Escut caironat (Dit de l'escut quadrat recolzat sobre un dels angles) partit; al 1r, de gules (el gules és el color vermell en heràldica, per tradició heràldica no es pot juxtaposar amb l'atzur ni el sinople, segons la codificació Pantone, és Super Warm Red U), damunt un castell d'argent i al segon, d'or, quatre pals de gules. Per timbre, una corona mural de ciutat.
de la corporació municipal. Foto, AF Jordi Plana.
El castell representa el castrum Terracia (castell de Terrassa) del que és té constància per primera vegada en un diploma del rei franc Carles el Calb, datat l'any 844, aquest n'esmentava un altre document més antic, datat l'any 801, que fa referència a l'aplicació als habitants del castell de Terrassa dels mateixos drets concedits als de Barcelona.
El castell era una fortalesa terminal situada a la frontera amb els territoris controlats pels sarraïns durant l'alta edat mitjana. El castell va passar a ser castell palau dels comtes de Barcelona i, més tard, dels reis d'Aragó.
Del castell palau només queda la torre de l'homenatge reconstruïda a la seva part alta. Aquest castell en el seu moment de màxima grandesa, va estendre els seus dominis des de Sant Cugat fins a tocar el pla del Bages, i des del riu Llobregat fins a tocar el riu Ripoll.
A mitjan anys vuitanta, davant el fet que l'escut de Terrassa no complia les normes d'heràldica internacional, es procedí a un estudi per tal d'adequar-lo a les recomanacions de la Conferència Internacional d'Heràldica que va tenir lloc a Roma l'any 1958. El dia 28 de gener de 1988, el Ple de l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Manuel Royes i Vila i amb el vot favorable de tots els regidors (Josep Maria Playà, Josep Corominas, Josep Casajuana, Xavier Marcet i Gisbert, Josep Castañé, Joan Pallisé, Paco Morales, Antoni Prunés i Santamaria, Josep Ballart, Quintín Montes, Pere Navarro i Morera, Josep Maria Puig i Puigdomènech, Jacint Cuyàs i Tusell, Jordi Plana i Nieto, Jordi Morcillo i Casas, Francisco Ballbé, Manuel Moreno, Rodolf Camañes, Josep Aran, Josep M Satorres, Mercè Galí , Raimon Escudé i Pladellorens, Josep Massó i Padró, Josep M Sanahuja), aprovava les definitives modificacions de l'escut de la ciutat. (Arxiu Municipal de Terrassa)
El castell era una fortalesa terminal situada a la frontera amb els territoris controlats pels sarraïns durant l'alta edat mitjana. El castell va passar a ser castell palau dels comtes de Barcelona i, més tard, dels reis d'Aragó.
Del castell palau només queda la torre de l'homenatge reconstruïda a la seva part alta. Aquest castell en el seu moment de màxima grandesa, va estendre els seus dominis des de Sant Cugat fins a tocar el pla del Bages, i des del riu Llobregat fins a tocar el riu Ripoll.
Torre del Castell Palau de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.
L'any 1110, el comte Ramon Berenguer III va promocionar la construcció d'una altra fortificació a la vila de Terrassa, que amb el pas del temps va ser adaptada com a cartoixa, concretament l'any 1344, la cartoixa de Vallparadís. Que va constituir-se com la nova defensa de la ciutat.
Castell cartoixa de Vallparadís. Foto, AF Jordi Plana.
El castell local, ja sigui el Castell Palau de Terrassa o el Castell cartoixa, és el senyal típic dels escuts i segells de la ciutat de Terrassa des de temps medievals.
Tornant a l'escut, les quatre barres o pals, representen les armes dels reis catalans, perquè la vila i el castell eren de pertinença reial.
En relació a la simbologia de la corona mural, aquesta simbolitza el títol de Ciutat. concedit a la vila de Terrassa l'any 1877 pel rei d'Espanya Alfonso XII (1874 - 1885). Durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Jaume Colomer i Forrellat (01/03/1877 - 28/10/1878).
Alfonso XII. Font, Viquipèdia.
A mitjan anys vuitanta, davant el fet que l'escut de Terrassa no complia les normes d'heràldica internacional, es procedí a un estudi per tal d'adequar-lo a les recomanacions de la Conferència Internacional d'Heràldica que va tenir lloc a Roma l'any 1958. El dia 28 de gener de 1988, el Ple de l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Manuel Royes i Vila i amb el vot favorable de tots els regidors (Josep Maria Playà, Josep Corominas, Josep Casajuana, Xavier Marcet i Gisbert, Josep Castañé, Joan Pallisé, Paco Morales, Antoni Prunés i Santamaria, Josep Ballart, Quintín Montes, Pere Navarro i Morera, Josep Maria Puig i Puigdomènech, Jacint Cuyàs i Tusell, Jordi Plana i Nieto, Jordi Morcillo i Casas, Francisco Ballbé, Manuel Moreno, Rodolf Camañes, Josep Aran, Josep M Satorres, Mercè Galí , Raimon Escudé i Pladellorens, Josep Massó i Padró, Josep M Sanahuja), aprovava les definitives modificacions de l'escut de la ciutat. (Arxiu Municipal de Terrassa)
Regidors del consistori que aprovaren l'Escut de Terrassa adequat a les normes de la
Conferència Internacional d'Heràldica, en sessió plenària, el dia 1 de gener de 1988.
Foto, AF Jordi Plana.
L'Escut de Terrassa. Foto, Arxiu Municipal de
Terrassa.
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada