El barri de l'Antic poble de Sant Pere de Terrassa aconsegueix la seva pròpia entitat durant el segle XVI quan els propietaris dels masos de la part forana de Terrassa es construeixen un nou habitatge al costat de les Esglésies de Sant Pere. Amb el pas del temps aquest conjunt de noves cases donaran lloc al carrer Major de Sant Pere. Amb el pas del temps es generarien fortes rivalitats entre el nucli de Sant Pere i el nucli urbà de Terrassa a l'entorn de la plaça Vella.
Els problemes entre els dos nuclis de població es centraven en dos aspectes bàsicament: la pugna per la parròquia entre les Esglésies de Sant Pere i l'Església del Sant Esperit construïda per la vila de Terrassa l'any 1621 i l'altre la fiscalitat entre els dos nuclis poblacionals.
Foto, AF Jordi Plana
A nivell fiscal existien diferencies entre el nucli urbà de Sant Pere i el nucli urbà de la vila de Terrassa situat dins de la muralla. Pels habitants del Terme, que eren més rics i menys, era millor una fiscalitat sobre les persones, mentre que pels habitants de la Vila que eren més i més pobres, era més interessant una fiscalitat que gravés el patrimoni.
Una de les disputes entre els habitants del Terme i els habitants de la Vila durant el segle XVI va ser l'accessibilitat dels terrassencs a les Esglésies de Sant Pere. Per rebaixar les tensions, els representants del Terme i de la Vila decideixen construir un pont que travessi el torrent de Vallparadís. El 30 de març de l'any 1558, es va presentar al Consell d'Obres i Procuradors i Adjunts de l'església parroquial de Sant Pere, la proposta per a la construcció d'un pont, l'actual pont de Sant Pere sobre el torrent de Vallparadís que va del carrer de la Creu Gran a la plaça del Rector Homs.
Una de les disputes entre els habitants del Terme i els habitants de la Vila durant el segle XVI va ser l'accessibilitat dels terrassencs a les Esglésies de Sant Pere. Per rebaixar les tensions, els representants del Terme i de la Vila decideixen construir un pont que travessi el torrent de Vallparadís. El 30 de març de l'any 1558, es va presentar al Consell d'Obres i Procuradors i Adjunts de l'església parroquial de Sant Pere, la proposta per a la construcció d'un pont, l'actual pont de Sant Pere sobre el torrent de Vallparadís que va del carrer de la Creu Gran a la plaça del Rector Homs.
Església de Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana.
Pont de Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana.
Carrer de la Creu Gran. Foto AF Jordi Plana
Plaça del Rector Homs. Foto, AF Jordi Plana
La divisió entre el Terme i la vila de Terrassa per temes administratius fou sancionada el 1562 però no es completarà fins el 1800 per resolució de Carles IV que donarà la independència al Poble de Sant Pere. Així sorgia un gran terme municipal, el de Sant Pere, que encerclava la vila de Terrassa i s'estenia fins a Sabadell ocupant el barri de la Creu Alta.
Durant el segle XIX, el potent procés d'industrialització terrassenc, va anar contra els interessos de segregació dels santperencs. El creixement econòmic de la vila de Terrassa motivat per la industrialització del sector tèxtil, va atreure a una gran quantitat de ma d'obra, fet que va fer necessari una sèrie d'eixamples que topaven amb el terme de Sant Pere.
Cap a finals del segle XIX, els terrassencs acusaven als santperencs d'aprofitar-se de tots els serveis de Terrassa: subministració d'aigua, gas, hospital, ensenyament... i, de competència deslleial amb els impostos baixos sobre el consum que afavorien al Terme de Sant Pere. A l'ajuntament de Terrassa no li agradava que els terrassencs anessin a comprar els productes agrícoles i ramaders a Sant Pere (més barats que a la vila) i els santperencs baixessin a treballar a les fàbriques terrassenques. També s'acusava als santperencs del mal manteniment dels seus camins i de l'endeutament del municipi.
L'any 1883 es venia des de Terrassa la idea de Sant Pere d'una pagesia rica en propietats "2050 contribuent per 2.982 habitants, i molts dels que vivien al carrer de Major de Sant Pere treballaven a les fàbriques terrassenques".
L'últim terç del segle XIX, l'ajuntament de Terrassa intensificà els esforços per annexionar-se el Poble de Sant Pere. Prèviament s'instal·laren burots a l'entrada de Terrassa per gravar les compres dels terrassencs a Sant Pere i l'entrada de productes agrícoles i ramades a la Vila. El burot més important es va situar a la darrera casa del carrer de la Creu Gran entrant al Pont de Sant Pere, en una construcció coneguda com el fortí.
Tot i les disputes entre Terrassa i Sant Pere, els santperencs construeixen un nou edifici per a posar-hi el nou Ajuntament. l'edifici fou inaugurat el dia 30 de maig de 1897, gairebé set anys abans de l'annexió de Sant Pere al municipi de Terrassa, l'abril de 1904 per decret reial, després de les gestions del diputat terrassenc, monàrquic-conservador, Alfons Sala i Argemí. Terrassa recuperava un gran terme municipal que havia estat en mans dels terratinents durant un període de 100 anys (1800 - 1904), fent possible el seu creixement urbanístic. La burgesia industrial terrassenca guanyava el conflicte als terratinents de Sant Pere i assentava les bases del que serà la gran Terrassa del futur.
Fonts consultades:
Sant Pere El poble i la festa
Joaquim Verdaguer
Xavier Marcet
Cap a finals del segle XIX, els terrassencs acusaven als santperencs d'aprofitar-se de tots els serveis de Terrassa: subministració d'aigua, gas, hospital, ensenyament... i, de competència deslleial amb els impostos baixos sobre el consum que afavorien al Terme de Sant Pere. A l'ajuntament de Terrassa no li agradava que els terrassencs anessin a comprar els productes agrícoles i ramaders a Sant Pere (més barats que a la vila) i els santperencs baixessin a treballar a les fàbriques terrassenques. També s'acusava als santperencs del mal manteniment dels seus camins i de l'endeutament del municipi.
L'any 1883 es venia des de Terrassa la idea de Sant Pere d'una pagesia rica en propietats "2050 contribuent per 2.982 habitants, i molts dels que vivien al carrer de Major de Sant Pere treballaven a les fàbriques terrassenques".
L'últim terç del segle XIX, l'ajuntament de Terrassa intensificà els esforços per annexionar-se el Poble de Sant Pere. Prèviament s'instal·laren burots a l'entrada de Terrassa per gravar les compres dels terrassencs a Sant Pere i l'entrada de productes agrícoles i ramades a la Vila. El burot més important es va situar a la darrera casa del carrer de la Creu Gran entrant al Pont de Sant Pere, en una construcció coneguda com el fortí.
Pont de Sant Pere, a la dreta entrant al pont hi havia el burot de
Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana.
Per la ubicació d'aquest burot es va utilitzar com he comentat el fortí, una fortificació que fou restaurada el 1872 degut als fets del 22 de Juliol, emmarcats en la tercera guerra Carlista, amb la que 600 homes comandats pel general Joan Castells i Rosell entraren a Terrassa per recaptar diners per la tercera carlinada, d'aquí el nom del Passeig Vint-i-dos de juliol de Terrassa.
Tot i les disputes entre Terrassa i Sant Pere, els santperencs construeixen un nou edifici per a posar-hi el nou Ajuntament. l'edifici fou inaugurat el dia 30 de maig de 1897, gairebé set anys abans de l'annexió de Sant Pere al municipi de Terrassa, l'abril de 1904 per decret reial, després de les gestions del diputat terrassenc, monàrquic-conservador, Alfons Sala i Argemí. Terrassa recuperava un gran terme municipal que havia estat en mans dels terratinents durant un període de 100 anys (1800 - 1904), fent possible el seu creixement urbanístic. La burgesia industrial terrassenca guanyava el conflicte als terratinents de Sant Pere i assentava les bases del que serà la gran Terrassa del futur.
Ajuntament de Sant Pere, obra de l'arquitecte Juli Batllevell 1897.
Foto, AF Jordi Plana.
Iniciat el segle XX, tot i que Sant Pere havia construït un nou edifici com Ajuntament, no va poder fer front a la iniciativa conjunta dels Diputats de Terrassa i Sabadell, Alfons Sala i Argemí (amic del cametes, Alfons XIII) i Pi Arsuaga i el 26 de març de 1904 es decretava l'annexió de Sant Pere a Terrassa i la Creu Alta a Sabadell. La majoria de territoris de Sant Pere eren votants d'Alfons Sala i es van incorporar a Terrassa per contra la Creu Alta eren votants republicans i va passar a Sabadell.
Alfons Sala i Argemí
Gràcies al pla de millora de les comunicacions de la ciutat de Terrassa, és construeix un nou pont sobre el torrent de Vallparadís, el pont del Passeig, que fou inaugurat el 10 de novembre de 1896, vuit anys abans de l'annexió a Terrassa del poble de Sant Pere. La inauguració va comptar amb l'assistència del senador Manuel Planas, el president de la Diputació de Barcelona, Andrés de Sard, l'alcalde de Terrassa Josep Ventalló i el diputat terrassenc Alfons Sala i Argemí. El nou pont desviarà les comunicacions de Terrassa amb Castellar del Vallés i Sentmenat, amb la qual cosa Sant Pere s'esdevindrà un cul de sac per les seves relacions comercials amb l'entorn que seran controlades per la ciutat de Terrassa, que ja ostentava el títol de Ciutat des del 1877, atorgat per Alfons XII.
Pont del Passeig, 1896. Foto, AF Jordi Plana.
La construcció del pont del Passeig, els burots, la influència de la burgesia industrial terrassenca i els contactes del diputat Alfons Sala i Argemí representant davant les estructures estatals monàrquiques van portar a l'annexió del poble de Sant Pere a la ciutat de Terrassa. Acabaven cent anys d'independència administrativa de Sant Pere i s'inicià el desenvolupament urbanístic de la Ciutat de Terrassa.
Joan Picañol i Aldavert, darrer alcalde de Sant
Pere, 1904. Fons Ricard Simó.
L'any 1903 Joan Picañol i Aldavert s'estableix com a forner a Sant Pere i es converteix en el darrer alcalde de Sant Pere, en produir-se l'annexió de Sant Pere a Terrassa, l'any 1904, Picañol deixa l'alcaldia i és nomenat tinent d'alcalde de l'ajuntament de Sabadell.
En la propera entrada faré comentari al patrimoni artístic i cultural del barri de l'Antic Poble de Sant Pere de Terrassa. Si voleu consultar-la cliqueu: Antic poble de Sant Pere de Terrassa. Patrimoni Part III.
Fonts consultades:
Sant Pere El poble i la festa
Joaquim Verdaguer
Xavier Marcet
TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada