Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 18 de novembre del 2026

PARCS I JARDINS DE TERRASSA

 PARC DE SANT JORDI 

Deixem el carrer del Raval de Montserrat, passem per la placeta d'Enric Granados, travessem la Rambla d'Ègara i caminem el primer tram del carrer de Volta, arribem a la plaça de Josep Freixa i Argemí i just davant nostre tenim la primera porta d'accés al parc.

El Parc de Sant Jordi, amb una superfície de 22000 metres quadrats va ser inaugurat l'any 1959 durant la Festa Major de Terrassa, desprès de ser adquirit per l'Ajuntament de Terrassa. En realitat, el parc està format pels jardins de la Masia Freixa, residència de l'industrial terrassenc Josep Freixa i Argemí.

Els terrenys del parc eren propietat de la família Freixa, en la darrera dècada del segle XIX varen construir una fàbrica tèxtil, de filatura, que l'any 1907 varen convertir en residència.

El Parc de Sant Jordi, està situat en el barri de Ca n'Aurell, delimitat pels carrers del Pare Llaurador, Dr Ullés i les places de Zamenoff, Sant Oleguer i de Josep Freixa i Argemí.
 

Jardinera, projectada inicialment com a brollador. Foto, AF Jordi Plana
 

  Estany del parc de Sant Jordi. Foto, AF Jordi Plana.
 
GL 
 
41º 33' 47'' N - 2º 00' 33'' E 
 
 

Jardins de la casa Alegre 
 

El jardí té forma trapezoïdal, correspon a un jardí d'estil romàntic francès, presenta un estany central, una gruta adossada al mur nord i uns quants bancs per seure. Durant molts anys el jardí va acollir la recepció que l'Ajuntament de Terrassa oferia a les entitats, associacions i persones significades de la ciutat, el divendres de la Festa Major.

 

Detall d'un dels camins del jardí de la Casa Alegre de Terrassa.

Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 3423 - 10/12/2016)

El jardí té diversos caminals envoltats de parterres de gespa i flors que recorren el jardí. Prop de la porta d'entrada del carrer Cardaire hi ha una exedra amb escalinates laterals.

El jardí actual és el resultat de la reforma de l'any 1911 realitzada per l'arquitecte municipal Melcior Vinyals, i encarregada pels propietaris de la casa Alegre: Francesc Alegre i Roig i Mercè de Sagrera.

 

Detall del plànol de la reforma de l'any 1911: planta baixa de la casa,

pati i jardí. Font, Quaderns del Museu 2. Ajuntament de Terrassa.

En posició central hi ha un estany de contorns arrodonits envoltat per una vorera de pedra i plantes a l'interior.

Detall de l'estany central. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. Foto, AF

Jordi Plana i Nieto. (IMG 3404 - 10/12/2016)

El jardí presenta una exedra (espai semicircular) amb un brollador central d'inspiració neoclàssica, a banda i banda del brollador observem dues portes d'inspiració modernista que tanquen un espai d'emmagatzemament, dos bancs de pedra i dues escalinates amb baranes de balustres amb dos grans gerros de pedra damunt dues bases ortoèdriques.

 

Detall de l'exedra. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 3415 - 10/12/2016)
 

Detall d'un dels camins dels jardins. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG 3422 - 10/12/2016)

GL  
 
41º 33' 46'' N - 2º 00' 44'' E. TERRASSA.
 
C/ Font Vella, núm 29. Per a visitar-la truqueu al Tel 937316646, direcció electrònica museudeterrassa@terrassa.cat
 
Jardins de l'arquitecte Coll i Bacardí  

Aquests jardins envolten el Parc de desinfecció de Terrassa dissenyat per l'arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí, l'any 1915. Els jardins que porten el nom de l'arquitecte, estan situats a ctra d'Olesa, núm 82, del barri del Roc Blanc de Terrassa.

Els jardins i l'edifici del Parc de desinfecció, varen experimentar un gran deteriorament desprès de la Guerra Civil (durant els anys 40 i 50 del segle XX), nou fou fins l'adveniment dels ajuntaments democràtics que es fa la restauració de l'edifici i dels jardins.

Jardins del Parc Coll i Bacardí. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG

1824 - 28/02/2016)

El dia 10 de setembre del 1986 s'inauguren les obres de restauració del Parc de Desinfecció i dels jardins, aprovades per l'Ajuntament de Terrassa, en sessió plenària, per l'Alcalde Manuel Royes i Vila (20/04/1979 - 12/04/2002).

Detall dels jardins de l'arquitecte Coll i Bacardí. AF Jordi Plana i Nieto

(IMG 1893 - 28/02/2016)
 

Detall dels jardins de l'arquitecte Coll i Bacardí. AF Jordi Plana i Nieto

(IMG 1841 - 28/02/2016)

GL
 
41º 33' 22'' N - 1º 59' 49'' E

Parc Central Segle XXI 

Durant el mes de maig de 2004 fou inaugurat el complex lúdic i comercial Parc Central Segle XXI a la cruïlla entre les carreteres de Montcada i de Rubí i a la dreta de la font i torre de les aigües de Les 4 Cantonades. El parc va néixer amb l'objectiu de competir amb el parc comercial i lúdic, en aquest cas periurbà del Parc Vallès.

El motor del Parc Central Segle XXI havia de ser el multi-cinema amb nou sales de projecció i capacitat per a 2100 espectadors. El complex es completava amb una zona comercial, diversos restaurants i una zona d'oci. Inicialment (pocs mesos), semblà que funcionaria i que generaria un nou pol comercial urbà.
 

 Detall del Parc Central del Segle XXI vist des de la plaça de La 
Terrassa Industrial. AF Jordi Plana. (IMG 6443, 18-02-2018)
 

Vista aèria del Parc Central Segle XXI i a l'esquerra la plaça de La
Terrassa Industrial SA. Font, Google Earth
 
  
GL 
 
41º 33' 26,732'' N - 2º 01' 0,32'' E
 
Parc del Nord  

Una de les obres més importants de la Terrassa de finals del segle XX ve ser el soterrament de les vies de la RENFE, suprimint la gran barrera ferroviària que separava els barris del sud i del nord de la ciutat. El capvespre del 27 de maig de 1994 passava el darrer tren per les vies a cel obert. El soterrament de l'Estació  del Nord i de les vies seguint el Passeig del 22 de Juliol, alliberà una gran quantitat de espai que va fer possible la plaça de l'Estació del Nord i el Parc del Nord.

 Detall de l'entrada al Parc del Nord pel Passeig del 22 de Juliol.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6171, 30-12-2017)

El soterrament va fer possible la creació del Parc del Nord, que fou dissenyat pels estudis BAMMP Arquitectes i Associats i Ruisánchez Arquitectes. El parc fou inaugurat el mes de maig de l'any 1999, cinc anys després de l'inici del soterrament, per l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila. El parc d'inspiració anglesa, va esdevenir un nou pulmó verd per a la ciutat, aportant una major qualitat de vida als veïns de la zona.

 Detall del Parc del Nord amb l'escultura Homenatge a Malèvitx.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6162, 30-12-2017)
 

 Detall de la zona central del Parc del Nord. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6150, 30/12-2017)
 
 
L'element més important del Parc del Nord és l'escultura monumental de 6 x 6 metres titulada Homenatge a Malèvitx, obra de de l'escultor basc Jorge Oteiza, situada prop del carrer Bartomeu Amat.

 Homenatge a Malèvitx, obra de Jorge Oteiza. Foto, AF Jordi Plana
(IMG 6144, 30-12-2018)


GL 
 
41º 34' 13,8'' N - 2º 00' 48,53'' E
 

Parc dels Catalans 

El rellotge marca dos quarts de quarts de quatre de la tarda, sortim del Restaurant de l'Hostal del Fum, ens aturem un moment sota l'anglesina de la porta per fumar una cigarreta. Tot seguit caminem 30 m per la vorera del restaurant i arribem al Parc dels Catalans amb la intenció de prendre un cafè a la terrassa del Racó del Parc.

 Parc dels Catalans. Foto, AF Jordi Plana.

El Parc dels Catalans ocupa una illa situada entre els carrers de: La Rambla d'Ègara (oest), carrer de Blasco de Garay (nord), carrer Vinyals (est) i carrer de Vallhonrat (sud). El parc ocupa la superfície de 10.000 metres quadrats. El parc fou inaugurat el mes de maig de l'any 1995 per l'alcalde de Terrassa, Manuel Royes i Vila ( 20/04/1979 - 12/04/2002). El Parc dels Catalans ocupa part de l'espai alliberat pel soterrament de les vies de la línia ferroviària Barcelona-Terrassa dels FGC.
 

Restaurant el Racó del Parc. Foto, AF Jordi Plana.

Font de l'extrem sud del Parc dels Catalans. Foto, AF Jordi Plana.

 Restaurant El Racó del Parc. Fons de la imatge Seu del Diari de
Terrassa entre els anys 2002 i 2014.
 

 Parc dels Catalans. Foto, AF Jordi Plana.
 
Font de l'extrem sud del Parc dels Catalans. Foto, AF Jordi Plana.

 Restaurant El Racó del Parc. Fons de la imatge Seu del Diari de
Terrassa entre els anys 2002 i 2014.
 
 GL 
 
41º 33' 31,42'' N - 2º 00' 28,53'' E. TERRASSA

 Parc de Vallparadís 

El parc de Vallparadís és el pulmó verd de Terrassa i el parc més gran de la ciutat, podem considerar-lo com el parc central de Terrassa. El parc presenta una longitud de 3,5 km i travessa la ciutat de nord a sud. El parc està format per diferents espais com la zona nord Torrent Monner, l'Horta dels Frares, la Piscina de Vallparadís, La Devesa i el Parc de les percepcions.

El parc de Vallparadís presenta una superfície de 395 mil metres quadrats de zona verda i és un dels més grans de Catalunya i d'Europa. A part de passejar-hi, el parc és escenari de moltes activitats i acull grans esdeveniments de la ciutat de Terrassa relacionats amb la Festa Major de Terrassa, el Festival de Jazz de Terrassa, la Fira Modernista o el Carnaval.

El Parc de Vallparadís alberga molts edificis patrimonials de la ciutat de Terrassa, entre els que destaquen, l'edifici del Centre de Documentació i Museu Tèxtil, El Castell Cartoixa de Vallparadís (seu principal del Museu de Terrassa), la Casa Baumann, la Seu d'Ègara o les Esglésies de Sant Pere.

També podrem gaudir d'un refresc en diverses terrasses o prendre un bany o un passeig en barca (segons l'època de l'any) en la piscina del parc que té una superfície de més de 4000 metres quadrats. També podem fer un recorregut pel parc pujant al tren en miniatura.

En aquest primer escrit sobre el Parc de Vallparadís ens centrarem en la zona nord que correspon al Torrent Monner i Torrent de les Bruixes.

Parc de Vallparadís., extrem nord, zona del Torrent Monner.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7374, 31/05/2020)
 

Esgésia de Santa Maria, vista des del Torrent Monner per sobre de
la Font de Santa Maria.
 
Com vàrem comentar en la primera entrada del Parc de Vallparadís, amb el nom de Parc de Vallparadís 1a part, zona del Torrent Monner, el parc presenta forma de " Y " , en aquesta part parlarem de la zona del Torrent de les Bruixes o Torrent de Vallparadís, concretament des del Passeig del Vint-i-dos de Juliol fins arribar a la confluència amb el Torrent Monner. Els dos braços superiors de la " Y " delimiten un altiplà amb el Torrent Monner a llevant i el Torrent de les Bruixes a ponent. Aquest altiplà en forma de llengua, és el resultat de l'erosió dels dos torrents.

Sobre l'altiplà trobem el conjunt monumental de les Esglésies de Sant Pere a l'extrem sud i a la resta, fins arribar al Passeig del Vint-i-dos de Juliol, el barri de Terrassa de l'Antic Poble de Sant Pere.

 Imatge del Parc de Vallparadís, zona del Torrent Monner. Foto, AF
Jordi Plana (Vista des de la Plaça del Rector Homs)

Una de les primeres obres públiques del Parc de Vallparadís sobre el Torrent de les Bruixes va ser el Pont de Sant Pere, per fer possible l'accés dels veïns de Terrassa a les Esglésies de Sant Pere. Construït el pont de Sant Pere l'any 1625, el Camí de Sant Pere el formarien els carrers Nou de Sant Pere, i el carrer de la Creu Gran, convertint-se durant molts anys en l'accés més ràpid dels fidels de la vila de Terrassa a les Esglésies de Sant Pere i dels santperencs a la vila de Terrassa.

Pont de Sant Pere per sobre del Torrent de les Bruixes del Parc de
Vallparadís. Foto, AF Jordi Plana.
 
 A la segona part sobre el Parc de Vallparadís varem arribar al Pont del Passeig. En aquesta tercera entrada caminarem del Pont del Passeig fins el Pont de la Carretera de Montcada i observarem les diferents espècies arbòries que trobem en aquest gran parc urbà de Terrassa, incloent-hi el Parc del Nord, és un dels parcs urbans més grans de Catalunya.
 
 Detall de l'escultura que representa un hipopòtam i Pont del Passeig.
Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10050, 26/01/2024)
 
En aquest pla del Parc de Vallparadís, situat davant del Pont del Passeig, destaquen dues escultures d'hipopòtams, una  de cos sencer i l'altra de mig cos situada dins del canal que recorre el Parc de Vallparadís.
 
En una posició central hi ha el "trenet", un tren de modelisme tripulat, amb màquines de vapor i vagons de passatgers. Té un recorregut de 340 metres, amb vies de 127 i 184 mm, onze canvis d'agulles, dos ponts, un de giratori, dos túnels, estació, una rotonda, garatge de locomotores, i taller. 
El "trenet" fou inaugurat pel President de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i l'alcalde de Terrassa, Manuel Royes i Vila (20/04/79 - 12/04/2002), el 18 de febrer de 1995. A partir del 29 de juny de 1996, es celebra la Trobada Internacional de Modelisme de Trens de Vapor.
 

Detall de les vies del "trenet" passant per sota del Pont del Passeig.
Foto AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10055, 26/01/2024)
 
 
 GL 41º 33' 47'' N - 2º 00' 33'' E
 
Parc del Pla de la Font de l'Apotecari  
 
El Parc del Pla de La Font de l'Apotecari es correspon a la part que es va cobrir del torrent Monner. És un parc pla format pel terreny situat entre els carrers: al sud l'Av 22 de Juliol, a l'est el carrer de Salmerón, a l'oest els carrers de Joan Artigues i part del carrer del Camí de Castellar i al nord l'Av de Jaume I. El Parc del Pla de la Font de l'Apotecari és la continuació del Parc de Vallparadís cap el nord de la ciutat de Terrassa.

Cap a finals de la dècada dels anys cinquanta del segle passat, el torrent Monner que baixava per la carretera de Matadepera, seguia paral·lel al que avui dia es l'Av de Jaume I, en arribar a l'actual Plaça d'Andalusia, el torrent trencava cap el sud a través del que avui és el Parc del Pla de la Font de l'Apotecari, travessava l'actual avinguda avinguda 22 de Juliol i connectava amb el torrent de Vallparadís, tot deixant entre els dos (Monner i Vallparadís) una llengua de terreny sobre la que es va formar el barri de l'Antic Poble de Sant Pere i els dos torrents, configuren el Parc de Vallparadís, el gran pulmó verd de la ciutat de Terrassa.

Parc del Pla de la Font de l'Apotecari. Foto, AF Jordi Plana.

Amb l'arribada de la democràcia, l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Manuel Royes i Vila es va plantejar la necessitat de facilitar la comunicació del centre de la ciutat amb els diferents barris perifèrics i també esponjar la trama urbana amb espais verds, aquesta necessitat va fer possible molts espais verds com el Parc del Pla de la Font de l'Apotecari. Al nord del parc hi ha la plaça d'Andalusia presidida per l'escultura Amalgama, dedicada als terrassencs nascuts a Andalusia.

 Escultura Amalgama. Foto, AF Jordi Plana.
 

GL 
 
41º 34' 14 '' N - 2º 01' 13'' E. TERRASSA
 
TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
 
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987-2011
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada