Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 17 de juny del 2026

ANTIGUES FÀBRIQUES TERRASSENQUES PART I

 FÀBRICA FONT BATALLÉ 

La fàbrica que ve tenir activitat tèxtil fins a la dècada del 1970, fou dissenyada per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada. Desprès del tancament la nau fou reconvertida com a garatge per a cotxes. En l'actualitat, la nau ha estat rehabilitada per tal d'albergar habitatges i oficines. La reforma de la Fàbrica Font i Batallé, fou realitzada pels arquitectes Bacardit, Mampel i Pont l'any 1997,durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila ( 20/04/1979 - 12/04/2002 ).

Detall de la façana esquerra de la Fàbrica Font Batallé. Foto, AF

Jordi Plana i Nieto. (IMG 10796 - 21/05/2026)

Tota l'obra és bastida en maó vist, amb obertura d'arc rebaixat en maó aplantillat com a únic element decoratiu. La façana està ritmada per lesenes i cornises corbes, de perfil rom, que fan visible l'estructura de voltes a la catalana de la coberta i a la vegada conformen els espais on s'obren les finestres. Font: Viquipèdia.

L'edifici de l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, segueix l'estètica d'un altre dels seus projectes: La Societat General d'Electricitat, ubicada a la cantonada entre els carrers de la Unió i Joan Coromines de Terrassa, ambdós edificis presenten la mateixa configuració en les seves finestres i cornises.

L'edifici fou bastit per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, l'any 1916, encarregat per l'empresari Pere Font i Batallé, per instal·lar-hi una fàbrica de teixits de llana. La fàbrica no disposava de xemeneia per a la caldera de vapor, doncs Terrassa havia iniciat l'electrificació. 

L'any 1935, Pere Font i Batallé va cedir part de les accions als seus quatre fills, que no a les filles, i la fàbrica va passar a anomenar-se Anònima Font Batallé.

A la planta baixa hi havia 40 telers de pic de garrot i espasa. Ala fàbrica hi havia cardes, selfactines, ordidors..., maquinaria indispensable per a la filatura d'estam.

Fonts consultades:

Records de Terrassa

Viquipèdia

Rafel Comes i Ezequiel 

GL

41º 34'' N - 2º 01' E

 TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

 VAPOR CORTÈS  

El 5 de desembre de 1901 es posa nom a diferents carrers de Terrassa que s'estan configurant al barri de Ca n'Aurell i un d'ells, el de Frederic Soler (poeta i fundador del teatre català) servirà per donar accés a tot un seguit d'edificis que s'estan construint. En una primera etapa d'urbanització del sector, s'aixequen diferents naus industrials (denominades quadres, en aquell moment):
Detall de la xemeneia del Vapor Cortès. Foto, AF Jordi Plana i Nieto.

(IMG 10771 - 12/05/2026)

la raó social de Matarí i Salallasera (1905); d'Ullés, Margarit i Comerma (1906); de Samaranch i Cortès (1920-24).

El febrer de 1893, el terrassenc Joan Matarí Oliu s’associà amb el seu cunyat, Llorenç Salallasera Torrents, natural de Sant Llorenç Savall, per dedicar-se a la producció de filatures de llana. Joan Matarí era fill del fabricant tèxtil Joaquim Matarí, mentre que Salallasera era propietari d’una cereria i confiteria a Terrassa, la Casa Pons. Tot i formar part de la societat i aportar-hi el nom, però, Salallasera va seguir dedicant-se al seu negoci, deixant la direcció efectiva de l’empresa a Matarí. (Font: Espais  recobrats.cat)

El complex fabril de la Filatura Matarí, ubicada a les naus del Vapor Cortès, està format per una sèrie de de naus industrials que daten de 1904, possiblement projectades per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, signades per l'arquitecte Ezequiel Porcel, doncs les cornises d'algunes naus encare conserven el disseny inicial característic de l'arquitecte.

Vista aèria del Vapor Cortès i la Filatura Matarí (seu de PRODIS)

Font: GOOGLE MAPS.

 

Agraïments,

Rafel Comes i Ezequiel

Rafael Aróztegui i Peñarroya

Equip de Prodis

Espais recobrats.cat

 GL

 41º 33' 57'' N - 2º 00' 08'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

 FILATURES MATARÍ 

Filatures Matarí ( fàbrica tèxtil llanera), està situada en una gran illa delimitada pels carrers del Bruc, carrer de Frederic Soler, carrer de Pasteur i carrer de Josep Trueta del barri de Ca n'Aurell de Terrassa (Districte IV)

El febrer de 1893, el terrassenc Joan Matarí Oliu s’associà amb el seu cunyat, Llorenç Salallasera Torrents, natural de Sant Llorenç Savall, per dedicar-se a la producció de filatures de llana. Joan Matarí era fill del fabricant tèxtil Joaquim Matarí, mentre que Salallasera era propietari d’una cereria i confiteria a Terrassa, la Casa Pons. Tot i formar part de la societat i aportar-hi el nom, però, Salallasera va seguir dedicant-se al seu negoci, deixant la direcció efectiva de l’empresa a Matarí. (Font: Espais  recobrats.cat)

 

Detall de les façanes de les naus principals (restaurades per PRODIS).

Foto, AF Jordi Plana i Nieto. ( IMG 10773 - 12/05/2026)

La societat col·lectiva Matarí i Salallasera va instal·lar la fàbrica inicialment en un espai llogat a l’Auxiliar Tarrasense, al Vapor Gran, però el 1904 ja es va ubicar en un vapor propi, del vapor Cortès, que albergava diferents empreses tèxtils. Situat al carrer de Frederic Soler. Aquest vapor llogà també alguns dels seus espais a altres fabricants, com Paz i Cia, Bosch i Llargués o Pere Font Batallé. (Font: Espais  recobrats.cat)

 

Detall de la Filatura Matarí (1945). Font AMAT

El complex fabril de la Filatura Matarí, ubicada a les naus del Vapor Cortès, està format per una sèrie de de naus industrials que daten de 1904, possiblement projectades per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, signades per l'arquitecte Ezequiel Porcel, doncs les cornises d'algunes naus encare conserven el disseny inicial característic de l'arquitecte. 

Agraïments,

Jaume Maeso (El Vapor i Dinamització)

Equip de Prodis

Fonts Consultades,

Web de Prodis

Viquipèdia

H Arquitectes

Rafel Comes i Ezequiel

Rafael Aróztegui i Peñarroya

GL

 41º 33' 57'' N - 2º 00' 08'' E

 XEMENEIA DE FILATURES MATARÍ 

La xemeneia de Filatures Matarí, està situada al complex fabril de cal Matarí, situat a la dreta del carrer del Bruc, 20, carrer de Frederic Soler, carrer de Pasteur i carrer de Josep Trueta, del barri de ca n'Aurell de Terrassa. 

Xemeneia de Filatures Matarí, carrer del Bruc núm 20. Foto, AF Jordi

Plana i Nieto. (IMG 10771 - 12/05/2026)

La xemeneia fou construïda el 1945. Presenta una forma troncocònica de maó vist, sobre una base prismàtica de dos nivells, el fust està coronat amb motllures i collarí encerclat. El fust està reforçat per un seguit de cèrcols metàl·lics que eviten l'aparició d'esquerdes.

GL

41º 33' 57'' N - 2º 00' 08'' E

TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA

 SOCIETAT GENERAL D'ELECTRICITAT 


La Societat General d'Electricitat és un edifici industrial que es troba situat a la cantonada entre els carrers de la Unió i Joan Corominas de Terrassa, en el districte I i a pocs metres de l'Ajuntament de Terrassa. Com el seu nom indica, va albergar la central elèctrica de la Sociedad General de Electricidad, amb seu al carrer Cremat, fundada l'any 1896 per produir electricitat i arrendar-la per a l'enllumenat públic, l'ús industrial i l'ús particular. L'edifici fou construït l'any 1908 i està protegit com a bé cultural d'interès local.

Edifici de la Societat General d'Electricitat, c. Unió - c. Joan Coromi-
nas. Foto, AF Jordi Plana (IMG 0212, 31/12/2015)

 

Història de la Societat General d'Electricitat


La Societat General d'Electricitat fou creada l'any 1896 quan davant del notari Ramon Estalella es signà l'escriptura de la companyia elèctrica, amb seu al carrer Cremat núm 27.

La societat es constituí amb un capital social de 60.000 ptes. desemborsat en 240 accions de 250 ptes. cadascuna.

La central començà a funcionar el 31 de gener de 1896 amb un generador de vapor amb tres cremadors de gas model Crossley i una sèrie de dinamos Crompton que generaven 34.080 watts.

L'any 1904 la companyia subministrava electricitat a particulars a 0,7 ptes el kWh, un preu només accessible a les llars més adinerades.

L'any 1907 gràcies a l'electricitat subministrada per la Societat General d'Electricitat, s'inaugurà l'enllumenat públic del carrer de Sant Pere, que fou il·luminat per mitjà d'arcs voltaics.

L'any 1908 la companyia inaugurà una nova central elèctrica, de la que avui dia podem veure l'edifici, situat a la cruïlla dels carrers Unió i Joan Corominas.

Detall de l'edifici de la Societat General d'Electricitat (façana del c de
la Unió). Foto, AF Jordi Plana. (IMG 0216, 31/12/2015)

 GL

41º 33' 45'' N - 2º 00' 35'' E - TERRASSA

Fonts consultades



L'arribada de l'electricitat a Terrassa, Joaquim Verdaguer i Caballé.
 
GL
 
41º 33' 45'' N - 2º 00' 35'' E - TERRASSA 
 
VAPOR AMAT 
 
El vapor Amat era un complex fabril tèxtil situat entre els carrers Gaudí, la Rasa i la nova plaça Didó, inaugurada el 10 de de setembre de 1982. El vapor inicia la seva activitat l'any 1876 promogut per l'industrial terrassenc Ignasi Amat i Galí. 

Al carrer de la Rasa hi havia la fàbrica Germans Sala fins l'any 1900 i és Josep Amat qui ubicarà el nou Vapor Amat destinat als tints i acabats tèxtils (com a llogater dels Sala), amb el nom de l'Auxiliar Estambrera SA, coneguda popularment com Ca l'Izard. Durant la segona meitat del segle XX, seria coneguda amb el nom de Catex, que tancarà portes durant la crisi del sector tèxtil terrassenc de la dècada dels 70.

Quadra del Vapor Amat. Arquitecte Lluís Muncunill.
Foto, AF Jordi Plana
 
Com hem dit el vapor inicial va ser promogut per l'industrial terrassenc Ignasi Amat i Galí, nat l'any 1817 i mort l'any 1891, Amat va ser alcalde de Terrassa en el període 1863-1864, fundador de l'Institut Industrial i de la Caixa d'Estalvis de Terrassa.

L'element més significatiu del Vapor Amat era la quadra rectangular de la fotografia anterior, bastida per l'arquitecte Lluís Muncunill, l'any 1921. Aquesta quadra està dividida longitudinalment en dues naus. És un edifici de planta rectangular, construït amb maons massissos, l'estructura està formada per columnes de ferro colat que sostenen setze voltes de maó pla. L'element més innovador de Muncunill són les setze llanternes, d'arc de quatre punts, que va fer construir sobre les voltes. La indústria del tint tèxtil, requeria per tal de fer bé la feina i evitar les intoxicacions dels treballadors, dos aspectes: Bona il·luminació, i ventilació, Muncunill va aconseguir, gràcies a les llanternes, l'entrada de llum natural i una bona ventilació per tal d'eliminar els vapors tòxics del tintat tèxtil, cal dir que els vidres que envolten les llanternes no hi eren.
 
GL 41º 33' 50'' N - 2º 00' 38'' E. TERRASSA
 
XEMENEIA DE CA L'IZARD 
 
Aquesta xemeneia de maó vist està situada al mig de la plaça Didó, plaça que va ser arranjada per darrera vegada l'any 1993, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila ( 20/04/1979 - 12/04/2002), l'arranjament de la plaça va servir per arranjar la xemeneia i retallar part de la seva altura per motius de seguretat. La xemeneia formava part de l'antic Vapor Amat, conegut també pels terrassencs com a Ca l'Izard.

 Xemeneia de l'antic Vapor Amat. Foto, AF Jordi Plana.

La xemeneia va ser construïda l'any 1900. Si observem la fotografia superior, veiem a la base una porta en arc de mig punt, aquesta obertura correspon a un dels túnels que portaven els fums de la combustió de carbó des del forn de la màquina de vapor a la xemeneia. La xemeneia va quedà al mig de la plaça l'any 1987, any en el que s'enderroquen les construccions del seu voltant, es retalla la xemeneia fins a 10 metres d'altura i es construeix la plaça que serà remodelada novament l'any 1993.
 
GL 41º 33' 51 N - 2º 00' 37'' E. TERRASSA
 
LA TERRASSA INDUSTRIAL SA 
 
La Terrassa Industrial SA fou constituïda el 29 de desembre de 1917. L'empresa tèxtil terrassenca, neix de la fusió de tres empreses llaneres de la ciutat: Alegre i Companyia, Casanovas i Vallès i Rigol, Boada i Companyia. Quan es va iniciar la Guerra Civil, la Terrassa Industrial era una de les principals empreses tèxtils de Terrassa. Durant la retirada de les tropes republicanes, l'empresa fou incendiada per la brigada Líster, ocasionant unes pèrdues de 391.217 ptes. Passada la Guerra Civil, els propietaris recuperen la fàbrica, que seguirà exportant durant la II Guerra Mundial, però en acabar aquesta, no tornarà a ser la gran empresa exportadora de la dècada dels anys vint.

 Detall de la xemeneia de TISA, acrònim de Terrassa Industrial SA.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6222, 20-01-2018)
 
L'any 1926 la gerència de la Terrassa industrial fou assumida per Gaietà Vallès i Pujals qui donà un gran impuls a l'empresa durant la Dictadura de Primo de Rivera i la II República. Gaietà Vallès era militant de la Lliga Regionalista, el dia 24 de juliol de 1936, pocs dies desprès de l'alçament nacional contra la República, Gaietà Vallès fou assassinat a la carretera de Navarcles, prop de mura per un escamot anarquista dirigit per Pedro Alcocer. Tot seguit l'empresa fou col·lectivitzada i es creà un consell d'empresa format per:

CONSELL D'EMPRESA DE TISA

Director.......................... Federico Aligué Prió  CNT
Subdirector...............................Miguel Bernet  CNT
Vocal Conseller.........................Ramon Sales  CNT
Vocal Conseller.........................Juan Cazorro  CNT
Vocal Conseller.............................José Royo  CNT
Vocal Conseller.......................José Sánchez  UGT
Vocal Conseller.......................Miguel Garcia  UGT
Delegado Interventor..............Jacinto Boada  CNT

Anunci publicitari de la Terrassa Industrial SA. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6381, 22-01-2018)

En acabar la Guerra Civil es dissol el Consell d'Empresa fruit de la col·lectivització de TISA i es crea un Consell d'Administració format per:

Gaietà Alegre i Pujals...................President
Antoni Alegre de Sagrera.......Vicepresident
Agustí Vallès i Prat............................Gerent

Detall de la xemeneia de TISA. Plaça de la Terrassa Industrial.
Foto, AF Jordi Plana. (IMG 6226. 20-01-2018)

La xemeneia de la Terrassa Industrial SA, construïda l'any 1945, seguiria fumejant fins l'any 1967, any de tancament de la gran fàbrica llanera per la falta d'inversió, obsolescència de la maquinària, excés de treballadors i baixa productivitat.
 

De la Terrassa Industrial es conserven dues xemeneies i aquesta és una de les més singulars de la col·lecció que formen part del patrimoni històric industrial de la ciutat de Terrassa. La xemeneia fou bastida per l'arquitecte Joan Baca i Reixach l'any 1945. Es tracta d'una xemeneia de maó vist, de base quadrada i fust troncocònic. Té una alçària de 34 m, amb un diàmetre de 3 m a la base i 2,2 m a la corona.

Detall del fust de la xemeneia de TISA. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6231, 20-01-2018)

TISA es va constituir el 1917 amb l'objectiu d'exportar ala països europeus immersos en la I Guerra Mundial. L'empresa fou constituïda amb un capital nominal 5.000.000 de ptes. La producció llanera es destinava a dos mercats, el europeu aprofitant la neutralitat espanyola durant la Primera Guerra i el de l'Amèrica del Sud, tot aprofitant les avantatges del port franc de Barcelona.

 Detall del colarí i dels anells d'acer que envolten la part superior
del fust de la xemeneia de TISA. Foto, AF Jordi Plana.
(IMG 6230, 20-01-2018)
 
Fonts consultades,
 
Rafel Comes i Ezequiel
 
Viquipèdia
 
GL 41º 33' 25,42'' N - 2º 00' 57,78'' E  
 
Si voleu veure altres antigues fàbriques de Terrassa, cliqueu PART II (s'està redactant)
 
TERRASSA, UNA CIUTAT PER A CONÈIXER-LA I PER A GAUDIR-NE
 
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011
 
 
 
   

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada