Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 5 de setembre del 2019

CENTRE TECNOLÒGIC LEITAT TERRASSA

Leitat, el partner en innovació tecnològica, és una entitat privada terrassenca sense ànim de lucre. Ubicada al carrer de la Innovació núm 2 de Terrassa. Leitat ofereix solucions d'alt valor afegit als reptes tecnològics que requereixen les empreses, amb vocació i orientació a l'adaptació als canvis constants del mercat. L'entitat fou fundada el 1906 amb el nom d'Acondicionamiento Tarrasense per un grup d'industrials terrassencs preocupats per la qualitat, la certificació i els projectes d'investigació en l'àmbit del sector tèxtil llaner. Aquest grup d'empresaris tèxtils, varen decidir fundar una associació per aportar solucions de competitivitat a les empreses tèxtils terrassenques amb el nom d'Acondicionamiento Tarrasense, coneguda popularment com "El Condicionament".

 LEITAT, c/ de la Innovació núm 2, Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 7218, 1/09/2019)

Com arribar-hi?

Arribada al Leitat. Font de la imatge Leitat.

 Fundada el 1906, el seu objectiu és crear i transferir valor social, mediambiental, econòmic i industrial sostenible a les empreses i entitats, a través de la investigació i dels processos tecnològics. Tot tenint els seus orígens en la indústria tèxtil, actualment desenvolupa la seva activitat en camps tan diversos com la biotecnologia, la salut, la química industrial, nous materials, les energies renovables i els nous processos de producció. Leitat està acreditat per ACCIÓ i reconegut pel Ministeri d'Economia i Competitivitat.

 Detall d'un dels laboratoris del Leitat. Font Leitat.

Amb el pas dels anys "El Acondicionamiento Tarrasense", evolucionà tot ampliant les seves activitats, per tal de poder oferir solucions multisectorials en moltes àrees científiques i tècniques.

 Edifici de l'Acondicionamiento Tarrasense, 1906, obra de l'arquitecte 
Lluís Muncunill, embrió de l'actual Leitat. Foto, AF Jordi Plana.

 Façana principal i porta d'accés al Leitat. Foto, AF Jordi Plana
(IMG 7216, 1/09/2016)

Els resultats obtinguts els darrers anys confirmen que l'aposta desenvolupada per Leitat, cap a la generació de coneixement i la transferència al teixit empresarial, és un model eficaç pel creixement de l'economia productiva de manera eficaç i sostenible, afavorint al mateix temps nous espais per al desenvolupament del talent.

Edifici de l'Acondicionamiento Tarrasense, 1906, obra de l'arquitecte 
Lluís Muncunill, embrió de l'actual Leitat. Foto, AF Jordi Plana.

L'edifici seu del Centre Tecnològic LEITAT, fou dissenyat per l'equip d'arquitectes format per Carles Cortades Guasch, Lluís Domènech Girbau, Roser Amadó Cercós i Sander Laudy i com a col·laboradors: Ramon Domènech Girbau (aparellador), Laura Pérez García (interiorista) i Cristina Subías Soto (aparelladora).

Equip dissenyador del Centre Tecnològic LEITAT (Terrassa)

L'edifici dissenyat per l'equip d'arquitectes segueix les exigències marcades pel Pla Especial Urbanístic aprovat per l'Ajuntament de Terrassa, té present la importància mediambiental del lloc d'ubicació: la topografia, la vegetació i l'orientació geogràfica, tot integrant-se en el seu entorn. L'edifici està format per tres cossos, un cos central de planta trapezoïdal, més alt i amb la porta d'accés i dos cossos de planta rectangular i ortoèdrics, situats a banda i banda del cos trapezoïdal (que forma una piràmide troncada).

Façana posterior de l'edifici del Centre Tecnològic LEITAT de Terrassa
Foto, font Google.

L'edifici s'assenta sobre el pla d'una antiga escola situat sobre la mateixa corba de nivell, integrant-se en el paisatge i no es fa visible fins que no ens trobem al seu costat. Construït amb blocs de formigó prefabricat que delimiten dos ortoedres de 15 m d'amplària. Tant la façana sud com la façana nord són de vidre, fet amb el que  s'aconsegueix una il·luminació excel·lent als despatxos que donen a la façana sud i als laboratoris que donen a la façana nord.

Detall de la façana sud. Foto, font els arquitectes.
    
Per tal d'evitar excavar el sòl en excés pels aparcaments, es va optar per posar el pàrquing a la teulada de l'edifici de manera que els vehicles no siguin visibles des de l'exterior, fet que abarateix els costos de construcció alhora que elimina els cotxes de l'exterior, tot oferint una solució respectuosa amb el medi ambient, des del punt de vista de l'impacte ambiental, com de la reducció d'emissions de diòxid de carboni per la utilització de menys formigó en la construcció de l'edifici.

Accés al Leitat, façana nord. Foto, AF Jordi Plana. 
(IMG 7219, 1/09/2019)

Un dels aspectes importants en la reducció de l'impacte visual el determina la superfície de vidre de les façanes nord i sud, que reflecteixen els arbres de l'exterior, tot mimetitzant l'edifici amb el seu entorn. La situació i configuració de l'edifici, permet l'aprofitament de forma eficient de l'energia solar per la il·luminació i per la climatització.


Detall dels despatxos situats a la façana sud. Foto, font els arquitectes.

Contactes:


Tel Leitat: 937882300
Web: leitat.org
Direcció: C/Innovació, 2 - 08225 Terrassa (Barcelona)


Agraïments
Leitat
GL

Leitat, C/Innovació núm, 2 41º35'53,08'' N - 2º00'38,33'' E


TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011

dijous, 22 d’agost del 2019

CARRER DE L'ARQUITECTE PUIG I CADAFALCH

Set del matí, les previsions meteorològiques auguren un bon dia, sol i temperatures de 25º C. Decidim anar al Parc de Vallparadís per passar el dia, un dels parcs urbans més grans d'Europa, amb 3'9 km de longitud i un dels pulmons verds de Terrassa. Pugem al cotxe i aparquem al carrer de l'Arquitecte Puig i Cadafalch. A la cruïlla entre aquest carrer i la plaça del Comú hi ha una entrada a la zona nord del parc.

 C/De l'Arquitecte Puig i Cadafalch des de l'entrada sud. Foto, AF Jordi
Plana (IMG 7035, 21/08/2019)

El carrer de l'Arquitecte Puig i Cadafalch va de nord a sud des de l'Avinguda vint-i-dos de Juliol a la plaça del Comú i es troba en el barri terrassenc de l'Antic Poble de Sant Pere. És un carrer de poc més de cent metres de longitud, a l'esquerra hi ha un aparcament per autobusos que porten als visitants de les esglésies de Sant Pere i el parc de Vallparadís, a la dreta una doble fila d'aparcaments per a turismes, més a la dreta la vorera i la façana d'edificis amb vistes al parc de Vallparadís.


C/De l'Arquitecte Puig i Cadafalch, parada de busos de les Eglésies
de Sant Pere i Parc de Vallparadís. Foto, AF Jordi Plana
(IMG 7045, 21/08/2019)

 C/De l'Arquitecte Puig i Cadafalch, doble fila d'aparcaments i façana
d'edificis amb vistes al parc de Vallparadís. Foto, AF Jordi Plana
(IMG 7056, 21/08/2019)

Al nord del carrer, a la dreta i situat a l'entrada del Parc de Vallparadís trobem el grup escultòric Relacions de l'Espai, de l'artista terrassenc Àngel Màdico (1955). Ubicat a l'entrada del Parc de Vallparadís, va ser inaugurat per l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila (20/04/1979 - 12/04/2002) el 27 de juliol de 2001. L'escultura simbolitza el microcosmos i el macrocosmos.

Grup escultòric Relacions de l'Espai (Àngel Màdico), entrada nord
del Parc de Vallparadís i dreta del carrer de l'Arquitecte Puig i Ca-
dafalch. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7051, 21/08/2019)

Seguim caminat en direcció sud cap a la plaça del comú per tal de trobar l'entrada al parc de Vallparadís, arribem a la cruïlla del carrer de l'Arquitecte Puig i Cadafalch amb la plaça del Comú i el carrer de l'Alcalde Parellada i trobem l'entrada nord al Parc de Vallparadís i també podem apreciar les Esglésies de Sant Pere.

Entrada nord al Parc de Vallparadís pel sud del carrer de l'Arquitete
Puig i Cadafalch. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7040, 21/08/2019)

Campanar de l'església de Sant Pere vist des del carrer de l'Arquitec-
te  Puig i Cadafalch. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7039, 21/08/2019)

Plaça del Comú de l'Antic Poble de Sant Pere de Terrassa. Foto, AF
Jordi Plana. (IMG 7038, 21/O8/2019)

Josep Puig i Cadafalch, relació amb Terrassa  

Josep Puig i Cadafalch. Font Google

Josep Puig i Cadafalch va néixer a Mataró el 17 d'octubre de 1867 i morí el 23 de desembre de 1956 a Barcelona. Fou arquitecte, emmarcat en el moviment modernista, historiador, arqueòleg i polític. Com a polític cal destacar que va ser president de la Mancomunitat de Catalunya (1917-1924), regidor de l'Ajuntament  de Barcelona (1901-1903), diputat a les Corts Espanyoles (1907 - 1910), diputat provincial (1913 - 1924).

Puig i Cadafalch, fill de mare terrassenca, feia estades estiuenques a Terrassa, concretament a casa dels seus avis materns. Enamorat de les Esglésies de Sant Pere va ser el responsable d'una de les campanyes arqueològiques i de restauració més importants del conjunt arquitectònic de les esglésies de Sant Pere. Puig i Cadafalch va ser nomenat president de la comissió d'experts encarregats de de la restauració de les esglésies. Durant els anys vint, amb la participació de la Junta de Museus, el rector Josep Homs i el pintor Joaquim Vancells, dirigí i participà en la majoria de recerques arqueològiques i restauracions del conjunt. També cal destacar les tasques de divulgació del conjunt arquitectònic de les esglésies, que gràcies a Puig i Cadafalch és conegut arreu del món. (Joaquim Verdaguer i Caballé)

Aspecte del conjunt arquitectònic de les esglésies de Sant Pere, amb
els jardins dissenyats per Vancells i Puig i Cadafalch, durant la dècada
dels trenta.Foto, fons Ragón - AMAT

Conjunt arquitectònic de les esglésies de Sant Pere de Terrassa,
Sant Miquel i Santa Maria. Foto, AF Jordi Plana.

 Conjunt arquitectònic de les esglésies de Sant Pere de Terrassa,
Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana.

El dia 8 de març del 1968 l'Ajuntament de Terrassa en sessió plenària aprovà posar el nom de l'arquitecte Puig i Cadafalch al carrer situat entre l'Avinguda 22 de Juliol i l'actual plaça del Comú del barri de l'Antic Poble de Sant Pere de Terrassa. El 30 de juny de 1968, l'alcalde de Terrassa Miquel Onandia i Nunell (05/03/1964 - 17/03/1970), va descobrir una placa en aquest vial amb el nom d'Arquitecte Puig i Cadafalch.

Placa del carrer de l'Arquitecte Puig i Cadafalch. Foto, AF Jordi Plana.
 (IMG 7039, 21/08/2019)

Carrer de l'Arquitecte Puig i Cadafalch. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 7055, 21/08/2019)

Fonts consultades: Blog d'en Joaquim Verdaguer i Caballé

GL

C/Puig i Cadafalch - Av 22 de Juliol 41º34'9,06'' N - 2º01'1,15'' E
C/Puig i Cadafalch - Plaça del Comú 41º34'3,77'' N - 2º01'8,75'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011

dilluns, 22 d’abril del 2019

FORNÍCULA DE SANT ROC

A la primera casa de la dreta de la Plaça Anselm Clavé, núm 9, cantonada amb la rambla d'Ègara i a la seva façana, trobem una fornícula amb la imatge de Sant Roc.

El 9 d'agost de l'any 1881, l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Narcís Argemí i Vendrell (01/07/1881 - 01/07/1883), va prendre l'acord d'enderrocar el portal de Sant Roc. A la part superior del portal i centrada hi havia una fornícula amb la imatge de Sant Roc, aquesta fou situada a la façana de la darrera casa de la plaça d'Anselm Clavé. Durant la Guerra Civil, la imatge de Sant Roc fou destruïda. L'any 1940 es restablí la fornícula amb una imatge de sant Roc. Els anys 50 l'edifici on hi havia la imatge del sant fou remodelat i a la nova fornícula, el 16 d'agost de 1956, dia de Sant Roc, s'hi col·locà una nova imatge.

Detall de l'edifici de la plaça Clavé amb la imatge de Sant Roc
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6928, 02/03/2019)

La nova imatge fou realitzada pels alumnes i professors de l'Escola d'Arts i Oficis de Terrassa

Durant el segle XVI, Terrassa va patir una de les epidèmies de pesta bubònica que afectaven Catalunya. La de l'any 1589, va ser una de les més fortes que afectaren a la vila de Terrassa. Segons els registres de l'època l'epidèmia de pesta bubònica va començar a l'Empordà. De seguida que les autoritats de la vila de Terrassa van tenir coneixement del que passava a l'Empordà i varen prendre un seguit de mesures per evitar-ne el contagi. Es van controlar a través dels portals l'entrada de forans a la vila i es va recomanar als pagesos que entraven i sortien de les muralles per anar a les hortes i no mantenir contactes amb persones desconegudes.

Imatge de Sant Roc. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6927, 02/03/2019)

El set de juliol de 1588 es reuneix el Consell de la Vila per tractar l'evolució de l'epidèmia de pesta que ja havia arribat a les comarques de Barcelona. El Cosell aprovà encomanar-se a Sant Roc, San Sebastià i Santa Madrona, per tal de protegir la vila de la pesta i de la gran sequera que afectava a les collites.

Imatge de Sant Roc

Fent el vot de venerar-los i celebrar les seves diades fixades per l'església. Tot i haver-se encomanat als sants, la pesta bubònica entrà a la ciutat el 15 d'agost de 1588. Es calcula segons els registres dels enterraments, que l'epidèmia produí més  de 300 morts d'un cens de 3000 habitants que són els que tenia la vila de Terrassa.

A l'inici de 1590 el Consell de la vila de Terrassa dóna per acabada l'epidèmia de pesta i acordaren fer neteja de les cases. Des del 1588 la ciutat de Terrassa manté el vot a Sant Roc.

 Fornícula de la plaça Anselm Clavé amb la imatge
de Sant Roc. Foto, AF, Jordi Plana
(IMG 6928, 02/03/2019)

Si voleu llegir alguna cosa més sobre Sant Roc i l'epidèmia de pesta de 1589 a Terrassa, cliqueu: Portal de Sant Roc i plaça d'Anselm Clavé.

GL

41º 33' 39,45'' N - 2º 00' 32,14'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011

diumenge, 31 de març del 2019

PORTA DE SANT PERE DE LA CATEDRAL DE TERRASSA

La porta de Sant Pere de la catedral del Sant Esperit o catedral de Terrassa, es troba situada al carrer de la Font Vella, la porta dóna accés a un pas que va des del carrer de la Font Vella fins la capella del Sant Crist (ampliada durant el s XVII) de la Catedral de Terrassa. La basílica del Sant Esperit va ser bastida entre 1574 i 1616 seguint l'estil Gòtic tardà i ocupa gran part de la façana est de la Plaça Vella. L'any 2004 el Vaticà creà el bisbat de Terrassa com a segregació del bisbat de Barcelona i la basílica del Sant Esperit es va convertir en la Catedral de Terrassa.

 Porta de Sant Pere, lateral de la Catedral de Terrassa, situada entre 
els núm 18 i 16 del carrer de la Font Vella. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 3266, 18/07/2017)

La porta de Sant Pere es va obrir l'any 1893 pel prior de la basílica del Sant Esperit Josep Oriol i Roig. La millora del temple consistia en obrir un pas directe des de la capella del Sant Crist, situada a l'esquerra de la basílica, fins el carrer de la Font Vella.

La porta rectangular presenta brancals i llinda de pedra, per damunt de la llinda observem un timpà en arc de mig punt amb una dovella central, en aquest hi ha un relleu circular amb la imatge del Sant Esperit per damunt de la tiara i les dues claus creuades que representen a Sant Pere. La porta podem situar-la dins de l'estil neoclàssic.

Detall del timpà de la porta de Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 3267, 18/07/2017)

Aquest accés avui dia està en desús des de que un incendi  l'any 1978 el va destruir i es va reconvertir l'espai en museu.

Portalada de la Catedral de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 9994, 13/12/2015)

Durant el segle XVII s'amplia la capella del Sant Crist. L'any 1893 s'obre la porta de Sant Pere. L'any 1918 es construeix l'atri neogòtic amb imatges de Josep Llimona. Durant la Guerra Civil un incendi destrueix el retaule de Joan Mompeó. L'any 1958 s'inaugurà el nou retaule d'Enric Monjo. L'any 2006 sent ja la basílica consagrada com a catedral, es va inaugurar el frontal de l'altar major bastit per Jeroni Font i Jaume Mercadé.

Fonts consultades

Mosaics i relleus als carrers de Terrassa. Joaquim Verdaguer i Caballé
 
GL

Carrer de la Font Vella  41º 33' 45,19'' N - 2º 00' 42,78 E. TERRASSA

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011

dissabte, 23 de març del 2019

CARRER JOAQUIM DE PAZ

El carrer Joaquim de Paz, és un carrer del casc antic de Terrassa que va des de la plaça Maragall fins el carrer de Sant Antoni i perpendicular als carrers del Passeig i de la Societat. El nom del carrer inicialment, carrer de Paz, és degut al cognom d'una família benestant que construir la seva casa en aquest lloc quan no hi havia res urbanitzat. L'any 1828 el carrer de Paz ja tenia 33 cases, a la primera de les quals, situada a la dreta, habitava  la família Paz, el primer propietari de la casa, Dídac Paz, fou l'avi del diputat a Corts i Senador don Joaquim Mª de Paz i Casanovas, aquest últim per acord plenari de l'Ajuntament de Terrassa és qui donarà el nom actual al carrer, c/ Joaquim de Paz.

Carrer Joaquim de Paz. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7012, 12/03/19)


Joaquim Mª de Paz i Casanovas. Font, Terrassencs del 1800
Baltasar Ragon.

Joaquim Mª de Paz i Casanovas (Terrassa 15/09/1821 - Barcelona 27/01/1900). Estudià Llatinitat als Escolapis de Sabadell, seguidament obtingué la qualificació d'excel·lent en Filosofia i Lleis i es llicencià l'any 1844. Després d'obtenir grans èxits en la seva feina com advocat decidí establir-se a Madrid on va prosseguir la seva carrera d'èxit. Quan Joaquim de Paz tenia 38 anys d'edat, el Ministre de Gràcia i Justícia, volgué honorar-lo nomenat-lo Magistrat del Tribunal Suprem, però Joaquim de Paz, declinà el càrrec per no haver de deixar el bufet d'advocat.

L'any 1858 començà la seva carrera política amb la representació del districte de Terrassa i Manresa com a diputat a les Corts, fou reelegit cinc vegades consecutives com a diputat a Corts, fins a la Revolució de 1868. L'última vegada que fou elegit a Terrassa diputat a Corts fou el 20 de juliol de 1892. La mort de Joaquim Mª de Paz i Casanovas, es produí el 27 de gener de l'any 1900 a Barcelona, víctima d'una epidèmia gripal.

Si voleu consultar més fets sobre Joaquim de Paz, cliqueu Terrassencs del mil-vuit-cents de Baltasa Ragon, pàg 125, 126 i 127.


El dia 16 de setembre de l'any 1846, la Mina Pública d'Aigües de Terrassa presentà una instància a l'Ajuntament de Terrassa, presidit per l'alcalde Agustí Galí i Galí (04/01/1846 - 02/01/1848) per instal·lar un repartidor d'aigua en aquest carrer. 

Segons el cens l'any 1859, el carrer de Paz ja comptava amb 54 cases.

El diia 22 de juliol de 1863 en Narcís Argemí demanà permís per a construir un magatzem en els núm 54 i 56, aquest des de l'any 1914 fins l'any 1936 va utilitzar-se per a Escola Municipal, actualment convertit en habitatges i protegit com bé cultural d'interès local.

Magatzem Narcís Argemí, carrer Joaquim de Paz núm 52-54. Foto, AF
Jordi Plana. (IMG 7008, 12/03/2019)

L'antic Magatzem Narcís Argemí és l'únic edifici del carrer Joaquim de Paz, d'estil eclèctic terrassenc, obra de l'arquitecte Rafael Puig i Puig, que forma part del catàleg d'edificis d'interès històric de Terrassa.

El dia 11 d'abril de l'any 1901 l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Pelegrí Matalonga i Payeras (20/03/1901 - 31/12/1901), acordà comprar el casal número 45 per ubicar-hi un safareig públic.

Actualment l'entrada del carrer Joaquim de Paz amb vehicle és pel carrer de Sant Antoni i la sortida és a la plaça Maragall, davant del Teatre Principal.

El carrer fou empedrat el 14 d'abril de 1947 durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Alfons Vallhonrat i Catà (24/02/1947 - 18/02/1952).


 Imatge actual del carrer Joaquim de Paz, al final del carrer podem
observar el Teatre Principal situat a la plaça Maragall. Foto, AF
Jordi Plana. (IMG 7009, 12/03/2019)

Teatre Principal, situat a la plaça Maragall davant la sortida del carrer
Joaquim de Paz. Foto, AF Jordi Plana.

Durant el cap de setmana de la primera setmana del mes de desembre del 2003, s'inaugurà per l'alcalde de Terrassa Pere Navarro i Morera ( 13/04/2002 - 30/11/2012) la darrera remodelació del carrer Joaquim de Paz, que passà a ser de plataforma plana, amb calçada única i amb prioritat per als vianants. En les reformes que s'hi van fer es va posar un paviment llis diferent de la resta de carrers del centre històric de llambordes ceràmiques, a més a més de d'instal·lar 25 punts de llum, 5 papereres i 51 pilones per tal d'evitar la circulació ràpida dels vehicles. El pressupost de la reforma va ser de 180.111'33 euros.

 Detall del nou paviment del carrer Joaquim de Paz (2003)
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7010. 12/03/2019)

Tot i que l'antiga seu de Sport Egara 1905, té l'entrada pel carrer de Sant Antoni núm 87, una de les seves façanes, és la primera del carrer Joaquim de Paz, cantonada amb el carrer de Sant Antoni. L'edifici fou remodelat l'any 1926 per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.

Edifici que albergà la seu de Sport Ègara fundat per alumnes de
L'Escola Industrial de Terrassa l'any 1905. Foto, AF Jordi Plana.

 
GL

Carrer Joaquim de Paz - Carrer Sant Antoni 41º 33' 57,45'' N - 2º 00' 58,41'' E

Carrer Joaquim de Paz - Plaça Maragal 41º 33' 52,56'' N - 2º 00' 47,47'' E

Fonts consultades

Els carrers de Terrassa l'any 1900. Baltasar Ragón

Terrassencs del mil-vuit-cents. Baltasar Ragon


TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011