INTRODUCCIÓ
Amb aquesta entrada que correspon al primer mandat dels ajuntaments democràtics i que serà la primera d'una sèrie de vint-i-sis, explicaré la gran transformació de Terrassa experimentada durant el mandat de l'alcalde Manuel Royes i Vila (20/04/79 - 12/04/2002). Manuel Royes i Vila, va néixer a Terrassa el 24 de maig de 1940, a la casa paterna del carrer de Galileu, núm 146, del barri terrassenc de Ca n'Aurell. Fill d'una família d'industrials tèxtils de la Ciutat de Terrassa. Manuel Royes i Vila estudià a l'Escola Pia de Terrassa com la majoria de fills de les classes mitjanes de terrassenques. Acabat el batxillerat estudià Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona, i posteriorment s'incorporà a l'empresa tèxtil familiar de llanes de labors. De ben jove mostrà gran interès per la política, als 17 anys, mentre cursava 1er de Ciències Econòmiques, fou fundador del Front Obrer Català (FOC) amb Miquel Roca i Junyent, Pasqual Maragall i Isidre Molas, entre d'altres.
Façana de l'ajuntament de Terrassa, obra de l'arquitecte Lluís
Muncunill i Parellada, acabada durant el mandat de l'alcalde
Manuel Royes i Vila (escut i rellotge) Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 9979, 13/12/2015)
A part de la seva militància al FOC, participà en altres plataformes d'oposició antifranquistes, entre les que cal destacar l'Assemblea de Catalunya i Convergència Socialista de Catalunya que seria el nucli central de futur PSC.
Casat amb Mª Eulàlia Riera, té dos fills l'Adrià i l'Helena, aquesta última seria regidora de l'Ajuntament de Terrassa i impulsora de la Ciutat de la Imatge, ubicada a l'antic Hospital del Tòrax de Terrassa.
Manuel Royes i Vila, alcalde de Terrassa (1979 - 2002). Foto 2004
Font, Món Terrassa.
Des de la fundació del PSC fou membre de la seva comissió executiva i en les eleccions municipals del 1979, les primeres de la recuperació dels ajuntaments democràtics, encapçalà la llista del PSC a Terrassa i n'esdevingué el nou alcalde després del darrer alcalde franquista Domènec Jofresa i Vellsolà. Manuel Royes guanyava les eleccions contra pronòstic al candidat del PSUC, Agustí Daura, per 250 vots que donaria al PSC un regidor més que al PSUC. En Manuel Royes comenta que va ser decisiva la seva participació en una taula rodona organitzada per l'Institut Industrial de Terrassa, en la que varen participar: Agustí Daura (PSUC), Manuel Royes (PSC), Carles Puig (CC-UCD), Joan Sales (CiU). Sembla ser que un cop escoltats els candidats a l'alcaldia els empresaris tèxtils van decidir votar a Manuel Royes i Vila, doncs pare i oncle d'en Manuel eren empresaris tèxtils i tenien una bona influència dins de l'Institut Industrial, també existia una certa por entre els empresaris terrassencs a una possible victòria del PSUC.
Membre de la comissió executiva del PSC, a les eleccions municipals de 1979, primeres eleccions democràtiques després del franquisme, fou escollit alcalde de Terrassa, càrrec que ocuparia des del 20-04-1979 fins el 12-04-2002.
El tres d'abril de 1979 es van celebrar les primeres eleccions municipals desprès del règim franquista. Terrassa tenia un cens electoral de 113 886 electors, amb les següents dades de participació: Total vots emesos 72 665, vots nuls 413, vots en blanc 0. Aquests vots van donar el següent repartiment de regidors:
Aplicada la llei de Hondt al resultat de les eleccions els 27 regidors de l'Ajuntament de Terrassa es va repartir de la següent manera: PSC 10 regidors, PSUC 9 regidors, CiU 4 regidors, CC-UCD 4 regidors.
El dia vint d'abril de 1979, a les onze hores del matí i sense citació prèvia concorren a la Casa Consistorial els regidors electes en les darreres eleccions locals convocades per Reial Decret 117/1979, de 26 de gener: Manuel Royes i Vila, Agustí Daura i Melich, Jordi Laboria i Martorell, Antoni Florido i Circujano, Joan Sales i Homs, Carles Puig i Vilanova, Jordi Armengol i Sánchez, Francesc Gordillo i Quirós, Àngel Navarro i Molina, Josep Pous i Ballbé, Josep Ant Ramírez i Ramírez, Antoni Cunill i Solà, Rogeli Areal i Guerra, Rosari Ruiz i Recio, Josep Casajuana i Pladellorens, Consol Torres i Vidal, Mariano Morán i Madrigal, Josep Mª Puig i Puigdomènech, Teresa Casas i Ros, Joan Soler i Tramunt, Jacint Cuyàs i Tusell, Pere Espinet i Bover, Quintín Montes i Pérez, Miquel Àngel Saavedra i Garcia, Francesc Lòpez i Oliva, Antoni Guiu Ortiz, Jaume Cañameras i Cortazar.
Constituïda la mesa d'edat és procedeix a la votació en la que surt escollit alcalde en Manuel Royes i Vila per 23 vots a favor i 4 vots a favor d'en Carles Puig i Vilanova. Proclamat Manuel Royes i Vila alcalde de Terrassa, aquest rep el bastó d'alcalde de mans del president de la Mesa d'Edat, Antoni Guiu i Ortiz (67 anys).
Tot seguit podem llegir la darrera acta de la sessió plenària de l'Ajuntament franquista celebrada el dia 19 d'abril de 1979 i tot seguit la primera acta de la sessió plenària de l'Ajuntament de Terrassa per l'elecció del primer alcalde democràtic després del franquisme, celebrada el dia vint d'abril de 1979 a les onze del matí.
El tres d'abril de 1979 es van celebrar les primeres eleccions municipals desprès del règim franquista. Terrassa tenia un cens electoral de 113 886 electors, amb les següents dades de participació: Total vots emesos 72 665, vots nuls 413, vots en blanc 0. Aquests vots van donar el següent repartiment de regidors:
Repartiment de regidors, eleccions municipals del 3 d'abril de 1979,
Ajuntament de Terrassa, PSC 10, PSUC 9, CiU 4, CC-UCD 4
Aplicada la llei de Hondt al resultat de les eleccions els 27 regidors de l'Ajuntament de Terrassa es va repartir de la següent manera: PSC 10 regidors, PSUC 9 regidors, CiU 4 regidors, CC-UCD 4 regidors.
El dia vint d'abril de 1979, a les onze hores del matí i sense citació prèvia concorren a la Casa Consistorial els regidors electes en les darreres eleccions locals convocades per Reial Decret 117/1979, de 26 de gener: Manuel Royes i Vila, Agustí Daura i Melich, Jordi Laboria i Martorell, Antoni Florido i Circujano, Joan Sales i Homs, Carles Puig i Vilanova, Jordi Armengol i Sánchez, Francesc Gordillo i Quirós, Àngel Navarro i Molina, Josep Pous i Ballbé, Josep Ant Ramírez i Ramírez, Antoni Cunill i Solà, Rogeli Areal i Guerra, Rosari Ruiz i Recio, Josep Casajuana i Pladellorens, Consol Torres i Vidal, Mariano Morán i Madrigal, Josep Mª Puig i Puigdomènech, Teresa Casas i Ros, Joan Soler i Tramunt, Jacint Cuyàs i Tusell, Pere Espinet i Bover, Quintín Montes i Pérez, Miquel Àngel Saavedra i Garcia, Francesc Lòpez i Oliva, Antoni Guiu Ortiz, Jaume Cañameras i Cortazar.
Constituïda la mesa d'edat és procedeix a la votació en la que surt escollit alcalde en Manuel Royes i Vila per 23 vots a favor i 4 vots a favor d'en Carles Puig i Vilanova. Proclamat Manuel Royes i Vila alcalde de Terrassa, aquest rep el bastó d'alcalde de mans del president de la Mesa d'Edat, Antoni Guiu i Ortiz (67 anys).
Tot seguit podem llegir la darrera acta de la sessió plenària de l'Ajuntament franquista celebrada el dia 19 d'abril de 1979 i tot seguit la primera acta de la sessió plenària de l'Ajuntament de Terrassa per l'elecció del primer alcalde democràtic després del franquisme, celebrada el dia vint d'abril de 1979 a les onze del matí.
Elecció i proclamació de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila
Actes de les sessions plenàries de l'Ajuntament de Terrassa
Darrera acta de l'Ajuntament franquista i primera acta de l'Ajuntament
democràtic de Terrassa. Font AMAT
Acta de la sessió plenària del 20 d'abril de 1979 per a l'elecció de
l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila. Font AMAT
Acta de la sessió plenària del 20 d'abril de 1979 per a l'elecció de
l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila. Font AMAT
Acta de la sessió plenària del 20 d'abril de 1979 per a l'elecció de
l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila. Font AMAT
Amb 38 anys Manuel Royes i Vila assoleix l'alcaldia de Terrassa i el nou consistori haurà de governar una ciutat plena de mancances en les seves infraestructures, immersa en una crisi del sector tèxtil, amb dues vies ferroviàries i la canalització de la riera del palau que quartegen la ciutat impedint la comunicació entre els veïns dels diferents barris de la perifèria amb el centre de la ciutat. Una gran quantitat de carrers sense asfaltar, sense voreres i sense clavegueram, fruït de l'autoconstrucció de la dècada de 1960. Una ciutat en la que els darrers ajuntaments franquistes van depredar part del patrimoni arquitectònic de la ciutat i el patrimoni cultural i tradicional dels terrassencs. El nou consistori ho tenia tot per fer. La prova d'aquesta gran tasca ja s'entreveia en el discurs del nou alcalde Manuel Royes, que podem llegir amb l'acta de la sessió plenària que s'ha reproduït anteriorment, en la que Manuel Royes fixa els eixos d'actuació de cara als propers anys.
El mateix dia vint d'abril de 1979, després de l'elecció de l'alcalde Manuel Royes i Vila, va celebrar-se en sessió extraordinària el Ple de la corporació per a prendre el primer acord del nou Ajuntament de Terrassa, la reclamació de forma ràpida i conseqüent efectivitat de l'Estatut de Catalunya, com podem llegir en la següent acta:
Acta de la sessió extraordinària del Ple de l'Ajuntament de Terrassa
El mateix dia vint d'abril de 1979, després de l'elecció de l'alcalde Manuel Royes i Vila, va celebrar-se en sessió extraordinària el Ple de la corporació per a prendre el primer acord del nou Ajuntament de Terrassa, la reclamació de forma ràpida i conseqüent efectivitat de l'Estatut de Catalunya, com podem llegir en la següent acta:
reclamant de forma ràpida i efectiva l'Estatut de Catalunya.
Font AMAT
Font AMAT
En les properes entrades parlarem dels acords més importants del nou ajuntament democràtic de Terrassa que es varen prendre durant els anys 1979 i 1980.
TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987- 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada