La Plaça de Baltasar Ragon és un espai pràcticament quadrat, en el que tres grans jardineres alçades i corbades, juntament amb un trapezi isòsceles de llambordes que té plantades tres palmeres molt altes tanquen un espai circular, pavimentat, amb bancs i font d'aigua potable. La plaça està formada per l'espai que deixen determinen les confluències dels carrers: Juan de la Cierva, Galvani, Faraday i Nicolau Talló al al nord i la carretera de Martorell al sud.
Plaça Baltasar Ragón, al fons de la imatge l'edifici de Foment de
l'Ajuntament de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.
A la façana sud de la plaça Baltasar Ragon, trobem tres palmeres de gran alçada, la carretera de Martorell i en front l'edifici de Foment de l'ajuntament de Terrassa, que alberga el Servei d'Ocupació amb les seves diferents àrees: formació ocupacional, borsa de treball, comunitat virtual de recerca de feina, oferta pública d'ocupació...
Façana nord de la plaça Baltasar Ragon, al fons de la imatge la
façana de la Magdalena. Foto, AF Jordi Plana.
La façana nord de la plaça Baltasar Ragon està formada per la antiga fàbrica tèxtil de La Magdalena, edifici cantoner entre els carrers Galvani i Faraday, avui dia gran part de l'edifici està ocupat pel concessionari SARSA de l'empresa automobilística SEAT, i un altre antic edifici industrial cantoner entre els carrers de Faraday i de Nicolau Talló, que avui dia alberga el magatzem de la floristeria Oliveras.
Façana nord de la plaça Baltasar Ragón. Centre de la imatge,
Magatzem de la Floristeria Oliveras. Foto, AF Jordi Plana.
Aquesta plaça, des del punt de vista urbanístic o arquitectònic, té un interès molt relatiu, la seva singularitat rau en la importància de la persona a la que es va dedicar: en Baltasar Ragon i Petit, cronista oficial de Terrassa.
Baltasar Ragon i Petit, Terrassa 1885 - Terrassa 1958. Escriptor, de formació autodidàctica, va dedicar-se als temes artístics i històrics sobre la ciutat de Terrassa. Va col·laborar durant molts anys a El Dia, de Terrassa i publicà obres com El poble de Sant Pere de Terrassa (1910), Terrassa, Historials i efemèrides (1929), Terrassencs del mil vuit-cents (1933), El catalanisme a Terrassa (1935), La industria tarrasense a través de los tiempos (1942), etc que li valgueren el títol de cronista oficial de Terrassa. Hom ha publicat pòstumament el dietari Terrassa 1936-1939: tres anys difícils de guerra civil (1972). Emprà sovint el pseudònim de B. de la Galera (Font, Gran Enciclopèdia Catalana, edició digital).
Baltasar Ragon i Petit. Foto
Arxiu Municipal de Terrassa.
GL 41º 33' 24'' N - 2º 00' 13'' E. TERRASSA
Aprofitant que estem a tocar l'edifici industrial de La Magdalena fem unes quantes fotos a les façanes i seguim caminant per la carretera de Martorell fins arribar a la cantonada amb el carrer Galileu on trobem la Casa Celedonio Badia Tort, la deixem i enfilem el carrer Galileu en direcció al que havia estat la gran empresa tèxtil de la SAPHIL.
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada