Deixem la façana de la Casa Ignasi Escudé Galí, passem per davant del mur que separa el jardí d'aquesta casa del carrer del Nord, arribem a la cantonada amb el carrer de Sant Ignasi, i just davant del mur que separa el jardí compartit de les cases Escudé I, Escudé II i Romaní del carrer de Sant Ignasi, trobem deu arcs gòtics sostinguts per columnes i capitells que formaven part d'un conjunt de 25 arcs del claustre del convent de Sant Pere de Puel·les de Barcelona.
Els deu arcs gòtics van ser muntats davant l'entrada d'un edifici de nova construcció bastit l'any 1966 per la immobiliària INVASA, per tal de donar un detall de singularitat al nou edifici.
Fragment del claustre de Sant Pere de Puel·les, carrer de Sant
Ignasi de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.
El fragment està format per deu arcs ogivals, sostinguts per columnes quadrilobulades que disposen de capitells decorats amb motius vegetals. Les columnes estan sobre un basament format per deu motllures en forma de rosassa de procedència desconeguda, 4 d'elles són originals i la resta són reproduccions. Darrera del fragment de claustre hi ha un bloc de pisos construïts l'any 1966 de gran alçada i que possiblement en el seu dia va ser el més alt de la ciutat.
Fragment del claustre de Sant Pere de Puel·les vist des de l'altre
costat. Foto, AF Jordi Plana.
El convent benedictí de Sant Pere de Puel·les va ser fundat el segle X sota el patrocini dels comtes de Barcelona, Sunyer I i Riquilda. Es conserva l'acta de consagració de la primera església del monestir que és de l'any 945 i la primera abadessa fou Adelaida, filla del comte Sunyer.
El convent de Sant Pere de Puel·les (Barcelona) va tenir l'època de màxim esplendor cap el segle XXIII, que va arribar a tenir 49 monges. Gràcies a una contribució de Jaume II realitzada l'any 1322, es va aixecar un claustre d'estil gòtic sobre l'obra romànica. L'any 1330 el monestir s'integrà a la Congregació Claustral Tarraconense.
L'any 1873 va començar la demolició de l'antic monestir i aquest mateix any són enderrocats els claustres romànic i gòtic i només es deixa l'església del monestir que es converteix en església parroquial. L'any 1879 les monges es traslladaren a un nou convent: el monestir de Sarrià on encara resideixen.
Detall dels arcs ogivals. Foto, AF Jordi Plana.
En el número 69 del carrer del Nord, hi havia una casa propietat de l'arquitecte Faura, posteriorment va ser adquirida per la família Ferrer. La casa va ser bastida l'any 1863, era un edifici de dues plantes, de línies neoclàssiques conegut com la Casa Alegre. Aquest edifici disposava també d'uns grans jardins. La família Ferrer, propietària de la Casa Alegre, coneixedora de l'enderrocament del claustre de Sant Pere de Puel·les, es va fer amb deu arcs gòtics i com a mínim tres de romànics que van transportar a Terrassa i els van instal·lar en el seu jardí de la Casa Alegre.
Fragment del claustre gòtic, una de les quatre entrades al bloc de
pisos tot el carrer de Sant Ignasi. Foto, AF Jordi Plana.
L'any 1966 com ja hem comentat, els jardins van ser enderrocats per construir un gran bloc de pisos i es va mantenir la casa fins l'any 1977 que patiria la mateixa sort que els jardins. Avui dia l'espai de la casa que formava part del patrimoni històric de la ciutat està ocupat per una plaça pavimentada. La immobiliària INVASA va fer donació al Museu de Terrassa del fragment romànic del claustre i va instal·lar els deu arcs gòtics davant les entrades del nou edifici i en paral·lel al carrer de Sant Ignasi, tal com es troben avui dia.
Els fragment de claustre del convent de Sant Pere de Puel·les està catalogat com a bé d'interès local. Identificador: IPAC, 28125. És d'estil gòtic i data de l'any 1322.
GL 41º 34' 04'' N - 2º 00' 49'' E. TERRASSA
Deixem el carrer la singularitat del fragment de claustre desubicat i tornem al carrer del Nord...
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada