recentment rehabilitada. L'edifici presenta una façana de composició simètrica, arrebossada i plana.

La casa va ser bastida per el mestre d'obres terrassenc Jaume Comerma i Torrella l'any 1871. La casa va ser concebuda com un habitatge unifamiliar, però l'any 1904 el seu propietari la va destinar a magatzem industrial donada la seva bona ubicació, el carrer del Nord, camí de pas de molts comercials del sector tèxtil que venien de molts llocs de Catalunya, Espanya i fins i tot d'altres països europeus gràcies al ferrocarril, que tenia l'estació de Terrassa al capdamunt del carrer del Nord. Primer va ser magatzem industrial de la fàbrica Domingo i Aurell i dos anys més tard de la fàbrica José Domingo e hijo.

Detall de la façana de la Casa Comerma II, entre la Casa Comerma III

núm 63 (esquerra de la imatge) i la Casa Puigarnau núm 67 (dreta de

la imatge). Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 1044 - 13/03/2016)

La Casa Pere Comerma II, és un bé inventariat, que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Identificador: IPAC, 28110.

 
GL 
 
41º 34' 1,38'' N - 2º 00' 48,28'' E. TERRASSA

CASA PERE COMERMA III

Just al costat de la Casa Pere Comerma I, núm 61 del carrer del Nord, compartint mitgera trobem la Casa Pere Comerma III, situada al núm 63 del carrer del Nord. La Casa Comerma III és un edifici entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes.
L'edifici és de planta rectangular, amb una amplària de façana que duplica la façana de les dues cases Comerma I. Presenta una teulada a dues aigües de teula àrab i un pati al darrera de la casa compartit amb les cases Comerma I. La façana és plana, de composició simètrica i d'arrebossat i amb alguns elements ornamentals neoclàssics que sobresurten del pla de la façana. Presenta un color gris bastant trist.
 
 
Detall de la façana de la Casa Pere Comerma III. Foto, AF Jordi
Plana i Nieto. (IMG 1040 - 13/03/2016)
 
A la façana de les golfes hi ha tres finestres rectangulars emmarcades en pedra. L'edifici està coronat per una cornisa decorada amb òculs i elements florals. L'edifici disposava d'una barana amb balustres situada sobre la cornisa, però amb la darrera rehabilitació de l'edifici va ser eliminada, juntament amb un possible terrat que no surt en les imatges per satèl·lit.
 
La Casa Pere Comerma III (estil arquitectònic: Eclecticisme), està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Bé inventariat, identificador: IPAC, 28111.

Fonts consultades:
- Arxiu Comarcal de Terrassa
- Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
- Terrassa abans de Muncunill: Arquitectura de Joan Carpinell, Jaume Comerma i Miquel Curet. Autors Guillem Fernàndez Gonzàlez i Miquel àngel Fumanal Pagès. Revista TERME 24, 2009 (pàg 143 - pàg 153)
- Blog Passejant per Terrassa (Jordi Plana i Nieto)
- Viquipèdia

GL 
 
41º 34' 1,05'' N - 2º 00' 48,21'' E. TERRASSA
 
 
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011


dimecres, 3 de desembre del 2025

MAS DE LA CASTLANIA O TORRE DE LA CASTLANIA

El Mas de la Castlania, és una masia situada a la dreta del torrent de Vallparadís, també es coneix com la Torre de la Castlania o la Casa Canela. Està ubicada al carrer Serrano, núm 37 de Terrassa, integrada en el casc urbà de la ciutat. És una dels edificis més antics de Terrassa, el seu origen es remunta a l'època medieval, fou construït entre 1319 i 1323 per Blanca de Centelles i de Terrassa com a residència dels seus procuradors.

Blanca de Centelles, fixarà la seva residència al Castell Cartoixa de Vallparadís, a uns pocs centenars de metres del Mas de la Castlania.

El castell cartoixa de Vallparadís és una antiga fortificació situada vora el torrent de Vallparadís. La primera referència d'una fortificació la trobem en un document del 1110. Segons aquest document, Berenguer de Sanlà i la seva esposa Ermessendis compren unes terres al comte de Barcelona Ramon Berenguer III, amb l'objectiu de construir-hi la seva residència. La família adoptarà el cognom de Terrassa. L'any 1273, Blanca de Centelles, filla de Saurina de Terrassa i de Bernat de Centelles s'instal·là al castell amb la seva mare. L'any 1304 Blanca es va casar amb Guillem de Galceran de Cabrenys ?, desprès de la mort del seu marit Blanca tornà al castell de Vallparadís, la seva casa pairal.

Font de la foto, Pobles de Catalunya, autor de la foto: Rafael Morante.

Castlania: conjunt de bens o drets que depenen d'un castell i que han de permetre el seu sosteniment  (en aquest cas, el Castell Cartoixa de Vallparadís).

Amb el pas del temps el Mas de la Castlania perd la seva funció i es converteix en una masoveria. En els segles posteriors era coneguda com la Torre d'en Bru i, en el segle XIX com a Cal Canela per ser els seus propietaris la família Canela. (Joaquim Verdaguer i Caballé).

L'edifici actual es troba molt malmès i en un estat de conservació deplorable. L'estat de deteriorament s'inicia en un incendi el 5 d'octubre de 1885 i segueix fins els nostres dies de forma continuada.

El Mas de la Castlania ha experimentat amb el pas dels segles, una sèrie de transformacions que han deixat el mas de forma lamentable, tot i ésser una de les construccions més antigues de Terrassa, relacionades amb el topònim de la ciutat.

Detall del Mas de la Castlania, dibuix de Mateu Avellaneda, en el

que mostra una recreació del mas.

Detall del Mas de la Castlania (final segle XIX, any 1885). Foto, AF

Baltasar Ragon - AMAT

L'edifici actual presenta tres elements arquitectònics de l'antiga masoveria de la castlania: una finestra gòtica (de les tres inicials), la porta d'accés al mas i les parets d'una galeria situada a la dreta de la porta d'accés.

Detall de la finestra gòtica situada per sobre de la porta d'accés al Mas

Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10686 - 02/12/2025)

El finestral gòtic destaca per el seu arc conopial decorat amb uns dracs que lluiten contra d'altres animals. Cal recordar que el mas havia tingut tres finestrals decorats com el de la finestra que ha resistit al pas del temps.

Per sota d'aquest finestral hi ha la porta d'accés al mas de la Castlania, aquesta presenta un portal adovellat de mig punt. Entre el portal i la finestra gòtica trobem tres pedres esculpides: la central representa Sant Miquel, la de la dreta ens diu que estem en terra de molins  i, la de l'esquerra hi ha una dona que té en una ma un jou i a l'altra un calderó. Aquesta figura representa a Blanca de Centelles.

Detall de la portalada del Mas de la Castlania (1885). Foto AF
Baltasar Ragon - AMAT
 
Detall de la façana i la galeria de la dreta del Mas de la Castlania.
Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10687 - 02/12/2025)
 
El creixement urbà de la ciutat va modificar i transformar la masia i va convertir-ne el cos principal en un habitatge entre mitgeres. Tot i així, se n'han conservat diversos elements originals. La planta real de la masia no es coneix, ja que queda emmascarada per les construccions veïnes.
Consta de planta baixa, primer pis i golfes. Planta baixa amb entrada i escala d'accés al primer pis, al fons. Originalment hi havia una porta.
A la dreta de l'entrada, algunes dependències relacionades amb l'activitat vitícola (cups,...). A la part posterior hi ha el celler que comunica amb l'actual garatge.
Al primer pis, pujant a ma esquerra, hi havia la cuina i el menjador, actualment del tot rehabilitats.
Terrassa i cos lateral esquerra de dues plantes per a usos industrials (sabó moll, teixits,...).
S'accedeix a les golfes per la terrassa.
Es conserva el portal i el pati interior. (Font: Les Masies de Terrassa - Catàlegs del Museu - Ajuntament de Terrassa - Mas de la Castlania - pàg 26) 
 
El mas formava part de la quadra de Vallparadís. Està protegit com a Bé cultural d'interès local, per tant forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
 
Fonts consultades:
Viquipèdia 
Masies de Terrassa (Catàlegs del Museu - Ajuntament de Terrassa)
 
FITXA
 
NOM ............................................................. Mas de la Castlania
 
NOM ............................................................. Torre de la Castlania
 
NOM ............................................................. Casa Canela
 
UBICACIÓ .................................................... Carrer Serrano núm 37
                                                                        Formava part de la Quadra de Vallpardís
 
POBLACIÓ ................................................... Terrassa
 
ANY DE CONSTRUCCIÓ ............................. 1319 -1323
 
ESTIL ARQUITECTÒNIC INICIA .................. Gòtic
 
ESTIL ARQUITECTÒNIC ACTUAL ............... Obra popular 
 
ÚS INICIAL ..................................................... Residència procuradors de la castlania del castell
                                                                          de Vallparadís.
PROPIETARIS ................................................ Blanca de Centelles
 
PROPIETARIS ................................................ Família Canela
 
PROTECCIÓ ................................................... Bé cultural d'interès local
 
INVENTARI ...................................................... Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
 
IDENTIFICACIÓ IPAC ...................................... 28095

 

GL
 
41º 33' 35'' N - 2º 01' 08'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
 
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011
 

dissabte, 22 de novembre del 2025

ERMITA DE SANT JOSEP DE LA MASIA TORRE DE MOSSÈN HOMS

ERMITA DEL SAGRAT COR O DE SANT JOSEP

L'ermita de Sant Josep, és una construcció de petites dimensions, presenta una planta rectangular amb una única nau. L'ermita de Sant Josep estava al servei de la Masia Torre de Mossèn Homs. La primera missa es va celebrar el 6 de febrer de 1537, quan la masia era propietat de Mossèn Jaume Doms (el mot Mossèn, feia referència a ciutadà honrat).

Detall de la façana principal (orientada a ponent), en l'actualitat.

Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10676 - 20/11/2025)

L'ermita del Sagrat Cor o de Sant Josep, ha estat molt modificada, l'any 1957 fou restaurada i es varen perdre alguns dels elements principals, entre ells el porxo situat a l'entrada de la façana principal, aquest presentava una teulada de dues vessants.

Detall de la façana principal de l'ermita, abans del 1957.

Font de la foto, AMAT

Si observem la fotografia anterior podem observar vestigis de la teulada del porxo, paral·lela a la teulada de l'ermita.

Durant la dècada de 1940 es reconstrueix l'ermita, i és utilitzada per les monges que viuen a la Masia Torre de Mossèn Homs. L'ermita experimenta un ràpid deteriorament i el 1957 es rehabilitada.

Detall de les façanes de ponent i nord. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.
(IMG 10675 - 20/11/2025)
 
La façana principal presenta un campanar d'espadanya, tot i que la campana ha estat retirada (en la darrera restauració de 1987, coincidint amb la creació de l'Escola d'Hoteleria i Turisme del Vallès, ubicada a La Torre Mossèn Homs), i substituïda per una creu cristiana. La campana havia estat col·locada i beneïda el 16 de juny de 1957, actuant de padrins: Francisca Artigues, Josep Mª Artigues i Mercè Pujol, per aquest motiu la campana portava els noms de Mercedes, José i Francisca (1957). La porta és rectangular amb brancals i llinda de pedra. Damunt de la porta observem un òcul que dóna llum a la nau. La façana està coronada per una cornisa, aquesta presenta quatre línies de teules i maons alternades.

La façana nord presenta una escala per accedir a una porta lateral en arc de mig punt enreixada.
Detall del campanar (sense la campana), l'òcul  i la cornisa de la façana principal
Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10677 - 20/11/2025)
 
La façana de migdia és plana i no presenta cap obertura.
 
Detall de les façanes de ponent i migdia. Foto AF Jordi Plana i Nieto.
(IMG 10678 - 20/11/2025)
 
HISTÒRIA
 
Ermita del Sagrat Cor o de Sant Josep
 
 
Construcció segle XVI
 
Primera missa 6 de febrer de 1537
 
Obra popular
 
Fou reconstruïda durant la dècada de 1940
 
Fou rehabilitada l'any 1957
 
La nova campana fou beneïda el 16 de juny de 1957 durant la Festa de la Reconciliació de l'Ermita de Sant Josep
 
L'any 1987 es torna a restaurar.
 
Actualment s'obre al culte durant les romeries de la "Hermandad Divina Pastora" i per Sant Josep la "Hermandad de Abrucena de Terrassa.
 
 
Font consultada
 
 
 
GL
 
41º 34' 58.83'' N - 2º 02' 20.77'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
 
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011
 

divendres, 21 de novembre del 2025

TORRE DE MOSSÈN HOMS

La Torre de Mossèn Homs, és una masia situada al nord-est de Terrassa, carretera C-1415a de Terrassa a Castellar del Vallès, km 18,8. ( a tocar del barri de Sant Llorenç de Terrassa). La masia fou construïda durant el segle XVII. Els seus propietaris no la van habitar mai, l'explotació agrícola depenia de les famílies de masovers que se'n ocupaven.

La masia, tal com la coneixem avui dia, fou construïda adossada a una torre de defensa o de vigilància entre Terrassa, Sabadell i Sant Quirze del Vallès. D'aquesta torre encara trobem vestigis, documentada l'any 993, a la dreta de la façana principal de la Masia, es poden observar petites finestres quadrades (per vigilar) i espitlleres per disparar fletxes. El nom de la Masia, Mossèn Homs fa referència a Mossèn Jaume Doms (ciutadà honrat), propietari d'aquesta durant el segle XVI.

Actualment la Masia ofereix serveis educatius: Escola d'Hoteleria i Turisme del Vallès (Tècnic/a en serveis en restauració), Escola d'Hoteleria i Turisme del Vallès (Tècnic/a superior de productes alimentaris), Escola d'Hoteleria i Turisme del Vallès (Tècnic/a en forneria, pastisseria i confiteria). Institut Cavall Bernat (La Castellassa s/n, 08227 Terrassa, Tel 937851143), Torre Mossèn Homs (Carretera de Castellar, Km 19, 08227 Terrassa, Tel 937862525)


Detall de la masia Torre de Mossèn Homs.

Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10663 - 20/11/2025)

 

Detall de la Masia de Mossèn Homs. Foto, Josep Escoda Molina. Font AMAT
 
Tot seguit podem observar els vestigis d'aquesta primigènia torre de defensa, al voltant de la que es va construir la masia a partir del segle XIII, per Pere Banyeres, seguint els models de les masies fortificades de l'època.

Detall de les espitlleres de l'antiga torre de defensa, incorporada a la Masia, i  situada a la dreta de la façana
principal. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10664 - 20/11/2025)
 
Detall de les espitlleres de l'antiga torre de defensa, situades a la base inferior de la façana est de la Masia de
la Torre de Mossèn Homs de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10681 - 20/11/2025)
 
Durant el mandat de l'Alcalde de Terrassa, Manuel Royes i Vila (20/04/1979 - 12/04/2002), la Masia fou restaurada i convertida en escola d'hoteleria. La façana de la Masia fou guardonada per la millora de la Ciutat l'any 1990.
 
Detall de la placa de reconeixement de l'Ajuntament de Terrassa com a millor façana de l'any 1990.
Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10668 - 20/11/2025)
 
La masia Torre de Mossèn Homs, és un edifici de grans dimensions de planta rectangular, consta de planta baixa i dos pisos, i teulada a dues vessants. La façana principal (orientada a migdia) presenta una composició bastant simètrica (primer i segon pis). 
 
Detall de la façana principal. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.
(IMG 10660 - 20/11/2025)
 
A l'esquerra de la façana hi ha la porta d'accés d'arc de mig punt adovellada, aquesta conserva l'estructura original. A la dreta de la façana hi ha una finestra rectangular, enreixada i ampit de pedra artificial, també s'observen restes de l'antiga torre defensiva: espitlleres i petites obertures rectangulars. La façana de paredat fou arrebossada en ser-ne restaurada.
 
Detall de la porta d'accés. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.
(IMG 10657 - 20/11/2025)
 
Detall de cinc espitlleres de l'antiga torre de defensa (dreta de la façana
de la planta baixa. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10664 - 20/11/2025)
 
La façana del primer pis (orientada a migdia), presenta tres finestres rectangulars amb brancals i llindes de pedra natural i ampits motllurats de pedra natural. Entre la primera i segona finestra de l'esquerra de la façana de migdia, hi ha un rellotge de Sol.
 
Detall de les tres finestres del primer (façana de migdia). Foto, AF
Jordi Plana i Nieto. (IMG 10661 - 20/11/2025)
 
Detall d'una finestra del primer pis (façana de migdia). Foto, AF
Jordi Plana i Nieto. (IMG 10666 - 20/11/2025)
 
Detall del rellotge de Sol (façana de migdia). Foto, AF Jordi Plana i
Nieto. (IMG 10659 - 20/11/2025)
 
La façana del segon pis, també arrebossada, presenta tres finestres més petites amb brancals, llindes i ampits, que tenen la mateixa composició que les del primer pis. La façana està coronada per una cornisa en voladís i quatre línies de maons i teules, que alternen perfils semicirculars i rectangulars.
 
Detall de les finestres del segon pis (façana de migdia). Foto, AF
Jordi Plana i Nieto. (IMG 10662 - 20/11/2025)
 
Detall d'una finestra del segon pis i de la cornisa (façana de migdia)
Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10658 - 20/11/2025)
 
La planta baixa alberga la cuina, el rebedor i el menjador del restaurant de l'Escola d'Hoteleria i Turisme del Vallès (Terrassa).
 
CARACTERÍSTIQUES DEL CICLE FORMATIU DE L'ESCOLA
 
Denominació: Serveis en restauració.
Nivell: Formació Professional de Grau Mitjà
Duració del circle formatiu: 2000 hores
Titulació: Títol de tècnic/a en serveis de restauració
Treballs:
Cambrer/a de bar cafeteria o restaurant
Bartender
Cap de rang
Empleat/da d'economat
Ajudant/a de somelier
Auxiliars de serveis en mitjans de transport
On treballaràs?
Hotels
Restaurants
Bars i cafeteries
Empreses de menjar preparats
Empreses de càtering
 
De la planta baixa (restaurant) destaquen les arcades de pedra en arc de mig punt, i el sostre de fusta amb les bigues vistes.
 
Detall del rebedor del restaurant. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.
(IMG 10652 - 20/11/2025)
 
Detall d'un dels arcs del rebedor del restaurant. Foto, AF Jordi Plana i
Nieto. (IMG 10650 - 20/11/2025)
 
Detall d'una arcada i sostre del menjador del restaurant. Foto, AF
Jordi Plana i Nieto. (IMG 10646 - 20/11/2025)
 
Detall del menjador de l'Escola d'Hoteleria del Vallès. Torre de Mossèn
Homs. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10648 - 20/11/2025)
 
La façana de llevant, presenta una composició simètrica, similar al de la façana de migdia. Aquesta no està arrebossada, conserva el paredat inicial. Són significatives les finestres del primer pis i del segon, que mantenen la mateixa disposició (tres per planta) i composició que les de la façana principal.
 
Detall de la façana de llevant de la Masia Torre Mossèn Homs. 
Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10671 - 20/11/2025)
 
Detall de les façanes de llevant i nord de la Masia Torre de Mossèn
Homs. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10674 - 20/11/2025)
 
Al costat de la masia, hi ha l'ermita del Sagrat Cor, vinculada a La Torre de Mossèn Homs, des de 1537, doncs la primera missa es va celebrar el 6 de febrer del 1537, i la masia ja era proietat de Jaume Doms.
Detall de l'ermita del Sagrat Cor, vinculada a la Masia Torre de Mossèn
Homs. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10676 - 20/11/2025)
 
UNA MICA D'HISTÒRIA DE LA MASIA
 
La primera referència de la masia es remunta a l'any 993
El nom de la masia es remunta al segle XIII, associat a Pere Banyeres
D'el segle XV, existeix un document que acredita a la família Botí com a propietaris de la Masia
En el segle XVI, un document (avui a l'Arxiu Comarcal de Terrassa) acredita com a propietari del mas a Jaume Doms.
El segle XVII, la propietat del mas, passa a Francesc Escorsell i la masia ja la trobem documentada com Torre Mossèn Homs.
L'any 1744 la família Escorsell ven la masia al Capítol de preveres i canonges de la Seu de Manresa.
L'any 1941 la masia passa a mans de Maria Corral Cucalón, veïna de Barcelona
L'any 1953, Maria Corral, fa donació del mas ala Fundació de l'Obra de la Visitación de Nuestra Señora.
L'any 1987 es portà a terme una restauració de l'edifici, impulsada per l'Ajuntament de Terrassa, presidit per l'Alcalde Manuel Royes i Vila (20/04/1979 - 12/04/2002)
Una vegada restaurada la masia, s'instal·là l'Escola d'Hoteleria del Vallès (Terrassa).
 
FITXA
  
NOM .............................................................. Torre de Mossèn Homs
 
ORÍGENS ...................................................... Any 993
 
UBICACIÓ ..................................................... C-1415a Terrassa a Castellar del Vallès,km.18,8 
  
USOS ............................................................ Torre de defensa
 
USOS ............................................................ Masia, segle XIII
 
USOS ............................................................ Serveis, segle XX
 
ESTIL ARQUITECTÒNIC .............................. Obra popular
 
ESTAT DE CONSERVACIÓ ........................... Exel·lent
 
PROTECCIÓ .................................................. Forma part del Patrimoni Arquitectònic de Cat.

IDENTIFICADOR ............................................ BCIL - IPAC 28238

Fonts consultades:
 
 
 
GL
 
41º 34' 59'' N - 2º 02' 19'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
 
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011