Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 16 de setembre del 2025

CASA NATAL DE L'ABAT MARCET

Antoni Maria Marcet i Poal, qui fou Abat de Montserrat, va néixer a Terrassa el 5 de juliol de 1878 al número 37 del carrer Vall  i va morir el 13 de de maig de 1946 a Montserrat l'any 1946. La seva imatge forma part de la Galeria de personatges il·lustres de l'Ajuntament de Terrassa, incorporada l'any 1963.

Detall del plafó ceràmic que indica la casa natal de l'Abat Marcet.
Foto, AF Jordi Plana i Nieto (IMG 10441, 13/09/2025).
Autor del plafó: Ferran Font
 
 
La casa natal de l'Abat Marcet, està situada en el núm. 37 del carrer del Vall, barri Centre del Districte I  de Terrassa. La casa presenta una planta rectangular de l'amplada de dos casals, de planta baixa i dos pisos. Actualment la planta baixa presenta dues portes, a l'esquerra la porta del garatge i a la dreta la porta d'accés als dos pisos, aquesta és de ferro forjat. Entre les dues portes s'observa el plafó ceràmic amb el text: AQUÍ NASQUÉ ANTONI MARIA MARCET I POAL ABAT DE MONTSERRAT 9 JULIOL 1978.
 
Una línia d'imposta de pedra motllurada separa la façana de la planta baixa i el primer pis. La façana del primer i del segon pis presenta una composició simètrica amb dos balcons a cadascuna. Els balcons presenten llossades rectangulars de perfils motllurats i baranes de ferro forjat. A cada balcó s'accedeix per una porta rectangular emmarcada en pedra. La façana està coronada per una cornisa amb voladís molt senzilla.
 
Detall de la planta baixa de la casa natal de l'Abat Marcet. Foto, AF
Jordi Plana i Nieto (IMG 10439, 13/09/2025)
 
Detall de la façana del primer i segon pis de la casa natal de l'Abat
Marcet. Foto, AF Jordi Plana i Nieto (IMG 10438, 13/09/2025)

L'ABAT MARCET
 
Antoni Maria Marcet i Poal, Terrassa 5/07/1878 - Montserrat 13/05/1946.
Ingressà a l'Escolania de Montserrat el 1886.
 
Font de la foto: AMAT
 
Fou ordenat el 1902. Monjo benedictí del monestir de Montserrat.
Fou nomenat abat de Montserrat l'any 1913.
L'any 1906 inicià la publicació de la Revista Montserratina com administrador i redactor.
Féu possible l'aparició de la Bíblia de Montserrat.
L'any 1918 restaurà la impremta de Montserrat.
Fou promotor de l'ús del català dins del monestir.
Creà en gran part l'actual biblioteca del monestir de Montserrat.
Contribuí en la reconstrucció material del monestir amb la col·laboració de Puig i Cadafalch, i en millorà els accessos, amb la construcció dels aeris.
La seva actitud de compromís amb Catalunya, li valgueren nombrosos problemes durant la Dictadura de Primo de Rivera.
Va ser abat de Montserrat fins a la seva mort l'any 1946.
El seu cos reposa a la cripta de la basílica de Montserrat, en un sarcòfag de l'escultor Joan Rebull des de l'any 1951.
A Terrassa trobem la seva casa natal al carrer del Vall, núm. 37.
En el seu record, el Consistori terrassenc presidit per l'alcalde Alfons Vallhonrat i Catà (24/02/1947 - 18/02/1952) va aprovar, el 18 de maig de 1949, posar el seu nom a una avinguda, la que connecta l'avinguda Josep Tarradelles amb la carretera de Matadepera (avinguda Abat Marcet). L'Avinguda fou dissenyada per l'arquitecte Melcior Vinyals.

Fonts consultades:
AMAT
Blog de Joaquim Verdaguer i Caballé
Blog de Jaume Olivet

Monestir de Montserrat. Font de la foto: turistren.cat

GL
 
 Casa de l'Abat Marcet. Carrer del Vall núm. 37 Terrassa.
41º 33' 39.28'' N - 2º 00' 36.99'' E. TERRASSA
 
TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
 
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER-LA I PER GAUDIR-LA
 
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011




 
 
  
 
 




dijous, 12 de juny del 2025

CARRER MAJOR

El carrer Major de Terrassa, uneix la Plaça Vella amb el Portal de Sant Roc i pertany al Barri Centre del Districte I. Amb motiu de les reformes realitzades per l'Ajuntament de Terrassa a partir del segle XV en el carrer Major, aquest es transforma i es convertirà en una de es vies més típiques de la vila durant el segle XVIII.

Existeix un document de l'any 1729 en el  que ja consten els propietaris d'aquest incipient carrer, aquest llistat s'emmarca en el moment en el que el carrer Major no arribava al carrer de la Cisterna i no existia el carrer del Portal de Sant Roc com és en l'actualitat.

En sessió celebrada a l'Ajuntament el dia 19 d'agost de l'any 1848 s'acordà que, en vista del memorial d'alguns veïns del carrer Major dirigit a que es tanqui el corredor que va des de dit carrer al de les Parres, que dit memorial passi a la comissió d'obres perquè escoltant als veïns del voltant de dit corredor doni el seu dictamen.

Carrer Major amb la Plaça Major. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG 10427, 28/05/2025)

L'any 1927 l'Ajuntament de Terrassa aprovà l'eixamplament del carrer Major de Terrassa que, el convertirà en un dels carrers més importants de Terrassa, deixant de ser un carrer marginal.

Iniciades les obres d'eixamplament del carrer, el dia 9 de febrer de de l'any 1927 fou trobada una sitja i el 13 d'octubre següent l'Ajuntament de Terrassa expropiava la casa número 19, de qui fou l'últim propietari de l'antic carrer Major, abans de la seva remodelació.

Per l'octubre de 1927, ja hi havia tot el costat esquerre enderrocat, menys la primera casa, que feia cantonada amb la Plaça Major. La remodelació del carrer Major seguia a tot ritme per l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Josep Ullés i Jover (06/08/1925 - 25/02/1930). Eixamplament que donaria al carrer Major la imatge que presenta actualment, gràcies a les construccions de l'arquitecte municipal Ignasi Escudé i Gibert.

Aspecte del carrer Major l'any 1925, abans de l'eixamplament prpjectat

l'any 1927. Font: arxiu fotogràfic d'en Baltasar Ragón.

Finalitzada la reurbanització del carrer, amb els parterres i alzines a banda i banda del carrer, per acord de l'Ajuntament de Terrassa, presidit per l'alcalde Samuel Morera i Ribas (16/04/1931 - 28/06/1937 ERC) el 14 d'abril de 1933, s'estableixen en aquest carrer entitats i societats significatives de l'època: l'edifici de Telefònica (enderrocat i substituït per un edifici d'habitatges i baixos comercials, ocupats avui dia per la firma Benetton), inaugurat el 27 de desembre de 1931 a la cantonada entre el carrer Major i la Plaça Vella. El dia 24 de juliol de 1944, el Banc Comercial de Terrassa successor del Banc de Terrassa, obre les seves oficines a la vorera esquerra del carrer; el dia 16 de juny de 1945 obra la seva oficina el Banc de Bilbao, a la cantonada entre el carrer Major, el Portal de Sant Roc i el carrer del Vall; el 10 d'agost de 1949 s'obre l'oficina del Banc Hispano Americà, també a la vorera esquerra del carrer Major; el 28 de març de 1954, obre oficina el Banc Espanyol de Crèdit.

Carrer Major amb el Portal de Sant Roc. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG 10437, 28/05/2025)

EL CARRER MAJOR L'ANY 1800

Atenent al llibre d'en Baltasar Ragón: Els carrers de Terrassa a l'any 1900, es pot recuperar un llistat de comerços del carrer Major. L'any 1800 hi havien 52 cases censades al carrer Major i al final del segle XIX el carrer comptava amb un gran nombre de botigues: casa Senana, especialitzada en dolços i cera, casa que ocupà després la vídua Castelló amb la seva tintoreria; ca la Pepa espardenyera; la lleteria de Cal Costuré; Cal Aurell, graner, a la cantonada del carrer Bastard amb el carrer Major; la barberia del Cirera, a la cantonada amb el carrer del Forn; la fusteria Lleonart, davant del carrer Bastard; Cal Fontanals, bacallà i arengades; la casa de Can Bogunyà, en la qual i visqué la mare de Sant Josep Oriol; cal Bros, ferrer; la botiga de plats i olles d'en Valls; Cal Siula; Cal Bagolini, d'on sortien els vestits elegants de l'època; Cal Daguer; Cal Teta-gall, on venien vi; Ca la Rosa Porquetera, Cal Castells, forner; Cal Casterlenas, on la façana contenia uns magnífics esgrafiats que honoraven l'època que eren fets i per d'amunt el Cafè Espanyol. (Els carrers de Terrassa l'any 1900. Pàgina 73. Baltasar Ragón)

EDIFICIS HISTÒRICS DEL CARRER MAJOR

CASA RAMON ARMENGOL TRIADÓ

L'edifici situat a la cantonada del carrer Major, 11 i el carrer del Forn, 4, presenta una planta rectangular, amb façanes al carrer Major, carrer del Forn i carrer el carrer de Baix. L'edifici és conegut com la Casa Ramon Armengol. Fou promocionat per Ramon Armengol i Triadó i encarregat a l'arquitecte Terrassenc Ignasi Escudé i Gibert, atenent al projecte constructiu presentat a l'Ajuntament de Terrassa l'any 1940. L'expedient presentat al Negociat de Foment de L'Ajuntament de Terrassa (núm. 1878/427) fa referència a la construcció d'una casa de planta baixa, dos pisos i  terrat amb els safaretjos (en el projecte inicial), en un solar situat a la cantonada entre el carrer Major i el carrer del Forn. L'expedient fou signat per l'alcalde de Terrassa Josep Homs i Bages (27/01/1939 - 06/09/1940) i el Secretari de l'Ajuntament F. Benlloch.

Casa Ramon Armengol Triadó. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG 10397, 14/11/2024)

FITXA 
 
NOM ................................................ Casa Ramon Armengol i Triadó.
 
UBICACIÓ ....................................... Carrer Major 11 - carrer del Forn 4.
 
PROMOTOR ................................... Ramon Armengol i Triadó.
 
ARQUITECTE ................................. Ignasi Escudé i Gibert.
 
ANY DEL PROJECTE ..................... 1940
 
ANY DE CONSTRUCCIÓ ................ 1941
 
ESTIL ARQUITECTÒNIC ................. Monumentalisme academicista.
 
ÚS ..................................................... Comercial i residencial.
 
PROTECCIÓ ..................................... IPAC 28137.
 
ESTAT DE CONSERVACIÓ .............. Excel·lent

CASA FRANCESC ARGEMÍ I POUS

Aquest edifici d'ús comercial i residencial, és conegut com CAL PECES, està situat al carrer Major, núm. 9 cantonada amb el carrer del Forn, núm. 20 de Terrassa (Ca l'Argemí - Cal Peces) del Districte I, barri Centre. És una construcció de planta rectangular, i consta de planta baixa més quatre. L'edifici fou aixecat l'any 1942 després de l'eixamplament del carrer Major iniciat l'any 1927. Aquest eixamplament va convertir el carrer Major, un carrer gairebé marginal, en un dels carrers principals de Terrassa, en el que es van ubicar totes les oficines centrals dels principals bancs de l'època: Banc de Bilbao, Banc Atlàntic, Banc Central... 

Casa Francesc Argemí i Pous. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG 10415, 11/03/2025)

L'edifici fou dissenyat per l'arquitecte Ignasi Escudé i Gibert, seguint les tendències de l'estil arquitectònic del Monumentalisme academicista. Fou construït l'any 1942.
 
Ignasi Escudé i Gibert, (9/01/1909 Terrassa, 1942) fill d'Ignasi Escudé i Galí i Teresa Gibert Escudé, inicia la seva activitat professional l'any 1933 després de finalitzar els seus estudis d'arquitectura a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.
 
EDIFICI FONT BATALLÉ
  
Aquest edifici de planta baixa més cinc, fou dissenyat per l'arquitecte terrassenc, Ignasi Escudé i Gibert. L'edifici fou promocionat per l'industrial terrassenc Font Batallé, propietari del magatzem tèxtil Font Batallé. L'edifici d'ús residencial està situat a la cantonada entre el carrer Major i el carrer del Vall, amb la façana principal i porta d'accés, situada al Portal de Sant Roc, barri Centre del Districte I de Terrassa. 

L'edifici porta el nom del seu promotor: Pere Font Batallé, industrial tèxtil terrassenc. L'edifici construït l'any 1942, completa l'eixamplament del carrer Major, que va tenir lloc a partir del 1927. Aquest eixamplament convertí el carrer Major, un carrer marginal i estret, en un dels carrers més importants de Terrassa pel que fa a edificis residencials, comercials i de serveis ( els principals bancs de l'època). Aquest edifici, considerat com el primer bloc d'habitatges de Terrassa, albergà a la planta baixa les oficines del Banc de Bilbao.

 
Edifici Font Batallé. Foto, AF Jordi Plana i Nieto. 
(IMG 10390, 30/09/2025)
 
FITXA
 
NOM ..............................................................Edifici Font Batallé
 
UBICACIÓ .....................................................Cantonada c. Major-Portal de Sant Roc-c. del Vall
 
PROMOTOR ................................................. Pere Font Batallé
 
ARQUITECTE ............................................... Ignasi Escudé i Gibert
 
ANY DE CONSTRUCCIÓ ............................. 1942
 
ESTIL ARQUITECTÒNIC .............................. Monumentalisme academicista
 
ESCULTURES DE LA FAÇANA PRINCIPAL.. Miquel Ros Orta
 
PROTECCIÓ .................................................. Bé no inventariat
 
ESTAT DE CONSERVACIÓ ........................... Excel·lent
 
COMERÇOS I BOTIGUES DE LA VORERA ESQUERRA DEL CARRER MAJOR
 
DEL NÚM 1 AL NÚM 21
 
Benetton (moda i complements). Font, Google Maps
 
HM (moda i complements). Font, Google Maps
 
Massimo Dutti (moda i complements). Font, Google Maps
 
donpiso (immobiliària). Font, Google Maps
 
Atalaya (perfumeria). Font, Google Maps
 
Yves Rocher (cosmètics). Font, Google Maps
 
Antico (cafeteria). Font, Google Maps
 
Banc de Santander. Font, Google Maps
 
Springfield (moda i complements). Font, Google Maps
 
Mango (moda i complements). Font, Google Maps.
 
COMERÇOS I BOTIGUES DE LA VORERA DRETA DEL CARRER MAJOR
 
Hunkemoller (moda i complements). Font, Google Maps

Milar (electrodomèstics, llar). Font, Google Maps
 
u-casas (sabateria). Font, Google Maps
 
Intecat (botiga d'Apple). Font, Google
 
Snipes (esportives i complements). Font, Google
 
Júlia (perfumeria). Font, Google
 
Intimissimi (llenceria). Font, Google
 
bkover (telefonia i comunicacions). Font, Google Maps
 
 
Stradivarius (moda i complements). Font, Google Maps

Claire's (arrecades, piercings...). Foto, Google Maps
 
Calzedonia (llenceria). Foto, Google
 
GL
 
Carrer Major-Plaça Vella 41º32'42.83''N -  2º 00' 39.11'' E. TERRASSA
Carrer Major-Portal de Sant Roc 41º33''39.63'' N - 2º00'32.39''E
 
TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
 
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER-LA I PER GAUDIR-LA
 
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011