El carrer del Concili Egarenc, era descrit a principis del segle XX com la primera cantonada que es troba a l'esquerra de la carretera de Martorell, el carrer té l'inici a la carretera de Martorell i acaba al carrer de les Navas de Tolosa. A l'entrada tenia una nau industrial i a l'altre costat el Vapor Niquet, que va ser inaugurat el dia 16 d'octubre de l'any 1892. Durant els anys 1931-1932 fent cantonada amb la carretera i el mateix carrer del Concili Egarenc, l'empresari terrassenc Miquel Abad i Ribera va bastir una fàbrica de pues i lliços, La Fàbrica Abad Ribera, fàbrica que substituïa la fàbrica d'utillatge tèxtil de la Plaça del Dr Robert.
Carrer Concili Egarenc. Foto AF Jordi Plana.
De la fàbrica metal·lúrgica Abad Ribera, avui dia tenim com a bé cultural d'interès local la xemeneia de 27,5 metres d'alçària, 2,5 metres de diàmetre a la base i 1,5 metres de diàmetre a la corona.
Xemeneia de la Fàbrica Abad Ribera. Foto, AF Jordi Plana.
Passada la primera cruïlla, amb el carrer del Pintor Fortuny, trobem l'església del convent de les Germanes Josefines, inaugurat l'any 1906. L'església va ser bastida per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.
Façana de l'església del convent de les Josefines.
Foto, AF Jordi Plana.
Compartint mitgera i façana amb l'església, hi ha el convent de les Germanes Josefines, va ser construït abans que l'església. El dia 21 de febrer del 1901, l'Ajuntament de Terrassa presidit per l'alcalde Josep Ventalló i Vintró (12/04/1900 - 19/03/1901), aprovà els plànols del convent, dissenyat per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.
Convent de les Germanes Josefines, carrer del Concili Egarenc, 22.
Foto, AF Jordi Plana.
El dia 20 de desembre de l'any 1901, l'Ajuntament de Terrassa, presidit per l'alcalde Pelegrí Matalonga i Payeras (20/03/1901 - 31/12/1901), va prendre l'acord d'anomenar el carrer Concili Egarenc. A partir de l'any 1914 el carrer comença a urbanitzar-se a banda i banda amb cases d'obrers.
L'any 615, concretament el 13 de gener, durant el regnat del rei god Sissebut, va celebrar-se a la Seu d'Ègara (fundada l'any 450) un Concili, a l'Assemblea eclesiàstica, presidida per l'arquebisbe Eusebi de Tarragona, assistiren el bisbe d'Ègara, el de Barcelona, Saragossa, Girona, Empúries i Calahorra. És per aquest Concili, que el carrer rep el nom de Concili Egarenc. La Seu d'Ègara fou destruïda l'any 714 i Terrassa no recuperaria el Bisbat fins l'any 2004, any en el que la basílica del Sant Esperit serà consagrada com a Catedral de Terrassa. L'antiga Seu d'Ègara, avui forma el Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere (Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria).
GL
INICI
Carretera de Martorell-Carrer del Concili Egarenc, 41º 33' 24'' N - 2º 00' 22'' E. TERRASSA
FINAL
Carrer Concili Egarenc-Carrer de les Navas de Tolosa,41º33'10''N - 2º00'27''E. TERRASSA
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa, 1987 - 2011
.jpg){kind=link}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada