La Rambla d'Ègara va ser una via de la xarxa bàsica de la ciutat de Terrassa des de la dècada dels anys 30 fins l'any 2007 com es visualitza en els dos elements de planejament urbanístic i de mobilitat urbana, el POUM i el PMU, aprovats l'any 2003. Per la Rambla van arribar a passar més de 25.000 vehicles diaris.
L'any 2007 s'aprovà el Decret 152/2007 d'aprovació del Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire pels municipis declarats zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric. També l'any 2007 l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Pere Navarro i Morera ( ) finalitza el mapa de capacitat acústica i el mapa de soroll, d'aquest és dedueix la necessitat d'implementar mesures per reduir la contaminació en determinats carrers de la ciutat de Terrassa.
L'any 2008 l'Ajuntament de Terrassa finalitza el Pla Local de Seguretat Viària, en aquest s'indica que la Rambla és una de les vies urbanes de la ciutat amb més accidents.
A finals del 2007 s'inicien les obres de perllongament de la línia S1 dels FGC, que amb el temps preveuen tres noves estacions ferroviàries a la ciutat.
Tots aquests fets porten al tancament de la Rambla als vehicles privats el dia 9 de gener de 2008, i comencen les obres de perllongament del túnel de FGC sota la Rambla.
Passeig central de la Rambla d'Ègara. Foto, AF Jordi Plana.
Al llarg de l'any 2008 l'Ajuntament de Terrassa, un cop finalitzades les obres de FGC, decideix no tornar a obrir la Rambla al trànsit privat.
Durant el mes de gener de l'any 2010 s'inicià la licitació del projecte executiu per la reurbanització de la Rambla d'Ègara. Les obres són adjudicades a l'empresa Isolux Corviam per un pressupost de 2.423.811 euros, i un termini d'execució de 8 mesos i mig. L'Ajuntament de Terrassa adjudicà la direcció d'obres i el control tècnic al despaitx d'arquitectura Beth Galí SL, redactora del projecte de reurbanització de la Rambla, per un import de 95.595,60 euros.
Iniciem el passeig per La Rambla, a partir de la Rotonda del Doré, sud de la via terrassenca, darrera hem deixat la C58 i la Rmbleta del Pare Alegre. A l'alçada de la rotonda i a la dreta trobem l'Estació d'Autobusos de Terrassa, construïda en part dels terrenys de l'antic escorxador de Terrassa, comentat a la PART I sobre la Rambla d'Ègara.
Moll de l'estació d'autobusos de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.
A l'esquerra de la rotonda trobem l'edifici de l'antic bar Solera situat a la planta baixa, la sala de festes del pis i el cinema Doré, situat a l'esquerra, avui enderrocat, malmesos a les riuades del 1962. La façana va ser remodelada utilitzant una estructura d'acer i vidre i avui dia alberga una oficina del BBVA i una delegació de l'empresa IMAN.
Fons de la imatge edifici del Doré. Foto, AF Jordi Plana.
Passem la Rotonda del Doré i entrem a la Rambla d'Ègara, a la dreta del passeig arbrat i marcant la façana est de la Rambla hi ha l'edifici del restaurant L'Hostal del Fum. L'Hostal del Fum, també anomenat restaurant Burrull fou fundat l'any 1888 per tal de donar servei als carreters i traginers que feien la ruta entre Terrassa i Barcelona i que s'aturaven per tastar les afamades mongetes amb cansalada del restaurant. El nom del restaurant té el seu origen en el intens fum que produïa la seva cuina a l'aire lliure. La família Burrull es va encarregar de la fonda l'any 1932 i van posar-li el nom d'Hostal Rich. Entrat l'any 1939 li van canviar el nom per Hostal Burrull i poc a poc van substituir les habitacions de la fonda per menjadors. L'última habitació va desaparèixer l'any 1964. És el restaurant amb més prestigi de la ciutat.
Restaurant L'Hostal del Fum. Foto, AF Jordi Plana.
Deixem la Rotonda del Doré i caminem en direcció nord pel passeig central de la nova Rambla d'Ègara en direcció nord, a la nostra dreta ens queda el Parc dels Catalans que ocupa part del traçat de les antigues vies dels FGC de Barcelona a Terrassa. El parc ocupa una superfície de 10.000 metres quadrats a la dreta de la façana est de la Rambla d'Ègara a parir de l'Hostal del Fum.
El Parc dels Catalans va ser dissenyat per l'Estudi d'Enginyeria i Urbanisme J M Domènech, ocupa una illa delimitada per La Rambla, el carrer de Vinyals i la carretera de Montcada.
Parc dels catalans i edifici del Diari de Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana.
El Parc dels Catalans de 10,000 metres quadrats és una extensió de gespa de superfície ondulada amb zones vorejades per camins, amb punts arbrats i orientat cap a la Rambla d'Ègara.
Seguim caminant pel passeig central de la Rambla d'Ègara en direcció nord fins arribar a la plaça Anselm Clavé, abans d'arribar a la plaça ens trobem amb l'entrada centre de l'estació dels FGC Terrassa-Barcelona.
Passeig central de la Rambla d'Ègara (tram sud). Foto, AF Jordi Plana.
Sobre el passeig central de la Rambla d'Ègara i entre les cantonades de la Rambla amb els carrers de Blasco de Garay i Columel·la trobem l'accés a l'estació subterrània de FGC Terrassa Rambla (S1 Barcelona - Terrassa). L'estació de Terrassa de la línia Les Planes - Terrassa es va posar en funcionament el 28 de desembre de 1919. L'edifici de l'estació, situat a la plaça d'Anselm Clavé va ser enderrocat a finals de la dècada dels anys 80 del segle XX, i el 10 de març de 1987 entrava en funcionament la nova estació subterrània que fou inaugurada per l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila. La nova estació va alliberar les vies del ferrocarril i va fer possible amb el pas del temps el perllongament del passeig central de la Rambla fins la carretera de Montcada i la construcció del Parc dels Catalans.
Passeig central de la Rambla d'Ègara a l'altura de la boca d'entrada
a l'estació de FGC Terrassa Rambla. Foto, AF Jordi Plana.
Deixem l'entrada a l'estació de FGC Terrassa Rambla i passegem fins arribar a la cruïlla entre la Rambla d'Ègara, el Portal de Sant Roc, el carrer de Gutenberg i la plaça d'Anselm Clavé, en aquesta última hi havien dues construccions singulars ja enderrocades, el Grup Escolar Torrella, comentat en l'entrada d'aquest blog RAMBLA D'ÈGARA PART I, i l'antiga estació de FGC, construïda l'any 1919.
El Portal de Sant Roc vist des de La Rambla d'Ègara.
Foto, AF Jordi Plana.
Seguim passejant en direcció nord pel passeig central de la Rambla fins arribar a l'antic Cinema La Rambla, en el seu moment el més gran i modern de Catalunya, i avui reconvertit en una botiga de la franquícia Zara.
Antic Cinema La Rambla. Foto, AF Jordi Plana.
En el seu dia el Cinema la Rambla, inaugurat l'onze d'abril de 1935 i bastit pels arquitectes Ignasi Escudé i Gibert i Manuel Solà de Morales, va comptar amb 2400 localitats. D'estil racionalista, té una gran influència de l'Art Decó. Una de les seves característiques més destacables va ser el sistema de climatització, fabricat per l'empresa terrassenca La Electra Industrial SA.
Detall del hall de l'antic Cinema La Rambla. Foto, AF Jordi Plana.
Detall de la façana de l'antic Cinema La Rambla. Foto, AF Jordi Plana.
Deixem el cinema La Rambla, travessem el passeig central i caminem en direcció nord cap el Mercat de la Independència, a la vorera oest de La Rambla i gairebé davant del Mercat ens trobem davant la Casa Maria Viñas i Oliver, bastida per l'arquitecte Ignasi Escudé i Gibert l'any 1941. La casa és coneguda com la Casa Mas, doncs Antoni Mas i Muntanyà va ser qui va encarregar la seva construcció.
Passeig central de La Rambla a l'alçada de la Casa Mas, dreta de
la imatge. Foto, AF Jordi Plana.
Detall de la façana de la Casa Mas. Foto, AF Jordi Plana.
Uns metres més, en direcció nord i a l'altre costat de la Rambla d'Ègara hi ha el Mercat de la Independència, el mercat central de Terrassa. Ocupa una illa de forma triangular amb façanes a La Rambla, el Raval de Montserrat i el carrer de La Goleta. Va ser bastit pels arquitectes municipals Antoni Pascual i Carretero (1904 - 1906) i Melcior Vinyals i Muñoz (1906 - 1908) i va ser inaugurat el 14 de novembre de 1908 durant el mandat de l'alcalde de Terrassa, Joan Vallhonrat i Prat (1/01/1906 - 6/03/1909).
Façana de la Rambla d'Ègara del Mercat de la Independència.
Foto, AF Jordi Plana.
Passeig central de La Rambla a l'alçada del Mercat de la Independència.
Foto, AF Jordi Plana.
Passada la cantonada amb el carrer de la Rasa i la placeta Enric Granados, La Rambla arriba al seu darrer tram amb passeig central arbrat, que finalitza a la cantonada de La Rambla amb el carrer de Galileu.
Entrada del Mercat de la Independència de la placeta Enric Granados.
Foto, AF Jordi Plana.
Seguim caminant en direcció nord pel passeig central tot deixant a la nostra esquena el Mercat de la Independència i ens aturem davant de la façana del Vapor Aymerich, Amat i Jover que avui alberga el mNACTEC, situat a la vorera est de la Rambla d'Ègara.
Passeig central de La Rambla davant el Vapor Aymerich Amat i Jover,
seu del mNACTEC. Foto, AF Jordi Plana.
A les acaballes del segle XIX, tres industrials terrassencs, Josep Aymerich i Grané, Pau Amat i Boguñà i Francesc Jover i Barba, van associar-se per crear el Vapor Aymerich, Amat i Jover. Entre els anys 1905-1906, els tres empresaris, es fan amb uns terrenys que havien estat hortes, situades a l'est de la Riera del Palau, en aquests terrenys amb façana al que serà la Rambla d'Ègara, construeixen la seva fàbrica llanera, obra de Lluís Muncunill i Parellada, orgull del modernisme industrial terrassenc.
Portalada d'accés del Vapor Aymerich, Amat i Jover. Rambla
d'Ègara, núm 270. Foto, AF Jordi Plana.
Detall de la xemeneia del Vapor Aymerich, Amat i Jover vista des
del passeig central de La Rmbla. Foto, AF Jordi Plana.
Desprès de les riuades de l'any 1962 l'empresa llanera va quedar molt malmesa, tot i que es va renovar la maquinària, aquest fet i la crisi del sector tèxtil terrassenc determinarien el tancament del Vapor A,A i J l'any1976. L'edifici va ser comprat per la Generalitat de Catalunya l'any 1983 i després de ser rehabilitat, es va convertir en la seu del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC).
Entrada principal al mNACTEC. Foto, AF Jordi Plana.
Detall del panell fotovoltaic del mNACTEC. Fotto, AF Jordi Plana.
Integrat a la façana de l'edifici del mNACTEC que dona a la Rambla d'Ègara hi ha instal·lat el carilló que hi havia al Palau de la Generalitat de Catalunya, a la part més alta de la Torre del del Rellotge del Pati dels Tarongers, on va funcionar fins l'any 1976. Aquest carilló fou traslladat l'any 1993 al mNACTEC, després de ser reparat, fou instal·lat a la façana del museu el 5 de juliol de l'any 2000.
Detall del carilló del mNACTEC. Foto, AF Jordi Plana.
Seguim passejant en direcció nord pel passeig central de La Rambla fins arribar a la cantonada amb el carrer d'Arquímedes en la que trobem la seu de la Cambra de la Propietat de Terrassa. Passada la cantonada amb el carrer de Gabriel Querol, a la vorera est de la Rambla d'Ègara hi ha el restaurant El Cultural, explotat en règim de concessió atorgada pel Centre Cultural Terrassa.
Passeig central de la Rambla d'Ègara a l'alçada del Centre Cultural
de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.
Bar Restaurant El Cultural, del Centre Cultural Terrassa.
Foto, AF Jordi Plana.
El Centre Cultural Terrassa, inicialment Centre Cultural de la Caixa de Terrassa fins l'absorció de la caixa pel BBVA, fou inaugurat el 25 de desembre de l'any 1980, coincidint amb el centenari de la fundació de la Caixa d'Estalvis de Terrassa. Situat a la Rambla d'Ègara, núm 340, ocupa una gran part de la illa formada pels carrers: Torres Garcia, Gabriel Querol i La Rambla.
Centre Cultural Terrassa, Rambla d'Ègara, núm 340.
Foto, AF Jordi Plana.
Al costat del Centre Cultural Terrassa hi ha l'antic edifici dels jutjats de Terrassa, avui dia, tancat i sense ús, després que foren traslladats a l'entrada de la ciutat per la C-58. Seguim caminat per la vorera est, el passeig central s'acaba i arribem a la plaça Ricard Camí.
Final del passeig central de la Rambla, tram nord.
Foto, AF Jordi Plana.
La plaça de Ricard Camí fou inaugurada l'any 2001, en el darrer mandat de l'alcalde de Terrassa Manuel Royes i Vila. En aquesta plaça que s'obre a La Rambla, destaquen l' edifici central de l'antiga Caixa d'Estalvis de Terrassa, avui BBVA, la construcció feta de xapa metàl·lica del restaurant Station Oblongo, els brolladors situats davant de l'edifici del BBVA i la pista circular de patinatge.
Antic edifici dels jutjats de Terrassa. Avui dia sense cap ús.
Foto, AF Jordi Plana.
Plaça de Ricard Camí. Foto, AF Jordi Plana.
Seu de l'antiga Caixa de Terrassa, avui dia BBVA.
Foto, AF Jordi Plana.
Seu de l'antiga Caixa de Terrassa, avui dia BBVA.
Foto, AF Jordi Plana.
Aproximadament davant de l'edifici del BBVA, finalitza el passeig central de la Rambla d'Ègara i aquesta s'esdevé un bulevard fins arribar al pont de la RENFE de la línia Barcelona-Manresa. En aquest tram nord de la rambla es permet el pas dels vehicles privats i cal destacar dos equipaments: a la vorera est el CAP Rambla, situat a la Rambla d'Ègara, num 386 - 388, que va ser el primer juntament amb el de Sant Llàtzer.
Tram nord de la Rambla d'Ègara (final) que presenta estructura de
bulevard. Foto. AF Jordi Plana.
Just davant del Cap Rambla hi ha l'edifici de l'IES Terrassa, que ocupa l'edifici de l'antiga Escola d'Enginyers de Telecomunicacions del Vallès i posteriorment del Politècnic (FP), L'IES Terrassa, situat a la Rambla d'Ègara núm 331 ocupa una illa delimitada pels carrers: Rambla d'Ègara, carrer d'Ausiàs Marc, carrer de Pi Maragall i Passeig del Vint-i-dos de Juliol.
IES Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.
Hem passejat per la Rambla d'Ègara de Terrassa, ens hem aturat en els llocs més significatius i singulars d'aquesta via urbana preparada pel segle XXI. La Rambla està pensada per facilitar la circulació del transport públic: autobusos i taxis en detriment del transport privat. És una de les vies urbanes més llargues sense barreres arquitectòniques, totes les passeres per a vianants permeten el pas de les persones amb dificultats de mobilitat i presenten un paviment especialment dissenyat pel invidents. En tot el seu recorregut que presenta el passeig central arbrat, es restringeix l'entrada de vehicles privats. Tots els semàfors presenten il·luminació per leds i els dels passos de vianants presenten senyalització acústica per a invidents. En relació al sistema d'enllumenat cal dir que tots els fanals de baix consum estan pensats per evitar la contaminació lumínica i només projecten el llum sobre el paviment.
La Rambla també disposa de molts establiments comercials, despatxos professionals i diversos locals de restauració: Domino's Pizza, Nostrum, Can Vargueiser, Bar Cafeteria Gomar, Restaurant Llumí, Els Pintxos de la Rambla, Al Panino, Restaurant La Terrassa del Museu, Restaurant El Cultural, Lizarran, Station Oblongo, Candelaria Castillo, Telepizza, Audrey Brunch & Coffee, Bar Cafeteria Tirol...
Si voleu conèixer els primers anys de La Rambla d'Ègara cliqueu: Rambla d'Ègara PART I.
GL
Inici de La Rambla (sud): Rotonda del Doré 41º 33' 24,57'' N - 2º 00' 26,5'' E.
Final de La Rambla (nord): Pont de la RENFE 41º 34' 8'' N - 2º 00' 16'' E.
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada