Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 11 de gener del 2024

LA BIBLIOTECA CENTRAL DE TERRASSA

La Biblioteca Central de Terrassa fou inaugurada el 10 de maig de 1998 per l'alcalde de Terrassa Manuel  Royes i Vila (20/04/1979 - 12/04/2002). La biblioteca es va construir de nova planta sobre part dels terrenys alliberats per l'enderrocament de la fàbrica tèxtil Torredemer, que havia tancat l'any 1990. Està ubicada al Passeig de les Lletres.

Detall de l'entrada de la Biblioteca Central de Terrassa. Foto AF

Jordi Plana i Nieto. (IMG 10023, 9/01/2024)

 

Detall de la placa d'inauguració de la Biblioteca Central de Terrassa

Foto AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10004, 9/01/2024)

La Biblioteca Central de Terrassa és obra de l'arquitecte Josep Llinàs i Carmona.

Josep Llinàs i Carmona (Castelló de la Plana, País Valencià 1945). Arquitecte i professor universitari valencià. Fou professor de l'Escola Tècnica Superior del Vallès i va projectar i construir diverses biblioteques.

La Biblioteca Central de Terrassa es va inaugurar amb una gran festa popular el dia 10 de maig de 1998. La nova biblioteca va ser el resultat de la fusió de les dues biblioteques del Districte I de Terrassa: la Biblioteca Municipal Soler i Palet i la Biblioteca Salvador Cardús. La nova biblioteca va significar també la fusió de les dues xarxes de biblioteques públiques que hi havia a Terrassa: les biblioteques de la xarxa de  biblioteques de la Diputació de Barcelona i la xarxa de biblioteques de la Generalitat de Catalunya.

Detall de la façana principal de la Biblioteca Central de Terrassa

Foto AF Jordi plana i Nieto. (IMG 9927, 01/01/2024)

L'arquitecte Josep Llinàs va guanyar amb el projecte de la Biblioteca Central el Premi Manuel de la Dehesa, de la V Biennal d'Arquitectura, l'any 1999.

L'edifici presenta una superfície útil de 3.425 metres quadrats. A la planta d'accés hi trobem: 

La sala principal, destinada als adults, és la sala més gran de la biblioteca. Aquesta sala està dedicada a Josep Soler i Palet, s'hi ubica el Servei d'Informació de la biblioteca, també té l'accés a l'altell de la primera planta, on es troba el fons de la Col·lecció Local.

 

Detall de la sala Josep Soler i Palet. Foto AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG 10030, 09/01/2024)

Detall del sostre de la sala Josep Soler i Plalet. Foto AF Jordi Plana i

Nieto. (IMG 10009, 09/01/2024)
 

Detall de l'altell sobre la sala Josep Soler i Palet, on es troba el fons

de la Col·lecció Local. Foto AF Jordi Plana i Nieto (IMG 10012,

09/01/2024)

Recepció de la Biblioteca Central de Terrassa. Foto AF Jordi Plana
Nieto. (IMG 10005, 09/01/2024)

A la primera planta hi ha la sala Salvador Cardús i Florensa, per a la consulta de revistes i diaris, música i cinema, on trobem la premsa diària, més de dos-cents cinquanta títols de revistes, una àmplia col·lecció de discos compactes de música i de vídeos de cinema, també trobem partitures, vídeos musicals d'òperes, videoclips, ballets , etc, amb especial referència a la música de jazz.
 
Detall de la sala dedicada a l'historiador Salvador Cardús i Florensa.
Foto AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10017, 09/01/2024)
 
A la planta inferior hi ha l'àrea infantil, amb dues sales, una destinada als petits lectors. També hi ha una sala d'actes, amb capacitat per 130 persones, dotada de moderns sistemes audiovisuals. La sala està dedicada al que va ser regidor de cultura de l'Ajuntament de Terrassa Josep Maria Satorres.
 
Detall de la porta d'accés de la Biblioteca Central de Terrassa
Foto AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10026, 09/01/2024)
  
Aproximadament un 10% del fons de la biblioteca correspon a la Col·lecció Local i un altre 10% correspon a llibres més o menys antics, provinents de l'antiga Biblioteca Soler i Palet situada al carrer de la Font Vella, núm 28 i que havia estat la casa pairal de Josep Soler i Palet.
 
Detall del porxo de la façana principal de la Biblioteca Central de 
Terrassa. Foto AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 10024)
 
La gestió de la Biblioteca Central de Terrassa correspon, per legislació vigent, a l'Ajuntament de Terrassa, però forma part de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, que és l'administració que li dóna suport tècnic.
 
Fonts consultades:
Revista Terme 16, 2001
Montserrat Busqueta i Duran, directora de la
Biblioteca Central de Terrassa
 
FITXA
 
NOM ..............................................................Biblioteca Central de Terrassa
 
TIPUS ............................................................Equipament cultural
 
ARQUITECTE ................................................Josep Llinàs i Carmona
  
 PREMIADA ....................................................Premi Manuel de la Dehesa, V Biennal 
                                                                         D'Arquitectura, any 1999
 
INAUGURACIÓ................................................10 de maig de 1998
 
PROMOTOR.....................................................Ajuntament de Terrassa
 
UBICACIÓ ........................................................Passeig de les Lletres
 
CONSERVACIÓ................................................Excel·lent
 
GESTIÓ ............................................................Ajuntament de Terrassa
 
SUPORT TÈCNIC ............................................Diputació de Barcelona
 
 GL
 
41º 34' 8,13'' N - 2º 00' 35,88'' E. TERRASSA
 
TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA 
 
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
 
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011
 

divendres, 5 de gener del 2024

LA NOSTRA GENT

Aquesta escultura de forma estilitzada, format gran i feta de ferro i llautó, és obra de l'escultor català Emili Armengol i Abril ( Barcelona 1943). L'escultura està situada al Passeig de les Lletres de Terrassa.

L'any 2002 s'inaugurà l'escultura La nostra gent, que la Caixa de Terrassa oferí a la ciutat amb motiu del seu 125è aniversari. L'escultura, obra d'Emili Armengol, és una peça de ferro amb una espiral de llautó de 9.83 m d'alçària i 0,81 metres de diàmetre de base, de forma troncocònica i un pes de dues tones.

Escultura La nostra Gent, obra d'Emili Armengol i Abril. Foto AF

Jordi Plana i Nieto. (IMG 9932, 01/01/2024)

L'escultura evoca la forma d'una xemeneia dels antics vapors tèxtils de Terrassa. Està adornada en tota la seva extensió per figures humanes.

Detall de la base de l'escultura. Foto AF Jordi Plana i Nieto

(IMG 9934, 01/01/2024)

Detall de les figures humanes que envolten l'escultura. Foto AF Jordi

Plana i Nieto. (IMG 9934, 01/01/2024)

L'escultura està coronada per una cinta en forma de tirabuixó que evoca el fum d'una xemeneia. 

Detall del coronament de l'escultura. Foto AF Jordi Plana Nieto.

(IMG 9935, 01/01/2024)

Emili Armengol i Abril (Barcelona, 1943) és un escultor català. És fill del joier i pintor Emili Armengol i Gall. Va realitzar la seva primera exposició com a escultor el 1968, amb obres de format mitjà.

Treballa sobretot amb formes orgàniques, amb perfils arrodonits i combinant sovint diversos materials. Ha realitzat diverses obres per a espais públics. Segons Maria Lluïsa Borràs, és un dels escultors catalans de la modernitat amb més domini dels mitjans expressius i amb més força creativa. (Emili Armengol i Abril, Viquipèdia).

FITXA

NOM ..............................................................La nostra gent

TIPUS.............................................................Escultura

MATERIAL......................................................Ferro i llautó

UBICACIÓ......................................................Passeig de les lletres

ESCULTOR ...................................................Emili Armengol i Abril

PROMOTOR .................................................Caixa de Terrassa

INAUGURACIÓ..............................................2002

ESTAT DE CONSERVACIÓ...........................Molt bo

INVENTARI MUNICIPAL CODI......................08279/2-2

ESTIL ............................................................Art Modern

GL

41º 34' 08'' N - 2º 00' 31'' E. TERRASSA

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA


Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa

1987-2011

 

dijous, 4 de gener del 2024

XEMENEIA DE LA TINTORERIA LLANERA SA

La xemeneia de l'antiga fàbrica terrassenca, la Tintoreria Llanera SA, és una de les xemeneies industrials terrassenques més singulars per la seva forma i estat de conservació. La xemeneia és l'únic element que es conserva de la Tintoreria Llanera SA que fou enderrocada l'any 2000. En el lloc que ocupava la fàbrica es va construir un grup d'habitatges al voltant d'una placeta rectangular, amb la xemeneia situada en posició central.

Xemeneia de La Tintoreria Llanera. Foto AF Jordi Plana. (IMG 9955

1/01/2024)

La xemeneia està ubicada en la placeta de Salvat-Papasseit, entre els carrers de Cervantes, Sant Leopold i Montserrat, en el Districte I de Terrassa i relativament propera a l'Estació del Nord de la Renfe.

Al costat de la Tintoreria Llanera SA, hi havia una altra fàbrica tèxtil, la fàbrica Puig i Cia, aquesta tenia una xemeneia de 20 metres d'alçària, que va ser enderrocada l'any 2000 per la immobiliària  constructora dels nous habitatges i de la placeta. L'enderrocament va ser un fet molt polèmic i va aixecar moltes crítiques contra la immobiliària propietària de les dues fàbriques.

El vapor Puig i Cia, va ser fundat l'11 de setembre de 1877 amb el nom de Vilà i Cia i el 8 de maig de l'any 1923 es va passar a dir Puig i Cia. La xemeneia d'aquesta fàbrica es va projectar i construir l'any 1920, i la seva alçària total era de 20 metres, 2 de base 18 de fust, l'evacuació dels fums no hauria estat molt bona, aquest fet motivà l'augment de l'alçària de la xemeneia de la Tintoreria Llanera SA, construïda l'any 1948 que passà a un total de 40 metres.

1 Xemeneia del vapor Vilà i Cia (enderrocada). 2 Xemeneia de la Tin-
toreria Llanera. Foto AF Jordi Plana. (IMG 9957, 1/01/2024)
 
La xemeneia de la Tintoreria Llanera SA, presenta les següents característiques: es l'element central de la placeta Salvat-Papasseit, fou projectada i construïda l'any 1948 pels enginyers Francesc Izard i Bas (1872 - 1957) i Arnau Izard i Llonch (1897 - 1991) i el mestre d'obres Joan Mora i Raspall (1902 - 1962).
 
Detall de la base de la xemeneia de la Tintoreria Llanera.
Foto AF Jordi Plana. (IMG 9953, 1/01/2024)

La xemeneia es va aixecar en 45 dies i la seva alçària total és de 40 metres, 6'97 de base i 33,03 metres de fust. La base és l'element més destacat de la xemeneia, de planta quadrada i amb arcs de mig punt decoratius en gradació als paraments, de motllures esglaonades sobresortints. La part inferior de la base és un ortoedre de tres metres quadrats de superfície, i amb un arc de mig punt a cada cara lateral que permet veure l'interior.
 
Detall d'un dels arcs de mig punt d'un dels quatre paraments de la
base. Foto AF Jordi Plana i Nieto. (IMG 9954, 1/01/2024)
  
La base de la xemeneia presenta una cornisa amb tres motllures esglaonades, per damunt de la cornisa hi ha un cos delimitat per formes triangulars i trapezoïdals.

Detall dels paraments per damunt de la cornisa de la base, formats 
per triangles i trapezis. Foto AF Jordi Plana i Nieto (IMG 9950,
1/01/2024)


Per damunt dels paraments formats per triangles i trapezis (alternats) trobem el fust vuitavat (forma octogonal) i troncocònic, diferencia la xemeneia de la Tintoreria Llanera SA de la resta de xemeneies industrials terrassenques, doncs és una de les poques amb aquestes característiques.
 
Detall del fust troncocònic de la xemeneia de
la Tintoreria Llanera. Foto AF Jordi Plana i
Nieto. (IMG 9941, 1/01/2024)
 
La xemeneia està coronada per una cornisa d'obra vista (maons) com la resta de la xemeneia, està molt treballada, presenta 8 falses obertures rectangulars per damunt d'un collaret l'acer, per damunt d'aquestes quatre cornises motllurades i sobresortints que la fan diferent de la resta de xemeneies industrials terrassenques. 
 
 
Detall de la corona de la xemeneia. Foto AF Jordi Plana i Nieto.
  (IMG  9937, 1/01/2024)
 
 
La xemeneia està protegida com un Bé Cultural d'Interès Local (BCIL S-23) i amb la identificació IPAC 28232 de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
 
Fonts consultades:
Viquipèdia
AMAT
 
FITXA
 
NOM .......................................................Xemeneia de la Tintoreria Llanera SA
 
UBICACIÓ ..............................................Placeta Salvat-Papasseit
 
ENGINYERS ..........................................Francesc Izard i Bas
                                                                Arnau Izard i Llonch
 
MESTRE D'OBRES................................Joan Mora i Raspall
 
ANY DE CONSTRUCCIÓ.......................1948
 
PROMOTOR...........................................Tintoreria Llanera SA
 
ÚS ...........................................................Industrial
 
ESTIL ARQUITECTÒNIC .......................Arquitectura popular
 
ESTAT DE CONSERVACIÓ ....................Molt bo
 
PROTECCIÓ ...........................................BCIL S-23,  IPAC 28232
 
GL
 
41º 34' 07'' N - 2º 00' 43'' E. TERRASSA
 
TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
 
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
 
 
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987-2011
 

dimecres, 19 de juliol del 2023

L'ALCALDE MANUEL ROYES I VILA. PART III 1981 (1er SEMESTRE)

Reunits en sessió plenària els regidors de l'Ajuntament de Terrassa, el trenta de gener de 1981, sota la Presidència de l'Il·lustre Sr. Alcalde Manuel Royes i Vila, amb l'assistència dels senyors regidors: Josep Pous i Ballbé, Joan Sales i Homs, Josep Mª Puig i Puigdomenech, Jacint Cuyàs, Joan Soler i Tramunt, Quintin Montes i Pérez, Jordi Labória i Martorell, Josep Casajuana i Pladelorens, Jordi Armengol i Sánchez, Ángel Navarro i Molina, Francisco López i Oliva, Consol Torres i Vidal, Josep Aguilera i Saladrigas, José Antonio Ramírez i Ramírez, Miguel Angel Saavedra i Garcia, Teresa Casas i Ros, Antonio Castillo i Garcia, Antonio Solis i Muñoz, Agustí Daura i Melich, Cayetano Jimenez i Garcia, Antonio Florido i Circujano, José Lázaro i Carreño, Mariano Mariano i Madrigal, Jaume Cañameras i Cortazar, i Carles Puig i Vilanova. Assistits pel Secretari General Abundio Lorente i Millan i l'Interventor Municipal Víctor Espinosa i Gaspar.

Durant aquesta sessió plenària, s'aprovà el projecte inicial del tancament del Parc de desinfecció, així com les condicions jurídiques per l'execució de les obres i el projecte de zona verda al voltant de l'edifici del Parc de Desinfecció de Terrassa.

Detall de la tanca del Parc de Desinfecció de Terrassa. Foto AF

Jordi Plana. (IMG 0821, 28/02/2016)

La funció del Parc de Desinfecció de Terrassa, era una instal·lació municipal a la que els terrassencs portaven la roba, els matalassos... per tal de ser desparasitats. Un vehicle primer tirat a cavalls i després motoritzat (Ford T), de color negre, recollia la roba o els matalassos de les cases, el portava al Parc de Desinfecció i un cop desinfestats un vehicle de color blanc els portava de nou a les cases dels seus propietaris.

Detall de l'edifici del Parc de Desinfecció de Terrassa.

Foto AF Jordi Plana. (IMG 0832, 28/02/2016)

 

L'ajuntament reunit en Ple acordà concedir la Medalla de plata de la Ciutat al poeta Agustí Bartra i Lleonart i el Títol de Fill Adoptiu de la Ciutat. Pren la paraula el Tinent d'Alcalde de Cultura, Jordi Labória: És la primera vegada que es pren la decisió de fer un acte oficial d'homenatge, des de la presa de posició del nou Consistori. 

Tot seguit intervé el Sr Mariano Morán i Madrigal per manifestar que tractant-se d'un reconeixement públic de tota l'obra d'Agustí Bartra, sol·licita li sigui concedida la Medalla d'Or de la Ciutat.

Agustí Bartra i Lleonart. Foto Google.

Va néixer el 8 de novembre de 1908 a la ciutat de Barcelona, a la Rambla de Santa Mònica, descendent d'una família camperola. Fou fill de Joan Bartra i Borràs i d'Elionor Lleonart i Echinique. Passà part de la seva infància a Sabadell. Quan la família tornà a Barcelona, entrà a treballar en un magatzem tèxtil. L'any 1934 guanyà un concurs de contes socials i poc temps després començà a col·laborar a les revistes Amic i Meridià.

Participà en la Guerra Civil espanyola en el bàndol republicà i s'exilià a la primeria de 1939: passà per diversos camps de refugiats (Sant Cebrià, Argelers i Agde) abans d'arribar a Roissy-en-Brie (París), on conegué l'escriptora Anna Murià, també exiliada, amb qui es casaria i amb qui tindria dos fills, Roger i Elionor. L'any 1940 embarcaren cap a la República Dominicana i després se n'anaren a Cuba i a Mèxic, on van fixar el seu domicili i on fundà la revista Lletres (1944-1947). Així mateix, feu llargues estades als Estats Units d'Amèrica, especialment entre 1949-1950, 1960 i 1963, on fou nomenat l'any 1969 catedràtic de poesia hispanoamericana a la Universitat de Maryland.(Font Viquipèdia, Agustí Bartra i LLeonart).

S'aixeca la sessió per la Presidència a les 22h i 50 minuts i s'estén l'acta certificada pel Secretari de L'Ajuntament Abundio Lorente.

Detall de les signatures dels regidors de l'Ajuntament de Terrassa assistents a la sessió
plenària del 30/01/1981. Font: AMAT
 
 
En la sessió plenària del 02/03/1981, s'aprovà per unanimitat el dictamen pel sanejament del Torrent de Vallparadís. Aquestes obres seran les primeres realitzades en aquesta zona i amb les futures intervencions configuraran l'actual gran Parc de Vallparadís.
 
Se autoriza al Sr. Alcalde para que en nombre de la Corporación solicite del Estado el estudio y construcción de las obras para el saneamiento y recogida de aguas pluviales en el Torrente de Vallparadís de acuerdo con el escrito remitido al Ilmo. Sr. Director general de Obras Hidraúlicas en fecha once de julio de 1980. (Fragment de l'acta de la sessio plenària del 02/03/1981).
 
Imatge actual del Parc De Vallparadís. Foto AF Jordi Plana.
(IMG 7418, 23/06/2018)
 
El Parc de Vallparadís presenta una superfície de 395 mil metres quadrats de zona verda i és un dels més grans de Catalunya i d'Europa. A part de passejar-hi, el parc és escenari de moltes activitats i acull grans esdeveniments de la ciutat de Terrassa relacionats amb la Festa Major de Terrassa, el Festival de Jazz de Terrassa, la Fira Modernista o el Carnaval.

Foto del 1er Consistori de Terrassa de la democràcia (1979-1983)
Font: Google
 
 
Manuel Royes i Vila. Alcalde de Terrassa (1979-2002)
Font: Google

Fonts consultades:
 
Arxiu Municipal de l'Ajuntament de Terrassa
Blog: Passejant Per Terrassa
 
Si voleu consultar entrades anteriors cliqueu:
 
 
 
 
 
TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
 
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA



Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim 
Ajuntament de Terrassa 
1987- 2011