Avui ens trobem passejant pel barri terrassenc de l'Antic Poble de Sant Pere, situat damunt del morrot excavat pels torrents de Vallparadís i Monner. El barri compta amb un dels patrimonis històrics més importants de Catalunya, sobre una petita extensió de 0,08 Km2, que podem visitar en un matí, sense cap esforç, doncs el terreny que ocupa és pràcticament pla.
Accedim al barri pel carrer de la Creu Gran, caminem fins arribar al pont de Sant Pere, aquest accés havia estat el recorregut principal dels habitants del casc antic de Terrassa per arribar a les esglésies de Sant Pere, des del segle XVII fins l'inici del segle XX.
Pont de Sant Pere (inaugurat el 1625). Foto, AF Jordi Plana.
El pont de Sant Pere sobre el torrent de Vallparadís, uneix el carrer de la Creu Gran amb la plaça del Rector Homs situada davant del conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere. Té una longitud de 57 m, l'alçària sobre el torrent és de 19,3 metres i té una una amplada de 3,5 metres. El pont està format per tres arcs de diferents amplades. Es creu que fou inaugurat l'any 1625 i ha experimentat diverses reparacions durant la seva història.
Travessem el pont i caminem per la plaça del Rector Homs en direcció al conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere. La plaça és de planta pràcticament quadrada, pavimentada amb llambordes de granit i amb una dotzena d'arbres. La plaça ha experimentat diverses transformacions durant el segle XX, la darrera va ser inaugurada l'any 2012, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Pere Navarro i Morera (13/04/2002 - 30/11/2012).
Travessem el pont i caminem per la plaça del Rector Homs en direcció al conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere. La plaça és de planta pràcticament quadrada, pavimentada amb llambordes de granit i amb una dotzena d'arbres. La plaça ha experimentat diverses transformacions durant el segle XX, la darrera va ser inaugurada l'any 2012, durant el mandat de l'alcalde de Terrassa Pere Navarro i Morera (13/04/2002 - 30/11/2012).
Plaça del Rector Homs. Foto, AF Jordi Plana.
Abans d'entrar al conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere, travessem la plaça i en la seva façana nord hi ha un petit monòlit amb la imatge del rector Homs, mossèn Josep Homs i Ginesta, El monòlit va ser inaugurat, juntament amb una de les pavimentacions de la plaça, el 30 de juny de 1962, per l'alcalde de Terrassa Josep Clapés i Targarona (04/07/1953 - 05/03/1964).
Monòlit dedicat a mossèn Josep Homs i Ginesta. Foto, AF Jordi Plana
Passem per davant de l'edifici de la Rectoria i accedim al conjunt monumental pel nou edifici del Centre d'interpretació del conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere. La rectoria va ser la residència dels priors de Terrassa fins l'any 1800, cal recordar que antigament, aquest lloc havia estat ocupat per les dependències del monestir agustinià de Santa Maria. Amb el temps es convertí amb la residència del Vicari Perpetu, que era el rector de la parròquia de Sant Pere.
Rectoria, avui alberga el Centre d'interpretació de la Seu d'Ègara.
Foto, AF Jordi Plana
Entrem al conjunt monumental per la porta del Centre d'Interpretació de la Seu d'Ègara, a l'interior del nou edifici destaca una pica baptismal per immersió. Aquesta pica es trobava a l'entrada de la antiga església paleocristiana, possiblement del segle IV que després del Concili Egarenc (615) albergaria el Bisbat d'Ègara.
Restes de la piscina baptismal de l'antiga catedral d'Ègara.
Foto AF Jordi Plana.
Sortim del Centre d'interpretació de la Seu d'Ègara i accedim al recinte de les Esglésies de Sant Pere. Davant de l'església de Santa Maria ens trobem amb un mosaic romà que correspon al paviment de l'antiga catedral del segle IV, avui ocupada per l'església de Santa Maria.
Restes del paviment de l'antiga Catedral del Bisbat d'Ègara, cons-
truïda al segle IV i consagrada com a catedral l'any 450 amb la
celebració del Concili Egarenc. Foto, AF Jordi Plana.
Deixem els mosaics de l'antiga Seu d'Ègara i entrem a l'església de Santa Maria, edifici d'estil romànic, bastit a l'inici del segle XII, amb la façana principal orientada cap a la plaça del Rector Homs i ocupant la zona sud del recinte del Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere. L'església ocupa part del terreny sobre el que s'alçava l'antiga catedral de la Seu d'Ègara. L'església, durant el segle XX va utilitzar-se com a museu, acollint les obres més significatives de la seu episcopal d'Ègara.
Església de Santa Maria. Foto, AF Jordi Plana.
A l'interior de l'església de Santa Maria trobem quatre detalls que cal destacar:
Les dues esteles
La primera estela, datada l'any 140 dC, és el primer registre que fa referència al municipi romà d'Ègara (l'actual Terrassa). L'estela té una inscripció del municipi d'Ègara que dedica un monument a l'emperador Antoninus Pius. En un pilar oposat al d'aquesta inscripció una altra estela estela funerària fa referència a una estàtua dedicada per una dona anomenada Grànnia Anthusa, a la memòria del seu marit, Quint Grànnius, duumvir i cap militar d'Ègara.
Estela que fa referència a Quint Grànnius, duumvir i cap militar
d'`Ègara. Foto, AF Jordi Plana.
Aquestes dues esteles i l'aprofitament de columnes romanes per la construcció de l'església de Sant Miquel (dins del Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere), són tres dels testimonis de la vila romana d'Ègara, assentada en el barri de l'Antic poble de Sant Pere de Terrassa.
Pantocràtor de l'absidiola dedicada a Sant Tomàs Becket
En uns anys que la majoria de la població no sabia ni llegir ni escriure, les pintures de les esglésies i les seves escultures eren un mitjà per a transmetre i donar a conèixer les històries i els fets de la tradició cristiana. Els gestors eclesiàstics de Santa Maria, els canonges agustinians, encarregaren cap al 1180, pintar l'absidiola situada a la dreta de l'altar major, uns frescos que representen la consagració, l'assassinat i l'enterrament de Sant Tomàs Becket, sota les pintures d'un Crist en Majestat (Maiestas Domini) o Pantocràtor. Tomàs Becket, fou assassinat per encàrrec del rei d'Anglaterra Enric II, per oposar-se a la limitació dels privilegis eclesiàstics. L'assassinat va tenir lloc a la catedral de Canterbury mentre resava la pràctica quotidiana de la pregària, el 29 de desembre de 1170. Deu anys desprès la notícia va corre per Europa, arribant a Terrassa.
Pantocràtor i assassinat de Sant Tomàs Becket 1180. Foto, AF
Jordi Plana.
Retaule de Sant Abdó i Senent
El retaule de Sant Abdó i Senén, situat al fons del transsepte nord de l'església de Santa Maria. El retaule representa als sants metges, Sant Abdó i Senén, que ocupen el centre del retaule. El retaule va ser pintat per Jaume Huguet el 1460 per l'església de Sant Pere, tot i que avui dia està exposat a l'església de Santa Maria.
Durant la Guerra Civil espanyola es va lliurar de ser cremat gràcies a Josep Rigol i Fornaguera i a tres milicians anarquistes que armats varen protegir el patrimoni de les Esglésies de Sant Pere de les accions de grups incontrolats.
Retaule dels sants metges: Sant Abdó i Sant Senén, pintat per
Jaume Huguet el 1460. Foto, AF Jordi Plana.
El retaule mostra el primer trasplantament de la història, en el que una persona que ha perdut una cama se li trasplanta una altra d'una altra morta de color negre. Cal dir que no tenim cap informació de l'èxit de la intervenció quirúrgica...
També és de destacar el retaule de Sant Miquel, situat al transsepte nord, a l'esquerra de l'absis de Santa Maria, pintat per Jaume Cirera (pintor gòtic català de la primera meitat del segle XV, deixeble i col·laborador de Jaume Cabrera), el retaule va ser pintat durant els anys 1450-1451.
Retaule de Sant Miquel, Jaume Cirera 1450-1451.
Foto, AF Jordi Plana.
Nau de Santa Maria
La nau de l'església de Santa Maria presenta una volta lleugerament apuntada que marca la transició del romànic al gòtic, fou restaurada en la campanya arqueològica del 2009.
Volta lleugerament apuntada de la nau principal de Santa Maria.
Foto, AF Jordi Plana.
Sortim de l'església de Santa Maria per dirigir-nos a l'església que ocupa el centre del complex religiós, l'església de Sant Miquel. Caminem sobre el nou paviment situat davant de les esglésies, observem uns cercles que corresponen a la ubicació d'antigues sitges ibèriques. En aquest nou paviment de llambordes de pedra grisa també podem saber la ubicació de dos tipus d'antigues tombes que foren descobertes en la darrera campanya d'excavacions. Els enterraments corresponen a dues èpoques diferents: les més antigues apareixen marcades de forma antropomòrfica i són anteriors al segle V i la resta, de forma rectangular són posteriors a la desaparició del bisbat d'Ègara (714).
Detall del paviment del recinte en el que podem observar l'ubica-
ció de les sitges i les tombes. Foto, AF Jordi Plana.
Deixem l'església de Santa Maria, caminem 30 m i entrem a l'església de Sant Miquel...
Si voleu seguir coneixent el patrimoni del barri terrassenc de l'Antic poble de Sant Pere, cliqueu: Antic poble de Sant Pere de Terrassa. Patrimoni part IV.
TERRASSA - VALLÈS OCCIDENTAL - CATALUNYA
TERRASSA UNA CIUTAT PER CONÈIXER I PER GAUDIR-LA
Jordi Plana i Nieto
Regidor de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Terrassa
1987 - 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada