CASA JOSEPA BALLVER

Amb aquest petit comentari sobre la Casa Josepa Ballber acabem el passeig pel carrer de Sant Antoni de Terrassa, ha estat molt interessant comprovar que avui dia encara queden moltes cases dissenyades per l'arquitecte LLuís Muncunill i Parellada, cases que varen ser construïdes entre la darrera dècada del segle XIX i la dècada de 1930. No hem comentat totes les cases que es van construir en el període 1890 -1940, doncs algunes d'elles han estat molt modificades i altres han estat enderrocades. Cal dir que amb la vintena de cases comentades podem fer-nos una idea del que havia estat el carrer de Sant Antoni i el que es en l'actualitat.

L'any 1898, Josepa Ballber de Bascante demanà un permís d'obres a l'Ajuntament de Terrassa per tal d'obrir una rasa per canalització d'aigües, relacionada amb la nova construcció d'una casa en el núm 21 del carrer de Sant Antoni. Núm d'expedient: 1898/00060/00041 (Arxiu Històric de Terrassa).

El mateix any 1898, Josepa Ballber de Bascante demanà un segon permís d'obres per construir una casa amb pis al carrer de Sant Antoni núm 21. El permís fou aprovat per la Comissió de Foment de l'Ajuntamen de Terrassa, atenent a l'acta de la sessió plenària de l'Ajuntament presidida per l'alcalde Pelegrí Matalonga i Payeras (11/05/1898 - 19/03/1899). Núm de l'expedient: 1898/00054/00041 (Arxiu Històric de Terrassa). Josepa Ballber, encarregà la construcció de la casa a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.

Detall de la façana del primer i segon pis de la Casa Josepa Ballber.

Foto, AF Jordi Plana.

De la casa Josepa Ballber projectada per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada només queda una de les finestres del primer pis i les línies d'imposta de la façana, doncs la façana de la planta baixa ha estat molt modificada, per l'obertura d'una farmàcia i la segona planta va ser afegida en un segon projecte.

Farmàcia Passeig, carrer de Sant Antoni, núm 21.

Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1909, Baltasar Gorina i Anglada, nou propietari de l'edifici, demanà un permís d'obres a l'Ajuntament de Terrassa, per a construir-hi un segon pis. El permís d'obres fou aprovat el mateix any per la Comissió de Foment de l'Ajuntament, segons l'acta de la sessió plenària del 28 de setembre de 1909, presidida per l'alcalde Josep Rigol i Casanovas.

Extracte de l'acta de la sessió plenària de l'Ajuntament de Terrassa del 28/09/1909

en la que s'aprova afegir un segon pis a la casa Josepa Ballber.

Font Arxiu HISTÒRIC DE TERRASSA.

 Signatura de l'acta del dia 28/09/1909. Font ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA.

Baltasar Gorina i Anglada, encarregà la construcció del segon pis a l'arquitecte Salvador Soteras i Taberner, segons consta en la sol·licitud del permís d'obres corresponent. Núm d'expedient: 1909/00172/00070, dipositat a l'Arxiu Històric de Terrassa. Com es pot observar, el projecte de l'arquitecte Salvador Soteras, incorpora una segona planta en la que destaca el balcó de l'esquerra de la façana, la línia d'imposta arrodonida que segueix el perfil del balcò, la barana de ferro colat, els tres respiralls i la potent cornisa motllurada que corona la façana. La façana és de maó arrebossat i ha estat recentment restaurada.

Detall de la façana del segon pis dissenyada per l'arquitecte

Salvador Soteras. AF Jordi Plana.

Nom de l'edifici: ............................Casa Josepa Ballber

Situació: ........................................Carrer de Sant Antoni, núm 21

Arquitecte: ....................................Lluís Muncunill i Parellada

Arquitecte: ....................................Salvador Soteras i Taberner (2n pis)

Any de construcció: ......................1898 i 1909

Estil arquitectònic: ........................Obra popular

Ús: ................................................Residencial i comercial

Protecció: .....................................Edifici no catalogat 

GL 41º 33' 51,22'' N - 2º 01' 00'' TERRASSA (VALLÈS OCCIDENTAL) CATALUNYA

Amb la casa Josepa Ballber acabem el passeig pel carrer de Sant Antoni i ens dirigim al carrer de Garcia Humet...

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011

CASA MARIÀ VALLS

Una de les primeres cases de la vorera dreta del carrer de Sant Antoni és La Casa Marià Valls, situada en el núm 18 d'aquest carrer. L'any 1947, Marià Valls i Boada, demanà un permís d'obres a l'Ajuntament de Terrassa per construir-hi un edifici industrial en el núm 18 del Carrer de Sant Antoni, permís que fou aprovat el mateix any 1947 en sessió plenària de l'Ajuntament de Terrassa, presidit per l'alcalde Alfons Vallhonrat i Catà (24/02/1947 - 18/02/1952), atenent a l'expedient: 1947/00388/00241 (Arxiu Històric de Terrassa), inicialment la construcció ocuparia només els baixos de l'actual edifici de planta baixa i pis.

Casa Marià Valls, carrer de Sant Antoni, núm 18. Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1949, Marià Valls i Boada, demanà un permís d'obres per construir-hi una casa de planta baixa i dos pisos en el mateix lloc on s'havia construït un edifici industrial, el projecte de construcció fou redactat per l'arquitecte Frederic Vinyals i Páquez. El permís de construcció fou aprovat en sessió plenària, presidida per l'alcalde Alfons Vallhonrat i Catà el mateix any 1949, atenent a l'expedient: 1949//00549/00260 (Arxiu Històric de Terrassa).

 Detall de la façana del pis de la Casa Marià Valls. Foto, AF Jordi Plana.

 Detall de la façana de la planta baixa de la Casa Marià Valls.

Foto, AF Jordi Plana.

La Casa Marià Valls és un edifici residencial, de planta baixa i pis, construït l'any 1949. La planta baixa d'ús comercial i el primer pis d'ús residencial. La façana és de maó i estucat a la planta baixa i reproduint un portal al primer pis que envolta la obertura del balcó. La porta que dóna al balcó presenta els brancals i la llinda de pedra motllurada. Una línia d'imposta de pedra motllurada segueix el perfil de la llossada del balcó. Dos elements singulars de la façana del pis són: El relleu decoratiu situat damunt la llinda de la posta del balcó i la cornisa amb voladís d'inspiració neoclàssica que repeteix la composició geomètrica de la llossada del balcó.

Detall de la cornisa de la façana i dels elements ornamentals de la

façana del pis. Foto, AF Jordi Plana.

L'edifici fou bastit per l'arquitecte Frederic Vinyals i Páquez, nascut a Barcelona l'any 1909. Arquitecte per l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (1940). Establert a Barcelona, entre les seves obres destaquen un gran nombre d'edificis industrials i grans blocs d'habitatges a bastits a Barcelona. Ocasionalment també treballà a Saragossa (Edifici d'habitatges de Sant Vicenç de Paul nº 52).

GL41º 33' 50.58'' N - 2º 01' 00,38'' E. TERRASSA (VALLÈS OCCIDENTAL) CATALUNYA

Fonts consultades

Permisos d'obres, aprovats en sessió plenària per l'Ajuntament de Terrassa

Arxiu Històric de Terrassa

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011
 

CASA GAIETÀ VALLHONRAT

Deixem les dues cases construïdes per Manuel Vallhonrat i Comerma, cases que he anomenat com Casa Manuel Vallhonrat I i  Casa Manuel Vallhonrat II i seguint per la vorera esquerra del carrer de Sant Antoni arribem a la Casa Gaietà Vallhonrat, domicili de Manuel Vallhonrat i Comerma, situada en el núm 43.

La Casa Fou construïda per Gaietà Vallhonrat i Ballbé,  propietari, segons consta en el padró d'habitants de Terrassa de l'any 1903,  fabricant de gènere de punt, casat amb Teresa Comerma i Torrella, que varen tenir cinc fills: Carme, Dolors, Matilde, Gaietà i Manuel.

L'any 1895, Gaietà Vallhonrat, demanà un permís d'obres per construir una casa amb dues plantes al carrer de Sant Antoni núm 43. El permís fou aprovat en sessió plenària de l'Ajuntament de Terrassa presidida per l'alcalde Ramon Cortés i Prat ( 01/01/1894 - 30/06/1895), el dia 22 de gener de 1895. Núm de l'expedient: 1895/00235/00036, la construcció de la casa fou encarregada a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.

Casa Gaietà Vallhonrat, carrer de Sant Antoni, núm 15

AF Jordi Plana i Nieto.

Tot seguit s'exposa l'acta del ple de l'Ajuntament de Terrassa de 22 de gener de 1895, acta en la que consta l'atorgament del permís d'obres per enderrocar la casa del núm 43 del carrer de Sant Antoni i construir una casa de dues plantes atenent al projecte de Lluís Muncunill i Parellada.

 Acta del ple de l'Ajuntament de Terrassa, en la que consta l'atorgament

del permís d'obres a Gaietà Vallhonrat. Font, Arxiu Històric de Terrassa.

 Detall de la signatura de l'acta del ple de l'Ajuntament de Terrrassa,

de 22/01/1895, per l'alcalde de Terrassa Ramon Cortés i Prat.

Font, Arxiu Històric de Terrassa.

Detall de la planta baixa de la Casa Gaietà Vallhonrat.

Foto, AF Jordi Plana.

La Casa Gaietà Vallhonrat és un edifici residencial, entre mitgeres de planta baixa i golfes. La façana de la planta baixa presenta tres obertures rectangulars amb els cantell arrodonits, situant la porta d'accés a l'esquerra i les dues finestres a la dreta. La façana és de maó arrebossat i presenta un sòcol que arriba als ampits de les finestres que tenen reixes de ferro colat. La façana de la planta baixa està rematada per una línia d'imposta motllurada que segueix el perfil de la llossada de la balconada de pis.

Detall de la façana del primer pis de de la Casa Gaietà Vallhonrat.

Foto, AF Jordi Plana. 

La façana del primer pis presenta tres obertures rectangulars de gran alçada, que donen accés al balcó central de l'amplada de la façana. Les obertures presenten el contorn motllurat, aquest tipus d'obertura per a portes i finestres és bastant utilitzat per Muncunill i el trobem en altres construccions d'aquesta època com a la Casa Joaquim Freixa. Totes les obertures de la façana es troben alineades verticalment, fet que augmenta la sensació de major alçària de la façana. El balcó de llossada rectangular amb els cantells arrodonits, presenta una barana de ferro colat. Per damunt de les finestres del primer pis, una línia d'imposta separa aquesta façana de la del segon pis o de les golfes, amb tres finestres rectangulars petites. La façana està coronada per una doble cornisa, la superior molt senzilla i la inferior més treballada i motllurada que també fa de guardapols de les finestres inferiors.

Casa Gaietà Vallhonrat, carrer de Sant Antoni, núm 43

Foto, AF Jordi Plana.

  

La Casa Gaietà Vallhonrat, avui dia alberga part de les oficines de MT Mútua de Terrassa, Mutualitat de Previsió Social.

Nom de l'edifici...........................Casa Gaietà Vallhonrat

Situació......................................Carrer de Sant Antoni, núm 43

Arquitecte...................................Lluís Muncunill i Parellada

Any de construcció.....................1895

Estil arquitectònic.......................Modernisme

Ús..............................................Residencial

Protecció...................................Edifici no protegit i no catalogat

Fonts consultades

Arxiu Històric de Terrassa

 

 GL 41º 33' 53'' N - 2º 00' 59,59'' E. TERRASSA (VALLÈS OCCIDENTAL) CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011

 

CASA MANUEL VALLHONRAT II

Compartint mitgera amb la primera casa construïda per Manuel Vallhonrat, l'any 1929, la casa a la que he anomenat Casa Manuel Vallhonrat I, hi ha una segona casa construïda també per Manuel Vallhonrat i Comerma. Aquesta segona casa situada al núm 27 del carrer de Sant Antoni, fou aixecada l'any 1931, segons permís d'obres aprovat en sessió plenària de l'Ajuntament de Terrassa l'any 1931. Núm de l'expedient 1931/00030/00147.

Casa Manuel Vallhonrat II, carrer de Sant Antoni, núm 27

Foto, AF Jordi Plana.

Manuel Vallhonrat i Comerma, encarregà la construcció d'aquesta segona casa a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada. La casa, entre mitgeres, d'ús residencial, consta de planta baixa i dos pisos, ha estat reformada recentment i la façana conserva l'estructura original dissenyada per Lluís Muncunill, de composició simètrica presenta tres obertures a la planta baixa. En posició central hi ha la porta d'accés en arc rebaixat, amb els brancals i l'arc motllurats. Les dues finestres situades a banda i banda de la porta son rectangulars i amb els brancals i les llindes motllurades. La façana presenta un sòcol de maons arrebossats i una línia d'imposta motllurada separa la façana de la planta baixa de la del primer pis. La façana estucada de color blanc i magenta a la resta d'elements decoratius.

Detall de la planta baixa de la Casa Manuel Vallhonrat II.

Foto, AF Jordi Plana.

La façana de la primera planta presenta dos obertures rectangulars que donen accés als balcons, les obertures presenten llindes i brancals motllurats. El balcons de llossades rectangulars i perfils motllurats seguin la línia d'imposta, presenten baranes de ferro que substitueixen a les antigues que es trobaven molt malmeses. La façana del primer pis també presenta un sòcol de color magenta. Per damunt de les llindes de les finestres dels balcons hi ha una línia d'imposta motllurada.

Detall de la façana del primer pis de la Casa Manuel Vllhonrat II.

Foto, AF Jordi Plana.

La façana del segon pis presenta dues finestres més petites en arc rebaixat i brancals motllurats igual que els ampits. Per damunt de les finestres hi ha una cornisa motllurada doble, la inferior molt més ampla que la superior, aquesta última pràcticament imperceptible.

La coberta de teula és a dues aigües amb una claraboia rectangular en posició central i amb la carena paral·lela al carrer de Sant Antoni.

 Detall de les dues finestres en arc rebaixat del segon pis de la Casa

Manuel Vallhonrat II. Foto, AF Jordi Plana.

 Detall de les dues cases construïdes per Manuel Vllhonrat i Comerma

Núm 25 i núm 27 del carrer de Sant Antoni de Terrassa.

Foto, AF Jordi Plana.

Manuel Vallhonrat i Comerma, amb domicili al carrer de Sant Antoni núm 43, industrial terrassenc, fabricant de mitges, fou assassinat a la carretera de Terrassa a Talamanca, juntament amb set terrassencs més, el 24 de juliol de 1936. Els fets van ser relatats per Francesc Pi de la Serra i Mata de la Barata (1870 1949), mitjançant una narració epistolar adreçada a la seva filla Paulina Pi de la Serra i Joly, en la que es relaten els que s'esdevingueren a la casa de la Barata i can Prat, al terme municipal de Matadepera. Se voleu llegir el relat dels fets cliqueu: Els fets de la Barata (24 de juliol de 1936). Narració d'un testimoni directe. Publicat a TERME. Revista d'Història 28 (2013).

Nom de l'edifici: ..........................Casa Manuel Vallhonrat II

Situació: ......................................Carrer de Sant Antoni, núm 27

Arquitecte: ...................................Lluís Muncunill i Parellada

Any de construcció.......................1931 - 32

Estil arquitectònic: .......................Obra popular

Ús: ...............................................Residencial

Protecció: ....................................Edifici no protegit i no catalogat

 

 GL 41º 33' 51,7'' N - 2º 00' 59,89'' E. TERRASSA (VALLÈS OCCIDENTAL) CATALUNYA

Tot seguit i sense deixar la vorera de la casa Manuel Vallhonrat II, caminem fins la Casa Vallhonrat del carrer de Sant Antoni núm 43, domicili de Manuel Vallhonrat i Comerma a Terrassa...

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011

CASA MANUEL VALLHONRAT I

La Casa Manuel Vallhonrat, és un habitatge unifamiliar, entre mitgeres, situat al carrer de Sant Antoni núm 25, format per planta baixa i pis. L'edifici restaurat recentment, conserva  el disseny original de l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada a la façana del pis, per contra la façana de la planta baixa ha estat molt retocada i no conserva cap element del projecte inicial.

Detall de la façana del primer pis de la Casa Manuel Vllhonrat I.
Carrer de Sant Antoni Núm 25. Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1929 en Manuel Vallhonrat i Comerma, demanà un permís d'obres a l'Ajuntament de Terrassa per a construir-hi una casa de planta baixa i pis de l'amplària d'un casal. El permís fou aprovat per la Comissió permanent de l'Ajuntament el mateix any 1929, segons l'expedient 1929/00160 que es troba a l'Arxiu Històric de Terrassa. En Manuel Vallhonrat encarregà la construcció de la casa a l'Arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.

  Detall de la façana de la planta baixa, molt modificada, atenent

als usos que ha tingut l'edifici. Foto, AF Jordi Plana.

Com ja he comentat la façana de la planta baixa ha estat molt modificada i només conserva la línia d'imposta motllurada que la separa de la façana del pis. La reforma més significativa és la substitució de la finestra del quarto de reixa per les dues portes metàl·liques que podem observar a la fotografia.

Detall de la façana del primer pis de la Casa Vallhonrat I.

Foto, AF Jordi Plana.

La façana del primer pis presenta dues línies d'imposta motllurades, una que segueix la llossada del balcó i l'altra per damunt de la llinda de la finestra. El pis només presenta una obertura rectangular amb la llinda i els brancals motllurats. El balcó situat en posició central té una barana de ferro forjat de composició senzilla. L'edifici està coronat per una cornisa recta motllurada i per sota d'aquesta i en posició central observem dos respiralls rectangulars. Fruit de la darrera remodelació de l'edifici, darrera de la cornisa hi ha un petit terrat i un segon pis recolat en relació a la façana del carrer de Sant Antoni.

 Casa Vallhonrat I, carrer de sant Antoni, núm 25. Font AF Jordi Plana.

Nom de l'edifici: ...........................Casa Manuel Vallhonrat  I

Situació: .......................................Carrer de Sant Antoni, núm 25

Arquitecte: ....................................Lluís Muncunill i Parellada

Any de construcció: ......................1929

Estil arquitectònic: ........................Eclèctic

Ús: ................................................Residencial

Protecció.......................................Edifici no protegit i no catalogat

GL 41º 33' 51,57'' N - 2º 01' 0,13'' E. TERRASSA (VALLÈS OCCIDENTAL) CATALUNYA.

Deixem la Casa Manuel Vallhonrat I i ens dirigim a l'edifici del costat, núm 27 del carrer de Sant Antoni...

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011

 

CASA GARCIA BARRAGAN

La Casa Garcia Barragan és un edifici de grans dimensions, entre mitgeres, de planta rectangular, situat al carrer de Sant Antoni núm 9. L'edifici està format per la semi-soterrani, planta baixa i dos pisos. La façana és d'inspiració neoclàssica i la coberta és de teua àrab a dues aigües. 

Detall de la façana de la Casa Garcia Barragan.Foto, AF Jordi Plana.

El primer edifici que fou construït en el número 9 del carrer de Sant Antoni, va ser la Casa Paula Maurí, segons consta en el permís d'obres atorgat per l'Ajuntament de Terrassa a na Paula Maurí. El permís d'obres fou aprovat en sessió plenària presidida per l'Alcalde de Terrassa, Josep Cadafalch i Bugunyà l'any 1858. Núm d'expedient: 1858/00012/00001. De la Casa Paula Maurí només i de l'expedient del permís d'obres només queda un plànol de la façana. La construcció de l'edifici fou encarregada a l'arquitecte Josep Fontserè i Mestre.

Façana de la Casa Paula Maurí, carrer de Sant Antoni núm 9

Font, ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA

 

 Signatura del plànol per Josep Fontserè i Mestre.

Font, ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA

L'any 1907, sent propietari de l'edifici en Joan Montllor i Rodó, aquest demanà un permís d'obres per reformar la façana de l'edifici situat al carrer de Sant Antoni núm 9, segons permís d'obres, entrat al registre de l'Ajuntament  el 26 de març del 1907 i aprovat en sessió plenària presidida per l'alcalde de Terrassa Joan Vallhonrat i Prat (01/01/1906 - 06/03/1909) el mateix any 1907. Núm de l'expedient: 1907/00053/00062.

L'obra fou encarregada a l'arquitecte Manuel J Raspall, qui modificà la façana del cos més alt de la casa Paula Maurí, tot seguint les tendències de l'època, l'estil Modernista.  És una llàstima no poder admirar avui dia la façana dissenyada per Manuel J Raspall, que sense cap tipus de dubta seria un dels millors exemples del modernisme de la nostra ciutat.

Detall de la sol·licitud de permís d'obres presentada per Joan Montllor

Rodó. Font ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA.

L'Ajuntament de Terrassa donà permís d'obres a Joan Montllor i Rodó, advocat i veí de Barcelona, amb domicili a la Fonda de Sant Pere, núm 44-2n, per enderrocar i reconstruir una casa de la seva propietat situada en el carrer de Sant Antoni núm 9 de Terrassa, segons el plànol de la façana que adjuntà per duplicat, en la corresponent sol·licitud de permís d'obres.

Detall del plànol de la façana del carrer de Sant Antoni, núm 9. Obra 

de l'arquitecte Manuel J Raspall (1907)

Font, ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA.

L'any 1934, el nou propietari de l'edifici Josep Garcia i Barragan, demanà permís d'obres per construir-hi una casa de planta baixa i dos pisos, fet que va començar a marcar el final de la casa modernista projectada per l'arquitecte Manuel J Respall. La Casa Garcia Barragan afegia un pis més a la de Joan Montllor i Rodó i es feia una reestructuració de l'interior dels tres nivells. L'any 1934 Josep Garcia Barragan, demanà el permís d'obres corresponent a l'Ajuntament de Terrassa, núm de l'expedient: 1934/00442/00168, que fou aprovat per l'Excel·lentíssima Comissió de Govern en sessió del dia 4 de Juliol de 1934. L'arquitecte encarregat del nou projecte fou Manuel Casas. Tot seguit s'adjunten els plànols de la casa.

Detall de dels plànols de la planta baixa del primer pis de la Casa

Garcia Barragan. Font, ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA.

Detall dels plànols del primer i segon pis de la Casa Garcia Garcia

Barragan. Font, ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA

 Detall de la signatura dels plànols de la Casa Garcia Barragan.

Carrer Sant Antoni núm 9. Font, ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA.

 Dettall de la secció a-b en alçada de la Casa Garcia Barragan.

Font, ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA.

Veiem que en els plànols de la Casa Garcia Barragan figura com a nom del carrer, Francesc Macià, nom que va tenir el carrer de Sant Antoni durant la Segona República.

L'any 1944, el propietari de l'edifici, Josep Garcia Barragan, mitjançant el seu representant, Pablo Sabanés Roca, sol·licità a l'Ajuntament de Terrassa un permís d'obres per a reformar i ampliar l'edifici del carrer de Sant Antoni núm 9. Tot seguit s'adjunta la documentació corresponent. Número de l'expedient: 1944/00430/00218.

Portada de l'expedient de reforma i ampliació de la Casa Garcia Barragan

Negociat de Foment de l'Ajuntament de Terrassa, 1944.

Font, ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA.

Sol·licitud de permís d'obres per la reforma i ampliació de l'edifici núm 9

del carrer de Sant Antoni, presentada per Pablo Sabanés en representa-

ció de Josep Garcia Barragan. Font ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA.

 Informe de la Fiscalia de la Vivienda - Tenencia que autoritza el pro-

jecte de remodelació i ampliació de la finca núm 9 del carer de Sant

Antoni, i l'eleva a la Comissió municipal permanent de l'Ajuntament

de Terrassa. Font ARXIU MUNICIPAL DE TERRASSA.

La Comissió municipal permanent de l'Ajuntament de Terrassa, aprovà el permís d'obres per reformar i ampliar la finca núm 9 del carrer de Sant Antoni el dia 25 d'agost de l'any 1944.

Tot seguit s'adjunta la memòria facultativa del projecte de construcció visat pel Col·legi Oficial d'Aparelladors de Catalunya i Balears, datat el dia cinc d'agost de 1944.

Memòria facultativa del projecte constructiu de la finca núm 9 del carrer

de Sant Antoni, núm 9. Font ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA.

  

Memòria facultativa del projecte constructiu de la finca núm 9 del carrer

de Sant Antoni, núm 9. Font ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA.

Tot seguit s'exposen els plànols de la Casa Garcia Barragan que corresponen a la reforma de la casa dissenyada per l'arquitecte Manuel J Raspall. La repetició d'aquesta reforma, doblant l'amplària de l'edifici modernista, configura la façana que veiem avui dia, obra de l'arquitecte Frederic Vinyals i Pàquez.

Planols de la reforma interior de la Casa dissenyada per l'arquitecte

Manuel J Raspall. Font, ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA.

Detall de la nova façana de l'arquitecte Frederic Vinyals Pàquez, que

substitueix la de Manuel J Raspall. Font, ARXIU HISTÒRIC DE 

TERRASSA.

Com ja he comentat la repetició de la façana que s'exposa a la fotografia del plànol anterior dóna lloc a la façana que avui podem veure a la Casa Garcia Barregan projectada per l'arquitecte Frederic Vinyals l'any 1944 seguint les tendències arquitectòniques de la postguerra. 

L'edifici dissenyat per l'arquitecte Frederic Vinyals, com ja he comentat, consta de  semi-soterrani, planta baixa i dos pisos, de l'amplària de dos casals terrassencs amb coberta de teula àrab a dues aigües i amb dues claraboies.

La façana de la planta baixa presenta tres obertures rectangulars que corresponen a la porta d'accés en posició central i a dues grans finestres emmarcades amb pedra. La façana presenta un sòcol de pedra que arriba just fins els ampits de les finestres. Emmarcades pel sòcol trobem dues finestres rectangulars amb reixes de ferro que donen llum al semi-soterrani. La façana és de paredat arrebossat.

Detall de la façana de la planta baixa de la Casa Garcia Barragan.
Carrer de Sant Atoni, núm 9. Foto, AF Jordi Plana.

La façana del primer pis presenta dues obertures rectangulars amb les llindes i brancals emmarcades de pedra, les dues obertures donen accés a dues balconades amb les llossades rectangulars motllurades i baranes de ferro forjat.

Detall dels balcons del primer pis de la Casa Garcia Barragan.

Foto, AF Jordi Plana.

La façana del segon pis presenta 6 obertures en arcs de mig punt, agrupades de tres en tres, compartint els ampits i les columnes amb capitells neoclàssics. Les finestres estan disposades en forma de galeria. La façana està coronada per una cornisa motllurada amb sis permòdols trapezoïdals situats a la seva base.

Detall de la façana del segon pis amb les sis finestres en arc de

mig punt i disposades en galeria. Foto, AF Jordi Plana.

Nom de l'edifici......................Casa Garcia Barragan

Situació.................................Carrer de Sant Antoni, núm 9

Arquitecte..............................Frederic Vinyals i Páquez

Aparellador............................Enrique Vivanco Viñals

Constructora..........................Cementos y Construcciones SA

Any de construcció................1944

Estil arquitectònic..................Eclèctic

Ús..........................................Residencial, avui dia ociós.

Protecció...............................Edifici no protegit.

Pressupost de l'obra.............50.000 ptes.

GL 41º 33' 50,22'' N - 2º 01' 0,2'' E. TERRASSA (VALLÈS OCCIDENTAL) CATALUNYA

Fonts:

Arxiu Històric de Terrassa

Permisos d'obres de l'Ajuntament de Terrassa

 

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa 
1987 - 2011