Arquitecte terrassenc (9 de gener de 1909 - 1942), fill d'Ignasi Escudé i Galí i de Teresa Gibert i Escudé. Inicià la carrera d'arquitectura l'any 1926 (Escola d'Arquitectura de Barcelona) i es llicencià l'any 1933. L'any 1936 es casa amb Maria Teresa Muncunill i Palet, filla de l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, amb qui varen tenir tres fills.
L'any 1939 l'Ajuntament de Terrassa el nomena arquitecte municipal, lloc que ocupara fins la seva mort l'any 1942.
Ignasi Escudé i Gibert és l'arquitecte més important del Monumentalisme academicista a Terrassa. A nivell urbanístic fou responsable de la urbanització del passeig del Comte d'Ègara i dels edificis més significatius del carrer Major.
Ignasi Escudé i Gibert, Font: Família Escudé MuncunillEntre els edificis més significatius de l'arquitecte Ignasi Escudé i Gibert construïts a Terrassa destaquen:
CASA RAMON ARMENGOL TRIADÓ
L'edifici
situat a la cantonada del carrer Major, 11 i el carrer del Forn, 4,
presenta una planta rectangular, amb façanes al carrer Major, carrer del
Forn i carrer el carrer de Baix. L'edifici és conegut com la Casa Ramon Armengol. Fou promocionat per Ramon Armengol i Triadó i encarregat a
l'arquitecte Terrassenc Ignasi Escudé i Gibert, atenent al projecte
constructiu presentat a l'Ajuntament de Terrassa l'any 1940. L'expedient
presentat al Negociat de Foment de L'Ajuntament de Terrassa (núm.
1878/427) fa referència a la construcció d'una casa de planta baixa, dos
pisos i terrat amb els safaretjos (en el projecte inicial), en un
solar situat a la cantonada entre el carrer Major i el carrer del Forn.
L'expedient fou signat per l'alcalde de Terrassa Josep Homs i Bages
(27/01/1939 - 06/09/1940) i el Secretari de l'Ajuntament F. Benlloch.
Casa Ramon Armengol Triadó. Foto, AF Jordi Plana i Nieto
(IMG 10397 - 14/11/2024)
FITXA
NOM ................................................ Casa Ramon Armengol i Triadó.
UBICACIÓ ....................................... Carrer Major 11 - carrer del Forn 4.
PROMOTOR ................................... Ramon Armengol i Triadó.
ARQUITECTE ................................. Ignasi Escudé i Gibert.
ANY DEL PROJECTE ..................... 1940
ANY DE CONSTRUCCIÓ ................ 1941
ESTIL ARQUITECTÒNIC ................. Monumentalisme academicista.
ÚS ..................................................... Comercial i residencial.
PROTECCIÓ ..................................... IPAC 28137.
ESTAT DE CONSERVACIÓ .............. Excel·lent
Fonts consultades,
Cercador de l'Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya
GL
41º 33' 41'' N - 2º 00' 35,36'' E. TERRASSA
CASA FRANCESC ARGEMÍ I POUS
Aquest
edifici d'ús comercial i residencial, és conegut com CAL PECES, està
situat al carrer Major, núm. 9 cantonada amb el carrer del Forn, núm. 20
de Terrassa (Ca l'Argemí - Cal Peces) del Districte I, barri Centre. És
una construcció de planta rectangular, i consta de planta baixa més
quatre. L'edifici fou aixecat l'any 1942 després de l'eixamplament del
carrer Major iniciat l'any 1927. Aquest eixamplament va convertir el
carrer Major, un carrer gairebé marginal, en un dels carrers principals
de Terrassa, en el que es van ubicar totes les oficines centrals dels
principals bancs de l'època: Banc de Bilbao, Banc Atlàntic, Banc
Central...
Aquest
edifici conegut com Ca l'Argemí o Cal Peces, fou promocionat per
Francesc Argemí i Pous. empresari tèxtil de Terrassa, majordom del Vapor
Clapés i Roca. Va fer fortuna amb la compra i venda de peces de roba de
les diferents industries tèxtils terrassenques, durant la primera
meitat del segle XX.
Casa Francesc Argemí i Pous. Foto, AF Jordi Plana i Nieto (IMG 10416 - 11/03/2025)
FITXA
NOM .............................................................. Casa Francesc Argemí i Pous.
ALTRES NOMS ............................................. Cal Peces i Ca l'Argemí.
UBICACIÓ ..................................................... Carrer Major 9 - carrer del Forn 20.
PROMOTOR ................................................. Francesc Argemí i Pous.
ARQUITECTE ............................................... Ignasi Escudé i Gibert
ANY DEL PROJECTE ................................... 1940
ANY DE CONSTRUCCIÓ ............................. 1942
ESTIL ARQUITECTÒNIC .............................. Monumentalisme academicista
ÚS .................................................................. Comercial i residencial
PROTECCIÓ .................................................. IPAC 28167
ESTAT DE CONSERVACIÓ ........................... Excel·lent
GL
41º 33' 41'' N - 2º 00' 37'' E. TERRASSA
EDIFICI RESIDENCIAL FONT BATALLÉ
Aquest
edifici de planta baixa més cinc, fou dissenyat per l'arquitecte
terrassenc, Ignasi Escudé i Gibert. L'edifici fou promocionat per
l'industrial terrassenc Font Batallé, propietari del magatzem tèxtil Font Batallé. L'edifici
d'ús residencial està situat a la cantonada entre el carrer Major i el
carrer del Vall, amb la façana principal i porta d'accés, situada al
Portal de Sant Roc, barri Centre del Districte I de Terrassa. L'edifici
porta el nom del seu promotor: Pere Font Batallé, industrial tèxtil
terrassenc. L'edifici construït l'any 1942, completa l'eixamplament del
carrer Major, que va tenir lloc a partir del 1927. Aquest eixamplament
convertí el carrer Major, un carrer marginal i estret, en un dels
carrers més importants de Terrassa pel que fa a edificis residencials,
comercials i de serveis ( els principals bancs de l'època). Aquest
edifici, considerat com el primer bloc d'habitatges de Terrassa, albergà
a la planta baixa les oficines del Banc de Bilbao.
Edifici residencial Font Batallé. Foto, AF Jordi Plana i Nieto (IMG 10397 - 30/09/2024)
FITXA
NOM ..............................................................Edifici Font Batallé
UBICACIÓ .....................................................Cantonada c. Major-Portal de Sant Roc-c. del Vall
PROMOTOR ................................................. Pere Font Batallé
ARQUITECTE ............................................... Ignasi Escudé i Gibert
ANY DE CONSTRUCCIÓ ............................. 1942
ESTIL ARQUITECTÒNIC .............................. Monumentalisme academicista
ESCULTURES DE LA FAÇANA PRINCIPAL.. Miquel Ros Orta
PROTECCIÓ .................................................. Bé no inventariat
ESTAT DE CONSERVACIÓ ........................... Excel·lent
GL
41º 33' 39,91'' N - 2º 00' 33.02'' E. TERRASSA
CASA PERE SEGUÉS I AUTONELL
La Casa Pere Segués és un edifici entre mitgeres, situat a la cantonada
entre els carrers del Doctor Cabanes i de Vinyals, del Districte I de
Terrassa. L'edifici de planta rectangular consta de semisoterrani,
planta baixa i pis. Presenta una coberta a quatre aigües de teula àrab.
L'edifici segueix el corrent del Noucentisme català.
Casa Pere Segués i Autonell. Foto, AF Jordi Plana i Nieto (IMG 3898 - 09/04/2017)
La Casa Pere Segués (Pere Segués, propietari de la fàbrica de teules i totxos Segués, Donadeu i Cª), és un edifici residencial, protegit com a bé cultural d'interès local, va ser bastit per l'arquitecte terrassenc Ignasi Escudé i Gibert l'any 1942. Identificador: IPAC 28144
GL 41º 33' 35'' N - 2º 00' 30'' E. TERRASSA
LA MAGDALENA
La
Magdalena és una antiga fàbrica de Terrassa, ocupa la totalitat d'una
illa d'edificis del barri de Ca n'Aurell, delimitada pel carrer de Watt
al nord, el carrer de Galvani a l'oest, el carrer de Faraday a l'est i
la plaça de Baltasar Ragon al sud. La Magdalena era una indústria tèxtil
especialitzada en el procés tèxtil de la filatura.
La
fàbrica de la Magdalena ocupava una gran edifici trapezoïdal de planta
baixa i dos pisos, mentre que en la meitat de l'edifici, amb amb façana a
la plaça Baltasar Ragon,
presenta un tercer pis. L'edifici està dividit transversalment en
quatre seccions cada una d'elles amb teulades a dues aigües, dues de les
teulades, les més llargues amb lluernes als careners.
Detall de la porta principal de la Magdalena. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 1867 - 03/03/2016)
La
filatura de La Magdalena fou bastida per l'arquitecte terrassenc Ignasi
Escudé i Gibert, entre els anys 1941 i 1942, per encàrrec de
l'empresari tèxtil Joan Mach i Brasa. És pel nom del propietari que la
fàbrica també era coneguda a nivell popular com a Can Mach. En la
darrera crisi del sector tèxtil terrassenc, la fàbrica va tancar i l'any
2009 es va publicar un estudi de reforma i rehabilitació de La
Magdalena per la UPC per tal de destinar l'edifici a ús residencial. Els
socis de SARSa concessionari de SEAT, van decidir situar la seu de la
seva societat en un edifici singular de la ciutat de Terrassa i
afortunadament van triar La Magdalena, fet que ha contribuït a la
conservació de l'edifici.
La
Magdalena, bastida per l'arquitecte Ignasi Escudé (1941 - 1942), és un
edifici d'estil arquitectònic enquadrat en el Monumentalisme
academicista. Està protegit i inclòs a l'Inventari del Patrimoni
Arquitectònic de Catalunya. Identificador: IPAC, 28227.
GL 41º 33' 24'' N - 2º 00' 13'' E. TERRASSA
EDIFICI DE L'AEG
Cap
el final de la Guerra Civil, s'intentà enviar la maquinària
armamentística de La Electra EC a Girona però no hi hagué temps
suficient. El mateix any 1939, el grup alemany AEG compra la majoria de
les accions de La Electra SA, com ja hem comentat en la entrada
anterior: La Electra Industrial i AEG PART II. El 9 de juliol de 1939, AEG Ibèrica de Electricidad compra un terreny, amb façana a la carretera de Castellar (Terrassa). L'any 1942 (el dia 2 de setembre) compra una altra parcel·la a la mateixa zona, sumant un total de 50.000 metres quadrats. En els primers terrenys s'edificarà la primera nau del que serà AEG Electric Motors SA, de 3000 metres quadrats.
L'any 1942 s'instalà al nou edifici l'Escola d'Aprenents i els anys 1943 i 1944 es fa el trasllat de les oficines administratives i tècniques i la gran part de la producció de motors elèctrics i interruptors de potència al nou edifici. Mentre que la fabricació de motors elèctrics, transformadors de potència i transformadors de mesura, es segueixen fabricant a la nau de l'antiga Electra Industrial del carrer del Pantà.
Detall de l'edifici de l'AEG Terrassa. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 3746 - 30/01/2017)
L'edifici està protegit com a bé cultural d'interès local: Identificador IPAC
28228
Seguirem parlant de l'AEG...
Si voleu conèixer més aspectes de la història de l'AEG i de L'Electra cliqueu:
GL 41º 34' 14'' N - 2º 01' 39'' E. AEG, Carretera de Castellar, núm 227. TERRASSA
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011
%2011.00.41.png)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada