L'últim terç del segle XIX i l'inici del segle XX determinen l'expansió de la indústria tèxtil terrassenca, tant a nivell espanyol com internacional. Terrassa s'omple de fàbriques i xemeneies , aquestes de gran alçada, per tal d'evacuar el fum de les màquines de vapor que generaven l'energia per fer funcionar la maquinària de les indústries.
Les empreses tèxtils de Terrassa, com és lògic necessiten vendre els seus productes. Moltes vendes es fan directament des de les pròpies fàbriques, però Terrassa disposa des de l'any 1856 d'una estació ferroviària que la comunica amb Barcelona, l'Estació del Nord. Aquest fet facilita l'arribada a la nostra ciutat de molts compradors (viatjants).
Els fabricants tèxtils terrassencs situen els seus punts de venda en els carrers que baixen des de l'Estació del Nord (pel carrer del Nord), cap el centre de la ciutat. Aquests punts de venda es coneixen amb el nom de Magatzems tèxtils. Molts d'aquests magatzems tèxtils van ser encarregats a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, l'arquitecte de moda a Terrassa d'aquesta època. Fins i tot podríem afirmar que hi va haver una competència entre els empresaris per tenir el magatzem tèxtil més espectacular.
MAGATZEM JOAQUIM ALEGRE
Magatzem tèxtil Joaquim Alegre. Foto. AF Jordi Plana.
(IMG 0300. 12/06/2015)
Ens
trobem a la placeta de Saragossa, en aquest indret destaca un edifici,
el Magatzem Joaquim Alegre, també conegut com a Magatzem Farnés.
En
Joaquim Alegre va fer construir l'edifici per tal d'utilitzar-lo com a
magatzem tèxtil de la fàbrica Aymerich, Amat i Jover. També és conegut
popularment com a Magatzem Farnés, els Farnés varen ser els llogaters de
l'edifici inicialment, però amb el pas del temps passarien a ser els
propietaris fins l'any 1972.
A
partir de l'any 1972 l'edifici queda abandonat. Gràcies al Grup
d'Arquitectes de Terrassa l'edifici es va salvar de la destrucció, també
va jugar un paper important l'Ajuntament de Terrassa per incloure'l en
el catàleg d'edificis d'interès històric de la ciutat.
Arquitecte: Lluís Muncunil i Parellada, l'edifici fou bastit l'any 1905, estil Modernista.
MAGATZEM CORCOY
Magatzem tèxtil Corcoy. Foto. AF Jordi Plana. (IMG 0520. 9/07/2015)
L'edifici
més significatiu de la plaça Mossèn Cinto, és l'antic magatzem tèxtil
Corcoy, de venda a l'engròs de teixits. És un edifici entre mitgeres de
planta baixa més u i de cos central més elevat, aquesta elevació dóna lloc a un altre nivell.
La
façana presenta una ordenació simètrica dels seus elements a partir de
la posició central de la porta amb dues grans finestres a banda i banda
d'aquesta. Per sobre de la porta s'obre una finestra que dóna llum al
pis superior, tancat per una testera de línies corbes.
El magatzem Corcoy, que es trobava en un estat de deteriorament molt avançat, va ser restaurat l'any 2014. És un edifici situat a la Plaça Mossèn Jacint Verdaguer, núm 16. L'edifici va ser Bastit per l'arquitecte Melcior Vinyals a l'inici del segle XX i és d'estil modernista, està catalogada com a bé d'interès local. (Identificador: IPAC 28077).
MAGATZEM BADRINAS SALLENT I Cia
Magatzem tèxtil Badrinas Sallent i Cia. Foto. AF Jordi Plana. (IMG 0504. 9/07/2015)
En el carrer del Camí Fondo,
just a l'esquerra ens trobem amb el magatzem Badrinas Sallent i Cia.
L'edifici havia estat propietat de la família Badrinas a finals del
segle XIX, i l'any 1900 fou utilitzat com a magatzem tèxtil, amb el nom
de magatzem de cal Badrinas Sallent i Cia i amb el temps albergà altres
raons socials i llogaters. El 1936 en el pis hi tenia la seu la CEDA. A la postguerra encara va ser magatzem tèxtil de Sallent i Cia.
MAGATZEM PASQUAL SALA
Magatzem tèxtil Pasqual Sala. Foto. AF Jordi Plana. (IMG 0641. 7/11/2014)
El
Magatzem Pasqual Sala, també conegut com a Magatzem Freixa. És un
edifici que té el seu accés pel carrer Sant Pau núm 6, ocupa el centre
d'una illa formada pels carrers de Sant Cristòfol, del Passeig, Bernat
de l'Om i Sant Pau. L'antic magatzem industrial destaca pel seu caràcter
monumental.
Com
hem comentat el magatzem Freixa és tracta d'un edifici aïllat i
juntament amb els edificis annexos ocupa pràcticament la totalitat
d'una illa de cases. L'edifici té un jardí en la seva part davantera
d'estructura anglesa. El conjunt està clos per una tanca de pedra i
reixa de ferro forjat que dóna als carrers de Sant Pau i Sant Cristòfol
mentre que el tancament amb els carrers del Passeig i de Bernat de l'Om és fa mitjançant les façanes dels edificis annexos.
L'edifici fou dissenyat per l'arquitecte Joan Trays, l'any 1893 i els mestres d'obres van ser Vicenç Aymerich i Baltasar Gorina.
MAGATZEM EMILI MATALONGA
Magatzem tèxtil Emili Matalonga. Foto. AF Jordi Plana. (IMG 0659. 7/11/2014)
Caminant des del carrer del Passeig,
hem trencat a ma dreta pel carrer de Bernat de l'Om, un carrer molt
curt que ens porta al carrer de Sant Pau, pràcticament davant del núm 9
que correspon al magatzem Emili Matalonga, aquest és un edifici
industrial situat al carrer de Sant Pau núm 9.
És
un edifici entre mitgeres, que consta de planta baixa i pis, presenta
una façana de parets llises arrebossades de color clar a la primera
planta i gris a la segona planta. L'edifici, d'estil modernista, va ser
bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1911, per encàrrec de
l'industrial tèxtil terrassenc Emili Matalonga i Aymerich.
MAGATZEM VALLHONRAT
Magatzem tèxtil Vallhonrat. Foto. AF Jordi Plana. (IMG 0690. 10/02/2015)
El
Magatzem Vallhonrat és un edifici industrial per ser més precisos un
magatzem tèxtil. Està situat en la cantonada entre la plaça de Maragall,
el carrer del Teatre i el carrer de les Escaletes, té la seva façana
principal i accés en la plaça Maragall, 1. L'edific és de planta
trapezoïdal, d'una sola planta en les façanes que donen a la plaça
Maragall, carrer de les Escaletes i gran part de la façana del carrer del Teatre.
De
l'interior, l'element més significatiu es la gran claraboia rectangular
que dóna llum natural a la planta baixa. L'edifici correspon a un
projecte de l'arquitecte Joan Baca i Reixach de l'any 1930. Va ser pensat per fer la
funció d'un magatzem tèxtil, quan va deixar de ser-ho va patir una sèrie
de modificacions en cada ús que se li va donar. Va albergar una escola
de dansa, va ser la seu de CDC-Terrassa, cal dir que en aquesta etapa és
quan més es respectà l'edifici, tant l'interior com l'exterior. En
aquesta època va patir un incendi provocat i va ser restaurat igual que
com estava originàriament. Actualment l'edifici ha estat remodelat i
alberga un restaurant (Restaurant Tapiñas), cal dir que en aquesta
darrera reforma ha perdut les reixes de ferro forjat de les finestres.
No obstant, aquesta reforma ha estat bastant respectuosa amb la façana i
la claraboia central.
MAGATZEM CORTÈS COLOMER
Magatzem tèxtil Cortès Colomer. Foto. AF Jordi Plana. (IMG 0484. 17/06/2015)
Consta de
planta baixa i pis. La façana és simètrica en relació a la tribuna tribuna central de grans
dimensions, en la que destaquen el ferro forjat i el vidre.
L'any 1906
es va convertir en el Cafè Condal que va tancar l'any 1925.
L' edifici va ser bastit per l'arquitecte Joan Carpinell i podem considerar-lo d'estil eclèctic.
MAGATZEM FONT BATALLÉ
Magatzem tèxtil Font Batallé. Foto AF Jordi Plana.
Abans
d'entrar en el carrer de la Rasa, trobem a ma dreta l'edifici del
Magatzem Font Batallé i pràcticament al seu davant, l'edifici de Cal
Sastre d'Olesa.
El Magatzem Font Batallé, és un edifici que segueix l' eclecticisme,
estil que en la primera dècada del segle XX va tenir una notable
importància a la ciutat de Terrassa, tot i que va ser superat en escreix
per l'estil modernista. El magatzem Font Batallé és un edifici
industrial que segueix la tendència d'integració en la trama urbana
residencial de la ciutat.
El
Magatzem Font Batallé, va ser bastit per l'arquitecte Melcior Vinyals
l'any 1910. L'estil de l'edifici correspon a l'Eclecticisme.
L'edifici va allotjà una oficina de la Caixa de Terrassa i actualment una del BBVA.
El
Magatzem Font Batallé està inclós en l'Inventari del Patrimoni
Arquitectònic de Catalunya (Bé inventariat, identificador: IPAC, 28224).
MAGATZEM JOAN FONTANALS
Magatzem tèxtil Joan Fontanals. Foto AF Jordi Plana.
El
magatzem Joan Fontanals és un edifici entre mitgeres, situat al carrer
del Camí Fondo núm 28-30. L'edifici va ser bastit pel mestre d'obres
Joan Carpinell l'any 1891. L'edifici està ben conservat, ja que no ha
estat mai desocupat i s'ha rehabilitat l'interior i l'exterior al llarg
dels anys. L'edifici comunica pel seu pati interior amb el Magatzem
Salvans, construït posteriorment per Lluís Muncunill, l'any 1901.
Joan
Fontanals i Boada (Terrassa 1858 - 1933), fou el fundador de la
draperia que portarà el seu nom: Fontanals i Cia. L'any 1886 funda la
primera societat: Fontanals, Armengol i Jover. L'any 1889, Jover
abandona la societat i aquesta es converteix en Fontanals i Armengol.
L'any 1891 es construeix el Magatzem tèxtil que porta el seu nom. El dia
dos de maig de 1893 en Pere Armengol abandona la societat i Joan
Fontanals fa societat amb Romà Regordosa, fundant FONTANALS Y COMPAÑIA.
La fàbrica situada en el Vapor Gran estava dedicada a la filatura,
teixits i acabats, L'any 1917 amb la mort de Regordosa la societat passa
a ser controlada per la família Fontanals.
MAGATZEM SALVANS
Magatzem tèxtil Salvans. Foto AF Jordi Plana.
El Magatzem Salvans és un edifici que en el passat formava part d'un conjunt de dos edificis, els Magatzems Salvans i Fontanals i Cia,
els dos comunicaven pel pati interior de l'edifici Fontanals i Cia. El
Magatzem Salvans està situat en el carrer Nou de Sant Pere, núm 39.
L'edifici
va ser bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1901,
és posterior al Magatzem Fontanals i Cia que va ser construït l'any 1891
per Joan Carpinell. Té dues plantes que queden ben diferenciades a la
façana lateral per la línia d'imposta que la recorre d'extrem a extrem.
MAGATZEM JOSEP CASANOVAS
Magatzem tèxtil Josep Casanovas. Foto AF Jordi Plana.
El
magatzem està situat al costat de la casa del mateix nom compartint
mitgera, la casa té el núm 25 del carrer de Sant Leopold i el magatzem
el núm 27.
El
magatzem consta de planta baixa i pis. La façana de la planta baixa té
dues obertures una de gran que correspon a la porta d'accés al magatzem i
una més petita en arc rebaixat que correspon a una finestra, aquesta
amb reixa de ferro i trencaaigües de ceràmica. Tota la façana, els arcs
de les obertures i els brancals són d'obra vista. Una biga de ferro
suporta el pes de la façana sobre l'obertura de la porta d'accés.
El
magatzem està protegit com a bé cultural d'interès local.
Identificador: IPAC, 28097. Estil: Historicisme. La Casa i el Magatzem
van ser bastits per l'arquitecte Lluís Muncunill l'any 1898.
MAGATZEM VENTALLÓ I TUSELL
Magatzem tèxtil Ventalló i Tusell. Foto AF Jordi Plana.
El
Magatzem Ventalló i Tusell, també conegut com Magatzem Antoni Sala, és
un edifici situat al carrer de Puig Novell, núm 14 - 16, de Terrassa. El
magatzem tèxtil Ventalló Tusell, és un edifici de caràcter senyorial,
situat entre mitgeres. Està format per la planta baixa, la planta
principal i un pis de poca alçària que podem considerar com unes golfes.
Actualment allotja el Registre de la Propietat de Terrassa.
El
Magatzem Ventalló i Tusell o Magatzem Antoni Sala, és un edifici
protegit com a bé cultural d'interès local. Fou bastit per l'arquitecte
Lluís Muncunill i Parellada l'any 1893 i el contractista d'obres fou
Pelegrin Matalonga i Payeras. Estil arquitectònic: Eclecticisme.
Identificador IPAC: 28070. Ubicació: C. Puig Novell, núm 14 - 16.
Terrassa (Vallès Occidental).
Tot
seguit podem observar la fitxa del Magatzem Ventalló i Tusell (Antic
Magatzem Antoni Sala) que forma part del Catàleg d'Edificis d'Interès
Històric-Artístic del Terme Municipal de Terrassa.
MAGATZEM NARCÍS ARGEMÍ
Magatzem tèxtil Narcís Argemí. Foto AF Jordi Plana.
El
Magatzem Narcís Argemí i Vendrell (1829 -1885) o Casa Narcís Argemí,
correspon inicialment a dos casals que ocupaven els núm. 54 i 56 del
carrer Joaquim de Paz de Terrassa (Districte I), anteriors a l'any 1872.
La primera modificació de la façana del núm 54, es produeix l'any l'any
1872 pel seu propietari Narcís Argemí. L'any 1885 després de la mort
d'Argemí, Francesc Roig i Llauger, cunyat de Narcís Argemí i tutor de
l'hereu de Narcís Argemí, actuà com a successor d'aquest i l'any 1892
modificà les dues cases núm 54 i 56 del carrer de Joaquim de Paz,
convertint-les en un sol edifici d'estil eclèctic.
L'edifici
arquitectònicament correspon a l'eclecticisme terrassenc i fou bastit
per l'arquitecte Rafael Puig i Puig segons projecte de l'any 1892.
MAGATZEM MIQUEL BOIX
Magatzem tèxtil Miquel Boix. Foto AF Jordi Plana.
El
magatzem és un edifici situat en la plaça Jacint Verdaguer núm 6, és un
edifici entre mitgeres, que té l'amplada d'un casal però de gran
fondària, format per una planta baixa de gran alçada i un pis. La
façana, només presenta dues obertures, és llisa i d'estuc marró sobre
maons massissos.
L'edifici
va ser bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1905,
és d'estil modernista i està catalogat com a bé d'interès local.
Identificador: IPAC, 28205.
La
façana, tot i que està en bon estat, presenta signes de deteriorament i
necessita d'una intervenció per aturar el seu deteriorament, en la part
inferior esquerra de la façana comença a caure l'estuc.
Tot
seguit podem veure la fitxa del Catàleg d'Edificis D'Interès Històric
Artístic del Terme Municipal de Terrassa corresponent a l'edifici del
Magatzem Miquel Boix.
TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 -2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada