Detall de la placeta de la Cuina Moderna. Foto, AF Jordi Plana i Nieto
(IMG 10834 - 8/09/2026)
El carrer de Sant Pau l'any 1900
(Baltasar Ragón)
El notari Sr. Soler i Ler, ja esmenta aquest carrer a l'any 1809 amb el nom de carrer dels Corrals. Del notari Soler hi ha una nota que diu: «Situada dins el delmari de Sant Fruitós que afronta a sol ixent ab lo dit carrer o camí que va de la Era d'En Rovira (Plaça de Maragall) als Corrals i Puignovell, a migdia a la casa i eixida de Valentí Verdaguer, a ponent amb lo camí que va de Sant Pere al carrer de la Font Vella, qual camí s'anomena carrer de Sant Pau...»
Hi ha un altre document del mateix notari amb data 20 de novembre del 1825, que diu: «Afronta a sol ixent part amb honor dels hereus i successors de Joan Castellà, pagès, part amb els del senyor Rovira, fabricant de panyos, y part en lo camí o carrer dits dels Corrals, dirigint-se al carrer Nou de Sant Pere.)) En deien primer dels Corrals perquè a la cantonada, part dreta de la Font Vella, hi havia hagut els corrals de l'Ajuntament que és com avui l'Escorxador, i el dia 12 de juliol de l'any 1835, el terrassenc Francesc Vidal Parera, va comprar l'edifici a l'Ajuntament per 510 lliures catalanes i va fer construir-hi la casa.
A la casa número 4 hi va néixer i morí el conegut metge don Josep Ullés i Jover (alcalde de Terrassa, 01/01/1916 - 31/12/1917) i a la número 35 En Jaume Vallhonrat i Rovira (alcalde de Terrassa, 01/01/1869 - 02/01/1876 i 05/01/1876 - 28/02/1877), els dos varen exercir l'Alcaldia durant vuit anys.
Els terrenys i edifici de l'Institut Industrial, havien estat de l'industrial Josep Segret, que els tenia arrendats al jardiner Tomàs Segalà, però abans ha havia hagut el primer teatre Principal de Terrassa, que es va cremar la nit del 10 al 11 de juny de l'any 1847. El dia 11 de maig de l'any 1893 començaren les obres de l'actual edifici per l'industrial don Pasqual Sala, qui comprà el terreny a Josep Vinyals per 46.983'62 ptes., el dia 23 d'octubre de 1885; després fou adquirit per la casa Josep Freixa i el 30 d'abril de 1943 entrà de propietari l'Institut Industrial. El 23 d'agost de l'any 1927, va haver-hi proposicions a l'Ajuntament per posar allà la Casa Comunal. L'entrada del carrer de Sant Pau era molt estreta on hi passava just un carro i el dia 26 de juliol de l'any 1938 varen començar les obres tirant enrere la paret de l'esquerra que dóna entrada al carrer. Les escales que hi ha prop del carrer Nou les hi posaren l'any 1888 i l'any 1927 hi posaren una font que havia estat a la Plaça de l'Alliberació (Placeta de Saragossa) i la varen treure de les Escaletes pel maig del 1951.Font Els carrers de Terrassa l'any 1900, pàg 145, 146 i 147. Autor: Baltasar Ragón i Petit.
Al carrer de Sant Pau destaquen les següents construccions, cliqueu:
Casa núm 29 del carrer de Sant Pau
Detall de la cornisa de l'edifici. Foto, AF Jordi Plana.
Magatzem Pasqual Sala. Façana principal. Foto, AF Jordi Plana.
Magatzem Emili Matalonga, centre de la imatge. Foto, AF Jordi Plana.
Detall de la primera planta de la casa Emili Matalonga.
Foto, AF Jordi Plana.
GL 41º 33' 48'' N - 2º 00' 49'' E. TERRASSA
TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
Al
segle XVIII, i degut al creixement de la ciutat, comença a construir-se
el primer eixample fora de les muralles i un dels primers carrers que es
configuraran serà el Raval de Montserrat, aquest amb el pas del temps
albergarà la Casa de la Vila i l'actual edifici de l'Ajuntament de
Terrassa.
Al Raval es pot accedir per la plaça d'Enric Granados i pel carrer de la Goleta, des de la Rambla d'Ègara, des del carrer de la Unió, des del carrer de La Vila Nova, des del carrer Cremat, des de la placeta de la Font Trobada o des de la plaça Didó o el carrer Gaudí passant per l'Ajuntament de Terrassa.
Entrada al carrer del Raval de Montserrat per la placeta
d'Enric Granados. Foto, AF Jordi Plana.
El
Raval de Montserrat alberga vuit edificis que formen part del Patrimoni
Històric de la ciutat, dos bancs: el Sabadell i CaixaBank, dos
forns-pastisseria, quatre cafeteries, dos restaurants, una rellotgeria,
una farmàcia, una botiga de mobles (Cal Lloveras), comerços de roba i
alimentació i diversos despatxos professionals. És un carrer tancat al
trànsit de vehicles i pavimentat amb llambordes de maó vermell. Cal dir
que tot el subsòl del Raval està ocupat per un aparcament soterrat de 4
plantes que va ser inaugurat a cavall entre el segle XX i el XXI
juntament amb la remodelació del carrer del Raval de Montserrat, la remodelació és va fer durant el mandat de l'alcalde Manuel Royes i Vila.
El carrer del Raval de Montserrat l'any 1900(Baltasar Ragón)
Referent a aquest carrer hi ha una nota del 26 setembre de l'ary 1756, que diu: «...a migdia amb lo carrer del Raval a ponent amb lo restant tros de terra remanent a dit Hospital i a tramontana amb la Rasa i camí que passa sobre de la vila»... Una escriptura del notari Antoni Puig i Gorchs, amb data 4 de maig de 1759, diu: Simó Aymerich, pagès de la vila, fa contracte per la compra d'un terreny ran del Portal de la Guia amb els adors de lo Hospital de Sant Llàtzer, per a construir una casa i que un cop construïda permeti muntar un altar a la capella per fer-hi missa.» Un document del notari Jacint Soler diu, en data 22 febrer de 1851; «...sito en la calle del Arrabal de esta villa, antes del Hospital i antigament las Hortas del Canyo»). Sempre que els esdeveniments públics no s'han celebrat a la Plaça, han tingut lloc al Raval. Durant el transcurs del temps, aquesta ampla via terrassenca ha estat objecte de diverses reformes. Avui, el Raval ha adquirit un aspecte modern assimilat a les gran vies de les grans ciutats. A l'any 1770, l'acabalat industrial terrassenc Ignasi Galí, féu construir un bell edifici al lloc on actualment hi ha la Casa Consistorial. Les cases del davant, prop mateix de la cantonada del que avui és carrer de la Unió, avançaren uns tres metres. Era una d'elles la casa dels Cardellachs, famosos tots ells. Per aquest motiu En Soler i Palet, en una de tes seves cròniques, demanava que el Raval fos anomenat Plaça dels Cardellachs. En sessió celebrada el 29 de desembre del 1911, l'Ajuntament acordà donar-hi el nom de l'Alcalde Jaume Vall-honrat però fou revocat el 10 de juliol del 1912. A l'any 1892, foren enderrocades les cases que s'avançaven des del carrer de la Unió al carrer de la Goleta. Al lloc on hi ha la Plaça Mercat hi havia un vell edifici en el qual hi eslava instal·lat l'Hospital, amb una petita església destinada al culte. Des del carrer de la Rasa (avui Rambla d'Ègara i Riera del Palau (Avda. del Cabdill), fins a l'entrada del Raval, hi havia un desnivell molt pronunciat, com ho prova el fet que la casa núm. 68 de dit carrer, actualment té l'entrada pel primer pis, i el que llavors era planta baixa, serveix per soterrani, del qual surt una finestra ran de vorera per donar claror a l'interior. El dia u de juliol de l'any 1834, el mestre d'obres En Jacint Matalonga sol·licitava al governador la construcció de l'edifici que fa cantonada al carrer Cremat, per a instal·lar-hi la Casa Comunal, començant-la a construir el 4 d'agost de l'any 1835 amb un pressupost de 3.285 lliures. De la casa Boada, el dia 11 d'abril de l'any 1875, hi foren recollides unes relíquies de Sant Josep Oriol, que foren traslladades a l'església del Sant Esperit, en processó i orquestra, amb assistència de l'Ajuntament. L'antiga casa Galí fou enrunada pel juny de l'any 1900, per a construir-hi la nova, segons l'arquitecte Lluís Moncunill i amb un pressupost de 42.850 pessetes, que és on hi ha la Casa Consistorial. En aquesta casa va haver-hi l'Ateneu Terrassenc durant deu anys. El Raval havia format un Passeig al mig i tenia un pas de carruatges per cada costat. Per no estar llavors la Rambla urbanitzada, totes les processons que venien del carrer de Sant Pere abans d'embocar pel carrer Cremat, feien la volta per la dreta del Passeig i quan arribaven davant del carrer de la Unió, tornaven per la part esquerra del Raval, des d'on en-traven al carrer Cremat. En sessió de l'Ajuntament, celebrada el dia 7 d'octubre de l'any 1892, En Salvador Busquets proposà la plantació d'arbres. En sessió del dia 5 de gener de l'any 1894, es va tornar a parlar de plantar arbres i encara construir una font monumental a l'extrem, però solament s'arribà a portar a terme el primer; s'hi plantaren arbres i sis bancs de pedra. Amb la seva ombra els arbres afavorien els venedors del Mercat que s'hi celebrava els diumenges i més endavant s'hi establiren els dimecres també, des del 24 d'octubre de i86i. El dia n d'agost de l'any 1901, En Galizia inaugurava una barraca al Raval per fer-hi sessió de Cinema. Aquesta barraca tenia 25 metres de llarg per vuit d'ample i la primera vegada va tenir-l'hi durant tres mesos. Quan hi havia el Passeig central s'hi havien improvitzat funcions de Circ amb trapezis i xarxes d'un balcó a l'altre. Hi ha una escriptura que diu: «Frontis calle Arrabal en la antigua muralla de la villa y en el mismo punto donde antes se jugaba a pelota»... amb data i de maig de l'any 1838. El dia 4 de juliol de l'any 1904 es posà la primera pedra per construir la Plaça Mercat, que s'inaugurà el dia 14 de novembre de l'any 1908. El dia 16 d'abril de l'any 1930 foren col·locats els dos fanals grans que hi ha davant de les Cases Consistorials. A últims del segle passat els veïns del Raval celebraven grans festes el dia 8 de setembre en honor de la Verge de Mont-serrat. En sessió celebrada a l'Ajuntament el dia 22 de febrer del 1939, s'acordà posar el nom de José Antonio Primo de Rivera al carrer del Raval. Aquest patriota morí assassinat a les presons d'AIacant el dia 10 de novembre de l'any 1936 i era nat a Madrid el dia 24 d'abril de l'any 1903. En Salvador Cardús diu que al Raval de Montserrat en el segle XVII hi havia 20 cases, dues d'elles situades davant del Portal Cremat i altres en el Camp de la Sínia, entre el raval i la rasa de la vila. Font Els carrers de Terrassa l'any 1900, pàg 119, 120, 121 i 122. Autor: Baltasar Ragón i Petit.
Al carrer del Raval de Montserrat destaquen les següents construccions, cliqueu:
Mercat de la Independència
Entrada principal al mercat. Raval de Montserrat. Foto: AF Jordi Plana
Escultura de bronze La Sirena. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.
(IMG 10155, 18/02/2024)
Farmàcia Albinyana
Farmàcia Albinyana, Foto: AF Jordi Plana
Interior de la Farmàcia Albinyana, Foto: AF Viquipèdia
Casa Joaquim Freixa
Casa Joaquim Freixa, Raval de Montserrat 40. Foto, AF Jordi Plana.
Façana de la Casa Gros, Raval de Montserrat 24-26 Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana.
Detall de la façana del nou edifici de la Casa Gros. Raval de Montserrat 24-26. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10001,
7/01/2024)
Façana del Raval de Montserrat de la Casa Bogunyà.
Casa Josep Badiella. Foto: AF Jordi Plana
Façana de l'Ajuntament de Terrassa. Foto: AF Jordi Plana
Primera planta, segona planta i terrat de la casa Joan Marcet.
Foto, AF Jordi Plana.
Antic Ajuntament de Terrassa. Raval de Montserrat, núm 13.
Foto, AF Jordi Plana.
Magatzem Cortès Colomer, seu de la Unió Comercial i Industrial de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 0171 - 29/12/2015)
GL
41º 33' 47'' N - 2º 00' 34'' E
Carrer del Teatre
El
carrer del Teatre és un carrer molt curt, té un lleuger pendent que
ens porta des de la placeta de Saragossa fins la plaça d'en Maragall, té
quatre edificis a la dreta i tres a l'esquerra. S'anomena carrer del
Teatre per ser l'accés des de la placeta de Saragossa al Teatre Principal. En la següent fotografia i al cap de munt del carrer, es pot visualitzar la cúpula del Teatre Principal, ja situat en la plaça de Maragall.
Carrer del Teatre, des de la placeta de Saragossa. En la imatge poden
apreciar-se els quatre edificis del costat dret d'aquest carrer.
Foto, AF Jordi Plana.
Al carrer del Teatre destaquen les següents construccions, cliqueu:
Els Amics de les Arts de Terrassa. Cafè-bar.
Foto: AF Amics de les Arts
Els Amics de les Arts de Terrassa. Foto: AF Amics de les Arts
Casa Jacint Bosch, carrer del Teatre 4. Foto: AF Jordi Plana
Façana de la plaça de Maragall, 1. Foto, AF Jordi Plana.
Façana del Teatre Principal. Foto AF Jordi Plana
GL
41º 33'
52'' N - 2º 00' 46'' E. TERRASSA
Carrer del Passeig
El
carrer del Passeig és un carrer situat entre la plaça Mossèn Jacint
Verdaguer i el carrer del Passeig Comte d'Ègara i amb cantonades amb els
carrers Nou de Sant Pere, Joaquim de Paz, Sant Josep, Sant Cristòfol i
Bernat de l'Om. És un carrer de voreres estretes, en el que la
urbanització dels dos costats va iniciar-se durant la segona meitat del
segle XIX.
Final del carrer del Passeig, des de la plaça Mossèn Jacint
Verdaguer. Foto, AF Jordi Plana.
Comencem la passejada des de la part final del carrer del Passeig (entrada a la plaça Mossèn Jacint Verdaguer). A ma dreta ens trobem amb una vorera de més amplada situada davant del Magatzem Salvans,
edifici d'estil modernista, bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill i
Parellada l'any 1901. L'edifici avui dia alberga una oficina del Banc de
Sabadell.
Carrer del Passeig
El
carrer del Passeig és un carrer situat entre la plaça Mossèn Jacint
Verdaguer i el carrer del Passeig Comte d'Ègara i amb cantonades amb els
carrers Nou de Sant Pere, Joaquim de Paz, Sant Josep, Sant Cristòfol i
Bernat de l'Om. És un carrer de voreres estretes, en el que la
urbanització dels dos costats va iniciar-se durant la segona meitat del
segle XIX.
Final del carrer del Passeig, des de la plaça Mossèn Jacint
Verdaguer. Foto, AF Jordi Plana.
Comencem la passejada des de la part final del carrer del Passeig (entrada a la plaça Mossèn Jacint Verdaguer). A ma dreta ens trobem amb una vorera de més amplada situada davant del Magatzem Salvans,
edifici d'estil modernista, bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill i
Parellada l'any 1901. L'edifici avui dia alberga una oficina del Banc de
Sabadell.
El carrer del Passeig l'any 1900
(Baltasar Ragón i Petit)
El dia 18 de març de l'any 1859, la senyora Anna Galí, Vídua de Mauri, presentava a l'Ajuntament un plànol per construir un rengle de cases al terreny de la seva propietat, que és entrant pel Passeig a la dreta. Antigament aquest carrer, començava al Passeig i acabava al carrer de Joaquim de Paz. L'allargament del carrer fins al lloc que és avui la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer, era talment una necessitat. Comprenent així, una colla de propietaris i veïns d'aquelles travessies, es reuniren el dia 1 de setembre del 1881, i nomenaren una comissió amb objecte de fer les gestions necessàries per portar a cap l'allargament del carrer fins a la Plaça de Mossèn Jacint, traspassant el carrer Nou. En sessió celebrada per l'Ajuntament, el dia 20 d'octubre següent, s'acordà l'ampliació del carrer, i el dia 25 d'octubre davant del notari Joan Carranca comprà la casa núm. 41, del carrer Nou, per 7.000 ptes. Aquesta casa tenia un pati que arribava fins a la cantonada del carrer de Sant Joan. La casa núm. 40 construïda l'any 1843 l'adquiriren per 4.000 ptes., el dia 2 de febrer de 1883 davant del mateix notari esmentat. El dia 20 de gener de l'any 1884, l'Ajuntament, presidit per En Jaume Marinel·lo, acordà pagar 240 ptes. al Marquès de Sentmenat, de dos lluïsmes per la compra d'aquestes dues cases. I fins el 16 de juliol de l'any 1895, no quedà encarregada la Comissió de Foment, de portar a cap la reforma completa. Antigament en deien el carrer de Cal Porcia que era al núm. 9 i es a on va instal·lar-s'hi el primer Banc de Terrassa i la Caixa d'Estalvis. Fou empedrat l'any 1907 entre els carrers de Sant Joan i Nou; l'altre tros s'empedrà l'any 1926. Font Els carrers de Terrassa l'any 1900, pàg 100. Autor: Baltasar Ragón i Petit.
Al carrer del Passeig destaquen les següents construccions, cliqueu:
Magatzem Salvans. Foto, AF Jordi Plana.
Casa Antoni Pous. Foto, AF Jordi Plana.
Casa Emili Soler. Foto, AF Jordi Plana.
Conjunt de cases unifamiliars obreres de Cal Maurí. Carrer del Passeig
Foto, AF Jordi Plana.
Part del darrera del complex d'oficines de CECOT.
Foto, AF. Jordi Plana.
GL
41º 33' 54'' N - 2º 00' 51'' E
Carrer de la Rasa
El carrer de la Rasa és un carrer que va des de la placeta d'Enric Granados (formada per la rambla d'Ègara, el final del carrer del Raval de Montserrat i l'inici del carrer de la Rasa),
fins la placeta de Saragossa. Des de la Rasa parteixen a banda i banda
una sèrie de carrers. Si caminem des de la placeta de Saragossa cap a la
rambla d'Ègara, a la dreta ens trobem la cruïlla amb el carrer de Sant
Llorenç, i fent cantonada entre aquest i la Rasa hi ha el que queda del Vapor Ventalló, convertit en una plaça coberta, configurada per dues façanes amb l'estructura interna de columnes de ferro colat i bigues d'acer que sostenen una teulada a dues aigües.
Carrer de la Rasa, placeta del Vapor Ventalló, al mig de la imatge.
Foto, AF Jordi Plana
El carrer de la Rasa es va bastir l'ultim terç del segle XIX, en gran part del seu recorregut, per les façanes d'un seguit de vapors, magatzems tèxtils, la façana del Cinema Alegria i una sèrie de façanes residencials, entre les que destaca la de la casa Humbert Galítzia.
Al carrer del Passeig destaquen les següents construccions, cliqueu:
Quadra del Vapor Ventalló reconvertida en el porxo de la
plaça del Vapor Ventalló.Foto, AF Jordi Plana
Vapor Marcet Poal, façana que correspon a les oficines i magatzem
tèxtil. Foto, AF Jordi Plana
Edifici cantoner de la Rasa amb el carrer Pantà. Foto, AF Jordi Plana
Façana de la nau industrial Catex, avui seu del nou teatre Alegria.
Foto, AF Jordi Plana
Casa Gietà Galítzia, façana de la Rasa, 88. Foto, AF Jordi Plana
Plaça Didó, al fons, oficines de l'Ajuntament de Terrassa.
Foto: AF Jordi Plana
El cinema Alegria / Carles Duran-AMAT
Façana actual de l'antic Cinema Alegria, al costat de la casa
Gaietà Galítzia, a la seva dreta. Foto, AF Jordi Plana
Porta d'accés al mercat per la Rambla d'Ègara cantonada la Rasa.
Foto: AF Jordi Plana
GL
41º 33' 50'' N - 2º 00' 38'' E
TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada