El dia 20 de juliol de l'any 1827 i durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Josep Oller i Biosca ( 1/01/1897 - 31/12/1827), els terrassencs Salvador Vinyals, Josep Maurí i Francesc Galí i Galí, cediren a l'Ajuntament de Terrassa, segons acta notarial signada pel notari Huguet, uns terrenys coneguts com el Camp de les tres puntes, per tal que fossin destinats a lloc d'esbargiment i Passeig per els terrassencs.
Extrem oest del Passeig del Comte d'Ègara. Foto, AF Jordi Plana.
El terreny ja anivellat i terraplenat, estava situat davant del Convent i de la fàbrica Sayals. L'Ajuntament de Terrassa urbanitzà el terreny del Camp de les tres puntes ràpidament i de qualsevol manera plantant quatre plàtans i moreres. No serà fins l'any 1870 que l'ajuntament de Terrassa, presidit per l'alcalde Jaume Vallhonrat i Rovira, (1/01/1869 - 2/01/1876), no enjardinarà el passeig de forma més acurada, tot plantant vuit rengleres de plataners.
Extrem est del Passeig del Comte d'Ègara. Foto AF Jordi Plana.
A partir de l'any 1870 s'instal·là un enllumenat format per fanals d'oli que va durar fins el 17 d'abril de l'any 1883 que l'ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Narcís Argemí i Vendrell (1/07/1881 - 1/07/1883) decideix substituir-lo per un de fanals de gas.
Passeig central del Passeig Comte d'Ègara. Foto, AF Jordi Plana.
No seria fins el 17 d'abril de 1924 que l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Pere Ribas i Martín (24/031924 - 02/05/1925) no substituirà els fanals de gas per llums elèctrics.
El dia 21 de juliol de 1901 s'inaugurà un quiosc per vendre begudes, que acabaria situat al passeig central al costat esquerre. L'any 1905 s'inaugurà al costat del quiosc un templet que va acollir els músics de concerts o per tocar sardanes.
Entrada al Passeig del Comte d'Ègara pel carrer de la Font Vella.
Foto, AF Jordi Plana i Nieto.
El Passeig del Comte d'Ègara, és un passeig de forma triangular que té un dels seus vèrtex en el carrer de la Font Vella i el costat oposat a aquest vèrtex en la Plaça del Dr Robert o a l'estanyol de la Plaça del Dr Robert.
L'any 1941 l'arquitecte Ignasi Escudé, reforma la Casa Duran, dins d'un projecte ampli de reforma del Passeig Comte d'Ègara.
El 14 d'abril de 1943 es va produir una reforma del Passeig, reforma en la que es va fer una remodelació de la façana sud del Passeig, dins d'un projecte de millora urbanística de l'arquitecte Ignasi Escudé i d'enjardinament a càrrec de Jaume Argemí, es va retirar el templet i es va refer l'enjardinament del passeig central.
L'any 1926, l'Ajuntament de Terrassa va decidir que el Passeig passaria a dir-se Passeig Comte d'Ègara i el nou Passeig va passar a tenir numeració pròpia, no seguint la numeració de la Font Vella, el núm 2 es va situar a la Casa Benito Badrinas i a la seva façana si va posar una placa.
Des del cinc de maig de l'any 1894 fins al 1935 les fires es feien en el Passeig, fins que es traslladaren a la Rambla d'Ègara.
La Casa Benito Badrinas és un edifici que va ser bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, l'any 1916, per encàrrec de l'industrial tèxtil Benito Badrinas i Poll, l'edifici protegit com bé cultural d'interès local, combina elements modernistes i elements de l'eclecticisme.
L'any 1941 l'arquitecte Ignasi Escudé, reforma la Casa Duran, dins d'un projecte ampli de reforma del Passeig Comte d'Ègara.
El 14 d'abril de 1943 es va produir una reforma del Passeig, reforma en la que es va fer una remodelació de la façana sud del Passeig, dins d'un projecte de millora urbanística de l'arquitecte Ignasi Escudé i d'enjardinament a càrrec de Jaume Argemí, es va retirar el templet i es va refer l'enjardinament del passeig central.
L'any 1926, l'Ajuntament de Terrassa va decidir que el Passeig passaria a dir-se Passeig Comte d'Ègara i el nou Passeig va passar a tenir numeració pròpia, no seguint la numeració de la Font Vella, el núm 2 es va situar a la Casa Benito Badrinas i a la seva façana si va posar una placa.
Des del cinc de maig de l'any 1894 fins al 1935 les fires es feien en el Passeig, fins que es traslladaren a la Rambla d'Ègara.
Placa situada a la façana de la Casa Benito Badrinas que indica
l'inici del Passeig Comte d'Ègara. Foto, AF Jordi Plana.
La Casa Benito Badrinas és un edifici que va ser bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, l'any 1916, per encàrrec de l'industrial tèxtil Benito Badrinas i Poll, l'edifici protegit com bé cultural d'interès local, combina elements modernistes i elements de l'eclecticisme.
Casa Benito Badrinas, Passeig del Comte d'Ègara núm 2-4.
Foto, AF Jordi Plana.
Amb la reforma de l'any 1943 és va instal·lar un sortidor circular format per dos cercles concèntrics, amb un brollador central format per una escultura amb forma de peix amb tres caps de les boques dels quals brollava l'aigua. Amb la darrera remodelació de l'entrada al passeig pel carrer de la Font vella, el brollador va ser eliminat i el doble estanyol es va convertir en una jardinera.
Extrem oest del Passeig tocant a la Font Vella i doble estanyol
convertit en jardinera. Foto, AF Jordi Plana.
L'any 1944 i durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Joaquim Amat i Llopart (06/09/1940 - 08/09/1945) s'inaugurà un monument de dimensions faraòniques a l'extrem est del Passeig, el monument a "Los Caidos".
El dia 25 d'abril de l'any 1952 s'inaugurà el Cafè Catalònia i es van posar taules i paraigües al mig del Passeig, fet que donà al Passeig del Comte d'Ègara l'aspecte de gran ciutat.
Tota la façana sud del Passeig del Comte d'Ègara, el formen, la Casa Benito Badrinas i 8 edificis protegits com a bens culturals d'interès local, flanquejats per dos edificis més alts de nova construcció, els tres primers situats en els núm 8, 10 i 12 del Passeig.
Monument a la memòria d'Alfons Sala i Argemí. Foto, AF Jordi Plana.
Edifici núm 18-20, planta baixa: Restaurant Nobadis.
Foto AF Jordi Plana.
Detall de les cases núm 8, 10 i 12 del Passeig del Comte d'Ègara.
Foto, AF Jordi Plana
Com es pot observar a les fotografies les dues bandes rodades del passeig es troben a diferents nivells en relació al passeig central, la banda rodada en sentit est-oest està a la mateixa alçada que el passeig central, mentre que la banda rodada en sentit oest-est, està per sota del passeig, unes escales permeten l'accés des del carrer al passeig central, per tant en aquest costat hi ha un petit talús enjardinat.
Detall de la casa del núm 12 del Passeig del Comte d'Ègara.
Foto, AF Jordi Plana.
A la part central del passeig i a ma dreta hi ha el monument a la memòria del comte d'Ègara, (Alfonso Sala i Argemí) un monument format per tres blocs de pedra que havia estat a la Plaça Vella davant d'un estanyol rectangular, però al construir el pàrquing subterrani d'aquesta plaça, va ser traslladat al Passeig del mateix nom.
Pràcticament darrera del monument a la memòria del primer Comte D'Ègara hi ha la Casa Sanmartí, que ocupa els números 14 i 16 del Passeig, a la planta baixa hi ha el cafè-bar-restaurant Tívoli.
Cafè-bar-restaurant Tívoli (planta baixa de la Casa Sanmartí).
Font, AF Jordi Plana.
Casa Sanmartí. Foto AF Jordi Plana.
Al costat de la Casa Sanmartí hi ha una altra de les cases protegides com a bé cultural d'interès local, situada en els números 18 i 20 que alberga el Cafè - Restaurant Nobadis.
Foto AF Jordi Plana.
Al costat d'aquest edifici hi ha una altra casa emblemàtica de la façana sud del Passeig del Comte d'Ègara, la Casa Monet, en el núm 22, edifici d'estil eclèctic, com molts edificis construïts a cavall dels segles XIX i XX a Terrassa. L'edifici va ser remodelat durant els anys quaranta del segle XX.
Detall de la façana de la Casa Monet. Foto, AF Jordi Plana.
Al costat de la Casa Monet, compartint mitgeres entre aquesta i la Casa Duran hi ha el penúltim dels edificis que configuren aquesta façana sud del Passeig, situat en el núm 24.
Penúltim edifici de la façana sud del passeig protegit com a bé cultural
d'interès local. Foto, AF Jordi Plana Nieto.
A l'extrem est del Passeig del Comte d'Ègara hi ha un petit parc infantil hi una font amb un cos de ferro colat, seguint un dels dos dissenys que l'Ajuntament de Terrassa ha instal·lat en els darrers anys. El passeig en el seu extrem est acaba amb un estanyol amb sis brolladors que separa el passeig de la Plaça del Dr Robert.
Font del Passeig del Comte d'Ègara. Foto, AF Jordi Plana.
Aquest estanyol va ser inaugurat juntament amb el pàrquing subterrani de la plaça del Dr Robert. Un pont de fusta d'estructura metàl·lica permet el pas dels vianants del passeig central a la Plaça del Dr. Robert.
Estanyol de la Plaça del Dr Robert. Foto, AF Jordi Plana.
Detall del pont de fusta sobre l'estanyol. Foto, AF Jordi Plana.
Vista aèria del Passeig Comte d'Ègara amb la seva façana sud
protegida com a bé cultural d'interès local. Font, Google Earth.
GL
Passeig del Comte d'Ègara - C de la Font Vella, 41º 33' 46,83'' N - 2º 00' 53,93'' E
Passeig del Comte d'Ègara - P del Dr Robert, 41º 33' 47,57'' N - 2º 00' 59'' E
Pràcticament davant de la font del Passeig del Comte d'Ègara hi ha la darrera de les cases protegides com a bé d'interès local, aquesta és la Casa Duran que va ser reformada per l'arquitecte Ignasi Escudé durant la dècada dels anys 40 del Segle XX.
Casa Duran. Foto, AF Jordi Plana.
Cal dir que l'actual tram central del passeig conserva alguns elements de la remodelació de l'any 1943 com el mur de granit que l'envolta, el talús enjardinat de la dreta, les escales d'accés i els bancs de pedra.
Detall d'un dels bancs que es van posar l'any 1943.
Foto, AF Jordi Plana.
Tot seguit podem observar una fotografia de la façana sud del Passeig que correspon al conjunt de cases protegides com a bens culturals d'interès local, que van del núm 8 al núm 26 més la Casa Benito Badrinas núm 2-4.
Façana sud del Passeig Comte d'Ègara. Foto, AF Jordi Plana.
protegida com a bé cultural d'interès local. Font, Google Earth.
GL
Passeig del Comte d'Ègara - C de la Font Vella, 41º 33' 46,83'' N - 2º 00' 53,93'' E
Passeig del Comte d'Ègara - P del Dr Robert, 41º 33' 47,57'' N - 2º 00' 59'' E
Deixem el Passeig del Comte d'Ègara i seguim passejant per la Plaça del Dr Robert que també té moltes coses per explicar.
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada