Un dels aspectes diferencials del barri de l'Antic Poble de Sant Pere de Terrassa, relacionat amb el que havia estat el poble, són les seves festes, tradicions i costums. Destaca la festa major del barri, el Corpus, els focs de Sant Joan, les falles, el casament vuitcentista i el pessebre vivent. Moltes d'aquestes tradicions, que amb l'annexió del poble a la ciutat de Terrassa el 1904 i l'expansió de l'antic poble cap a la carretera de Matadepera, és desplacen al carrer Ample. Moltes de les festes i tradicions del barri perden força durant el franquisme.
"Quan als anys 70 les festes de barri tornen a agafar embranzida, la festa de la barriada de Sant Pere, inclòs l'antic nucli, se celebra per la segona pasqua. Arran de la mencionada separació a principis dels 80, l'antic poble de Sant Pere passa a celebrar la seva festa major el diumenge abans de Sant Pere"
Joaquim Verdaguer
Antic ajuntament del poble de Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana.
Inicialment les festes de Sant Pere es celebraven el dia del seu patró, ara bé, per Sant Pere els pagesos estaven molt enfeinats en les tasques de la sega i es va decidir passar-les al 14 de febrer, dia de Sant Valentí, un dels sants patrons de Terrassa, juntament amb Sant Pere i Sant Cristòfol.
El casament a l'antic costum català. Antic poble de sant Pere de Terrassa. Any 1992
1. La Crida
"La figura cabal del pregó és el nunci o agutzil. Quan els mitjans de difusió eren escassos, el nunci tenia gran importància, ja que era l'encarregat de propagar tota mena de noves. Tenia caràcter oficial i parlava per boca del comú. Abans de cridar feia un toc de trompeta que prevenia al públic que anava a parlar i reclamava atenció."
2. La Festa Major del Poble
"A la tarda del dia de Sant Pere, es feia un ball de plaça. Nosaltres evocarem els balls vuitcentistes a la festa de Casament a la plaça."
3. La recerca dels convidats
"El nunci fa la crida a la porta de la casa de cada convidat notificant per ordre de l'alcalde el casament de l'hereu o pubilla del poble. Els convidats segueixen el nunci formant una comitiva fins arribar a casa del nuvi/a"
4. La recerca del nuvi
"Una vegada tota la comitiva ha arribat a casa del nuvi, aquest acompanyant de la seva família van cap a l'ajuntament per escoltar el discurs de l'alcalde convidant el veïnat al casament. Un cop ha sortit el nuvi de casa seva, el padrí o fadrí major va a la recerca de la núvia."
5. El discurs de l'alcalde
"És costum en el casament del barri de l'Antic poble de sant Pere de Terrassa (vuitcentista), que l'alcalde acompanyat de tot el consistori faci un parlament convidant el veïnat al casament de l'hereu o pubilla del poble, desprès del pregó del nunci."
6. La recepció a la núvia
"La núvia va muntada en una mula ornada amb amb guarniments de color vermell i asseguda en una sella de vellut del mateix color. Guia l'animal un mosso a peu. Al costat de la núvia sostenint el selló i vigilant-la que no caigui hi ha el fadrí major, que porta el ram de flors que entregarà a la núvia moments abans d'entrar a l'església."
Núvia muntada a la mula. Font Associació de veïns del barri
7. La comitiva i el dot de la núvia
"Segueix a la núvia un altre mula carregada amb el dot, i a continuació els pares, dalt de la tartana. Tanca la comitiva una colla de joves que antigament tenien el costum de galejar.
8. El barrament del pas
"Era corrent d'interceptar el pas de la comitiva amb una cinta que havia de ser franquejada a la força amb el pagament d'una quantitat que havia de satisfer el pare de la núvia. A la comarca del Vallès Occidental aquest barrament del s'anomenava patenta.
9. Arribada a l'església
"A l'arribada de la comitiva de la núvia a la porta de l'església de Santa Maria, on s'espera el nuvi i els seus pares, es fan les salutacions.
10. El vers del padrí
"A continuació el fadrí major recita el seu vers dedicat a la núvia. El padrí li fa donació del ram de flors i amb el nuvi ajuden a descavalcar la núvia. Un cop de peus a sobre de la catifa saluda els sogres i tots junts entren a l'església de Santa Maria.
11. El casament
"Evidentment aquest és l'acte més important pels novells esposos i per tot el veïnat de l'Antic Poble de Sant Pere, ja que a l'entorn d'aquest s'ha muntat la festa." generalment la cerimònia es fa a l'església de Santa Maria, però en el cas que el casament sigui real, es fa a la església de Sant Pere.
12. La festa a la plaça
"Mentre s'efectua el casament a l'església de Santa Maria, amb els parents i amics més íntims de la família i les autoritats locals, a la plaça té lloc una festa que simbolitza els actes de Festa Major. Actuació dels gegants, cabeçuts i bastoners.
13. Sortida de l'església
"Els nuvis surten de l'església acompanyats dels pares i tot el seguici. Els nous esposos saluden la padrina de les festes i els avis que es troben asseguts a l'entarimat. Nuvis, pares i autoritats pugen a l'entarimat de la festa i s'asseuen a l'espera de l'homenatge als avis".
14. L'homenatge als avis
"A continuació el nuvi, en representació de tot el veïnat del barri de l'Antic Poble de Sant Pere de Terrassa i tal com és costum a la Festa del Casament fa l'homenatge als avis representats per dos avis del veïnat, fent l'entrega d'un recordatori de la festa".
15. La Festa. Ball de gitanes
"Dansa típica de la contrada del Vallès. A la part central de la dansa, el nuvi i el fadrí major aixequen la núvia, com a símbol que ja no tornarà agregar-se al món que abandona, es aïllada i sostinguda en una posició entre el cel i la terra. S'enlairen coloms i coets que anuncien la nova.
16. Balls vuitcentistes
"A la tarda del dia de Sant Pere, antigament, s'havia fet un ball de plaça. Per evocar aquells balls de la festa de Sant Pere avui es fan balls vuitcentistes per cloure la festa de Casament".
17. Comiat
"Els nuvis s'acomiaden dels pares, convidats i simpatitzants i marxen muntats a cavall vers el nou destí".
Ramon Palau
Comissió de Festes
Retaule de Sant Valentí, església de Sant Pere. Foto, AF Jordi Plana.
El primer document escrit d'aquest canvi data del 27 de febrer de 1793, i correspon a un document de Mossèn Pere Matarrodona: "Dich jo, vaig firmant, que com a Pror. de la Comunitat de Terrassa y en dit nom tinch rebut de Pere Torras i Falguera la summa, y quantitat de 14 lliuras 4 diners y 4 sous, y quatre diners, y ditas son a saber 9 lliures 9 diners I sou, per lo offici solemme, Professó, Goigs, Vespres y Completes celebra dita Rnt. Comunitat als 14 de febrer del present any en honor de St. Valentí y las restants 4 lliures I diner 9 sous per un offici doble major celebra dita Rnt. Comunitat per les Animas dels Confrares de Sant Valentí als 15 dies de dit mes, y any; I per ser així fas lo present recibo en Tarrassa als 27 de febrer de 1793. Pere Matarrodona, Pror".
El document fa referència a les aportacions per a la celebració de l'Ofici Solemne de les festes del nucli de Sant Pere, que ja van fer-se per Sant Valentí, set anys abans de la segregació del nucli de Sant Pere de la vila de Terrassa (1800).
La Confraria de Sant Valentí
"Cada any els administradors de la Confraria de Sant Valentí es cuidaven d'organitzar la festa i es buscaven el predicador; tots els actes revestien una gran solemnitat i a la processó hi anaven la majoria dels homes del poble, tots els de les masies del voltant i l'Ajuntament en ple.
El ball de plaça
"El ball típic de plaça que tenia lloc a la desapareguda era dels lladoners (ara la plaça de Mossèn Homs). Més endavant el jovent va anar organitzant els balls, arribant a aixecar un envelat a la mateixa era, que segons els cabals era més o menys lluït. Com que alguns anys la festa s'esqueia a la Quaresma i es va creure irreverent celebrar balls en aquest temps, el reverend Joaquim Sales va proposar a l'Ajuntament traslladar la Festa Major al tercer diumenge de maig i així va acordar-ho la corporació presidida per l'alcalde de Sant Pere, Josep Vila el dia 31 de desembre de l'any 1865"
Jaume i Joan Roset
Imma Parra
Article publicat a la revista "Al Vent"
Plaça del Rector Homs. Foto, AF Jordi Plana.
Interior de l'envelat que es muntava durant les Festes de Sant Pere,
1914. Font AMAT
El casament vuitcentista
Tot seguit publicaré el guió del casament vuitcentista celebrat al barri de l'Antic poble de Sant Pere l'any 1992 realitzat per en Ramon Palau i la Comissió de Festes d'aquell any on podrem seguir, els diferents actes que composaven aquesta celebració de la qual en commemorem el 38è aniversari de la seva recuperació.
El casament a l'antic costum català. Antic poble de sant Pere de Terrassa. Any 1992
1. La Crida
"La figura cabal del pregó és el nunci o agutzil. Quan els mitjans de difusió eren escassos, el nunci tenia gran importància, ja que era l'encarregat de propagar tota mena de noves. Tenia caràcter oficial i parlava per boca del comú. Abans de cridar feia un toc de trompeta que prevenia al públic que anava a parlar i reclamava atenció."
2. La Festa Major del Poble
"A la tarda del dia de Sant Pere, es feia un ball de plaça. Nosaltres evocarem els balls vuitcentistes a la festa de Casament a la plaça."
3. La recerca dels convidats
"El nunci fa la crida a la porta de la casa de cada convidat notificant per ordre de l'alcalde el casament de l'hereu o pubilla del poble. Els convidats segueixen el nunci formant una comitiva fins arribar a casa del nuvi/a"
4. La recerca del nuvi
"Una vegada tota la comitiva ha arribat a casa del nuvi, aquest acompanyant de la seva família van cap a l'ajuntament per escoltar el discurs de l'alcalde convidant el veïnat al casament. Un cop ha sortit el nuvi de casa seva, el padrí o fadrí major va a la recerca de la núvia."
5. El discurs de l'alcalde
"És costum en el casament del barri de l'Antic poble de sant Pere de Terrassa (vuitcentista), que l'alcalde acompanyat de tot el consistori faci un parlament convidant el veïnat al casament de l'hereu o pubilla del poble, desprès del pregó del nunci."
6. La recepció a la núvia
"La núvia va muntada en una mula ornada amb amb guarniments de color vermell i asseguda en una sella de vellut del mateix color. Guia l'animal un mosso a peu. Al costat de la núvia sostenint el selló i vigilant-la que no caigui hi ha el fadrí major, que porta el ram de flors que entregarà a la núvia moments abans d'entrar a l'església."
de l'Antic poble de Sant Pere de Terrassa.
"Segueix a la núvia un altre mula carregada amb el dot, i a continuació els pares, dalt de la tartana. Tanca la comitiva una colla de joves que antigament tenien el costum de galejar.
8. El barrament del pas
"Era corrent d'interceptar el pas de la comitiva amb una cinta que havia de ser franquejada a la força amb el pagament d'una quantitat que havia de satisfer el pare de la núvia. A la comarca del Vallès Occidental aquest barrament del s'anomenava patenta.
9. Arribada a l'església
"A l'arribada de la comitiva de la núvia a la porta de l'església de Santa Maria, on s'espera el nuvi i els seus pares, es fan les salutacions.
Entrada de l'església de Santa Maria. Foto, AF Jordi Plana.
10. El vers del padrí
"A continuació el fadrí major recita el seu vers dedicat a la núvia. El padrí li fa donació del ram de flors i amb el nuvi ajuden a descavalcar la núvia. Un cop de peus a sobre de la catifa saluda els sogres i tots junts entren a l'església de Santa Maria.
Nau principal de l'església de Santa Maria. Foto, AF Jordi Plana.
"Evidentment aquest és l'acte més important pels novells esposos i per tot el veïnat de l'Antic Poble de Sant Pere, ja que a l'entorn d'aquest s'ha muntat la festa." generalment la cerimònia es fa a l'església de Santa Maria, però en el cas que el casament sigui real, es fa a la església de Sant Pere.
Els nuvis del casament vuitcentista, Alfons Antolí i Montse Sarrau
es casaren de veritat en aquella ocasió. Font, Associació de veïns
del barri de l'Antic poble de Sant Pere de Terrassa.
12. La festa a la plaça
"Mentre s'efectua el casament a l'església de Santa Maria, amb els parents i amics més íntims de la família i les autoritats locals, a la plaça té lloc una festa que simbolitza els actes de Festa Major. Actuació dels gegants, cabeçuts i bastoners.
13. Sortida de l'església
"Els nuvis surten de l'església acompanyats dels pares i tot el seguici. Els nous esposos saluden la padrina de les festes i els avis que es troben asseguts a l'entarimat. Nuvis, pares i autoritats pugen a l'entarimat de la festa i s'asseuen a l'espera de l'homenatge als avis".
14. L'homenatge als avis
"A continuació el nuvi, en representació de tot el veïnat del barri de l'Antic Poble de Sant Pere de Terrassa i tal com és costum a la Festa del Casament fa l'homenatge als avis representats per dos avis del veïnat, fent l'entrega d'un recordatori de la festa".
15. La Festa. Ball de gitanes
"Dansa típica de la contrada del Vallès. A la part central de la dansa, el nuvi i el fadrí major aixequen la núvia, com a símbol que ja no tornarà agregar-se al món que abandona, es aïllada i sostinguda en una posició entre el cel i la terra. S'enlairen coloms i coets que anuncien la nova.
16. Balls vuitcentistes
"A la tarda del dia de Sant Pere, antigament, s'havia fet un ball de plaça. Per evocar aquells balls de la festa de Sant Pere avui es fan balls vuitcentistes per cloure la festa de Casament".
17. Comiat
"Els nuvis s'acomiaden dels pares, convidats i simpatitzants i marxen muntats a cavall vers el nou destí".
Ramon Palau
Comissió de Festes
Amb aquesta entrada acabem la passejada pel barri de Terrassa de l'Antic Poble de Sant Pere, si voleu veure les quatre entrades anteriors cliqueu:
Antic Poble de Sant Pere de Terrassa. Situació part I
Antic Poble de Sant Pere de Terrassa. Història part II
Antic Poble de Sant Pere de Terrassa. Patrimoni part III
Antic Poble de Sant Pere de Terrassa. Patrimoni part IV
Cal també mencionar el Casal de Sant Pere, que inicià les seves activitats socials el 18 de març de l'any 1930 lligat a la Parròquia de Sant Pere, sent rector d'aquesta Mossèn Josep Homs i Ginesta. El Casal de Sant Pere destaca per les seves activitats culturals, socials i esportives.
Fonts consultades
Sant Pere. El poble i la festa. 15 anys de la recuperació de les festes (1994)
Associació de Veïns de l'Antic Poble de Sant Pere
Carme Centelles i Joan Lluch
Xavier Marcet
Ramon Palau
Imma Parra
Jaume i Joan Roset
Joaquim Verdaguer
Arxiu Tobella
Antic Poble de Sant Pere de Terrassa. Situació part I
Antic Poble de Sant Pere de Terrassa. Història part II
Antic Poble de Sant Pere de Terrassa. Patrimoni part III
Antic Poble de Sant Pere de Terrassa. Patrimoni part IV
Cal també mencionar el Casal de Sant Pere, que inicià les seves activitats socials el 18 de març de l'any 1930 lligat a la Parròquia de Sant Pere, sent rector d'aquesta Mossèn Josep Homs i Ginesta. El Casal de Sant Pere destaca per les seves activitats culturals, socials i esportives.
Fonts consultades
Sant Pere. El poble i la festa. 15 anys de la recuperació de les festes (1994)
Associació de Veïns de l'Antic Poble de Sant Pere
Carme Centelles i Joan Lluch
Xavier Marcet
Ramon Palau
Imma Parra
Jaume i Joan Roset
Joaquim Verdaguer
Arxiu Tobella
TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada