El 15 de setembre del 2026 s'hi inaugurà la tercera pintura mural del barri de l'Antic Poble de Sant Pere (Terrassa). Situat al carrer de Josep Rigol i Fornaguera, davant de la porta lateral de l'església de Sant Pere.
El mural ha estat pintat per l'artista Gerard Pla Cadafalch, i vol recrear la vida quotidiana de la plaça del Rector Homs cap al 1880, quan la plaça exercia com el centre del poble de Sant Pere (encara no annexionat a la ciutat de Terrassa): lloc de reunió dels veïns, lloc de celebració de la festa major del poble, era per batre el blat i mercat de productes agrícoles i ramaders de les masies de Sant Pere.
Mural de Gerard Pla situat a la mitgera de la casa situada al carrer
Major de Sant Pere, cantonada amb el carrer de Rigol i Fornaguera.
Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10844 - 16/09/2026)
El mural forma part del projecte dels Murals Històrics i Costumistes de l'Antic Poble de Sant Pere. El projecte ja disposa de tres murals: Can Parellada 1888 (situat a la plaça de la Font del Comú), pintat el 2024. Bonaventura i Castellet i la crisi de la fil·loxera (situat al carrer de Bonaventura Castellet), pintat el 2025. Vida quotidiana de l'antic poble de Sant Pere (situat al carrer de Josep Rigol i Fornaguera), pintat el setembre de 2026.
EL MURAL DEL CARRER DE RIGOL I FORNAGUERA (3)
Detall del plafó situat damunt la pintura mural costumista del carrer
Rigol i Fornaguera. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10842 - 16/09/2026)
Text del plafó de l'Ajuntament de Terrassa: Durant segles, la plaça situada davant les esglésies va ser el centre neuràlgic de Sant Pere de Terrassa. Hi havia una era on es trillava el gra, s'hi feia mercat, s'hi celebraven les principals festes populars i s'hi muntava l'envelat. Però, sobretot, era l'espai de trobada dels santperencs i dels visitants, que conversaven, jugaven i feien vida comunitària sota l'ombra generosa d'uns espectaculars arbres centenaris. Aquella plaça fou durant molt de temps, la plaça Major (actual plaça del Rector Homs), el veritable cor del poble. Font, Ajuntament de Terrassa.
Detall del plafó situat damunt la pintura mural costumista del carrer
Rigol i Fornaguera. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10844 - 16/09/2026)
A la pintura mural podem observar dues plaques, una fa referència al carrer: Josep Rigol i Fornaguera, Terrassa 1897 - 1986. Mestre d'artistes de belles arts, valedor de les esglésies de Sant Pere (durant la Guerra Civil espanyola, evitant la destrucció del seu patrimoni).
Placa del carrer Josep Rigol i Fornaguera. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.(IMG 1435 - 22/08/2018)
Placa que fa referència a l'antic carrer de l'Església, avui dia carrer de Josep Rigol i Fornaguera. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10843 -
16/09/2026)
El mural de Gerard Pla Cadafalch, ha tingut un cost de 8.000 euros, que ha estat sufragat per l'Ajuntament de Terrassa, encapçalat pel regidor de Cultura Joan Salvador i l'Associació de Veïns del barri terrassenc de l'Antic Poble de Sant Pere, presidida per Jaume Rosset.
A la pintura mural destaquen dos grans arbres que representen dos grans lledoners, situats antigament a la plaça del Rector Homs. Aquest dos grans lledoners centenaris que donaven nom a la plaça, tenien al voltant de 300 anys quan van ser talats cap al 1883. Font Diari de Terrassa.
Detall del mural que fa referència al carrer Major de Sant Pere l'any 1880. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10845 - 16/09/2026)
A la pintura mural podem observar uns santperencs conversant, a l'esquerra de la imatge, uns nens i nenes jugant al mig del carrer, a la dreta un camperol amb una falç i més a la dreta una parada de verdures i carn que representa el mercat de l'antic poble de Sant Pere, a finals del segle XIX.
Detall d'una parada de verdures, carn i botifarres del mercat de Sant Pere del segle XIX. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10846 - 16/09/2026)
Detall del mural que representa el rector de l'església de Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10851- 16/09/2026)
GL
C/ Major de Sant Pere - c/ Josep Rigol i Fornaguera, GL 41º 34' 02'' N - 2º 01' 06'' E.
C/ Josep Rigol i Fornaguera - c/ Alcalde Picañol, GL 41º 34' 2'' N - 2º 01' 09'' E.
CAN PARELLADA, 1888 (1)
Detall de la pintura mural Can Parellada, situada a la plaça del Comú del barri de l'Antic Poble de Sant Pere de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana i
Nieto. (IMG 10852 - 16/09/2026)
Aquest mural (dedicat a les masies de Sant Pere), està situat a la plaça de la Font del Comú del barri de l'Antic Poble de Sant Pere. El mural pintat per l'artista terrassenc Gerard Pla Cadafalch, utilitza material històric de la masia de Can Parellada, aquesta havia format part del poble de Sant Pere durant el segle XIX, abans que fou annexionat a la ciutat de Terrassa a l'inici del segle XX.
El mural fa una representació de les activitats de la masia de Can Parellada: vinya, verema i indústria del vi.
Plafó informatiu amb codi QR del mural Can Parellada, 1888
Detall del mural Can Parellada, 1888. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10386 - 16/09/2026)
Situada a l'esquerra del mural, observem una representació de la verema a la masia de Can Parellada.
La verema és la recol·lecció o collita del raïm per la producció del vi. El període de verema varia entre febrer i abril (en l'hemisferi Sud), i juliol i octubre (en l'hemisferi nord).
El temps de col·lecta depèn del grau de maduració del raïm i de la
varietat, i és molt important per obtenir una relació percentual entre
els sucres i els àcids
en el gra de raïm amb un valor òptim per al tipus de vi que es vol
produir. Si bé aquest paràmetre és genèricament vàlid per al raïm de taula,
en el cas del raïm destinat a la producció vinícola és necessari
considerar altres paràmetres per decidir quan és temps de verema. Font Viquipèdia.
Detall de les vinyes de Can Parellada, part central del mural. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10838 - 16/09/2026)
A la dreta del mural podem observar les fulles d'una vinya parasitades per la fil·loxera.
La fil·loxera va arribar a les vinyes del poble de Sant Pere de Terrassa el 1888, destruint gran part de la producció de vi, en un moment de màxima exportació a França, doncs la fil·loxera havia afectat les vinyes franceses a partir de 1856.
Detall de la dreta del mural a on podem observar fulles de vinya para- sitades per la fil·loxera. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.
(IMG 10389 - 16/09/2026)
Gerard Pla i Cadafalch. Foto Facebook
GL
41º 33' 4,18'' N - 2º 01' 6,86'' E. TERRASSA
FIL·LOXERA DE LA VINYA
La fil·loxera és originària d'Amèrica del Nord i es va estendre a Europa a partir de la meitat del segle xix, on va provocar la destrucció del mode de vida de molts agricultors en destruir les vinyes, i va contribuir a l'èxode rural.
Actualment, es troba en tots els països vitícoles del món. En poc temps
provoca danys greus a les arrels i com a conseqüència la mort de la
planta atacada, exceptuant la d'algunes espècies de vinya originàries
d'Amèrica del Nord.
La fil·loxera és un petit insecte emparentat amb els pugons. Fa de 0,5 a 1,5 mil·límetres de longitud. Els exemplars àpters poden ser femelles partenogenètiques i mascles sexúpars (originats sexualment), els alats són femelles sexúpares. S'alimenta xuclant saba
de les arrels de les vinyes, produint atacs massius que maten la
planta. Les plantes afectades es poden identificar fàcilment, ja que es
formen unes gal·les
a les fulles. Aquestes gal·les es formen per les mossegades de la
fil·loxera, que provoquen a la planta una reacció que fa que produeixi
una gran quantitat de cèl·lules. A l'interior hi ha les larves, que
s'alimenten de la saba. Font Viquipèdia
Bonaventura i Castellet, la crisi de la fil·loxera (2)
Aquest mural (el segon de la sèrie), fou inaugurat el 21 d'octubre de 2025. És obra del muralista Edmundo Garcia i està situat a la paret mitgera de la casa cantonera, entre els carrers Major de Sant Pere i Bonaventura Castellet.
Mural Bonaventura i Castellet, la crisi de la fil·loxera. Autor Edmundo Garcia. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10866 - 18/09/2026)
El mural està dedicat a Bonaventura Castellet, responsable de la recuperació i creixement de la vinya a l'antic Poble de Sant Pere de Terrassa, després de patir la crisi de la fil·loxera a partir de 1888.
El mural de caire històric i costumista narra visualment la feina
científica de Bonaventura Castellet, la pèrdua de la vinya a causa de la
fil·loxera i la seva recuperació gràcies als coneixements que va deixar
escrits en els seus llibres. Font Canal Terrassa Detall de la dreta del mural: Bonaventura i Castellet, la crisi de la
fil·loxera, situat al carrer de Bonaventura Castellet. Foto, AF Jordi
Plana i Nieto. (10853 - 18/09/2026)
La fil·loxera, com ja s'ha comentat, arribà a França, procedent d'Amèrica del Nord el 1856. Bonaventura Castellet, preocupat per la repercussió que podia tenir la plaga sobre les vinyes de Sant Pere, inicià una sèrie d'estudis i estratègies per tal de minimitzar els efectes sobre la producció de vi en les masies de Sant Pere (1870). Les mesures plantejades per Bonaventura Castellet no es tenen en compte i la fil·loxera arriba al Vallès el 1888.
Detall central del mural. Filtratge del most. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10862 - 18/09/2026)
El 1895, infectades totes les vinyes per la fil·loxera, es pren la decisió d'arrencar totes les vinyes amb els seus ceps, utilitzant unes palanques, que es representen en el mural de Edmundo Garcia.
Detall d'una de les palanques per arrencar els ceps. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10861 - 18/09/2026)
El 1924, una vegada replantades les vinyes, es recupera la producció de vi de les masies situades al terme municipal de Terrassa, gràcies als coneixements de Bonaventura Castellet.
Detall del mural que representa el final de la plaga de la fil·loxera el 1924. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10861 - 18/09/2026)
BONAVENTURA CASTELLET I BALTÀ
Els tres murals del barri de l'Antic Poble de Sant Pere de Terrassa, estan emmarcats en el projecte Murals Històrics i Costumistes de l'Antic Poble de Sant Pere, i són obra dels pintors Gerard Pla Cadafalch ( 1er i 3er) i Ednundo Garcia (2on). Aquests tres plafons s'han fet durant el mandat de l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart i Pastor (10/12/2012 - 5/05/2017 i juny de 2019 fins avui)
GL
41º 34' 8,97'' N - 2º 01' 7,01'' E. TERRASSA
Fonts consultades,
- Viquipèdia
TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011
%2009.34.39.png)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada