Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 29 de setembre del 2024

ESCULTURES URBANES DE TERRASSA II

FLAMA II 

L'escultura Flama II és una obra d'acer inoxidable polit, de 300 cm d'alçària i 600 kg de pes. L'escultura obra de Ferran Bach-Esteve i Massaneda, simbolitza el foc olímpic mitjançant un atleta que porta una torxa encesa. El nom de Flama II, pot ser degut a les dues interpretacions que té l'escultura: una flama o un atleta portant una torxa. Flama II és l'obra pòstuma de Ferran Bach-Esteve (1993) simbolitzant les proves dels Jocs Olímpics a Terrassa ( Terrassa va ser sub-seu olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona 92).
 
L'estàtua va ser encarregada a Bach-Esteve pel Ministeri d'Educació per formar part d'un conjunt d'obres d'una exposició en relació als Jocs Olímpics de Barcelona, exposició que es va celebrar a l'Espai Tecla Sala de l'Hospitalet del Llobregat. L'escultura, d'inspiració avanguardista, es va fer després de la mort de l'escultor, ocorreguda el 9 de març de 1992. El vuit de juny de 1993 la vídua de Ferran Bach-Esteve, Àngels Ubasart va fer donació a l'Ajuntament de Terrassa, presidit per l'alcalde Manuel Royes i Vila, perquè l'estàtua fos instal·lada en un lloc públic de la ciutat.
 
Escultura FLAMA II. Foto AF Jordi Plana i Nieto (IMG 0302, 03/01/2016)
 
GL 41º 33' 54'' N - 2º 00' 45'' E. TERRASSA
 
 MOSSÈN JACINT VERDAGUER
 
Ubicat a la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer de Terrassa hi ha un monument dedicat al poeta i prevere català Jacint Verdaguer i Santaló, nascut a Folgueroles, Osona, el 17 de maig de 1845 i mort a la Vil·la Joana, Vallvidriera, Barcelona, el dia 10 de juny de 1902. El monument és obra del Alumnes de l'Escola d'Arts i Oficis de Terrassa, dirigits per l'escultor Ferran Bach-Esteve.
 
El monument té un cos central de pedra de Montjuïc amb un medalló situat a la part central superior del bloc de pedra, el medalló presenta un bust en relleu del poeta i prevere. Inicialment el monument va tenir una font situada sota el medalló que abocava l'aigua a una pica en forma de petxina, d'aquesta a una altra pica rectangular situada per sota de la primera i finalment a un petit estanyol circular amb un sortidor central. 
 
Monument dedicat a MOSSÈN JACINT VERDAGUER. Foto AF
Jordi Plana i Nieto. (IMG 0528, 04/02/2016)
 
GL 41º 33' 59,74'' N - 2º 00' 47,53'' E. TERRASSA
 
MONÒLIT EN MEMÒRIA DE JOVER I ALAGORDA 
 
El monument és un monòlit fet de gres, té forma troncopiramidal, es troba assentat sobre una base de pedra que té la forma de creu grega, amb els cantells arrodonits que a la vegada està sobre una pilastra de pedra que manté la forma de creu grega i s'eixampla a la base. A la part frontal hi ha una placa amb el següent text: Monòlit erigit en aquest lloc, el Cementiri Vell de la ciutat, en memòria de Jaume Jover i Valentí Alagorda, morts en l'assalt de les tropes carlines a la ciutat de Terrassa el 22 de juliol, en el marc de la tercera guerra carlina. Com ja ha estat comentat el monòlit està dedicat a Jaume Jover i Marquet (Terrassa, 1823 - 1872), primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Terrassa, forner de professió, tenia l'obrador al carrer dels Gavatxons, on també tenia la seva residència, era regidor de l'Ajuntament de Terrassa quan va morir, el dia vint-i-dos de juliol de l'any 1872, a l'edat de 46 anys. Va ser considerat un heroi per haver mort defensant la vila de Terrassa i, al seu company de treball Valentí Alagorda i Mas (Terrassa, 1828 -1872), Voluntari de la Llibertat, per tant formava part de la milícia que va defensar la vila de Terrassa durant l'assalt carlí a la vila de Terrassa. Valentí Alagorda i Mas fou ferit el dia de l'assalt (22 de juliol de 1872), va ser atès pel Doctor en medicina i cirurgia, Francesc Roig I Morgades, però va morir, fruit de les greus ferides, el dia 16 d'agost de 1872.
 
Monòlit en memòria de Jover i Alagorda. Foto AF Jordi Plana i Nieto.
(IMG 2040 - 23/07/2016)
 
GL 41º 33' 39,39'' N - 2º 01' 13,76'' E. TERRASSA
 
 FAMÍLIA VAPOR 
 
La Família Vapor és un conjunt escultòric format per quatre figures de pedra basàltica que simbolitzen una família de quatre membres, l'avi, la mare, el pare i el fill o la filla. El grup escultòric d'estil contemporani és obra de l'escultor Xavier Corberó i va ser inaugurada per l'alcalde de Terrassa Pere Navarro i Morera (13/04/2002 - 30/11/2012), el dia 3 de maig de 2002.
 
El conjunt escultòric està situat a l'espai ocupat per l'antic Vapor Ventalló convertit en espai públic l'any 2002. El Vapor Ventalló va ser promogut per l'industrial terrassenc Josep Ventalló i Nogués l'any 1888. Ventalló va construir un dels primers vapors egarencs al carrer de la Rasa cantonada amb el carrer de Sant Llorenç, on hi havia hagut el vapor Sagret.
 
Escultura FAMÍLIA VAPOR. Foto AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 32333,
23/07/2016)
 
GL 41º 33' 54'' N - 2SAº 00' 43'' E. TERRASSA
 
 
BUST D'ANTONI ESCUDÉ 
 
El bust d'Antoni Escudé, està situat a la plaça que porta el mateix nom del barri egarenc del Pla del Bon Aire. Coincidint amb el tercer aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona, en els que la ciutat de Terrassa fou subseu olímpica, el 25 de juliol de de 1995, l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Manuel Royes i Vila, inaugurà la plaça Antoni Escudé i Galí.
 
Antoni Escudé i Galí (Terrassa, 14 d'agost de 1895 - 10 d'agost de 1989), cinquè fill d'en Josep Escudé i Vicens i de na Josefa Galí i Coll. Industrial terrassenc cofundador de l'empresa de components elèctrics Agut SA. Antoni Escudé va construir la primera estació receptora de ràdio de Terrassa. Una de les seves facetes més importants va ser la seva relació amb el món de l'hoquei en totes les seves vessants, des de la pràctica de l'esport a les tasques directives. 
 
Bust d'ANTONI ESCUDÉ I GALÍ. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.
(IMG 3386, 10/12/2016)
 
GL 41º 35' 2,55'' N - 2º 01' 5,75'' E. TERRASSA
 
CARNESTOLTES 
 
Aquesta escultura amb el nom de Carnestoltes, situada al Parc dels Catalans de Terrassa, va ser erigida amb motiu del 25è aniversari de la "Sussietat de l'Embut"de Terrassa, entitat organitzadora del Carnaval de la Ciutat. Va ser inaugurada el dia 2 de febrer de l'any 2002 durant el mandat de l'alcalde Manuel Royes i Vila (20/04/1979 - 12/04/2002), dia de la seva col·locació al Parc dels Catalans i dintre dels actes commemoratius de l'aniversari de la "Sussietat de l'Embut". 
 
L'escultura, obra de l'artista Joan Carraminyana i Cols, està feta de ferro colat i té una alçaria de 1,8 metres. L'obra reflecteix el caràcter alliberador del que representa l'esperit del carnaval, tot simbolitzant la transgressió que fa possible la disfressa.
 
Escultura Carnestoltes. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 3386, 
16/03/2017)
 
GL 41º 33' 32,57'' N - 2º 00' 28,71 E. TERRASSA
 
CAMINS 
 
El monument urbà Camins està situat a la Plaça dels Països Catalans de Terrassa. És obra de l'artista Elisa Arimany i Brosa, artista autodidacta, caracteritzada per la seva creativitat i gran capacitat de Treball. L'escultora va néixer a Sant Vicenç de Castellet l'any 1933. Va ser escollida acadèmica de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el dia 20 d'octubre de 1999, tot aprovant-se així la proposta presentada pels acadèmics Domènec Fita Molat, Leopold Gil Nebot i Pilar Vélez Vicente. Va ser la primera artista no americana en col·locar una escultura a Nova York.
 
Pilar Parcerisas, en el catàleg editat per Amics de les Arts fa la següent descripció del monument: Obra construïda per quatre planxes corten de 120 mm de gruix, doblegades i soldades, amb unes dimensions de 5m d'alçària, 4 m d'amplària i 4 m de llargària. El conjunt es completa amb una pila de pedres que dibuixen la corba de les xemeneies industrials.
 
Escultura urbana CAMINS. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 4020.
29/04/2017)
 
GL 41º 33' 32,56'' N - 2º 01' 40,33'' E. TERRASSA
 
BUST DE SALVADOR BUSQUETS I SOLER 
 
El bust de Salvador Busquets i Soler va ser encarregat per la Fundació a l'escultor Fernando Bach-Esteve, és una escultura de bronze situada sobre una base de pedra amb la inscripció: "A D SALVADOR BUSQUETS FUNDADOR DE ESTA INSTITUCIÓN EN 1903" i que va ser inaugurada l'any 1953, amb motiu dels 50è aniversari de la Fundació.
 
Sociòleg catòlic identificat amb les doctrines del Papa Lleó XIII, relacionades amb la millora de les condicions laborals i el benestar de les classes obreres de l'època. Salvador Busquets divulgà els seus pensaments en congressos i conferències realitzades en el nostre país i a França, exposant solucions molt brillants als problemes socials. Els escrits més importants publicats per Salvador Busquets són: Programa de reformes socials i Solució científica i pràctica per harmonitzar el capital i el treball.
 
Bust de Salvador Busquets i Soler. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.
(IMG 3919, 09/04/2017)
 
GL 41º 33' 33'' N - 2º 00' 32'' E. TERRASSA
 
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada