L'església de Sant Francesc d'Assís, forma part de l'antic convent de frares menors recol·lectes. El convent va ser fundat l'any 1609 i la seva inauguració va tenir lloc l'any 1612. De l'antic convent només queda l'església i el claustre. L'església de Sant Francesc està envoltada per edificis que avui dia formen part del complex sanitari de l'Hospital de Sant Llàtzer com l'edifici de la Clínica del Remei, l'edifici de l'antiga presó de Terrassa o fins i tot el claustre.
Façana principal de l'església de Sant Francesc d'Assís de Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana.
L'església de Sant Francesc és un edifici d'estil barroc però d'una gran austeritat pròpia de l'ordre franciscana. Des de la Plaça del Dr Robert podem observar la façana principal que està orientada a l'oest i la façana lateral orientada al nord. L'església de Sant Francesc d'Assís és un edifici d'una sola nau d'absis poligonal i capelles laterals comunicades entre si. L'absis està cobert amb volta de creueria, típica de l'arquitectura gòtica, rep aquest nom per estar formada per l'encreuament de dues voltes de canó apuntat.
Portalada de l'església de Sant Francesc. Foto, AF Jordi Plana.
La portalada de l'església és rectangular, d'estil renaixentista, emmarcada per pilastres i i cornisa d'inspiració clàssica. Sobre la portalada observem una rosassa de petites dimensions i coronament mixtilini. L'església presenta una imatge inconfusible per la seva façana principal asimètrica que no és molt habitual. A la banda dreta de la façana principal s'aixeca el campanar de poca altura, de base vuitavada amb espadat en un dels seus costats i amb una campana al mig. La façana és d'arrebossat imitant carreus. A banda i banda de la porta principal hi ha dues finestres circulars amb reixes.
Detall del campanar vuitavat i de l'espadat. Foto, AF Jordi Plana.
A la façana lateral orientada al nord observem els contraforts exteriors esglaonats i amb teules àrabs sobre cadascun dels graons dels contraforts.
Detall dels contraforts de la façana lateral. Foto, AF Jordi Plana.
El 28 de desembre de l'any 1605 l'Ajuntament de la vila de Terrassa designà tres representants per tal de convèncer a alguna ordre religiosa per instal·lar-se a la vila de Terrassa, els franciscans recol·lectes són els que varen atendre la petició del Consell de la vila de Terrassa. Per aquest motiu l'Ajuntament de Terrassa, el dia 24 de gener de l'any 1606, va prendre l'acord de concedir 100 lliures anuals, durant un període de deu anys, diners que havien de facilitar l'establiment de la comunitat de frares a la vila de Terrassa. Per fi, el dia 24 de març de l'any 1609 el bisbe de Barcelona donava el vist i plau per a la fundació del nou convent, al mateix temps el consistori terrassenc donava la casa de Miquel Poal com a residència interina als frares, al mateix temps una sèrie de prohoms terrassencs cedien alguns terrenys per tal de fer possible la realitat del nou convent franciscà, destaquen les cessions que varen fer Pere Riera i Joan Baptista Sentmenat.
Església de Sant Francesc d'Assís i Hospital de Sant Llàtzer.
Foto, AF Jordi Plana.
La primera pedra del convent, és posà el dia 22 de setembre de l'any 1609, les obres van seguir de forma ininterrompuda fins l'any 1612, i el dia dos de febrer de l'any 1612 (dia de la Candelera). A vol d'ocell dóna la sensació que el procés fundacional del convent de Sant Francesc d'Assís a Terrassa fou molt ràpid, però ben segur que varen existir contactes entre representants de la vila de Terrassa i l'ordre de Sant Francesc amb anterioritat a l'any 1600. Per altra banda no podem afirmar que la consagració de l'església l'any 1612 fos definitiva, doncs la donació de terrenys i la construcció gradual del convent i de l'església no pot considerar-se finalitzada fins l'any 1843.
Façana principal de l'església de Sant Francesc de Terrassa
Foto, AF Jordi Plana
Atenent a diferents documents es pot saber que al convent franciscà encara es feien obres l'any 1645 i així ho acredita la documentació d'un mestre d'obres anomenat Guillem Martell i també hi ha documentació dels treballs que artesans biscaïns van fer al porxo del convent per tal de fondre una campana, possiblement la campana de l'espadat del campanar, tots aquests documents demostren que la fundació del convent de Sant Francesc d'Assís a Terrassa és força similar a d'altres convents de cases de recol·lecció.
Vista aèria en la que pot observar-se la disposició de l'església
de Sant Francesc i del claustre del convent. Font Google Earth.
En la vista aèria superior pot observar-se la posició que ocupen l'església de Sant Francesc d'Assís i el claustre, últims vestigis de l'antic convent franciscà, dins del complex hospitalari de l'Hospital de Sant Llàtzer. La instal·lació de les llunetes ceràmiques l'any 1673 indiquen la fi de la primera etapa de construcció del convent, en aquestes llunetes es plasmen escenes de la vida del fundador del convent de framenors. Durant el temps que els frares varen tenir el suport econòmic dels Fizes de Terrassa, el convent va gaudir del seu moment de màxim esplendor i va allotjar al definidor de la Recol·lecció i el seu arxiu.
El claustre presenta una sèrie de llunetes ceràmiques, obra de Llorenç Passoles, sobre la vida de Sant Francesc d'Assís, costejades per Pere de Fizes, que constitueixen un dels millors exponents de la ceràmica catalana, que poden visitar-se i que si es possible en parlarem en una propera entrada del blog.
L'església és d'estil Gòtic tardà, Renaixentista, és un edifici protegit com a bé cultural d'interès local, identificador: IPAC, 281555. Està situada en la plaça del Dr Robert .
GL 41º 33' 43'' N - 2º 00' 29'' E. TERRASSA
Deixem el complex hospitalari de Sant Llàtzer i ens dirigim a la Mútua de Terrassa, situada just davant , ocupant la façana sud de la plaça del Dr Robert.
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada