Total de visualitzacions de pàgina:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Romànic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Romànic. Mostrar tots els missatges

divendres, 24 de juliol del 2026

ERMITA DE SANT CRISTÒFOL DE CA N'ANGLADA

L'ermita de Sant Cristòfol de Terrassa, avui, ermita de Sant Cristòfol de Ca N'Anglada, està situada al costat de la Masia de Ca n'Anglada, concretament a prop de la façana nord. La façana oest de l'ermita mira al carrer Mossèn Àngel Rodamilans, la façana sud a la masia de Ca n'Anglada, i la façana est al carrer de la Mare de Déu del Mar. Per accedir-hi ho podem fer per la porta de la Masia, núm 49 del carrer de la Mare de Déu del Mar, doncs masia i ermita formen part del mateix recinte. 

Detall de la façana de l'ermita de Sant Cristòfol de Ca n'Anglada de

Terrassa. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10624 - 14/11/2025)

L'ermita de Sant Cristòfol d'estil arquitectònic Romànic, va ser construïda durant el segle XI, els primers documents que fan referència a l'ermita, daten de l'any 1042. Una escriptura de l'any 1042 o del 1045, en què l’abat de Sant Llorenç del Munt estableix a un tal Onrenard uns alous del lloc de Banyeres, a Terrassa, hi figura una peça que termeneja amb el camí que va de Sant Cristòfol a Sant Julià d’Altura. (Font: Enciclopèdia.cat).

L'ermita és de planta en forma de T. La nau és rectangular i té afegida una capçalera, simulant un transsepte amb l'altar en posició central.

Detall de la nau de l'ermita de Sant Cristòfol de Terrassa. Font, AF 

Jordi Plana i Nieto. (IMG 10635 - 14/11/2025)

L'ermita no presenta un absis típic, l'altar està situat al fons, amb dues prolongacions a dreta i esquerra, que formen la part superior de la T de la planta.

 
Detall del braç esquerra de la T de l'altar. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG 10637 - 14/11/2025)

Detall del braç dret de la T de l'altar. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG 10638 -14/11/2025)

A l’oest té una porta d’accés adovellada, amb arc de mig punt. Una finestra atrompetada d'arc de mig punt simple s’obre més amunt. Culmina el mur un campanar d’espadanya amb un sol ull i una única campana. També hi ha una porta de mig punt al mur sud. Aquesta porta es va obrir fa poc en una restauració de l’edifici, però és possible que es tractés de l’accés més antic a la capella, encara que no la puguem identificar en fotografies antigues.

Presenta una volta de canó amb coberta a doble vessant, tant la nau principal com la capçalera. Un arc triomfal divideix la nau principal del presbiteri. Tant el mur oest com els que tanquen els extrems de la capçalera són més elevats que la coberta.

Es tracta d’una capella tipològicament poc habitual. La capçalera rectangular podria correspondre a una etapa diferent a la nau romànica a la qual hauria de pertànyer un absis semicircular, però tant el tipus de parament com la perfecta intersecció d’ambdós volums dificulten aquesta hipotètica interpretació. Font: Enciclopèdia.cat.

De la façana de l'ermita, cal destacar la portalada amb arc de mig punt adovellada, la finestra per damunt de la portalada, també en arc de mig punt i el campanar de paret d'una sola obertura.

Detall del campanar d'espadanya. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG 10626 - 14/11/2025)

Detall de la nau, porta i il·luminació. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG 10639 - 14/11/2025)
 

Detall de la façana de migdia. Presenta una porta lateral en arc de

mig punt adovellada. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10633 -

14/11/2025)

L'ermita de Sant Cristòfol disposava d'una talla romànica de la Mare de de Déu del segle XII, de fusta policromada, i de 33 x 9 cm. La imatge possiblement es va retirar de l'ermita durant la guerra civil, per evitar-ne la destrucció, avui dia és conservada per un particular.

Detall de la imatge de la Mare de Déu

Foto, Museu de Terrassa

Propietat: D. Ferran G.

L'església parroquial és una ermita romànica del segle XI, està inventariada com a Bé cultural d'Interès local. Id. IPAC 28266.

Fonts consultades:

Sant Cristòfol de Ca n'Anglada (Terrassa) I enciclopèdia.cat

Viquipèdia. Sant Cristòfol de Ca n'Anglada

L'ermita de Sant Cristòfol - Joaquim Verdaguer 

FITXA

NOM ............................................................. Ermita de Sant Cristòfol de Ca n'Anglada Terrassa

UBICACIÓ .................................................... C/ Mare de Déu del Mar, 49 Terrassa

ESTIL ARQUITECTÒNIC ............................. Romànic

ANY DE CONSTRUCCIÓ ............................. Segle XI

TIPUS ............................................................ Església parroquial

DIA DE CULTE .............................................. Dijous

PROTECCIÓ ................................................. Bé cultural d'interès local

ESTAT DE CONSERVACIÓ .......................... Excel·lent

DIÒCESI ........................................................ Bisbat de Terrassa

GL
 
41º 33' 40'' N - 2º 01' 48'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
 
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011
 

diumenge, 26 d’agost del 2018

CARRER JOSEP RIGOL I FORNAGUERA. PART II

Seguint amb el carrer Josep Rigol i Fornagera, centrarem aquesta segona entrada amb el personatge, Josep Rigol, que va tenir un paper fonamental en la protecció i conservació de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa durant la Guerra Civil.

Cruïlla carrer Josep Rigol i Fornaguera i carrer Major de Sant Pere.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 1466,  16/04/2016)

Josep Rigol i Fornaguera va néixer a Terrassa el dia 4 d'octubre de l'any 1897 al núm 51 del carrer de Sant Valentí, en aquesta casa va viure gran part de la seva vida. Fill de Carolina Fornaguera i Pirla, natural de Breda, nascuda l'any 1865 i d'Evaristo Rigol i Simon, nascut el 26 d'octubre de 1860, fuster de professió i fill de Terrassa, tot i que la seva família era de Piera. Segons comenta el propi Josep Rigol en unes notes manuscrites sobre la seva biografia, un seu avantpassat participà en la batalla del Bruc i amb la seva corneta espantà als francesos.

En Josep Rigol inicià la seva formació a l'escola dirigida pel mestre Francesc d'Assís Abad i Moltó (Alcoi, 1869 - Terrassa 1936), escola que tenia la seva ubicació al carrer de Topete, núm 16-22, coneguda com "Colegio Egarense".

Josep Rigol i Fornaguera. Font AMAT.

L'any 1915 entrà a l'Escola d'Arts i Oficis de Terrassa, on tingué com a professor al pintor Pere Viver, al cap de poc temps els dos germans Viver, contractaren com a aprenent a Josep Rigol en el seu taller de pintura decorativa, després d'uns mesos, passaria a ser soci.

L'Ajuntament de Terrassa li atorgà una petita beca per estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando (Madrid), a canvi cada any, en Josep Rigol donaria una obra a l'Ajuntament de Terrassa per tal de demostrar els progressos. Finalitzats els estudis, l'any 1927 i després d'un any a l'estranger, en Josep Rigol i Fornaguera tornà a Terrassa l'any 1928 amb la seva titulació de professor de dibuix i pintura.

L'any 1928 el nomenen professor auxiliar de Tomàs Viver a l'Escola Elemental de Treball, nom inicial de l'Escola d'Arts i Oficis.

En Josep Rigol es casà, a l'edat de 43 anys, amb na Maria Assumpció Estruch i Castellet (Terrassa 1906 - Terrassa 1994) el dia 23 de desembre de 1940. Ella era filla de Francesc Estruch i Freixas, ebenista, fotògraf i editor d'una de les primeres sèries de postals de Terrassa.

El 7 de novembre de 1942 se li atorgà la Creu d'Alfons X el Savi, amb la categoria de Cavaller de l'Ordre, per la seva tasca de protecció de les Esglésies de Sant Pere. Durant els actes de la Festa Major de l'any 1976, l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Josep Donadeu i Cadafalch (17/03/1970 - 27/09/1977) li concedí la medalla de plata de la ciutat. 


 Creu d'Alfons X el Savi. Font www.todocoleccion.net

El 21 de juliol de 1936 s'assabentà que una gentada estava cremant el convent dels carmelitans situat al carrer de Bartomeu Amat i que la multitud aniria acte seguit fins les esglésies de Sant Pere per tal ce cremar-les. En Josep Rigol es dirigí a les esglésies, ajudà a fugir a Mossèn Homs i convencé a un grup milicians de la importància de conservar-les. En arribar la gentada exaltada, entrà a l'església de Sant Pere, destrossà l'orgue, la capella de Sant Valentí i gran part dels seus mobles.

Detall de l'orgue de Sant Pere, similar a l'original destruït el 21
de juliol de 1936. Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1985 es va instal·lar un orgue similar a l'original de 1925 provinent del Conservatori de Barcelona. Entre 1988 i 1996 l'orgue fou ampliat i avui consta 2330 tubs, tres teclats i pedaler.

 Detall de la capella de Sant Valentí restaurada després de la Guerra
Civi. Foto, AF Jordi Plana.

Josep Rigol, en veure la massa descontrolada anà a cercar els milicians amb qui s'havia trobat inicialment per tal que l'ajudessin a evitar la destrucció dels bens mobles de les altres dues esglésies del conjunt monumental, Sant Miquel i Santa Maria. En Rigol va convèncer als milicians i la CNT delegà tres homes armats, juntament amb el propi Rigol per fer guàrdia a les esglésies, evitant la destrucció del patrimoni cultural i històric de Santa Maria i Sant Miquel. Els tres milicians foren Constantí Ferrar, Enric Catalan i Emili Espada.

Medalla de la Ciutat de Terrassa. Categoria
Plata

La Medalla de Plata de la Ciutat  de Terrassa li fou atorgada per acord plenari de la corporació municipal en sessió celebrada el 23 de març de 1975 i entregada el 6 de juliol de 1976 durant els actes de la Festa Major de Terrassa.

Conjunt monumental de la Seu d'Ègara. Esglésies de Sant Pere, Sant
Miquel i Santa Maria. Foto, AF Jordi Plana.

Per tal d'evitar que seguís la destrucció del patrimoni històric i cultural de Catalunya, la Generalitat, dictà, el 24 de juliol de 1936, un decret de protecció del patrimoni, on s'ordenava que cada població constituís un comitè presidit presidit per l'alcalde per vigilar la conservació del patrimoni, esglésies, edificis públics, mobiliari... A Terrassa en Josep Rigol i Fornagera és nomenat Cap de Museus i Monuments artístics de Terrassa. A partir d'aquest moment i com a membre del Comitè Antifeixista i del Servei d'Incautació, Josep Rigol recull i emmagatzema tots els objectes històrics que pot i es dedica a la salvaguarda del patrimoni històric de Terrassa.

 Salvador Cardús, Josep Rigol, Conrad Padrós i Fidel Riu, transportant
objectes artístics per a ser emmagatzemats 1936.
Font, Arxiu Tobella.

En Josep Rigol participà en la compra, per part de l'Ajuntament de Terrassa, del Castell Cartoixa de Vallparadís, el 3 de juliol de 1947 es signà l'escriptura de compravenda per un import de 150.000 pessetes. L'any 1950 s'inicien els treballs de restauració del castell i l'any 1959 és inaugurat, albergant la seu del Museu Municipal d'Art. Josep Rigol fou nomenat el seu director.
Josep Rigol estarà vinculat a la Junta de Museus de Terrassa, pràcticament durant tota la seva vida. L'any 1929 en Francesc Pi de la Serra i Tomàs Viver li fan la proposta de formar part de la junta. Des del seu ingrés a la junta, fins a la seva mort seguiria vinculat a la Junta i en el moment de la seva mort era president honorari i degà de la Junta de Museus de Terrassa.



Castell Cartoixa de Vallparadís - Terrassa. Seu inicial del Museu Mu-
nicipal de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6585, 07/08/2018)
El 4 de desembre de 1984 la Generalitat de Catalunya li atorgà el Diploma de Reconeixement de Mèrits en favor del Patrimoni Cultural, el diploma se li entregà en agraïment a la seva labor per a la conservació del patrimoni historicoartístic de la ciutat de Terrassa.

Placa del carrer Josep Rigol i Fornaguera 1997.
Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1997 l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Manuel Royes i Vila dedicà el carrer situat a l'esquerra de l'Església de Sant Pere a Josep Rigol, un petit i curt carrer per una gran persona, tossuda, defensora del patrimoni terrassenc en uns temps molt difícils. A la placa podem llegir Josep Rigol i Fornaguera, mestre d'artistes de belles arts valedor de les esglésies de Sant Pere. Gràcies a l'actuació de Josep Rigol el 21 de juliol de 1936, aturant les masses és va salvar gran part del patrimoni mobiliari de les esglésies de Sant Pere (Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria). Entre aquest patrimoni cal comentar el retaule de Sant Abdó i Senén, pintat per Jaume Huguet l'any 1640, per l'església de Sant Pere, tot i que s'exposa actualment a l'església de Santa Maria.

Retaule de Sant Abdó i Senén (els sants metges). Jaume Huguet 16640
Foto, AF Jordi Plana.

L'estudi de Josep Rigol estava molt a prop de les esglésies de Sant Pere, de les que l'artista havia estat el seu valedor, concretament a l'entrada del carrer Joan Duch, cantonada amb la plaça del Rector Homs.

Josep Rigol i Fornaguera morí el 7 d'agost de 1986 a la ciutat de Terrassa, la ciutat que l'havia vist néixer.
 
També cal destacar el mural situat a la cantonada dels carrers de Josep Rigol i Major de Sant Pere.
 
El mural ha estat pintat per l'artista Gerard Pla Cadafalch, i vol recrear la vida quotidiana de la plaça del Rector Homs cap al 1880, quan la plaça exercia com el centre del poble de Sant Pere (encara no annexionat a la ciutat de Terrassa): lloc de reunió dels veïns, lloc de celebració de la festa major del poble, era per batre el blat i mercat de productes agrícoles i ramaders de les masies de Sant Pere.

 

Mural de Gerard Pla situat a la mitgera de la casa situada al carrer

Major de Sant Pere, cantonada amb el carrer de Rigol i Fornaguera.

Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10844 - 16/09/2026)

El mural forma part del projecte dels Murals Històrics i Costumistes de l'Antic Poble de Sant Pere. El projecte ja disposa de tres murals: Can Parellada 1888 (situat a la plaça de la Font del Comú), pintat el 2024. Bonaventura i Castellet i la crisi de la fil·loxera (situat al carrer de Bonaventura Castellet), pintat el 2025. Vida quotidiana de l'antic poble de Sant Pere (situat al carrer de Josep Rigol i Fornaguera), pintat el setembre de 2026.

 

Fonts consultades

Arxiu Comarcal del Vallès Occidental.
Arxiu Històric de Terrassa
Diari de Terrassa
Josep Rigol i Fornaguera. L'home l'artista i el mestre.
Museu de Terrassa

GL

C/ Major de Sant Pere - c/ Josep Rigol i Fornaguera, GL 41º 34' 02'' N - 2º 01' 06'' E.
C/ Josep Rigol i Fornaguera - c/ Alcalde Picañol, GL 41º 34' 2'' N - 2º 01' 09'' E.
TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
 
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011 

divendres, 28 d’octubre del 2016

ESGLÉSIES DE SANT PERE DE TERRASSA

El Conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere, està format per tres esglésies d'estil visigòtic, romànic i gòtic català, Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria. Les esglésies estan ubicades al final un petit altiplà, en forma de llengua, delimitat per la confluència dels torrents de Vallparadís i Monner. La zona és un antic enclavament ibèric, romà i visigòtic, va constituir l'antic nucli visigòtic d'Ègara, i també va ser el nucli urbà de l'antic poble de Sant Pere, avui barri de Terrassa. El recinte de les esglésies de Sant Pere, està limitat al nord pel carrer de Josep Rigol i Fornaguera, al sud pel carrer de la Rectoria, a l'oest per la plaça de Mossèn Homs, i el pont de Sant Pere, a l'est el parc de Vallparadís.

Esglésies de Sant Pere de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

Les esglésies de Sant Pere, varen constituir la seu episcopal del bisbat d'Ègara, que es va constituir el segle V. Els registres arqueològics desvetllats en les diferents excavacions, confirmen l'existència d'una basílica paleocristiana sobre la que es va construir l'antiga Catedral d'Ègara, els terrenys d'aquesta, avui ocupats per l'església de Santa Maria, part de la plaça de Mossèn Homs (a l'interior del recinte de les esglésies) i pel nou edifici d'interpretació del conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa.

Durant el segle VIII, coincidint amb l'expansió dels musulmans a la península, el bisbat desapareix i el conjunt de les esglésies perd el seu poder i la seva influència a la zona, aquest fet dóna lloc a una remodelació de la Catedral d'Ègara que és reconstruïda seguint els canons del romànic, la nova construcció de dimensions més reduïdes es convertirà en l'actual església de Santa Maria.

 Església de Santa Maria. Foto, AF Jordi Plana.

L'antiga Catedral de la Seu del Bisbat d'Ègara

Com ja hem comentat, l'antiga Catedral, ocupava el sòl que ocupa Santa Maria. Era una construcció molt més gran, tant en llargària com en amplària. Actualment podem veure les restes del mur nord de l'antiga catedral, del que es conserva un fragment d'uns cinquanta centímetres d'altura.

En el primer pla de la imatge podem veure la resta del mur nord de
l'antiga Catedral d'Ègara, davant de l'església de Sant Miquel.
Foto, AF Jordi Plana.

L'antiga catedral tenia la portalada a l'edifici de la rectoria i tenia l'altar a l'absis de l'església de Santa Maria. L'amplària també era major, tant per la façana sud com per la façana nord de les que es conserven les bases de murs i pilars de la nau i del baptisteri (d'immersió) situat a l'entrada de la Catedral i que gràcies a les excavacions arqueològiques de la primera dècada del segle XXI, inaugurades l'any 2009, podem observar a l'interior del nou edifici per la Interpretació de la Seu d'Ègara.

  Piscina baptismal de l'antiga Catedral de la Seu del Bisbat d'Ègara.
Foto, AF Jordi Plana.

De l'antiga catedral també es conserva part del paviment original de mosaic romà amb dibuixos geomètrics formats per tessel·les de color gris i blancs, que podem veure en el recinte exterior, situat entre la portalada de Santa Maria i l'edifici d'interpretació del Conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere de Terrassa. Aquest mosaic era el paviment de l'antiga Catedral

  Paviment de l'antiga Catedral de la Seu d'Ègara de Terrassa,
Foto, AF Jordi Plana.

Les excavacions arqueològiques constaten que la catedral va ser construïda sobre les restes d'una basílica paleocristiana construïda durant la primera meitat del segle V, possiblement acabada i en plena puxança, va acollir la celebració del Concili Egarenc de l'any 614.

Durant el segle VIII desapareix el Bisbat d'Ègara que és incorporat al Bisbat de Barcelona i el complex religiós perd la seva importància, fet que origina una reconstrucció amb unes dimensions més petites per acomodar-lo als usos de l'època, convertint-se en l'actual església de Santa Maria.

Interior del recinte

Les tombes

El recinte exterior de les esglésies presenta un nou paviment de llambordes de pedra grisa que marquen la forma dels dos tipus de tombes trobades durant la darrera campanya d'excavacions arqueològiques de la primera dècada del segle  XXI. Els enterraments corresponen a dues èpoques diferents les més antigues corresponen a la ibèrica-romana i són anteriors a la construcció de l'espai que ocupa la Seu d'Ègara, (anteriors al segle V), aquestes de forma antropomòrfica i les més recents són posteriors a la desaparició del bisbat i presenten forma rectangular. Unes i altres han estat senyalitzades sobre el paviment mantenint la seva forma original. Les restes humanes han estat retirades i com a senyal de respecte, sobre el paviment que senyalitza cada enterrament, s'ha instal·lat un petit llum quadrat que simbolitza l'ànima del difunt.

 Detall de la senyalització dels enterraments amb un rectangle o amb
una forma antropomòrfica, situats davant de Sant Miquel i
Santa Maria. Foto, AF Jordi Plana.

Les sitges

En el paviment situat davant de les esglésies podem observar uns cercles que corresponen a la ubicació de les sitges ibèriques. Aquestes van ser localitzades durant les darreres excavacions realitzades en el complex episcopal de la seu d'Ègara i corresponen a una època anterior a la construcció de l'antiga Catedral, en el moment que la zona era un enclavament ibèric. 

Detall de l'emplaçament de tres sitges, marcades amb cercles sobre
el paviment, dues a l'esquerra i una situada a la part inferior dreta.
Foto, AF Jordi Plana.

El pou

Entre l'església de Sant Miquel i Santa Maria es va trobar un pou de de dotze metres de fondària de planta quadrada, aquest pou disposava d'un sistema de canalització que subministrava l'aigua a tot el complex religiós inclosa la piscina baptismal situada als peus de l'antiga catedral durant el segle VI.

La font de Sant Nebridi

La font de Sant Nebridi està situada dins del recinte del Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere, adossada al mur que tanca el recinte i dóna al carrer de Josep Rigol i Fornaguera i darrera de l'absis de l'església de Sant Pere. Havia estat situada al mur de la plaça del Rector Homs abans de les darreres reformes del complex religiós. La font és obra de l'artista Santiago Padrós. És un mosaic emmarcat en un arc de mig punt que representa a Sant Nebridi, Bisbe egarenc del segle VI.


Font de Sant Nebridi (bisbe egarenc del S VI) Foto, AF Jordi Plana.


L'església de Sant Pere 

L'església de Sant Pere està situada al nord del recinte, queda situada a l'esquerra del Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere. És la més gran de les tres avui dia. És la que dóna el nom al conjunt episcopal de l'antiga Seu d'Ègara. L'església de Sant Pere, té una sola nau, amb dos campanars d'espadanya, correspon a una construcció d'estil romànic del segle XI, tot i que conserva elements arquitectònics del segle VI.

 Façana est de l'església de Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana.

L'església de Sant Pere és una de les poques esglésies amb dos campanars, un a la façana est i l'altre a la façana oest sobre l'absis, desconec si existeix alguna església romànica amb dos campanars d'espadanya, per a mi és l'única, i la imatge que presenta és inconfusible, un altre element diferencial de l'església de Sant Pere, és la portalada situada en una façana lateral, concretament la façana sud.

Façana sud de Sant Pere, podem apreciar la portalada i els dos
campanars d'espadanya. Foto, AF Jordi Plana.

També cal destacar de l'església de Sant Pere el retaule de pedra amb dos rengles de pintures murals, els dos superiors en arcs cecs, amb la representació de Sant Pere, Jesús i els evangelistes. A la part inferior , l'àliga, el lleó, el bou i l'àngel representen als quatre evangelistes: Sant Joan, Sant Marc, Sant Lluc i Sant Mateu.

Part superior del retaule petri de Sant Pere amb les representacions
dels quatre evangelistes. Foto, AF Jordi Plana.

Església de Sant Miquel

L'església de Sant Miquel està situada al centre del recinte del Conjunt Monumental de les esglésies de Sant Pere, a l'esquerra de Sant Pere i a la dreta de Santa Maria. L'església de Sant Miquel és planta quadrada i a l'interior s'inscriu una creu grega. És de les tres la que ha estat menys modificada. Presenta un quadrat central envoltat de vuit columnes, totes elles diferents, re-aprofitades d'una construcció anterior al segle V, que podrie ser l'antiga catedral, les vuit columnes sostenen la cúpula central.

Església de Sant Miquel. Foto, AF Jordi Plana.

La cúpula central sostinguda per les vuit columnes està coberta per un cimbori, les vuit columnes aparellades dos a dos segons el material de construcció, presenten capitells diferents amb ornamentacions vegetals de fulles d'acant o cadenes de perles.

 Detall de les vuit columnes que sostenen la cúpula de Sant Miquel.
Foto, AF Jordi Plana.

L'altre element significatiu de l'església funerària de Sant Miquel és la cripta de Sant Celoni, que possiblement va albergar les relíquies del Sant que van ser objecte de veneració en la ruta de peregrinatge de Sant Cugat a Montserrat, tot passant per la Seu episcopal d'Ègara.

 Cripta de Sant Celoni, església de Sant Miquel. Foto, AF Jordi Plana.

Església de Santa Maria 

L'església de Santa Maria és un edifici d'estil romànic, bastit al segle XII, tot i que conserva estructures molt més antigues que es remunten als segles IV i V. L'església de Santa Maria presenta la planta típica de les esglésies romàniques amb una cúpula en la intersecció del transsepte amb la nau.

 Església de Santa Maria. Foto, AF Jordi Plana.

L'església de Santa Maria presenta una absidiola situada a la dreta del transsepte amb pintures de gran qualitat, la part superior d'aquesta absidiola està decorada amb un Crist en Majestat o Pantocràtor i la part just per sota amb un fresc que representa el martiri de Sant Tomàs Becket.

  Part superior: Pantocràtor. Centre del fresc: decapitació de Sant
Tomàs Becket. Foto, AF Jordi Plana.

Darrera de l'altar de l'absis de Santa Maria, hi ha una imatge de la Mare de Déu, de fusta policromada que data del segle XIV, que destaca per la seva elegància formal.

 Mare de Déu, església de Santa Maria. Foto, AF Jordi Plana.

La volta de la nau de Santa Maria presenta una volta lleugerament apuntada que marca la transició del romànic al gòtic.

 Detall de la volta apuntada de la nau de Santa Maria.
Foto, AF Jordi Plana.

Edifici d'interpretació de l'antiga Seu d'Ègara 

Aquest edifici de nova construcció, molt respectuós amb el Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere, s'alça sobre les restes arqueològiques de l'antiga Catedral de la Seu d'Ègara. La planta baixa alberga el punt d'acollida als visitants i sobre un terra de vidre podem veure la piscina baptismal de l'antiga catedral sobre la que es va construir Santa Maria, també podem apreciar les canalitzacions d'aigua que portaven l'aigua a la piscina baptismal des del pou situat entre Sant Miquel i Santa Maria. A l'extrem esquerra de la planta de l'edifici poden veure's alguns enterraments, fora del cementiri, que corresponen a nens que havien mort abans de ser batejats. Per sobre d'aquest nivell, dues plantes acullen exposicions relacionades amb la Seu d'Ègara i una sala per poder visualitzar una reconstrucció de l'antiga catedral paleocristiana. L'edifici també té una terrassa des de la que podem gaudir d'una vista de tot el conjunt de la Seu d'Ègara.

 Façana de l'edifici d'interpretació de la Seu d'Ègara.
Foto, AF Jordi Plana.

Detall de tres enterraments corresponents a tres no batejats,
situades a l'interior de l'edifici d'interpretació. Foto, AF Jordi Plana.

La rectoria

L'antic edifici rectoral de les esglésies de Sant Pere de Terrassa, era la residència dels priors de Terrassa fins al 1800. Anteriorment aquest edifici havia estat ocupat per dependències del monestir augustinià que s'havia ubicat a Santa Maria, de la mateixa ordre de Sant Tomàs Becket. Amb el pas del temps es va convertir en la residència del Vicari Perpetu de la parròquia de Sant Pere, el darrer d'aquests vicaris va ser Mossèn Homs. Durant els anys 1937 i 1938 albergà l'arxiu de la ciutat, avui dia forma part del centre d'interpretació del conjunt de les esglésies.

 Edifici restaurat de la Rectoria de les esglésies de Sant Pere.
Foto, AF Jordi Plana.

Exterior del recinte de les esglésies de Sant Pere 

A l'exterior del recinte de les esglésies de Sant Pere cal destacar tres elements elements: la plaça de Mossèn Homs, màxim responsable del conjunt abans de la Guerra civil, el pont de Sant Pere que va fer possible l'accés dels terrassencs a les esglésies fins l'inici del segle XX i la font de Santa Maria, situada al darrera de les esglésies de Sant Pere, construïda per Puig i Cadafalch en la seva campanya d'excavacions i rehabilitació del complex religiós, per encàrrec de Josep Homs i Ginesta.

Plaça de Mossèn Homs. Foto, AF Jordi Plana.

Pont de Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana.

 Font de Santa Maria, obra de Puig i Cadafalch. Foto, AF Jordi Plana.


GL 
 
41º 34' 02'' N - 2º 01' 06'' E. TERRASSA

Deixem la passejada pel Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa i ens dirigim cap el Vapor Gran...

TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 -2011