Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 30 de setembre del 2024

ESCULTURES URBANES DE TERRASSA III

HOMENATGE A MALÈVITX 

L'escultura Homenatge a Màlevitx és una de les escultures urbanes més importants de l'escultor basc, Jorge Oteiza. L'escultura va ser inaugurada durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila, el dia 15 de maig de 1999 i es va ubicar al Parc del Nord, pràcticament davant de l'Estació del Nord i prop del carrer Bartomeu Amat i el Passeig del 22 de Juliol.

L'escultura de J Oteiza, és de grans dimensions, monumental, amb una alçària de 6 metres i una amplària també de 6 metres. Està feta d'acer revestit de zinc i amb una capa de pintura negra setinada. Està ancorada a una base de formigó de 6 x 6 metres i té un pes total 26 tones. 

Escultura de Jorge Oteiza, Homenatge a Malèvitx. Foto, AF Jordi
Plana i Nieto. (IMG 6139, 30/12/2017)
 
GL 41º 34' 13,8'' N - 2º 00' 48,53'' E. TERRASSA
 
TENIR MALA PEÇA AL TELER 
 
Aquest monument situat a la cruïlla de les avingudes de l'Abat Marcet i de Josep Tarradellas, és obra de l'artista Francesc Abad. Va ser inaugurada l'any 1992, uns mesos abans de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona 92,  durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila ( 20/04/1979 - 12/04/2002), emmarcat en una sèrie d'obres adreçades a la millora de la imatge de la ciutat que, va exercir com a subseu olímpica per les competicions d'hockey herba.
 
L'escultura consisteix en un tronc de con que evoca les xemeneies troncocòniques dels vapors terrassencs, construït amb maó vist, igual que les xemeneies de les fàbriques tèxtils egarenques. presenta una obertura trapezoïdal de vidre que permet visualitzar l'interior. De l'interior de la xemeneia creix un xiprer de fibra de vidre, visible per l'obertura del tronc de con que sobresurt per la part superior d'aquest. L'escultura està coronada per un rètol circular amb la paraula paisatge.
 
Monument TENIR MALA PEÇA AL TELER. Foto, AF Jordi Plana i
Nieto. (IMG 3847, 02/0472017)
 
GL  45º 34' 26,58'' N - 2º 00' 8,49'' E. TERRASSA
 
COLUMNA ROSTRADA 
 
L'escultura Columna rostrada, obra de l'artista Salvador Juanpere, està situada al jardí del final de la rambleta del Pare Alegre, davant de l'Hotel Don Càndido. El monument va ser patrocinat per les empreses Autema i Ferrovial. El monument urbà forma part del programa Catex-Entorn i fou inaugurat per l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila el dia 25 d'abril de 1992.  
 
Pilar Percerisas, en el catàleg editat per Amics de les Arts, fa la següent descripció de l'escultura Columna rostrada "Columna cilíndrica de formigó encofrat, amb un basament cúbic de mides 250 cm x 250 cm x 400cm. L’alçada de la columna és de 845 cm, equivalents a 22 colzes egipcis, repartits de la següent manera: base trencada; 1r nivell 70 cm x 118 cm x 181 cm. 2n nivell: 30 cm x 140 cm x 140 cm. Fust: 700 cm d’alçada x 100 cm de diàmetre. Capitell quadrat: 1r nivell; 14 cm x 118 cm x 118cm, 2n nivell; 31cm x 150 cm x 150 cm. A la columna hi ha encastades vuit peces còniques de marbre blanc de macael tornejat i cadascuna té 91,80 cm d’alçada i 65 cm de diàmetre a la base. Sistema de fixament: mitjançant dos espàrrecs d’acer inoxidable fixats amb ciment, de 25 mm. de gruix, encastats directament del con al fust."( Arxiu Municipal de Terrassa).
 
Escultura COLUMNA ROSTRADA. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.
(IMG 4011, 29/04/2017)
 
GL 41º 33' 10,68'' N - 2º 00' 31,8'' E. TERRASSA
 
PRÉT-À-PORTER 
 
L'escultura Prét-À-Porter, ubicada a la Rambla d'Ègara cruïlla amb la Plaça Anselm Clavé. L'escultura és obra de Miguel Puente.
Miguel Puente, va néixer a Barcelona l'any 1966, passa la seva infància a Béjar, posteriorment torna a Terrassa i és deixeble de l'escultor Ferran Bach-Esteve a l'Escola d'Arts Aplicades. Miguel Puente ha participat en la restauració de diverses escultures públiques de la ciutat de Terrassa. Podem trobar obres seves a Terrassa, al Centre Cultural Terrassa, a l'Escola Montcau-La Mola de Matadepera i a col·leccions privades.
 
L'escultura de 800 Kg està realitzada en acer inoxidable fos. Miguel Puente defineix l'escultura com " la plasmació en escultura dels conceptes de societat de consum i erotisme". L'escultura representa el cos d'un home nu, tallat pel coll i les cames.

Escultura PRÉT-À-PORTER. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 
6969, 02/03/2019)
 
41º 33' 39,74'' N - 2º 00' 27,92'' E TERRASSA
 
FORNÍCULA DE SANT ROC 
 
El 9 d'agost de l'any 1881, l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Narcís Argemí i Vendrell (01/07/1881 - 01/07/1883), va prendre l'acord d'enderrocar el portal de Sant Roc. A la part superior del portal i centrada hi havia una fornícula amb la imatge de Sant Roc, aquesta fou situada a la façana de la darrera casa de la plaça d'Anselm Clavé. Durant la Guerra Civil, la imatge de Sant Roc fou destruïda. L'any 1940 es restablí la fornícula amb una imatge de sant Roc. Els anys 50 l'edifici on hi havia la imatge del sant fou remodelat i a la nova fornícula, el 16 d'agost de 1956, dia de Sant Roc, s'hi col·locà una nova imatge.
 
Escultura en fornícula de SANT ROC. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.
(IMG 6928, 02/03/2019)
 
41º 33' 39,45'' N - 2º 00' 32,14'' E
 
FONT DEL RASOT 
 
La font és una peça de ferro colat que fou encarregada per l'Ajuntament de Terrassa i inaugurada l'any 1887 durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Domènec Domingo i Margarit (03/07/1885 - 31/12/11890) i encarregada a la foneria: Tallers Abelló i Cia, l'empresa va ser fundada l'any 1819 com a serralleria de Francesc Abelló, a la cantonada dels carrers de la Rutlla i del Vall. Amb el pas del temps i per atendre les necessitats de la ciutat de productes de ferro colat, l'empresa evolucionà cap a la fabricació de productes de foneria, i construcció de peces per a la indústria tèxtil terrassenca. Gran part dels canvis produïts a l'empresa tenen lloc durant la direcció de Joan i Isidre Abelló, doncs l'any 1877 Isidre fou regidor de l'Ajuntament de Terrassa i va ser el promotor per tal de dotar a la vila de Terrassa d'un servei d'extinció d'incendis, fet que va fer necessari comptar amb gran quantitat de material fabricat amb peces de fosa. L'any 1879, Isidre Abelló i Espinalt es converteix en alcalde de Terrassa (01/07/1879 - 23/05/1980).
 
Font del Rasot (Ferro colat) Foto, AF Jordi
Plana i Nieto. (IMG 7454, 28/06/2020)
 
41º 33' 33,47'' N - 2º 00' 45,21'' E 
 
LA BICICLETA 
 
L'escultura de ferro "La Bicicleta", és obra de l'escultor Joan Martínez i Maldonado (escultor terrassenc i President de l'Associació d'Escultors de Cataunya), fou inaugurada per l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart i Pastor (10/12/2012 - 16/11/2017 i 15/06/2019...) i el president del BiTer, el 16 de setembre de 2016. Sis-centes persones varen contribuir, mitjançant una campanya de micro-mecenatge per pagar el monument, que va tenir un preu final de 6000 euros.
 
Escultura LA BICICLETA. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 9973,
07/01/2024)
 
41º 34' 13,2'' N - 2º 00' 35,75'' E. TERRASSA
 
LA SIRENA 
 
Aquesta escultura coneguda amb el nom de la Sirena, està situada al Raval de Montserrat, concretament, al racó del carrer del Peix, també conegut com a Racó de Sant Galderic, en una de les entrades al Mercat de la Independència, el mercat central de Terrassa. Davant d'aquesta estàtua i, a la vorera esquerra del Raval de Montserrat, si caminem cap a l'edifici de l'ajuntament, Josep Maria Cernuda Martínez, va obrir la primera botiga de peix congelat, que amb el temps es convertirà en la gran cadena de congelats La Sirena.
 

L'estàtua donada a la ciutat pels fills de Josep Maria Cernuda Martínez: Josep, Gemma i Cesc Cernuda Canelles, fou inaugurada per l'alcalde de Terrassa Pere Navarro i Morera (13/04/2002 - 30/11//2012) el dia 1 de desembre de 2011. L'acte comptà amb la presència dels tres fills de Josep Maria Cernuda i de l'ex-alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila (20/04/1979 - 12/04/2002). És una figura de bronze que representa una sirena, elaborada per l'artista terrassenc Joan Serres. El consistori decidí exposar l'escultura com a reconeixement de la implicació i l'emprenedoria de Josep Maria Cernuda i la seva vinculació amb la ciutat.

Detall de l'estàtua: La Sirena. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG 10157, 18/02/2024)

41º 33' 48'' N - 2º 00' 31'' E. TERRASSA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987-2011
 

diumenge, 29 de setembre del 2024

ESCULTURES URBANES DE TERRASSA II

FLAMA II 

L'escultura Flama II és una obra d'acer inoxidable polit, de 300 cm d'alçària i 600 kg de pes. L'escultura obra de Ferran Bach-Esteve i Massaneda, simbolitza el foc olímpic mitjançant un atleta que porta una torxa encesa. El nom de Flama II, pot ser degut a les dues interpretacions que té l'escultura: una flama o un atleta portant una torxa. Flama II és l'obra pòstuma de Ferran Bach-Esteve (1993) simbolitzant les proves dels Jocs Olímpics a Terrassa ( Terrassa va ser sub-seu olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona 92).
 
L'estàtua va ser encarregada a Bach-Esteve pel Ministeri d'Educació per formar part d'un conjunt d'obres d'una exposició en relació als Jocs Olímpics de Barcelona, exposició que es va celebrar a l'Espai Tecla Sala de l'Hospitalet del Llobregat. L'escultura, d'inspiració avanguardista, es va fer després de la mort de l'escultor, ocorreguda el 9 de març de 1992. El vuit de juny de 1993 la vídua de Ferran Bach-Esteve, Àngels Ubasart va fer donació a l'Ajuntament de Terrassa, presidit per l'alcalde Manuel Royes i Vila, perquè l'estàtua fos instal·lada en un lloc públic de la ciutat.
 
Escultura FLAMA II. Foto AF Jordi Plana i Nieto (IMG 0302, 03/01/2016)
 
GL 41º 33' 54'' N - 2º 00' 45'' E. TERRASSA
 
 MOSSÈN JACINT VERDAGUER
 
Ubicat a la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer de Terrassa hi ha un monument dedicat al poeta i prevere català Jacint Verdaguer i Santaló, nascut a Folgueroles, Osona, el 17 de maig de 1845 i mort a la Vil·la Joana, Vallvidriera, Barcelona, el dia 10 de juny de 1902. El monument és obra del Alumnes de l'Escola d'Arts i Oficis de Terrassa, dirigits per l'escultor Ferran Bach-Esteve.
 
El monument té un cos central de pedra de Montjuïc amb un medalló situat a la part central superior del bloc de pedra, el medalló presenta un bust en relleu del poeta i prevere. Inicialment el monument va tenir una font situada sota el medalló que abocava l'aigua a una pica en forma de petxina, d'aquesta a una altra pica rectangular situada per sota de la primera i finalment a un petit estanyol circular amb un sortidor central. 
 
Monument dedicat a MOSSÈN JACINT VERDAGUER. Foto AF
Jordi Plana i Nieto. (IMG 0528, 04/02/2016)
 
GL 41º 33' 59,74'' N - 2º 00' 47,53'' E. TERRASSA
 
MONÒLIT EN MEMÒRIA DE JOVER I ALAGORDA 
 
El monument és un monòlit fet de gres, té forma troncopiramidal, es troba assentat sobre una base de pedra que té la forma de creu grega, amb els cantells arrodonits que a la vegada està sobre una pilastra de pedra que manté la forma de creu grega i s'eixampla a la base. A la part frontal hi ha una placa amb el següent text: Monòlit erigit en aquest lloc, el Cementiri Vell de la ciutat, en memòria de Jaume Jover i Valentí Alagorda, morts en l'assalt de les tropes carlines a la ciutat de Terrassa el 22 de juliol, en el marc de la tercera guerra carlina. Com ja ha estat comentat el monòlit està dedicat a Jaume Jover i Marquet (Terrassa, 1823 - 1872), primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Terrassa, forner de professió, tenia l'obrador al carrer dels Gavatxons, on també tenia la seva residència, era regidor de l'Ajuntament de Terrassa quan va morir, el dia vint-i-dos de juliol de l'any 1872, a l'edat de 46 anys. Va ser considerat un heroi per haver mort defensant la vila de Terrassa i, al seu company de treball Valentí Alagorda i Mas (Terrassa, 1828 -1872), Voluntari de la Llibertat, per tant formava part de la milícia que va defensar la vila de Terrassa durant l'assalt carlí a la vila de Terrassa. Valentí Alagorda i Mas fou ferit el dia de l'assalt (22 de juliol de 1872), va ser atès pel Doctor en medicina i cirurgia, Francesc Roig I Morgades, però va morir, fruit de les greus ferides, el dia 16 d'agost de 1872.
 
Monòlit en memòria de Jover i Alagorda. Foto AF Jordi Plana i Nieto.
(IMG 2040 - 23/07/2016)
 
GL 41º 33' 39,39'' N - 2º 01' 13,76'' E. TERRASSA
 
 FAMÍLIA VAPOR 
 
La Família Vapor és un conjunt escultòric format per quatre figures de pedra basàltica que simbolitzen una família de quatre membres, l'avi, la mare, el pare i el fill o la filla. El grup escultòric d'estil contemporani és obra de l'escultor Xavier Corberó i va ser inaugurada per l'alcalde de Terrassa Pere Navarro i Morera (13/04/2002 - 30/11/2012), el dia 3 de maig de 2002.
 
El conjunt escultòric està situat a l'espai ocupat per l'antic Vapor Ventalló convertit en espai públic l'any 2002. El Vapor Ventalló va ser promogut per l'industrial terrassenc Josep Ventalló i Nogués l'any 1888. Ventalló va construir un dels primers vapors egarencs al carrer de la Rasa cantonada amb el carrer de Sant Llorenç, on hi havia hagut el vapor Sagret.
 
Escultura FAMÍLIA VAPOR. Foto AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 32333,
23/07/2016)
 
GL 41º 33' 54'' N - 2SAº 00' 43'' E. TERRASSA
 
 
BUST D'ANTONI ESCUDÉ 
 
El bust d'Antoni Escudé, està situat a la plaça que porta el mateix nom del barri egarenc del Pla del Bon Aire. Coincidint amb el tercer aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona, en els que la ciutat de Terrassa fou subseu olímpica, el 25 de juliol de de 1995, l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Manuel Royes i Vila, inaugurà la plaça Antoni Escudé i Galí.
 
Antoni Escudé i Galí (Terrassa, 14 d'agost de 1895 - 10 d'agost de 1989), cinquè fill d'en Josep Escudé i Vicens i de na Josefa Galí i Coll. Industrial terrassenc cofundador de l'empresa de components elèctrics Agut SA. Antoni Escudé va construir la primera estació receptora de ràdio de Terrassa. Una de les seves facetes més importants va ser la seva relació amb el món de l'hoquei en totes les seves vessants, des de la pràctica de l'esport a les tasques directives. 
 
Bust d'ANTONI ESCUDÉ I GALÍ. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.
(IMG 3386, 10/12/2016)
 
GL 41º 35' 2,55'' N - 2º 01' 5,75'' E. TERRASSA
 
CARNESTOLTES 
 
Aquesta escultura amb el nom de Carnestoltes, situada al Parc dels Catalans de Terrassa, va ser erigida amb motiu del 25è aniversari de la "Sussietat de l'Embut"de Terrassa, entitat organitzadora del Carnaval de la Ciutat. Va ser inaugurada el dia 2 de febrer de l'any 2002 durant el mandat de l'alcalde Manuel Royes i Vila (20/04/1979 - 12/04/2002), dia de la seva col·locació al Parc dels Catalans i dintre dels actes commemoratius de l'aniversari de la "Sussietat de l'Embut". 
 
L'escultura, obra de l'artista Joan Carraminyana i Cols, està feta de ferro colat i té una alçaria de 1,8 metres. L'obra reflecteix el caràcter alliberador del que representa l'esperit del carnaval, tot simbolitzant la transgressió que fa possible la disfressa.
 
Escultura Carnestoltes. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 3386, 
16/03/2017)
 
GL 41º 33' 32,57'' N - 2º 00' 28,71 E. TERRASSA
 
CAMINS 
 
El monument urbà Camins està situat a la Plaça dels Països Catalans de Terrassa. És obra de l'artista Elisa Arimany i Brosa, artista autodidacta, caracteritzada per la seva creativitat i gran capacitat de Treball. L'escultora va néixer a Sant Vicenç de Castellet l'any 1933. Va ser escollida acadèmica de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el dia 20 d'octubre de 1999, tot aprovant-se així la proposta presentada pels acadèmics Domènec Fita Molat, Leopold Gil Nebot i Pilar Vélez Vicente. Va ser la primera artista no americana en col·locar una escultura a Nova York.
 
Pilar Parcerisas, en el catàleg editat per Amics de les Arts fa la següent descripció del monument: Obra construïda per quatre planxes corten de 120 mm de gruix, doblegades i soldades, amb unes dimensions de 5m d'alçària, 4 m d'amplària i 4 m de llargària. El conjunt es completa amb una pila de pedres que dibuixen la corba de les xemeneies industrials.
 
Escultura urbana CAMINS. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 4020.
29/04/2017)
 
GL 41º 33' 32,56'' N - 2º 01' 40,33'' E. TERRASSA
 
BUST DE SALVADOR BUSQUETS I SOLER 
 
El bust de Salvador Busquets i Soler va ser encarregat per la Fundació a l'escultor Fernando Bach-Esteve, és una escultura de bronze situada sobre una base de pedra amb la inscripció: "A D SALVADOR BUSQUETS FUNDADOR DE ESTA INSTITUCIÓN EN 1903" i que va ser inaugurada l'any 1953, amb motiu dels 50è aniversari de la Fundació.
 
Sociòleg catòlic identificat amb les doctrines del Papa Lleó XIII, relacionades amb la millora de les condicions laborals i el benestar de les classes obreres de l'època. Salvador Busquets divulgà els seus pensaments en congressos i conferències realitzades en el nostre país i a França, exposant solucions molt brillants als problemes socials. Els escrits més importants publicats per Salvador Busquets són: Programa de reformes socials i Solució científica i pràctica per harmonitzar el capital i el treball.
 
Bust de Salvador Busquets i Soler. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.
(IMG 3919, 09/04/2017)
 
GL 41º 33' 33'' N - 2º 00' 32'' E. TERRASSA
 
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011