Total de visualitzacions de pàgina:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arquitecte Pere Pigrau. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arquitecte Pere Pigrau. Mostrar tots els missatges

dissabte, 29 d’abril del 2017

FÀBRICA DURAN

L'empresari Jacint Bosch i Curet soci a diverses societats terrassenques des de l'any 1885, participa també en la creació de la societat Bosch, Durán y Costa l'any 1899. La nova empresa serà dirigida per Joan Durán i Gelabert i començarà fabricant fils i teixits i evolucionarà fins a la producció d'articles tèxtils exclusius. A la societat figuren com a socis Joan Duran i Gelabert, Domènec Costa i Francesc Tobella fins l'any 1910.

La fàbrica Duran SA és un edifici entre mitgeres, de grans dimensions. La façana principal presenta un sòcol de pedres irregulars situades damunt del maó. Aquesta façana està dividida en tres cossos situats de forma simètrica. El cos central és de planta baixa i dos pisos. La planta baixa té tres obertures d'accés, una gran porta rectangular flanquejada per dues més petites també rectangulars. Damunt d'aquestes tres portes hi ha tres obertures en arc arc escarser. Tota la façana és de maó vist i està coronada per un frontó triangular.

Façana de la Fàbrica J & M Duran, SA. Foto AF Jordi Plana.

L'any 1911 la societat pren el nom de Bosch y Durán dels seus dos socis Jacint Bosch i Tobella i Joan Duran i Gelabert. L'any 1921 entra a la societat Miquel Duran i Gelabert i Jacint Bosch deixa part de les seves accions. L'any 1926 els dos germans Joan i Miquel aconsegueixen totes les accions i es crea la societat J & M Durán, SA. L'any 1935 morí Joan Duran i Gelabert i les seves accions passen a la seva vídua Francesca Benet i Vancells que el substitueix a la societat.

Cos central de la façana de la Fàbrica J & M Durán, SA.
Foto, AF Jordi Plana.

  
Els dos cossos laterals presenten obertures rectangulars, ordenades verticalment mitjançant pilastres amb capitells simulats de maó vist que abasten les tres plantes. Tota la façana presenta una ordenació simètrica i segueix un criteri decoratiu clàssic.

Detall de la façana situada a l'esquerra del cos central.
Foto, AF Jordi Plana.

Durant la guerra Civil, l'any a1937, la fàbrica fou col·lectivitzada i es dirigida per comitè de fàbrica i un consell d'empresa. El dia 13 de desembre de 1939 la família Duran rconstitueix la societat anònima en poder del notari de Barcelona Tomàs Caminal i Casanovas.
L'empresa va tenir la seva seu al carrer Mas Adei fins l'any 1939, a la Plaça Maragall núm 4 l'any 1940 i a la carretera de Castellar, cantonada amb el carrer Salvador Busquets, l'any 1949.

Segons informació del fons documental de la fàbrica J & M Durán, SA, dipositat a l'Arxiu Històric de Terrassa (carrer de Baldrich, núm 268), la matrícula industrial de 1935 fa constar la fàbrica a la tarifa 3a, classe 1a, amb 1200 fusos per a llana i una quota total de 2023,20 ptes.

 Façana de la Fàbrica J & M Durán, SA. Foto, AF Jordi Plana.

L'edifici de la Fàbrica J & M Durán SA, situada al carrer Prat de la Riba núm 88, va ser bastida l'any 1951 pels arquitectes Pere Pigrau i Josep Maria Bassols. L'empresa havia estat fundada l'any 1899 i extingida l'any 1999. Actualment l'edifici allotja diverses empreses comercials, de serveis i alguna petita indústria. La tercera planta és buida i en mal estat de conservació. L'edifici el podem classificar dins de l'Eclecticisme arquitectònic d'inspiració clàssica en els elements decoratius.

Fàbrica J & M Durán, SA. Carrer Prat de la Riba, núm 88.
Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1937 la fàbrica disposava de 75 telers, amb una quota total de 7.587 ptes. La documentació de l'empresa arriba fins al 1993 i no es coneixen mes detalls dels últims sis anys abans del seu tancament l'any 1999.

Els darrers propietaris de l’empresa van cedir el fons documental a la Fundació Arxiu Tobella, de Terrassa, el 2 de setembre de 1996. El fons va ingressar a l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa el dia 11 de febrer de 1999 procedent de l’Arxiu Tobella en qualitat de dipòsit. El 4 de maig de 1999 Manuel Tobella i Marcet, president de la Fundació Arxiu Tobella, i Manuel Royes i Vila, Alcalde de Terrassa, signaren el conveni de dipòsit. El 4 d’octubre de 2005, la Sra. Maria Dolors Geis Arch, vídua de l’enginyer industrial Joan Duran Ullés, féu donació de les “Escriptures de constitució i dissolució de societats i augments de capital”, del 1893, i un seguit de 20 escriptures més i quatre rebuts. (Guia de Fons Arxiu Històric de Terrassa)

Imatge aèria de la Fàbrica J & M Durán, SA. Font Google Earth.
  
La documentació conservada és escadussera. Hi trobem principalment els llibres de comptabilitat amb una cronologia que abasta des del 1910 fins a l’any 1993. També hi trobem documentació sobre la gestió del patrimoni (1941-1980) i financera (1939-1968), i la que fa referència a les jubilacions i la seguretat social en les funcions de gestió dels recursos humans (1921-1970). Hi ha plànols de la fàbrica, amb un avantprojecte constructiu i de terrenys traspassats. L’últim ingrés de documentació aportà la documentació més antiga del fons amb les “Escriptures de constitució i dissolució de societats i augments de capital“ de 1893 a 1926. (Guia de Fons Arxiu Històric de Terrassa).

La Fàbrica Durán, SA és un antic edifici industrial de Terrassa, situat al barri de Vallparadís, que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, identificador: IPAC 28219.

GL 41º 34' 02'' N - 2º 01' 20'' E. TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

Fonts consultades: Guia de Fons Arxiu Històric de Terrassa.

TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011

dissabte, 5 de març del 2016

SAPHIL

Avui dissabte, a les vuit del matí comencem una nova passejada per la ciutat de Terrassa, deixem la fàbrica de La Magdalena, travessem la  plaça Baltasar Ragon i caminem per la carretera de Martorell fins arribar a la cantonada amb el carrer Galileu en la que hi ha la Casa Celedonio Badia i Tort, pugem el carrer de Galileu fins arribar a la cantonada amb el carrer de Martín Díez, en la que trobem una de les tres naus industrials de l' Anònima que han arribat als nostres dies.

 SAPHIL, Façana del carrer de Galileu. Foto, AF Jordi Plana.

La SAPHIL, acrònim de Sociedad Anónima de Peinaje e Hilatura de Lana, coneguda popularment com l'Anònima, fou una empresa fundada l'any 1919 a la ciutat de Terrassa. L' Anònima neix de la fusió de quatre empreses de filatura d'estam. ( Estam: Fil resultat de la fibra de llana que ha estat pentinada abans de la filatura). La SAPHIL es dedicà a la manufactura de llana, des de la preparació de la llana a partir de la llana en brut fins la venda de filatura. Va ser una de les grans empreses tèxtils de Terrassa i en els seus millors temps va arribar a tenir més de 2000 treballadors i treballadores.

 Fàbrica SAPHIL, façana del carrer Galileu. Foto, AF Jordi Plana.

El complex fabril de l'Anònima estava format per diverses naus industrials que omplien gairebé dues illes d'edificis a banda i banda del carrer Galileu, entre els carrers Vàzquez de Mella, Martín Díez, Fra Bonaventura Gran, Arquimedes i Pi Maragall. De tots els edificis que formaven el complex, el més significatiu i que per sort ha arribat fins els nostres dies, és el que té la façana principal en el carrer de Galileu, i correspon a la nau de la filatura, edifici que presenta elements decoratius d'estil clàssic. (Foto superior).

Detall de la façana Nord de la mateixa nau. Foto, AF Jordi Plana.

L'edifici principal que ha arribat fins els nostres dies, és un edifici de planta rectangular, de planta baixa i un pis, de obra vista i amb teulada a dues aigües. La façana del carrer de la Filatura és la més interessant des del punt de vista arquitectònic i cal dir que tota la nau està molt ben conservada. La planta baixa del carrer de la Filatura alberga un supermercat de la cadena Mercadona. i la planta superior alberga una sèrie de lofts.

Carrer de la Filatura, a la dreta edifici de la SAPHIL, a l'esquerra,
nous edificis. Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1992 l'Anònima feia fallida i dos anys després, l'any 1994, s'enderroca gran part de la fàbrica, només es salven de l'enderroc dues naus industrials i la nau que havia albergat l'economat de la SAPHIL. Lamentablement s'enderroca la sala de tints, una construcció de l'arquitecte modernista Lluís Muncunill i Parellada, que no era visible des del carrer, l'edifici de tints tenia 8 bòvedes, cadascuna amb la seva llanterna, per ventilar i donar iluminació natural, al ser visible només des de l'aire va passar desapercebut als responsables de patrimoni de l'ajuntament de Terrassa i van desaparèixer. Per sort cal dir que tots podem admirar una construcció similar, bastida també per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, l'edifici de tints del vapor de ca l'Izard, amb el que vaig començar la primera publicació d'aquest blog. Cal dir que des de l'Ajuntament de Terrassa vàrem intentar aturar l'enderroc de l'edifici de tints, però lamentablement, els propietaris de la fàbrica van aprofitar les vacances d'estiu per enderrocar-lo, aquest fet ens va molestar molt a tots els regidors del consistori terrassenc, ja que aquesta pràctica ja s'havia utilitzat en altres ocasions, però amb ajuntaments franquistes.

L'enderroc de la SAPHIL, gràcies al seu Pla parcial d'ordenació va salvar com he comentat tres naus, una d'elles la nau de filatura i l'altra la de l'economat de l'antiga fàbrica i va fer possible una sèrie de blocs de pisos, un nou carrer (el carrer de la Filatura) i dues noves places (La Plaça del Tint i la Plaça de l'Anònima). 

Xemeneia de la SAPHIL. Plaça de l'Anònima. Foto, AF Jordi Plana.

Dels elements que han quedat de l'Anònima, l'element més important és la xemeneia, bastida en maó vist, de base quadrada i fust troncocònic, de 36 metres d'alçada, 3 metres de diàmetre a la base i 2,2 metres a la corona, en la que hi ha una passera circular a la que pot accedir-se per una escala de gat. Va ser construïda l'any 1961.

 Detall de la xemeneia amb l'acrònim de la fàbrica. Foto, AF Jordi Plana.


 Façana oest de la nau de filatura de la SAPHIL.
Foto, AF Jordi Plana.


Façana sud de la nau de filatura de la SAPHIL. Foto, AF Jordi Plana.

L'edifici de la filatura, per la part que dóna al carrer de Matín Díez és d'ús residencial.

Entre la nau industrial que fa cantonada entre els carrers de Vàzquez de Mella i Pi Maragall, que avui alberga el Casal Cívic del barri de Ca n'Aurell i els tallers de Prodis, i el carrer de la Filatura trobem la plaça del Tint.

Plaça del Tint. Foto, AF Jordi Plana

L'altra nau que ha arribat fins el dia d'avui és la de l'economat de la SAPHIL, situat a la cantonada entre el carrer de Galileu i la plaça de l'Anònima. Aquesta nau de planta rectangular, teulada a dues aigües que avui dia alberga El Celler del Cava, establiment de vins, caves i licors, havia estat l'economat de l'Anònima.


Nau de l'antic economat de la SAPHIL, façana del carrer Galileu, 238
Foto, AF Jordi Plana.

Façana de l'edifici del Celler del Cava, plaça de l'Anònima.
Foto, AF Jordi Plana.
L'economat era una botiga, en aquest cas de la SAPHIL, en la que els treballadors de l'empresa podien comprar productes bàsics a un millor preu. Els economats venien productes empaquetats i pesats, com a novetat, fet que facilitava la venda.

La Sociedad Anónima de Peinaje e Hilatura de Lana, fou fundada per Francesc Salvans i Armengol, l'any 1919 i es va ampliar en anys successius, van participar diferents arquitectes entre els que destaquen Lluís Muncunill (1920) va bastir l'edifici de tints; Pere Pigrau (1943)... La construcció de la xemeneia és de l'any 1961. L'any 1992 la fàbrica fa fallida i l'any 1994 s'inicia l'enderroc.

La nau de la filatura de SAPHIL, és un edifici catalogat com a bé cultural d'interès local, identificador: IPAC, 28230. Obra popular, presenta diversos elements classicistes.

GL, 41º 33' 54'' N - 2º 00' 19'' E. TERRASSA

Deixem l'Anònima i el seu entorn, tot donant per acabat el novè dia de la nostra passejada per Terrassa...

TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011