L'any 1852 s'enderrocà la sagristia de l'església del convent de Sant Francesc per tal de construir la presó del partit judicial de Terrassa. Un partit judicial és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia. El partit judicial està format per un o més municipis d'una mateixa província, el lloc on el partit judicial té la seu és el cap de partit o capital que té un jutjat de primera instància i instrucció, que exerceix la seva jurisdicció sobre un conjunt de pobles i municipis.
Antic dipòsit carcerari, Plaça del Dr Robert. Foto, AF Jordi Plana.
El partit judicial de Terrassa està format pels municipis de Matadepera, Viladecavalls, Vacarisses, Rellinars, Ullastrell i Terrassa.
El dipòsit carcerari de Terrassa, conegut com la presó de Terrassa, va ser construït l'any 1855, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa, Miquel Vinyals i Galí (16/01/1854 - 25/10/1856). L'obra del dipòsit va ser encarregada a l'arquitecte barceloní Josep Vilar. Sembla ser que Vilar aprofità part de l'estructura de l'antiga sagristia de l'església del Convent de Sant Francesc, que havia estat enderrocada parcialment l'any 1852. Cal comentar que l'any 1836 va tenir lloc la Desamortització de Mendizábal, fet que provocà que els frares franciscans abandonessin el convent de Sant Francesc.
Detall de la façana del primer pis de la Presó de Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana.
L'arquitecte Josep Vilar, va aprofitar una part de l'antic claustre del convent que es corresponia a les cel·les dels frares que varen ser reconvertides en cel·les carceràries. Segons escriu Joaquim Verdaguer en el seu blog, el recinte carcerari estava format per deu cel·les o calabossos clars, dos d'obscurs, dues cuines, un forn, un safareig i una habitació per als guardians.
Antiga presó de Terrassa adossada a l'entrada principal de l'Hospital
de Sant Llàtzer, avui dia forma part del complex hospitalari.
Foto, AF Jordi Plana.
L'any 1968 la presó es converteix en dipòsit carcerari, conegut popularment com el "quartelillo" de la Policia Municipal, on es tancaven els delinqüents de poca volada i qui havia comès actes vandàlics.
L'any 1980 s'inaugurà, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila, una nova comissaria de la policia municipal al carrer del Pantà i la presó de la plaça del Dr Robert o millor dit del Passeig va quedar abandonada, a finals dels anys 80 les instal·lacions de la presó de Terrassa s'incorporen a l'Hospital de Sant Llàtzer al mateix temps s'enderroquen les cel·les carceràries. A nivell anecdòtic cal comentar que Terrassa sempre havia tingut algun tipus d'instal·lació carcerària i la més antiga, que està documentada és La Torre del Palau.
Façana de l'antiga presó de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.
Façana de l'Hospital de Sant Llàtzer, amb l'entrada principal al fons i
la façana del que havia estat la presó. Foto, AF Jordi Plana.
BREU HISTÒRIA DE LA PRESÓ DE TERRASSA
L'any 1852 s'enderroca part de la sagristia de l'església del convent de Sant Francesc.
L'any 1855 es comença a construir un nou edifici que ha de ser la presó de Terrassa.
El 17 d'agost de 1906 es presos produeixen un revolta pel mal estat del menjar i pel tracte que rebien.
El 7 de juliol de 1920 es produeix la fuga de tretze presos.
El 23 de setembre de 1923 són ajusticiats al garrot tres dels atracadors de la Caixa de Terrassa que en el transcurs del mateix assassinaren a Joan Castella i Españo (20 de setembre de 1923), propietari de la botiga del costat i que va intentar fer front als assaltants. El 23 de setembre, atrapats i jutjats, són ajusticiats al pati de la presó. A les 5h 38m és executat Jesús Pascual, a les 6h 03 Josep Saleta i en Joaquim Marco va ser absolt en els últims instants.
El 14 d'abril de 1931, en proclamar-se la República un grup de de manifestants es dirigí a la presó, prenen el retrat d'Alfons XIII que hi havia en el recinte carcerari i l'estripen davant la presó, els manifestants es fan amb les claus de les cel·les i alliberen als set presos que hi havia.
Durant el franquisme es van encarcerar presos de trànsit mentre no eren ingressats a la Model de Barcelona.
L'any 1968 és converteix en dipòsit carcerari de la Policia Municipal.
L'any 1980 es abandonat com a diposit carcerari al inaugurar-se les instal·lacions del carrer del Pantà.
A finals dels 80 són enderrocades les cel·les i les instal·lacions passen a formar part de l'Hospital de Sant Llàtzer.
Complex Hospitalari de Sant Llàtzer, ubicació de l'antiga presó.
Font, Google Earth.
GL 41º 33' 46,64'' N - 2º 01' 2,29'' E. TERRASSA.
Entre l'edifici de l'antiga presó i l'edifici de la Clínica del Remei hi ha l'església de Sant Francesc...
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I UNA CITAT PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada