Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 30 de juny del 2020

FONT DEL RASOT TERRASSA

La vila de Terrassa, està situada entre dos corrents d'aigua, la riera del Palau a ponent ,i una altra riera a llevant la continuació del torrent de Santllehí, aquest fou utilitzat durant l'edat mitjana per fer el fossat de la vila de Terrassa, que discorria pels carrers dels Gavatxons i de l'Església, més cap a l'est pel carrer de la Font Vella, seguia cap sud travessant el carrer del Portal Nou i el Vapor Gran per anar al clos del Rasot entre els actuals carrers de San Francesc i Sant Genís, on es trobava amb el torrent que provenia del del fossat del castell palau. En aquesta confluència, davant de l'antic Vapor Gran, que havia estat un torrent, és on s'ubica actualment la Font del Rasot.


Font modernista del Rasot. Foto, AF Jordi Plana. 
(IMG 7468, 28/06/2020)

La font és una peça de ferro colat que fou encarregada per l'Ajuntament de Terrassa i inaugurada l'any 1887 durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Domènec Domingo i Margarit (03/07/1885 - 31/12/11890) i encarregada a la foneria: Tallers Abelló i Cia, l'empresa va ser fundada l'any 1819 com a serralleria de Francesc Abelló, a la cantonada dels carrers de la Rutlla i del Vall. Amb el pas del temps i per atendre les necessitats de la ciutat de productes de ferro colat, l'empresa evolucionà cap a la fabricació de productes de foneria, i construcció de peces per a la indústria tèxtil terrassenca. Gran part dels canvis produïts a l'empresa tenen lloc durant la direcció de Joan i Isidre Abelló, doncs l'any 1877 Isidre fou regidor de l'Ajuntament de Terrassa i va ser el promotor per tal de dotar a la vila de Terrassa d'un servei d'extinció d'incendis, fet que va fer necessari comptar amb gran quantitat de material fabricat amb peces de fosa. L'any 1879, Isidre Abelló i Espinalt es converteix en alcalde de Terrassa (01/07/1879 - 23/05/1980).

Font del Rasot. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 7449, 28/06/2020)

La fosa o ferro colat és un procés de fabricació en el que s'introdueix en un motlle, generalment de sorra, un aliatge de ferro amb més d'un 2% de carboni. Les foses presenten una elevada colabilitat, fet que fa possible la seva utilització en la fabricació de peces fabricades per fusió i emmotllament: estàtues, tapes de clavegueram, boques d'incendis, reixes, reixes per embornals, piques per a fonts, fanals, columnes... El ferro colat presenta una gran duresa i per contra una certa fragilitat a un gran impacte.

Detall dels dos cavallets de mar i la petxina sobre l'arc de mig punt.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7451, 28/06/2020)

La font consta de quatre cosos, el cos inferior és una base de pedra, damunt d'aquesta un segon cos format per un prisma rectangular i un semicilindre que determina la pica, les dues peces de ferro colat, el tercer cos està format per un prisma recta rectangular, també de ferro colat. A la part davantera trobem una aixeta o brollador de llautó centrat en un cercle amb motius florals, per sobre un arc de mig punt, per sobre de l'arc dos cavallets de mar a dreta i esquerra i entre ells una petxina. Per sota de l'aixeta destaca un gran escut de la ciutat de Terrassa. 

Detall dels cavallets i la petxina de la Font del Rasot. Foto, AF Jordi
Plana. (IMG 7458, 28/06/2020)

Detall de l'escut de la ciutat de Terrassa, sota l'aixeta de la Font
del Rasot. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7459, 28/06/2020)

El quart cos de la Font del Rasot és una columna estriada coronada per una estructura que imita un peveter tornejat. He parlat de quatre cossos, tot i que tres d'ells, els que corresponen al ferro colat, varen ser construïts pels Talleres de Fundición de Hierro y Construcción de Máquinas de Juan e Isidro Abelló, d'una sola peça emmotllada.

Anunci de la foneria Abelló, que va fer la Font del Rasot.
Font, Joaquim Verdaguer i Caballé.

   


 Detall de la columna i el falç peveter o brollador
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7452, 28/05/2020)

L’any 1887, el 14 de gener, s’inaugurava la font construïda pels germans Abelló, situada al carrer Sant de Genís, prop al carrer de Sant Francesc, en el lloc conegut popularment com el Rasot.
L’any 1995, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa, Manuel Royes i Vila (20/04/1979 - 12/04/2002), amb la remodelació de l’espai es va restaurar la font vuitcentista deteriorada pel pas del temps.

Font del Rasot. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 7454, 28/06/2020)

Detall de l'aixeta de la Font del Rasot. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 7460, 28/06/2020)

  Nom de la font inscrit en relleu en el lateral de llevant. Foto, AF
Jordi Plana. (IMG 7457, 28/06/2020)

Font del Rasot, Terrassa, carrer de Sant Genís, cantonada amb
carrer de Sant Francesc.


GL

41º 33' 33,47'' N - 2º 00' 45,21'' E 

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011

dissabte, 20 de juny del 2020

PARC DE VALLPARADÍS 2a PART, ZONA TORRENT DE LES BRUIXES

Com vàrem comentar en la primera entrada del Parc de Vallparadís, amb el nom de Parc de Vallparadís 1a part, zona del Torrent Monner, el parc presenta forma de " Y " , en aquesta part parlarem de la zona del Torrent de les Bruixes o Torrent de Vallparadís, concretament des del Passeig del Vint-i-dos de Juliol fins arribar a la confluència amb el Torrent Monner. Els dos braços superiors de la " Y " delimiten un altiplà amb el Torrent Monner a llevant i el Torrent de les Bruixes a ponent. Aquest altiplà en forma de llengua, és el resultat de l'erosió dels dos torrents.

Sobre l'altiplà trobem el conjunt monumental de les Esglésies de Sant Pere a l'extrem sud i a la resta, fins arribar al Passeig del Vint-i-dos de Juliol, el barri de Terrassa de l'Antic Poble de Sant Pere.

 Imatge del Parc de Vallparadís, zona del Torrent Monner. Foto, AF
Jordi Plana (Vista des de la Plaça del Rector Homs)

Una de les primeres obres públiques del Parc de Vallparadís sobre el Torrent de les Bruixes va ser el Pont de Sant Pere, per fer possible l'accés dels veïns de Terrassa a les Esglésies de Sant Pere. Construït el pont de Sant Pere l'any 1625, el Camí de Sant Pere el formarien els carrers Nou de Sant Pere, i el carrer de la Creu Gran, convertint-se durant molts anys en l'accés més ràpid dels fidels de la vila de Terrassa a les Esglésies de Sant Pere i dels santperencs a la vila de Terrassa.

Pont de Sant Pere per sobre del Torrent de les Bruixes del Parc de
Vallparadís. Foto, AF Jordi Plana.

El  Pont de Sant Pere uneix les dues ribes del Torrent de les Bruixes, que amb el Torrent Monner tenen els seus orígens en la Riera de les Arenes. Els dos torrents, que en la zona descoberta, configuren el Parc de Vallparadís, baixen paral·lels a banda i banda de la carretera de Matadepera i s'ajunten sota l'edifici del Centre Documental i Museu Tèxtil i el Castell Cartoixa de Vallparadís.

La construcció del pont de Sant Pere fou encarregada, per l'ajuntament de la vila de Terrassa i l'ajuntament del poble de Sant Pere, al mestre de cases Pere Pomers l'any 1581, qui va fer el projecte, però en realitat va ser el mestre de cases Ramon Suris qui va fer la construcció del pont, que va ser inaugurat, possiblement durant l'any 1625.

Pont de Sant Pere, imatge del pont sobre el Torrent de les Bruixes o
Torrent de Vallparadís. Foto, AF Jordi Plana.

Detall superior del Pont de Sant Pere, fons de la imatge, Església de
Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana.

A l'altura de la Plaça del Rector Homs i a la vessant de llevant del Torrent de les Bruixes del Parc de Vallparadís, trobem la Font de Cal Datzira. Aquesta font era el safareig del mas de Cal Datzira, situat a l'actual Plaça del Rector Homs i que fou enderrocat a finals dels anys cinquanta per tal d'ampliar la Plaça del Rector Homs.

Imatge de la Font de Cal Datzira remodelada durant la millora del
Parc de Vallparadís gràcies als Fons Europeus.
Foto, AF Joaquim Verdaguer i Caballé.

 Imatge aèria de la zona d'ubicació de la Font de Cal Datzira, del
Pont de Sant Pere i de la Plaça del Rector Homs, Torrent de les
Bruixes o de Vallparadís. Foto, Google Earth.

El Parc de Vallparadís és un dels parcs més grans de Catalunya i és remarcable la gran quantitat d'espècies arbòries i arbustives que hi podem trobar, moltes d'elles autòctones i d'altres introduïdes però típiques de les zones dels voltants. Entre les espècies arbòries del Parc podem destacar: bedoll, acàcies de tres espines, moreres, auró, avellaner, castanyer de les índies, cedre, xiprer, arç blanc, eucaliptus, plataner, freixe, faig, arboç, mimosa, olivera, pi australià...

Situats a la Plaça de la Rectoria, trobem una entrada davant del carrer de la Rectoria que ens permet accedir al Parc de Vallparadís.

Accés al Parc de Vallparadís des de la Plaça del Rector Homs pel
carrer de la Rectoria. Foto, AF Jordi Plana.

De la fauna del Parc de Vallparadís cal destacar petits mamífers urbans com diferents espècies de rats penats, musaranyes, ratolins de camp i gats. En relació als invertebrats destaquem alguns coleòpters com l'Acilius sulcatus o el Stictonectes lepidus o lepidòpters com l' Euphydryas aurina i la Graellsia isabellae. També trobem diferents espècies de cargols.

Però els animals més comuns del parc són les aus, entre les més freqüents destaquen: el pardal, el colom salvatge, la mallerenga carbonera, la garsa, el gafarró, la merla. Com el municipi de Terrassa es troba molt a prop del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, moltes espècies d'aus típiques d'aquest parc natural també les trobem al Parc de Vallparadís com: l'àliga marcenca, l'esparver vulgar, el falcó mostatxut, l'òliba, el mussol banyut, la mallerenga emplomallada, la merla blava, el tort comú, la xivitona, el bruel. També trobem espècies migratòries com: la cotxa fumada, la cuereta blanca vulgar, l'oriol, oreneta cuablanca...

Àliga marcenca, Circaetus gallicus.

  Pardal comú, Passer domesticus. Font, Viquipèdia.

Colom salvatge, Columba livia. Font, Consell de Mallorca.
 
Mallerenga carbonera, Parus major. Font, Viquipèdia.

Garsa, Pica pica. Font, Viquipèdia.



Gafarró, Serinus serinus. Font, Viquipèdia.

Merla, Turdus merula. Font, Viquipèdia.

Esparver vulgar, Accipiter nisus. Font, Viquipèdia.

Falcó mostatxut, Falco subbuteo. Font, Viquipèdia.

Òliba, Tyto alba. Font, Viquipèdia.

Mussol banyut, Asio otus. Font Viquipèdia.

 Mallerenga emplomallada, Lophophanes cristatus. Font, Viquipèdia.

Merla blava, Monticola solitarius. Font, Viquipèdia.

Xivitona, Actitis hypoleucos. Font, Viquipèdia.

 Bruel, Regulus ignicapilla. Font, Viquipèdia.

Cotxa fumada, Phoenicurus ochruros. Font, Viquipèdia.

Cuereta blanca vulgar, Motacilla alba. Font, Viquipèdia.

Oriol, Oriolus oriolus. Font, Viquipèdia.

Oreneta cuablanca, Delichon urbicum. Font, Viquipèdia.

Caminem en direcció sud fins el pla de confluència del Torrent de les Bruixes (Torrent de Vallparadís) amb el Torrent Monner, darrera hem deixat les Esglésies de Sant Pere i a l'esquerra d'aquest pla veiem el Castell Cartoixa de Vallparadís i la Casa Baumann, davant veim el Pont del Passeig, el travessem i ens endinsem en la zona del Parc de Vallparadís que arriba fins fins la BP-1503 (carretera de Rubí). Aquest tram del Parc de Vallparadís, situat entre el Pont del Passeig i la carretera de Rubí, serà objecte de la tercera part sobre el Parc de Vallparadís de Terrassa.

Confluència entre els torrents de les Bruixes i Torrent Monner. Foto,
AF Jordi Plana. (IMG 7374, 31/05/2020)

Zona de confluència entre els torrents Monner i de les Bruixes. Accés
a la Casa Baumann. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7373, 31/05/2020).

Pont del Passeig, per sobre del Parc de Vallparadís.
Foto, AF Jordi Plana.

Si voleu accedir a la tercera part sobre el Parc de Vallparadís, cliqueu: Parc de Vallparadís 3a Part, zona Pont del Passeig-Ctra de Montcada.

P de Vallparadís - Passei 22 de Juliol  41º 34' 10,71'' N - 2º 00' 58,65'' E
P de Vallparadís - Av de Pont del Passeig 41º 33' 48,65'' N - 2º 01' 5,65'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
 
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011

dilluns, 15 de juny del 2020

LES FONTS DEL TORRENT MONNER DEL PARC DE VALLPARADÍS DE TERRASSA

Avui farem una passejada pel torrent Monner. Aquest és un curs d'aigua de la comarca del  Vallés Occidental. Neix a prop de Matadepera, però ja dins del terme municipal de Terrassa. Un cop s'endinsa en el casc urbà de la ciutat de Terrassa és soterrat i no surt a l'exterior fins arribar a la zona nord del Parc de Vallparadís, concretament a la cantonada entre el Passeig Vint-i-dos de Juliol i el carrer de l'Arquitecte Puig i Cadafalch

Per sobre del Passatge del Vint-i-dos de Juliol, en el seu pas pel Parc del Pla de la Font de l'Apotecari, el torrent Monner, també fa el seu recorregut soterrat. El torrent desemboca al Torrent de Vallparadís, en la confluència amb el Torrent de les Bruixes.

Amb motiu de les obres de RENFE i dels FGC (aquestes últimes durant els anys 2012 i 2013), es van fer diverses obres per tal d'adequar els terrenys per on passa el torrent Monner.

Font de l'Apotecari

Si caminem de nord a sud, la primera font que trobem del torrent Monner es troba al Parc del Pla de la Font de l'Apotecari, aquesta font fou eliminada i substituïda per una de nova per l'Ajuntament de Terrassa i abastida per la companyia d'aigües de Terrassa. La font anomenada de l'Apotecari, està situada davant de l'escola Lanaspa.

Font de l'Apotecari, Parc del Pla de la Font de l'Apotecari.
Foto, AF Jordi Plana.

Aspecte original de la Font de l'Apotecari, abans del soterrament
del Torrent Monner. Foto, Associació de Veïns de l'Antic Poble de
Sant Pere de Terrassa.
 
L'antiga Font de l'Apotecari estava situada dins d'una caseta d'obra a la part nord del Passeig del Vint-i-dos de Juliol, la font envoltada de taules per poder dinar o esmorzar, va deixar de ser freqüentada pels terrassencs i a finals del segle XX es va cobrir el Torrent Monner per tal d'urbanitzar el Parc del Pla de la  Font de l'Apotecari, la Font es va perdre i fou substituïda per una de nova.

Font del Tintorer
 
Seguim caminant en direcció sud, passem per davant de l'escultura dedicada a la Sardana, travessem el Passeig del Vint-i-dos de Juliol i ens trobem amb un altre grup escultòric, Relacions de l'Espai, que és la porta al Parc de Vallparadís pel Torrent Monner. Unes escales ens permeten accedir al passeig central del parc. Caminem per aquest camí central i a mà dreta trobem la Font del Tintorer.

Font del Tintorer, vessant de llevant del Torrent Monner, Parc de
Vallparadís. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7389, 31/05/2020)
  
Segons la tradició popular, la Font del Tintorer deu el seu nom als tintorers que treballaven a la fàbrica Guardiola i que al mig dia feien el seu àpat a la font. Segons comenta Joaquim Verdaguer en el seu blog, la font estava al mig d'uns esbarzers. Cap als anys seixanta un veí, de nom Manel Coloma, va remodelar l'espai fent-lo més acollidor amb l'afegit d'unes taules de pícnic.

Font del Rossinyol

Passegem uns metres en direcció sud i a la mateixa vessant de llevant del Torrent Monner hi ha la Font del Rossinyol.

La font va ser recuperada i ara és doble, la part inferior correspon a la font natural que segueix brollant i no reuneix les condicions per poder-la beure, sobre la font antiga l'Ajuntament de Terrassa va instal·lar una aixeta amb una conducció d'aigua de la Mina Pública d'Aigües de Terrassa i aquesta sí que és apta pel consum humà.

Font del Rossinyol, vessant de llevant del Torrent Monner, Parc de
Vallparadís. Foto, AF Jordi Plana.

La font té dues plaques, una amb el nom de la font (Font del Rossinyol) i l'altra que aconsella no beure aigua de la font inferior, aigua que es deixa corra i s'aconsella beure l'aigua de l'aixeta superior. La font natural, situada a ras de terra, raja durant tot l'any.

Font de Santa Maria o Font del Single

Deixem la Font del Rossinyol i pràcticament davant, a la vessant de ponent del Torrent Monner del Parc de Vallparadís, trobem la Font de Santa Maria, aquesta deu el seu nom a l'Església de Santa Maria (del conjunt de les Esglésies de Sant Pere), doncs aquesta queda per sota de l'esmentada església, però en els terrenys que ja formen part del parc.

Font de Santa Maria o Font del Single, vessant de ponent del
Torrent Monner, Parc de Vallparadís. Foto, AF Jordi Plana.

La Font de Santa Maria està situada en el talús del torrent de Monner, situat sota les esglésies de Sant Pere, per ser més exactes entre les esglésies de Santa Maria a l'esquerra de la font i la de Sant Miquel a la dreta. La font va ser dissenyada per Puig i Cadafalch l'any 1921 durant la rehabilitació del conjunt monumental de les esglésies, que l'arquitecte va fer durant el rectorat de la parròquia de Sant Pere  a càrrec d' en mossèn Homs (1916 -1936). La font va ser tancada per l'Ajuntament de Terrassa per no reunir les condicions de salubritat. Avui dia és com un mirador sobre el parc, que ens permet seure i descansar.

Brollador del Torrent Monner

Seguim a la zona de la Passarel·la de Sant Pere trobem el Brollador del Torrent Monner. Aquest brollador presenta una boca de quasi dos metres d'amplada de la que surt aigua a pressió, aquesta deu artificial desguassa en un canal artificial que imita un rierol. Aquest rierol d' 1,5 km de longitud aboca l'aigua a la bassa gran de Vallparadís. Des de la bassa gran de Vallparadís es bomben, gràcies a una bomba elèctrica i un circuit tancat, 300 metres cúbics per hora, parc amunt fins el Brollador del Torrent Monner.

Brollador i rierol artificial que porta l'aigua a la bassa gran del Parc.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7422, 31/05/2020)

Sota els Murs de la Casa Salvans i molt a prop del Brollador del Torrent Monner hi havia la Font del Cucut, avui en desús.
  

GL

41º 34' 0,16'' N - 2º 01' 10,38'' E 


TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011