CARRER DEL NORD

El carrer del Nord és un carrer situat al Districte I de la ciutat de Terrassa, avui dia va de la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer a la plaça de l'Estació del Nord i té cruïlles a la dreta amb els carrers de la Mina i carrer de la Societat, a l'esquerra amb els carrers de Sant Ignasi i Montserrat i a dreta i esquerra amb el carrer de Sant Valentí. Les primeres cases del carrer del Nord (1844), eren a la dreta, direcció a l'actual plaça de l'Estació del Nord i abans de la cantonada amb el carrer de la Mina Pública d'aigües de Terrassa, segons Baltasar Ragón, en aquesta cruïlla començava un camí que passava per davant del dipòsit de la Mina situat al carrer de la Societat.

Monument a Mossèn Jacint Verdaguer. Plaça Mossèn Jacint

Verdaguer. Foto, AF Jordi Plana

Cal comentar que en realitat el carrer del Nord anava des de l'actual Plaça de Saragossa fins passada l'estació del Nord. L'Ajuntament de Terrassa, reunit el consistori en sessió plenària el dia 27 de gener de l'any 1857, presidit per l'alcalde Josep Cadafalch i Bugunyà (15/01/1857 - 31/12/1858), va proposar posar el nom de carrer del Nord, només al tros de carrer que anava des de l'actual Plaça de Saragossa a la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer i de Rambla des de la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer fins a l'estació del Nord. Però la ciutadania va seguir anomenat al primer tros del carrer, la part més estreta amb el nom de Camí Fondo i a la Rambla com a carrer del Nord per tal de diferenciar-lo del primer. L'any 1956 arriba la línia del ferrocarril del nord i és posa l'estació en la plaça que ocupa avui dia. Les vies tallen el camí per la part nord i el carrer del Nord queda ja delimitat com el coneixem avui dia: des de la plaça de l'Estació del Nord fins a la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer, a partir d'aquest moment es comencen a construir nous edificis i en pocs anys s'urbanitza tot el carrer del Nord.

Carrer del Nord, fons de l'imatge plaça de Mossèn Jacint

Verdaguer. Foto, AF Jordi Plana.

Tot caminant, pugem el carrer del Nord, deixant a la dreta la cruïlla amb el carrer de la Mina, seguim per la vorera de ma esquerra, vorera pavimentada amb maons vermells i arbrada, a diferència de l'altra que no té arbres, en arribar al núm 59 ens aturem davant d'un conjunt de cases anomenades cases Pere Comerma.

Les dues primeres, anomenades Cases Pere Comerma I, estan situades en els núm 59 i 61 i corresponen a dues cases bessones que corresponen a habitatges unifamiliars de planta baixa, pis i golfes.

Cases Pere Comerma I, núm 59 i núm 61. Foto, AF Jordi Plana.

Compartint mitgera al costat, per tant en el núm 63 hi ha l'edifici conegut com a Casa Pere Comerma III, edifici de façana de gran amplària, de planta baixa, pis amb un balcó i golfes. Que correspon a un habitatge unifamiliar. La façana d'arrebossat presenta alguns elements ornamentals d'inspiració neoclàssica.

Casa Pere Comerma III, núm 63. Foto, AF Jordi Plana.

La darrera casa d'aquest conjunt de quatre cases és la que és coneix com a Casa Pere Comerma II, situada en el núm 65 del carrer del Nord, aquest edifici va ser bastida pel mestre d'obres terrassenc Jaume Comerma i Torrella l'any 1871.

Casa Pere Comerma II núm. 65. Foto, AF Jordi Plana.

Deixem les quatre cases Pere Comerma, compartint mitgera amb la casa Pere Comerma II, trobem la Casa Puigarnau d'estil historicista, carregada d'elements ornamentals neogòtics, va ser bastida per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1897.

 Casa Puigarnau núm 67. Foto, AF Jordi Plana.

Al costat de la Casa Puigarnau hi havia la Casa Alegre, construïda l'any 1863, al jardí d'aquesta casa hi havia dos fragments del claustre de Sant Pere de Puel·les de Barcelona. La casa d'estil neoclàssic va ser enderrocada l'any 1977 i en el seu lloc trobem avui dia una plaça que és la teulada d'un pàrquing. En el lloc on hi havia els jardins de la casa Alegre, enderrocats l'any 1966, s'hi va construir un bloc de pisos i a l'accés d'aquest un dels fragments del claustre de Sant Pere de Puel·les.

Plaça construïda al terreny que ocupava la Casa Alegre del carrer del 

Nord, núm 69.Foto, AF Jordi Plana.

 

 Detall de part del claustre de Sant Pere de Puel·les.

Foto, AF Jordi Plana.

L'any 1892, el Carrer del Nord, el tros que avui dia coneixem com a tal, l'Ajuntament de Terrassa, presidit per l'alcalde Miquel Homs i Rosés (31/01/1892 - 01/01/1894), va decidir plantar arbres en aquest carrer i el dia 7 d'octubre de 1892 va iniciar-se la plantació d'aquests arbres, que donaven al carrer l'aspecte de passeig, però segons comenta Baltasar Ragón, la falta d'interès va fer que l'Ajuntament els retirés.

 Cruïlla dels carrers Sant Ignasi i Societat amb el carrer del Nord.

Foto, AF Jordi Plana.

Davant de la plaça de l'antiga Casa Alegre hi ha un edifici, en el número 74, edifici de baixos molt modificats i de primer pis molt deteriorat, però que manté l'aspecte de finals del segle XIX, l'edifici d'estil eclèctic, el varen utilitzar com a raó social d'algunes empreses terrassenques de principis del segle XX: Josep Domingo, Biosca i Cia, Tusell i Cia o Domènec Armengol. Segons Baltasar Ragón aquest edifici va albergar la Casa de Correus.

 Edifici del carrer del Nord núm 74. Foto, AF Jordi Plana.

De dreta a esquerra: Plaça de l'antiga Casa Alegre, Casa Puigarnau,

Casa Pere Comerma II, Casa Pere Comerma III i Cases Pere

Comerma I. Foto, AF Jordi Plana.

Seguim caminant en direcció a l'estació del Nord, a ma dreta i a la cantonada entre el carrer de la Societat i el carrer del Nord hi ha l'edifici de la Mina Pública d'Aigües de Terrassa  i a la mateixa vorera unes quantes passes en direcció a l'estació del Nord hi ha el Laboratori Ambiental de Mina.

  Edifici de Mina Pública d'Aigües de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

Edifici Mina Pública d'Aigües de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

Tocant a la cantonada del carrer de Sant Ignasi amb el Carrer del Nord trobem un grup de tres cases que també tenen interès històric per estar protegides com a bens d'interès local, aquestes cases estan situades en els números: 77, 79 i 81.

A la cantonada amb el carrer de Sant Ignasi i el Carrer del Nord hi ha la Casa Ignasi Escudé Galí, d'estil modernista que va ser bastida per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1905 i ampliada l'any 1910.

Casa Ignasi Escudé Galí, c/ del Nord 77. Foto, AF Jordi Plana.

Al costat d'aquesta casa hi ha la segona casa Ignasi Escudé Galí, d'estil modernista, bastida l'any 1930 per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.

 Centre de la imatge: Casa Ignasi Escudé Galí II. Foto, AF Jordi Plana.

Compartint mitgera amb la Casa Ignasi Escudé II, trobem una altra casa de façana més ampla , situada en el núm 81 del carrer del Nord, casa també d'estil modernista, bastida per l'arquitecte Domènec Boada i Piera l'any 1908 per encàrrec de l'empresari Pere Romaní. de qui rep el seu nom: Casa Pere Romani.

 Detall de la façana del pis de la Casa Pere Romaní.

Foto, AF Jordi Plana

D'esquerra a dreta, Casa Ignasi Escudé, Casa Ignasi Escudé II i

Casa Pere Romaní. Foto, AF Jordi Plana.

 

Deixem a la nostre esquena el conjunt de tres cases modernistes situades en els números: 77, 79, 81. Al costat de la Casa Pere Romaní, compartint la mitgera i fent cantonada amb el carrer Sant Valentí, hi ha l'edifici de Mina: Aigües, espai obert.

Aigües, espai obert. Carrer del Nord, núm 83. Foto, AF Jordi Plana.

Del llibre Els Carrers de Terrassa l'any 1900 de Baltasar Ragón podem extreure alguns fets de la història del carrer del Nord.

- L'any 1842 es fundà la companyia Mina Pública d'Aigües de Terrassa que s'ubicarà entre el carrer del Nord i el carrer de la Societat.

 

- El 16/03/1856 s'inaugura l'Estació del Nord que marcarà l'inici de la urbanització del carrer del Nord, entre l'estació i l'actual plaça de Saragossa.

- El 27/01/1857 l'Ajuntament de Terrassa proposa anomenar part del carrer del Nord amb el nom de Rambla.

- El 10/12/1861, els veïns demanen que les aigües siguin desviades pel carrer de Montserrat fins el carrer del Pantà.

- L'any 1863 es construeix la casa Alegre i al jardí s'exposen dos fragments un romànic i l'altre gòtic del claustre de Sant Pere de les Puel·les.

- El 7/10/1892 l'Ajuntament de Terrassa comença a plantar acàcies a les voreres del carrer.

- L'any 1897 a la cantonada del carrer del Nord amb el carrer de Montserrat s'instal·la la fàbrica de tovalloles Escursell i Muntaner.

- El 17/09/1906 i en el número 106, va inaugurar-se, l'Acondicionament Terrassenc (en parlarem en una propera entrada d'aquest blog).

- El 17/09/1906 i en el número 74 del carrer del Nord s'instal·là la Casa de Correus.

- El 22/02/1939 i en sessió plenària l'Ajuntament franquista presidit per l'alcalde Josep Homs i Bages, acordà que el carrer del Nord portés el nom de Calvo Sotelo. El carrer no recuperaria el seu nom fins l'arribada dels ajuntaments democràtics.

- L'any 1966 s'enderroquen els jardins de la Casa Alegre i s'aixeca un edifici de planta baixa i dotze pisos, alguns dels arcs del claustre que hi havia en aquest jardí es munten davant del nou bloc de pisos.

- L'any 1977 s'enderroca la Casa Alegre del carrer del Nord i es perd part del patrimoni arquitectònic de la ciutat, en el seu lloc es construeix un pàrquing i la teulada d'aquest es converteix en una plaça.

 Edifici construït en els jardins de la Casa Alegre del carrer del Nord.

Foto, AF Jordi Plana.

Seguim caminant en direcció a la plaça de l'Estació del Nord des de les tres cases modernistes situades entre les cruïlles dels carrers Sant Ignasi i Sant Valentí amb el carrer del Nord...

Carrer del Nord, al mig de la imatge: l'Estació del Nord

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011