Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 14 d’abril de 2016

PONT DE SANT PERE

Passejant hem recorregut el que havia estat el Camí de Sant Pere un cop es va construir el pont l'any 1625, el Camí de Sant Pere el formarien els carrers Nou de Sant Pere, i el carrer de la Creu Gran i es convertiria durant molts anys en l'accés més ràpid dels santperencs a la vila de Terrassa i dels terrassencs al poble de Sant Pere. El pont de Sant Pere uneix les dues ribes del torrent de Vallparadís, que amb el torrent de Monner tenen els seus orígens en la riera de les arenes. Els dos torrents baixen paral·lels a banda i banda de la carretera de Matadepera i s'ajunten sota el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa. En el tram final d'aquests dos torrents i entre ells, es va formar una franja de terreny sobre la qual es va assentar l'antic poble de Sant Pere (avui un dels barris de Terrassa, del Districte I) i en la zona sud d'aquesta franja hi ha el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere.

 Pont de Sant Pere, al fons la la plaça del Rector Homs i l'església
de Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana.


Vista aèria de l'antic poble de Sant Pere, envoltat pels torrents de 
Vallparadís i Monner i del pont entre Sant Pere i la vila de Terrassa
Font Google Earth.

La construcció del pont de Sant Pere fou encarregada, per l'ajuntament de la vila de Terrassa i l'ajuntament del poble de Sant Pere, al mestre de cases Pere Pomers l'any 1581, qui va fer el projecte, però en realitat va ser el mestre de cases Ramon Suris qui va fer la construcció del pont, que va ser inaugurat, possiblement durant l'any 1625.

Pont de Sant Pere sobre els jardins del Parc de Vallparadís.
Foto, AF Jordi Plana.

El pont sobre el torrent de Vallparadís, uneix el carrer de la Creu Gran amb la plaça del Rector Homs situada davant del conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere. Té una longitud de 57 metres, l'alçària sobre el torrent és de 19,3 metres i té una amplada de 3,5 metres. El pont està format per tres arcs de diferents amplades. L'arc central, és de mig punt i és el més ample dels tres, i els dos arcs laterals són més estrets i corresponen a arcs apuntats. Els pilars, els arcs i els murs estan formats per una carcassa de pedres de diferents tipus i qualitats amb l'interior farcit de grava. Aquest tipus de construcció de baixa qualitat ha ocasionat molts problemes al pont amb el pas dels anys. El pilar situat a ponent presenta un arc de descàrrega fet de maons fruit d'una reparació del pont durant el segle XVIII en esfondrar-se un dels arcs.

 Detall dels arcs de mig punt i apuntats del Pont de Sant Pere.
Foto, AF Jordi Plana.

Durant el segle XVI, es varen produir moltes disputes entre els santparencs i els terrassencs per motius econòmics i territorials i per l'accessibilitat d'uns i dels altres a les poblacions de Terrassa i de Sant Pere. Per rebaixar les tensions entre els habitants de la vila i del poble, les respectives corporacions van decidir solucionar les queixes de trànsit entre els dos nuclis de població. Així, doncs, el dia 30 de març de l'any 1558, es va presentar al Consell d'Obres i Procuradors i Adjunts de l'església parroquial de Sant Pere, la proposta per a la construcció d'un pont, l'actual pont de Sant Pere.

El pont hauria de salvar el torrent de Vallparadís, des de la riba esquerra, en l'actualitat el final del carrer de la Creu Gran (terme municipal de la vila de Terrassa, fins a la riba dreta, al davant de les esglésies de Sant Pere (riba de ponent, terme municipal del poble de Sant Pere), avui dia davant la plaça del Rector Homs. Des d'aquestes primeres accions, haurien de passar 51 anys per disposar del pont entre les dues poblacions.

Pont de Sant Pere, riba de llevant del torrent de Vallparadís. Final
del carrer de la Creu Gran. Foto, AF Jordi Plana.

Pont de Sant Pere, riba de ponent del torrent de Vallparadís. Des 
de la plaça del Rector Homs.


Passats 21 anys de l'aprovació de la construcció del pont, els pagesos de Sant Pere és reuniren el dia 18 de novembre de l'any 1579 per decidir les condicions de la construcció. L'any 1581 comencen els treballs de fonamentació del pont, sota la direcció del mestre de cases Pere Pomers, però la manca de diners fa que l'obra segueixi a un ritme molt lent, finalment les obres s'aturen i no seguixen fins l'any 1595 en que es faran algunes obres de consolidació. L'any 1601 el bisbe de Barcelona, Alonso de Coloma trasllada la parròquia de Terrassa a la nova església del Sant Esperit i decideix enderrocar les capelles de Sant Sadurní i Santa Eulàlia, els carreus de les quals seran utilitzats per a la construcció del pont de Sant Pere. Les interrupcions de l'obra segueixen i amb elles els continus esfondraments.

Vista del pont des de la plaça del Rector Homs. Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1609, el mestre de cases Ramon de Suris, pren la direcció de l'obra, però segueix el ritme lent de construcció i el desànim general, això fa que el dia 13 de març de l'any 1616, es reuneixi el Consell i prengui la decisió d'obligar als veïns a ajudar amb els seus cavalls i carros a transportar els materials fins el peu de l'obra. Aquestes mesures acceleren el procés de construcció i sembla ser que l'any 1625 el pont està acabat.

A partir de la seva inauguració comencen els problemes, possiblement per la utilització de materials de baixa qualitat. El desperfecte més greu es produeix el 15 de maig del 1791, l'esfondrament d'un dels arcs, el del costat del carrer de la Creu Gran, que va ser reparat amb maons. En moltes ocasions l'administració local s'ha plantejat enderrocar el pont i fins i tot substituir-lo per un terraplè que unís el carrer de la Creu Gran amb la plaça del Rector Homs, però sembla ser que el pont de Sant Pere ha tingut la sort de cara i ha pogut arribar fins els nostres dies, tot formant part del conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere.

 Detall d'un dels arcs apuntats del pont. Foto, AF Jordi Plana.

Abans de l'agregació del poble de Sant Pere als termes municipals de Terrassa i Sabadell l'any 1904, els santperencs baixaven a treballar a Terrassa i els terrassencs anaven a comprar verdures, fruites i carns al poble de Sant Pere que eren més econòmiques que les de Terrassa. L'Ajuntament de Terrassa per tal d'evitar que treballadors santperencs i terrassencs gastessin els seus sous a Sant Pere, va instal·lar un control de consums a la banda del pont de Terrassa, concretament en la primera casa després del pont que formaria part del carrer de la Creu Gran, aquesta construcció era coneguda com el fortí, en ella, el burot establia taxes sobre els productes que passaven del poble de Sant Pere a la vila de Terrassa.

La ubicació de l'edifici de color blanc de l'esquerra de la imatge
correspondria a la ubicació del fortí del burot. Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1999 es produeix una remodelació del pont molt controvertida des del punt de vista estètic, es col·loquen unes baranes, amb passamans d'acer inoxidable i uns cables d'acer sostinguts per un seguit de triangles de planxa de ferro.


 Detall de les dues baranes metàl·liques. Foto, AF Jordi Plana.

 Detall del seguit de triangles que sostenien sis cables d'acer a cada
banda del pont. Foto, AF Jordi Plana.


 ALGUNES DADES HISTÒRIQUES SOBRE EL PONT DE SANT PERE

57 metres de llargària, 3'5 metres d'amplària i 19,3 metres d'alçària.

30 de març del 1558 es presenta la construcció del pont al Consell d'Obres i Procuradors i Adjunts de l'església parroquial de Sant Pere de Terrassa.

18 de novembre del 1579 reunit en consell ordinari l'autònoma Universitat Forana es decideix la construcció del pont de Sant Pere.

1581 comencen les obres de fonamentació del pont dirigides pel mestre de cases Per Pomers.

1595 es realitzen treballs de consolidació del pont.

1601 són utilitzats els carreus de les capelles de Santa Eulàlia i de Sant Sadurní, per la construcció del pont

1609, el mestre de cases Ramon Suris pren la direcció de l'obra del pont.

13 de març del 1616, el Consell pren l'acord d'obligar als veïns a transportar material al peu d'obra.

1625 s'acaba la construcció del pont i sorgeixen els primers problemes de construcció.

15 de maig del 1791 s'esfondra un dels arcs del pont.

30 de març de 1890 es prohibeix el pas de carros i cavalleries per danys en els pilars del pont. Acord plenari de l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Domènec Domingo i Margarit (03/07/1885 - 31/12/1890).

Abril de 1891 finalitzen les obres de reparació del pont.

 27 d'agost el Ple de l'Ajuntament torna a tancar el pont al pas dels carruatges. Acord plenari de l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Joan Barata i Quintana (01/07/1891 - 15/10/1891).

L'any 1904 es produeix l'agregació del poble de Sant Pere a Terrassa i el pont perd la seva importància com punt duaner. Durant el mandat de l'alcalde Alfons Mª Ubach Solà (01/01/1904 - 31/12/1905).

1917 es fa un projecte d'eixamplament del pont que no es farà mai. Durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Josep Mª Ullés i Jover (01/01/1916 - 31/12/1917).

1918 es parla de terraplenar el pont. Durant el mandat de l'alcalde Emili Soler i Anglada (01/01/1918 - 31/04/1922)

25 de novembre de 1960, s'aprova enderrocar el pont i construir un de nou. No serà enderrocat per la pressió popular. Durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Josep Clapés i Targarona (04/07/1953 - 05/03/1964).

1961 en el ple municipal del 10 de novembre es desestima l'enderrocament.
Durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Josep Clapés i Targarona (04/07/1953 - 05/03/1964)

19 de juliol del 1985 s'aprovà el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric Arquitectònic Ambiental de Terrassa, en el que s'inclou el pont de Sant Pere. Durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila (20/04/1979 - 12/04/2002).

1994 es tanca el pont al trànsit de vehicles. Per acord plenari de l'ajuntament, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila (20/04/1979 - 12/04/2002).

1999 es fan obres de remodelació del pont i s'instal·la  una barana metàl·lica molt controvertida. Durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila (20/04/1979 - 12/04/2002).

2006 es tanca definitivament el pont a la circulació de vehicles i es destina exclusivament a l'ús per a vianants. Per acord plenari durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Pere Navarro i Morera. (13/04/2002 - 30/11/2012)

GL 41º 34' 00' N - 2º 01' 03'' E. TERRASSA

El pont de Sant Pere està protegit com bé cultural d'interès local, identificador: IPAC: 28047.  Estil: Obra popular, any de construcció 1625.

Fonts consultades:
Viquipèdia
Arxiu Municipal de Terrassa
Arxiu Tobella
Les xacres del Pont de Sant Pere. Joaquim Verdaguer i Caballé. Terme núm 2, 2007.
  
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011

4 comentaris:

  1. Molt interessant aquest article. Només voldria puntualitzar que el que anomeneu "torrent de Vallparadís", entenent com a tal la banda a l'esquerra de les esglésies de S. Pere, sempre s'ha anomenat i s'anomena encara "torrent de les Bruixes". Fins i tot hi ha una placa en un brollador d'aquest tram que així ho indica...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Estic d'acord amb el teu comentari, ara bé en la bibliografia consultada és fa referència al torrent de les bruixes al ramal del torrent de Vallparadís situat per damunt de les esglésies de Sant Pere.

      Suprimeix
  2. La construcció a la que fas referencia que va servir per el burot, en deien el fortí perquè realment és el que era. Una fortificació restaurada el 1872 degut als fets del 22 de juliol.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies Rafael pel teu comentari que amplia la informació sobre el burot del pont de Sant Pere.

      Suprimeix