La Seu d'Ègara és un conjunt monumental religiós format per tres esglésies, Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, situat damunt d'un terreny alçat a la confluència dels torrents de Vallparadís i Monner i a l'Antic barri de Sant Pere de Terrassa. El Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere o La Seu d'Ègara és un exemple únic de l'arquitectura religiosa que conserva elements arquitectònics de diferents èpoques: dels primers segles del cristianisme, de la Hispània romana, de l'època que va ser seu episcopal durant el període visigòtic, de l'època medieval i de l'art romànic.
El complex religiós ha tingut activitat ininterrompuda des del segle IV fins el dia d'avui i pot considerar-se un conjunt monumental únic a Europa.
Seu d'Ègara, Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria.
Foto, AF Jordi Plana.
El bisbat d'Ègara fou una demarcació episcopal de l'església cristiana a Catalunya a l'alta edat mitjana, un territori de la Catalunya romana que correspon avui dia a la ciutat de Terrassa.
En els terrenys que avui ocupa el Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere, existeixen vestigis d'algun tipus d'assentament paleocristià anterior al segle V. El Bisbat d'Ègara fou fundat l'any 450, en esdevenir-se la ciutat d'Ègara Seu Episcopal va ser necessari dotar-la d'una catedral. El testimoni arqueològic d'una primitiva basílica d'una sola nau el trobem sota l'església de Santa Maria i a l'exterior d'aquesta encara podem trobar la base d'algun dels seus murs, la segona catedral hauria estat construïda al final del segle VI i seria la que albergaria el el Concili Egarenc el mes de gener de l'any 615
Reconstrucció de l'antiga Catedral del Bisbat d'Ègara. s V i VI.
Dibuix Francesc Riart. Museu de Terrassa.
De l'antiga Seu d'Ègara, que va celebrar el Concili Egarenc l'any 615, queden alguns vestigis que han estat documentats gràcies a les darreres campanyes arqueològiques realitzades els primers anys d'aquest segle. Entre aquestes troballes cal destacar: part de la base del porxo que havia estat situat a la façana de l'església de Sant Pere, el retaule de pedra de Sant Pere; la planta de creu grega de Sant Miquel, la seva cripta i la base del porxo que envoltava aquesta església funerària; part de la base dels murs laterals de l'antiga Catedral del Bisbat d'Ègara situats a l'esquerra de l'església de Santa Maria (aquests murs són les restes de la reducció de la planta de l'antiga catedral al construir l'església de Santa Maria), els mosaics romans de l'antiga catedral, situats davant de Santa Maria, o la piscina baptismal de la catedral, visible a l'interior del Centre d'Interpretació del Conjunt Monumental de la Seu d'Ègara.
Detall del retaule de pedra de Sant Pere, ( un dels pocs que tenim a
Catalunya fets d'aquest material). Foto, AF Jordi Plana.
Planta de creu grega de Sant Miquel. Foto, AF Jordi Plana.
Detall de la base del porxo que envoltava l'església de Sant Miquel.
Foto, AF Jordi Plana.
Primer pla: detall de la base del mur lateral de la Catedral d'Ègara,
s IV. Foto, AF Jordi Plana.
Detall de la piscina baptismal de la Catedral d'Ègara, s IV.
Foto, AF Jordi Plana.
Mosaic romà de l'antiga Catedral d'Ègara. Foto, AF Jordi Plana.
Davant de l'Església de Sant Pere podem apreciar la base mur del que
havia estat el porxo de l'antiga església. Foto, AF Jordi Plana.
Catalunya fets d'aquest material). Foto, AF Jordi Plana.
Foto, AF Jordi Plana.
s IV. Foto, AF Jordi Plana.
Foto, AF Jordi Plana.
La diòcesi d'Ègara fou fundada l'any 450 per la divisió del Bisbat de Barcelona, el bisbe de Barcelona Nundinari, per motius poc coneguts, un podria ser la gran extensió de la diòcesi de Barcelona, decideix la divisió i atorga a la ciutat d'Ègara (l'actual Terrassa) el nou bisbat. Aquest abarcava bona part del que actualment són les comarques del Vallès Oriental i Occidental, i s'endinsava en part del territori de les comarques del Baix Llobregat, l'Anoia i l'Alt Penedès.
El primer bisbe de la diòcesi d'Ègara fou Irineu (any 450). Sembla ser que prop de la mort de Nundinari, bisbe de Barcelona, la primavera de l'any 465, aquest volgué que el seu successor a la diòcesi de Barcelona fos el bisbe Irineu, possiblement per unir els dos bisbats, però el papa Hilari, denegà aquesta petició en virtut dels cànons antics que prohibien la translació d'un bisbe a una altra seu, aquesta negativa va fer possible la supervivència de la diòcesi d'Ègara fins l'any 715.
Avui dia tenim constància documental de nou bisbes de la diòcesi d'Ègara: Irineu (document any 465), Nebridi (d. any 516, any 517 i any 527), Taure (d. any 546), Sofroni (d. any 589 i any 592), Ilergi (d. any 599 i any 610), Justus (d. any 615), Eugeni (d. any 633), Vicenç (d. any 653) i Joan (d. any 683, any 688 i any 693).
A part del primer bisbe d'Ègara (Irineu), destaca el bisbe Sant Nebridi (final s. V - 545), fill d'una família il·lustre que, segons Isidor de Sevilla va donar quatre bisbes: Just d'Urgell, Elpidi d'Osca i Justinià de València. Existeix la possibilitat que tots quatre es formessin al monestir d'Assan a la Ribagorça. Sant Nebridi signà el 6 de novembre de l'any 516 les actes del concili de Tarragona, fet que demostra que ja havia estat consagrat bisbe d'Ègara, també assistí al concili de Girona l'any 517, l'any 527 assistí al II Concili de Toledo, es possible que assistís al concili de Barcelona de l'any 540, però ja no consta a les actes del concili de Lleida de l'any 546, en el que apareix el bisbe Taure com a bisbe d'Ègara.
Font de Sant Nebridi situada darrera l'absis de Sant Pere.
Foto, AF Jordi Plana.
Durant el seu episcopat es van construir tres esglésies noves com a seu del Bisbat d'Ègara, antecessores de les actuals esglésies de Sant Pere de Terrassa. El bisbe Nebridi fou venerat com sant apareix en els santorals i llibres litúrgics visigòtics, però passat el Concili de Trent el seu culte desapareix.
Església de Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana.
Església de Sant Miquel. Foto, AFJordi Plana.
Església de Santa Maria. Foto, AF Jordi Plana.
Un dels fets més importants del Bisbat d'Ègara, fou la celebració el 13 de gener de l'any 615, a la Catedral d'Ègara, del Concili provincial de la Tarraconense, conegut com el Concili Egarenc. Van participar dotze bisbes i els representants d'altres dos. El còdex Emilianense procedent del monestir de Sant Millán de la Cogolla (La Rioja) i conservat a la biblioteca del monestir de L'Escorial dóna la relació dels dotze bisbes i dels dos representants que signen les actes del Concili Egarenc, en el que són ratificats els acords del Concili d'Osca celebrat l'any 598. Aquests 14 prelats varen ser: Eusebius, Mumius, Joannes, Maximus, Emila, Rufinus, Visus, Stephanus, Pompedius, Sintharius, Justus (bisbe d'Ègara), i els representants Màximus del bisbe Esteve i Fructuosis del bisbe Gomarell.
Una incògnita sobre un bisbat que només havia d'existir durant 15 anys i un fet que donaria rellevància al Bisbat d'Ègara.
La primera és la raó de la seva fundació l' any 450, és comenta que el bisbe de Barcelona Nundinari, decideix dividir la seva diòcesi en dues, una la de Barcelona que segueix dirigint i l'altra, la nova que serà el nou Bisbat d'Ègara que tindrà com a primer bisbe a Irineu, la raó que s'argumenta per la divisió és la gran extensió del Bisbat de Barcelona, raó per la qual Nundinari no pot atendre com es mereixen les necessitats de tota la diòcesi, sembla una mica inconsistent...
Nundinari prop de l'any 465, any de la seva mort, deixa tots els seus bens a Irineu, inclòs el bisbat de Barcelona, amb l'objectiu de reincorporar el Bisbat d'Ègara al de Barcelona, però el papa de Roma (com ja he comentat) no va permetre el trasllat d'Irineu bisbe d'Ègara al Bisbat de Barcelona. Aquest fet va fer possible la continuïtat del Bisbat d'Ègara i qui sap si gràcies a la decisió del papa Hilari l'any 465, avui Terrassa ha recuperat la seu catedralícia. La incògnita que és planteja és quina era la relació entre Nundinari i Irineu? La més plausible és que fos una relació molt propera i per la diferència d'edat no es pot descartar que Irineu fos fill de Nundinari...
Un altre fet que té una certa dosi de casualitat i que al mateix temps és de gran importància històrica pel Bisbat d'Ègara, és la celebració del Concili Egarenc del 615. Aquest va ser un concili per ratificar les actes del Concili d'Osca de l'any 598, que per algun motiu no es van signar. Ben segur que algun motiu va provocar la fugida dels prelats que es reunien a Osca, donant el Concili per acabat. Per aquella època es produïen de forma sovintejada incursions dels vascons i possiblement una d'elles va produir la fugida dels assistents al concili sense arribar a signar les actes, fet que va fer possible la celebració del Concili Egarenc disset anys desprès.
Sobre la data de celebració del Concili Egarenc també existeixen alguns dubtes. Per una banda es dóna com a data de celebració el dia 13 de gener de l'any 615, però si accedim a la pàgina web de l'Arquebisbat de Tarragona es parla de l'any 614. Aquest darrer any sembla més plausible, no es pot limitar la celebració d'un concili a un únic dia. A la ciutat d'Ègara (actual Terrassa) es desplaçaren 12 bisbes i els representants de dos més, en ple hivern, amb el seu seguici i caminat llargues distàncies fins arribar a Ègara, s'havien d'hostejar mentre arribaven tots els assistents i un cop tots presents és devien realitzar diferents actes a la Catedral, per tant la data del 13 degener del 615 deu ser la data de signatura de les actes del Concili Egarenc i el concili va iniciar-se els últims dies de l'any 614 i va acabar el 13 de gener del 615.
El Bisbat d'Ègara persistirà durant 100 anys més mantenint la seva influència sobre un extens territori, que tenia els dos extrems a Pontons i a Gualba, al Montseny, era fronterer amb els bisbats de Vic, Girona i Barcelona. Dintre dels seus límits hi havia els municipis de Martorell, Cerdanyola, Sabadell, Granollers, Sant Celoni, La Garriga, L'Ametlla, Sant Llorenç Savall, Olesa i Piera.
Nundinari prop de l'any 465, any de la seva mort, deixa tots els seus bens a Irineu, inclòs el bisbat de Barcelona, amb l'objectiu de reincorporar el Bisbat d'Ègara al de Barcelona, però el papa de Roma (com ja he comentat) no va permetre el trasllat d'Irineu bisbe d'Ègara al Bisbat de Barcelona. Aquest fet va fer possible la continuïtat del Bisbat d'Ègara i qui sap si gràcies a la decisió del papa Hilari l'any 465, avui Terrassa ha recuperat la seu catedralícia. La incògnita que és planteja és quina era la relació entre Nundinari i Irineu? La més plausible és que fos una relació molt propera i per la diferència d'edat no es pot descartar que Irineu fos fill de Nundinari...
Un altre fet que té una certa dosi de casualitat i que al mateix temps és de gran importància històrica pel Bisbat d'Ègara, és la celebració del Concili Egarenc del 615. Aquest va ser un concili per ratificar les actes del Concili d'Osca de l'any 598, que per algun motiu no es van signar. Ben segur que algun motiu va provocar la fugida dels prelats que es reunien a Osca, donant el Concili per acabat. Per aquella època es produïen de forma sovintejada incursions dels vascons i possiblement una d'elles va produir la fugida dels assistents al concili sense arribar a signar les actes, fet que va fer possible la celebració del Concili Egarenc disset anys desprès.
Sobre la data de celebració del Concili Egarenc també existeixen alguns dubtes. Per una banda es dóna com a data de celebració el dia 13 de gener de l'any 615, però si accedim a la pàgina web de l'Arquebisbat de Tarragona es parla de l'any 614. Aquest darrer any sembla més plausible, no es pot limitar la celebració d'un concili a un únic dia. A la ciutat d'Ègara (actual Terrassa) es desplaçaren 12 bisbes i els representants de dos més, en ple hivern, amb el seu seguici i caminat llargues distàncies fins arribar a Ègara, s'havien d'hostejar mentre arribaven tots els assistents i un cop tots presents és devien realitzar diferents actes a la Catedral, per tant la data del 13 degener del 615 deu ser la data de signatura de les actes del Concili Egarenc i el concili va iniciar-se els últims dies de l'any 614 i va acabar el 13 de gener del 615.
El Bisbat d'Ègara persistirà durant 100 anys més mantenint la seva influència sobre un extens territori, que tenia els dos extrems a Pontons i a Gualba, al Montseny, era fronterer amb els bisbats de Vic, Girona i Barcelona. Dintre dels seus límits hi havia els municipis de Martorell, Cerdanyola, Sabadell, Granollers, Sant Celoni, La Garriga, L'Ametlla, Sant Llorenç Savall, Olesa i Piera.
Sant Miquel (esquerra) Santa Maria (dreta). Foto, AF Jordi Plana.
El Bisbat d'Ègara desapareix l'any 714 amb la invasió sarraïna, però no el nom que serà reivindicat pel Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere durant mil tres cents anys fins el 15 de juny de l'any 2004, any en el que el Vaticà crearà el Bisbat de Terrassa com a segregació de l'Arquebisbat de Barcelona.
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada