MURS DE CONTENCIÓ DE LA CASA SALVANS

Els murs de contenció de la Casa Salvans, corresponen a una estructura rígida destinada a la contenció dels talussos del terreny de la casa Salvans sobre el torrent Monner (torrent que forma part del parc de Vallparadís). Aquests murs de contenció tanquen el terreny situat al carrer de Salmerón, núm 23-27 - torrent Monner, del barri de Vallparadís de Terrassa. Els murs que formen la tanca, estan protegits com a bé cultural d'interès local.

 Mur de contenció de la Casa Salvans, situació: carrer

d'accés al Parc de Vallparadís, zona Torrent Monner i

Torrent de les Bruixes. Foto, AF Jordi Plana.

(IMG 7232, 25/05/2020)

El mur de contenció del talús està fet de paredat comú o ordinari, utilitzant morter per lligar les pedres, és un paredat antic que està format amb pedres irregulars sense picar, té les juntes amples i plenes de morter.

 Detall del paredat comú en un mirador en voladís

del mur de contenció en la zona de l'accés al torrent

Monner des del carrer de Salmerón. Foto, AF Jordi

Plana. (IMG 7242, 25/05/2020)

El paredat utilitza fonamentalment còdols i altres pedres que provenen de l'enderroc de la capella de Sant Jaume, situada al costat del castell cartoixa de Vallparadís. Les pedres que formen el paredat disminueixen de grandària en sentit ascendent.

El mur de contenció de la casa Salvans fou construït l'any 1909 per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, coincidint en el temps amb l'enderrocament de la Capella de Sant Jaume per l'arquitecte Salvador Soteras.

L'arquitecte Salvador Soteras enderrocà l'ermita de Sant Jaume per construir-hi la seva torre. Inicialment Soteras decidí utilitzar les pedres de la capella de sant Jaume per fer els fonaments de la Torre Soteres, avui dia enderrocada i substituïda per l'edifici del Museu Tèxtil de Terrassa, però gràcies a un acord amb l'arquitecte Lluís Muncunill, gran part de les pedres de l'enderrocament de l'ermita, van ser utilitzades per aquest, per construir-ne el mur de la casa Salvans.

Detall de l'ermita de Sant Jaume. Font, Arxiu Tobella

Entrant per l'accés al parc de Vallparadís pel camí de la zona del Torrent Monner i Torrent de les Bruixes, observem el mur de contenció del talús a la nostra dreta. El mur augmenta d'altura a mesura que el camí baixa en direcció al parc de Vallparadís, tot passant d'una tanca a un mur de contenció de terres.

Placa que indica el camí d'accés al Parc de Vallparadís, zona del

Torrent Monner, camí que segueix el mur de contenció. Foto, AF

Jordi Plana. (IMG 7221, 25/05/2020)

 Detall del camí d'accés i del mur de contenció a la dreta.

Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7249, 25/05/2020)

La part més baixa del mur presenta contraforts lligats entre si per arcs cecs rebaixats, inicialment aquests arcs no  arriben a la part superior del mur, però a mesura que el mur guanya altura aquests van augmentant també la seva, aquesta composició la podem veure en la fotografia anterior.

Detall dels contraforts units per arcs rebaixats. Foto, AF Jordi Plana.

(IMG 7234, 25/05/2020)

La part superior del mur està coronada per una cornisa o línia sinuosa de punt rodó amb incrustacions de petits còdols sobre el morter, a les parts vall de la zona sinuosa observem baranes de morter que també presenten incrustacions de còdols, que determinen una sèrie de balcons, també hi ha un mirador o balconada en voladís.

Detall d'una de les baranes que coronen el mur. Foto, AF Jordi Plana

(IMG 7227, 25/05/2020)

Detall del balcó en voladís. Foto, AF Jordi Plana.

(IMG 7233, 25/05/2020)

Detall de la balconada en voladís. Foto, AF Jordi Plana.

(IMG 7230, 25/05/2020)

La tanca del carrer de Salmerón també es de paredat comú, presenta una tonalitat vermellosa, sense contraforts, doncs la seva funció no és contenir terres. La tanca presenta una línia sinuosa a la part alta. La tanca presenta una porta delimitada per dos pilars de carreus de conglomerat gris, els de la part superior arrodonits. C/ de Salmerón núm 43.

 Detall de la tanca que dóna al carrer de Salmerón. Foto, AF Jordi
Plana. (IMG 7293, 25/05/2020)

Detall de la porta situada al carrer de Salmerón, núm 43.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7294, 25/05/2020)

Avui dia en el solar delimitat pels murs de la Casa Salvans hi trobem una pista poliesportiva gestionada per l'Associació de Veïns del Barri de Vallparadís.

 

 Vista aèria de la pista poliesportiva. Font Google Earth.

FITXA 

Nom............................................................ Mur de contenció de la Casa Salvans.

Ús............................................................... Contenció de terres sobre el Torrent Monner

Arquitecte................................................... Lluís Mucunill i Parellada

Any de construcció..................................... 1909

Tècnica constructiva................................... Paredat comú

Material de construcció............................... Pedres i còdols reutilitzats units amb morter

Estil arquitectònic........................................ Modernisme

Situació........................................................ Carrer de Salmerón, núm 43

Estat de conservació.................................... Bo, es podrien restaurar fàcilment algunes

                                                                       baranes.

Protecció....................................................... Bé cultural d'interès local

Identificador................................................... IPAC: 28049

GL

41º 33' 56'' N - 2º 01' 10'' E. TERRASSA

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE

 

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa

1987 - 2011

CENTRE TECNOLÒGIC LEITAT TERRASSA

Leitat, el partner en innovació tecnològica, és una entitat privada terrassenca sense ànim de lucre. Ubicada al carrer de la Innovació núm 2 de Terrassa. Leitat ofereix solucions d'alt valor afegit als reptes tecnològics que requereixen les empreses, amb vocació i orientació a l'adaptació als canvis constants del mercat. L'entitat fou fundada el 1906 amb el nom d'Acondicionamiento Tarrasense per un grup d'industrials terrassencs preocupats per la qualitat, la certificació i els projectes d'investigació en l'àmbit del sector tèxtil llaner. Aquest grup d'empresaris tèxtils, varen decidir fundar una associació per aportar solucions de competitivitat a les empreses tèxtils terrassenques amb el nom d'Acondicionamiento Tarrasense, coneguda popularment com "El Condicionament".

 LEITAT, c/ de la Innovació núm 2, Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

(IMG 7218, 1/09/2019)

Com arribar-hi?

Arribada al Leitat. Font de la imatge Leitat.

 Fundada el 1906, el seu objectiu és crear i transferir valor social, mediambiental, econòmic i industrial sostenible a les empreses i entitats, a través de la investigació i dels processos tecnològics. Tot tenint els seus orígens en la indústria tèxtil, actualment desenvolupa la seva activitat en camps tan diversos com la biotecnologia, la salut, la química industrial, nous materials, les energies renovables i els nous processos de producció. Leitat està acreditat per ACCIÓ i reconegut pel Ministeri d'Economia i Competitivitat.

 Detall d'un dels laboratoris del Leitat. Font Leitat.

Amb el pas dels anys "El Acondicionamiento Tarrasense", evolucionà tot ampliant les seves activitats, per tal de poder oferir solucions multisectorials en moltes àrees científiques i tècniques.

 Edifici de l'Acondicionamiento Tarrasense, 1906, obra de l'arquitecte 

Lluís Muncunill, embrió de l'actual Leitat. Foto, AF Jordi Plana.

 Façana principal i porta d'accés al Leitat. Foto, AF Jordi Plana

(IMG 7216, 1/09/2016)

Els resultats obtinguts els darrers anys confirmen que l'aposta desenvolupada per Leitat, cap a la generació de coneixement i la transferència al teixit empresarial, és un model eficaç pel creixement de l'economia productiva de manera eficaç i sostenible, afavorint al mateix temps nous espais per al desenvolupament del talent.

Edifici de l'Acondicionamiento Tarrasense, 1906, obra de l'arquitecte 

Lluís Muncunill, embrió de l'actual Leitat. Foto, AF Jordi Plana.

L'edifici seu del Centre Tecnològic LEITAT, fou dissenyat per l'equip d'arquitectes format per Carles Cortades Guasch, Lluís Domènech Girbau, Roser Amadó Cercós i Sander Laudy i com a col·laboradors: Ramon Domènech Girbau (aparellador), Laura Pérez García (interiorista) i Cristina Subías Soto (aparelladora).

Equip dissenyador del Centre Tecnològic LEITAT (Terrassa)

L'edifici dissenyat per l'equip d'arquitectes segueix les exigències marcades pel Pla Especial Urbanístic aprovat per l'Ajuntament de Terrassa, té present la importància mediambiental del lloc d'ubicació: la topografia, la vegetació i l'orientació geogràfica, tot integrant-se en el seu entorn. L'edifici està format per tres cossos, un cos central de planta trapezoïdal, més alt i amb la porta d'accés i dos cossos de planta rectangular i ortoèdrics, situats a banda i banda del cos trapezoïdal (que forma una piràmide troncada).

Façana posterior de l'edifici del Centre Tecnològic LEITAT de Terrassa
Foto, font Google.

L'edifici s'assenta sobre el pla d'una antiga escola situat sobre la mateixa corba de nivell, integrant-se en el paisatge i no es fa visible fins que no ens trobem al seu costat. Construït amb blocs de formigó prefabricat que delimiten dos ortoedres de 15 m d'amplària. Tant la façana sud com la façana nord són de vidre, fet amb el que  s'aconsegueix una il·luminació excel·lent als despatxos que donen a la façana sud i als laboratoris que donen a la façana nord.

Detall de la façana sud. Foto, font els arquitectes.

    

Per tal d'evitar excavar el sòl en excés pels aparcaments, es va optar per posar el pàrquing a la teulada de l'edifici de manera que els vehicles no siguin visibles des de l'exterior, fet que abarateix els costos de construcció alhora que elimina els cotxes de l'exterior, tot oferint una solució respectuosa amb el medi ambient, des del punt de vista de l'impacte ambiental, com de la reducció d'emissions de diòxid de carboni per la utilització de menys formigó en la construcció de l'edifici.

Accés al Leitat, façana nord. Foto, AF Jordi Plana. 

(IMG 7219, 1/09/2019)

Un dels aspectes importants en la reducció de l'impacte visual el determina la superfície de vidre de les façanes nord i sud, que reflecteixen els arbres de l'exterior, tot mimetitzant l'edifici amb el seu entorn. La situació i configuració de l'edifici, permet l'aprofitament de forma eficient de l'energia solar per la il·luminació i per la climatització.

Detall dels despatxos situats a la façana sud. Foto, font els arquitectes.

Contactes:


Tel Leitat: 937882300
Web: leitat.org
Direcció: C/Innovació, 2 - 08225 Terrassa (Barcelona)


Agraïments
Leitat

GL

Leitat, C/Innovació núm, 2 41º35'53,08'' N - 2º00'38,33'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa

1987 - 2011

CARRER DE L'ARQUITECTE PUIG I CADAFALCH

Set del matí, les previsions meteorològiques auguren un bon dia, sol i temperatures de 25º C. Decidim anar al Parc de Vallparadís per passar el dia, un dels parcs urbans més grans d'Europa, amb 3'9 km de longitud i un dels pulmons verds de Terrassa. Pugem al cotxe i aparquem al carrer de l'Arquitecte Puig i Cadafalch. A la cruïlla entre aquest carrer i la plaça del Comú hi ha una entrada a la zona nord del parc.

 C/De l'Arquitecte Puig i Cadafalch des de l'entrada sud. Foto, AF Jordi

Plana (IMG 7035, 21/08/2019)

El carrer de l'Arquitecte Puig i Cadafalch va de nord a sud des de l'Avinguda vint-i-dos de Juliol a la plaça del Comú i es troba en el barri terrassenc de l'Antic Poble de Sant Pere. És un carrer de poc més de cent metres de longitud, a l'esquerra hi ha un aparcament per autobusos que porten als visitants de les esglésies de Sant Pere i el parc de Vallparadís, a la dreta una doble fila d'aparcaments per a turismes, més a la dreta la vorera i la façana d'edificis amb vistes al parc de Vallparadís.

C/De l'Arquitecte Puig i Cadafalch, parada de busos de les Eglésies

de Sant Pere i Parc de Vallparadís. Foto, AF Jordi Plana

(IMG 7045, 21/08/2019)

 C/De l'Arquitecte Puig i Cadafalch, doble fila d'aparcaments i façana

d'edificis amb vistes al parc de Vallparadís. Foto, AF Jordi Plana

(IMG 7056, 21/08/2019)

Al nord del carrer, a la dreta i situat a l'entrada del Parc de Vallparadís trobem el grup escultòric Relacions de l'Espai, de l'artista terrassenc Àngel Màdico (1955). Ubicat a l'entrada del Parc de Vallparadís, va ser inaugurat per l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila (20/04/1979 - 12/04/2002) el 27 de juliol de 2001. L'escultura simbolitza el microcosmos i el macrocosmos.

Grup escultòric Relacions de l'Espai (Àngel Màdico), entrada nord

del Parc de Vallparadís i dreta del carrer de l'Arquitecte Puig i Ca-

dafalch. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7051, 21/08/2019)

Seguim caminat en direcció sud cap a la plaça del comú per tal de trobar l'entrada al parc de Vallparadís, arribem a la cruïlla del carrer de l'Arquitecte Puig i Cadafalch amb la plaça del Comú i el carrer de l'Alcalde Parellada i trobem l'entrada nord al Parc de Vallparadís i també podem apreciar les Esglésies de Sant Pere.

Entrada nord al Parc de Vallparadís pel sud del carrer de l'Arquitete

Puig i Cadafalch. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7040, 21/08/2019)

Campanar de l'església de Sant Pere vist des del carrer de l'Arquitec-

te  Puig i Cadafalch. Foto, AF Jordi Plana. (IMG 7039, 21/08/2019)

Plaça del Comú de l'Antic Poble de Sant Pere de Terrassa. Foto, AF

Jordi Plana. (IMG 7038, 21/O8/2019)

Josep Puig i Cadafalch, relació amb Terrassa  

Josep Puig i Cadafalch. Font Google

Josep Puig i Cadafalch va néixer a Mataró el 17 d'octubre de 1867 i morí el 23 de desembre de 1956 a Barcelona. Fou arquitecte, emmarcat en el moviment modernista, historiador, arqueòleg i polític. Com a polític cal destacar que va ser president de la Mancomunitat de Catalunya (1917-1924), regidor de l'Ajuntament  de Barcelona (1901-1903), diputat a les Corts Espanyoles (1907 - 1910), diputat provincial (1913 - 1924).

Puig i Cadafalch, fill de mare terrassenca, feia estades estiuenques a Terrassa, concretament a casa dels seus avis materns. Enamorat de les Esglésies de Sant Pere va ser el responsable d'una de les campanyes arqueològiques i de restauració més importants del conjunt arquitectònic de les esglésies de Sant Pere. Puig i Cadafalch va ser nomenat president de la comissió d'experts encarregats de de la restauració de les esglésies. Durant els anys vint, amb la participació de la Junta de Museus, el rector Josep Homs i el pintor Joaquim Vancells, dirigí i participà en la majoria de recerques arqueològiques i restauracions del conjunt. També cal destacar les tasques de divulgació del conjunt arquitectònic de les esglésies, que gràcies a Puig i Cadafalch és conegut arreu del món. (Joaquim Verdaguer i Caballé)

Aspecte del conjunt arquitectònic de les esglésies de Sant Pere, amb

els jardins dissenyats per Vancells i Puig i Cadafalch, durant la dècada

dels trenta.Foto, fons Ragón - AMAT

Conjunt arquitectònic de les esglésies de Sant Pere de Terrassa,

Sant Miquel i Santa Maria. Foto, AF Jordi Plana.

 Conjunt arquitectònic de les esglésies de Sant Pere de Terrassa,

Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana.

El dia 8 de març del 1968 l'Ajuntament de Terrassa en sessió plenària aprovà posar el nom de l'arquitecte Puig i Cadafalch al carrer situat entre l'Avinguda 22 de Juliol i l'actual plaça del Comú del barri de l'Antic Poble de Sant Pere de Terrassa. El 30 de juny de 1968, l'alcalde de Terrassa Miquel Onandia i Nunell (05/03/1964 - 17/03/1970), va descobrir una placa en aquest vial amb el nom d'Arquitecte Puig i Cadafalch.

Placa del carrer de l'Arquitecte Puig i Cadafalch. Foto, AF Jordi Plana.

 (IMG 7039, 21/08/2019)

Carrer de l'Arquitecte Puig i Cadafalch. Foto, AF Jordi Plana.

(IMG 7055, 21/08/2019)

Fonts consultades: Blog d'en Joaquim Verdaguer i Caballé

GL

C/Puig i Cadafalch - Av 22 de Juliol 41º34'9,06'' N - 2º01'1,15'' E

C/Puig i Cadafalch - Plaça del Comú 41º34'3,77'' N - 2º01'8,75'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto

Regidor de l'Excel·lentíssim

Ajuntament de Terrassa

1987 - 2011