Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 7 d’abril del 2017

BISBAT DE TERRASSA

El bisbat de Terrassa correspon a la demarcació de l'església catòlica que té la seva capital a la ciutat de Terrassa. El bisbat de Terrassa fou creat a partir de la divisió del bisbat de Barcelona, l'any 2004, com ja havia passat l'any 450 al fundar-se el Bisbat d'Ègara. El primer bisbe i l'actual és Mons. Josep Àngel Saiz Meneses.
El bisbat de Terrassa té 1017003 habitants, 120 parròquies, 171 capellans, 24 comunitats de religiosos i 88 de religioses. Desprès del bisbat de Barcelona és la demarcació de l'església catòlica més gran de Catalunya.

 Portalada de la catedral de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

Atri de la catedral de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.

L'any 2004 el Vaticà va crear el nou bisbat de Terrassa, com a segregació del bisbat de Barcelona i com ja va succeir l'any 450 amb el Bisbat d'Ègara, calia decidir la ubicació de la catedral. Es va decidir que la basílica del Sant Esperit de Terrassa seria la nova catedral. 

Així es recuperà l'antic Bisbat d'Ègara (450 dC - 714 dC) que tenia la seu a les esglésies de Sant Pere, però aquesta vegada amb el nom de bisbat de Terrassa.

La catedral de Terrassa fou construïda entre l'any 1574 i 1616, seguint la tradició gòtica, tot i que correspon a l'època barroca. L'any 1999, 5 anys abans que la basílica fou consagrada com a catedral, és van acabar les darreres obres de remodelació del campanar, de la façana i sobre l'atri s'hi va afegir un nou cos que correspon a la sala capitular.

Detall dels tres arcs d'inspiració gòtica que donen accés a l'atri de
la catedral de Terrassa. Foto, AF Jordi Plana.


L'any 2006 es va inaugurar el frontal de l'altar major de la catedral, obra de Jeroni Font i del gemmòleg Jaume Mercadé. El frontal consta de tres plafons que representen la Mort de Jesús, la Resurrecció del Senyor i el central la vinguda de l'Esperit Sant (aquest últim per la consagració de l'antiga basílica de Terrassa al Sant Esperit).

Catedral de Terrassa (Plaça Vella). Foto, AF Jordi Plana.

La recuperació del bisbat de Terrassa l'any 2004 va comportar la necessitat de construir un Palau Episcopal. El Palau Episcopal, residència de l'actual bisbe de Terrassa Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, fou inaugurat l'any 2010, està situat al carrer de Vinyals i es obra de l'arquitecte terrassenc Jan Baca i Pericot.

Detall del Palau Episcopal de Terrassa, obra de l'arquitecte Jan
Baca i Pericot (2010). Foto AF Jordi Plana.
Els 22 beats de la diòcesi de Terrassa

El diumenge 20 d'octubre de l'any 2013 a les 8 del vespre i a la Catedral de Terrassa, el bisbe Nons. Meneses presidí la Missa d'Acció de Gràcies per la beatificació dels màrtirs relacionats amb la diòcesi de Terrassa, Jaume Puig Mirosa, Àngel Rodamilans Canals, Josep Guardiet Pujol, Herberto Arce Ruiz, Mariano Alonso, Jorge Luís Lizasoáin Lizaso, Adrian Llop Plana, Abdón Iglesias Bañuelos, Cipriano José Iglesias Bañuelos, José Leyún Goñi, Antoni Mascaró Colomina, Jaume Llach Candell, Pere Verdaguer Saurina, Ramon Llach Candell, Robert Montserrat Beliart, Joaquim Jovaní Marín, Pere Valmitjana Abarca. Font, La Torre del Palau.

El primer bisbe del nou Bisbat Terrassa

Mons. Josep Àngel Saiz Meneses,  va néixer a Sisante, Conca l'any 1956. Va estudiar en el Seminari Major de Toledo, ciutat en la que va exercir com a prevere a la catedral de Toledo l'any 1984. Va obtenir la llicenciatura a la facultat de teologia de Catalunya l'any 1993. L'any 2001 fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona. L'any 2004 fou nomenat bisbe de la nova diòcesi de Terrassa.

Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, bisbe
de Terrassa, Font bisbat de Terrassa.


Logotip del bisbat de Terrassa.


El territori del bisbat de Terrassa està organitzat en 11 arxiprestats:

- Montcada, format per sis parròquies, entre les quals les de Montcada i Reixac, Cerdanyola del Vallès i Ripollet.

- Sant Cugat, format per cinc parròquies, entre les que trobem Bellaterra, les Planes, Valldoreix i Sant Cugat.

- Terrassa, format per setze parròquies, entre les que trobem Terrassa, Matadepera, Ullastrell i Viladecavalls.

- Rubí, format per cinc parròquies situades totes a Rubí.

- Sabadell Centre, format per deu parròquies, entre les que hi ha les de Castellar del Vallés, Sabadell Centre i Sant Quirze del Vallès.

- Sabadell Nord, format per nou parròquies, les de Sabadell Nord, Polinyà i Sentmenat.

- Sabadell Sud, format per sis parròquies, entre les que trobem Badia del Vallès, Granollers i les del sud de Sabadell.

- Granollers, format per quinze parròquies, entre les que hi ha les de Canovelles, les Franqueses del Vallès, Granollers, Montornès del Vallès, La Roca del Vallès, Vallromanes I Vilanova del Vallès.

- Montbui i Puiggraciós, format per divuit parròquies, les de l'Ametlla del Vallès, Bigues i Riells, Caldes de Montbui, la Garriga, Lliçà d'Amunt, Palau-solità i Plegamans i Santa Eulàlia de Ronçana.

- Mollet, conté nou parròquies, la Llagosta, Lliça de Vall, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Parets del Vallès, Sant Fost de Campsentelles, Santa Maria de Martorelles i Santa Perpètua de la Moguda.

- Montseny, format per divuit parròquies, entre les que trobem, Campins, Cànoves, Cardedeu, Fogars de Montclús, Gualba, Llinars del Vallès, Montseny, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Celoni, Santa Maria de Palautordera, Vallgorguina, Vilalba Sasserra.

GL 41º 33' 43'' N - 2º 00' 42'' E. TERRASSA


TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA

Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada