Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 7 d’octubre del 2022

MERCAT DE SANT PERE

El Mercat de Sant Pere és el segon mercat municipal més antic de Terrassa després del Mercat de la Independència. Fou dissenyat per l'arquitecte Melcior Vinyals i Muñoz a finals de la dècada de 1920. Melcior Vinyals, arquitecte municipal, havia estat un dels dos arquitectes municipals que van bastir el primer mercat municipal de Terrassa (el Mercat de la Independència), inaugurat el 14 de novembre de 1908. 

El Mercat de Sant Pere o Mercat del Triomf (nom inicial), fou inaugurat el 8 de desembre de 1928 durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Josep Ullés i Jover (06/08/1925 - 25/02/1930). Si observem els dos edificis, Mercat del Triomf i Mercat de la Independència es constata l'estil arquitectònic de l'arquitecte Melcior Vinyals i Muñoz. En els edificis dels dos mercats, podem observar l'arquitectura del ferro, típica de les construccions industrials i públiques a cavall dels segles XIX i XX a la nostra ciutat.

Mercat de Sant Pere - Mercat del Triomf. Detall de la façana davantera.
Foto, AF Jordi Plana (IMG 9464. 04/10/2022)
 
L'Edifici està format per dues naus paral·leles, un espai central i un soterrani. El soterrani tenia una funció similar a la del soterrani del Mercat de la Independència: allotjava una fàbrica de gel i una gran cambra frigorífica de 150 metres cúbics de capacitat, també contenia un magatzem per les mercaderies, una quadra amb menjadores pels cavalls dels pagesos que disposaven d'un lloc de venda.
 
En relació als serveis del mercat, l'electricitat fou subministrada per la Societat General d'Electricitat, i l'aigua era bombejada d'un pou situat al soterrani.
 
La façana davantera presenta un cos central de dos nivells. El nivell inferior té una gran portalada situada en la part central de la façana, damunt de la porta hi ha una finestra amb un arc rebaixat i motllurat.
 
Per damunt del primer nivell de la façana davantera observem sis finestres. Una finestra central situada per damunt de la porta principal, per sobre d'aquesta una finestra cega amb un gran rellotge i a banda i banda d'aquesta dos finestrals amb persianes de fusta. La façana està coronada per una cornisa motllurada i corbada. Per sobre de la cornisa observem una campana que dóna les hores marcades pel rellotge.

A banda i banda d'aquest cos central, dues petites façanes amb una finestra vertical cadascuna, configuren aquesta façana davantera. Aquestes corresponen a les dues naus laterals del mercat. A banda i banda d'aquestes dues naus laterals trobem dues hi ha dues voreres amb porxades metàl·liques que aixopluguen les parades exteriors de fruites, verdures i una xurreria.

Detall d'una de les parades de fruita i verdures oberta en dimarts.
Foto, AF Jordi Plana (IMG 9467, 04/10/2022)
 
Detall de la xurreria sota la porxada metàl·lica. Foto, AF Jordi plana.
(IMG 9468, 04/10/2022)

Detall de la porxada lateral. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 9466, 04
10/2022)
 
L'edifici presenta un sòcol de paredat que l'envolta a les quatre façanes, està coronat per una cornisa motllurada de color blanc, de traçat recte a les façanes laterals i corbat a la façana davantera i posterior. Les façanes laterals presenten un seguit de finestres quadrades, situades al primer i segon nivell.
 
L'edifici guanya un desnivell, fet que determina l'existència d'una escala per accedir a la porta de la façana posterior.
 
Detall de la façana posterior. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 9470, 04/10/2022)
 
La façana posterior presenta la mateixa composició que la façana davantera. S'accedeix a la porta per una escala de graons de pedra i passamans que reprodueixen les cornises de l'edifici. La porta, de composició vertical, rectangular i llinda recta. Per damunt de la porta hi ha un frontó amb llinda d'arc rebaixat que delimita una finestra. Per damunt del frontó hi ha una finestra cega amb dues finestres a banda i banda. La porta d'accés és metàl·lica amb reixes de ferro forjat que protegeixen una porta de vidre automàtica. Les finestres superiors presenten persianes de fusta.
 
Detall de la porta d'accés posterior. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 9469, 04/10/2022)
 
Entrem al Mercat del Triomf per la porta de la façana posterior. Inicialment el Mercat disposava de 71 parades a l'interior revestides de rajoles de València per qüestions higièniques i 63 parades a l'exterior sota les dues porxades laterals (1931).
 
Actualment el Mercat de Sant Pere disposa de 40 parades a l'interior i 10 parades situades a l'exterior sota els porxos metàl·lics on els pagesos venen fruites i verdures.
 
L'interior està dividit en dues sales, si entrem per la porta posterior (la de les escales), trobem algunes de les parades destacades del Mercat: la peixateria Ignasi, especialitzada en peix de platja o la peixateria Torrents, caracteritzada per la seva qualitat. Davant d'aquestes dues parades de peix, destaca una xarcuteria i carnisseria (Sibaritée).
 
Peixateria Ignasi, peix de platja. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 9474, 04/10/2022)
 
Peixateria Torrents, qualitat i tradició. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 9477, 04/10/2022)

 
Carnisseria i xarcuteria Sibaritée. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 9476, 04/10/2022)

Les obres de construcció del mercat, foren adjudicades per l'Ajuntament de Terrassa per subhasta pública a Jaume Manyosa i Boadella, per un import pressupostari de 101.000 pessetes i 68.000 pessetes per les obres interiors. El mercat fou inaugurat el  8 de desembre del 1928, donat servei als habitants del barri terrassenc de Sant Pere, annexionat a Terrassa l'1 de juliol de 1904. El mercat va rebre el nom de Mercat de Sant Pere. L'any 1934, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Samuel Morera i Ribas (ERC), l'Ajuntament de Terrassa canvia el nom del mercat per Mercat del Triomf, fent referència al triomf electoral de les esquerres l'any 1931, nom que es mantindrà pràcticament fins l'actualitat, en que es tornarà a recuperar el nom de Mercat de Sant Pere.
 
Detall de la teulada de la sala posterior del mercat. Foto, AF Jordi
Plana. (IMG 9473, 04/10/2022)
 
Entrant per la porta posterior, accedim a la primera sala rectangular del mercat, aquesta sala de dimensions més petites que la davantera, presenta les parets recobertes de rajoles ceràmiques blanques de 25x50 cm. i una teulada metàl·lica de sandwich, sostinguda per un entramat de bigues de ferro. Aquesta sala que alberga les parades de peix, està separada de la segona sala per un tancament, aquest té una porta petita per accedir al segon espai del mercat. Aquest tancament permet mantenir temperatures diferents entre una sala i l'altra, menor a la sala de les peixateries i major a la sala davantera que alberga les altres parades.
 
La sala davantera (la més gran) alberga la majoria de les parades, entre les que destaquen: La Xarcuteria Casanovas selecció (1906 - 2022) amb parada al centre de la ciutat, la millor xarcuteria de la ciutat.
 
Xarcuteria Casanovas, qualitat i tradició. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 9484, 04/10/2022)
 
Entrant per la porta davantera ens trobem amb la parada de fruites i verdures Antonieta, en aquesta parada podem trobar productes d'Ullastrell, població veïna de Terrassa. En aquesta sala del mercat trobem altres parades de llegums, fruites i verdures, pollastres, carnisseries, fruits secs...
Fruites Antonieta, productes d'Ullastrell. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 9486, 04/10/2022)
 
L'edifici dissenyat per l'arquitecte Melcior Vinyals i Muñoz, està situat a la Plaça del Triomf de Terrassa. L'estil arquitectònic es correspon amb l'arquitectura del ferro i fou construït l'any 1928. L'edifici està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).
 
FITXA
 
NOM .............................................................. Mercat de Sant Pere o Mercat del Triomf

NOM ACTUAL ............................................... Mercat de Sant Pere

UBICACIÓ ..................................................... Plaça del Triomf

ARQUITECTE ............................................... Melcior Vinyals i Muñoz

ANY DE CONSTRUCCIÓ ............................. 1928

INAUGURACIÓ ............................................. 08/12/1928

ESTIL ARQUITECTÒNIC .............................. Arquitectura del Ferro

Ús .................................................................. Mercat municipal de queviures

ESTAT DE CONSERVACIÓ .......................... Excel·lent

PROTECCIÓ ................................................. BCIL, IPAC: 28057

GL

41º 34' 21'' N, 2º 00' 46'' E. TERRASSA

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
 
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentísim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011

divendres, 30 de setembre del 2022

LA GOTA DE LLET

La Gota de Llet és un edifici de planta baixa més dues, amb façanes al carrer de la Unió, núm. 36-38 i al carrer de les Parres, Districte I de Terrassa. L'edifici de propietat municipal, fou projectat per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada l'any 1930. Tenint en compte que Lluís Muncunill i Parellada va morir l'any 1931, es considera aquest un dels seus últims projectes. Lluís Muncunil i Parellada, que havia estat arquitecte municipal de Terrassa, el millor a cavall entre els segles XIX i XX, va destacar en obra civil: cases de la burgesia terrassenca, magatzems tèxtils i fàbriques, que avui dia configuren gran part del patrimoni històric terrassenc.

L'any 1985, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila (20/04/1979 - 12/04/2002), l'edifici fou remodelat i restaurat.

La Gota de Llet. Carrer de la Unió, núm. 36-38 Terrassa

AF Jordi Plana (IMG 9457, 29/09/2022)

L'edifici presenta una façana de traçat còncau que segueix la línia del carrer de la Unió. La planta baixa presenta dues finestres i dues portes. Les finestres són dobles amb una falsa finestra central, emmarcades amb maons d'argila cuita. Les portes, rectangulars i emmarcades amb lloses de pedra. La façana de la planta baixa està separada de la façana del semi-soterrani per una línia d'imposta motllurada de maons i de la primera plant per una línia d'imposta de maons arrebossats de color gris.

La façana del semi-soterrani presenta dues finestres rectangulars a banda i banda de la porta principal. Aquesta part de la façana és un sòcol de paredat, molt utilitzat en edificis públics de la primera meitat del segle XX a la nostra ciutat.

La Gota de Llet. Carrer de la Unió, núm. 36-38 Terrassa

AF Jordi Plana (IMG 9459. 29/09/2022)

La façana de la primera planta presenta tres finestres en una composició asimètrica. Per sobre de la porta principal hi ha una finestra triple i vertical i a banda i banda d'aquesta dues finestres rectangulars, també de tres cosos, dues finestres i una falsa o finestra cega cadascuna, totes emmarcades per maó. La façana de la primera planta, està separada de la façana de la segona per una línia d'imposta de maons arrebossada de color gris. Aquesta línia d'imposta està rebaixada a la part central. les línies d'imposta tenen la seva continuïtat a la façana esquerra.

La Gota de Llet. Detall de la façana de la primera i segona planta.

AF Jordi Plana (IMG 9455, 29/09/2022)

La façana principal de la segona planta presenta cinc finestres rectangulars alternades amb quatre finestres cegues (decoratives), emmarcades per maons. L'edifici està coronat per una cornisa de traçat còncau que configura un voladís sostingut per un seguit de mènsules llargues motllurades.

 

Detall de la façana de la segona planta i del voladís de la cornisa.

AF Jordi Plana (IMG 9460, 29/09/2022)

L'edifici de La Gota de Llet presenta una teulada rectangular a quatre aigües de teula àrab. L'aigua de la pluja és recollida per una canal de ceràmica situada per sobre de la cornisa.

Detall de la teulada de l'edifici de La Gota de Llet

Foto, Google Maps

Tenen un interès especial les dues tribunes arrodonides de la façana posterior. Les façanes de l'edifici estan estucades de color crema. Darrera de l'edifici hi ha un pati rectangular de l'amplada del carrer de la Unió.

HISTÒRIA

L'edifici dissenyat per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, l'any 1930, fou construït l'any 1931, cal comentar  que Muncunill  va morir aquest any sense poder fer-se càrrec de la direcció de l'obra.

L'edifici d'estil arquitectònic noucentista enquadrat en el racionalisme, fou destinat a llar d'infants i maternitat per l'ajuntament de l'època. Durant l'ajuntament republicà, presidit per l'alcalde Samuel Morera i Ribas d'ERC (16/06/31 - 22/09/31, 1/12/32 - 01/02/34, 01/02/34 - 7/10/34, 26/02/36 - 24/08/36), forma part de les instal·lacions i serveis municipals.

Durant el franquisme l'edifici fou la seu de la comissaria de la policia nacional (els grisos) i en les seves dependències foren apallissats molts terrassencs d'esquerres. També fou la seu dels jutjats de Primera Instància de Terrassa.

L'any 1985, l'edifici és restaurat per l'Ajuntament de Terrassa, doncs la ciutat disposa d'un nou edifici, situat a la Rambla d'Ègara que serà la nova seu dels jutjats i un altre situat al carrer Baldrich que serà la seu de la comissaria de la policia nacional.

Restaurat l'edifici per l'Ajuntament de Terrassa (1985) es converteix en la seu de l'IMSAV (Institut Municipal per a la Qualitat de Vida).

Actualment l'edifici és la seu de diversos serveis de l'Ajuntament de Terrassa: Benestar Social (IMSABS) i Comerç.

Detall de la façana de La Gota de LLet, actualment en restauració.

Foto, AF Jordi Plana (IMG, 9456. 29/09/2022)

La Gota de Llet és un edifici d'estil Racionalista, obra de l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, i forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

FITXA

NOM ................................................................ La Gota de Llet

UBICACIÓ ....................................................... Carrer de la Unió, 36 - 38

ARQUITECTE ................................................. Lluís Muncunill i Parellada

ANY DEL PROJECTE ..................................... 1930

ANY DE CONSTRUCCIÓ ................................ 1931

ESTIL ARQUITECTÒNIC ................................ Noucentisme, racionalisme

ÚS .................................................................... Seu de diversos serveis municipals

ESTAT DE CONSERVACIÓ ............................. Molt bo

ANY DE RESTAURACIÓ ................................. 1985 i 2022

PROTECCIÓ .................................................... Bé Cultural d'Interès Local, 2003

                                                                            IPA - 28153

 

GL

41º 33' 42'' N - 2º 00' 35'' E. TERRASSA


TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa

1987 - 2011

 




dimecres, 21 de setembre del 2022

ELS FRONTALS DE LA CAPELLA DE SANT ROC DE LA BARATA

Aquesta quarta entrada sobre LA BARATA, fa referència als tres frontals d'altar realitzats amb rajoles pintades, que possiblement es poden atribuir a l'escudeller Onofre Rodergues, en actiu entre 1616 i 1646. Aquests tres frontals es troben a la capella dedicada a Sant Roc del Mas de La Barata.

El 10 de febrer de 1622, Joan Sentís, bisbe de Barcelona, donà permís a en Miquel Roca Barata i Margarit per  construir al Mas de La Barata una capella dedicada a Sant Roc, en els límits de la parròquia de Matadepera. La capella fou construïda amb el termini d'un any pels mestres d'obres Ramon Sorís (pare) i Joan Sorís fill.

Entre les obres destacables de la capella cal comentar els tres frontals d'altar. Tenint en compte l'any de construcció de la capella i el període d'activitat d'Onofre Rodergues, podrien atribuir-se a aquest últim.

FRONTAL DE SANT ROC

Mosaic de majoles dedicat a Sant Roc. Foto, AF Jordi Plana

(IMG 6860, 07/12/2018)

Avui dia, darrera de l'altar trobem el frontal de Sant Roc, format per un mosaic de rajoles majòliques que representen a Sant Roc. (aquest correspon a una reproducció, l'original s'exposa en el Museu de Terrassa)

La devoció a Sant Roc es va difondre ràpidament a partir del segle XV. Des de Venècia es va estendre el culte cap a les contrades germàniques i els Països Baixos. El 1477, degut a una epidèmia de pesta bubònica, es va fundar a Venècia una confraria que sota el seu patronatge allotjava malalts de pesta, coneguda com a "Confraternità o Scuole di Sant Roco". Aquesta va fomentar la devoció a Sant Roc construint capelles i centres d'acollida per tot Itàlia i fins i tot per molts països d'Europa. Recordem que el Consell de la Vila de Terrassa s'encomana a Sant Roc perquè lliuri als terrassencs de l'epidèmia de pesta el 7 de juliol de 1588.

Goig a Sant Roc, patró de La Barata.

 FRONTAL DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS

Mare de Déu dels Dolors en el Davallament de Crist de la Creu.

Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6859, 07/12/2018)

Davant de la imatge de Santa Polònia està situat un mosaic de rajoles majòlique en el que es representa la Mare de Déu dels Dolors en el Davallament de Crist de la Creu. Aquest mosaic es trobava a la  capella de Sant Roc abans que fos incendiada l'any 1936. Sembla ser que Josep Rigol i Fornaguera (responsable del Museu de Terrassa) va poder salvar el mosaic abans de l'incendi, juntament amb el de Sant Roc i un tercer que representa l'Assumpció de la Mare de Déu. Els tres mosaics formaven els frontals dels l'altars i són un dels pocs elements, interiors, originals de la capella anteriors al l'incendi de 1936.

FRONTAL DE LA MARE DE DÉU DE L'ASSUMPCIÓ
 
Frontal de la Mare de Déu de l'Assumpció.
Foto. AF Jordi Plana. (IMG 6863, 07/12/2018)
  
Davant de la imatge de Santa Àgata, trobem el tercer mural de rajoles vidriades (majòliques) que juntament amb el de sant Roc i la Mare de Déu dels Dolors, formaven els frontals dels altars de la capella de sant Roc de la Barata. Aquest tercer frontal representa l'Assumpció de la Mare de Déu.
 
L'interior de la capella va ser cremat, l'any 1936, però la Junta de Museus de Terrassa, dirigida per Josep Rigol i Fornaguera n'havia guardat els tres frontals abans de l'incendi. Després de la guerra civil, Teresa Gual va iniciar la restauració de la capella de Sant Roc de la Barata, sota les recomanacions de Josep Rigol i va reclamar els frontals de Sant Roc, La Mare de Déu dels Dolors i el de l'Assumpció, però el mateix Josep Rigol, en un fet una mica fosc, va dir que s'havien cremat amb els altars. Trenta anys després van aparèixer al Castell cartoixa de Vallparadís, seu del Museu de Terrassa. Després de moltes reclamacions i de comú acord amb l'alcalde de Terrassa, la Junta de Museus i els propietaris, se'n feren unes còpies iguals i es repartiren entre el Museu de Terrassa i la capella de Sant Roc de la Barata. A la capella es quedaren els originals dels frontals de l'Assumpció i la Mare de Déu dels dolors i una còpia del frontal de Sant Roc i al Museu de Terrassa a l'inrevés.
 
Escudeller: fabricant o venedor d'escudelles, plats, flascons, gerros i altres objectes de terrissa.
 
 
Agraïments
 
Maria Teresa Barata i Gual
 
Joan Vert i Barata
 
Josep  Antoni Cerdà
 
Per altres entrades relacionades cliqueu:
 
 
 
 
 
 GL

41º 38' 28'' N - 1º 59' 26'' E. MATADEPERA

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011