El parc de Vallparadís és el pulmó verd de Terrassa i el parc més gran de la ciutat, podem considerar-lo com el parc central de Terrassa. El parc presenta una longitud de 3,5 km i travessa la ciutat de nord a sud. El parc està format per diferents espais com la zona nord Torrent Monner, l'Horta dels Frares, la Piscina de Vallparadís, La Devesa i el Parc de les percepcions.
El parc de Vallparadís presenta una superfície de 395 mil metres quadrats de zona verda i és un dels més grans de Catalunya i d'Europa. A part de passejar-hi, el parc és escenari de moltes activitats i acull grans esdeveniments de la ciutat de Terrassa relacionats amb la Festa Major de Terrassa, el Festival de Jazz de Terrassa, la Fira Modernista o el Carnaval.
El Parc de Vallparadís alberga molts edificis patrimonials de la ciutat de Terrassa, entre els que destaquen, l'edifici del Centre de Documentació i Museu Tèxtil, El Castell Cartoixa de Vallparadís (seu principal del Museu de Terrassa), la Casa Baumann, la Seu d'Ègara o les Esglésies de Sant Pere.
També podrem gaudir d'un refresc en diverses terrasses o prendre un bany o un passeig en barca (segons l'època de l'any) en la piscina del parc que té una superfície de més de 4000 metres quadrats. També podem fer un recorregut pel parc pujant al tren en miniatura.
En aquest primer escrit sobre el Parc de Vallparadís ens centrarem en la zona nord que correspon al Torrent Monner i Torrent de les Bruixes.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7374, 31/05/2020)
Per arribar al Parc de Vallparadís podem utilitzar els FGC i baixar a l'estació de Vallparadís Universitat. Per aquesta estació trobarem tres accessos al parc pel carrer de Salmerón, el primer al costat de la Casa Baumann, el segon entre la Plaça de les Teixidores i el Castell Cartoixa de Vallparadís i el tercer entre el Centre de Documentació i Museu Tèxtil i el Mur de contenció de la Casa Salvans. També podem accedir al parc per l'estació dels FGC de Terrassa Estació Nord.
Relacions de l'Espai, escultura d'Àngel Màdico. Foto AF Jordi Plana.
El Parc de Vallparadís compta des de l'any 1951, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Alfons Vallhonrat i Catà (24/02/47 - 18/02/1952), amb el títol de Monument Històric Artístic atorgat pel Govern de l'Estat, però no serà fins l'any 1991 durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila (20,04/1972 - 12/04/2002), que el Parc de Vallparadís assolirà la transformació i espectacularitat actual, gràcies als fons de cohesió europeus. L'any 1991, gràcies a aquests fons s'inicia el procés de recuperació i transformació del parc. El primer tram fou inaugurat el 18 de febrer de 1995, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila (20,04/1972 - 12/04/2002). El segon es va obrir a la ciutat el 1997 i el 1999 s'inaugurava la tercera fase, incloent-hi el Torrent de les Bruixes i a la zona de la piscina i llac durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila (20,04/1972 - 12/04/2002). Alguns terrassencs consideren el Parc de Vallparadís, tal com el coneixem avui dia, com l'aportació més important a la ciutat de Terrassa de l'administració de l'alcalde Manuel Royes i Vila.
El parc segueix la seva expansió en direcció sud, es completa l'espai del Parc de les Percepcions i durant la primavera del 2011 arriba fins el barri de Can Jofresa, i es completen els 3,5 km de longitud. Amb el temps es milloraran els accessos amb parades d'autobús i estacions de ferrocarril: Estació de Vallparadís - Universitat (FGC), Nova estació subterrània de l'Estació del Nord (RENFE).
Sortint de l'Estació del Nord, caminem pel Passeig del Vint-i-dos de Juliol, en direcció oest fins arribar a les cantonades amb el carrer de Joan Duch o el carrer de l'Arquitecte Puig i Cadafalch, en les que trobarem accessos a la part nord del Parc de Vallparadís.
Ubicació: Estació del Nord i accessos al Parc de Vallparadís per
c/Joan Duch i c/Puig i Cadafalch. Foto, Google Earth.
Utilitzant el transport públic podem anar al Parc de Vallparadís en autobús utilitzant las línies 1, 3, 6, 7 i 10 de TMESA, totes ens deixen al mig del parc.
Si arribem a Terrassa en cotxe, el camí més curt, venint per la C-58, és sortir a Terrassa Centre, seguir fins la primera rotonda (Plaça Doré), 1a sortida carretera de Montcada i seguir fins arribar al pont de la carretera de Montcada sobre el parc de Vallparadís, passat aquest trobarem un accés a la zona centre i sud del parc.
El Parc de Vallparadís el configuren la confluència dels torrents de Vallparadís, Monner i el de les Ànimes. El Parc de Vallparadís ha estat una zona privilegiada per a l'assentament de poblacions humanes com els ibers, romans o visigots...
El Parc de Vallparadís compta des de l'any 1951, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Alfons Vallhonrat i Catà (24/02/47 - 18/02/1952), amb el títol de Monument Històric Artístic atorgat pel Govern de l'Estat, però no serà fins l'any 1991 durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila (20,04/1972 - 12/04/2002), que el Parc de Vallparadís assolirà la transformació i espectacularitat actual, gràcies als fons de cohesió europeus. L'any 1991, gràcies a aquests fons s'inicia el procés de recuperació i transformació del parc. El primer tram fou inaugurat el 18 de febrer de 1995, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila (20,04/1972 - 12/04/2002). El segon es va obrir a la ciutat el 1997 i el 1999 s'inaugurava la tercera fase, incloent-hi el Torrent de les Bruixes i a la zona de la piscina i llac durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila (20,04/1972 - 12/04/2002). Alguns terrassencs consideren el Parc de Vallparadís, tal com el coneixem avui dia, com l'aportació més important a la ciutat de Terrassa de l'administració de l'alcalde Manuel Royes i Vila.
El parc segueix la seva expansió en direcció sud, es completa l'espai del Parc de les Percepcions i durant la primavera del 2011 arriba fins el barri de Can Jofresa, i es completen els 3,5 km de longitud. Amb el temps es milloraran els accessos amb parades d'autobús i estacions de ferrocarril: Estació de Vallparadís - Universitat (FGC), Nova estació subterrània de l'Estació del Nord (RENFE).
Carrer de L'arquitecte Puig I Cadafalch, disposa de molts aparca-
ments que ens permeten deixar el vehicle per accedir al Parc de
Vallparadís per la zona del Torrent Monner. Foto, AF Jordi Plana.
Vista del Parc de Vallparadís, T Monner, des del carrer de l'Arqui-
tecte Puig i Cadafalch. Foto, AF Jordi Plana.
Tot caminant des de l'Estació del Nord, arribem al carrer de l'Arquitecte Puig i Cadafalch i a la nostra mà esquerra observem l'escultura Relacions de l'Espai d'Àngel Màdico, seguim caminant per la zona de gespa fins arribar a unes escales que ens permeten accedir al Parc de Vallparadís.
Relacions de l'Espai d'Àngel Màdico. Entrada nord del Parc pel C/
de l'Arquitecte Puig I Cadafalch. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 7399, 31/05/2020)
Escales d'accés al Parc de Vallparadís des del Passeig Vint-i-dos
de Juliol cantonada carrer Arquitecte Puig i Cadafalch. Foto, AF
Jordi Plana. (IMG 7400, 31/05/2020)
Baixem les escales i accedim a un camí que ens porta en direcció sud, a mà esquerra trobem un recinte tancat per passejar els gossos, amb papereres, bancs i una font.
Imatge del recinte tancat per a gossos del Parc de Vallparadís, zona
nord, Torrent de Vallparadís. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 7404, 31/05/2020)
Caminant en direcció sud pel passeig central del parc, zona nord - Torrent Monner, a pocs metres del recinte tancat per a gossos i a mà esquerra, hi ha la Font del Tintorer, aquesta és una de les cinc fonts del parc i possiblement la més popular entre els terrassencs de la primera meitat del segle XX, propers a la zona. Amb la transformació i prolongació del parc iniciada l'any 1991, la Font del Tintorer fou refeta, es va millorar l'accés amb unes escales de pedra, es van canalitza les aigües, pavimentar la part del davant i es va fer una paret frontal de paredat comú.
nord, Torrent de Vallparadís. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 7404, 31/05/2020)
Caminant en direcció sud pel passeig central del parc, zona nord - Torrent Monner, a pocs metres del recinte tancat per a gossos i a mà esquerra, hi ha la Font del Tintorer, aquesta és una de les cinc fonts del parc i possiblement la més popular entre els terrassencs de la primera meitat del segle XX, propers a la zona. Amb la transformació i prolongació del parc iniciada l'any 1991, la Font del Tintorer fou refeta, es va millorar l'accés amb unes escales de pedra, es van canalitza les aigües, pavimentar la part del davant i es va fer una paret frontal de paredat comú.
Font del Tintorer, esquerra de la imatge. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 7392, 31/05/2020)
Font del Tintorer. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7390, 31/05/2020)
Seguim caminant en direcció sud pel camí central de la zona nord, Torrent de Vallparadís, aquest es bifurca en dos, a la dreta un camí ens permet accedir a les Esglésies de Sant Pere, conjunt de tres esglésies preromàniques, que varen evolucionar arquitectònicament cap el romànic: Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria i seguint el camí principal ens endinsem en el Parc de Vallparadís, seguim aquest camí principal per anar a un petit bar, per fer un refresc i gaudir de l'ombra i tranquil·litat del parc.
Passeig central del Parc de Vallparadís, zona nord Torrent Monner.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7405, 31/05/2020)
El Kau de las Hadas, sota la Passarel·la de Sant Pere.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7418, 31/05/2020)
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7418, 31/05/2020)
Deixem el "xiringuitu", passem per sota de la Passarel·la de Sant Pere i seguim passejant en direcció sud. La passarel·la és un pont de banda tesa d'ús exclusiu per a vianants, uneix el carrer de Salmerón des de el Mur de la Casa Salvans amb el carrer de la Rectoria (Esglésies de Sant Pere), per sobre del Torrent Monner del Parc de Vallparadís. El pont de 80 metres de longitud fou inaugurat l'any 2004 durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Pere Navarro i Morera ( 13-04-2002 - 30/11/2012).
A poca distància de la Passarel·la de Sant Pere i sota el Mur de la Casa Salvans, vessant de llevant del Torrent Monner, trobem la Font del Rossinyol, aquesta és una de les poques fonts naturals que queden dins de la ciutat de Terrassa, tot i que l'any 2013 l'Ajuntament de Terrassa declarà que l'aigua de la font no era apta pel consum humà, i instal·là una altra font amb aigua de la companyia d'aigües.
A la vessant de ponent del Torrent Monner i mes o menys davant de la Font del Rossinyol, per sota de l'Esgésia de Santa Maria trobem la Font de Santa Maria. La font va ser dissenyada l'any 1921 per l'arquitecte Puig i Cadafalch, durant la rehabilitació que l'arquitecte va fer del conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere.
Passarel·la de Sant Pere, vista des del Torrent Monner del Parc
de Vallparadís. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7379, 31/05/2020)
A poca distància de la Passarel·la de Sant Pere i sota el Mur de la Casa Salvans, vessant de llevant del Torrent Monner, trobem la Font del Rossinyol, aquesta és una de les poques fonts naturals que queden dins de la ciutat de Terrassa, tot i que l'any 2013 l'Ajuntament de Terrassa declarà que l'aigua de la font no era apta pel consum humà, i instal·là una altra font amb aigua de la companyia d'aigües.
Font del Rossinyol. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7386, 31/05/2020)
Mur de contenció de la Casa Salvans. Foto AF Jordi Plana.
(IMG 7240, 25/05/2020)
Font de Santa Maria, obra de Puig i Cadafalch. Foto, AF Jordi Plana
(IMG 7414, 31/05/2020)
Esgésia de Santa Maria, vista des del Torrent Monner per sobre de
la Font de Santa Maria.
Seguim a la zona de la Passarel·la de Sant Pere trobem el Brollador del Torrent Monner. Aquest brollador presenta una boca de quasi dos metres d'amplada de la que surt aigua a pressió, aquesta deu artificial desguassa en un canal artificial que imita un rierol. Aquest rierol d' 1,5 km de longitud aboca l'aigua a la bassa gran de Vallparadís. Des de la bassa gran de Vallparadís es bomben, gràcies a una bomba elèctrica i un circuit tancat, 300 metres cúbics per hora, parc amunt fins el Brollador del Torrent Monner.
Sortida del Brollador del Torrent Monner, en aquest moment està
tancat. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7422, 31/05/2020)
Sota els Murs de la Casa Salvans i molt a prop del Brollador del Torrent Monner hi havia la Font del Cucut, avui en desús.
Al costat de la Passarel·la de Sant Pere i a la vessant de llevant del Torrent Monner trobem un camí seguit d'unes escales que ens porten al Pont del Castell Cartoixa de Vallparadís, la façana i el fossat nord del Castell Cartoixa de Vallparadís, la Plaça dels Museus, delimitada al nord pel Centre de Documentació i Museu Tèxtil, a ponent pel Parc de Vallparadís, al sud el Castell Cartoixa de Vallparadís (seu principal del Museu de Terrassa) i a llevant el carrer de Salmerón.
Al costat de la Passarel·la de Sant Pere i a la vessant de llevant del Torrent Monner trobem un camí seguit d'unes escales que ens porten al Pont del Castell Cartoixa de Vallparadís, la façana i el fossat nord del Castell Cartoixa de Vallparadís, la Plaça dels Museus, delimitada al nord pel Centre de Documentació i Museu Tèxtil, a ponent pel Parc de Vallparadís, al sud el Castell Cartoixa de Vallparadís (seu principal del Museu de Terrassa) i a llevant el carrer de Salmerón.
Façana oest del Castell Cartoixa de Vallparadís, vista des del Torrent
Monner. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7375, 31/05/2020)
Pont d'accés al Castell Cartoixa de Vallparadís. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 7428, 31/05/2020)
Fossat nord i pont del Castell Cartoixa de Vallparadís. Foto, AF
Jordi Plana. (IMG 7429, 31/05/2020)
Centre de Documentació i Museu Tèxtil. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 7284, 25/05/2020)
En el fossat (façana nord) el Museu de Terrassa va situar dues peces de pedra, que corresponen a un foc de ferreria de pedra medieval i a una roda de moldre, que possiblement correspon a algun dels molins de l'època medieval que estaven a la Quadra de Vallparadís, territori d'uns quatre quilòmetres de llargària, per una amplària molt irregular, que difícilment superava els 500 metres. Aquest territori, fora de la vila de Terrassa, s'articulà al voltant de la casa fortalesa de Vallparadís. La Quadra de Vallparadís mantindria molts litigis amb l'Ajuntament de Terrassa fins el 20 de febrer de 1830, any en el que el batlle de la Quadra Josep Sala deixà el càrrec al batlle de Terrassa Manel Frutos Lleonart.
Actualment gran part de la Quadra de Vallparadís forma part del Parc de Vallparadís en relació a la seva longitud.
Fossat del Castell Cartoixa, Foc de pedra possiblement relacionat
amb una ferreria medieval. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 7435, 31/05/2020)
Mola de molí, situada en el fossat nord del Castell Cartoixa. Foto,
AF Jordi Plana. (IMG 7437, 35/05/2020)
Seguint en el passeig central del Torrent Monner, en direcció sud per anar a l'accés a la Plaça de les Teixidores, situat al costat de la casa Baumann, a mà dreta hi ha un parc infantil en un recinte tancat.
Parc infantil del Torrent Monner del Parc de Vallparadís. Foto, AF
Jordi Plana. (IMG 7420, 31/05/2020)
Vista de la Casa Baumann des del Torrent Monner. Foto, AF Jordi
Plana. (IMG 7376, 31/05/2020)
Vista de les escales d'accés a la Plaça de les Teixidores, al costat de
la Casa Baumann. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7373, 31/05/2020)
Casa Baumann, façana est, vista des de la Plaça de les Teixidores.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7368, 31/05/2020)
Imatge del pla de la confluència del Torrent Monner amb el Torrent
de les Bruixes (centre de la imatge edifici de l'Hospital Universitari
de Mútua de Terrassa). Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 7374, 31/05/2020)
Deixem la Zona nord - Torrent Monner i ens dirigim a la Zona nord - Torrent de les Bruixes per completar la part superior de la "Y" que dóna forma al Parc de Vallparadís.
Zona nord del Parc de Vallparadís, que correspon als torrents
Monner i de les Bruixes. Foto, Google Earth
Propera entrada cliqueu: PARC DE VALLPARADÍS. 2a PART TORRENT DE LES BRUIXES
GL
41º 34' 0,16'' N - 2º 01' 10,38'' E
TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada