Arribem a la ciutat de Terrassa amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, procedents de Barcelona, sortim de l'estació a la Rambla d'Ègara i a pocs metres de la sortida, a ma dreta ens trobem amb el carrer del Portal de Sant Roc - plaça Anselm Clavé. El carrer té una gran vitalitat comercial i reuneix tot tipus de comerços, pastisseria, botigues de roba, perfumeria, farmàcia, cafeteria un frankfurt de la cadena Vallès, sabateria, bancs, pàrquing soterrani..., tots en un carrer d'un centenar de metres.
Aquest carrer que dóna sortida al carrer Major de Terrassa va des de l'inici del carrer Major, cantonada amb el carrer de la Cisterna fins la plaça Clavé i d'aquesta a la Rambla d'Ègara. El Portal de Sant Roc era un portal que tancava la vila de Terrassa al voltant de les seves muralles.
El dia 9 d'agost de de l'any 1881, l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Narcís Argemí i Vendrell (01/07/1881 - 01/07/1883), va prendre l'acord d'enderrocar el portal doncs la ciutat s'estenia amb els nous eixamples fora de les seves muralles.
Portal de Sant Roc. Dibuix Mateu Avellaneda. Font Sala Mateu
Avellaneda de la casa Alegre de Sagrera (Terrassa)
Com podem observar amb recreació que Mateu Avellaneda va fer del portal, a la part superior i centrada sobre l'arc hi ha una petita capella amb una escultura de Sant Roc. L'enderrocament del portal va fer possible amb el temps un nou carrer que anirà des del carrer Major fins la Rambla d'Ègara fora de les muralles. Aquest carrer rebrà el nom de Portal de Sant Roc en record de l'antic portal. La imatge de Sant Roc serà situada per l'Ajuntament de Terrassa en una fornícula situada a la façana de la última casa de la dreta de la plaça Anselm Clavé. Durant la Guerra Civil la imatge fou destruïda. L'any 1940 es restablí la fornícula amb una imatge del sant. Els anys 50 l'edifici on hi havia la imatge del sant fou remodelat i a la nova fornícula, el 16 d'agost de 1956, dia de Sant Roc, s'hi col·locà una nova imatge construïda pels alumnes i professors de l'Escola d'Arts i Oficis de Terrassa.
Detall de la fornícula amb la imatge de Sant Roc (Escola d'Arts i Oficis
de Terrassa). Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6298, 2/03/2019)
Edifici de la cantonada Rambla d'Ègara - Portal de Sant Roc, que tè
la fornícula a la façana. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6962, 2/03/2019)
Sant Roc i Terrassa
Durant el segle XVI Terrassa va patir una de les epidèmies de pesta bubònica que afectaven Catalunya. La de l'any 1589, va ser una de les més fortes que afectaren a la vila de Terrassa. Segons els registres de l'època l'epidèmia de pesta bubònica va començar a l'Empordà. De seguida que les autoritats de la vila de Terrassa van tenir coneixement del que passava a l'Empordà, varen prendre un seguit de mesures per evitar-ne el contagi. Es va controlar a través dels portals l'entrada de forans a la vila i es va recomanar als pagesos que entraven i sortien de les muralles per anar a les hortes no mantenir contactes amb persones desconegudes.
Portal de Sant Roc. AF Jordi Plana. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6964, 2/03/2019)
El set de juliol de 1588 es reuneix el Consell de la Vila per tractar l'evolució de l'epidèmia de pesta que ja havia arribat a les comarques de Barcelona. El Consell aprovà encomanar-se a Sant Roc, Sant Sebastià i Santa Madrona, per tal de protegir la vila de la pesta i de la gran sequera que afectava a les collites.
I fent el vot de venerar-los i celebrar les seves diades fixades per l'església. Tot i haver-se encomanat als sants, la pesta bubònica entrà a la ciutat el 15 d'agost de 1588. Es calcula segons els registres dels enterraments que l'epidèmia produí més de 300 morts d'un cens de 3000 habitants que són els que tenia la vila de Terrassa.
La por davant la quantitat de morts que afectava a moltes famílies terrassenques, produí la fugida d'aquelles persones que podien refugiar-se a les masies de l'entorn de la vila. A l'inici de 1590 el Consell de la vila i de la forana acordaren fer fer neteja de les cases, doncs l'epidèmia de pesta bubònica havia acabat. Una mostra de la importància i el pànic que l'epidèmia va tenir a Terrassa i el seu entorn, per exemple Matadepera, es el manteniment del vot a Sant Roc fins els nostres dies, fet pel que alguns terrassencs encara pensen que Sant Roc és un dels patrons de Terrassa, tot i que aquests són Sant Pere, Sant Cristòfor i Sant Miquel i a les contrades de Matadepera, 32 anys després la família Barata dedicava la capella de la seva casa pairal a Sant Roc.
Principalment durant l'època franquista es celebrava la diada de Sant Roc amb un ofici i la ofrena del ciri votiu a la basílica del Sant Esperit, avui dia Catedral de Terrassa. De la basílica sortia una processó fins la plaça Anselm Clavé, davant de la fornícula de Sant Roc i es ballaven sardanes. La processó es va fer per darrer cop el 16 d'agost de 1966, doncs el Concili Vaticà II restringí les manifestacions religioses fora de les esglésies
En relació a la plaça d'Anselm Clavé, tot i que encara es manté el nom a l'inici del carrer del Portal de Sant Roc, podem dir que aquesta és inexistent, doncs el soterrament de l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, comportà l'enderrocament de l'estació i la construcció de nous edificis que limitaren la plaça a un petit espai a la cruïlla entre el carrer de Vinyals i el carrer de Sant Roc per un costat i la Rambla d'Ègara per l'altre.
L'any 1918 la ciutat de Terrassa organitzà un festival coral en homenatge a Anselm Clavé. L'acte s'organitzà al Passeig del Comte d'Ègara amb la presència de 26 corals, tres d'elles de Terrassa.
El 2 de juliol de 1921, durant la Festa Major de Terrassa i sota el mandat de l'alcalde Emili Soler i Anglada (01/01/1918 - 31/04/1922), s'inaugurà l'estació del Ferrocarril de Catalunya, entre la Rambla i darrera dels patis del carrer Major. L'estació podem observar-la en la següent fotografia de Baltasar Ragon.
Detall de l'antiga plaça Anselm Clavé, amb l'estació dels FGC.
Foto, Fons Baltasar Ragon AMAT
Principalment durant l'època franquista es celebrava la diada de Sant Roc amb un ofici i la ofrena del ciri votiu a la basílica del Sant Esperit, avui dia Catedral de Terrassa. De la basílica sortia una processó fins la plaça Anselm Clavé, davant de la fornícula de Sant Roc i es ballaven sardanes. La processó es va fer per darrer cop el 16 d'agost de 1966, doncs el Concili Vaticà II restringí les manifestacions religioses fora de les esglésies
En relació a la plaça d'Anselm Clavé, tot i que encara es manté el nom a l'inici del carrer del Portal de Sant Roc, podem dir que aquesta és inexistent, doncs el soterrament de l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, comportà l'enderrocament de l'estació i la construcció de nous edificis que limitaren la plaça a un petit espai a la cruïlla entre el carrer de Vinyals i el carrer de Sant Roc per un costat i la Rambla d'Ègara per l'altre.
L'any 1918 la ciutat de Terrassa organitzà un festival coral en homenatge a Anselm Clavé. L'acte s'organitzà al Passeig del Comte d'Ègara amb la presència de 26 corals, tres d'elles de Terrassa.
El 2 de juliol de 1921, durant la Festa Major de Terrassa i sota el mandat de l'alcalde Emili Soler i Anglada (01/01/1918 - 31/04/1922), s'inaugurà l'estació del Ferrocarril de Catalunya, entre la Rambla i darrera dels patis del carrer Major. L'estació podem observar-la en la següent fotografia de Baltasar Ragon.
Foto, Fons Baltasar Ragon AMAT
Per acord plenari del dia 6 d'octubre de 1926, l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Josep Ullés i Jover (06/08/1925 - 25/02/1930) decidí posar el nom de plaça Anselm Clavé, a l'espai situat davant la nova estació.
L'any 1928 l'alcalde Josep Ullés i Jover inaugurà la remodelació de la plaça Anselm Clavé que comptarà amb dos grans fanals, dos grups d'urinaris i banys subterranis, un jardí i un brollador. La configuració de la plaça es mantindrà pràcticament fins el 1961.
L'any 1960 s'enderroquen les cases de l'esquerra del portal de Sant Roc.
Detall de l'antic brollador de la plaça Anselm Clavé. Foto, Fons
Baltasar Ragon. AMAT
A la fotografia superior, dreta de la imatge darrera del brollador, es pot apreciar la línia de cases que foren enderrocades, davant de l'edifici del Bunyolero, donant amplitud a la plaça Ansel Clavé i al carrer del Portal de Sant Roc.
L'any 1972 és construeix un pàrquing soterrani que ocupa les dues places i es torna a remodelar l'espai. Aquest nou pàrquing serà el primer pàrquing soterrat de la ciutat.
El 21 de juny de 1996, l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila (20/04/1979 - 12/04/2002), inaugurà la part sud de la remodelada plaça d'Anselm Clavé inclosa en el projecte urbanístic Portal Parc, que comportà la urbanització dels terrenys alliberats pel soterrament de l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, un dels grans projectes del mandat de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila.
Dreta de la imatge, edifici que ocupa l'espai de l'antiga estació dels
FGC. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6967, 2/03/2019)
Imatge de la Plaça Anselm Clavé i Portal de Sant Roc. Foto, AF
Jordi Plana. (IMG 6951, 2/03/2019)
Fonts consultades:
Plaça Anselm Clavé. Joaquim Verdaguer i Caballé.
Terrassa manté el vot a Sant Roc. La Torre del Palau - Nació Digital. Joaquim Verdaguer.
El Portal de Sant Roc. Terrassa - Blog del Rafael
GL
Portal de Sant Roc - Cisterna 41º33'39,45'' N - 2º00'32,14 E
Rambla d'Ègara - Anselm Clavé 41º33'38,73'' N - 2º00'27,87'' E
TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada